Vendre més de 170.000 exemplars d’un llibre en un país de cinc milions d’habitants és tota una proesa, i és el que ha aconseguit l’advocat i polític noruec Abid Raja (Oslo, 1975) amb unes memòries titulades Min skyld (La meva culpa). Són un viatge apassionant, des de la infantesa en un petit apartament social fins al dia que es converteix en ministre de Cultura, en l’últim govern de la conservadora Erna Solberg.

La figura central del llibre és el pare, un paquistanès que va emigrar a Noruega per treballar de mecànic d’avions. Un home brutal i violent, obsessionat amb l’honor de la família i a evitar que els fills es convertissin en uns gora, ‘homes blancs’. “A la cultura paquistanesa no fèiem preguntes”, escriu Raja. “Des de petits havíem d’estar agraïts per la nostra existència. Ens havíem de sentir culpables des del primer segon que havíem respirat l’aire d’aquest món.” El petit Abid, tot i anar a una escola pública, mai no va participar en les activitats típiques dels nens noruecs –dormir a casa d’amics, anar d’excursió al bosc, aprendre a nedar. Vivia a cavall de dues realitats culturals totalment separades.

Durant la secundària els professors van detectar les lesions físiques provocades pel maltractament patern, i van contactar amb els serveis socials. Raja va ser enviat a una institució per a menors, on va establir relacions amb grups criminals i va deixar anar la fúria d’adolescent. Després d’escapar-ne va passar uns mesos dormint als carrers d’Oslo, però per sort els responsables el van poder reconduir, i la vida li va canviar quan va començar el batxillerat en un nou institut. Els companys de classe, molt políticament actius (eren els primers noranta), van començar a qüestionar-li les idees i actituds que havia après a casa. “Les discrepàncies eren interessants, les discussions tenien lloc a classe, al pati, a les escales, fora de l’escola, em seguien a la nit quan dormia.”

Abid Raja va florir, però al llibre reconeix que tenia el gran avantatge de ser un home. “Les meves germanes van veure reduïda la seva llibertat a mesura que es feien grans. Jo tenia més marge de maniobra, però alhora em van encarregar que guardés la seva reputació i honor. Els guardians morals em seguien de prop, m’observaven al carrer i al metro, i si elles o jo fèiem alguna cosa que anava en contra de la cultura i de les regles de l’Alcorà podien recriminar-m’ho.” Després de l’institut Raja va estudiar dret, i va començar a formar part de moviments polítics juvenils. Quan tenia vint-i-cinc anys el van convidar a un programa televisiu per a debatre d’immigració amb Carl I. Hagen, el Jean-Marie Le Pen noruec, i la vehemència del jove va impressionar tothom; des de llavors va començar a aparèixer sovint als mitjans, li van sortir oportunitats laborals i el Partit Liberal el va fitxar.

La gran batalla familiar la va tenir en aquesta època. Raja es va enamorar de Nadia Ansar, una estudiant de psicologia nascuda a Oslo que també era d’origen paquistanès. El pare es va oposar a la relació: tenia plans perquè ell es casés amb una cosina del seu país, i a més Nadia era d’una casta inferior, tot i que de fet la seva família a Noruega era molt més rica. Abid va aconseguir casar-se amb Nadia, però com explica, “la família era sempre l’elefant a l’habitació”. Després de tenir tres fills, el pare encara els va dir que era molt important que els eduquessin “en una cultura de l’honor, perquè tenien la sang barrejada” per la diferència de casta. L’explosió d’ira d’Abid en sentir això el va dur al psicòleg durant uns quants anys.

Al final del llibre, Raja explica que “sempre em vaig preocupar de ser acceptat tal com era, algú que se sentia noruec, que volia ser-ho, però que mai no en tindria l’aspecte típic. Mai no renunciaria a la música de Bollywood i el menjar paquistanès, però hi havia alguna cosa a la societat noruega que em va atreure. No es tractava només del model d’igualtat, sinó també l’honestedat i la transparència, la manera com tractem els altres, la confiança fonamental que ens uneix”. La pregunta és si aquesta evolució ideològica, que ell presenta com un alliberament, l’han aconseguit fer gaires immigrants.

Això és el que Raja investiga al nou llibre, El nostre honor i la nostra por. Un viatge a l’Europa musulmana, i que es va publicar l’any passat. Raja visita el Regne Unit, Alemanya, Dinamarca, s’interroga sobre els atacs islamistes i l’ascens de l’extrema dreta.  I per què, per exemple, el vel femení era gairebé inexistent quan ell era petit, i ara és omnipresent en les comunitats musulmanes? “La primera generació d’immigrants estava agraïda d’haver pogut viure a Noruega, i va treballar per aconseguir un bon habitatge. Llavors va créixer la següent generació, la meva, i una bona part volia saber més coses de l’islam. Alguns van estudiar per ser metges, enginyers i advocats, i aquests van esdevenir completament noruecs; altres, en canvi, van decidir que les seves vides estarien regulades pel dogma religiós en major mesura que els seus pares. L’islam és una religió forta que permet als creients participar en una cosa gran i poderosa”.

L’impacte del llibre ve quan Raja explica la visita a alguns instituts noruecs amb molts alumnes musulmans per a parlar de La meva culpa. I el que veu i sent l’espanta. “Quin sentiment de traïció cap a Al·là vas tenir quan vas besar la Nadia sense estar casats?”, li pregunta un noi de setze anys. “Per què deixes que les teves opinions vinguin d’un partit polític i no de l’islam?”, li diu un altre. Els joves es presenten com a iraquians, kurds, paquistanesos, somalis, mai noruecs. Un professor li explica que “qui no dejuna durant el Ramadà és assetjat. El control ve dels companys de classe, no dels pares”. Fins i tot un li deixa anar que “Hitler va ser bo per als musulmans perquè va voler exterminar els jueus”. “La por de ser discriminats, els ha dut a una espiral de recel i desconfiança”, escriu Raja. “Però com poden dir això en una democràcia com Noruega? És això el que entenem per llibertat d’expressió, dissidència i desacord? Els nois que se m’enfronten van vestits com tots els adolescents. No eviten el contacte visual ni s’avergonyeixen del que diuen, estan orgullosos de defensar la ‘visió correcta’. Ni tan sols creuen que els matrimonis concertats siguin una coacció”.

Les preguntes d’Abid Raja de moment no tenen resposta, però la seva saga continua. Tal com va passar amb el fenomen Knausgård, altres familiars han donat la seva visió de la història. Primer va ser l’esposa, Nadia Ansar, que va publicar La meva vergonya. Després va arribar El moment de la llibertat, de la germana, Abida Raja, a qui el pare va forçar a casar-se amb un marit maltractador i que abusava sexualment tant d’ella com de les filles (ara és empresonat). I finalment el fill d’Abida i nebot d’Abid, Jawad (nascut el 1994), ha escrit Creat per a l’honor, sobre la cultura opressiva que viu la nova generació. És força probable que Abid Raja torni a ser ministre després de les eleccions del setembre, o sigui, que aquí al nord en sentirem a parlar molt més.

Tema: llibres - Lloc: Local de l'Agrupació Fotogràfica d'Arenys de Mar

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, ha enviat una carta a Òmnium Cultural demanant que es retirés la pàgina del mes de març del calendari dels Països Catalans de l’entitat perquè hi apareix una imatge de les Falles. Mompó hi apel·la a una proposició aprovada per PP i Vox sobre “la defensa de les senyes d’identitat valencianes enfront dels reiterats atacs de l’independentisme català”. Òmnium li ha enviat una carta i li ha deixat clar que no cediria davant aquest intent de censura i que les Falles continuarien formant part del calendari.

“Des dels foguerons de Mallorca a la Flama del Canigó, passant per les bèsties i els castells de foc, els balls de diables i les falles. No demanarem permís per reivindicar allò que sentim com a propi, perquè la cultura valenciana és cultura de la nació que compartim, i el foc ens uneix com a poble. De Fraga a Maó, i de Salses a Guardamar, continuarem encenent totes les flames que ens agermanen”, diu Òmnium en la carta.

Segons la proposició de Vox, aprovada en la sessió del 18 de febrer, incloure una imatge de les Falles al Calendari dels Països Catalans és “un nou atac a la festa més internacional del poble valencià”. Segons Vox, hi ha formacions polítiques, institucions i altres organitzacions de caràcter independentista que manipulen la història i la cultura.

La part del calendari que el PP i Vox volen censurar.

En la carta, Òmnium reivindica la història i els vincles compartits entre els indrets de parla catalana, incloent-hi el País Valencià, destacant la unitat d’una mateixa llengua, cultura i tradicions. Posen com a exemple la cultura del foc, present en les Falles, les Fogueres de Sant Joan, les Falles del Pirineu i la Flama del Canigó, que simbolitzen una germanor entre els pobles i una vivència col·lectiva que es projecta cap al futur.

“A Òmnium defensem que un país que estima la seva llengua, la seva cultura i la seva identitat és un país lliure i digne. Un país que no ha de demanar permís per existir ni justificar-se davant qui el vol reduir o assimilar. Un país on parlar català no sigui un acte de resistència, sinó de plena normalitat. Un país on l’escola sigui en valencià, els mitjans i els espais públics siguin eines de construcció nacional, no camps de batalla contra la nostra llengua. Un país on no calgui defensar-se de consultes estèrils, censures absurdes o senyalaments polítics. Un país que es reconegui a si mateix com el que és: una nació amb el dret i la voluntat de ser”, expressa l’entitat en la carta.

 

Retransmissió en directe des de la Royal Opera House de Londres - Lloc: Teatre Principal

El sector exportador català de mercaderies va tancar el gener del 2025 amb el segon millor registre de la sèrie històrica, pràcticament igualat al més important (2023), la qual cosa reflecteix la seva fortalesa en un entorn global molt complicat. Sembla, doncs, que comencem bé l’any. El creixement interanual registrat al gener és del 3,3%, fins als 7.931 milions d’euros, un volum que significa el 26,6% de tot l’estat espanyol. Per cert, el creixement del gener a l’estat espanyol ha estat negatiu, del -1,2%. Aquestes dades reflecteixen la capacitat d’adaptació de les empreses catalanes en un entorn econòmic global tan incert. El creixement en sectors clau, com l’alimentació i el material elèctric i electrònic, demostra la competitivitat dels productes catalans als mercats internacionals.

Quant a la comparativa internacional, en termes interanuals, van baixar les exportacions d’Alemanya (-1,4%), i van augmentar les de França (0,6%) i les d’Itàlia (2,5%). Fora de la Unió Europea, les exportacions del Regne Unit van créixer d’un 0,2%, les dels Estats Units, d’un 2,1%, i les del Japó, d’un 7,3%. Per part seva, les exportacions de la Xina en l’acumulat del gener i el febrer van augmentar d’un 3,4%.

Segons l’Eurostat, les primeres estimacions de la zona euro mostren unes exportacions de béns a la resta del món durant el gener del 2025 que van assolir els 232.600 milions d’euros, amb un augment del 3,0% respecte del gener de l’any passat. Destaca el fet preocupant que el superàvit de la balança comercial (exportacions menys importacions) de la zona euro es va reduir amb molta força, en comparació amb el desembre del 2024, baixant de 15.400 milions d’euros fins a mil milions i prou. Si examinem les dades de la baixada amb detall, és a dir, els canvis registrats en els saldos per productes, hi ha dos grups que han dominat la disminució, per la caiguda de les exportacions. Per una banda, la maquinària i els vehicles presenten el descens més gran, i baixen de 16.500 milions d’euros, el desembre del 2024, a 7.400 milions, el gener del 2025, i també cauen molt els “altres béns manufacturats”, que han passat d’un superàvit de 1.200 milions d’euros a un dèficit de 4.600 milions en el mateix període. Vet aquí una guia força evident de la tendència que regna fora de casa nostra.

Quant a Catalunya, i com és habitual d’ençà de fa uns mesos, els sectors més importants en valors absoluts han estat el químic, el de béns d’equipament, l’alimentari i el dels cotxes. Entre tots quatre sectors, han representat el 77% del total de les exportacions catalanes.

Però entre el comportament de cadascun d’aquests quatre sectors hi ha diferències importants en l’evolució interanual. Els béns d’equipament, considerats conjuntament, són els que creixen més de pressa, d’un 15%, però també amb diferències considerables entre els subsectors que el componen. Fonts d’ACCIÓ em comenten, per exemple: “La maquinària sí que puja (6,6%), però els aparells i el material elèctric puja molt més, d’un 18,4%.” Quant a l’alimentari, les vendes a l’exterior han mantingut un ritme important, superior al 6%. Pensem que la mitjana d’aquests darrers dotze mesos ha estat del 3,2%, és a dir, la meitat de la registrada al gener. El sector químic, amb un creixement del 2,9%, continua encapçalant el gruix de l’estructura de les exportacions catalanes, amb el 31,5%, i gairebé dobla cadascun dels altres tres sectors que el segueixen. I no oblidem que representen pràcticament la meitat (49%) de les vendes exteriors del sector químic a tot l’estat espanyol.

En canvi, les exportacions de cotxes han tornat a baixar en termes interanuals, d’un 7,2%. En realitat, aquests darrers dotze mesos presenten taxes negatives, cada mes, llevat de l’abril i l’octubre. Tot i això, el volum exportat al gener ha estat, en diners, de 1.115 milions d’euros. Se situa, doncs, en tercer lloc, empatat amb el sector alimentari. Això sí, registrat un 14% per sota de la mitjana d’aquests darrers dotze mesos. Cal destacar la diferència entre Catalunya i la resta de l’estat en el sector de l’automòbil. A Catalunya, la baixada interanual ha estat del -7,2%, mentre que a tot l’estat espanyol és del -23,3%. En termes absoluts, la caiguda a Catalunya és de 87 milions d’euros respecte del gener del 2024, i a tot l’estat espanyol, de 1.429 milions. En aquest punt rau, fonamentalment, la diferència que hi ha en l’evolució de les exportacions totals respecte de l’any passat, entre Catalunya i la resta de l’estat.

Un fet especial que sura de fa mesos és la por d’allò que pugui passar amb la pujada d’aranzels als EUA. La resposta immediata ha estat un augment important de les exportacions cap als EUA… abans de la tempesta. De fet, en termes de creixement per països, a Catalunya és el més elevat. Al gener, les vendes catalanes als EUA van créixer d’un 11,4%, que venien darrere del 48% el desembre.

Per Joan Tristany, director general de l’Associació d’Empreses Industrials Internacionalitzades (AMEC), era un fenomen esperable. “Les empreses nord-americanes han augmentat les importacions de tot el món en un 25%, veient què vindria. En canvi, han caigut de manera espectacular les importacions d’empreses de Mèxic i el Canadà, que després reenvien els seus productes als EUA, sobretot en els béns d’equipament. Estan pendents d’allò que passi i han frenat compres a l’exterior.” L’efecte de les amenaces de Trump ja ha començat a notar-se a tot el món.

De totes maneres, Tristany creu que el relat que s’ha fet potser és massa apocalíptic. “Enguany, la majoria de les nostres empreses va bé en les exportacions. Els EUA, tot i ser importants, representen al voltant del 4% de les nostres exportacions. Sí que ens ha de preocupar l’efecte indirecte. És a dir, què pot representar que l’amenaça acabi fent-se realitat per als grans països europeus, que són els nostres clients més importants. A Alemanya i França, per exemple, hi van gairebé el 30% de les nostres exportacions. Els efectes indirectes ens poden fer mal i cal seguir-los de molt a prop. La diversificació és el millor antídot”, conclou.

En aquest sentit, m’ha semblat molt interessant la nota de conjuntura que dimarts passat va publicar l’INSEE, l’Institut d’Estatística francès, sobre el “desordre mundial” d’aquests moments. Respecte del comerç amb els EUA, comenta: “Les exportacions de les economies europees podrien ser penalitzades a partir del segon trimestre del 2025 per la implantació de nous aranzels americans, encara que de manera diferenciada.” De fet, comenta que França i Espanya van registrar un saldo comercial lleugerament negatiu amb els EUA el 2024, sobretot, a causa de les importacions d’hidrocarburs, i que les exportacions als EUA representen menys del 2% del PIB.

En canvi, Itàlia i Alemanya estan clarament més exposades, perquè les exportacions als EUA representen, respectivament, el 3,3% i el 4,2% del PIB, i el comerç bilateral amb els Estats Units és àmpliament excedentari. Així, Alemanya i Itàlia patirien molt més l’establiment d’aquests aranzels que no pas França i Espanya. Entenent que l’INSEE parla de macromagnituds; una altra cosa són alguns sectors en particular. Finalment, destaca com a efecte negatiu que tots els països europeus continuarien patint el cost de l’energia.

Em sembla un bon raonament a tenir en compte en aquests moments.

 

Les reserves d’aigua als embassaments de Catalunya que es nodreixen dels rius de les conques internes han arribat al 50% aquesta tarda. Aquest nivell, que no es registrava des del juliol de 2022, és el resultat d’un març plujós i amb episodis generosos com la borrasca Jana de principis de mes.

En poc més de quinze dies, aquests pantans han passat de 216 hectòmetres cúbics d’aigua a 347, és a dir, del 31% al 50% de la seva capacitat, segons els sensors de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) amb dades en temps real. Ara mateix, l’embassament de la Baells es troba ja per sobre del 82% de reserves (estava al 54% a principis de mes), el de Sau supera el 40% (estava al 6,7%), i Darnius-Boadella, a l’Alt Empordà, voreja el 45% (el 3 de març no arribava al 17%).

Un nivell de reserves com aquest, equivalent a la meitat de la capacitat total dels embassaments de les conques internes, no es veia des de principis de juliol del 2022. Aleshores els pantans arrossegaven mesos de caiguda per la manca de pluges sostinguda, i encara continuarien baixant, fins a arribar per sota del 15% de les reserves a principis de març de l’any passat, un mínim que no s’havia registrat en tot el que portem de segle i que va precipitar l’entrada en fase d’emergència per sequera a tot el sistema Ter-Llobregat.

Però un any després la situació s’ha revertit, i les reserves d’aigua han escalat fins al 50%. Els tres grans pantans de les conques internes catalanes són el de Susqueda (Osor), amb 233 hm 3 de capacitat màxima, Sau (Vilanova de Sau), amb 165,2 hm 3 i la Baells (Cercs), amb 109,4 hm 3. El primer té avui prop de 100 hm 3 d’aigua embassada (el 42%), gairebé el doble que ara fa un any (20%). Sau ha superat els 70 hm 3 (42%), molt lluny tant d’un mes enrere (7,6%), com del mínim registrat fa un any, per sota del 3% de la seva capacitat. El de la Baells mai va davallar tant, però l’increment en un any és molt gran: del 20% a més del 80% el dia d’avui, amb 90 hm 3 d’aigua. Tots tres plegats sumen 260 hectòmetres cúbics d’aigua.

La recuperació de Darnius-Boadella

També destaca el creixement d’un quart embassament, el de Darnius-Boadella (61,1hm 3 de capacitat), que ha passat en poques setmanes d’un 17% a vorejar el 45%. Fa un any exacte l’embasament estava poc per sobre del 10% de la seva capacitat.

El petit pantà de Foix (3,4hm 3), a Castellet i la Gornal, només va baixar per sota del 50% de la seva capacitat un breu període de temps després de l’estiu del 2023, després de les pluges abundants de les darreres setmanes, ja fa uns dies que està ple del tot.

Pantans que segueixen lluny d’omplir-se

Pel que fa a Riudecanyes (5,32 hm 3), va respirar amb les pluges de la tardor passada, quan estava gairebé sec (amb l’1,6% de reserves) i va superar el 20%. Ara, amb els darrers episodis de pluja ha escalat fins prop del 38%. De manera similar, el pantà veí de Siurana (12,2 hm 3), a Cornudella de Montsant, que també havia quedat gairebé eixut per la sequera, va remuntar fins a prop del 10% a la tardor, i amb l’empenta dels darrers dies se situa ara per sobre del 16%. Ambdós estan lluny dels nivells actuals de reserves de la resta de pantans de les conques internes.

La policia d’Escòcia ha tancat la investigació sobre les suposades irregularitats financeres del Partit Nacional Escocès (SNP), que afectaven l’ex-primera ministra Nicola Sturgeon i el seu marit, Peter Murrell. Segons un comunicat oficial de la policia, tots dos han quedat exonerats i ja no són investigats.

Sturgeon ha expressat el seu alleujament per la fi de la investigació i ha defensat la seva innocència. “No he fet res malament”, ha declarat als mitjans, i ha subratllat que no hi havia “ni la més mínima prova” en contra seva.

L’SNP es va veure envoltat en una polèmica per l’ús de donacions d’activistes independentistes, que sumaven més de 600.000 lliures esterlines i que, segons les denúncies, podrien haver estat gestionades irregularment. En aquest context, l’abril de 2023, la policia va escorcollar el domicili de Murrell, qui fins poc abans havia estat director executiu del partit.

Sturgeon, que va dimitir com a primera ministra el febrer de 2023 després de nou anys en el càrrec, sempre ha sostingut que la seva sortida no estava relacionada amb aquesta investigació. En el seu moment, va defensar la transparència de les finances del partit i dels fons destinats a un hipotètic referèndum d’independència.

L’ex-dirigent independentista va substituir Alex Salmond al capdavant del govern escocès el novembre de 2014, després del fracàs del primer referèndum d’independència. La seva dimissió va arribar enmig d’unes quantes controvèrsies, incloent-hi la polèmica sobre la llei trans. Sturgeon va anunciar la setmana passada que deixava la política i que no es presentaria a la reelecció com a diputada en les eleccions de l’any vinent. Murrell va abandonar el càrrec de director executiu de l’SNP el març de 2023, després de la polèmica sobre la gestió de les dades d’afiliació del partit.

La vice-batllessa de Girona i ex-consellera d’Universitats Gemma Geis va presentar una queixa l’abril del 2024 a la Sindicatura de Greuges per haver estat víctima d’una discriminació lingüística a la prova per consolidar la plaça de professora a la Universitat de Girona (UdG). Lamentava que membres del tribunal que l’avaluava li retraguessin el dret de parlar en català, i critiquessin que s’hagués de fer servir traducció simultània.

La resposta de la síndica  criticava que la UdG hauria d’haver estat “més proactiva i protectora” dels drets de l’aspirant i li demanava que prengui mesures perquè una situació així no es tornés a repetir. També li retreia que al·legués que no coneixia els fets, perquè una de les implicades en l’incident era professora titular de la universitat.

Tot i això, en la resposta, el rector de la universitat, Quim Salvi, evita de disculpar-se, i diu que va fer el que havia de fer, és a dir, “proporcionar la traducció simultània del català al castellà al llarg del procés selectiu esmentat, a la vegada que va procurar la traducció al castellà dels exercicis presentats per la candidata, facilitant així el procés d’avaluació per part dels dos membres de la Comissió de parla no catalana, evitant d’aquesta manera cap possible situació de biaix per raó de llengua”.

En un comunicat també parla “d’actuació escrupolosa” per part de la institució i diu que la demana hauria de ser sobre “les intervencions de dos membres de la comissió, que van expressar opinions a títol personal, dins del marc d’independència amb què actua la comissió avaluadora”. Sobre això, afirma que el rector que “continuaré treballant per evitar que es puguin reproduir situacions on les persones sentin que se’ls vulneren els drets, com ha pogut passar amb la professora Geis, malgrat que les evidències respecte de l’actuació de la UdG són que no ha estat així” i ha remarcat que també cal respectar que “persones de la comunitat s’expressin i manifestin lliurement”. 

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) s’ha mostrat sorpresa per la retallada d’un 25% al pressupost per part del Consell, després de l’acord entre el PP i Vox. Segons la presidenta, Verònica Cantó, la institució deixarà de percebre prop d’un milió d’euros, que afectarà les despeses ordinàries de funcionament. És a dir, les activitats que organitza l’AVL.

Cantó assegura que és la primera vegada en vint-i-quatre anys “que és el Consell qui modifica el pressupost d’una de les institucions de l’autogovern valencià, abans que siga sotmès a les Corts.” La presidenta ha recalcat que l’AVL estudiarà i analitzarà detingudament el projecte de pressupostos. “No sols en el que afecta la institució, sinó en tot el que afecta la promoció del valencià, perquè cal recordar que l’especial respecte i protecció de la llengua pròpia està recollida en l’estatut i en la constitució”, ha assenyalat.

Cantó també ha recordat que l’avantprojecte dels pressupostos de l’AVL va ser aprovat en sessió plenària i elaborat “seguint en tot moment i escrupolosament les instruccions de la Conselleria d’Hisenda”. El pressupost per a 2025 se situava en 3.976.440 euros, superior als 3.895.000 euros de 2024, per l’augment de les retribucions del personal funcionari de carrera.

a càrrec dels alumnes de l'institut Els Tres Turons. Activitat recomanada per a infants a partir de 4 anys - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

El PSPV i Compromís no han participat en la cerimònia del lliurament simbòlic del pressupost a la presidenta de les Corts perquè comence la tramitació parlamentària. Tots dos partits de l’oposició ja van criticar durament l’anunci del pacte amb Vox fet dilluns pel president Mazón.

En els passadissos de les Corts, PSPV i Compromís han afirmat que el pressupost aprovat pel Consell demostra que el president Mazón ha cedit davant les tesis de Vox i ha presentat uns comptes racistes, negacionistes i antidemocràtics.

Vox, el gran triomfador

A parer del síndic socialista, José Muñoz, el que Vox vol és posar la mà a la partida de 2.354 milions que és específica per a reconstruir les zones afectades per la gota freda. “Hem passat del pacte del tovalló al pacte del Ventorro”, ha dit Muñoz, que ha assenyalat Vox com el gran triomfador d’aquest pressupost. Ha dit que és Vox qui està eufòric i còmode, i que són ells qui expliquen millor els comptes que el Consell mateix. “Mazón està acorralat i rep aquests comptes com una respiració assistida de l’extrema dreta. No sabem fins quan durarà, però Mazón està venent tots els valencians”, ha dit Muñoz.

El dia que Carlos Mazón va pegar la cabotada davant Vox per arrapar uns pocs dies més com a aforat

Traure profit de la reconstrucció

Carles Esteve, portaveu d’Hisenda de Compromís a les Corts ha dit que aquest és el pressupost d‘Abascal i de Mazón. A parer seu, la consellera Ruth Merino ha anunciat que continuaran les retallades com la de la Unitat Valenciana d’emergències que van fer l’any 2023. “Quan el PP retallava, ens posàvem la mà a la butxaca. Quan retallen PP i Vox, passen coses, i hem vist quines coses passen. Hem vist la poca capacitat que et queda de donar resposta a una catàstrofe com la del 29 d’octubre”, ha dit.

Esteve ha carregat durament contra el discurs xenòfob i racista d’atacar la llengua per a aprovar el pressupost. “Vox també vol una part del pastís dels 2.364 milions de la reconstrucció després de veure com el PP ja ha fet caixa amb la reconstrucció”, ha dit Esteve.

Tant els socialistes com els valencianistes han criticat que després de rebre el pressupost de la mà de la consellera d’Hisenda, la presidenta de les Corts, Llanos Massó i el síndic ultra, José Maria Llanos, hagen comparegut junts per a valorar-los. “No tenen gens clar on està la institució i on està el partit”, han dit.

La pluja ha deixat una acumulació de més de 50mm a sectors de la meitat nord de la serralada prelitoral, així com al massís del Port, d’ençà de dimarts i fins aquest matí. Segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), s’han recollit prop de 100mm al Montseny i les Guilleries, amb 98mm a Anglès o 96mm a Arbúcies, a la comarca de la Selva. També s’han acumulat precipitacions importants, de vora 75mm, a l’Alt Empordà, segons han mesurat les estacions del Pantà de Darnius-Boadella o Lliurona. Al Parc Natural dels Ports (Baix Ebre) la precipitació acumulada és de 73,6mm i a Viladrau (Osona) és de 71,9. El 112 ha rebut 178 trucades relacionades amb l’episodi de pluges. No s’ha registrat cap incident destacable.

En aquesta línia, l’AEMET destaca els 31, mm acumulats a l’observatori de València. És la setmana de Falles amb més precipitació d’ençà que es tenen registres. Al País Valencià, on més ha plogut ha estat a l’Atzúbia (Marina Alta), amb 74,8mm, i a  Polinyà de Xúquer (Ribera Baixa), 68,3.

31.2 l/m² acumulados en el observatorio de València. Fue lluvia intermitente y débil, algo más intensa de madrugada. Es el día de una semana de fallas (15 al 19 de marzo) con más precipitación acumulada desde que tenemos registros. pic.twitter.com/BADZSUbyV8

— AEMET_C. Valenciana (@AEMET_CValencia) March 19, 2025

Una vegada finalitzat l’avís del Servei Meteorològic per acumulació de pluja, Protecció Civil ha desactivat l’alerta del Pla especial d’emergències per risc d’inundacions a Catalunya (Inuncat). Malgrat tot es manté la prealerta atès que els cabals dels rius tenen valors per sobre dels normals, i es demana molta prudència a la ciutadania. El Servei Meteorològic manté fins demà la previsió per estat de la mar amb possibilitat d’onades que poden superar els 2,5 metres a gairebé tota la costa catalana dijous i al litoral nord de cara a demà. La direcció de l’onatge serà de component est i hi haurà notable mar de fons i mar creuada.

L’ex-nedadora zimbabuesa Kristy Coventry ha estat elegida per majoria absoluta (49 vots) presidenta del Comitè Olímpic Internacional (COI). En l’elecció, feta a Grècia, ha derrotat el vice-president del COI, Juan Antonio Samaranch Salisachs (28 vots), i l’ex-atleta Seb Coe (9), entre més. Coventry agafa el relleu de Thomas Bach, el primer campió olímpic a presidir l’organisme.

Results of the election for the 10th IOC President:

HRH Prince Feisal Al Hussein 2
David Lappartient 4
Johan Eliasch 2
Juan Antonio Samaranch 28
Kirsty Coventry 49
Lord Sebastian Coe 8
Morinari Watanabe 4 pic.twitter.com/AE3z0vE6r3

— IOC MEDIA (@iocmedia) March 20, 2025

​En el seu discurs, Coventry ha expressat el seu profund agraïment per la confiança dels membres del COI. Ha destacat el seu compromís d’encapçalar l’organització amb orgull i dedicació, tot destacant que treballarà per enfortir el moviment olímpic. A més, ha subratllat la importància de la col·laboració i la unitat dins de la comunitat olímpica per afrontar els reptes futurs i promoure els valors de l’esport en l’àmbit global.

Kirsty Coventry delivers her acceptance speech after being elected as the 10th President of the International Olympic Committee, and the first female President in IOC history. pic.twitter.com/3BXf9kK0dI

— IOC MEDIA (@iocmedia) March 20, 2025

L’ex-nadadora, de 41 anys, és la primera dona, la primera africana i la persona més jove en presidir el COI. És membre de l’organisme d’ençà de 2012 i el 2023 va accedir a la comissió executiva. D’altra banda, d’ençà de 2018, és ministra de Joventut, Esports, Arts i Recreació de Zimbàbue.

En el seu currículum esportiu hi consten desenes de medalles, de les quals set són olímpiques (2 ors, 4 plates i 1 bronze) —és l’esportista africana més condecorada— i vuit de mundials (3 ors i 5 plates). La seva especialitat eren els 200 metres esquena, en què va batre el rècord del món tres vegades.

El Ministeri d’Igualtat espanyol ha confirmat que l’assassinat d’una dona a Puigpunyent (Mallorca) és un cas de violència masclista. Es tracta d’una dona de setanta-nou anys assassinada presumptament per la seva parella ahir. La víctima no tenia fills menors i no existien denúncies prèvies per violència de gènere contra el presumpte agressor.

Els fets van passar ahir a primera hora en un domicili del carrer de la Riera de Puigpunyent. Segons les primeres indagacions, l’home hauria disparat primer contra la seva dona i després hauria intentat llevar-se la vida. El SAMU va informar a primera hora de la mort d’una dona i d’un home ferit, tots dos per arma de foc. L’home va ser traslladat a l’Hospital Son Espases, on al final del dia va rebre l’alta. L’home és ara sota arrest acusat d’un delicte d’homicidi i a l’espera de passar a disposició judicial.

El comitè de segona instància de la Federació Espanyola de Futbol no ha acceptat el recurs del Barça i l’Osasuna i ha confirmat que el partit de lliga ajornat per la mort del doctor del primer equip blau-grana, Carles Miñarro, es jugarà dijous que ve, 27 de març.

La setmana passada, el jutge únic de les competicions professionals espanyoles, José Alberto Peláez, va designar aquesta data. Tots dos clubs implicats van demanar de canviar-la, perquè consideren que perjudica els seus interessos. El Barça al·lega que no podrà comptar amb els futbolistes internacionals sud-americans perquè encara seran tornant dels partits amb la seva selecció, mentre que l’Osasuna diu que ja té un partit previst pel 28 de març.

Així, els clubs van demanar que el partit es jugués entre el 18 i el 25 de maig, que és quan és previst que es disputin la penúltima i l’última jornada de la competició. Ara bé, el comitè ho ha rebutjat argumentant que els partits ajornats han de jugar-se en la primera data en què és materialment possible i que la convocatòria de jugadors amb les seleccions no és, per si mateixa, prou causa per modificar la programació d’un partit, sempre que l’equip afectat disposi de prou jugadors per afrontar-lo amb garanties.

A més, ha dit que la federació canviarà de data el partit que l’Osasuna havia de disputar el mateix dia 28 amb l’Athletic Club.

Els advocats de la família Cierco, ex-màxims accionistes de l’antiga Banca Privada d’Andorra (BPA), consideren que cal adoptar una “solució legislativa” per a tractar les causes que han portat l’entitat financera als tribunals. Tot plegat, quan fa deu anys de la intervenció del banc per part del govern andorrà, arran d’una nota emesa pel FinCEN —el Tresor dels EUA— en què la vinculava a operacions d’emblanquiment de diners procedents del crim organitzat. Així, defensen la tramitació d’una llei d’amnistia com a mesura de “reconciliació social” i atesa la complexitat del procés judicial. En aquest sentit, defensen de limitar-la, entre més, a antics treballadors, directius i membres del consell d’administració del banc.

L’advocat Xavier Jordana ha defensat l’amnistia davant el que considera un cas excepcional i d’una “gravetat extrema” on, a parer seu, s’han comès uns quants errors. També perquè el procés afecta moltes persones, entre les quals ex-treballadors del banc, i perquè les conseqüències que se’n deriven mereixen “una reflexió i una solució de caràcter polític que passi pel parlament andorrà”.

La proposta ha estat treballada conjuntament amb un equip d’advocats de Barcelona i catedràtics de les universitats de Barcelona, Pompeu Fabra i la Sorbona (París). Es basa en la manera en què es va intervenir la BPA el 2015 i els efectes d’aquesta acció, que creuen que han estat desproporcionats. Així, afirmen que la informació del Tresor americà estava “induïda pel neguit que els EUA tenien sobre la plaça financera andorrana” i la influència que hauria exercit l’anomenada policia patriòtica espanyola per obtenir els comptes de la família Pujol a l’entitat, a més d’altres dirigents polítics independentistes, segons ha detallat Jordana.

Una altra de les motivacions està en el presumpte delicte d’emblanquiment de capitals que, segons el lletrat, no haurien comès els antics treballadors del banc, ja que, ha asseverat, “no hi ha cap prova”. Per tant, considera que no es pot acusar “d’organització criminal” a tota l’entitat. En aquest sentit, ha dit que en les operacions que s’investiguen en l’àmbit judicial hi han intervingut fins a 250 bancs d’arreu del món, sense que, ha remarcat Jordana, hi hagi cap “empleat ni directiu que estigui inculpat o processat”.

De fet, el judici, pel qual es preveu que es dicti sentència aquest mes de juliol, es va allargar unes 200 sessions i, tal com ha explicat l’advocat dels Cierco, ha provocat una “saturació” del sistema judicial andorrà, tenint en compte que es tracta d’un tema amb una “realitat complexa” i que es pot allargar durant molts anys amb múltiples sentències i recursos fins a arribar al Tribunal d’Estrasburg.

Per la seva banda, l’advocada Sònia Ruiz, ha defensat que la via de l’amnistia no implica un “perdó”, sinó “la renúncia de l’estat a perseguir determinats fets en determinades circumstàncies per raons de reconciliació social”. A més, ha dit que es tracta d’una mesura que requereix la tramitació d’una llei al parlament i comptar amb un ampli consens. També ha detallat que aquesta es pot aplicar en qualsevol fase del procés. En aquest sentit, Jordana creu que estaria bé que aquesta arribés abans de la sentència, encara que no consideren que aquest element sigui el més “rellevant”.

Clients que hagin “emblanquit” diners, fora de l’amnistia

L’advocat ha defensat que l’amnistia no s’apliqui als antics clients del banc “que hagin pogut emblanquir”, però que sí que cobreixi a funcionaris o responsables d’institucions que hagin rebut querelles dels Cierco. També que serveixi per girar full a les suposades ingerències que hi va haver per part de les clavegueres de l’estat. Finalment, ha dit que la família no presentaria cap reclamació de caràcter econòmic derivada de la fallida de BPA.

Jordana ha explicat que han traslladat la proposta a un centenar de persones, entre les quals membres del govern andorrà actual i del que hi havia l’any 2015, quan es va intervenir el banc. També amb tots els grups parlamentaris, els representants dels coprínceps, els ambaixadors espanyol i francès, membres del Consell Superior de la Justícia, el raonador del ciutadà, l’Autoritat Financera Andorrana i l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries, entre d’altres.

Pel que fa al procés de tramitació d’una eventual llei d’amnistia, Jordana creu que, abans de sotmetre-la a aprovació, caldria sotmetre-la a la consideració de la Comissió de Venècia, organisme que forma fart del Consell d’Europa i que diu que hi ha d’haver un “diàleg constructiu” entre institucions, grups parlamentaris i societat civil.

Les mascletaes suspeses per la pluja durant les Falles es dispararan els dies 4 de maig, primer diumenge del mes i dia de la mare (Pirotècnia Pibierzo); 11 de maig, festivitat de la Verge dels Desemparats, patrona de la ciutat (Pirotècnia Drac); i el 22 de juny, festivitat del Corpus Christi (Pirotècnia Zaragozana).

Ho ha anunciat el regidor de Festes, Santiago Ballester, durant el seu balanç de les Falles, acompanyat pel regidor de Neteja i Recollida de Residus, Carlos Mundina, que han destacat les principals dades de les festes i han assenyalat millores per als anys vinents.

La consellera d’Hisenda, Ruth Merino, ha fet tot de giragonses per a explicar el pressupost del 2025 que avui ha aprovat el Consell, després del pacte amb Vox anunciat dilluns pel president de la Generalitat.

Merino ha descrit els comptes d’enguany com els més elevats de la història, i ha dit que representaven la consolidació de l’impuls al canvi sorgit de les urnes de maig del 2023 que ja es van reflectir en el pressupost del 2024. Ha anunciat que prioritzarien la reconstrucció després de la gota freda i que avançaven en la llibertat, la consolidació de l’estat del benestar i la simplificació administrativa.

Quant a les peticions que Vox va fer dilluns i en les quals ha insistit avui mateix, Merino ha dit que no es tractava de cedir davant Vox, sinó que ja formaven part de la previsió perquè coincidien amb el plantejament d’aquell partit.

L’oposició qualifica de racista, negacionista i antidemocràtic el pressupost pactat per Mazón amb Vox

Vox s’ha vantat en una nota que el Consell ha atès algunes reivindicacions com ara la retallada de les aportacions als sindicats, cosa que Ruth Merino ha negat. També ha negat que s’haja retallat en les partides de cooperació al desenvolupament, encara que ha dit que les subvencions ja no seran nominatives, sinó que es concediran pel sistema de concurrència competitiva.

El que no ha negat la consellera és en la retallada d’un 25% del pressupost de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que és un organisme estatutari. Aquesta tisorada, Merino l’ha emmarcada en la necessitat d’ajustar el pressupost després d’estudiar l’execució real i altres paràmetres dins la línia de l’aprimament de les empreses i els organismes públics. “Negue la major, aquests pressupostos no tenen cap retallada. No hi ha cap cessió, ni cap retallada ni en serveis socials, ni en drets ni en llibertats. Hi ha alguns punts que Vox ha dit que són en aquest pressupost, però hi són perquè coincidim amb ells”, ha dit Merino que s’ha referit a marc de negociació amb Vox, a qui ha tornat a qualificar de soci preferent perquè han demostrat la voluntat d’aportar.

Després de dir que no hi ha cap retallada ni en igualtat ni en agenda verda ha admès que hi ha partides que s’han reduït perquè és la política del Consell d’ençà del primer dia: “Algunes partides baixen, òbviament, però no hi ha retallades”, ha dit.

Una línia per la gota freda

El pressupost total per al 2025 és de 32.291 milions d’euros separats en dues línies, el pressupost general, que és de 29.927 i el de la reconstrucció que és de 2.364 milions. En aquests comptes, que Merino ha batejat com a “Pressupost de la reconstrucció i la consolidació del canvi”, no hi haurà recursos de l’estat a fons perdut per a la reconstrucció. Segons la consellera, el deute és l’única alternativa que li queda a la Generalitat per a pagar aquestes despeses.

El FC Barcelona, mitjançant una comunicació als socis, ha informat que ampliava el passi de temporada a l’Estadi Olímpic Lluís Companys fins al final de la campanya per als partits del primer equip de futbol masculí.

En el correu electrònic enviat als abonats, el club blaugrana no concreta exactament la data de tornada al nou estadi, que podria ser durant l’agost, per a l’inici del curs futbolístic 2025-26. El club  tenia previst de tornar a l’Spotify Camp Nou el mes de maig d’enguany, coincidint amb el gran clàssic contra el Reial Madrid, però uns quants inconvenients en les obres de remodelació i en els retards per a gestionar permisos han impedit que pogués concretar-se.

El FC Barcelona ha anunciat que ampliava l’extensió de la passada Estadi Olímpic Lluís Companys 24-25 amb els partits del primer equip de futbol masculí de la lliga espanyola i la Lliga de Campions que es disputin fins al final d’aquesta temporada.

L’humorista Lluís Jutglar, conegut com a Peyu, ha demanat explicacions al conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, perquè una empresa de màrqueting que ha contractat la Generalitat fa les comunicacions en castellà i es refereix al govern com a “Generalidad de Cataluña”.

En el missatge que ha rebut a Instagram, una agència de màrqueting que coordina les accions entre Ferrocarrils de la Generalitat i els microinfluenciadors ofereix a Peyu un cap de setmana en una estació d’esquí, però ell queda bocabadat. “Com ho podem fer, Francesc Xavier Vila, perquè les empreses que treballen per la Generalitat facin les seves comunicacions en català i no escriguin bestieses com: “Generalidad de Cataluña?”

Com ho podem fer @VilaFx perquè les empreses que treballen per la @gencat facin les seves comunicacions en català i no escriguin bestieses com: GENERALIDAD DE CATALUÑA? pic.twitter.com/rRXgHq4I2x

— Peyu (@enpeyu) March 20, 2025

No és la primera vegada que en Peyu es queixa que la Generalitat contracti agències que no fan servir el català. A començament d’octubre, també va fer un piulet denunciant-ho amb una captura de pantalla d’un correu electrònic. “A quina merda de país vivim? N’estic fins als ous de rebre correus d’agències xupiguais contractades per la Generalitat escrits en castellà, fotent ‘Cataluña’ amb ñ, fent servir terminologia idiota tipus: ‘necesitaria saber tu feed‘. I això no és nou d’ara, amb els governs anteriors també passava. Carda pena i misèria”, va dir.

En Peyu, enutjat perquè una vegada més s’havien posat en contacte amb ell en castellà per a qüestions que tenien a veure amb Catalunya, va respondre contundentment amb aquest missatge: “Hola, Anna! Si m’ho envieu en català, potser m’ho llegeixo. Gràcies!”