La plataforma Ciències en Perill diu que no corregirà exàmens de les proves d’accés a la universitat (PAU) si el Departament d’Educació no fa marxa enrere en la proposta de fusió de matèries. La plataforma critica en un comunicat que la conselleria vulgui mantenir la modificació del currículum de batxillerat tot i l’ampli social i científic que diu que té l’oposició a aquesta mesura. Segons que explica el col·lectiu, el Departament d’Educació ha anunciat que mantenia la proposta tal com l’havia feta, i per això l’acusa de no tenir en compte les aportacions que s’han fet de diferents àmbits. “No s’han mogut ni un mil·límetre”, retreuen.

Tot i el recolzament dels grups parlamentaris a la comissió d'educació del Parlament de dimarts i l'èxit de la concentració #omplimdeCienciaStJaume de dimecres i el consens científic i educatiu, el Departament ha anunciat avui que manté la fusió. SENSE CIÈNCIES NO HI HAURÀ PAU. pic.twitter.com/ikPuDDRfyI

— Plataforma Ciències en Perill (@cienciesperill) April 11, 2025

La plataforma també critica haver-se’n assabentat a les portes de les vacances escolars. Ho atribueix a una estratègia calculada per a minimitzar la resposta de la comunitat educativa i dificultar la capacitat d’organització i reacció dels centres i els professors. D’altra banda, retreu a la conselleria no haver presentat públicament la petició del Ministeri d’Educació “que suposadament justifica” aquests canvis al currículum. També considera que la conselleria no ha volgut obrir un veritable procés de debat amb la comunitat educativa.

Per tot plegat, Ciències en Perill considera que no es pot aplicar un currículum que no compta amb el suport del professorat ni del món científic. També alerta que, si no es rectifica, “no es podrà garantir la normalitat de la PAU en les matèries científiques”. En l’àmbit de ciències, Educació va proposar de fusionar Física i Química, i Biologia, Geologia i Ciències Ambientals. Arran de l’oposició expressada per diferents sectors, va obrir un procés de consultes i debat i havia de comunicar com quedava finalment la modificació curricular.

L’ex-secretari autonòmic de Seguretat i Emergències, Emilio Argüeso, destituït a petició pròpia el 3 de desembre després del relleu a la conselleria de Justícia i Interior, ha defensat avui la seva gestió durant el temporal del 29 d’octubre passat. Argüeso ha comparegut davant del jutjat de Catarroja, just després d’haver-ho fet l’ex-consellera de Justícia i Interior Salomé Pradas. 

Salomé Pradas, plorant, diu a la jutgessa de la gota freda que no sabia gestionar les emergències

En la compareixença, Argüeso ha admès que el subdirector general d’Emergències, Jorge Suárez, era de vacances entre el 22 i el 29 d’octubre, però ha remarcat que la substituta, Immaculada Piles, el va avisar perquè tornés i que ell mateix va activar l’alerta de nivell 1 a primera hora del matí del dia 29. Segons que ha explicat, Piles li va dir el dia abans que podia haver-hi vent, però que no semblava que tingués relació amb una gota freda. Tanmateix, quan va començar a rebre missatges d’alguns batlles, va demanar a Piles que el mantingués informat. A les 7.00 del matí del dia 29, va parlar amb ella i li va recordar que li passés les novetats. Una hora després, Piles li va comunicar que hi havia quedat algun vehicle atrapat i ell va declarar l’alerta 1 “com a mesura preventiva”.

La declaració d’alerta 1 obliga els ajuntaments a activar el seu Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL), però no permet de declarar l’alerta 2 ni convocar el CECOPI, l’òrgan superior de coordinació d’emergències. El secretari va modificar el nivell d’alerta després d’una reunió sobre el model econòmic i es va desplaçar a la sala del 112. Aleshores, Suárez s’hi va incorporar, havent interromput les vacances.

També es va demanar un informe d’alertes hidrològiques a la Confederació Hidrogràfica, com exigeix el pla d’emergències, i Suárez li va comunicar cap a les 12.00. També es va informar la delegació del govern espanyol, tot i que ha remarcat que la delegada no es va pactar amb ell fins a la tarda, quan es van trobar presencialment.

Durant el matí, ha dit que va intentar posar-se en contacte amb Piles sense èxit, entre les 8.00 i les 11.00. Ella li havia recomanat que parlés amb Transports, però no li van donar cap resposta. Per això assegura que va decidir d’anar personalment al 112. Suárez li va dir que la zona més afectada era la de Carlet (Ribera Alta), i per això s’hi van desplaçar juntament amb la consellera. Allí van esperar que hi arribessin els bombers forestals.

Segons el relat, la decisió de prioritzar les incidències de Carlet es va prendre després de constatar-ne l’impacte per les trucades rebudes, malgrat que Suárez havia dit que no calia tenir en compte el volum de trucades al 112, perquè un accident podia generar cinquanta telefonades.

Reunió del CECOPI

La consellera va decidir a les 15.00 de declarar la situació d’alerta 2 i convocar el CECOPI i va demanar a Suárez que l’activés. Amb la convocatòria del CECOPI, el secretari autonòmic deixava de tenir competències decisòries i, per tant, ja no exercia el comandament. Ell mateix ha explicat que va trigar dues hores a arribar-hi perquè venia de Carlet. Va entrar al centre de coordinació cap a les 16.30.

El comitè de direcció del CECOPI era constituït per la consellera i la subdelegada del govern espanyol. Segons que ha dit, de fet eren elles dues les que donaven les ordres, i ha remarcat que el 75% dels tècnics eren funcionaris de l’administració espanyola, cosa que, segons ell, feia que tinguessin fins i tot més pes en les decisions. Ha criticat que el president de la Generalitat no fos convocat al CECOPI, ni tan sols se l’esperés dos o tres minuts per posar-lo al corrent de la situació. Ha insistit que no formava part del comitè i que, per tant, no era habitual de comptar-hi.

Finalment, ha criticat el funcionament del gabinet d’informació del CECOPI, destinat a recollir i difondre informació cap als mitjans i des dels mitjans. Ha dit que la directora del gabinet, Aurora Roca González, no va comunicar res del que s’estava produint fora del centre i que no sap si va informar ningú, cosa que considera greu.

També ha aportat dades del desplegament legal que sustenta la coordinació d’emergències al País Valencià. En concret, ha fet referència a la llei 4/2017, que crea l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE), i al seu reglament orgànic, especialment als articles 14 i 15 que defineixen les competències del subdirector general i la cap de servei. Ha remarcat, a més, que l’activació del pla de preemergència es va fer el 24 d’octubre, quan les previsions meteorològiques alertaven ja d’un possible episodi de pluges fortes. I ha recordat que, l’agost del 2024, es va enviar una circular per insistir en la necessitat de revisar i mantenir actualitzats els plans d’emergència i d’inundacions. Dels 554 municipis del País Valencià, n’hi havia 224 que estaven obligats a tenir pla d’emergències. D’aquests, 54 encara no el tenien, i per això se’ls va requerir que el redactessin, com marca la normativa.

Una alerta dels Mossos d’Esquadra ha desembocat en una operació policíaca internacional que ha permès d’eliminar més de 8.000 continguts a Pinterest que incitaven a la violència o difonien missatges de captació, tant de caràcter gihadista com vinculats a ideologies ultranacionalistes, racistes i xenòfobes. L’origen de l’operació és l’alerta d’un cos especialitzat dels Mossos, que ha estat transmesa al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), organisme vinculat al ministeri de l’Interior espanyol. Aquest centre ha elaborat una proposta que ha fet arribar a l’Europol, amb la participació també de la policia espanyola, la Guàrdia Civil i l’Ertzaintza. El CITCO ha liderat l’operació i l’Europol n’ha assumit la coordinació. En l’operació hi han participat policies austríacs, belgues, txecs, danesos, finesos, francesos, alemanys, hongaresos, italians i portuguesos.

Eren publicacions de propaganda que justificaven o glorificaven atacs, n’explicaven detalls o bé en promovien de nous. També s’han identificat publicacions relacionades amb atemptats inspirats en ideologies violentes que cerquen imposar una visió política, religiosa o identitària per mitjà de la violència. Un cop localitzats, s’han adreçat a Pinterest perquè la plataforma en valorés la retirada, d’acord amb les seves pròpies directrius d’ús, que prohibeixen els continguts violents o que inciten a l’odi. Pinterest, una de les xarxes socials més utilitzades, ha estat designada per la Comissió Europea com a plataforma de gran mida, cosa que implica obligacions específiques segons el reglament de serveis digitals, com ara més transparència, més mesures de seguretat i mecanismes de supervisió més estrictes.

L’actuació s’emmarca en una estratègia estatal de vigilància i anàlisi de continguts il·lícits a internet, centrada especialment en les plataformes amb més difusió. Tot i que Pinterest és coneguda com una xarxa per compartir idees i referències visuals, els responsables de l’operació han subratllat que també pot ser emprada com a espai per difondre missatges extremistes de manera dissimulada.

Segons que han explicat fonts policíaques espanyoles, les operacions coordinades a escala europea tenen per objectiu de garantir una resposta més eficaç davant la difusió de continguts que poden contribuir a radicalitzacions o accions violentes. Aquesta és una de les intervencions amb més impacte que s’han fet fins ara sobre Pinterest, atesa la quantitat de materials eliminats i la implicació de tants estats.

El Gremi de Floristes de Catalunya demana que aquest Sant Jordi hi hagi menys intrusisme i que es redueixin les llicències de venda de roses a particulars. Volen protegir la “rosa d’autor” i garantir unes condicions més justes per als floristes professionals. Barcelona ha concedit enguany 5.752 llicències, un 13% més que el 2024, segons ha explicat la regidora de Promoció Econòmica i Treball, Raquel Gil. A més, la ciutat desplegarà un dispositiu especial de 180 agents i 175 auxiliars per detectar i sancionar els venedors sense llicència.

Tres quilòmetres seguits de llibres i roses: com serà el Sant Jordi 2025 a Barcelona?

El president del Gremi de Floristes i també del Consell de Gremis, Joan Guillén, ha defensat la necessitat de recuperar una diada “controlada”, en què s’afronti l’augment d’activitat comercial no regulada i l’interès purament lucratiu. Ho ha dit durant la presentació, a la Pedrera, de les activitats organitzades pels gremis per a Sant Jordi. Guillén ha insistit en la importància de consolidar la “rosa d’autor” com a senyal de qualitat i professionalitat. Per això, el gremi ha col·laborat amb l’escola Elisava per crear un segell distintiu: una rosa inspirada en la tècnica del trencadís. A escala nacional, també han demanat que es redueixin a la meitat les llicències per a particulars a tot Catalunya.

Les “roses d’autor” que reivindica el Gremi de Floristes. Fotografia: ACN. Més de 6.000 punts de venda a la ciutat

A Barcelona, les llicències d’enguany s’organitzen en tres categories: les gremials, les reservades davant llibreries i les generals. Encara que només es dona una llicència per gremi, les parades que s’hi vinculen multipliquen els punts de venda. Per això, la ciutat tindrà uns 6.000 punts on es podran comprar roses i llibres.

Segons dades del Gremi de Floristes, l’any passat es van concedir 4.100 llicències a particulars, però hi va haver unes 2.000 parades més que no en tenien. Calculen que només entre un 25% i un 30% de les roses venudes en un Sant Jordi es compren en floristeries.

10 còmics per a regalar aquest Sant Jordi 2025

Dispositiu de seguretat per perseguir la venda il·legal

L’intendent de la Guàrdia Urbana, Diego José Calero, ha explicat que el dispositiu de seguretat es reforçarà enguany amb 180 agents i 175 auxiliars. A més, el dia 22 d’abril, vigília de Sant Jordi, s’hi afegiran 60 agents i 190 auxiliars. Una de les prioritats serà controlar les parades no autoritzades, verificar les llicències i, si escau, decomissar les roses i multar els infractors.

Per tal de facilitar aquestes actuacions, l’ajuntament ha contractat una tercera empresa de serveis auxiliars, de manera que els efectius de la Guàrdia Urbana puguin concentrar-se en tasques pròpiament policíaques com el control del trànsit i les denúncies als paradistes il·legals.

Doctor Prats, Ginestà, Flashy Ice Cream i Sexenni, caps de cartell del Sant Jordi Musical 2025

El consell de govern ha aprovat avui el decret llei de mesures de contenció turística. Un text pactat amb l’extrema dreta de Vox. Com a moneda de canvi, la presidenta Marga Prohens ha hagut de fer marxa enrere i desistir en la promesa d’augmentar l’impost turístic els mesos d’estiu. Tampoc no es posarà l’impost anunciat a cotxes de lloguer i vehicles particulars de persones que visitin les Illes. 

Una de les mesures principals del text és la prohibició de noves places turístiques en habitatges plurifamiliars. També es permetrà un nou intercanvi de places turístiques entre particulars, però sense la possibilitat d’augmentar l’oferta total. S’habilita el canvi d’ús d’establiments turístics a habitatge residencial i es crea una borsa buida i transitòria per a gestionar les baixes de places i mantenir el control de la capacitat de càrrega, evitant el “decreixement abrupte”. Les moratòries de places seguiran actives fins que els consells defineixin el sostre de places i els criteris de capacitat. 

Per altre costat, s’augmenten un 25% les sancions contra l’oferta il·legal, que poden arribar fins als 500.000 euros. Els propietaris sancionats es podran acollir a rebaixes de fins al 80% si destinen l’habitatge a lloguer social o preu limitat. El beneficiari de les rendes de lloguer serà la CAIB. 

Els consells insulars podran declarar zones turístiques saturades i de reconversió, sempre que s’hagi presentat abans un pla estratègic. Els establiments situats en aquestes zones es podran acollir a un règim extraordinari de modernització. A més, podran créixer un 10% de superfície.

“Un rumb totalment equivocat”

La secretària general del PSIB, Francina Armengol, no ha trigat a reaccionar a les mesures del govern, a qui considera d’agafar “un rumb totalment equivocat”. “Posar 145.000 places turístiques en el mercat i que hi hagi molts treballadors que no puguin accedir a un habitatge és un error absolut”, ha dit. També ha assegurat que el pacte només se sustenta a partir de l’acord de dos col·lectius molt concrets, però que no representen la majoria social de les Illes.

Per part seva, Més per Mallorca assegura que “el govern ven fum, els mallorquins seguirem patint el col·lapse als carrers, les platges i les carreteres”. El partit insisteix que l’únic camí és el decreixement turístic, que no es preveu amb el decret: “Aixecar la moratòria de places i consolidar 100.000 places de lloguer turístic no és contenció.”

“Ignorar l’oposició i la societat civil no és un pacte social”, ha insistit el diputat de Més, Ferran Rosa. Cal recordar que la gran majoria d’entitats socials es van deslligar del Pacte per la sostenibilitat de Prohens.

Catalunya ha assumit la presidència rotatòria dels Quatre Motors per a Europa i ho ha fet amb un gest de repulsa contra els aranzels impulsats per Donald Trump. Amb el suport de les regions sòcies de Baden-Württemberg (Alemanya), Alvèrnia-Roine-Alps (França) i Llombardia (Itàlia), ha impulsat una declaració conjunta que qualifica aquests aranzels d’“injustificats, perjudicials i que ataquen al cor de l’aliança transatlàntica”.

La Xina entoma la guerra comercial i respon a Trump amb aranzels del 125%

La declaració s’ha fet pública avui, coincidint amb el relleu a la presidència de l’organització, que ha passat a mans de Catalunya. El text reclama una resposta “forta, conjunta i coordinada” de la Unió Europea per evitar una escalada de la guerra comercial i proposa d’obrir nous mercats. També fa una crida al diàleg per evitar “danys mutus” i insta totes les parts implicades a actuar amb esperit constructiu.

Els Quatre Motors consideren que els aranzels no són una solució als conflictes comercials i que només generen “incertesa” i “barreres innecessàries” que, al final, perjudiquen empreses, treballadors i consumidors. “La història ja ens ha ensenyat que aquestes mesures només agreugen les divisions i afebleixen totes les economies implicades”, diu el document.

El text insisteix que la relació transatlàntica ha d’anar més enllà de l’intercanvi de béns i s’ha de fonamentar en el respecte mutu i el compromís compartit per fer front als reptes globals. En aquest sentit, es reivindiquen els valors europeus, la justícia social, la igualtat i la cohesió com a bases per superar la crisi actual.

Compromís per diversificar i reforçar l’economia

Davant l’actual context de tensió, les quatre regions es comprometen a cercar noves oportunitats en mercats alternatius, amb l’objectiu de diversificar les relacions comercials i enfortir la resiliència econòmica. Segons que expressen, la cooperació amb economies que comparteixin estratègies similars pot ajudar a generar més estabilitat i a protegir millor els interessos dels territoris.

Aquesta estratègia de diversificació es concep com una eina per esquivar el blocatge que suposen les mesures proteccionistes i avançar cap a una economia més oberta, sostenible i competitiva.

Illa apel·la a la fermesa i al realisme optimista

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assumit la presidència dels Quatre Motors durant un acte a Varese (Llombardia), i ho ha fet amb un missatge contra les pressions internacionals. “Cal continuar avançant, no ens deixem intimidar ni per les amenaces comercials provinents de l’altre cantó de l’Atlàntic ni per les amenaces bèl·liques de Rússia”, ha dit.

Illa ha fet una crida a evitar el derrotisme i a adoptar un “optimisme realista”, convençut que Europa “reacciona” i “ha pres consciència del seu potencial”. Segons ell, la resposta de la Unió Europea davant aquesta nova ofensiva aranzelària és “serena però ferma”, i ha qualificat d’“injustificable” la mesura del govern nord-americà.

Els Quatre Motors, una aliança amb més de trenta anys de trajectòria

Els Quatre Motors per a Europa es van fundar el 1988, durant el govern de Jordi Pujol, com una associació de cooperació interregional. D’aleshores ençà, han ampliat l’abast de la col·laboració, amb un enfocament cada vegada més internacional i amb la voluntat de reforçar els vincles entre els seus territoris i influir conjuntament en les polítiques europees. Actualment, la cooperació s’articula en grups de treball temàtics, com ara economia, medi ambient, mobilitat laboral, formació professional, recerca, educació superior, sistemes alimentaris sostenibles i noves tecnologies com l’electromobilitat i l’hidrogen.

El Comitè de Coordinació es reuneix de manera regular per fer seguiment de les iniciatives, i les autoritats polítiques es troben almenys dues vegades l’any. En aquestes reunions es defineixen els posicionaments estratègics i es planifiquen accions conjuntes, com missions institucionals, participació en fires i elaboració de declaracions públiques.

Catalunya ja havia presidit l’organització durant el bienni 2020-2021, en plena pandèmia de la covid, i en aquella etapa es va centrar en l’Agenda 2030 i el Pacte Verd Europeu. Ara, el nou mandat arriba en un context marcat per les tensions comercials i geopolítiques, i el govern català vol aprofitar-lo per reforçar la presència internacional del país i la seva capacitat d’influència.

Un activista independentista ha lliurat al Departament d’Interior una carta adreçada a la consellera Núria Parlon, en què li exposa que un agent antiavalots dels Mossos d’Esquadra el va fer caure a terra sense cap motiu durant el 1714è tall de Meridiana Resisteix, el 3 d’abril. L’home, Joan Bacarisas, explica que van ocupar la calçada i que ell s’hi va afegir “per Catalunya i la seva independència”. “Passats uns minuts, els Mossos van decidir de fer un cordó policíac per tal d’intentar retirar-nos de la calçada”, explica.

Ell, però, es va mantenir allà on era per exercir el dret de manifestació. Va explicar a uns agents que té una deficiència a la cama a causa de la covid, però que oferiria una resistència passiva i que l’haurien de treure ells. “Aleshores, sense previ avís, un mosso des de darrere va carregar contra mi, agredint-me de pit i braç, i em va fer caure”, explica. Precisa que no és que l’agent el tirés a terra, sinó que arran del cop va caure, “provocant un cert desconcert i rodaments de cap”. Va passar uns quants minuts a terra i els Mossos volien treure’l estirant-lo pels peus, però ell va demanar a crits l’assistència d’una de les ambulàncies que hi havia a la vora. Així i tot, diu, els Mossos no ho van permetre i li van dir que no podia ser.

Després, relata, van anar-hi dos sanitaris que es van interessar per ell, i un cop li va haver passat el rodament de cap el van acompanyar a una ambulància. Ara, segons que explica, el tracte allà tampoc no va ser l’adequat: “Vaig demanar aigua i em van dir que no. Vaig demanar que em valoressin les constants i em van dir que no. Tot i informar que patia del cor, els de l’ambulància em deien que no parlés de política. Cosa que no feia. Només demanava atenció mèdica.” Bacarisas es queixa que només li van mirar la cama, i que no li van fer cap observació del braç ni de la mà, on havia rebut el cop.

“En conclusió, Sra. Parlon, em dirigeixo a vostè per transmetre la meva queixa i malestar per l’actuació d’un dels seus agents dels Mossos d’Esquadra contra la meva persona quan expressava lliurement la voluntat que Catalunya sigui lliure”, diu a la carta. I afegeix: “On és la dita normalitat que pregonen? Ens volen fora dels carrers? Doncs no ho aconseguiran.” En un post scriptum manuscrit, Bacarisas afegeix que té a disposició la identificació de l’agent dels mossos que el va fer caure.

En conversa amb VilaWeb, qualifica de “salvatjada” el cop que va rebre. “Sabia el que feia. Qui va amb un bastó pel món és perquè en té necessitat”, diu en relació amb la seva deficiència a la cama. Explica que ha volgut adreçar una carta a la consellera i no pas presentar una denúncia formal contra l’agent perquè no creu que arribi enlloc. “Amb una denúncia a un mosso no se’n treu mai l’aigua clara”, diu.

De cada quatre denúncies d’Irídia per violència institucional, tres s’han arxivat sense investigar

Podeu llegir la carta a continuació.

L’ex-consellera de Justícia i Interior Salomé Pradas, en la seva declaració davant la jutgessa de Catarroja, ha desviat cap a José Miguel Basset, ex-cap d’Emergències, la responsabilitat en la mala gestió durant la gota freda. Fonts judicials presents en la declaració judicial han informat a VilaWeb que Pradas ha dit tot plorant que ella no sabia res d’emergències ni dirigia res, i ha insistit una volta i una altra que el responsable n’era Basset. Pradas no ha respost les preguntes de la jutgessa, sinó solament les del seu advocat.

[VÍDEO] Esclat d’indignació contra Pradas i Argüeso abans de declarar per la gota freda

Pradas ha arribat als jutjats enmig d’una gran escridassada de familiars de les víctimes, que l’han rebuda a ella i la seva antiga mà dreta, Emilio Argüeso, amb crits de “assassins” i “Mazón, dimissió”. Envoltada d’un núvol de periodistes, Pradas no ha volgut fer declaracions. Ambdós dirigents són investigats per homicidi imprudent arran de la resposta negligent del Consell durant la tragèdia de la gota freda, que va deixar 228 morts.

L’ex-consellera ha començat detallant qui formava el Centre de Coordinació Operatiu Integrat (CECOPI), i ha insistit que no tenia cap experiència en la gestió d’emergències. Ha dit que hi ha molts tècnics que s’han de coordinar per atendre aquesta mena d’emergències, tant del govern valencià com de l’espanyol, i que el director del comandament avançat era Basset.

“Hi ha hagut una falta de professionalitat tremenda”: els bombers forestals apunten a Basset com a màxim responsable de l’operació de la gota freda

Pradas fou nomenada consellera de Justícia el juliol de l’any passat arran de la sortida de Vox de l’executiu. Havia començat la legislatura com a consellera de Medi Ambient, però fou ressituada a Justícia i Interior sense cap experiència laboral en l’àmbit de la gestió d’emergències.

Xina no cedeix i planta cara a la guerra comercial del president dels EUA, Donald Trump, que ahir va decidir d’apujar els gravàmens als productes xinesos fins al 145%. En aquest sentit, el Ministeri de Finances xinès ha dit que, com a represàlia, aplicarà uns aranzels del 125% als productes nord-americans, que entraran en vigor demà.

La rèplica xinesa a l’embat de Washington ha causat un tall de digestió a les borses europees, que s’han tenyit de vermell. Ahir, les borses nord-americanes van tornar a les pèrdues després d’una jornada d’eufòria per la suspensió dels aranzels durant 90 dies excepte a la Xina.

 

L’escopeter que va disparar la bala de goma que va mutilar Roger Español durant el referèndum del 2017 i els seus tres superiors jeràrquics hauran d’enfrontar-se a una petició de tretze anys de presó. En concret, Español acusa els agents d’un delicte greu de lesions amb pèrdua o inutilitat d’un òrgan principal, amb l’agreujant de prevalença de càrrec públic, i d’un delicte de tortures, perquè es considera que el tret es va fer com a represàlia contra ell pel fet d’haver participat en la protesta del Primer d’Octubre. “Aquest dany es va produir amb una intenció clara de castigar-lo”, diu Ton Mansilla, advocat d’Irídia, que exerceix l’acusació particular d’Español. Pel delicte de lesions demanen una condemna de nou anys i un dia, i pel de tortures, de quatre anys i un dia.

“Finalment, i després de gairebé vuit anys, podem presentar un escrit d’acusació amb tot el pes de les evidències recollides durant aquest llarg període”, ha dit Español, que veu clar que el procés judicial s’allargarà encara fins nou o deu anys després del dia que va perdre l’ull. “Representa una càrrega emocional molt difícil de gestionar, sobretot quan els elements que envolten aquell dia del 2017 són d’actualitat recurrent. Recentment, la negociació i aprovació de la llei d’amnistia m’ha suposat un desgast important”, ha dit. Malgrat aquest desgast, diu que està satisfet amb la feina feta en el procés judicial i que està convençut que el seu cas és un dels més clars, per com s’ha documentat, per a poder denunciar l’abús d’aquesta mena d’escopetes en contextos de protesta. “Aquest mar d’impunitat s’ha d’acabar. No entendria cap altre veredicte que el de culpabilitat”, ha dit.

L’escrit d’acusació es dirigeix contra quatre agents de la policia espanyola, que tenen les targetes d’identitat professional (TIP) 73861, 58808, 84654 i 110.843. Segons l’escrit, els quatre agents, que en aquell moment eren tots a prop els uns dels altres, eren plenament conscients que era una concentració pacífica i que no hi havia cap risc per a la seguretat dels agents ni de tercers, i que l’ús de bales de goma en aquella situació podia provocar lesions greus per la proximitat dels manifestants.

Malgrat això, continua el text, l’escopeter va disparar tres trets contra Español, d’acord amb els seus superiors. Amb el tercer tret, la bala de goma li va impactar a la cara mentre tenia les mans alçades entre periodistes, a només 14,12 metres de distància de l’escopeter. Arran de l’impacte, li va esclatar l’ull dret i li va produir una fractura orbital i maxil·lar, a més d’altres lesions físiques i psíquiques greus, amb seqüeles permanents.

A més dels tretze anys de presó per a cada policia, demanen una inhabilitació especial per a l’exercici de càrrec o funció pública del mateix període, i una indemnització de 320.632,06 euros per a Roger Español en concepte de responsabilitat civil, que el ministeri d’Interior espanyol haurà d’afrontar com a responsable civil subsidiari.

Taller adreçat a persones grans - Lloc: Sala Gran d'entitats del C.C. Calisay

El judici d’apel·lació del cas dels assistents parlamentaris europeus del partit ultradretà Rassemblement National (RN) serà més curt i potser més complicat per a Marine Le Pen i Louis Aliot, batlle de Perpinyà. Només la meitat dels vint-i-cinc condemnats han decidit de recórrer contra la sentència, segons que ha informat RMC de fonts judicials. La resta, principalment antics assistents, han acceptat la condemna i, per tant, ja no poden defensar-se en una nova instància.

Le Pen fracassa en l’intent de rebre un bany de masses a París

El termini per a presentar recurs contra la sentència dictada a final de març s’acabava ahir a mitjanit. En total, tretze dels acusats han renunciat a fer ús d’aquest dret. Això inclou la major part dels ex-assistents parlamentaris contractats amb fons europeus que, segons la justícia francesa, en realitat treballaven per al partit a França i no pas per als eurodiputats.

Aquesta absència de recurs implica que aquestes tretze condemnes esdevenen definitives, i té conseqüències importants sobre l’estratègia de defensa de Le Pen i Aliot, que sí que han recorregut contra la condemna. Durant el primer judici, tots els acusats van fer un front comú i van negar rotundament els fets, fins i tot amb arguments que el tribunal va considerar poc versemblants. Aquesta unitat, però, es trenca ara que molts condemnats han renunciat a apel·lar, la qual cosa podria afeblir la defensa de la dirigent del RN.

Aliot, condemnat: què passarà amb la batllia de Perpinyà?

L’estratègia de Le Pen i Aliot, basada a desacreditar l’existència d’un sistema organitzat per desviar fons públics europeus cap a les arques del partit, perdrà força davant el fet que la majoria dels coacusats han acceptat les penes imposades.

A més de reduir el nombre d’acusats a revisar, la situació farà que el procés d’apel·lació sigui més àgil. La cort d’apel·lació de París preveu fer-lo a començament del 2026, amb una possible sentència cap a l’estiu del mateix any.

Expectació mediàtica i indignació a la Ciutat de la Justícia de València abans de les declaracions de l’ex-consellera de Justícia i Interior Salomé Pradas —màxima responsable d’Emergències— i la seva antiga mà dreta Emilio Argüeso. Ambdós han estat escridassats i xiulats pels familiars de les víctimes quan ha arribat als jutjats. “Mazón, dimissió” i “assassins”, són alguns dels crits que s’han sentit. Envoltada d’un núvol de periodistes, Pradas s’ha negat a fer declaracions. “Després us atendrem”, ha dit.

L’ex-consellera i l’ex-secretari han arribat per separat. Argüeso, també envoltat per periodistes, ha estat rebut amb el so de l’alarma d’emergència. Una volta dins de l’edifici dels jutjats, l’ha saludat un agent de la Guàrdia Civil. Ambdós dirigents són investigats per homicidi imprudent arran de la resposta negligent del Consell durant la tragèdia de la gota freda, que va deixar 228 morts.

Abans de la seva arribada, grups de familiars s’han col·locat a la porta dels jutjats amb pancartes i imatges de les víctimes. “Partit Popular, partit criminal” és una de les consignes que s’ha cridat. Agents de la Guàrdia Civil han impedit que familiars entrin dins de la Ciutat de la Justícia.

“Estem totes els col·lectius de víctimes esperançats i confiats en la instrucció que està fent la jutgessa de Catarroja, que per a nosaltres és molt important saber com a poc a poc es van esbrinant i van eixint a la llum els detalls de tot el va passar. Esperem que avui tinguem encara més clar per què no es va enviar l’alerta que podria haver salvat vides”, ha declarat a VilaWeb Mariló Gardolí, portaveu de l’associació de víctimes de la DANA.

Les declaracions de Pradas i Argüeso —a les 10 i les 12.30 del matí, respectivament— es produeixen una volta s’ha revelat que Emergències sabia a les 20.30 de la vesprada del 29 d’octubre que hi havia ferits, morts i desapareguts. Sis hores abans, Argüeso havia admès en missatges interns que els barrancs estaven a punt de col·lapsar.

Fotografia: Prats i Camps Fotografia: Prats i Camps Fotografia: Prats i Camps Fotografia: Prats i Camps Fotografia: Prats i Camps Fotografia: Prats i Camps Fotografia: Prats i Camps Fotografia: Prats i Camps

Durant la instrucció, la jutgessa de Catarroja ha recollit el testimoni d’unes quantes víctimes que detallen l’abast de la tragèdia i de la negligència. De totes maneres, la magistrada s’ha negat a investigar el president de la Generalitat, Carlos Mazón, perquè és aforat i tampoc no l’ha convocat a declarar com a testimoni. Així mateix, no ha deixat que la Generalitat sigui part de la causa.

Avui, 11 d’abril de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• “No han esborrat el sud i ací ens teniu”: representants d’entitats reivindiquen la força d’Alacant com a capital del sud del país 
• Una família catalana mor en estavellar-se un helicòpter al riu Hudson de Nova York
• Puigdemont ja és a les mans de Cándido Conde-Pumpido I Anàlisi de Josep Casulleras   
• ‘La tertúlia proscrita’: El retorn de Puigdemont, més a prop?
• Consellera Paneque: votarem la Catalunya dels deu milions, o ens la imposareu vosaltres? I Mail obert de Josep Sala i Cullell   
• Bolonya i la literatura que canvia vides I Mail obert de Tina Vallès 
• L’ex-director de l’Institut de Ciències Forenses alerta d’un error científic en la sentència que absol Alves 
• Maria del Mar Bonet: “A Madrid, hi cantava més en temps de Franco que no pas ara” 
• La guerra comercial de Trump es cobra una víctima inesperada: Rússia 
• 10 còmics per a regalar aquest Sant Jordi 2025 
• “No farem que els adolescents deixin de mirar porno gràcies a la culpa” 
• ‘Manual d’autodefensa’: la cuina catalana que no s’acomplexa

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país. 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Sis persones, entre els quals tres infants, han mort en estavellar-se un helicòpter turístic al riu Hudson, a l’altura del moll 40, a la ciutat de Nova York. Les causes de l’accident les investiga la Federal Aviation Administration (FAA). Les víctimes són una família de l’estat espanyol i el pilot. En imatges a les xarxes socials, es veu com l’helicòpter cau en picat a l’aigua.

Hudson River Helicopter crash @fox5ny @ABC7 @NBCNewYork @CBSNewYork @njdotcom @News12NJ @CNN @cnnbrk

Credit: Bruce Wall pic.twitter.com/CVy249wApx

— SangriaUltra (@xpertcommander) April 10, 2025

“Les sis víctimes han estat declarades mortes”, ha explicat el batlle de Nova York, Eric Adams, en una compareixença pública. Segons que ha revelat, quatre persones han mort a l’instant, mentre que dues víctimes han mort a l’hospital.

El vehicle sinistrat era un Bell 206, que ha volat uns setze minuts abans de caure a l’aigua. Segons ha detallat la cadena CNN, abans d’estavellar-se, l’helicòpter havia envoltat la icònica Estàtua de la Llibertat i després havia seguit el curs del riu Hudson en direcció al pont George Washington.

El consolat espanyol a Nova York ha explicat que es manté en contacte amb les autoritats nord-americanes per obtenir tota la informació disponible.

Ja fa trenta anys que el Vint-i-cinc d’Abril es va commemorar a Alacant, com enguany. El lema d’aquella convocatòria tenia rima i ha quedat gravada en pedra picada en la ment de molta gent: “Alacant és important”. Ara és una frase feta, un lloc comú. Enguany, Acció Cultural del País Valencià torna a convocar a Alacant la diada amb què commemora la desfeta d’Almansa. El lema també té molta intenció i bona cosa de reminiscències ovidianes: “Som a Alacant perquè volem”.

A Alacant, un militant de Fuerza Nueva va matar Miquel Grau la vigília del Nou d’Octubre del 1977. Un any abans, la policia havia mort a trets el jove sindicalista Teófilo del Valle durant una vaga del calçat.

Fa fa molts anys que el sud del país rep els atacs més furibunds de l’espanyolisme i de la dreta i l’extrema dreta. I fa molts anys que hi ha entitats, institucions, persones que treballen per cosir, per mantenir ferma la valencianitat tant de la ciutat com de tota l’àrea d’influència. Lluny de “donar un territori per perdut”, que potser seria més còmode, hi ha molta gent que treballa per demostrar que sense Alacant no es podria parlar de país sencer, sinó de país escapçat.

Un dels darrers atacs que ha rebut la ciutat d’Alacant ha estat la intenció reiterada de Vox de traure-la del registre de territoris de domini lingüístic català i posar-la, contra allò que diu l’estatut d’autonomia, a la llista del domini lingüístic castellà. Ho ha intentat tres vegades. Ell PP va estar-hi d’acord i únicament va desistir en veure la resposta ciutadana. Una resposta que fa unes setmanes es va tornar a repetir i que és una de les banderes que fan onejar la majoria de les persones amb qui hem parlat per fer aquest reportatge: els resultats de la consulta sobre la llengua base van tornar a demostrar que, sota tota l’escuma i tots els interessos polítics, hi ha una base resistent i resilient.

Cosir i cosir el país

“A l’hora d’erosionar la vertebració lingüística, cultural i nacional del país, la dreta sempre ha tingut clar que havia de començar pel sud, perquè és la baula més feble de la cadena. Però els resultats de la consulta lingüística de Rovira són molt bons, atesa la situació que tenim.” Qui parla és Josep Enric Escribano, president de l’entitat el Tempir, d’Elx, que dóna suport a la manifestació. Escribano i la seua entitat fa molts anys que formen part d’aquests fonaments inexpugnables. Sobre la consulta, és optimista i diu que ha fet surar una demanada d’ensenyament en català que sempre havia estat per damunt de l’oferta. “Això vol dir que hi ha partida per jugar.” Escribano fa molts anys que reivindica el sud com una part important del país. “La manifestació del 12 d’abril s’ha d’entendre per a reivindicar la veu del sud, i perquè no hi ha cap part del país que es puga donar per vençuda. I una tercera raó és fer front a l’embat que fa la dreta contra la valencianitat lingüística i cultural ací, al sud”, diu.

La professora de la Universitat d’Alacant, i membre electa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Mar Iglesias, considera que la vertebració encara està pendent. “Jo vaig ser a la manifestació del 1995 i Alacant és important, sí. És una manera de reivindicar el sud. Moltes voltes s’obliden que tenim zones completament valencianoparlants. Tenim la cultura, la llengua, les nostres arrels són valencianoparlants, són catalanes”, diu. Segons Iglesias, moltes voltes s’ha volgut amagar que el valencià a Alacant, al sud, és ben viu. “Vivim, pensem i treballem en valencià. A espais com la universitat, però també al carrer. Si dius ‘bon dia’, saps que hi haurà gent que et dirà ‘bon dia’. El problema és que encara s’ha de reivindicar aquesta visibilitat.”

“Malgrat totes les circumstàncies, nosaltres hem mantingut durant molt de temps la nostra valencianitat i, per això, ara volem tornar a visibilitzar aquesta peculiaritat de la nostra cultura. I a més de visibilitzar, volem vertebrar, perquè volem un país vertebrat de nord a sud, i unit en xarxes. Per això, aquesta punta del sud ha d’estar unida a la resta del territori”, diu Marinela Garcia, vice-presidenta d’Acció Cultural del País Valencià i cap de la secció d’Alacant de l’entitat. Garcia recorda el procés de substitució lingüística que ha sofert Alacant per motius diversos. “Fa trenta anys, vam tenir una manifestació i vam celebrar la diada ací, i ja tocava tornar-hi, per molts factors que fan pensar que ara és un bon moment per a recordar la valencianitat d’Alacant i de totes les terres del sud que ens envolten.”

El simbolisme de ser la capital del sud

“Alacant no és diferent d’altres ciutats del País Valencià. Fins i tot, en alguns nivells, no està gaire allunyada de les dinàmiques d’altres ciutats dels Països Catalans. Com a capital del sud, té un simbolisme i una referencialitat no només per a l’esquerra i per al valencianisme, sinó també per a la dreta, que la fa una ciutat simbòlica.” Ho afirma Aquiles Rubio, portaveu del Casal Popular el Tio Cuc. “És la capital del sud i a pesar de les dificultats, resisteix la identitat, resisteix la cultura. Però també és la ciutat de Carlos Mazón. Per tant, té una doble dimensió que la dota d’un simbolisme i d’una centralitat molt gran”, diu.

Segons Rubio, quan del nord estant se la dóna per perduda, la mirada potser és esbiaixada, perquè únicament s’observa en l’àmbit lingüístic. “És cert que a Alacant el valencià és una llengua minoritària, però no només la llengua conforma un poble, una identitat i un país i un territori. Hi ha elements culturals, econòmics, sociològics i de classe que també hi intervenen”, afirma. Quant a la fermesa en la defensa de tots aquests valors, Aquiles Rubio diu que hi ha una minoria cridanera, activa i militant i milers de persones que, en la pràctica quotidiana, vertebren Alacant amb el conjunt del País Valencià. “Potser no té la visibilitat que voldríem, però existeix i és la base per a fer i per a reconstruir.”

El professor i director de la Unitat d’Educació Multilingüe de la Universitat d’Alacant, Jordi Antolí, situa la ciutat d’Alacant en el mateix estatus que altres ciutats grans del domini lingüístic. “Tot i que és cert que les dades demolingüístiques ens diuen que a la ciutat d’Alacant la presència del valencià com a llengua familiar és escassa, no ho és més que uns altres llocs del domini de la llengua catalana”, diu. Antolí, que fuig del paradigma de la província, sí que situa Alacant com a ciutat de referència d’una zona amb una densitat molt gran de població valencianoparlant, com ara, les Marines, l’Alcoià-Comtat, moltes localitats del Vinalopó, on la llengua resisteix amb molta vitalitat. “Pense en localitats com Crevillent, en moltes partides de la ciutat d’Elx o, fins i tot, en localitats del mateix camp d’Alacant. Alacant és important per ella mateixa, però també ho és perquè és el lloc d’anar a estudiar, a comprar o a relacionar-se amb l’administració. Perdre Alacant per a l’àmbit de la catalanitat o de la valencianitat també és perdre tot aquest referent”, diu.

Captura de la retransmissió en directe que TV3 va fer de la manifestació d'Alacant el 1995. Captura de la retransmissió en directe que TV3 va fer de la manifestació d'Alacant el 1995. Defensar la cultura, defensar la llengua

Anna Baeza és membre del grup de danses Salpassa del Campello i dissabte participarà, amb molts més grups de cultura popular, en la manifestació d’Alacant. “Sembla que al sud i a la ciutat d’Alacant no existeix la nostra cultura, la llengua, no existeix tot això que entre més coses defensem en la manifestació, i per això ho volem fer visible.” Baeza també recorda la manifestació del 1995 i pensa que hi ha algunes similituds. “Sembla que som en un punt que anem avançant, però hem de continuar reivindicant les mateixes coses que en aquell moment. Això té un punt positiu, perquè no han esborrat la nostra cultura, no han esborrat el nostre patrimoni, no han esborrat el sud, i ací ens teniu.” I Baeza recorre també a l’argument del resultat de la consulta per la llengua, que ha omplert d’energia totes aquestes entitats.

Qui més parla dels resultats, i qui més els sap, pràcticament centre per centre, és Ismael Vicedo, de la Cívica, Coordinadora Comarcal d’Escola Valenciana de l’Alacantí. Diu que és un goig que la manifestació del Vint-i-cinc d’Abril es faça a Alacant i espera que tarden trenta anys més a fer-ne una altra. Està convençut de l’èxit i cita l’exemple de la Trobada d’Escoles en Valencià de la comarca de l’Alacantí feta el 28 i el 30 de març, que va ajuntar unes vuit mil persones. “Venim del procés de la campanya ‘Tria valencià’. Els poders fàctics deien que retrocediríem en l’ensenyament en valencià a la comarca, que ens arraconarien, i no ha estat així.”

Vicedo lamenta que el PP ha comprat tot el marc polític d’un Vox que únicament sap parlar contra els immigrants, contra la igualtat, contra els valors democràtics i contra la llengua. “El PP obri oficines antiavortament i antiocupació a Alacant, tot allò que puga crear controvèrsia, però quan rasquem en el teixit social ens trobem que hi ha un sentiment sobre la llengua, un discurs sobre la cultura. Que hi haja una mostra de força a Alacant és molt important perquè irradia tot el territori”, diu.

 

Ja és a les llibreries El vol de Guillem (Caliu Editorial), el conte il·lustrat que explica als més menuts la història de Guillem Agulló, el jove antifeixista de Burjassot (Horta Nord) assassinat l’any 1993 a mans d’uns feixistes. Escrit per Ricard Tàpera i il·lustrat per Helga Ambak, el llibre mostra la infància de Guillem i el seu pas a l’adolescència, fins al moment del seu vol. 

Burjassot homenatja Guillem Agulló en el 32è aniversari del seu assassinat

L’autor explica que la idea li va venir justament ara fa un any, anant cap a la concentració per Guillem que es fa cada 11 d’abril al seu poble. “Jo sempre em pregunte: quines coses m’haurien agradat que me’n contaren? I com ho contaria a les meues nebodes?”, diu. Així, va començar a imaginar-se com narraria als menuts la història de Guillem Agulló, i ho exposà a Betlem Agulló, la germana, que de seguida es va entusiasmar.

D’ençà del primer moment, la família Agulló va marcar una línia molt clara: no volien que hi aparegués el feixisme com a símbol. “No posarem el feixisme com una cosa important ací; el fet que volem contar és com l’odi s’emporta Guillem, com les idees agressives, radicals, extremistes, s’emporten persones que pensem en llibertat. Aleshores havia de ser simbòlic”, explica Betlem Agulló. De manera que una ombra obscura, seguida d’una tempesta, s’emporta Guillem, que acaba transformant-se en papallona.

“El tema de l’assassinat, tenint en compte que anava adreçat a un públic infantil, no volia que apareguera d’una manera traumàtica. El tema de la mort és una cosa que s’ha de parlar amb els xiquets, però l’assassinat podia ser una qüestió difícil de pair. Tàpera ha fet servir molta imaginació per tractar de l’assassinat sense parlar d’un assassinat i de la pèrdua d’un ésser estimat per una qüestió d’odi, i ho ha tractat superbé. Va trobar el simbolisme de què era allò que s’emportava Guillem sense parlar del feixisme explícitament. Però sí que queda clar que qui s’emporta Guillem és una cosa fosca, una cosa roïna, que era el que volíem transmetre”, continua.

La germana de Guillem ha escrit una carta adreçada als infants, però també als pares, que obri el conte. Parla de com era el seu germà i destaca la importància que la seua història es transmeta a les futures generacions, amb l’esperança com a bandera. A més, també posarà veu al llibre en un enregistrament que es publicarà més endavant. 

Un món ple de papallones

Després del film La mort de Guillem, volien donar al conte un aspecte més positiu. Per això van decidir de transformar la mort de Guillem en un vol, per a convertir-lo després en una papallona i tancar el cicle. “Xarrant amb Betlem, vaig dir que jo sí que volia que al conte hi apareguera la primavera com a estació, els colors, i va eixir la natació. Se’m va ocórrer l’estil de papallona i també volíem un animal que vertebrara el conte. En un principi, havíem pensat que fóra la gossa de Guillem, Laika, però no ens agradava. I quan vam veure això, primerament lligat a la natació, però també el potencial de l’animal, pels colors, pel que representava, i també pel vol, que implica una alliberació, ja teníem l’animal que buscàvem”, explica Tàpera.

I així, les papallones de colors s’han multiplicat recordant-nos els valors de Guillem: la justícia social, l’antiracisme, l’antifeixisme, la solidaritat i la defensa del territori i de la llengua. “Però també volem transmetre la transformació, com un fet que pot ser tràgic i dolorós, es pot convertir en tot el contrari, en un símbol de resistència, en un símbol que ens ha acompanyat tota la vida a moltes generacions. Preteníem que la història de Guillem arribara a un públic infantil, perquè fins ara no s’havia fet. I tot a partir de la victòria que implica haver convertit Guillem en un símbol. Ja no sols de Guillem i de la família, sinó també dels col·lectius i dels valors que defenem. Eixa és la força del conte”, reivindica Tàpera.

La potència de les imatges

Tàpera explica que, tant per a ell com per a la il·lustradora, ha estat tot un envit crear aquest conte. La família Agulló ha acompanyat el procés en tot moment, i Betlem explica com va ser la creació dels dibuixos amb Helga Ambak. “Ella em va demanar fotos de Guillem, de quan era menut. Al principi, no veia molt clar si els dibuixos serien més realistes o menys. Al final, ha trobat una mescla entre el dibuix i la realitat molt bonica, unes imatges que expressen molt. Se’ns posava la pell de gallina cada vegada que vèiem una de les imatges que feia. Em preguntava coses molt concretes sobre l’aspecte, i jo li deia: ‘Ui, aquest nas no és de Guillem’, ‘Els ulls els has encertat, però els llavis els tenia més grossets’. Anàvem modelant-lo fins que al final ha fet el dibuix que representa exactament Guillem”, diu.

El conte acaba amb una festa, amb una cançó escrita per Panxo i musicada per Marcos Úbeda, membres de Zoo, i que serà interpretada per infants. També es podrà escoltar més endavant. A més, anirà acompanyat de materials didàctics per a donar-li vida més enllà de les pàgines.

“La flama de Guillem no s’apaga”

Per a Betlem Agulló ha estat un altre homenatge al seu germà. “És una manera de fer-lo persona i de veure que Guillem també havia sigut un xiquet, havia sigut una persona com qualsevol de nosaltres, que anava a l’escola, que tenia il·lusions i que passejava amb la seua gossa pels camins de Burjassot. És una manera de personalitzar la víctima i d’empatitzar més amb el tot allò que va succeir”, diu.

I mostra l’agraïment de la família Agulló: “Una vegada més ens presenten projectes, idees, que en certa manera homenatgen Guillem i que no ixen de nosaltres, sinó que ixen de la societat. I és un projecte més dins d’un munt de coses que es fan, d’obertura de places, de carrers, de llibres, de pel·lícules… Per a nosaltres és un autèntic plaer i un goig veure que la flama de Guillem no s’apaga.”

Ricard Tàpera, autor del conte, i Betlem Agulló, germana de Guillem. Una col·lecció amb valors

El vol de Guillem s’inclou dins la col·lecció Xicalla de l’editorial Caliu, vinculada a la llibreria la Repartidora, amb la col·laboració del projecte Zoo Il·lustrat. L’objectiu és acostar els valors com ara la diversitat, la inclusió i la interculturalitat entre els més menuts. A més a més, enguany l’editorial compleix deu anys, i la col·lecció en fa cinc, amb la qual cosa la publicació d’aquest conte pren encara més significat.

Es presentarà diumenge, 13 d’abril, a Ca Bassot (Burjassot), i el 25 d’abril, Diada Nacional del País Valencià, a la Fira del Llibre de València.