La Federació Andorrana de Futbol ha demanat de jugar un partit a l’RCDE Stadium de Cornellà de Llobregat. Concretament, hi vol disputar el partit amb la selecció d’Anglaterra del 7 de juny, corresponent a la fase de classificació per a la Copa del Món del 2026, que es farà als Estats Units, Mèxic i el Canadà.

El Nou Camp Nou i l’RCDE Stadium seran seus del Mundial de futbol del 2030

Segons que ha pogut saber VilaWeb, l’acord entre les parts és total i només falta que la federació andorrana el faci efectiu. La notícia, l’ha avançada RAC1.

Andorra està enquadrada en el Grup K de la fase de classificació amb Albània, Letònia, Sèrbia i Anglaterra.

Els Agents Rurals han informat del tancament de tots els accessos del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a l’Alt Pirineu, perquè el risc d’allau és superior a 4 (fort), segons la informació que facilita al cos l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Protecció Civil ha activat la fase de pre-alerta del pla d’emergències ALLAUCAT. El parc d’Aigüestortes és ubicat a les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Vall d’Aran i el Pallars Jussà.

Aquesta setmana han passat moltes coses. I n’hi ha hagut una de poc comentada, malgrat el significat que té i com ens pot afectar directament la butxaca. Resulta que els consells de sis bancs centrals s’han reunit per decidir què fer amb els tipus d’interès. Òbviament, hi ha hagut informació puntual i abundosa de què ha decidit la Reserva Federal americana (Fed), però no tanta sobre què han fet el Banc d’Anglaterra, el Banc de Suècia, el Banc del Japó, el Banc Nacional Suís i el Banc Nacional de la Xina. Tan sols un, el suís, ha decidit de retallar el seu tipus d’interès, un quart de punt, fins a deixar-lo en el 0,25% i el mantindrà així, pel cap baix, fins el 2026, segons que creuen la majoria dels economistes enquestats per Reuters, que també diuen que el risc que el tipus torni a ser negatiu és baix.

Més enllà de la decisió de mantenir els tipus referencials als Estats Units, Anglaterra i Japó (els tres principals), a mi m’han cridat l’atenció els raonaments que fan els representants de les entitats per a justificar la seva política. Tots ells tenen un denominador comú, fer front a una incertesa inusualment elevada sobre tot allò que pugui passar els mesos vinents, que els ha portat a seguir una política d’esperar i veure què passa. Tanta és la seva comunió d’arguments, que hi ha qui es pregunta si la boira que ve dels EUA els deixa veure el paisatge. Si van tots plegats a les palpentes, vaja.

Mentrestant, es comencen a manifestar símptomes que sembla que fan dubtar dels efectes interns positius i immediats anunciats per Trump en campanya. El desmantellament de l’administració que executa amb mà de ferro Elon Musk, per exemple, sembla que fins i tot a molts votants els comença a fer basarda. I es parla d’augment de preus. La resposta del consumidor és ràpida. Les vendes al detall el febrer als EUA, que van saber dilluns, han mostrat una disminució més forta que no es preveia: -0,6% en lloc de -0,2%. Aquest descens ja reflecteix una feblesa en la despesa (i confiança) del consumidor?

Sóc dels qui pensen que el president de la Fed, Jerome Powell, juga amb foc, perquè s’embolica amb dues idees contradictòries per no fer emprenyar ningú. En el seu discurs oficial, per exemple, insisteix que la incertesa és enorme en aquest moment, amb una política exterior del seu govern que complica molt el fet d’anticipar l’impacte que pugui tenir en la primera economia del món. Però, al mateix temps, sosté que, el més probable és que l’impacte dels aranzels sigui “transitori”, en termes d’inflació interna.

Dit d’una altra manera: en el seu comunicat, el supervisor bancari no plasma una gran preocupació, i assegura que els “indicadors recents suggereixen que l’activitat econòmica ha continuat creixent a bon ritme”. No obstant això, ha empitjorat les perspectives. En concret, ha revisat en quatre dècimes a la baixa, fins a l’1,7%, el creixement del PIB del país el 2025. És a dir, la Fed es troba en la complicada tasca d’equilibrar els riscs d’una inflació més alta, a conseqüència dels nous aranzels, amb una possible moderació en el creixement econòmic.

Després de les paraules de Powell, Trump va publicar en la seva xarxa social, Truth Social: “La Reserva Federal faria molt bé de reduir les taxes a mesura que els aranzels nord-americans comencin a aplicar-se en l’economia. Feu allò que toca! El 2 d’abril és el Dia de l’Alliberament als Estats Units!”, deia. Una manera molt directa de posar el dit a l’ull a Powell. O potser m’ho sembla a mi.

Algú hauria de recordar al president multimilionari que els aranzels que va aplicar en el seu primer govern, a més d’afectar empreses estrangeres, també van perjudicar moltes companyies locals i els consumidors domèstics, segons unes quantes anàlisis acadèmiques que s’han publicat. Lluny d’enriquir-se, les famílies van haver de pagar preus més alts. I la recaptació tributària, producte de la imposició dels aranzels, va ser molt baixa, en comparació al que recapta el govern amb imposts individuals i corporatius. Però sembla que hi ha hagut una pèrdua de memòria col·lectiva i ningú no vol recordar-ho.

Tampoc veuen gaire clares les coses al Regne Unit. “Hi ha massa incertesa econòmica en aquest moment. Continuem pensant que els tipus d’interès són en una senda de descens gradual, però avui els hem mantingut en el 4,5%”, va dir ahir el governador del Banc d’Anglaterra, Andrew Bailey. Poc abans, havia sabut que el PIB del Regne Unit havia registrat una caiguda del 0,1% al gener, en comparació amb el mateix mes del 2024, segons l’Oficina d’Estatístiques. Preocupa les autoritats britàniques, sobretot, el fet que la producció industrial va disminuir d’un 0,9% al gener i es va convertir en el principal factor de la caiguda del PIB global.

El dia abans, dimecres, el Banc del Japó també va dir-hi la seva, i va mantenir sense canvis els seus tipus d’interès, “arran de l’alta incertesa que afecta l’economia nipona, a causa de la guerra comercial desencadenada pels aranzels del president Trump”. Al final de la seva reunió mensual sobre política monetària, el governador va optar per mantenir en el 0,5% els tipus d’interès de referència, que ja havia apujat el gener passat. Sí, al Japó van a l’inrevés. Ara apugen els tipus. Però tenen por de tocar res per “la política comercial erràtica dels Estats Units, a més de les contramesures d’altres països”. Cal fixar-nos en el fet que parlen de contramesures, és a dir, l’entrada en guerra comercial de més i més països.

Aquest és un punt cabdal en què ahir va insistir la presidenta del BCE, Christine Lagarde, durant la seva intervenció en la comissió d’Afers Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu. I va sorprendre tothom quan va quantificar els efectes negatius dels aranzels americans. Va detallar que una pujada generalitzada d’aranzels del 25% sobre les importacions procedents d’Europa reduiria el creixement de la zona euro en 0,3 punts percentuals,  aproximadament, durant el primer any. Ara bé, va afegir: “Si Europa respon a Washington amb la mateixa moneda i eleva les taxes sobre les importacions nord-americanes, incrementarà encara més aquesta xifra, fins a mig punt percentual, aproximadament.” Aquests 0,8 punts acumulats als quals es refereix Lagarde representen més de 121.000 milions d’euros.

També es va referir als preus. Va dir que, a curt termini, les mesures de represàlia europees i un tipus de canvi de l’euro més feble, “derivat de la menor demanda nord-americana de productes europeus”, podrien elevar la inflació en mig punt percentual, aproximadament. La referència indirecta a rebaixar els tipus d’interès quedava clara. Massa incertesa, havien dit el governador del Banc del Japó i el de la Fed, i ahir Lagarde parlava d’una “incertesa molt alta i creixent”. Així veuen el panorama els qui prenen les grans decisions monetàries del món. Incertesa, amb majúscules, és la clau de tot.

Del perill d’extensió de la guerra comercial, també n’alertava l’OCDE dimarts passat. “Una escalada de les barreres comercials i la incertesa geopolítica podrien afeblir encara més el creixement mundial. Una fragmentació més gran de l’economia mundial és una preocupació clau”, assenyala l’informe, que afegeix: “Un augment més gran i més ampli de les barreres comercials afectaria el creixement a tot el món i s’afegiria a una inflació més gran.” I calculava que, si les restriccions comercials continuaven ampliant-se, el PIB mundial podria caure d’un 0,3% els tres anys vinents, i que la inflació podria augmentar de 0,4 punts percentuals anuals. Feia una crida a no entrar en una guerra, probablement, en base el desastre mundial que van causar els americans amb aquesta política l’any 1930. Sí, fa gairebé un segle.

Recordem que la llei aranzelària Smoot-Hawley de 1930, promulgada pels Estats Units, per a protegir les indústries nacionals durant la Gran Depressió, iniciada l’any anterior, va prolongar la crisi una dècada i va ocasionar una forta caiguda del PIB i un creixement mai vist de la desocupació. A més, va tenir la resposta de molts altres països, que van imposar els seus aranzels als productes nord-americans, la qual cosa va ocasionar una caiguda  marcada del comerç mundial i va agreujar la crisi econòmica mundial. Esperem que la memòria torni a temps a tots plegats!

Un corol·lari de tot això que vivim, ens el pot donar l’evolució recent de “la bàrbara relíquia”, que és com definia l’or el gran economista J. M. Keynes. L’or torna a ser el centre d’atenció, perquè ha arribat a la cota històrica dels 3.000 dòlars per unça (avui, 3.037 dòlars). Factors com la inflació, les taxes d’interès i el dòlar, que sempre han influït en el seu preu, no sembla que en sigui ara els principals impulsors. Són més aviat la incertesa sobre els aranzel, i la preocupació pel creixement econòmic global, que impulsen la demanda d’actius refugi. I l’or encara n’és el principal.

 

Ha estat un bany de masses, entre ells mateixos. Com també es preveu que ho serà el congrés del PSIB aquest cap de setmana. L’ex-presidenta de les Illes Francina Armengol, l’ex-president valencià Ximo Puig, i el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, s’han reunit avui a Palma per fer una oda al federalisme, debatre sobre finançament, habitatge i l’odi de l’extrema dreta.

“El govern de Pedro Sánchez és el més federalista de la història”, ha etzibat Armengol, actualment presidenta del congrés espanyol, envoltada de tots els seus. I s’ha mostrat orgullosa que el PSPV, el PSC i el PSIB hagin estat els “abanderats del federalisme” aquests darrers anys. “Tenim una dreta que no creu en això. Dubt si creu en les nostres institucions democràtiques.”

El debat que han organitzat els socialistes se centrava en l’eix mediterrani i el seu encaix a la Unió Europea. I és per això que tots tres han insistit que ara, en un context més volàtil per l’auge de l’extrema dreta, “més Europa va lligat a més federalisme”.

“La solució és Europa, un espai que genera prosperitat, que ho fa amb règim de llibertat i amb una qualitat democràtica molt millor que a qualsevol altre lloc del món”, ha dit Illa. El president català ha defensat que l’única manera d’enfortir Europa era el federalisme, que considera que és “més vigent que mai”. I Puig ha anat més enllà i ha dit: “No hi ha futur al món sense una Europa forta.” I ha recordat: “Qui està més radicalment en contra de l’Europa federal són les extremes dretes europees”, que “intenten amb el suport extern de Trump posar fi al somni europeu”.

Condonació del deute

Un dels aspectes que han tractat durant el debat, moderat per l’eurodiputada Alícia Homs, ha estat el pacte de finançament entre PSOE i ERC per a la condonació del deute. Illa no ha sortit del discurs: “Venim d’una situació desequilibrada”, ha dit, i ha defensat que la resposta no hagi estat l’austeritat, ans al contrari. Per això s’ha mostrat crític amb la dreta, que ho rebutja: “Hi ha més gent pendent de qui fa la proposta que no de pensar com beneficia”, ha dit. Illa ha demanat un “debat serè i ordenat”, i ha tornat a insistir: “Sempre amb una mirada federal i subratllant allò que ens uneix i no pas allò que ens separa.”

Illa, Armengol i Ximo Puig, avui a Palma (fotografia: Martí Gelabert).

Puig, que ha dit que Illa havia estat la gran alegria dels socialistes aquests darrers anys, ha subratllat que “per primera vegada” se solucionaria la qüestió del finançament i ha recordat la seva etapa de president, coincidint amb la d’Armengol a les Illes, quan ambdós territoris no van poder assolir-ho: “Sense l’aliança amb Catalunya era molt difícil assolir allò que defensem, que tots els ciutadans tinguen els mateixos drets i possibilitats.” També ha criticat la dreta: “Tindran menys serveis públics perquè Gènova els ho dirà?”

I Armengol, que ha parlat de “petits països”, en referència a Catalunya, el País Valencià i les Illes, s’ha mostrat molt crítica amb el govern de Marga Prohens per no voler condonar el deute. “Necessitam governs combatius. Prohens pot dir que no és prou, però no que no vol res. Per fer feina has de tenir idees, creure en el teu país, tenir un projecte polític i gent que ho executi.” I en aquest moment també ha dirigit un dard a Carlos Mazón, de qui ha dit que era una vergonya la gestió que havia fet amb la gota freda i que era incapaç de governar.

Intervenir el mercat de l’habitatge

Illa, Puig i Armengol han aprofitat l’escenari per defensar també que s’havia d’intervenir el mercat de l’habitatge. Illa ha presumit dels 50.000 habitatges que va anunciar, i ha dit que era el pla més ambiciós que cap territori havia posat damunt la taula. “Ha passat amb l’energia i va funcionar. Amb l’habitatge hem de fer igual”, ha dit en referència a la intervenció, si bé ha assumit que aquesta no era la solució definitiva.

Illa, Armengol i Ximo Puig avui a Palma, durant el debat organtizat pel PSIB (fotografia: Martí Gelabert).

Puig ha reforçat aquesta idea: “No fer-ho és entendre que l’habitatge és un objecte de negoci, que no és un dret.” I Armengol, que ha reconegut que durant els vuit anys de mandant no es va solucionar el problema d’accés a l’habitatge, ha recordat que hi havia funcionaris que no volien venir a les Illes perquè no hi podien viure. “Han de viure en caravanes o acumulats en un pis. Parlam de classe mitjana que no pot viure en aquestes Illes perquè no tenim habitatge”, ha afegit.

Repartiment de menors

La qüestió amb què s’ha mostrat més crítica Armengol ha estat amb el rebuig que Prohens fa del repartiment de menors immigrants. “Que el govern digui que no pot atendre 59 menors és humanament indigne”, ha dit, i ha recordat que es van poder atendre tots els ucraïnesos provinents arran de la invasió al país. “No es pot dir que som de les comunitats més riques, que no necessitem que ens llevin 1.700 milions de deute, que podem superar els 17 milions de turistes, però que no tenim capacitat per a 59 menors. Per què? Perquè són africans?

En les darreries del debat, Illa ha celebrat la celeritat del congrés espanyol perquè s’hi pugui parlar basc, gallec i català, i ha insistit que calia fer igual a Europa. Puig ha dit que la corresponsabilitat era molt gran: “L’Europa de veritat és l’Europa de les llengües”, ha dit. I ha enviat un missatge a la seva terra tot recordant que això que passa a Galícia, on tothom parla gallec al parlament, actualment no passa al País Valencià.

 

Amb el grup de Lectura en Veu Alta, i la pianista Rosa Repiso. Dirigits per Marta Catalan - Lloc: Sala d'actes de l'Ateneu

L'Enric Sierra, sotsdirector de La Vanguàrdia, parlarà amb periodistes esportius - Lloc: Sala d'actes de l'Ateneu

La CGT ha desconvocat les vagues parcials a RENFE i ADIF que hi havia previstes dilluns vinent i els dies 24 i 28 de març i 3 d’abril, però manté les aturades de 24 hores per al 26 de març i l’1 d’abril, segons que han informat fonts del sindicat. Les vagues desconvocades eren planificades en franges de matí, migdia i tarda coincidint amb les hores de més mobilitat.

La via morta del traspàs de Rodalia: del “traspàs integral” a la dependència de RENFE

La CGT critica l’acord signat entre UGT, CCOO, Semaf, SCF, el ministeri i la Generalitat perquè no garanteix “absolutament res” i  el “joc brut” contra els sindicats minoritaris. “No és el moment de confiar en un paper, i per això continuem amb la vaga. És ara quan s’ha de garantir la integritat de les plantilles”, sosté la CGT.

La CGT, el Sindicat Ferroviari i Alternativa Ferroviària són els tres sindicats que no van subscriure l’acord amb els governs català i espanyol i els sindicats majoritaris. Aquests darrers van desconvocar les mobilitzacions a última hora de diumenge, però això no va evitar retards i incidències dilluns a primera hora.

Es registren retards a la línia R8 de Rodalia de vint minuts de mitjana per una incidència a les instal·lacions entre les estacions de Mollet Sant Fost i Santa Perpètua de Mogoda-Riera de Caldes. Tècnics d’Adif treballen en la seva reparació.

A la R4 i a la RL4, els trens també poden circular fora del seu horari habitual per obstacles a la zona de vies entre les estacions de Terrassa Estació del Nord i Terrassa Est. En paral·lel, també hi ha endarreriments de vint minuts a les línies R3, R4 i R7 per una incidència a les instal·lacions a Castellbisbal.

La jutgessa de Catarroja ha tombat la maniobra d’Emilio Argüeso, ex-secretari de Seguretat i Emergències de la Generalitat Valenciana, encausat en la investigació sobre la gota freda, que pretenia de suspendre la declaració de les víctimes, previstes per avui.

L’advocat de la mà dreta de l’ex-consellera Salomé Pradas, José Maria Bueno, diu que no se’ls ha notificat les declaracions i que això els genera indefensió. No obstant això, la jutgessa argumenta en una interlocutòria, a la qual ha tingut accés VilaWeb, que la interlocutòria inicial ja continua prou informació sobre la investigació i la rellevància penal dels fets. A més, assenyala que la defensa té accés al procediment i que la informació sobre les víctimes consta en els informes forenses i policíacs.

La jutgessa reafirma l’encausament contra Argüeso

La resolució reitera l’encausament contra Argüeso, basant-se en proves i testimonis que indiquen una manca d’actuació per part de l’administració en avisar la població d’un perill imminent. I a més, reitera tot el que va expressar en la duríssima resolució del 10 de febrer. Diu que aquesta resolució ja assenyalava la ingent informació de què disposava l’administració, l’AEMET, el 112, la CHX, els mitjans de comunicació. A partir d’això, diu: “Feia inexplicable l’absència de resposta per part d’aquesta, l’absència d’avisos a la població, a qualsevol lloc on poguessin trobar-se, al carrer, a la feina, de camí a casa als cotxes, als domicilis o a residències de la tercera edat”.

En l’escrit, el lletrat d’Argüeso sosté que fins avui no havien rebut cap notificació de les declaracions ni havien tingut accés a la totalitat de la causa. “Aquesta situació ens situa en una clara situació d’indefensió, vulnerant el dret fonamental del meu representat a una defensa efectiva”, diu l’advocat. El lletrat demana a la jutgessa la suspensió de les declaracions i que es dicti una nova data.

Argüeso ha al·legat indefensió d’un bon començament. En el moment que va fer-se públic l’encausament, l’advocat també va enviar un escrit a la jutgessa que el seu client tenia la voluntat de col·laborar, però que en la interlocutòria d’encausament no s’expressaven els motius, els fets, els indicis, les situacions o les omissions que posen el seu client en la situació d’investigat.

Fa pocs dies, Argüeso explicà que el 112 no havia enviat cap comunicació al CECOPI. Sense voler-ho, va revelar que hi havia hagut una presumpta negligència. Perquè, en realitat, ell era el màxim responsable de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE), un organisme que s’encarrega, precisament, d’elaborar els protocols operatius del CECOPI i el 112. Aquesta informació la va compartir el Partit Popular del País Valencià a X, i després va veure’s obligat a eliminar-ho.

Entre les funcions de l’AVSRE, hi ha: “desenvolupar i coordinar la política i els programes en matèria de protecció civil i gestió d’emergències segons les directrius emanades del Consell de la Generalitat”; i “elaborar el Pla territorial d’emergència de la Comunitat Valenciana, els plans especials, els procediments d’actuació i els protocols operatius del Centre de Coordinació d’Emergències i del 112 Comunitat Valenciana, en l’àmbit de la Comunitat Valenciana”.

Policia i ex-dirigent de Ciutadans: qui és Emilio Argüeso, el polèmic cap d’Emergències de la Generalitat desaparegut durant la gota freda?

La titular del jutjat de violència contra la dona de Palma ha decretat presó provisional comunicada i sense fiança per a l’home detingut a Puigpunyent (Mallorca) per haver matat la seva dona amb un tret. L’home va disparar contra la seva esposa, Juana B.J., de 79 anys, a la casa familiar de Puigpunyent i avui ha passat a disposició judicial.

El presumpte homicida, de 82 anys, ha estat conduït als jutjats de Palma poc després de les nou del matí per la Guàrdia Civil, que el mantenia detingut des que va ser donat d’alta per les ferides que es va infligir amb la mateixa arma de caça amb què va disparar a la seva dona.

Inicialment, es va valorar si podia haver estat un suïcidi pactat, però les proves recollides pels investigadors conclouen que l’homicidi és un cas de violència masclista.

La secretària de Comunicació de Sumar, Elizabeth Duval, ha anunciat avui que abandona els òrgans de direcció la formació després d’haver renunciat a presentar-se a la reelecció de cara a l’assemblea del partit, segons que ha indicat en un comunicat publicat a les xarxes socials.

“Després d’una profunda reflexió he decidit no presentar-me a les llistes i tancar la meva etapa als òrgans de direcció de Sumar”, ha explicat Duval, que fins ara era una de les integrants de la coordinadora col·legiada de Sumar.

Duval explica que va entrar en política el 4 de juliol de 2023 després d’acceptar l’encàrrec de Yolanda Díaz per a ser portaveu de la campanya “Feminismes, Igualtat i Llibertats LGTIBQ+” “amb la convicció que era possible construir un espai polític fort, obert i amb capacitat de transformació”. Diu que el camí ha tingut alegries, com ara revalidar el govern de coalició de Pedro Sánchez, però que també hi ha hagut moment difícils “en els quals he comprovat totes les limitacions de la política institucional i partidista”.

“Quan vaig assumir el càrrec de portaveu vaig afirmar que la política consisteix en la responsabilitat de fer-se càrrec de la transformació social, de la producció d’un horitzó. També que per a mi era un requisit continuar sent independent, no representar a un partit, sinó a una coalició de forces progressistes. I que, més aviat que tard, tornaria al que sempre he fet. La meva intenció era deixar de ser portaveu el mateix 24 de juliol”, assenyala.

[Treballem per ampliar aquesta informació.]

L’Hospital de la Vall d’Hebron ha dut a terme el primer doble trasplantament pediàtric de cor i fetge dels Països Catalans que ha acabat amb èxit. La intervenció va durar 16 hores i es va fer a finals de 2024. Hi van participar trenta professionals i, per primera vegada, s’ha aplicat la tecnologia de Perfusió Oxigenada Hipotèrmica (HOPE) per oxigenar el fetge i preservar-lo fora del cos durant més temps, evitant la isquèmia. Això ha permès que l’operació de cor es pogués fer amb més calma i sense córrer contra rellotge. La intervenció ha permès que l’Anas, un noi de 16 anys que va néixer amb un únic ventricle, pugui començar a recuperar la seva vida, tornar a l’institut al setembre, preparar-se per al doble grau de Física i Matemàtiques i complir el seu desig d’anar a Port Aventura.

Els infants amb cardiopaties congènites com l’Anas han de sotmetre’s a diverses operacions pal·liatives de petits per arribar a l’edat adulta amb una bona qualitat de vida. Tot i que solen tenir bons resultats, aquestes intervencions poden generar complicacions que sovint només es poden resoldre amb un trasplantament.

Raúl Abella, cap del servei de Cirurgia Cardíaca Pediàtrica de la Vall d’Hebron, explica que l’última operació que es va fer al noi quan era infant va ser una cirurgia de Fontan, un procediment per redirigir la sang venosa cap als pulmons sense passar pel ventricle, cosa que va millorar l’oxigenació. Aquest mètode desconnecta les venes cava del cor per connectar-les a l’artèria pulmonar, adaptant les vies de circulació sanguínia perquè la sang arribi als pulmons, ja que el cor no pot fer-ho de manera normal.

A més de requerir controls constants, els pacients sotmesos a aquesta cirurgia tenen el risc de patir una fallida cardíaca, hipertensió pulmonar o problemes hepàtics. Jesús Quintero, cap de la Unitat d’Hepatologia i Trasplantament Hepàtic Pediàtric del centre, indica que “la circulació modificada pot afectar el flux sanguini al fetge, causant estancament de sang a la vena hepàtica”, cosa que provoca una congestió crònica que pot evolucionar cap a fibrosi hepàtica, cirrosi i altres trastorns hepàtics.

Aquest va ser el cas de l’Anas. Fins als 13 anys, el noi feia vida normal, però en els darrers dos anys el seu estat de salut s’ha deteriorat fins al punt que ja ni tan sols sortia de casa.

Ferran Gran, coordinador mèdic de Trasplantament Cardíac Pediàtric de l’hospital, explica que “tenia una qualitat de vida molt dolenta, no podia anar a l’escola, que era el que més li agradava, i havia d’estudiar a casa amb un professor domiciliari”. A més, el flux sanguini lent feia que l’Anas retingués líquids, s’inflés i es cansés molt. Seguia una dieta especial i anava a l’Hospital de Dia Pediàtric cada 15 dies per fer tractaments i rebre una transfusió d’albúmina, la proteïna de la sang.

Els especialistes han constatat que, a més del cor i el fetge, aquests pacients poden desenvolupar fibrosi hepàtica i cirrosi i tenir problemes a l’intestí, com va passar a l’Anas. També han dit que un 5% d’aquests casos acaben desenvolupant un càncer.

El doctor Jesús Quintero, cap de la Unitat d’Hepatologia i Trasplantament Hepàtic Pediàtric de la Vall d’Hebron amb Lis Vidal, infermera de la Unitat d’Hepatologia i Trasplantament Hepàtic Pediàtric del centre, en una consulta amb l’Anas i la seva mare. Una decisió delicada

Amb la situació del pacient, es va determinar la necessitat d’un trasplantament de cor. Com que el fetge també estava en estat delicat, es va considerar recórrer al doble trasplantament. “La decisió es va prendre en un comitè multidisciplinari, va ser difícil i va requerir moltes reunions per planificar i preveure tots els escenaris possibles, i per establir els temps de tot el procediment”, ha explicat el doctor Quintero.

La cirurgia, que va incloure la participació de més de trenta especialistes, va emprar la tècnica HOPE, consistent a fer circular una solució oxigenada a baixa temperatura a través del fetge del donant. José Andrés Molino, adjunt del Servei de Cirurgia Pediàtrica, ha destacat que el sistema “permet allargar la vida òptima de l’òrgan sense isquèmia per manca d’oxigen”, donant més temps per al trasplantament de cor i evitant pressa.

Molino ha afegit que l’ús del sistema HOPE en el cas de l’Anas va permetre canviar el tipus de suport de circulació extracorpòria entre els trasplantaments de cor i fetge per reduir el sagnat.

Una tècnica de futur

En adults, un doble trasplantament simultani de cor i fetge s’havia fet el 2021 a l’Hospital Gregorio Marañón, de Madrid. En pacients pediàtrics, però, hi ha pocs centres al món amb experiència en aquests procediments. A Catalunya, la Vall d’Hebron és l’únic centre amb l’estructura i experiència necessàries per realitzar aquesta intervenció complexa amb la col·laboració de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT).

Tot i que no han detallat les dates, l’equip mèdic ha relatat que el doble trasplantament es va intentar prèviament en una altra pacient. Tot i que la intervenció va anar bé, durant el postoperatori la petita va desenvolupar un limfoma hepàtic que no va poder superar.

Una nova vida

Com la resta de persones trasplantades, en els primers mesos després de l’operació l’Anas haurà d’estar a casa per la immunosupressió i fer controls continuats. Els metges han esmentat la seva força de voluntat i que la seva recuperació ha estat excepcional.

L’Anas s’ha mostrat eufòric i emocionat per recuperar la seva vida. Ha explicat que espera tornar al curs al setembre i començar primer de Batxillerat. “M’agradaria entrar al doble grau de Física i Matemàtiques”, ha dit. També ha celebrat poder gaudir de plats abans prohibits com la paella i confia a poder anar a Port Aventura aviat.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha criticat les plataformes ciutadanes que convoquen les concentracions de demà contra el desastre de Rodalia, perquè diu que tenen “voluntat de despolititzar la manifestació”. En un comunicat, diuen que aquesta actitud “és en si mateixa una posició política, que permet que partits i sindicats directament responsables del desgavell ferroviari al qual l’estat ens ha sotmès durant els últims decennis, ara quedin emblanquinats de les seves responsabilitats”. Organitzacions com ara Dignitat a les Vies, l’Associació per la Promoció del Transport Públic, Salvem l’R2nord, Avant Catalunya, Defensem R3 i Trens Dignes Ebre-Priorat han convocat mobilitzacions a Lleida, Tarragona, Valls, Tortosa, Segur de Calafell, la Garriga i a Cardedeu.

CCOO i UGT, convocants de la vaga contra el traspàs de Rodalia, ha fet una crida a participar en les concentracions. Arran d’això, l’ANC diu que admetre’n el suport és “absoldre’ls de la seva voluntat persistent i política de destrossar la nostra xarxa ferroviària”.

La via morta del traspàs de Rodalia: del “traspàs integral” a la dependència de RENFE

Malgrat això, l’ANC que no són contraris que els seus associats i simpatitzants participin en les protestes de demà, però remarca a mobilitzar-se amb ells a l’estació de Sants (Barcelona) el 5 d’abril al migdia. “Una mobilització que sí que serà política, que sí que serà expressament denunciadora de l’espoli fiscal i estructural que la metròpoli espanyola exerceix sobre la nació catalana des de fa decennis i amb voluntat secular”, diuen. Per tancar el comunicat, deixen clar que l’única manera de tenir trens dignes és la independència.

El pavelló del poliesportiu municipal de Picassent (Horta Sud) ha acollit la primera Trobada d’Escola Valenciana 2025 amb el lema “En valencià, lliures i amb orgull”, una nova acció de suport a l’ensenyament en català davant el context d’hostilitat política i social envers la llengua que ha representat la consulta a les famílies.

Així, l’Horta Sud ha estat la primera comarca a encetar el calendari amb la cita adreçada al públic de secundària i batxillerat, amb l’objectiu d’acostar el català a la gent jove per mitjà dels seus quefers i interessos. El Guaix – Escola Valenciana, la Coordinadora pel valencià de l’Horta Sud, amb el suport de les comunitats educatives i de l’Ajuntament de Picassent, han mobilitzat prop de mil persones, entre alumnat, professorat, famílies i activistes.

L’entitat ha volgut projectar un missatge de força i esperança a la comarca, amb el lema “Alcem el vol, el fang no ens enfonsarà”, amb què volen fer front de manera col·lectiva a l’abandonament polític i institucional que han sentit els darrers mesos. En aquest sentit, la jornada ha acollit una instal·lació d’objectes recuperats del fang i un mural d’expressió lliure, que el Guaix conservarà i ampliarà amb aportacions del veïnat, fins a la 37a Trobada d’Escoles en Valencià de l’Horta Sud, que serà el 10 de maig.

Més de vuit-cents estudiants d’onze centres dels municipis de Picassent, Torrent, Picanya, Alaquàs, Silla i Castellar-l’Oliveral han participat en la 5a Trobada de
Secundària i Batxillerat de l’Horta Sud. L’activitat ha inclòs una vintena de tallers, animació de carrer i un concert amb Dj Trapella.

L’activista del Guaix Vicent Moreno Guaix ha destacat que la trobada de secundària i batxillerat ha guanyat participació i visibilitat amb els anys perquè proposa als centres i les entitats la possibilitat de compartir nous espais educatius, culturals i socials. “Compartir temps és la millor manera de posar una llavor que, segurament més endavant, florirà en aquelles persones que recordaran que parlar valencià és important i que utilitzar la llengua és la millor manera perquè hi perdure”, ha dit.

Els municipis que acolliran les pròximes Trobades d’Escola Valenciana són Mutxamel i Alacant, els dies 28 i 30 de març; Aielo de Malferit (Vall d’Albaida), 4 i 5 d’abril; l’Alguenya (Valls del Vinalopó) i Algímia d’Alfara (Camp de Morvedre), el 5 d’abril; Fortaleny, (Ribera Baixa), el 6 d’abril; Albuixec (Horta Nord), els 6 i 10 d’abril; Benifaraig (València), el 13 d’abril; Guardamar (Baix Segura i Baix Vinalopó), l’11 de maig; Bétera i Serra (Camp de Túria), 16 i 24 de maig; Xàtiva (Costera), el 17 de maig; el Ràfol d’Almúnia (Marina Alta), el 24 de maig; Betxí (Plana Alta, Plana Baixa i Alcalatén), el 25 de maig; Fageca (Alcoià i Comtat), Gandia (Safor-Valldigna) i Benimantell (Marina Baixa), el 31 de maig.

Els Serrans, la comarca castellanoparlant que ha posat el conseller Rovira contra les cordes

Tres persones han rebut una sanció per la protesta del 28 de setembre davant de la casa pairal de Ripoll, que va aplegar una trentena de persones. La concentració es va fer per a denunciar, justament, les multes contra tres persones que havien penjat el cartell de la festa major que fou vetat per l’equip de govern, d’Aliança Catalana, perquè hi apareixia el dibuix d’una nena amb un vel. Ara, tres persones més s’enfronten a sancions de 700 euros. La policia ha incoat un expedient sancionador per haver-se “manifestat sense l’autorització corresponent”, a partir de l’ordenança de civisme.

L’article 17 de la normativa diu que l’autoritat municipal facilitarà l’exercici lliure dels drets dels ciutadans, en especial el de manifestació, expressió i participació, “sempre que es realitzi per mitjans lícits i amb autorització de l’administració competent, respectant l’organització pactada en referència a horaris, itineraris i condicions específiques”.

El 9Nou ha avançat la informació, que ha confirmat l’Agència Catalana de Notícies. “Vam veure com els municipals ens feien fotos, però en cap moment ens va informar que no podíem reunir-nos”, ha dit un dels sancionats al 9Nou. Per això, expressa la sorpresa i diu que la plataforma Teixim Ripoll vol viure allunyada de polèmiques.

Ara, els sancionats preparen un recurs, però diuen que tenen poques esperances que els retirin la multa. Els participants en la concentració denunciaven “sancions arbitràries” de l’equip de govern contra persones que havien exercit “el dret a la llibertat d’expressió, reunió i manifestació”, que en aquell moment sumaven 25.000 euros.

Aquesta mitjanit, una explosió pirotècnica de gran intensitat en un parc de València ha provocat un gran esglai. L’explosió ha afectat un treballador de neteja que era a la zona, ha trencat vidres de cases properes i ha fet un sot, segons que han informat els bombers i la policia local. Els veïns, alertats per l’incident, han avisat les autoritats, que ja investiguen els fets.

L’explosió s’ha produït a les 00.44 prop del carrer del Pare Tomàs de Montañana de València, entre els barris del Camí Fondo i la Creu del Grau, segons fonts de l’Ajuntament de València. Després de la deflagració, la policia ha identificat diversos ciutadans al llit del riu que tiraven petards autoritzats, però fora de la cobertura del ban de Falles 2025.

La explosión de Valencia ha sido en el descampado del parque de barras de la Calle Lebón.
Había un boquete en el suelo que parecía de un petardo casero ilegal.
Además, la policía científica estaba recogiendo restos que podrían ser del artefacto por la calle Tomas de Montaña. pic.twitter.com/qo4vKw0a9H

— Marcos Campaña (@marcos_campanya) March 21, 2025

L’ona expansiva, que s’ha sentit a tota la zona, ha provocat la ruptura de vidres de cases de la rodalia i un sot de més d’un metre d’amplada. La resplendor de l’explosió s’ha vist, com a mínim, a tres quilòmetres a la rodona.

El treballador de neteja que ha estat atès per un equip sanitari estava marejat, però  ha sol·licitat l’alta voluntària i no l’han traslladat a cap centre sanitari, segons fonts del CICU. L’ajuntament indica que ha patit una pujada de tensió mentre era a casa seva, on ha estat atès.

També hi han acudit el grup de desactivació d’explosius Tedax i patrulles de la policia espanyola, que, juntament amb la policia local, investiguen els fets.

El Bioparc València ha informat de la mort de la lleoparda Inés, un animal “emblemàtic i molt estimat tant pel personal del parc com per aquells que durant aquests anys han pogut admirar el seu preciós port”, segons que ha destacat el parc. El començament d’aquest 2025 ha dut grans alegries, com el naixement esperançador d’un ximpanzé i el desenvolupament òptim de les cries d’aquest primat i d’altres espècies en greu perill d’extinció com els goril·les i els elefants, però també moments de tristesa. “Ocasionalment, cal enfrontar moments durs com és la mort i, tot i la certesa d’haver fet tot el possible per a aportar el màxim benestar, el sentiment de tristesa és impossible d’evitar”, diu el Bioparc.

Un ximpanzé del Bioparc València deixa el cos de la seva cria morta i acaba el dol de set mesos

Fa unes setmanes, l’equip veterinari va notar que la lleoparda anava coixa de les potes de darrere, però les revisions rutinàries mostraven tots els òrgans estaven en bon estat. Ha estat després de la seva mort, en fer una necròpsia, quan s’ha observat una lesió a la columna, un problema comú per l’edat ja geriàtrica que va motivar la compressió d’uns nervis a la part caudal del seu cos i va causar la coixesa.

Amb 18 anys i molt a prop de fer-ne 19, Inés havia assolit una edat molt propera als màxims registres en animals que romanen sota cura humana i molt superior als 10-12 anys que suposa l’esperança de vida d’aquesta espècie al seu hàbitat.

Inés es va integrar al Bioparc València a finals de 2007, pocs mesos abans de l’obertura del parc al públic, procedent del Burgers’ Zoo Arnhem, als Països Baixos. Des d’aquell moment, va poder gaudir d’un entorn que recrea la selva i que compartia amb la pantera negra Mamba (lleopard melànic) i amb el mascle Negombo, amb qui formava parella i ha contribuït a l’èxit del programa internacional de preservació (EEP) del lleopard de Sri Lanka (Panthera pardus kotiya).

Perill d’extinció

Els cadells nascuts a València ja formen part d’altres grups que, sota criteris científics, tenen com a objectiu garantir la supervivència d’aquesta espècie en perill d’extinció. Les poblacions de lleopards disminueixen dràsticament per factors d’amenaça com la desaparició de les preses habituals, la fragmentació i transformació del seu hàbitat en terres de cultiu i la caça, segons que ha explicat el Bioparc.

Els lleopards estan inclosos a Llista Roja de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). En els darrers 23 anys han disminuït d’un 30% en els darrers 23 anys i han desaparegut en 26 països on abans tenien presència. De fet, durant els primers anys de la dècada dels seixanta, a l’est de l’Àfrica es van comercialitzar 50.000 pells de lleopard a l’any per satisfer la demanda del comerç del seu pelatge.

La Generalitat ha arribat a un acord amb Acciona per tancar el litigi que arrossega des de fa anys arran de la rescissió del contracte per la gestió d’Aigües Ter-Llobregat. Abonarà 103 milions a la multinacional espanyola, segons que ha avançat La Vanguardia. L’acord ha de ser convalidat ara pel Tribunal Suprem espanyol. Amb la finalització d’aquest conflicte, la Generalitat evita el risc d’haver d’abonar 1.000 milions, valor del contracte de privatització del servei que es va signar per obtenir liquiditat durant la crisi del 2012. La quantitat abonada ara a Acciona s’afegeix als més de 300 milions que la Generalitat va haver de pagar a la multinacional arran d’una sentència del TSJC el 2022.

Després d’un recurs d’Agbar, el TSJC va declarar el juny del 2015 que el procés d’adjudicació a Acciona era nul, al·legant que les bases del concurs incloïen un programa d’obres “orientatiu”, que posteriorment es va considerar com a “obligat”. El tribunal va posar de manifest que el concurs va generar així una “confusió” contrària als principis de “transparència, publicitat i igualtat”, que són “essencials en matèria de contractació”.

Gairebé tres anys més tard, el febrer del  2018, el Suprem va ratificar la sentència del TSJC que anul·lava el concurs de privatització que havia convocat la Generalitat el 2012 i impugnat per Agbar. Finalment, la Generalitat es va fer càrrec del servei el 2018 i l’empresa, que va passar a anomenar-se ATL, va celebrar el seu primer consell d’administració el març del 2019.

El litigi entre Acciona i la Generalitat va continuar i el 2022 el govern ja va ser condemnat a abonar més de 300 milions d’euros, segons va determinar una nova sentència del TSJC, recorreguda per les dues parts al Tribunal Suprem, que ara haurà de convalidar l’acord.

De fet, un document signat per Santi Vila, aleshores conseller de Territori, i pel conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, en què es reconeixia que si el contracte es rescindia caldria indemnitzar la multinacional pel lucre cessant, ha fet que la Generalitat hagi optat per evitar riscos i abonar els 100 milions.

La portaveu adjunta d’ERC al Parlament de Catalunya, Ana Balsera, ha presentat un escrit d’empara a la mesa perquè la jutgessa titular del jutjat violència masclista número 2 de Barcelona s’ha queixat al Consell General del Poder Judicial espanyol (CGPJ) d’una de les seves intervencions al ple de la cambra. Balsera reivindica la seva inviolabilitat i mecanismes de suport per a defensar-se com a diputada. Durant la sessió plenària del 13 de febrer, Balsera va fer referència a les notícies publicades sobre el tracte de la jutgessa envers les víctimes de violència masclista. Denuncia “represàlies” i defensa que la seva intervenció al ple “no pot ser fiscalitzada”.

Segons Balsera, també va exposar les dades del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que, en la memòria de 2023, recollia que el 52% de les ordres de protecció a víctimes de violència masclista havien estat denegades. I assegura que va argumentar davant els parlamentaris que era important de saber quantes de les peticions denegades van acabar en feminicidi.

Al document d’empara al parlament, la diputada defensa que no ha manipulat cap dada estatística ni ha acusat la jutgessa de l’assassinat de les dues dones a qui va denegar protecció, com argumenta la magistrada. Així mateix, assenyala que les seves paraules es poden comprovar a la transcripció del ple.

També argumenta que els parlamentaris tenen inviolabilitat per a poder exercir i deliberar de manera plenament lliure. I que, per tant, la seva intervenció al ple “no pot ser fiscalitzada”. Per tot plegat, demana a la mesa que reivindiqui i garanteixi aquesta inviolabilitat i que acordi mesures de suport. El grup parlamentari d’ERC dóna suport a Balsera amb motiu d’aquests fets i, en concret, en la defensa de les dones víctimes de violència masclista institucional.

La jutgessa també s’ha queixat al CGPJ d’unes declaracions a la premsa de la regidora a l’Ajuntament de Barcelona Eva Baró. Unes declaracions que, segons ERC, feien referència a “les denúncies públiques que ha rebut la magistrada per haver exercit violència institucional” i al contingut d’un prec registrat per ERC a l’ajuntament en què es demanava de retirar la seva participació de la Taula Institucional contra la Violència Masclista.

Un jutge de Girona ha donat 48 hores a la batllessa de Verges (Baix Empordà), Diana Canals (CUP), perquè retiri una bandera independentista i antifeixista de la façana de l’ajuntament i col·loqui en el seu lloc tant la catalana com l’espanyola.

En una interlocutòria, a què ha tingut accés EFE, el jutjat del contenciós administratiu número 2 de Girona obliga a fer el canvi de banderes, després d’un recurs de l’associació espanyolista Impulso Ciudadano.

L’organització va denunciar que l’Ajuntament de Verges no tenia en la seva façana les banderes de Catalunya i l’estat espanyol, ja que en el seu lloc n’hi ha una amb el lema “Acció Antifeixista Països Catalans”, i que hi ha estelades penjades dels fanals.

La interlocutòria, que pot ser recorreguda en apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), assenyala que, mentre el jutjat determina sobre el fons de la qüestió, el consistori ha de retirar les estelades dels fanals i les banderes antifeixista i independentista de la façana principal.

En el seu lloc, insta directament a la batllessa a posar “les banderes oficials”, en un termini de 48 hores des de la notificació de la resolució judicial.