El doctor Jaume Carot ha estat reelegit rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB) en les eleccions fetes avui, davant un 46,6% de vots en blanc. Per sectors el candidat ha aconseguit el 64,4% dels vots dels professors amb vinculació permanent, el 63,4% de l’altre personal docent i investigador. En canvi, el vot en blanc s’ha imposat entre els estudiants i el personal tècnic, de gestió i d’administració de serveis. Solament un 28,9% dels estudiants que han votat ho han fet per ell, mentre que del personal ha estat un 48,2%.

Com a novetat, Carot serà rector de la UIB durant sis anys, sense pròrrogues ni possibilitat de renovar el càrrec, d’acord amb la llei 2/2023 del sistema universitari. Quant a la participació, han votat 2.998 persones de les 16.194 del cens, amb una participació global del 18,51%, que suposa 7,57 punts menys que en les eleccions anteriors (26,08%).

El col·lectiu que més ha exercit el dret a vot en aquest procés exclusivament telemàtic ha estat el dels professors amb vinculació permanent, amb una participació del 85%, seguit del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis amb un 82%.  El sector “altre personal docent i investigador” ha registrat una participació del 31%, mentre que entre els estudiants només ha votat el 10%.

Cal recordar que la jornada ha començat amb un col·lectiu que animava a votar en blanc per provar d’arribar al 50% i repetir el procés, alertant d’incidències en el sistema informàtic i animant a registrar les dificultats i a enviar-les al síndic de greuges.

Víctimes dels atemptats del 17-A han creat una associació per a reclamar la veritat dels atemptats. Denuncien que les víctimes no han rebut ajuda ni protecció de les administracions, durant aquests set anys. Per això han decidit d’organitzar-se i crear l’associació 17-A: Volem Saber la Veritat, per defensar-les. Més enllà de treballar per saber la veritat, i dels processos judicials oberts, també volen millorar els protocols d’acompanyament i suport de les víctimes i fer accions per evitar radicalitzacions al país, mirant d’evitar nous atemptats.

Javier Martínez: “Sabem la veritat del 17-A; el problema és que no la podem demostrar”

El president de l’associació és Javier Martínez, pare d’en Xavi, el nen de tres anys assassinat a la Rambla. Ha explicat aquest matí en l’acte de presentació que amb l’associació volen recordar les víctimes i el dolor pels atemptats, però també retornar a la societat el suport que els ha donat tots aquests anys. “Volem transformar el nostre dolor en una cosa positiva.” Martínez ha afirmat que han creat aquesta associació per poder-se adreçar a les institucions, perquè creuen que si estan organitzats serà més fàcil. “Hem tingut el suport de molta gent, ens falten les autoritats.”

Martínez també ha assenyalat que l’associació vol donar continuïtat a la tasca de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel Terrorisme (UAVAT) i fer allò que aquesta no va poder fer. De fet, Robert Manrique, ex-assessor de la UAVAT, ha estat present en la presentació, i ha aprofitat l’avinentesa per denunciar el maltractament de les administracions a les víctimes. Ha recordat que la UAVAT va haver de tancar ara fa dos anys perquè la Generalitat no els havia donat suport, arran de les dificultats que es van trobar per la llei de protecció de dades i pel finançament.

‘La tertúlia proscrita’: 17-A, un atemptat amb més interrogants cada dia que passa

Èmfasi en la necessitat de sensibilització

Al costat de Javier Martínez hi ha tres persones que fa anys que acompanyen les víctimes. El vice-president és David Torrents, agent dels Mossos d’Esquadra ara en excedència, que el 2017 es dedicava a la lluita antiterrorista. Jaume Alonso-Cuevillas, advocat defensor de Javier Martínez, tindrà el paper de secretari. Mireia Martínez, filla de Martínez i germana d’en Xavi, psicòloga sanitària i d’emergències, farà de tresorera.

En l’acte, Torrents ha posat especial èmfasi en la necessitat de sensibilitzar per evitar radicalitzacions i nous atemptats. Ha posat l’exemple de França, on víctimes de terrorisme fan conferències en escoles, amb la intenció que nois que tenen el perill de radicalitzar-se escoltin la versió de les víctimes. Volen que Martínez comenci a fer aquesta mena d’accions a les escoles catalanes. Torrents també ha recordat la necessitat de canviar els protocols, que asseguren que no funcionen. “Tothom va el 17 d’agost a l’acte que es fa cada any a la Rambla, però les víctimes volen ser acompanyades els altres 364 dies de l’any. Això no passa.” A més, ha recriminat que quasi vuit anys després dels atemptats encara no es facin coses tan bàsiques com demanar els certificats penals als imams. “Cal treballar en aquesta línia. Volem evitar que torni a haver-hi un atemptat terrorista.”

“Des del primer moment vam tenir la sensació que no es volia saber tota la veritat. Al contrari, es volia tapar”, ha dit Alonso-Cuevillas quan ha agafat el micròfon. L’advocat ha criticat els intents de l’estat espanyol que no se sàpiga realment què va passar. Alhora, ha fet una repassada dels processos judicials que han fet aquests anys. Ara que el Tribunal d’Estrasburg ha arxivat la causa, presentaran una reconsideració. “Creiem que hi ha base perquè es reobri, però tenim l’estat espanyol treballant amb tots els seus serveis; els visibles i els subterranis, el clavegueram”, ha criticat.

Alonso-Cuevillas també ha explicat que estan en contacte amb víctimes i advocats de més països per mirar d’engegar accions judicials fora de l’estat espanyol. “Si la justícia espanyola no ha jutjat els fets de la Rambla, ho haurà de fer algú altre”. França –ha dit– és on ara tenen més avançats els contactes. Tot i això, no es pot començar a caminar fins que no es tanqui del tot la causa espanyola. Ha dit que tot plegat era massa complicat per a una sola persona i per això calia construir aquesta associació.

El moment més emocionat de l’acte l’han protagonitzat Javier i Mireia Martínez. En el seu parlament Javier Martínez ha volgut donar les gràcies a la seva filla que, arran de l’atemptat, va decidir de formar-se com a psicòloga sanitària i d’emergències. La Mireia li ha tornat l’agraïment: “Gràcies, papa, per no haver defallit mai en aquesta lluita. Sé que hi ha algú que n’estaria molt orgullós.”

Un jutjat de Manresa ha condemnat l’Escolania de Montserrat a indemnitzar amb 15.000 euros una família per haver expulsat el seu fill de 10 anys sense motius objectius. El tribunal considera que es van vulnerar drets fonamentals del menor i que se li va causar un perjudici moral i econòmic.

El nen havia cursat cinquè de primària a l’escolania durant el curs 2021-2022 i, en acabar-lo, el centre religiós privat el va fer fora adduint que “no havia superat el període de prova”. L’expulsió es va comunicar fora de termini, i sense cap expedient disciplinari previ. Això, tot i que el mateix centre reconeixia que el menor tenia moltes qualitats acadèmiques i musicals.

El director del centre va intentar justificar l’expulsió per “problemes de convivència” i “situacions insostenibles”, però la jutgessa considera que les seves declaracions, del 30 d’octubre passat, eren plenes de generalitats i no aportaven cap episodi concret que ho sustentés. De fet, d’altres alumnes sí que havien estat expedientats formalment, però no pas expulsats.

Segons la sentència, a què ha tingut accés l’Agència Catalana de Notícies (ACN), la decisió del centre va ser “radical”, “unilateral” i sense raons “objectivades”, contravenint les pròpies normes reglamentàries. El tribunal considera que s’han vulnerat drets fonamentals com ara el dret a la lliure elecció de centre o el dret del menor a ser escoltat.

Per això, l’expulsió ha estat declarada “abusiva, nul·la de ple dret i arbitrària”. La resolució també reconeix que s’ha causat un “dany moral” tant al menor com a la família, que ha hagut de cercar un altre centre amb característiques semblants fora de Catalunya, fet que comporta més despeses econòmiques i una afectació emocional, perquè el nen és ara molt més lluny de casa seva.

Els ministres de la Unió Europea decidiran directament el pròxim dimarts 27 de maig si sotmeten a votació l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec a la Unió Europea. Així ho han confirmat avui a l’ACN fonts diplomàtiques, després de la reunió dels representants permanents davant la UE prèvia a la reunió de la setmana vinent. Segons les mateixes fonts, encara hi ha “pocs estats” que donen suport a la mesura. També hi ha algunes delegacions que reconeixen que veuen “poc probable” que en la trobada dels ministres s’assoleixi la unanimitat necessària per tirar endavant la proposta. Si bé el punt es manté en l’agenda de la reunió del Consell d’Afers Generals, la presidència polonesa del Consell encara podria retirar-la.

En la reunió preparatòria d’avui, les fonts consultades apunten que alguns estats de la UE han mostrat reticències al voltant de la proposta. D’altres, en canvi, s’han mostrat a favor de la mesura.

Per altra banda, en la mateixa reunió preparatòria d’avui, la Comissió Europea s’ha mostrat disposada a presentar “noves anàlisis de costos” en relació amb l’oficialitat de les tres llengües, sense detallar si en la trobada del Consell d’Afers Generals es presentaran nous documents per esvair parts dels dubtes econòmics i jurídics que implica la proposta. Precisament la presentació d’un informe de costos per part de la Comissió Europea és una de les condicions que han exigit alguns dels països més reticents abans de prendre qualsevol decisió.

Albares defensa la proposta

En declaracions a la premsa des de Brussel·les, el ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, va dir ahir que Espanya “continua treballant amb tots els països” per aconseguir la unanimitat necessària per aprovat l’oficialitat. “Estem parlant d’un tema de respecte de la identitat nacional plurilingüe espanyola”, va expressar.

Per ara, la proposta espanyola compta amb el suport de països com Bèlgica, Portugal i Hongria, tot i que prop d’una desena de països mantenen encara els seus dubtes. Entre els que encara es mostren reticents hi ha Suècia, que en el seu moment ja va rebutjar donar suport a la petició d’Espanya fa més d’un any, quan es va debatre per última vegada l’oficialitat del català a la taula dels 27. D’altres com Finlàndia o Alemanya continuen analitzant la proposta i fixaran la seva posició en els pròxims dies.

Recorregut previ

Després de la paràlisi durant la presidència hongaresa del Consell de la UE, el govern de Polònia –que ostenta la presidència de torn del Consell de la UE durant la primera meitat del 2025– va assegurar a començament d’any que l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec es tornaria a tractar al Consell de la Unió Europea si hi havia “voluntat” entre els estats membres.

L’oficialitat de les tres llengües cooficials s’ha de decidir per unanimitat al Consell d’Afers Generals de la UE, on seuen els ministres d’afers europeus dels vint-i-set estats membres. La qüestió va elevar-se per primer cop a escala ministerial en el marc de la presidència espanyola del Consell de la UE, durant la segona meitat del 2023. Després de diverses reunions infructuoses, l’estatus oficial de les tres llengües cooficials de l’estat espanyol no ha tornat a la taula dels vint-i-set des del març de 2024, quan la presidència belga –a instàncies de l’Estat– va plantejar-ho per última vegada en un Consell d’Afers Generals.

Al llarg del darrer semestre del 2024, durant tota la presidència de torn del govern d’Hongria, Espanya no va sol·licitar tornar a posar la qüestió sobre la taula de discussió dels 27. La mesura necessita la unanimitat dels vint-i-set per poder tirar endavant i diversos estats, entre els quals Suècia, Finlàndia o Lituània, es van mostrar en contra de donar llum verda a la qüestió durant les vegades que s’ha discutit al Consell de la UE.

Davant els dubtes d’alguns estats, Espanya es va comprometre a costejar totes les despeses derivades de l’oficialitat i va presentar un memoràndum per evitar que el cas del català, el basc i el gallec produís un efecte crida en altres.

Jean Castex, ex-primer ministre de l’estat francès i ex-batlle de Prada de Conflent, s’ha solidaritzat públicament amb Ràdio Arrels i ha reclamat que la gent li doni suport. En un missatge en català, Castex ha dit: “Doneu suport a Ràdio Arrels, la veu de Catalunya Nord. Moltes gràcies!”.

Ràdio Arrels, l’única emissora en català de Catalunya Nord, va engegar fa dues setmanes una campanya de mecenatge per a fer front a la inestabilitat i dificultats econòmiques que arrossega de fa temps. L’objectiu és sumar esforços de persones, entitats, empreses i col·lectius per aconseguir d’augmentar de 100.000 euros anuals el pressupost.

Castex ha estat un defensor actiu de la llengua i cultura catalanes al llarg de la seva trajectòria política. Tot i el seu perfil jacobí i centralista, Castex ha mantingut una actitud positiva envers el català, tant pel seu arrelament personal com pel seu compromís institucional.

Ha donat suport continu a la Bressola, ajudant a construir edificis escolars i fent gestions davant el Ministeri d’Educació. Ha estat clau en la legalització de la recepció de TV3 a la Catalunya Nord, impulsant un conveni transfronterer entre l’estat francès i l’estat espanyol.

Albert Noguer: “No sabem si l’any que ve podrem continuar fent Ràdio Arrels”

L’emissora es troba en una situació delicada arran de la possible retallada del 30% prevista en el fons francès Fonds de Soutien a l’Expression Radiophonique (FSER), que és la seva font d’ingressos principal. De moment, el pressupost francès s’ha paralitzat arran de la situació política. Ara, si s’aprova, implicarà una reducció brusca dels ingressos.

Més enllà d’aquest fons, el Consell Regional d’Occitània i el Consell Departamental dels Pirineus Orientals aporten algunes subvencions. La Generalitat de Catalunya també n’atorga, però només mitjançant projectes concrets.

Nova jornada de problemes a Rodalia. Una incidència tècnica a la infraestructura ferroviària entre les estacions de Vilanova i la Geltrú i Cunit (Baix Penedès) ha causat endarreriment de més de vint minuts en els trens de les línies R2 Sud, R14, R15, R16 i R17. L’avaria, segons que informa Rodalia, ja s’ha resolt.

A més, a conseqüència de la incidència, els trens amb origen i destinació a Vilanova han començat i finalitzat el recorregut a Sitges. Per a compensar que aquests trens no fan recorregut habitual, els combois amb origen Sant Vicenç de Calders (Baix Penedès) han fet parada a totes les estacions habituals de la línia R2 Sud.

Era una qüestió sobre la qual Junts per Catalunya no s’havia posicionat públicament i ho ha fet la vigília que el Parlament de Catalunya voti una moció d’Aliança Catalana sobre la prohibició del vel islàmic a l’espai públic. Junts per Catalunya defensa la prohibició generalitzada del burca i el nicab als llocs públics per raons de seguretat i de discriminació de gènere, però s’oposarà a la proposta del partit de Sílvia Orriols. Ho va aprovar dilluns l’executiva del partit, segons fonts de Junts, després d’un debat intern que es va començar a obrir sota el paraigua de la ponència sectorial del darrer congrés de la formació i que ha implicat la sectorial d’immigració i el grup de política municipal. Junts tampoc és partidària de permetre cap altre tipus de vel islàmic a les escoles i als instituts en l’etapa d’educació obligatòria. És a dir, fins a l’ESO.

Fonts del partit admeten que encara no han tancat el debat intern sobre si el vet s’hauria d’estendre al batxillerat. En tot cas, situen el llindar de la majoria d’edat com un moment clau perquè es pugui donar per garantida la lliure elecció de les dones. La prohibició als centres escolars s’ampliaria a les activitats extraescolars i a tots els àmbits vinculats de formació. Consideren que és una mesura necessària per a evitar la discriminació de les menors d’edat dins els centres.

Junts també ha pres partit sobre el burquini, tenint en compte la proximitat de la temporada d’estiu a les piscines municipals. El burquini és la peça de bany musulmana que cobreix des dels turmells fins al cap i només deixa al descobert la cara, les mans i els peus, amb un teixit apte per a l’aigua. Fonts del partit apunten que són partidaris que es generalitzi el requisit que el burquini sigui realment de roba tècnica de bany perquè es pugui usar a les piscines públiques i d’ús comunitari. No creuen que s’hagi de prohibir en termes generals per les dificultats de determinar si la persona que en duu ho fa per malaltia, vergonya, raons religioses, costums o imposicions externes. En aquest cas, en funció de la titularitat de les piscines, alguns municipis tenen la potestat de regular per reglament el requisit, segons que apunten les mateixes fonts.

Junts no ha anunciat a hores d’ara si promourà alguna mesura legislativa per a intentar que prosperin les seves propostes sobre el vel islàmic. Fonts del partit assenyalen que avaluaran les possibilitats que s’integrin en una futura llei catalana d’immigració. Preveuen de promoure-la al parlament quan es materialitzi la delegació de les competències que van pactar amb el PSOE. El partit de Carles Puigdemont ha fet una aposta per a tractar públicament debats sobre la immigració que ha promogut l’extrema dreta, i fixar un posicionament propi que vol evitar el transvasament de vot d’una part del seu electorat. Asseguren que es volen allunyar del “bonisme” i entomar tots els debats, encara que puguin causar incomoditat.

Fa deu dies, en la convenció municipalista del partit a Vic, el secretari general de Junts, Jordi Turull, va defensar la necessitat de restringir l’empadronament a les persones que ocupin habitatges de manera il·legal. Junts també va presentar mesures per a combatre la multireincidència i va plantejar la creació de regidories específiques per a la llengua catalana. Junts divisa les pròximes eleccions municipals, previstes per al 2027, com un examen decisiu per a intentar d’impedir el creixement d’Aliança Catalana a costa d’una part del seu vell electorat. Però el partit refusa els discursos d’odi de l’extrema dreta amb l’argument que són incompatibles amb els valors amb què s’ha bastit la nació catalana. Fonts del partit sostenen que la proposta de resolució d’Orriols que es votarà demà al parlament n’està amarada i per això s’hi oposaran.

 

Els Mossos d’Esquadra mantenen que la mort del propietari de Mango, Isak Andic, va ser accidental després d’interrogar per segona vegada el seu fill. Ho ha avançat El Periódico i ho han confirmat fonts policials a l’ACN.

L’empresari va perdre la vida el 14 de desembre passat després de caure des d’una alçada de més de cent metres quan pare i fill feien una excursió per Collbató (Baix Llobregat).

Tot i que el mes de gener el jutjat d’instrucció número 5 de Martorell va ordenar el sobreseïment provisional de les diligències perquè l’atestat dels Mossos va concloure que Andic havia caigut de forma fortuïta, el mes de març va demanar de reobrir-les en considerar que existien contradiccions en la declaració del fill.

Ara, després d’haver-lo tornat a interrogar en qualitat de testimoni, la policia ha assegurat que s’han esgotat totes les línies d’investigació i que res fa pensar que la mort d’Antic no fos accidental.

Lloc: Sala Noble del C.C.Calisay

El jutge Santiago Pedraz ha citat el 24 de juny com a investigats l’ex-conseller de Salut Boi Ruiz García i l’ex-director de CatSalut Josep Maria Padrosa en la causa sobre la contractació d’Ambulàncies Egara, que des del 2015 gestiona el transport sanitari en diverses zones de Catalunya.

En una providència, a la qual ha tingut accés EFE, el titular del jutjat central d’instrucció número 5 de l’Audiència espanyola, a petició de la fiscalia anticorrupció, crida també a declarar com a investigats el 25 de juny Frances Brosa Llinares, ex-sub-director de CatSalut (Servei Català de Salut), i Josep Antoni Teixidó Fontanillas, qui va ser tècnic a l’Institut Català de Salut.

Ja per al mes de juliol, els dies 1 i 2, Pedraz té previst prendre declaració a sis testimonis. Es tracta de Francesc Bonet Pedrol, ex-gerent del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), i de Jaume Heredia Pollegueres, gerent de la regió sanitària de Girona i director dels serveis territorials de Salut a Girona.

També han estat cridats com a testimonis Jaume Estany Ricart —ex-gerent del Consorci Sanitari de Barcelona—, Josep Prat Domenech —ex-president de l’Institut Català de la Salut—, Carolina Pardo Miguel, qui també va tenir càrrecs a CatSalut i a l’Institut català de Salut, i Juan Guerrero.

En la mateixa providència, el magistrat demana recaptar de la Sindicatura de Comptes els informes que, segons que va exposar el testimoni Iván Planas, va realitzar “amb relació al concurs investigat”.

En la causa sobre ambulàncies Egara s’investiguen les presumptes irregularitats en la licitació, adjudicació i contractació del concurs públic del 2014 per a la gestió dels serveis de transport en la modalitat urgent i no urgent a Catalunya de la qual va resultar adjudicatària la UTE Egara quan governava la Generalitat Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

L’empresa sempre s’ha desmarcat de qualsevol irregularitat i ha defensat que els contractes de transport sanitari públic a Catalunya li han estat adjudicats de forma transparent i d’acord a dret. És més, el seu propietari, Óscar Simón, va negar davant del jutge haver tingut tracte de favor per part de CDC en adjudicacions públiques.

Aquests dies se celebra el 78è Festival de Canes, un dels festivals internacionals de cinema més importants del món. Enguany, amb la particularitat que, en un mateix dia, es projecten tres pel·lícules amb accent català.

Avui coincideixen l’estrena mundial del tercer film de Carla Simón, Romería, que competirà per la Palma d’Or; la projecció a la secció de la Cinef del curtmetratge Per bruixa i metxinera, en català, de l’andorrà Marc Camardons, i a la secció independent la Quinzena de Cineastes, es farà una projecció de Loynes, un film de Dorian Jesper en què el poeta i assagista Vicenç Altaió dóna vida al personatge d’un professor.

Avui coincideixen aquests tres films, però cal tenir en compte també que la setmana passada va projectar-se Sirât, un film d’Oliver Laxe que és una coproducció catalana i que, igual que Romería de Simón, també competeix per la Palma d’Or. Al film de Laxe, a més, és protagonitzat per Sergi López. Narra el viatge sense límits d’un pare i el seu fill per trobar la filla en una festa rave a les muntanyes del Marroc. La projecció del film va causar una gran sensació entre el públic assistent i una gran ovació per part de la crítica.

A Romería, Simón acaba la trilogia que va començar amb Estiu 1993 i Alcarràs –Ós d’Or a la Berlinale del 2022– per parlar dels seus orígens. Aquesta vegada, el públic seguirà la història de la Marina, una noia de divuit anys que viatja a Vigo per a conèixer la família del seu pare biològic, que va morir de sida, igual que la seva mare, quan ella era molt petita. A través de les trobades amb els oncles, les tietes i els avis, la noia intenta reconstruir un relat dels seus pares, però tots senten massa vergonya cap als conflictes de drogues de la parella. Serà la història d’amor adolescent que viu amb el seu cosí la que permet reimaginar els seus pares i connectar-hi.

Per bruixa i metxinera és una història carregada de pinzellades fantàstiques. La Cebriana està segura que anit va veure un foc a la muntanya, però no hi ha rastre de brases ni testimonis que ho corroborin. La seva padrina, una antiga trementinaire, intentarà fer-li veure més enllà de les flames.

Finalment, Loynes és un film ambientat al Liverpool del segle XIX. Un drama judicial kafkià que explica la història del judici d’un cadàver sense nom ni passat en què desenes de persones es reuneixen per a aquesta absurda cerimònia.

Feia dies que havien anunciat l’acord i el Parlament de Catalunya l’ha consagrat finalment. El govern ha aconseguit validar el segon suplement de crèdit, de 1.300 milions d’euros, per poder funcionar malgrat les restriccions de la pròrroga pressupostària. ERC i els Comuns li han donat suport, com ja va passar amb l’anterior ampliació de recursos disponibles. Junts s’hi ha abstingut i la resta de partits de l’oposició hi ha votat en contra. La majoria d’aquests milions addicionals es destinaran a l’increment dels salaris de l’administració pública, per complir amb les obligacions d’un augment del 2%, i 388 milions d’euros s’inclouran al paquet de resposta a la probable crisi aranzelària, ara en compàs d’espera, i en mesures per a l’habitatge. La consellera d’Economia, Alícia Romero, ha admès que la Generalitat pot ampliar les previsions de despesa per la situació econòmica favorable del país i gràcies a la previsió que els ingressos públic d’enguany creixin un 14,6%. Això permet ampliar el volum de les bestretes del sistema de finançament de què disposa la Generalitat.

El parlament va donar el vist-i-plau al primer suplement de crèdit, de 2.168 milions, el 7 de maig. En total, el govern ja compta avui amb uns 3.500 milions més, en espera de poder tancar un nou acord amb ERC i els Comuns per al tercer suplement previst, de 469 milions més, que també haurà de validar la cambra. Salvador Illa no ha aconseguit comptar amb un pressupost en el primer any de la legislatura. Però els socis d’investidura n’han apuntalat l’estabilitat negociant aquests decrets i guanyant temps fins que, a la tardor, l’executiu obri el meló del pressupost del 2026.

Junts ha criticat l’abús dels suplements de crèdit. “Unes finances públiques normals van ser una cosa normal durant gairebé tres dècades”, ha afirmat el diputat i ex-conseller d’Economia Jaume Giró. “La pròrroga és un mecanisme excepcional i vostès la fan servir sense moure ni una cella”, ha criticat. Giró també ha assenyalat que l’increment dels recursos en el sistema de finançament anirà lligada a l’increment de la factura tributària dels catalans perquè amb el mateix sou real se suportarà una pressió fiscal més alta. “El peatge de no deflactar l’IRPF és abusiu per a les classes mitjanes treballadores”, ha afirmat.

ERC ha reivindicat el seu pacte amb el govern. En espera que Donald Trump aclareixi la seva política aranzelària amb els estats europeus, ara congelada, el portaveu adjunt dels republicans al parlament, Jordi Albert, ha assenyalat que s’haurà de constituir un grup de treball entre el govern i ERC per concretar la distribució dels recursos de resposta de la Generalitat. Els Comuns, que van pressionar l’executiu per tancar una entesa sobre els dos primers suplements de crèdit com si fossin un sol paquet, ha posat en valor les mesures en l’àmbit de l’habitatge. En concret, el portaveu dels Comuns a la cambra, David Cid, ha destacat la creació d’una unitat de mediació per a fer front als desnonaments o del cos d’inspectors per evitar el frau de llei en la limitació dels preus al lloguer amb els lloguers de temporada. També la previsió de 20 milions d’euros per a l’impuls de les energies renovables.

La CUP, que hi ha votat en contra, ha carregat contra el trossejament del que a la pràctica són previsions pressupostàries. “Presentar un model a pedaços és trampós”, ha lamentat la diputada Laure Vega. La CUP ha apuntat que poden estar d’acord amb algunes mesures però ha lamentat que la situació actual no permet discutir el futur del país. Un debat que creuen necessari: “Estem buidant aquest parlament de sobirania”, ha apuntat Vega. També s’ha mostrat convençuda que és als despatxos d’altres poders econòmics on es decideixen les polítiques de la cambra.

El PP, Vox i AC també s’han oposat al decret. Per als populars, el fet que l’ampliació de crèdit contribueixi al “normal funcionament” del govern implica “el mal funcionament del servei públic”. “És la segona part de la fracassada pol de l’anterior govern d’ERC, basat en l’asfíxia fiscal, la burocràcia administrativa, la despesa supèrflua, la mala gestió dels serveis públics i la manca de resposta a reptes de la societat catalana”, ha conclòs la diputada del PP Míriam Casanova.

 

Andriy Portnov, antic assessor de l’ex-president ucraïnès pro-rus Víktor Ianukòvitx, ha estat assassinat a trets a la porta del Col·legi Americà de Pozuelo de Alarcón, a l’oest de Madrid. Els fets han passat poc després de les 9 del matí i els investiga la policia espanyola.

La direcció del centre ha remès un comunicat als pares per informar d’un “incident greu” a l’exterior de les instal·lacions. “Tots els estudiants estan sans i estalvis”, diu el comunicat, que també detalla que l’assassinat ha estat presenciat per uns quants pares després de deixar les criatures.

Segons SUMMA 112, els serveis d’emergència no han pogut fer res per salvar la vida de Portnov perquè presentava “lesions incompatibles amb la vida”, concretament quatre impactes de bala al pit i un al cap.

Qui era Portnov?

Andriy Portnov era un advocat i polític pro-rus que va tenir un paper destacat en l’escena política d’Ucraïna durant el mandat del president Víktor Ianukóvitx. Nascut el 1973 a Luhansk, va començar la seva trajectòria com a assessor jurídic i va arribar a ocupar càrrecs clau a l’administració presidencial, com ara el de vice-cap del gabinet de la presidència.

Abans d’unir-se al bloc pro-rus d’Ianukóvitx, havia estat diputat per la coalició de Iúlia Timoixenko. El seu perfil tècnic i la seva influència en l’elaboració de lleis van fer-lo una figura poderosa dins l’aparell estatal.

La seva figura esdevingué molt controvertida arran de la seva implicació en la redacció de les anomenades “lleis de la dictadura” aprovades el gener del 2014, que limitaven drets fonamentals com la llibertat de reunió i expressió en plena revolta de l’Euromaidan.

Amb la caiguda del règim i l’exili d’Ianukóvitx, Portnov es va traslladar primer a Rússia i després a Viena, mentre a Ucraïna se l’investigava per presumptes delictes com ara traïció i col·laboració en la repressió de manifestants. Entre 2014 i 2015 va ser sancionat per la Unió Europea.

L’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) ha emès un comunicat en què denuncia l’ús residual del català i la manca de promoció de la llengua aquests darrers anys, especialment amb el nou govern de Mazón. Es queixen, especialment, dels atacs constants del govern a la llengua: no tan sols de la manca d’ús del català, sinó també de la reducció dràstica d’ajuts i finançament econòmic a entitats i associacions que el promouen, i la situació d’enfrontament i tensió que ha generat en l’àmbit educatiu.

“La política lingüística impulsada pel govern ha implicat una reducció dràstica de les ajudes a nombroses entitats de reconeguda trajectòria en la promoció del valencià. En l’àmbit educatiu, la denominada llei de llibertat educativa ha generat una situació d’enfrontament i tensió innecessària, alhora que mesures com l’ampliació de l’exempció de l’assignatura de valencià o la convalidació automàtica del nivell C1 contradiuen l’objectiu de garantir-ne l’aprenentatge efectiu i l’ús social”, expliquen en el comunicat.

Alhora, l’IIFV diu que, d’ençà de l’eliminació de l’Oficina de Drets Lingüístics, s’ha desatès la tasca de la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València, i s’han retirat els suports als lectorats de català en universitats tant de l’estat espanyol com de l’estranger.

També els preocupa la reducció progressiva del català als mitjans de comunicació públics, “amb anuncis de depuració del personal tècnic lingüístic i l’increment de continguts en castellà, fet que afecta negativament les empreses de l’àmbit audiovisual que treballen en valencià.” Aquests darrers dies, de fet, la direcció d’À Punt viu una gran transformació. Fa només dos dies, el cap de política dels informatius, Santi Hernández, va presentar la renúncia al càrrec per discrepàncies amb el nou cap d’informatius, Josep Magraner –un ex-alt càrrec de l’època més fosca de Canal 9–, i fa una setmana la nova direcció va retallar la figura del lingüista en els programes de televisió i ràdio que encarreguen a productores externes. Després d’això, el Col·lectiu de Lingüistes d’À Punt (CLÀP) va fer un comunicat en què denunciava que la nova direcció prescindia de la figura de lingüista explicant que eren retallades pressupostàries o que no calia corregir els redactors perquè ja tenien certificats de català. També alertaven que s’anul·laven més i més programes de televisió i de ràdio, i que en el doblatge i la subtitulació es prioritzaven els continguts en castellà. “Ens deixa sense material d’entreteniment i infantil en la nostra llengua”, denunciaven.

En aquesta mateixa línia, l’IIFV explica que el pressupost de la Generalitat d’enguany preveu “una retallada substancial en el finançament de la Subdirecció General de Política Lingüística i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)”. “Si s’aproven, aquestes retallades podrien posar en risc tant les funcions de promoció de la llengua com el funcionament ordinari de l’AVL”, alerten.

Per tot plegat, l’IIFV insta el Consell a revertir aquesta política lingüística regressiva i a defensar decididament la promoció i l’ús de la llengua, “tal com estableixen l’estatut d’autonomia i la legislació vigent.”

L’IIFV és integrat per la majoria dels docents i investigadors de valencià de la Universitat d’Alacant, la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat de València.

La ministra de Ciència espanyola i dirigent del PSPV, Diana Morant, ha anunciat que el PSOE demanarà la compareixença del president de la Generalitat, Carlos Mazón, i del president del PP, Alberto Núñez Feijóo, a la comissió d’investigació del congrés espanyol sobre la gestió de la gota freda. La comissió fa avui la sessió de constitució.

Segons que ha dit Morant als periodistes, l’objectiu és “donar veu a les víctimes”, que considera que han estat silenciades en les comissions impulsades pel PP i Vox tant a les Corts Valencianes com al senat espanyol.

Morant ha defensat que “el poble no ha estat escoltat” i ha reclamat justícia i veritat davant el que qualifica de gestió nefasta d’una emergència que va deixar centenars de morts i milers d’afectats. Ha criticat que Feijóo doni suport i protegeixi Mazón i ha assegurat que els socialistes “protegiran les víctimes davant un govern que ja no mereix representar els valencians”.

Ha avançat que volen citar com a testimonis tant víctimes com tècnics i alts responsables polítics. Entre aquests, ha situat expressament Carlos Mazón i Alberto Núñez Feijóo, a qui volen preguntar què va parlar —i què no— amb el president valencià durant les hores més crítiques de l’emergència.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es reunirà demà amb les tres principals entitats que representen les víctimes de la gota freda del 29 d’octubre. La trobada es farà a la seu de la delegació del govern espanyol a València i serà la primera reunió formal del president espanyol amb aquestes organitzacions gairebé set mesos després de la tragèdia.

Hi participaran les tres associacions que fa una setmana van anar a Brussel·les per exposar la seva situació: l’Associació Víctimes Mortals DANA 29-0, l’Associació de Víctimes de la Dana 29 d’Octubre de 2024 i l’Associació Damnificats de la Dana Horta Sud València.

El PP triga mig any a reunir-se amb víctimes de la gota freda i ho fa a Brussel·les 

Al cor de la UE, les associacions es van reunir amb la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen; la vice-presidenta de Transició, Teresa Ribera; i la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola. L’endemà es van reunir amb una delegació del PP encapçalada per Esteban González Pons.

Amb aquest moviment, Sánchez esdevé el primer representant institucional que es reuneix oficialment amb les associacions de víctimes. El Consell, per ara, no ha organitzat cap reunió conjunta, tot i que alguns damnificats han estat rebuts a títol individual.

Carles Puigdemont ha titllat d’error greu el tancament de l’oficina d’ACCIÓ a Tel-Aviv. “Una mostra més que al PSC només li interessa ocupar el poder, al preu que sigui. Pactant amb el PP l’alcaldia de Barcelona i amb els Comuns la política exterior i les relacions comercials internacionals del govern”, ha piulat.

El tancament de l’oficina s’ha anunciat a primera hora del matí després d’un acord entre el govern i els Comuns. “Ningú pot tenir dubtes de l’actitud del govern amb el que passa a Gaza. Ningú”, ha dit Salvador Illa al parlament. “El govern ha pres les decisions que havia de prendre quan les havia de prendre”, ha afegit.

“Tot se sacrifica en nom de mantenir-se al poder i poder culminar l’estratègia de desmuntar Catalunya, de fer-la petita, adotzenada, irrellevant, callada, quieta”, ha considerat Puigdemont, que ha acusat el govern de supeditar-se als interessos partidistes i de l’estat espanyol.

“Van venir a acabar la feina per fer exactament això. Que no ens n’oblidem”, ha conclòs.

Un error greu. Una mostra més que al PSC només li interessa ocupar el poder, al preu que sigui. Pactant amb el PP l'alcaldia de Barcelona i amb els Comuns la política exterior i les relacions comercials internacionals del Govern. L'habitatge, la fiscalitat, el turisme, la… https://t.co/Lbd6rzGCfl

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) May 21, 2025

El centre comercial Via Sabadell (Vallès Occidental) romandrà tancat com a mínim durant tot el dia d’avui per revisar que l’estructura externa dels edificis es troba en bon estat, segons que han detallat fonts del centre a l’ACN. Després de la caiguda d’un element de formigó que va causar la mort d’un home ahir, tècnics i personal de l’espai –entre els quals, el gerent, Xavier Alemany– revisen els diferents establiments que hi ha als tres edificis principals, on hi ha, entre més, negocis com Leroy Merlin, Mercadona, Galerías del Tresillo o Mediamarkt. Sí que han obert altres negocis, com Ikea o el magatzem Leroy Merlin dedicat al sector de la construcció, perquè es troben en edificis separats, i també Viena, McDonald’s o Pans&Company. La revisió ha de permetre de determinar les causes de la caiguda d’una part d’una paret de formigó que revestia l’estructura de l’edifici. L’aparcament soterrani que hi ha a la zona també ha quedat tancat al públic.

El tancament del centre comercial, que romandrà amb els establiments amb la persiana abaixada, acordonats i sota vigilància del servei de seguretat privada, es mantindrà com a mínim durant tota la jornada d’avui.

El president d’Esquerra, Oriol Junqueras, veu amb “un sa escepticisme” que el Tribunal Constitucional espanyol (TC) avali la llei d’amnistia en el ple del 24 al 26 de juny. El dirigent ha argumentat que no es volia avançar perquè l’experiència li havia ensenyat que podia passar qualsevol cosa. En aquest sentit, ha recordat que el Suprem ja va inventar-se un delicte de “malversació per pensament” perquè no va poder demostrar el delicte de malversació. “Hem vist coses al·lucinants i contràries al principi de dret i a la bona pràctica”, ha insistit. Junqueras, de fet, ha afegit que els magistrats que havien de votar potser ni tan sols sabien ara quines decisions prendrien.

El TC preveu de tractar el recurs del PP contra la llei d’amnistia en un ple monogràfic que tindrà lloc entre el 24 i el 26 de juny amb una majoria a favor d’avalar la norma. El president del TC, Cándido Conde-Pumpido, ja va avançar que hi hauria decisió sobre l’amnistia abans de l’estiu.

Al juny, hi ha prevists dos plens i és molt probable que aquest debat es faci en el de final de mes. Hi ha una majoria afí al PSOE de sis magistrats contra quatre, que fa preveure que s’avalarà la llei. El conservador José María Macías va ser recusat i l’ex-ministre Juan Carlos Campo es va abstenir.

Conde-Pumpido ja va apuntar a començament d’abril que el TC preveia de tenir enllestida abans de l’estiu la resolució sobre el primer recurs contra la llei d’amnistia, en concret, el del PP. Va assegurar que el tribunal respondria al recurs amb una sentència “argumentada i fonamentada”, en què estimaria allò que fos procedent i desestimaria allò que fos improcedent, deia.

Ell mateix, a més, ha rebutjat aquesta setmana la petició de suspendre el debat a l’alt tribunal sobre la llei d’amnistia fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no es pronunciï sobre qüestions prejudicials presentades per uns quants òrgans judicials.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat la decisió del seu govern de tancar l’oficina comercial d’ACCIÓ a Tel-Aviv, després de pactar amb els Comuns aquesta iniciativa, que la formació d’esquerres havia promès d’impulsar. Durant la sessió de control, la presidenta del grup de la CUP, Laia Estrada, ha celebrat el tancament de l’oficina perquè era imprescindible, però ha retret a l’executiu que feia tard. “Ningú pot tenir dubtes de l’actitud del govern amb el que està passant a Gaza. Ningú”, ha replicat Illa, que ha afegit que l’executiu havia “pres les decisions que havia de prendre, quan les havia de prendre”.

El president de la Generalitat diu que el tancament s’ha fet ara perquè és quan s’havia de fer, i no abans. De fet, altres membres del govern, com els consellers d’Exteriors, Jaume Duch, i Empresa, Miquel Sàmper, van defensar-ne la continuïtat. Ara, però, l’executiu i el pacte amb els Comuns ha precipitat la decisió. Illa ha justificat que la Generalitat no defensava pas “una doble vara de mesurar”. “El que serveix per a Ucraïna serveix per a Gaza”, ha dit.

Per part de la CUP, Estrada ha recordat que la seva formació ja li va demanar el trencament de relacions institucionals i comercials amb Israel i el tancament de l’oficina al debat de política general. “Han calgut dinou mesos d’extermini, milers d’assassinats, la majoria infants i dones, bombardaments d’hospitals i que s’impedeixi l’arribada d’ajuda humanitària per a actuar amb coherència. Perquè si es denuncia un genocidi, vol dir que es trenquen relacions institucionals i comercials amb el país genocida”, ha sentenciat.