El festival de música electrònica Tomorrowland, que s’ha consolidat com un dels més importants del panorama internacional, s’ha vist en una situació inesperada a tan sols dos dies de l’inici del seu primer cap de setmana. Un incendi de grans dimensions ha arrasat el principal escenari del festival a Boom, Bèlgica, generant dubtes sobre si l’esdeveniment podrà començar com era previst.

Segons les imatges difoses per xarxes socials, el foc es va desfermar al voltant del vespre del 15 de juliol, consumint gran part de l’estructura de l’escenari. Les flames es van estendre ràpidament, i una columna de fum dens es va poder veure de diferents punts de la localitat. Les autoritats van activar immediatament els protocols d’emergència, demanant als veïns que tanquessin portes i finestres per evitar els efectes del fum. Tot i que el festival encara no havia començat, prop de mil treballadors eren a la zona acabant els preparatius per a l’inici de les activitats. Això ha generat una gran preocupació, tant pel valor del muntatge com pel risc per a les persones presents.

BREAKING: A fire has broken out on the @tomorrowland mainstage, one day ahead of the festival. pic.twitter.com/kXXYgYnmI9

— We Rave You (@weraveyou) July 16, 2025

Aquesta situació ha generat una gran incertesa entre els organitzadors, els assistents i els treballadors del festival. La primera hipòtesi assenyalada per les autoritats és que el foc podria haver estat provocat per un error en el sistema de pirotècnia instal·lat per a les demostracions del festival. En les imatges es poden sentir explosions que coincideixen amb els moments en què el foc es va escampar. Tot i això, els organitzadors no han confirmat aquesta teoria, i afirmen que la seva prioritat en aquests moments és garantir la seguretat de tots els treballadors que estan implicats en la finalització del muntatge.

Què passarà amb el festival?

El futur immediat de Tomorrowland 2025 queda en suspens. La qüestió més gran és si els organitzadors podran mantenir el programa original del festival, que es preveia per al cap de setmana del 18 al 20 de juliol, o si s’hauran de fer ajustaments o fins i tot cancel·lacions parcials. La complexitat de la situació radica en els danys materials: el principal escenari ha quedat gairebé completament destruït. De fet, la construcció d’aquest escenari va durar més d’un any, i els danys superen el 90%. Així, el procés d’avaluació dels danys serà determinant per a la celebració del festival, i les hores vinents seran clau per a una decisió definitiva.

El precedent del festival Tomorrowland Unite a Barcelona

El 30 de juliol de 2017, el festival Tomorrowland Unite a Santa Coloma de Gramenet va haver de ser evacuat després d’un incendi en el seu escenari principal. Ara el festival ja no es fa al país. El foc, causat per un mal funcionament tècnic, va obligar a evacuar més de 22.000 persones sense que es produïssin víctimes. L’incident va suscitar una gran alarma, però el festival va poder continuar després que els bombers controlessin el foc, el qual va ser apagat per onze dotacions d’emergència.

De totes les declaracions dels testimonis que passen pel jutjat 3 de Catarroja, la del president de la Diputació de València, Vicent Mompó, és una de les que es considera clau per a la investigació. La compareixença s’ha ajornat dues voltes: la primera, el 14 d’abril, perquè la compareixença de la delegada del govern espanyol es va allargar molt, i la segona, el 29 d’abril, per l’apagada elèctrica general. Sembla que la tercera serà la bona.

Quan Vicent Mompó va anar la primera volta al jutjat, va dir als periodistes que l’esperaven que estava tranquil, perquè ell era on havia de ser el dia 29 d’octubre. Era al CECOPI, presencialment, i té molta informació de tot el que hi va passar, encara que fa uns quants dies, en unes declaracions, ja va aigualir les expectatives i va dir que potser algunes coses no les recordava del tot i que algunes altres no sabia si havien passat aquell dia o els següents perquè havien estat unes jornades molt intenses.

Les confessions a ‘Salvados’

Quan encara tenia la història fresca, el president de la diputació va explicar-ne una part en el programa de televisió Salvados emès el 8 de desembre. Van ser unes declaracions molt importants. Alguns membres del PP van dir que allò que havia fet Mompó era un suïcidi. Uns altres, que havia posat el dit a l’ull del president de la Generalitat, perquè, malgrat els esforços de Carlos Mazón per a desvincular-se de la presa de decisions sobre l’enviament de l’alerta a la població, Mompó va dir que aquella vesprada havien parlat i que tant ell com l’ex-consellera Pradas l’havien mantingut informat i li havien fet consultes.

En els fragments editats que es van emetre, Mompó explica que va parlar per telèfon unes quantes voltes amb Carlos Mazón. En un d’aquests fragments diu: “Li preguntàvem [a Mazón] per l’alerta. Una de les trucades va ser perquè es va discutir sobre si el missatge havia d’alertar una part de la província, unes comarques concretes, o havia d’afectar tota la província. Salomé [Pradas] es va alçar. No era la primera trucada.”

Sobre les trucades amb Mazón, Mompó ha entrat en algunes contradiccions, fruit, probablement, de l’intent desesperat de desvincular-ne el president, conscient que, en l’entrevista, l’havia implicat. En el mateix programa va dir que no conservava el registre de les trucades al mòbil perquè ell era una persona ordenada i, a mesura que anava resolent temes, les esborrava. També va dir que alguna de les converses les va fer amb el telèfon de l’ex-consellera Salomé Pradas. I, en un moment determinat, la presidència de la Generalitat li va recordar en un comunicat que algunes de les trucades amb el president s’havien fet per WhatsApp, i que, per tant, no n’hi havia registres.

El cas és que, segons la llista de comunicacions facilitada per la presidència, Carlos Mazón i el president de la diputació van parlar tres voltes la vesprada del 29 d’octubre. A les 17.46, a les 18.25 i a les 18.27. Després de la darrera trucada, encara faltaven prop de dues hores perquè emergències enviàs l’alerta a la població. El fet que tardassen tant va enutjar Mompó, que ha admès que havia pronunciat aquella frase de: “Envieu el missatge d’una puta vegada.”

Això confirmaria les declaracions davant la jutgessa d’alguns testimonis que aquell dia eren al CECOPI, sobre els dubtes de la consellera Pradas a l’hora de fer servir aquell instrument.

Recordem que la investigació de la titular del jutjat d’instrucció 3 de Catarroja s’ha centrat a dirimir si el missatge es va enviar massa tard i si el contingut del text era erroni, i si això va ocasionar la pèrdua de tantes vides.

En aquell programa de televisió, Vicent Mompó també va dir que a les cinc i mitja de la vesprada la batllessa de Xiva ja li havia dit que el barranc s’anava desbordant al seu poble. Tot intentant de defensar que el president sí que estava en contacte amb els responsables de l’emergència, Mompó va dir que els càrrecs polítics d’emergències havien estat en contacte amb el president i que li havien consultat decisions importants.

La jutgessa ha vist l’entrevista íntegra

La jutgessa va demanar a la productora del programa que li lliuràs els enregistraments íntegres, en brut i sense editar, de l’entrevista a Vicent Mompó.

Si Vicent Mompó es ratifica davant seu en l’afirmació que Carlos Mazón estava al cas de tot, perquè l’anaven informant, i que el van consultar abans de l’enviament de l’alerta, es podria interpretar que el fet que no respongués a trucades de Pradas va poder retardar l’enviament de l’alerta. Tant Mazón com Pradas han negat que al CECOPI estiguessen pendents de l’autorització del president per a enviar-la.

Amb el pas dels mesos, Vicent Mompó ha canviat el relat. Al maig, va fer unes declaracions en què deia que fins a les set del vespre no s’havia parlat d’enviar l’alerta perquè tota la preocupació es fixava en l’embassament de Forata i no pas en el barranc de Torrent, o del Poio.

Els treballadors de la Diputació de València, a casa

Una de les afirmacions que repeteix contínuament el relat oficial de defensa del Consell és que no hi havia prou informació per a prendre decisions dràstiques que, potser, haurien salvat vides. Ja se sap que la Universitat de València, amb la informació de què disposava, va decidir de no fer classes el 29 d’octubre. I que, a les set i mitja del matí, el batlle d’Utiel les va suspendre a tot el municipi. En el cas de la Diputació de València, la institució que presideix Mompó va enviar un correu electrònic a tots els treballadors recomanant que a partir de les dues del migdia tots els centres de treball romanguessen tancats “per evitar riscs als treballadors” i per facilitar-los la tornada a casa en una jornada molt complicada. Això són sis hores abans que Emergències enviàs l’alerta a tota la població.

Batlle de Gavarda

Vicent Mompó és el batlle de Gavarda, un poble de la Ribera que l’any 1982 va ser completament arrasat per la pantanada de Tous. Tant, que es va haver de fer un poble nou en un indret més elevat per a reallotjar-hi els habitants: Nou Gavarda. Ell només tenia un any quan això va passar, però guarda la memòria de l’aigua. Orgànicament, dins el Partit Popular és el president del partit a la demarcació de València, té un perfil moderat, és catalanoparlant i fa poc s’ha enfrontat públicament amb la presidenta de les Corts, Llanos Massó, per qüestions de llengua. El seu nom comença a sonar amb força com a substitut de Carlos Mazón. Potser tot depèn de com isca de la declaració davant la jutgessa. Hi compareix com a testimoni i, per tant, no pot mentir.

El jutjat d’instrucció 2 de Tarragona investiga l’ex-ministre d’Hisenda espanyol Cristóbal Montoro per haver encapçalat una presumpta trama de corrupció que utilitzava el ministeri per modificar lleis i reglaments al dictat d’empreses privades, en canvi de contraprestacions econòmiques. El jutge considera que Montoro encapçalava una organització amb connexions dins i fora de l’administració, formada per alts càrrecs, ex-funcionaris i directius del seu antic despatx privat, amb l’objectiu d’obtenir beneficis econòmics mitjançant l’ús fraudulent de la potestat legislativa del ministeri.

Segons que avança La Vanguardia, la causa inclou un total de vint-i-vuit persones físiques i sis de jurídiques encausades pels delictes de suborn, prevaricació, tràfic d’influències, corrupció en els negocis, frau contra l’administració, negociacions prohibides a funcionaris i falsedat documental. Entre els investigats, hi ha una part destacada de l’equip que va envoltar Montoro durant el seu pas pel ministeri, incloent-hi l’ex-secretari d’Estat Miguel Ferré, la subsecretària de Pressupostos Pilar Platero, i els ex-directors generals de Tributs Diego Martín-Abril i José Alberto García. També consten càrrecs directius de l’Agència Tributària i alts assessors del seu gabinet.

El jutge posa el focus en la consultora Equipo Económico (ara rebatejada com a Afteli), fundada per Montoro mateix abans de ser ministre, i que, segons la investigació, va actuar com a intermediària clau entre les empreses i el ministeri. Segons l’informe judicial, aquesta consultora rebia pagaments de grans empreses –sobretot del sector del gas– i gestionava, amb el suport d’alts càrrecs públics, la modificació de normes a mida. L’informe cita empreses com Air Liquide, Messer, Abelló, Praxair o la Sociedad Española de Carburos Metálicos, que, agrupades a l’associació AFGIM, haurien pagat a Equipo Económico per obtenir reformes legals favorables. Les modificacions s’aconseguien amb rapidesa, gràcies al control que exercia la trama sobre el procés normatiu dins del mateix ministeri.

El jutge considera provat que entre el 2011 i el 2019 la consultora de Montoro va rebre, pel cap baix, 779.705 euros en pagaments d’aquestes empreses. A més, destaca que els informes tècnics presentats davant el ministeri ni tan sols eren elaborats per la consultora, sinó subcontractats a empreses com EY, mentre que Equipo Económico n’inflava les factures fins a deu vegades. El magistrat sosté que Montoro va col·locar dins el seu equip ministerial persones directament vinculades a la consultora, amb l’objectiu de garantir que les lleis i reglaments fossin redactats segons les peticions dels clients. Aquestes pràctiques, diu la interlocutòria judicial, van significar un ús fraudulent de les competències públiques, en benefici d’interessos privats i en perjudici del sector públic.

La causa judicial es va obrir el 2018 arran d’un correu electrònic interceptat en una altra investigació, que revelava indicis de pagaments irregulars per a aconseguir canvis legislatius. D’aleshores ençà, tant l’UCO de la Guàrdia Civil com els Mossos d’Esquadra han recollit proves documentals i correus electrònics que sustenten la tesi d’una operació organitzada per a traficar amb lleis de dins del govern espanyol estant. La investigació continua oberta.

Un grup d’investigadors i estudiosos alemanys especialitzats en llengües romàniques ha fet pública una carta oberta en què demana al govern federal que no bloqui la proposta perquè el català, l’èuscar i el gallec esdevinguin llengües oficials de la Unió Europea. Segons la carta, el govern alemany encapçalat pel canceller Friedrich Merz tindria un paper destacat en l’oposició a la proposta, que es va presentar fa dos anys i que continua encallada al Consell de la UE.

Albares reconeix que l’oficialitat del català a la UE encara no té la unanimitat necessària

Els signants de la carta, identificats com a investigadors alemanys de la romanística, recorden que “la diversitat cultural i lingüística ha estat central en la idea d’Europa” d’ençà del seu origen i que això ha permès reconèixer com a oficials llengües parlades per comunitats molt petites, com l’irlandès, el maltès o l’estonià. “Aquest respecte envers les diverses comunitats lingüístiques europees expressa la convicció que la diversitat inclou també la llengua materna com a element central de la identitat”, diuen. A la carta s’hi destaca la relació històrica entre els estudis de filologia romànica a Alemanya i la llengua catalana, i es rememora el paper del filòleg Wilhelm Meyer-Lübke, que el 1925 va contribuir decisivament a reivindicar el català com a llengua diferenciada dins el conjunt romànic. També s’hi assenyala que Alemanya és avui el país amb més lectors de català a les universitats fora de l’estat espanyol.

Per això, els autors alerten que seria “incomprensible” que el blocatge de la proposta  tingués com a causa principal l’oposició alemanya, més encara quan l’estat espanyol s’ha compromès a assumir tots els costos derivats de l’oficialització. La carta argumenta que el reconeixement d’aquestes tres llengües reflectiria una Europa que “integra els elements locals, regionals, nacionals i paneuropeus de manera orgànica”, i considera que donar suport a la proposta seria una manera clara d’enfortir el projecte europeu i de fer sentir respectats milions de ciutadans que parlen aquestes llengües. “Se sentirien profundament decebuts si Alemanya, un país i una cultura que admiren, destruís aquestes esperances per interessos partidistes de la dreta espanyola”, adverteixen.

Finalment, els signants reclamen a les autoritats alemanyes que assumeixin el lideratge europeu des del respecte a la diversitat i que deixin de blocar l’oficialitat d’aquestes llengües.

Els signants del document són: Susann Fischer (Universitat d’Hamburg), Roger Friedlein (Universitat de Bochum), Jonas Grünke (Universitat de Regensberg), Eva Gugenberger (Universitat de Flensburg), Martin Haase (Universitat de Bamberg), Matthias Heinz (Universitat Paris-Lodron de Salzburg), Ulrich Hoinkes (Universitat Christian-Albrechts de Kiel), Johannes Kabatek (Universitat de Zuric), Rolf Kailuweit (Universitat Heinrich-Heine de Düsseldorf), Georg Kremintz (Universitat de Viena), Benjamin Meisnitzer (Universitat de Leipzig), Johannes Müller-Lancé (Universitat de Mannheim), Carolin Patzelt (Universitat de Bremen), Teresa Pinheiro (Universitat Tècnica de Chemnitz), Hans-Ingo Radatz (Universitat Otto-Friedrich de Bamberg), Axel Schönenberger (Universitat de Bremen) i Katharina Wieland (Universitat Martin-Luther de Halle-Wittenberg).

El govern de Benjamin Netanyahu ha perdut la majoria a la Knesset després de la sortida d’un dels seus socis principals, el partit ultraortodox Shas, en plena negociació per a un alto-el-foc amb Hamàs. Aquesta dimissió s’afegeix a la que ja havia anunciat United Torah Judaism (UTJ) a l’inici de la setmana, deixant l’executiu amb només 59 escons dels 120 totals del parlament israelià. El motiu d’aquest trencament és la proposta de llei per modificar les exempcions del servei militar obligatori per als estudiants de yeshiva, les escoles talmúdiques. El Tribunal Suprem d’Israel va ordenar l’any passat al Ministeri de Defensa que comencés a reclutar també els joves ultraortodoxos, que durant dècades havien estat exempts d’incorporar-se a l’exèrcit. Aquesta mesura ha encès les alarmes dins dels partits religiosos, que exigeixen una nova llei que mantingui el privilegi.

El partit Shas, que representa el sector sefardita de l’ortodòxia jueva, ha anunciat que tot i abandonar formalment el govern, no votarà a favor de la seva caiguda i podrà donar suport puntual a algunes lleis. Amb tot, la sortida marca una pèrdua greu d’estabilitat per a Netanyahu, que ara encapçala un executiu en minoria enmig d’un moment polític i militar molt delicat. En paral·lel, Netanyahu prova de mantenir les negociacions d’alto-el-foc a Gaza sota l’auspici dels Estats Units. Però el desgast intern li complica encara més la posició davant dels socis de la coalició, especialment l’extrema dreta nacionalista, que rebutja qualsevol acord amb Hamàs.

La pèrdua de la majoria parlamentària no implica automàticament la caiguda del govern, però complica la governabilitat i obre la porta a noves maniobres de desgast o fins i tot a eleccions anticipades. En un parlament tan fragmentat com la Knesset, qualsevol votació clau pot acabar decantant-se en contra de l’executiu. A més, Netanyahu afronta pressions dins del seu propi partit, el Likud, on alguns sectors li exigeixen que es planti davant dels ultraortodoxos.

La catedràtica de Geografia Física de la Universitat de València Ana Camarasa ha assegurat que les riuades del 29 d’octubre eren previsibles hores abans que es produïssin els desbordaments greus i ha criticat que l’alerta oficial arribés massa tard. Ho ha dit en una declaració com a testimoni davant la jutgessa que investiga la gestió de la gota freda. “Sabíem que l’aigua havia d’arribar a la desembocadura, sí o sí”, diu Camarasa. L’alerta, considera, s’hauria d’haver enviat almenys a les tres de la tarda, quan va començar la segona tanda de precipitacions fortes, però fins i tot les riuades es podrien haver previst abans. En canvi, el missatge massiu no es va enviar fins a les 20.11, i amb un contingut que, segons ella, era “poc aclaridor” i “insuficient”. “A aquella hora, ja no era temps d’alertar, sinó de dir a la gent: ‘poseu-vos a recer’”, afegeix.

Segons que explica, la situació que es va viure aquell dia al barranc de Torrent (també conegut com a rambla del Poio) era tècnicament previsible, atès que reunia tots els factors de risc. D’una banda, el sòl estava humit per les pluges dels dies anteriors i no podia absorbir més aigua. D’una altra, la part baixa de la conca estava molt impermeabilitzada per la urbanització massiva i l’ús del ciment. I, per últim, la intensitat de la pluja era molt alta i es mantenia durant hores. “És com intentar omplir una ampolla amb una galleda: se’n vessa més de la meitat”, exemplifica.

Camarasa recorda que, en condicions normals, solament s’escola cap a la rambla un 6% o 7% de l’aigua que plou, però aquell dia es calcula que ho feia més del 60%. A més, diu que la Universitat de València ja havia fet informes el 2021 advertint del risc elevat que representava el barranc. “El problema no són els pics puntuals de 80 mm/h, sinó que durant cinc hores seguides la intensitat no baixàs d’aquests nivells”, remarca. La investigadora també denuncia la falta de coordinació i de planificació prèvia. Considera que el comitè d’emergència (CECOPI) s’hauria d’haver reunit el dia abans o almenys a primera hora del mateix dia, quan ja hi havia un avís meteorològic vermell. “En moments de caos és molt difícil planificar la resposta. Cal fer-ho abans”, adverteix.

Per a Camarasa, el problema també rau en la manca de percepció del risc per part de la població: “Un barranc que normalment no porta aigua es converteix en un lloc per llençar les deixalles. Però quan baixa aigua, s’enduu cotxes, cases, el que trobi pel camí.” I reitera que caldria haver tingut algú controlant els barrancs que ja estaven afectats i els que ho estarien poc després, “perquè la previsió meteorològica ja ho deia”. La declaració d’Ana Camarasa s’afegeix a altres testimonis que han posat en qüestió la resposta institucional davant la gota freda del 29 d’octubre. La causa continua oberta al jutjat d’instrucció número 3 de Catarroja.

Fabrice Lorente ha anunciat que el primer d’octubre deixarà el càrrec de codirector del festival Les Déferlantes i la direcció general de l’empresa Fadas Event. La seva dimissió posa fi a quatre anys d’intensa activitat al capdavant d’una de les programacions musicals més potents de Catalunya Nord, amb epicentre al Barcarès (Rosselló) i també als festivals Bacchus, Pellicu-live i Live au Campo.

“Amb 48 anys, és hora de reequilibrar la meva vida en benefici de la meva família”, ha dit Lorente en una declaració. I ha afegit que ha estat una “aventura enriquidora”, en què ha tingut el privilegi de descobrir un món artístic fascinant i de treballar amb una “equipa compromesa i talentosa”. Abans d’endinsar-se en el món dels festivals musicals, Lorente havia presidit la Universitat de Perpinyà entre el 2012 i el 2019. Posteriorment, es va incorporar al cos d’inspectors generals de l’administració de l’educació i de la recerca (IGAENR), dins el ministeri d’Educació francès. Ara, segons que han explicat fonts pròximes a l’equip, té previst de reprendre aquesta carrera dins l’alt funcionariat.

El president de Fadas Event i director general del grup la Dépêche, Jean-Nicolas Baylet, ha reconegut el paper de Lorente en la consolidació dels festivals i ha assegurat que l’esperit de continuïtat resta intacte. “Ha estructurat l’equip i ha reforçat els nostres festivals, que continuarem fent créixer”, ha dit. De moment, no s’ha anunciat qui serà el nou director general, però Baylet ha confirmat que s’obrirà un procés de contractació. Mentrestant, els Déferlantes continuen amb una edició marcada per l’èxit de públic i una programació eclèctica que inclou estrelles internacionals, com ara Will Smith, i artistes francòfons de primera línia.

Els Déferlantes s’han consolidat com un dels festivals de referència del país, amb una proposta que combina música internacional, gastronomia i turisme, i que atrau cada any milers d’assistents a la costa rossellonesa.  La sortida de Lorente obre una nova etapa per a Fadas Event, que haurà de gestionar la transició sense perdre l’impuls i el prestigi assolits.

Un comboi del tren de Sóller ha descarrilat quan feia un dels trajectes habituals. Segons que ha informat l’empresa que l’opera, un dels vagons ha sortit de la via i ha obligat a interrompre la circulació.

En el moment de l’incident hi viatjaven pocs passatgers i cap no ha resultat ferit. Les causes del descarrilament encara no se saben, però s’han començat a investigar.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha hagut de sentir una vegada més els crits de “Mazón, dimissió” en un acte oficial. Aquesta volta, havia anat fins a Oliva (la Safor) per visitar les obres del centre de salut Sant Francesc. Allà l’esperava un grup de veïns que li ha exigit la dimissió per la mala gestió de la gota freda de l’octubre.

Mazón no ha hagut de trobar-se cara a cara amb els veïns, que s’han quedat rere un cordó policíac a l’exterior del centre de salut, mentre Mazón hi accedia per la porta principal.

El 29 de novembre, un mes després de la fatídica gota freda, el ple d’Oliva va aprovar una moció que demanava la dimissió de Mazón i va convertir la ciutat en la primera que demana oficialment la renúncia del president de la Generalitat.

Un home de trenta-un anys ha ingressat a la presó com a presumpte autor d’un delicte de lesions per haver clavat un cop de puny a un home que viu al carrer, que va deixar cec d’un ull. Segons que ha informat la policia espanyola, l’agressió va ser la matinada del 25 de juny al parc del carrer de l’Hospital.

Quan els agents hi van anar, arran de l’avís d’una agressió, s’hi van trobar la víctima amb lesions a l’òrbita ocular i la van dur a un centre hospitalari. El van operar d’urgència, però no van poder evitar que perdés completament la visió de l’ull.

Segons la investigació, la víctima dorm en aquell parc i s’havia acostat a un grup de joves, un dels quals, sense avisar, li va clavar un cop de puny a l’ull, presumptament amb un puny americà. Tot seguit, el grup va fugir en un cotxe estacionat en un aparcament pròxim.

L’11 de juliol, la policia va detenir un home amb una fractura als artells compatible amb la mena d’agressió comesa. Després de passar a disposició judicial, el jutge en va decretar l’ingrés provisional a la presó.

La majoria de catalans sempre han tingut el mateix parer sobre la independència de Catalunya, però n’hi ha una part que ara manifesta una opinió diferent. Segons el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), el 76% no ha canviat mai, però hi ha un 22% que abans opinava d’una altra manera.

Segons el CEO, l’extrema dreta podria créixer amb força al Parlament de Catalunya

Els que més han canviat de parer són els que actualment es consideren independentistes. Hi ha un 28% dels que ara volen un estat independent que abans no n’eren partidaris; sobre això, trobem que un 14% va fer el canvi abans del Primer d’Octubre, és a dir, durant el procés o abans, mentre que un 13% s’ha fet independentista després del Primer d’Octubre. Dins d’aquests, un 2% ho ha fet durant el darrer any, ja durant el govern de Salvador Illa.

Dels contraris a la independència, un 84% ha tingut sempre la mateixa opinió. Tanmateix, un 14% ha canviat de parer, la majoria després del Primer d’Octubre. És a dir, un de cada deu contraris a la independència abans del referèndum eren indecisos o partidaris de la independència i ara ja no. Alhora, la majoria d’indecisos ho han estat sempre, però un de cada tres abans no ho era; la majoria dels canvis han estat d’ençà del Primer d’Octubre.

Per partits, els actuals votants del PP, PSC i Vox són els que menys han canviat de parer, per sobre del 80%. En canvi, els de la CUP i els Comuns són els que més han variat, amb un terç dels de la CUP que ara manifesten una altra opinió i un 40% dels dels Comuns.

Sobre la posició actual, els votants més independentistes són els de Junts, amb un 88% partidaris d’un estat independent, seguit de la CUP, amb un 84%. Aliança Catalana té un 76% a favor i un 17% en contra i ERC un 70% de partidaris de la independència i un 22% que s’hi oposen. En l’altre extrem, hi ha un 10% de votants del PP i un 11% de Vox que votarien a favor de la independència.

Neix la primera Lliga del Porc i la Forquilla, el primer campionat que reivindica els esmorzars de forquilla. L’impulsor, Rafa Gimena, ha explicat que l’objectiu és promocionar aquest àpat tradicional com a “patrimoni gastronòmic”, alhora que es potencia el sector de la carn de porc. Els responsables són el Grup de Sanejament Porcí de Lleida i la consultora enogastronòmica Como Pomona, i s’emmarca dins del programa Catalunya Regió Mundial de la Gastronomia.

Es planteja com una saborosa competició que es desenvoluparà entre els mesos d’agost i setembre, amb quatre semifinals, una cada demarcació, i una final catalana. En totes les rondes, els participants presentaran els seus plats davant el jurat, mentre el públic gaudeix d’un esmorzar popular de forquilla.

A cada demarcació hi haurà un grup de restaurants que presentaran els seus plats relacionats amb la cultura gastronòmica del territori. Per exemple, a Torrelameu, a la Noguera, es faran unes galtes de porc estofades amb patates; a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), on coincidirà amb la festa de la verema, es farà un blanc i negre amb allioli; a la Garriga es farà un esmorzar amb la botifarra de la Garriga (Vallès Oriental) amb mongeta del ganxet; i a Santa Coloma de Farners, es farà un mar i muntanya de mandonguilles amb sèpia. La final es farà a Lleida, en el marc de la Fira de Sant Miquel, el 28 de setembre, on es farà una cassoleta de porc amb costella, llonganissa i cargols.

De moment hi ha una desena de restaurants apuntats a la lliga i l’objectiu amb què treballa l’organització és que n’hi hagi uns 12 per demarcació. En cas que aquesta xifra se superi, caldrà fer una selecció.

El jurat de cada prova estarà format per experts i divulgadors entre els quals figuren el periodista Albert Molins, autor del llibre Esmorzar de Forquilla; el creador de contingut Jonathan Nuevo, de esmorzarsdeforquilla.cat; la sommelier Marta Cot; i el periodista i sommelier Rafa Gimena, també director de la lliga.

La lliga compta amb el patrocini de bonÀrea i Gust de Lleida de la Diputació de Lleida així com la col·laboració dels ajuntaments de Lleida, la Garriga, l’Espluga de Francolí, Santa Coloma de Farners i Torrelameu, que acolliran les diferents competicions classificatòries i final.

El president de RENFE, Álvaro Fernández Heredia, ha admès que el servei de Rodalia està “molt deteriorat” i que la seva millora és una “assignatura pendent”. En un esmorzar informatiu d’Executive Fórum, ha assegurat que l’operadora s’ha bolcat a revertir aquesta situació, però ha avisat que “la realitat de Rodalies és molt complexa”. En aquest sentit, ha remarcat que s’està fent un “esforç inversor en manteniment sense precedents”. Sobre la gestió, Fernández Heredia ha defensat el model d’empresa mixta i ha afirmat que és extrapolable a la resta de territoris de l’estat. D’altra banda, ha dit que es renovarà la web de Renfe i que en el servei Avant s’introduirà el pagament per ús.

Durant la seva intervenció, Fernández Heredia ha assenyalat que cada any s’estan invertint 600 milions d’euros a Rodalia i ha lamentat que justament com més recursos s’hi estan destinant “pitjor servei” s’està oferint als usuaris. Amb tot, el president de RENFE ha explicat que l’any que ve es podran començar a percebre algunes millores, coincidint amb l’entrada en servei dels nous trens.

Pel que fa al traspàs de Rodalia, el director de RENFE ha defensat el model d’empresa mixta amb la Generalitat i ha dit que és extrapolable. “És un model interessant”, ha comentat. Per Fernández Heredia, introduir una administració local “només pot oferir avantatges i qüestions positives”. Concretament, s’ha referit al fet de poder comptar amb l’experiència de RENFE com a operador i amb l’administració que “està més a prop dels ciutadans i de les necessitats reals i que és la finançadora del servei”.

El president de la companyia també s’ha referit a la destitució d’Antonio Carmona com a director de Rodalies. Ha afirmat que Carmona es mereix “l’agraïment i reconeixement” i ha reivindicat la seva figura com a portaveu i representant institucional a Catalunya. “Poca gent ho fa millor que ell i té un reconeixement molt estès per part d’usuaris, de les plataformes, de les administracions i dels mateixos companys i mitjans de comunicació”, ha subratllat.

D’altra banda, el president de RENFE ha avançat que l’any que ve la companyia disposarà d’una nova web i ha reconegut que l’actual s’ha de millorar. Ha bromejat sobre el fet que sigui “una de les qüestions recurrents en totes les paròdies televisives”. Segons Fernández Heredia, la nova web serà més àgil i no produirà tants incidents com ara.

Sobre el servei Avant, que encara gaudeix d’un 50% de bonificació per als abonaments multiviatge fins a final d’any, Fernández Heredia ha comentat que s’instaurà un nou sistema de pagament per ús a partir del 2026. “Els usuaris Avant són molt importants per a nosaltres perquè són de mobilitat recurrent, gent que utilitza els nostres serveis per anar a treballar. És un servei que vertebra el territori com pocs altres serveis”, ha comentat.

D’aquesta manera, ha especificat que es podrà viatjar a altres destins fora dels habituals i que s’aconseguiran majors descomptes i amb la tarifa més convenient en funció de l’ús.

El ple del parlament ha aprovat per unanimitat la creació d’una comissió d’investigació sobre l’antiga Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). La proposta de resolució conjunta del PSC, ERC i els Comuns ha rebut també el vot favorable de Junts, el PP, Vox, la CUP i Aliança Catalana. Els impulsors defensen aquesta comissió arran del “degoteig de notícies que afecten la direcció general” i després del cas d’una menor d’edat sota tutela de la DGAIA que va ser víctima d’abusos sexuals. El període investigat abraçarà de l’any 2011 al 2025 i abordarà la garantia dels drets dels menors, els casos de violència sexual i les millores necessàries en el sistema de protecció.

La proposta aprovada de PSC, ERC i Comuns estableix que, a la comissió, s’estudiï el sistema de protecció de menors i la consegüent realització de contractes d’emergència, però també el cobrament de prestacions i mecanismes de control.

Així mateix, volen analitzar els casos de violència sexual contra la infància tutelada per la DGAIA, la garantia dels drets dels menors i millores en el sistema de protecció a la infància.

La comissió també podria estudiar els possibles canvis que requereix la DGAIA, la dotació de recursos necessària per a fer front als nous desafiaments i les eines necessàries per a reforçar el sistema de protecció a la infància.

En un comboi ferroviari que circulava pels voltants de Vilvoorde (Flandes), el revisor va saludar en neerlandès i en francès: “goeiedag, bonjour”. Arran d’això la comissió de supervisió lingüística belga va dictaminar que el revisor, Ilyass Alba, havia vulnerat la normativa. Segons la normativa, els revisors s’han d’expressar exclusivament en neerlandès mentre el tren transita pel territori flamenc i quan entra a Brussel·les ja es poden adreçar als passatgers en les dues llengües.

Els fets van passar el novembre de l’any passat, quan Alba feia la seva ronda rutinària revisant bitllets en un tren que anava cap a Brussel·les. En entrar en un compartiment de viatgers, va saludar-los amb un “goeiedag, bonjour”. Un dels passatgers, indignat perquè encara no s’havia travessat la frontera lingüística amb Brussel·les, en va presentar una queixa formal. Ara la comissió ha conclòs que Alba havia comès una infracció. Ell s’excusa dient que no va fer cap anunci oficial bilingüe per megafonia, sinó una salutació informal de viva veu mentre comprovava bitllets. A parer seu, aquesta acció no és il·legal, però la comissió entén que el context obliga a fer servir exclusivament el neerlandès.

La resolució no implica cap sanció formal per a Alba, però l’empresa ferroviària pública SNCB haurà de tenir en compte l’advertiment. El portaveu de SNCB, Dimitri Temmerman, ha reiterat que els revisors reben formació sobre la normativa lingüística, però alhora ha defensat el treball d’Alba.

La història ha tingut ressò internacional i ha suscitat debat al parlament belga.

VilaWeb recorda que aquest article és basat en els resultats d’un sondatge i tan sols s’ha d’interpretar en aquest sentit: tal com s’ha demostrat, no hi ha garanties que aquestes dades siguin reflectides en els resultats finals.

El PSC de Salvador Illa guanyaria les eleccions al Parlament de Catalunya amb un interval de 40 escons a 42, segons el baròmetre del CEO, que dibuixa un creixement molt pronunciat de les formacions d’extrema dreta. Els socialistes poden obtenir un resultat semblant al 12 de maig de 2024, tot i que menor que el del sondatge del març.

La segona força seria Junts, que pot ser el gran damnificat: de 35 diputats pot passar a 28-30. De totes maneres, ara no es preveu una caiguda tan pronunciada com la del CEO de la primera onada. En canvi, ERC pujaria de 20 escons actuals a 21-23.

En quarta posició, el PP es mantindria al voltant dels 15 diputats (14-15), però amb l’extrema dreta de Vox encalçant-lo (12-14). El gran salt el faria Aliança Catalana, que passaria de 2 escons a un interval de 10 a 11. L’hemicicle el tancarien els Comuns (5-6) i la CUP (3-4).

La mostra del sondatge és de 2.000 persones de 18 anys i més, residents a Catalunya amb dret de vot. La recollida de dades es va fer de manera presencial, entre el 30 de maig i el 28 de juny de 2025 per part de l’empresa Opinòmetre.

Suport a la independència

El suport a la independència es recupera després de tocar fons en la primera onada del CEO. Els qui votarien sí a un referèndum són el 40%, una mica més d’un 2% que no pas al març. Els contraris a la plena sobirania baixen del 54% al 52%.

El 25% dels catalans no considera l’extrema dreta una amenaça

Gairebé un de cada quatre catalans creu que els partits d’extrema dreta no amenacen els consensos bàsics i prop del 20% es planteja votar-los per decepció amb la resta de partits. Segons el CEO, gairebé un terç dels catalans no creu que aquestes formacions plantegin “solucions massa simples”, i més del 40% opina que els mitjans de comunicació i els altres partits els presenten de forma distorsionada. Respecte de la idea de cordó sanitari a l’extrema dreta, si bé és majoritària, no és aclaparadora: només el 53% n’és partidari.

Vegeu tots els detalls del CEO:

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha desestimat el recurs presentat pels hereus de Jean-Marie Le Pen i ha donat la raó al Parlament Europeu en la causa per l’ús fraudulent d’assignacions parlamentàries per part del fundador del Front National francès. D’aquesta manera, la institució podrà reclamar més de 300.000 euros malversats mentre Le Pen era eurodiputat.

La sentència, contra la qual encara es pot recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), considera que el parlament va actuar segons les regles d’un procediment just i que la reclamació econòmica es fonamenta en una anàlisi jurídica i factual detallada de les irregularitats. A més, subratlla que els reclamants no han aportat cap prova que justifiqui l’ús regular dels fons.

Els fets es remunten al gener del 2024, quan el secretari general del parlament va reclamar als hereus de Le Pen el reemborsament de 303.200 euros provinents de la partida per a despeses administratives que els eurodiputats podien fer servir per a activitats vinculades a la Unió Europea. Aquest fons no es pot emprar per a fer campanya electoral ni per a compres personals.

Tanmateix, la investigació de l’Oficina Antifrau de la UE (OLAF) va detectar que, entre el 2009 i el 2018, Le Pen havia destinat aquests fons a despeses irregulars, com ara, corbates, rellotges, ulleres de realitat virtual i fins a 129 ampolles de vi.

Le Pen va impugnar la decisió aquell mateix any. Després de la seva mort, els seus hereus –Marion Le Pen, Yann Maréchal i Marie-Caroline Olivier– van continuar el procediment judicial. Ara el TGUE ha tombat el recurs i ha donat la raó a la cambra.

L’Escola Catalana de Doblatge, amb seu a Barcelona, ha anunciat que tancarà definitivament a final de juliol, després de disset anys d’activitat. En un comunicat difós per Instagram, expliquen que el motiu principal del tancament és que no els renoven el contracte de lloguer del local. “Ens tanquen la parada i nosaltres ens n’anem amb la sensació que ho hem fet tan bé com hem sabut”, diuen.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Escola Catalana de Doblatge (@ecad.doblatge)

A més del problema amb el local, el centre denuncia que fa més de tres anys que manté “un no-diàleg” amb la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS), que qüestiona la relació laboral entre l’escola i els professionals que hi treballen. L’escola assegura que aquesta interpretació també afecta més centres de formació, i atribueix la situació a un “cop de cua del 155 totalment arbitrari”.

“Han estat disset anys de ganes de crear escola”, destaquen. També agraeixen la feina feta, el compromís del professorat i la confiança dels alumnes. Segons que expliquen, molts dels seus ex-alumnes treballen ara en el sector del doblatge i unes altres disciplines relacionades amb la veu. “La llavor està sembrada i a poc a poc anirà fent arrels.”

L’Escola Catalana de Doblatge va néixer el 2008 impulsada per un grup de professionals amb l’objectiu d’omplir el buit de formació en doblatge en català. Amb el temps, el centre va ampliar l’oferta formativa per incloure àmbits com la publicitat, l’accessibilitat i la ràdio. S’hi oferien cursos de durades diverses, des d’introduccions a la disciplina fins a itineraris per a la professionalització.

L’equip de govern de l’Ajuntament de Bagà (Berguedà) ha presentat una denúncia als Mossos d’Esquadra per les amenaces anònimes contra el batlle, Lluís Casas, i dos regidors. En un comunicat, el consistori diu que aquests anònims han aparegut en uns quants espais públics del municipi i també s’han enviat cartes a nom dels afectats directament a l’ajuntament.

“El govern municipal de Compromís per Bagà vol salvaguardar la integritat dels seus representants i assegurar que l’activitat política i institucional es pugui desenvolupar amb total normalitat democràtica, respecte i llibertat”, indiquen. Les cartes inclouen insults i amenaces contra els càrrecs públics.

L’executiu reitera el seu compromís amb la “transparència, el diàleg i el servei públic, pilars fonamentals de sistema democràtic”. Diuen que la denúncia respon a la voluntat “de defensar aquests valors i de garantir l’exercici lliure i segur de les funcions públiques”. Alhora, l’equip de govern rebutja qualsevol intent d’intimidació i coacció.

El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha demanat un informe jurídic sobre l’esquetx catalanòfob en un acte de l’Ajuntament de Barcelona. “És absolutament inadequat”, ha dit sobre l’actuació durant la sessió de control al parlament. Així i tot, ha considerat que aquest tipus de discursos no es podien combatre per la via penal.

“Certs discursos antiracistes mantenen tòpics anticatalanistes. No se’ls pot derrotar als tribunals, sinó argumentant per desmuntar aquests discursos que fan el joc de l’extrema dreta”, ha afegit en resposta a preguntes de Junts i la CUP. Vila ha explicat que es va posar en contacte amb l’ajuntament per traslladar-los el malestar ocasionat i demanar-los que s’actués.

El conseller ha qualificat l’esquetx de “representació inadequada” i “tergiversació de la realitat” en contra de la cohesió social que, a més, “reforça estereotips negatius”.

Tant la diputada de la CUP Pilar Castillejos com la diputada de Junts Mònica Sales han preguntat al govern si tenia previst de començar un procediment penal per aquest cas. Segons Sales, no n’hi ha prou de fer un piulet a les xarxes socials, sinó que cal actuar. I s’ha demanat de què servia el Pacte Nacional per la Llengua si no es feien servir les eines que tenia.

El conseller Vila ha afegit que el govern no tenia constància que la companyia que va fer l’esquetx hagués rebut recursos de la Generalitat. I ha insistit en la necessitat de confrontar els discursos que es fan passar per antiracistes i en els quals s’han infiltrat, segons ha dit, “tics que donen suport a l’anticatalanisme”.