El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s’ha reunit aquest matí amb els partits parlamentaris per debatre sobre l’augment de la despesa militar. El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, ha dit que la seva formació votaria en contra de l’augment de la despesa si l’executiu espanyol ho portava al congrés espanyol. “Que no comptin amb nosaltres per gastar més, llevat que ens expliquin molt a poc a poc i molt bé per què”, ha dit després de la trobada amb Sánchez a la Moncloa.

Rufián ha argumentat que a la Unió Europea hi ha un “histerisme” pel que fa a la necessitat de destinar més diners a defensa i s’ha queixat que ningú no ha explicat el compromís de l’estat espanyol d’augmentar la despesa en defensa fins al 2% del PIB. Rufián ha demanat saber exactament en què es volen gastar els diners. “Si la base és gastar més per no dependre dels Estats Units, a ningú se li escapa que aquest armament es comprarà als Estats Units, i per tant no té massa sentit”, ha dit.

La portaveu de Junts, Míriam Nogueras, ha defensat que la despesa militar ha de servir per a reforçar la indústria de defensa europea i també la catalana. “El 78% del material en defensa que compren els països de la Unió Europea s’adquireix fora de la Unió, i d’aquest 78%, el 60% als Estats Units”, ha dit. En aquest sentit, ha reclamat que les inversions tinguin un impacte industrial i tecnològic a Europa i a Catalunya.

La portaveu de Compromís, Àgueda Micó, ha dit que els dos diputats de la formació votaran en contra de l’increment de la despesa en defensa si el president espanyol, Pedro Sánchez, el sotmet al criteri del congrés espanyol. En declaracions a la premsa, Micó ha dit que Compromís no vol donar suport a una “economia de guerra”. “Si Sánchez ho porta al congrés, tindrà el seu vot en contra”, ha dit. També ha assenyalat que aquesta posició únicament representa Compromís, tot i que “tot el grup parlamentari” de Sumar comparteix, ha dit, la seva oposició a aquest increment de la despesa.

L’Ajuntament de Sixena (Monegres) ha anunciat que recorreria contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’ahir que va absoldre el conseller Lluís Puig en el cas de la desobediència per no haver complert l’ordre judicial de retornar quaranta-quatre peces del museu de Lleida del Monestir de Sixena. El consistori, que exerceix l’acusació particular, havia demanat una pena de dos anys d’inhabilitació per a Puig.

Segons que ha informat l’advocat de l’Ajuntament de Sixena, Jorge Español, el consistori recorrerà contra la decisió del TSJC argumentant que no es va demostrar prou que Puig no hagués desobeït la decisió judicial. A més, l’advocat ha apuntat que es plantegen denunciar per fals testimoni uns quants testimonis que van declarar que Puig no tenia intenció de desobeir.

Fonts judicials han indicat que la fiscalia, que també sol·licitava la mateixa pena d’inhabilitació per Puig, valora si també recorrerà contra la sentència.

El TSJC va absoldre Puig en considerar que no hi havia prou proves per demostrar que hagués actuat de manera “reiterada i persistent” per desobeir l’ordre judicial. En la sentència, el tribunal va concloure que no es va acreditar que mantingués una “voluntat rebel” davant del mandat del jutjat d’Osca, que havia estat recorregut per la Generalitat.

El ple del congrés espanyol ha aprovat avui, per 176 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB, Podem i BNG) i 169 en contra (PP, Vox i UPN), la creació de la comissió d’investigació de la gota freda del País Valencià.

Després d’un debat ple de retrets, els socis del bloc de la investidura han donat suport a la proposta registrada per Sumar, ERC i Junts. Un cop aprovada la iniciativa, la comissió es constituirà i disposarà d’un termini de sis mesos prorrogable per elevar al ple les seves conclusions. Entre més objectius, es vol identificar els responsables de la gestió, així com l’endarreriment en la comunicació de les alertes a la població civil i proposar millores legislatives.

Els socialistes volen que la comissió cridi a declarar els principals responsables polítics de la gestió. Entre els quals, el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, i el dirigent del PP, Alberto Núñez Feijóo.

A banda dels responsables polítics i administratius de la manca de resposta, la comissió també citarà com a testimonis algunes de les persones que es van veure forçades a treballar malgrat el risc, i investigarà “el tracte que s’ha donat a les víctimes de la catàstrofe per part dels poders públics”.

També proposarà mesures que pal·liïn la pèrdua de béns i les seqüeles per a la salut de les víctimes, i examinarà la resposta en la gestió i la coordinació dels efectius d’emergències. A més, la comissió haurà de proposar millores en la planificació de recursos d’emergència i comunicació de les alertes, i avaluar la gestió del risc d’inundacions.

L’Audiència de Barcelona ha condemnat a tretze anys de presó M.T.B., el conductor que el 4 de març de 2018 va causar un accident mortal a la C-17, a Gurb (Osona), després de circular durant més de sis minuts en sentit contrari sota els efectes de l’alcohol i la cocaïna. L’accident va causar la mort d’una menor de disset anys, veïna de Torelló (Osona). El tribunal popular el va declarar culpable el 26 de febrer.

Segons la resolució judicial, l’acusat va consumir unes quantes begudes alcohòliques i cocaïna abans d’agafar el seu vehicle, un Peugeot 5008, i incorporar-se a la carretera C-17 en sentit Barcelona a través d’un carril de desacceleració, fent cas omís dels senyals de prohibició. Malgrat els avisos d’altres conductors i les reiterades advertències dels Mossos d’Esquadra amb llums i sirenes, el conductor no va frenar ni va intentar de corregir la seva trajectòria.

L’accident es va produir al quilòmetre 64,850, al terme municipal de Gurb, quan el vehicle de M.T.B. va xocar frontalment contra un Jaguar XJS en què viatjaven quatre persones. A conseqüència de l’impacte, una menor de disset anys, que ocupava el seient del copilot, va perdre la vida. Els altres tres ocupants van patir ferides greus i han quedat amb seqüeles físiques i psicològiques.

Alcohol, drogues i excés de velocitat: crit d’alerta per l’augment d’accidents mortals a les carreteres

El Tribunal del Jurat ha considerat provat que l’acusat era conscient del risc que suposava la seva conducció i que va acceptar les possibles conseqüències mortals dels seus actes, aplicant la figura del “dolo eventual”. A més de la pena de presó, se li ha imposat la prohibició de conduir durant nou anys i cinc anys de llibertat vigilada un cop complerta la condemna.

En concepte de responsabilitat civil, M.T.B. haurà d’indemnitzar amb 90.000 euros cadascun dels pares de la víctima mortal, i amb quantitats que oscil·len entre els 12.000 i els 55.000 euros a la resta d’afectats. La companyia asseguradora Generali España serà la responsable directa del pagament d’aquestes indemnitzacions.

L’advocat defensor havia demanat una reducció de la pena al·legant dilacions indegudes en la tramitació del procediment, però el Tribunal només ho ha considerat com una atenuant parcial.

El jutjat d’instrucció 4 de Castelló ha decretat l’obertura de judici oral contra l’ex-president de la Diputació de Castelló Carlos Fabra, del PP, i nou acusats més, entre els quals, l’empresari Fernando Roig, propietari del Grupo Pamesa i president del Vila-real, amb motiu de la investigació sobre l’origen i la possible ocultació del seu patrimoni. La causa serà jutjada per l’Audiència de Castelló.

La fiscalia espanyola i l’advocacia de l’estat atribueixen als processats delictes d’alçament de béns o insolvència punible, frustració de l’execució, emblanquiment de capitals i suborn. A més de Fabra, entre els acusats hi ha quatre familiars seus i cinc empresaris, a més de set empreses en qualitat de persones jurídiques.

La magistrada ha ordenat que tots ells prestin una fiança conjunta i solidària per un import d’1.375.276 euros per a garantir possibles responsabilitats civils en cas de condemna. Contra aquesta decisió, només es pot presentar un recurs de reforma davant el mateix jutjat o un recurs de queixa davant l’Audiència Provincial, però únicament en relació amb la situació personal dels encausats.

El currículum corrupte de Fabra

Carlos Fabra ha estat involucrat en uns quants casos de corrupció. Va ser condemnat per quatre delictes fiscals per no haver declarat 3,3 milions d’euros. L’Audiència Provincial de Castelló el va sentenciar el 2013 a 4 anys de presó i una multa de 693.000 euros. La condemna la va ratificar el Tribunal Suprem espanyol el 2014. Va ingressar a la presó d’Aranjuez el desembre d’aquell any i en va sortir el 2016 en tercer grau, tot i l’oposició de la fiscalia anticorrupció.

El cas de les corregudes de la Beneficència el va implicar en presumptes delictes de prevaricació i frau, relacionats amb el finançament d’actes taurins de la Diputació de Castelló. Va intentar de desviar la responsabilitat cap al seu successor, Javier Moliner, mentre que la investigació també va encausar més càrrecs de la institució.

En el cas Gürtel, Fabra va ser assenyalat en la branca valenciana de la trama. Un informe de l’Agència Tributària el vinculava al finançament il·legal del PP valencià, i Ricardo Costa, un dels principals acusats, va assenyalar Fabra com un dels responsables de les irregularitats.

Qui és Fernando Roig?

Fernando Roig Alfonso (València, 1947) és un empresari conegut per ser el president i màxim accionista del Vila-real CF. També és propietari de l’empresa Ceràmica Pamesa i té un 9% de participació a Mercadona, empresa encapçalada pel seu germà Juan. A més, està involucrat en el sector de l’energia eòlica per mitjà de la societat Renomar.

En l’àmbit esportiu, va adquirir el Vila-real CF la temporada 1997-98, quan l’equip era a segona divisió, i ha estat clau en el seu creixement fins a consolidar-lo a primera i en competicions europees. També va ser accionista del València CF i president del club de bàsquet Pamesa València, funció que va delegar al seu germà.

[Treballem per ampliar aquesta informació.]

La menor de 14 anys desapareguda dilluns a Aiguamúrcia (Alt Camp) ha estat trobada morta, segons que han informat els Mossos d’Esquadra.

La denúncia per la desaparició es va presentar dilluns i els Bombers de la Generalitat han encapçalat les tasques de recerca amb quinze dotacions.

Hi han participat efectius del Grup d’Actuacions Especials (GRAE), unitats canines, drons, dotacions terrestres i la Unitat de Comandament Mitjana (UCM).

Dues incidències han afectat aquest matí la circulació ferroviària d’una línia de Rodalia i tres de regionals: R4, R14, R15 i R16. En primer lloc, una incidència a les instal·lacions entre les estacions de Tarragona, Reus i Cambrils ha causat endarreriments a les línies de regionals. Renfe assegura que l’avaria s’ha resolt cap a les 8.00.

La línia R4 també recupera progressivament les freqüències i horaris de pas un cop solucionada una incidència en l’electrificació entre la Granada i Sant Sadurní d’Anoia, segons que ha informat Renfe. El problema l’ha provocat a primera hora del matí un tren de mercaderies aliè a la companyia i això ha generat endarreriments d’uns 15 minuts.

Consulteu l’estat de la xarxa ferroviària, ací.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora: