Una pregunta inclosa a l’examen de geografia de les proves d’accés a la universitat (PAU) al País Valencià ha encès les crítiques d’alumnes i professors de les comarques més danyades per la gota freda del 29 d’octubre. L’enunciat demanava d’identificar la mena de risc representat en una fotografia de la riuada a Xiva (Foia de Bunyol) i d’explicar-ne les causes i conseqüències a la Mediterrània.

Els alumnes havien de triar entre aquesta pregunta i una altra sobre les rambles mediterrànies. Però el fet que una de les opcions inclogués una de les imatges més icòniques de la catàstrofe ha indignat molts dels 471 estudiants que viuen a les zones danyades –d’un total de 5.608 inscrits a la convocatòria extraordinària d’enguany–, que consideren la tria “poc sensible” amb els qui encara viuen les conseqüències personals i materials del desastre. “La fotografia del document 2 mostra les conseqüències d’un desastre natural a Xiva. Identifica el tipus de risc, descriu els factors que solen originar-lo al món mediterrani i explica’n les conseqüències principals”, deia l’enunciat.

Segons que ha recordat la Conselleria d’Educació valenciana, els exàmens els elaboren experts universitaris i les preguntes es trien a l’atzar. Tot i això, hi ha hagut ressò de les queixes per la manca d’empatia, especialment perquè els fets retratats a l’examen són recents i encara causen malestar entre els estudiants.

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha aprovat l’informe previ sobre la proposta del govern per a l’assignació del canal múltiple (MUX) de TDT a Catalunya que fins ara havia estat de 8TV. El govern vol que la meitat de l’espai radioelèctric vagi destinat a l’emissió de TV3 en qualitat d’ultra alta definició (UHD), que el 25% sigui per a l’emissió del canal en català de RTVE i que el 25% restant sigui per a un operador privat. El CAC avala la proposta de TV3 en UHD, però critica tant la proposta del conveni entre el govern i RTVE per al nou canal –que considera poc ambiciós pel que fa a les hores d’emissió en català– com la del canal privat.

El conveni entre la Generalitat i RTVE per emetre un canal íntegrament en català inclou el compromís d’assolir el 100% de programació en català en un termini màxim de dos anys. Tanmateix, el CAC retreu que fins al final del primer any només s’hi garanteixi un 60% d’emissions en català, i que durant gairebé dotze mesos no s’estableixi cap mínim.

A més, l’ens considera que el conveni expressa tan sols una obligació genèrica de promoure la diversitat cultural i lingüística, però no concreta quin tipus de continguts es volen emetre, ni a quin públic van adreçats ni quina serà la inversió per produir-los. El CAC recorda que aquests aspectes són rellevants si es vol enriquir l’oferta de televisió digital a Catalunya i impulsar la indústria audiovisual del país.

Tot i això, valora positivament que s’incrementi l’oferta audiovisual en català. De fet, malgrat que el govern no n’hagi dit res, el CAC proposa de destinar part del múltiplex per garantir la reciprocitat amb À Punt i IB3, “una reivindicació de l’audiència de fa molts anys”. Aquesta opció, diu, milloraria l’oferta per als espectadors catalans, no sols en nombre de canals sinó també pel que fa a la diversitat de continguts en català i a l’enriquiment de l’espai comunicacional compartit als Països Catalans.

TV3 en ultra alta definició i canals privats

Pel que fa a la petició de la CCMA d’emetre en UHD, el CAC ho considera una millora tecnològica. Explica que el Pla tècnic estatal de la TDT permet una planificació més precisa de l’espai radioelèctric i l’ús de la tecnologia DVB-T2. També adverteix que aquest canvi requerirà una adaptació dels receptors i que caldrà un període de transició amb emissions simultànies. El CAC considera que el MUX addicional permetrà fer aquest pas tecnològic, que altrament no seria possible.

D’altra banda, el CAC recorda que es tracta d’un múltiplex dedicat a canals privats, i que cal reservar-ne part perquè sigui així. Tot i això, i vistes les dificultats que han tingut sempre els operadors privats per oferir una programació per a tot el múltiplex –de quatre canals–, es mostra obert que l’adjudicació sigui d’un únic canal, i no tot el múltiplex. En aquest sentit, demana d’estudiar si, en la fase dos del Pla tècnic estatal, es podrien oferir dos canals privats independents en lloc d’un de sol.

Un incendi ha cremat completament una nau industrial de planta baixa al carrer de Jaume Ribó de Badalona. El foc, detectat poc abans de les tres del migdia, ha causat una columna de fum visible en uns quants punts del Barcelonès, inclosa la càmera de vigilància situada a Collserola. Segons que han informat els Bombers de la Generalitat, l’incendi ha començat en una planxisteria situada al carrer d’Eduard Maristany, que s’ha esfondrat per la part de darrere. El foc ha acabat cremant una de les naus adjacents.

En total, s’hi han desplaçat dotze dotacions dels bombers, amb el suport d’unes quantes unitats del cos de Bombers de Barcelona. A hores d’ara no consta que hi hagi ferits, però els efectius continuen treballant en les tasques d’extinció i control del foc.

https://twitter.com/bomberscat/status/1940765021447078124

Un assaig clínic encapçalat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha mostrat que els probiòtics podrien ajudar a reduir la hiperactivitat i impulsivitat en infants amb autisme o TDAH. Són enfocaments terapèutics nous després d’haver fet un assaig clínic on es veien millores en la qualitat de vida gràcies a la modulació de la microbiota intestinal. La recerca actual posa el focus en l’anomenat eix intestí-cervell, una connexió entre el cervell, el sistema nerviós i la microbiota intestinal, i s’estudia com el conjunt de microorganismes que viuen a l’intestí poden tenir un paper clau en la salut i el funcionament de l’organisme.

Aquesta línia d’investigació obre la porta a noves estratègies terapèutiques, més enllà de la medicació tradicional mitjançant fàrmacs, com ara amb els probiòtics. L’ús d’aquests microorganismes pot influir en la microbiota i, indirectament, en la producció de neurotransmissors implicats en aquests trastorns, com ara la dopamina i l’àcid gammaaminobutíric.

La Diputació de Barcelona ha donat a conèixer una pintura inèdita de l’artista Lola Anglada (Barcelona, 1892 – Tiana, 1984), descoberta l’any 2021 al seu fons historicoartístic durant una intervenció de conservació. En concret, la troballa es va produir en el moment de revisar i tornar a emmarcar l’obra Noies a la vinya, prèvia a la seva cessió al VINSEUM. Aquesta nova peça, que no havia estat mai catalogada ni titulada per l’artista – però a qui ha estat atribuïda després d’un rigorós estudi tècnic i estilístic – mostra una dona amb cabells negres, vestida amb un llarg vestit lila i davantal blanc, sostenint diverses llimones. A partir d’aquest criteri descriptiu ha rebut el nom Dona amb llimones.

La troballa es va fer quatre anys enrere, en el moment que s’estava revisant el quadre Noies a la vinya, abans de cedir-lo al VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, on s’exposa actualment. En retirar la tela del vestidor, es va identificar amagada al revers una segona pintura que mostrava una dona. L’escena transcorre en un pati enjardinat amb llimoneres, flors rosades i testos blaus. Malgrat no estar signada ni finalitzada del tot, l’obra destacava per un estil, temàtica i paleta cromàtica clarament vinculats a Lola Anglada. La nova peça va passar també per un procés de confirmació de l’autoria, a partir de dos estudis: un d’estilístic i un d’analític. Sobre això, es va incloure l’anàlisi de materials i pigments, comparant-los amb els de l’obra Mare i nena a la vinya.

Tots dos estudis van concloure que es podia atribuir la troballa a Anglada, certificant la pintura com a original de l’artista barcelonina. Pel que fa a l’any de l’autoria de l’obra, l’etiqueta enganxada al bastidor és del 1918 i correspon a l’exposició en la qual es va presentar l’obra Noies a la vinya. Això situa la creació en aquell mateix any o bé en una data anterior molt propera.

Núria Fernández, responsable de la gestió del fons historicoartístic de la Diputació de Barcelona, ha assegurat durant la presentació de l’obra que es tracta d’una troballa sorprenent que no acostuma a passar. “Estem molt contents perquè és un fet excepcional”, ha subratllat. Fernández també ha recordat que Anglada va ser una artista “molt important i reconeguda”. “Tenia uns ideals molt arrelats a la terra i va tocar tots els camps fins al final de la seva producció artística, que és molt gran”, ha afegit. Pel que fa a la conservadora i restauradora del Laboratori de l’Oficina de Patrimoni cultural de la Diputació de Barcelona, Rosa Maria Gasol, ha posat en relleu el fet que l’obra no estigués en una mateixa tela. “A vegades hi ha sorpreses, però solen ser obres pintades sobre de les altres, en aquest cas era un quadre que estava tapat pel motiu que sigui, i que tampoc estava acabat del tot”, ha detallat. També considera que no volia que fos destruït ni repintat, perquè sinó “ja ho hauria fet”.

El llegat d’Anglada

Lola Anglada, figura clau de l’art i la il·lustració catalana del segle XX, va cedir el seu fons artístic a la Diputació de Barcelona, que avui conserva més de 2.900 obres de l’artista entre dibuixos, pintures i llibres il·lustrats. Aquest patrimoni és objecte constant de treballs de documentació, conservació i difusió. Algunes de les obres del fons han estat dipositades a museus de la Xarxa de Museus Locals per enriquir-ne els discursos expositius permanents. Amb aquest darrer descobriment es posa de manifest la importància del treball de conservació i recerca en els fons patrimonials així com la vigència i valor de l’obra d’Anglada.

D’ençà de la seva creació el 2011, el Laboratori de conservació i restauració ha intervingut més de 300 peces del fons de la Xarxa de Museus Locals, en obres del fons historicoartístic de la Diputació i, més recentment, en documents de la Xarxa d’Arxius Municipals.

La fiscalia federal argentina ha demanat la imputació formal del sacerdot Mariano Fazio, el número dos de l’Opus Dei, per havert participat en un sistema de servitud i explotació laboral de dones que la institució religiosa va organitzar i mantenir presumptament durant dècades al país sud-americà, segons que ha publicat Eldiario.es. La denúncia també implica quatre religiosos més vinculats a la direcció de l’Obra a Buenos Aires.

L’acusació, elaborada per la Procuradoria contra el Tràfic de Persones (PROTEX) i la fiscalia federal argentina número 3, recull quaranta-tres casos de dones –algunes captades quan eren menors d’edat– que van ser sotmeses a condicions de treball forçós sense remuneració, sota un sistema de control religiós, psicològic i institucional per part de l’Opus Dei.

Hi ha més encausats, com ara Carlos Nannei, ex-vicari regional i traslladat posteriorment a Roma, que són assenyalats per discursos de control espiritual i coacció. En una cerimònia, Nannei va dir que “sortir de l’Obra era com sortir de la barca” i que era sinònim de “mort sobtada”.

Els fets van passar en una residència de l’Opus Dei

El centre neuràlgic de l’explotació era la residència Laya, al barri de la Recoleta de Buenos Aires, on les dones captades –majoritàriament d’origen humil o immigrants– eren destinades a fer feines domèstiques i de neteja en règim de semiesclavatidu, sense salari i sota vigilància espiritual.

Segons que recull la denúncia, Fazio hi va residir durant anys, inclòs el període en què va ser vicari regional (2009-2014). Precisament durant aquells anys, el testimoni principal del cas, una dona boliviana identificada amb les inicials M. I. E., diu que netejava personalment l’habitació de Fazio i que va coincidir amb ell també a la seu central de l’Opus Dei a Roma, on va ser enviada com a serventa.

La declaració de M. I. E. detalla un règim de submissió física i mental, amb jornades interminables i cap reconeixement dels drets laborals més bàsics. “Anava pel carrer pensant que no volia viure més…”, va declarar. Segons la fiscalia, l’única resposta institucional de l’Opus Dei a aquest patiment va ser que els seus propis psiquiatres subministressin ansiolítics i antidepressius.

Risc d’impunitat

Els fiscals Alejandra Mángano, Marcelo Colombo i Eduardo Taiano han remarcat la lentitud del procés judicial, començat el 2024, i alerten que mantenir la causa congelada envia un missatge d’impunitat en casos de violència contra les dones. Solament quatre casos dels quaranta-tres poden ser jutjats com a delictes de tràfic per qüestió de dates, i la prescripció n’amenaça tres.

El papa Lleó XIV, successor de Francesc, es va reunir el 14 de maig amb Mariano Fazio i el màxim responsable de l’Opus Dei, Fernando Ocáriz, pocs dies abans no es formalitzés la petició d’imputació. Tot i la cordialitat aparent de la reunió, la pressió sobre la Santa Seu creix, atès que uns quants sectors reclamen una posició clara del Papa i de l’Opus Dei mateix davant les acusacions gravíssimes que planen sobre el seu número dos.

El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha demanat explicacions a Espanya sobre l’aplicació de l’amnistia, l’espionatge amb Pegasus del Catalangate i les infiltracions de policies en el moviment independentista, segons que informa l’agència ACN. En la segona sessió a Ginebra per l’examen sobre drets civils i polítics a Espanya –que podeu veure íntegra en aquest enllaç–, Hélène Tigroudja, vice-presidenta del comitè d’experts de l’ONU, ha advertit que era “molt preocupant” la infiltració de policies sense “cap garantia judicial”, reconeguda pel ministre d’Interior espanyol mateix. El representant del Ministeri d’Interior s’ha limitat a explicar la diferència entre els agents encoberts i els agents infiltrats, i ha remarcat que aquesta segona figura era regulada en la llei sobre forces i cossos de seguretat.

El Comitè de Drets Humans de l’ONU detecta un augment de discursos “neofeixistes” i “contra els catalans” a l’estat espanyol

A més, Ángel García Navarro, de la Subdirecció de Relacions Internacionals i Estrangeria del Ministeri d’Interior espanyol, ha justificat la “captació d’informació” dels agents infiltrats per a “garantir la seguretat ciutadana” i “els drets” de la resta de ciutadans.

Les preguntes sobre denúncies de vulneracions de drets a Catalunya les han formulades tant Tigroudja com Koji Teraya, un dels experts del Comitè de Drets Humans de l’ONU. Teraya ha demanat a Espanya per la inaplicació de la llei d’amnistia en alguns casos, com ara el del president Carles Puigdemont i els altres exiliats i els condemnats per malversació en el judici contra l’1-O. Teraya ha demanat “clarificacions” sobre l’impacte de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre la llei d’amnistia, l’aplicació que té actualment i, concretament, en el cas de Puigdemont, tenint en compte que el president a l’exili ja va aconseguir una condemna contra Espanya per part d’aquest comitè per la vulneració dels seus drets polítics.

Teraya també ha expressat la preocupació pels casos d’espionatge contra l’independentisme, perquè no s’ha obert cap investigació de l’ús del programari Pegasus contra polítics i activistes catalans i perquè la fiscalia s’hagi mantingut “inactiva”. I, tal com havia fet la vice-presidenta de l’organisme, ha denunciat els casos d’infiltracions policíaques, i ha destacat el rebuig dels tribunals a investigar-les i el fet que les fiscalies semblava que normalitzessin aquestes pràctiques, segons que ha dit. Per això, ha demanat a la delegació espanyola per tots aquests entrebancs. “És molt preocupant, sense cap garantia judicial”, ha afegit Tigroudja al seu torn.

“Deu ser la calor”

La delegació espanyola no ha donat explicacions a cap d’aquestes denúncies en la primera ronda de respostes, i s’ha centrat a contestar a unes altres qüestions, relatives a queixes per les vulneracions de drets en els CIE, pel funcionament del sistema judicial, la llei mordassa o la situació a les presons, entre més afers.

Teraya hi ha insistit: “Amb la calor que fa, potser m’ha passat alguna cosa per alt, però em sembla que no m’heu respost a la pregunta sobre Catalunya. Sé que és un tema delicat, però agrairíem rebre una resposta”, ha dit. Arran de la insistència del comitè, la delegació espanyola ha contestat breument sobre les infiltracions i l’aplicació de l’amnistia, però no ha donat explicacions sobre l’espionatge amb Pegasus als independentistes.

Sobre l’amnistia, Alfonso Ramos de Molins, membre de l’advocacia general de l’estat espanyol, ha explicat que l’aplicació plena depenia dels tribunals, tant per la discussió sobre l’aplicació en delictes de malversació com per les preguntes pre-judicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea relatives a l’afectació als fons comunitaris. Ramos de Molins ha indicat que la decisió del TJUE sobre el cas del Tribunal de Comptes espanyol era prevista per al setembre, cosa que fonts de la defensa dels acusats en el procediment del Tribunal de Comptes que va motivar la pre-judicial neguen que sigui possible.

El Comitè de Drets Humans de l’ONU és l’òrgan d’experts independents que supervisa l’aplicació del pacte internacional de drets civils i polítics als estats que l’han ratificat. El grup d’experts ha fet aquesta matí la segona sessió d’avaluació sobre el respecte als drets civils i polítics a Espanya. És previst que les conclusions del comitè s’adoptin el 14 de juliol. Fa deu anys que Espanya no se sotmetia a aquest examen sobre drets civils i polítics.

El coordinador de comunicacions d’Emergències ja sabia a les 18.09 que hauria d’enviar el missatge Es Alert el dia 29 d’octubre. El missatge finalment es va enviar dues hores després. Aquesta és una de les afirmacions que ha fet avui en declarar com a testimoni davant la jutgessa que instrueix la causa de la gota freda. D’aquesta manera, el testimoni referma les primeres afirmacions que va fer la magistrada en un dels seus actes quan va dir que l’alarma es va llançar massa tard. A desgrat d’això, a les 18.09 el barranc ja s’havia desbordat en punts com ara Xiva i ja hi havia víctimes mortals per la intensitat de les pluges en localitats com Utiel.

El coordinador ha explicat que a les set del matí del dia de la gota freda hi havia normalitat, però que a les 15.39 va rebre una trucada perquè preparara una videoconferència per a les 17.00, hora en què s’havia de reunir el CECOPI. Primer ho va fer en l’anomenada Sala Gris, que és on habitualment es fan aquestes reunions, però després li van dir que la preparara en la roja que és més xicoteta.

El subdirector general d’Emergències, Jorge Suárez, li va demanar que preparara una altra videoconferència anomenada “Conferència Forata” per a les 18.50, però finalment, no es va fer. Alguns batlles de les poblacions afectades van declarar dies després del 29 d’octubre que van rebre un mail citant-los a una reunió a mitjan vesprada que no es va fer.

El testimoni també ha ratificat la informació sobre la interrupció de la reunió del CECOPI entre les 18.12 i les 19.12. I ha dit també que a les 18.09 va enviar un whatsapp a un grup amb diversos companys dient-los que tenien pensat d’enviar l’alarma EsAlert. Finalment, l’alarma es va enviar a les 20.11.

El coordinador de comunicacions ha declarat que les reunions del CECOPI no s’enregistren per defecte, que només es fa si algú dóna una ordre, però que ell mai no ha estat en cap reunió que s’haja enregistrat. I encara, el testimoni ha dit que va veure entrar el president de la Generalitat, Carlos Mazón, a les 20.31, però que desconeix on va anar.

Òmnium Cultural i el seu ex-president Jordi Cuixart han guanyat una demanda contra El Debate, diari digital espanyol d’extrema dreta i ultracatòlic. Un jutjat de Suïssa ha condemnat el mitjà per haver publicat, entre els anys 2022 i 2023, set articles considerats difamatoris que afectaven greument la intimitat i la imatge de Cuixart i, alhora, vulneraven els drets de l’entitat que va presidir fins el febrer de 2022.

La sentència considera que hi hagué “violacions inacceptables de la privadesa” per part del diari, que va arribar a fotografiar Cuixart en la seva vida quotidiana sense consentiment ni cap interès públic justificat. El jutge ordena la retirada immediata de tots els articles publicats i de les referències a les xarxes socials.

A més, El Debate i el periodista responsable hauran de pagar 4.593 francs suïssos per despeses del procediment i indemnitzar Cuixart amb 10.000 francs més per danys i costes processals.

Manca de garanties a l’estat espanyol

Òmnium celebra la decisió de la justícia suïssa i fa valer la seva independència i diligència, en contrast amb la manca de garanties a l’estat espanyol en casos relacionats amb l’entitat. Òmnium denuncia que, en aquests casos, la judicatura espanyola sol actuar amb criteris polítics i no jurídics.

El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha afirmat que la sentència demostra “l’objectiu d’aquest mitjà de comunicació ultracatòlic espanyol d’extrema dreta d’utilitzar el periodisme per calumniar i difamar, mitjançant el seu ex-president, una de les entitats més fortes i solvents, amb més capacitat d’incidència política i amb més base social de Catalunya”. En el cas de Cuixart, que ha estat objecte directe de les falsedats informatives i difamatòries del digital El Debate, ha dit, la sentència també recrimina que continuï la repressió contra “un adversari polític, un defensor de drets humans i un activista pels drets i les llibertats”.

“Per moltes injúries i calúmnies, i malgrat els atacs constants contra Òmnium, vinguin d’on vinguin, l’entitat continuarà denunciant i destapant la persecució política contra l’independentisme i defensant els drets fonamentals, civils i polítics i la llibertat del país”, ha dit Antich.

L’ex-secretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, ha presentat un recurs d’apel·lació directe al Tribunal Suprem espanyol per demanar-ne la llibertat immediata. Considera que no hi ha “indicis suficients” per a justificar la seva presó preventiva, acordada fa tres dies pel magistrat instructor del cas Koldo, Leopoldo Puente.

Salellas trenca el silenci com a advocat de Cerdán i vincula la Guàrdia Civil amb “sectors que volen fer fora Sánchez”

Segons el recurs, al qual ha tingut accés Europa Press, la defensa de Cerdán, que exerceix l’advocat Benet Salellas, diu que l’empresonament és “incompatible amb la presumpció d’innocència” i que s’ha decidit “sense indicis de criminalitat suficients”. El recurs sosté que Cerdán actuava com a “interlocutor entre el partit i el govern”, i que el seu interès en obres públiques abans de la campanya electoral responia a la voluntat de desencallar projectes paralitzats.

A més, la defensa diu que el magistrat ha interpretat malament les explicacions donades per Cerdán durant la declaració judicial, especialment quan va dir que les obres públiques no buscaven el benefici ciutadà, sinó els “beneficis electorals que poguessin representar per al partit“. Com a exemple, cita l’obra de la N-121A, una carretera de Navarra on, segons Cerdán, “morien cada any tres o quatre persones”, però des de la reforma no n’ha mort cap. Per això, insisteix que se sent “orgullós” d’haver-la reactivat.

Així doncs, Salellas diu que aquesta valoració del jutge evidencia que “l’apreciació de l’instructor és en tot moment contra reo“, i l’acusa d’haver assumit tot l’informe de la Guàrdia Civil de forma acrítica.

Els arguments del jutge

Segons el jutge instructor, en canvi, hi ha prou indicis per a pensar que Cerdán, l’ex-ministre de Transports espanyol José Luis Ábalos i el seu ex-assessor Koldo García van crear una organització criminal per obtenir comissions il·lícites a canvi de l’adjudicació d’obra pública.

En la seva interlocutòria de més de quaranta pàgines, Puente assenyala que la trama es va començar a ordir entre Cerdán i Koldo, vinculats a l’empresa Servinabar. Quan Ábalos va assumir el ministeri, hauria nomenat Koldo com a assessor a instàncies de Cerdán, amb l’objectiu compartit de canalitzar adjudicacions il·lícites, principalment en les àrees de Carreteres i ADIF.

El jutge diu que el mecanisme consistia en la contractació irregular d’obres a favor d’Acciona Construcción, en una unió temporal d’empreses amb altres de menor dimensió, sense que presentessin la millor oferta econòmica. En aquesta suposada trama, Cerdán s’encarregava de reclamar i recaptar les comissions a les empreses beneficiades i les feia arribar a Ábalos i García.

El paper dels corruptors: quins negocis feien Acciona, OPR i LIC amb la trama de Santos Cerdán i Koldo García?

Segons la interlocutòria, això configurava una “relació vertical” dins l’organització, amb Cerdán en un rol de preeminència, encarregat de distribuir els guanys il·lícits. Ábalos, com a ministre, hauria fet valer la seva influència i deixat en mans de García la gestió concreta de les adjudicacions, fins i tot amb contacte directe amb el director general de Carreteres i la presidenta d’ADIF.

El magistrat calcula que el “botí” aconseguit podria superar els cinc milions d’euros i no descarta que hi hagi més persones implicades. Per això, apunta que Cerdán, pel paper suposadament central que exercia, podria tenir “coneixement privilegiat” de fets que encara no s’han pogut aclarir, cosa que, segons ell, fa témer que pugui ocultar o manipular proves. Aquest risc ha estat el motiu principal pel qual n’ha ordenat l’ingrés a la presó provisional.

L’Audiència espanyola ha admès 254 testimonis per al judici contra la família Pujol, que començarà el 10 de novembre. L’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol i els seus set fills seran jutjats per delictes d’associació il·lícita, emblanquiment de capitals, falsificació de document mercantil, delicte contra la hisenda pública i frustració de l’execució.

Segons que ha informat Catalunya Ràdio i ha confirmat l’ACN, entre els testimonis hi ha polítics, empresaris, policies i tècnics d’hisenda. Declararan, entre més, Victoria Álvarez –exparella de Jordi Pujol Ferrusola–, diversos ex-directius de la Banca Privada d’Andorra, l’actual conseller de Justícia, Ramon Espadaler –ex-dirigent d’Unió–, l’ex-conseller d’ICV Salvador Milà, l’empresari Jordi Puig –germà de Felip Puig– i l’assessor fiscal Joan Anton Sánchez Carreté.

També hi compareixeran familiars i treballadors de la família Pujol, policies espanyols, guàrdies civils i inspectors de l’Agència Tributària espanyola. A més, s’ha citat testimonis residents a l’estranger, en països com França, Gran Bretanya, Andorra, l’Argentina, Mèxic i el Gabon. En total, es preveuen una cinquantena de sessions repartides entre el novembre i el desembre del 2025, i entre el gener i l’abril del 2026. L’última sessió està fixada per al 23 d’abril.

La Fiscalia demana nou anys de presó per a l’ex-president Pujol i penes d’entre vuit i vint-i-nou anys per als seus fills i la dona del primogènit, Mercè Gironés. En concret, reclama vint-i-nou anys per a Jordi Pujol Ferrusola, disset per a Gironés, catorze per a Josep i vuit per a Pere, Oleguer, Oriol, Mireia i Marta. També demana cinc anys per a deu empresaris encausats, entre els quals hi ha Luis Delso, Carles Sumarroca i Carles Vilarrubí. Marta Ferrusola, que també era investigada, es va morir el 8 de juliol del 2024.

Jordi Pujol, al funeral de Ferrusola: “Ella ho ha fet més bé que jo”

Els Mossos d’Esquadra van detenir el 26 de juny a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) un home de trenta-un anys, fugitiu del Paquistan per vint-i-dos delictes d’assassinat, terrorisme i extorsió, segons que ha informat la policia catalana en un comunicat.

Les autoritats paquistaneses van emetre l’agost del 2020 una ordre internacional de detenció per tres delictes d’assassinat, quatre intents d’assassinat, onze per la llei antiterrorista del Paquistan i quatre per extorsió i amenaces de mort.

Els agents van identificar l’home i el van detenir en sortir del seu domicili a la localitat acompanyat d’un altre home, i el 27 de juny el detingut va passar a disposició de l’Audiència espanyola.

Un manifest públic que ja suma més de dotze mil adhesions exigeixen de manera immediata la retirada de la declaració de l’Ajuntament d’Alacant que demana a les Corts que considerin la ciutat zona castellanoparlant, de manera que no s’eduqui més en llengua catalana. El text acusa el consistori d’haver actuat “de manera irresponsable i ideològica” per a “eliminar el valencià com a llengua pròpia de la ciutat”. “Aquesta agressió política no només atempta contra la legalitat, sinó també contra la memòria, la cultura i la dignitat de tot un poble”, deixa clar.

El PP vota a la Diputació d’Alacant contra la moció de l’ajuntament per a castellanitzar la ciutat

El text manifesta que declarar Alacant com a ciutat exclusivament castellanoparlant és “una falsificació històrica, una humiliació a milers de ciutadans i una mostra de menyspreu cap a les arrels d’un territori que ha sigut històricament valencià”. I ho defineix com “un atac planificat contra el valencià, una maniobra per esborrar-lo de l’espai públic, institucional i educatiu”. “És una ofensiva per convertir la llengua pròpia en un residu folklòric, en lloc de reconéixer-la com el que és: un dret, un patrimoni i un vincle de cohesió”, denuncien. Per això, exigeixen la retirada de la declaració i “la restitució del valencià en tots els àmbits municipals”.

També, el manifest exigeix que l’ajuntament deixi d’utilitzar les institucions per fer guerra cultural i de partits, que es garanteixi “el dret a viure, estudiar i treballar en valencià a Alacant” i que es posi en marxa una política activa i de promoció, dignificació i visibilització de la llengua catalana a la ciutat.

“No tenia aquesta notícia”: Urtasun diu que no sap res del que ha passat a Alacant, tot i ser ministre de Cultura espanyol

“No callarem. No permetrem que es jugue amb el que és de tots. El valencià no és un obstacle: és una riquesa. I el seu esborrament no serà mai consentit ni normalitzat”, diu el text. Reivindica que Alacant no és una ciutat monolingüe “per molt que ho decidisca un ple”, sinó “plural, diversa i viva”. “I la seua llengua, el valencià, en forma part des de fa segles”, deixa clar.

“Per això, les persones que signem aquest manifest ens alcem contra aquest atropellament. Perquè estimem la nostra llengua, la nostra ciutat i la veritat”, afegeix el manifest. I acaba: “Alacant no es toca. El valencià no es toca. La cultura no es toca.”

Entre les moltes adhesions que ha rebut el manifest hi ha la del president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, que ho ha fet públic a X.

“Allò que val és la consciència  ⁰de no ser res si no s'és poble.  ⁰I tu, greument, has escollit.”

Vicent Andrés Estellés

Ja he signat a favor de la nostra llengua.
Adhereix-t’hi! https://t.co/GTCLaEEOWR pic.twitter.com/sg3WdE78bP

— Josep Rull i Andreu (@joseprull) July 3, 2025

[VÍDEO] “La gent que parlem valencià continuarem existint”: el discurs contundent de la regidora de Compromís a Alacant

La darrera sessió de control al Consell a les Corts Valencianes no ha tingut el regust habitual de l’alegria pel final de curs i el començament de les vacances d’estiu. En realitat, ha tingut el sabor amarg dels dies que duren anys, dels telefilms descolorits vists una vegada i una altra, i dels arguments repetits una vegada i mil. El president Carlos Mazón ha trobat en els casos de corrupció del PSOE i en la crisi de Compromís un redòs perfecte. Amb aquestes qüestions s’ha tapat quan els síndics José Muñoz i Joan Baldoví li han retret les zones més fosques de la seua gestió: les víctimes de la gota freda, els dinars de luxe pagats amb diners públics, l’impagament a les farmàcies, els sondejos que qualifiquen Mazón com el pitjor president de la història els valencians. Contra tot això, Mazón tenia l’antídot, i a més, tot el seu grup parlamentari li ha fet costat tot exhibint cartells amb imatges de José Luis Ábalos amb el lema “govern corrupte”, quan ha parlat el socialista.

A més, la sessió de control era la continuació del ple que va començar ahir amb un debat molt agre sobre les mesures per acabar amb la prostitució.

La pagueta dels dos anys

Amb tot aquest context, el síndic dels socialistes, José Muñoz, ha obert el foc de les preguntes tot recordant que el dia 13 farà dos anys que Carlos Mazón es va convertir en president de la Generalitat i, per tant, si dimiteix ja tindrà dret a una paga de 75.000 euros durant dos anys. Muñoz ha fet un repàs a aquests dos anys de govern i ha recordat que va pactar la legislatura amb un maltractador condemnat, Carlos Flores Juberias, que va posar un torero com a conseller de cultura i que al capdavant de les emergències hi va posar una persona que, davant la jutgessa va admetre que no en tenia ni idea.

Però Mazón no li ha respost a res de tot això, sinó que ha tornat a la sessió d’ahir per a demanar-li a Muñoz si estava d’acord amb una frase de la diputada socialista Rosa Peris: “No diré que vostè li deu el lloc a Serafín Castellano o que Susana Camarero li deu el lloc a Eduadro Zaplana per tenir una relació especial”, va dir. Peris responia a les acusacions del PP sobre les diputades socialistes que tenen els càrrecs gràcies a José Luis Ábalos o al fet que Diana Morant el té gràcies a Santos Cerdán.

Aquest fang de la sessió d’ahir ha continuat empastifant la d’avui perquè Mazón ha qualificat la frase de Rosa Peris com la més masclista de la història de les Corts Valencianes. I sobre aquest cavall ha cavalcat tot el temps sense respondre a cap de les acusacions dels socialistes.

I encara ha aprofitat per a clavar el dit en una altra ferida. Mazón ha presumit que anirà molt tranquil al congrés del seu partit aquest cap de setmana perquè Miguel Tellado, que serà el nou secretari general, és molt amic seu. Llavors li ha preguntat a Muñoz com ho tenen dins el partit socialista que fa Comitè Federal aquest dissabte.

La divisió de Compromís, l’escut de Mazón

I quan ha arribat el torn de Joan Baldoví, Carlos Mazón s’ha canviat d’armadura i s’ha posat la del pinxo del pati de l’escola que roba l’entrepà al company més feble. Baldoví ha retret al president que pague amb diners públics àpats en restaurants de dos estels Michelin, o que el conseller d’Educació faça sopars de treball els diumenges i després no hi haja diners per a pagar a les farmàcies.

Com que Mazón no li ha respost a res, Baldoví ha elevat el to: “Vens una vegada al mes perquè tens por de comparèixer, això és una sessió de control al teu govern. Contesta, Cristo!” li ha etzibat.

I Mazón li ha respost, sempre somrient i amb la canterella de perdonavides habitual en les darreres setmanes. Primer ha insinuat que Mónica Oltra també passava factures irregulars dels àpats que feia. Però després ha atacat per la banda més feble de Baldoví: la situació interna de Compromís després de la ruptura al congrés espanyol. “Quin projecte polític té vostè perquè li puga contestar? A qui representa? Als verds? A Iniciativa? Als dos de Madrid que s’han repartit?…” I la diatriba ha continuat perquè el president se sentia còmode, aplaudit com un torero pels seus diputats, i s’ha atrevit a fer una referència al front popular de Judea i al front judaic popular del film La vida de Brian.

El llacet a la sessió l’han posat els crits de dimissió, per una banda, els aplaudiments i somriures del PP per una altra, i el massatge dialèctic setmanal del Vox.

 

Àgueda Micó, diputada de Compromís al congrés espanyol, ha presentat avui la seua sol·licitud de baixa del grup parlamentari Sumar i l’adscripció al grup mixt. Després de la crisi amb Sumar arran de la negativa d’incloure Pedro Sánchez en la llista de compareixents en la comissió d’investigació de la gota freda, Més-Compromís va decidir d’abandonar les files de Sumar. Amb tot, Iniciativa va decidir de romandre-hi i el seu diputat, Alberto Ibáñez, continua al grup parlamentari.

“Amb el propòsit de desenvolupar la meua tasca parlamentària amb més independència, he decidit de cessar en la meua pertinença al referit grup parlamentari”, ha exposat Micó a la mesa del congrés. Així, demana la baixa del grup parlamentari Sumar “amb efectes immediats i en els terminis reglamentaris que corresponguen”.

D’aquesta manera, es fa palesa la fractura interna de Compromís. La coalició no ha aconseguit d’arribar a cap acord després de més de quatre hores de reunió de l’executiva, que es va trobar ahir, i cada partit (Més, Iniciativa i Verds) manté la seua posició sobre el conflicte. La divisió s’ha consolidat com l’única via possible.

“Es pensen que salven el país, però ens porten a la ruïna”: les veus crítiques de Compromís sobre l’aliança amb Sumar

A partir del primer de setembre, l’humorista Peyu estrenarà La Renaixença, un programa diari que combina ràdio, pòdcast i vídeo amb una mirada lúdica i transversal sobre el país. La nova proposta de 3Cat –una de les primeres concebudes com a projecte transmèdia des de l’origen– es podrà escoltar a les 12.00 a Catalunya Ràdio i, després, es podrà veure a la carta a la plataforma 3Cat i al canal de YouTube de Catràdio; i cada vespre al canal 33. Fins ara, a les 12.00 s’emetia el programa de safareig Que no surti d’aquí, que continuarà en un altre horari.

El programa manté l’esperit divulgatiu i l’humor d’El búnquer, que avui s’acomiada després de cinc temporades, i n’agafa el relleu amb una nova aposta pels referents col·lectius catalans. Segons que informa 3Cat, La Renaixença parteix de l’humor per tractar qüestions de llengua, patrimoni i creativitat, sempre des d’una òptica desacomplexada. El nom remet al moviment cultural del segle XIX, però amb un to contemporani i irònic. Cada episodi s’articula a partir d’un objecte quotidià –com una espardenya o un paraigua–, que serveix de fil conductor per a desplegar monòlegs, entrevistes, càpsules de ficció i seccions temàtiques.

L’escenari de La Renaixença evoca els cafès del segle XIX: fusta noble, rajoles hidràuliques, micròfons a la vista i públic distribuït entre les taules. És una manera de reforçar la voluntat de fer del programa un espai de trobada entre divulgació i entreteniment.

Després d’anys compartint espai amb Jair Domínguez en múltiples projectes, aquesta vegada en Peyu estarà acompanyat amb Mercè Martínez, Arnau Tordera, Fel Faixedas, Carles Xuriguera i Àlex Vila, que hi aporten ritmes, seccions i tons diversos, de la música al territori i la sàtira. Una de les seccions destacades és Passegem el gos, una ficció sonora que fa viatjar l’oient per la història universal amb la companyia d’un gos, que cada setmana pot ser proposat pels oients.

Cada divendres, s’oferirà un recull dels millors moments de la setmana, i les xarxes socials de 3Cat en difondran continguts adaptats.

Durant l’estiu, en Peyu, Jair Domínguez i Neus Rossell continuaran junts amb El búnquer confidencial, una proposta escènica que manté les essències del programa que ara s’acomiada.

Dinamarca, que d’ençà del primer de juliol ocupa la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea, ha dit que no ha detectat canvis entre els estats membres sobre la proposta d’oficialitzar el català, l’èuscar i el gallec a les institucions europees. La ministra d’Afers Europeus danesa, Marie Bjerre, ho ha dit en una conferència de premsa a Aarhus: “És un tema que ja ha estat a l’agenda, el vam debatre en l’últim Consell d’Afers Generals i respectem si Espanya vol tornar-lo a posar a l’agenda.” I ha insistit: “No veig cap canvi d’ençà de la darrera vegada que ho vam debatre.” Tot i això, Bjerre ha remarcat que Dinamarca no s’oposarà a la decisió si hi ha unanimitat: “No obstaculitzarem la unanimitat i no obstaculitzarem una decisió.”

El Consell d’Afers Generals de la Unió Europea tornarà a tractar la petició del govern espanyol en la reunió prevista el 18 de juliol. L’estat espanyol ha sol·licitat formalment a la presidència danesa de tornar-la a posar sobre la taula. La proposta, que ja es va debatre al maig, requeriria unanimitat entre els vint-i-set, però actualment encara hi ha recels polítics, econòmics i jurídics d’alguns estats.

Després d’això, el govern espanyol ha persistit en les negociacions amb els governs renuents. Un d’aquests governs va explicar a VilaWeb que havien mantingut les converses, i que després del Consell d’Afers Generals fet el 24 de juny els representants espanyols van negociar-hi “enèrgicament” per provar de convèncer-los.

Entre els estats que han expressat suport a la iniciativa hi ha Bèlgica, Dinamarca, Eslovènia, Hongria, Irlanda, Lituània, Romania i Portugal. Amb tot, la resta encara tenen dubtes, i segons que apunten els serveis jurídics del Consell de la UE, per aplicar la mesura caldria una reforma dels tractats europeus.

La circulació de trens entre Cunit (Baix Penedès) i Vilanova i la Geltrú (Garraf) ha quedat interrompuda per la caiguda d’un arbre sobre la catenària. Segons que ha informat ADIF, l’afectació perjudica les línies R2 sud, R14, R15, R16 i R17. Els tècnics treballen ara per reparar la infrastructura i restablir el servei.

S’ha activat un servei alternatiu per carretera entre les estacions de Cunit i Sitges, amb parades als punts següents:

• Sitges: carrer de Vilafranca, davant del parc de Can Robert.
• Vilanova i la Geltrú: davant l’estació.
• Cubelles: parada d’autobusos a la C-31.
• Cunit: davant l’estació.

Avui, 3 de juliol de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

—Les escandaloses dades de temperatura que desfan tots els rècords històrics
—Edgar Nebot, bomber del GRAF: “L’incendi anava a vint-i-vuit quilòmetres per hora. Això és una animalada”
—Els bombers controlen l’incendi de Torrefeta i alerten dels incendis ràpids d’aquest estiu
—El periodisme com a acte d’amor | Editorial de Vicent Partal
—La primera presentació de ‘Els morts de Mazón’, un exercici de veritat i justícia per a les víctimes de la gota freda
—Vint anys després, així han crescut els primers fills de dues mares o dos pares
—Mercè Arànega: “Ja que paguem tanta seguretat social, com a mínim que ens atenguin en la mort, hòstia!”
—El dalai-lama ensenya les dents a Pequín i projecta una successió lliure d’ingerències xineses
—Els Beatles a Barcelona: seixanta anys després de la nit d’aquell dia
—Catalunya encapçala la creació d’ocupació del juny a l’estat espanyol | La píndola de Jordi Goula
—Què podem fer aquest cap de setmana? Sis propostes
—Els 228 noms | Mail obert de Núria Cadenes
—El negre té nom i ningú no ha demanat perdó | Mail obert d’Estel Solé

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona: 

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya: 

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Els bombers de la Generalitat continuen treballant en l’extinció de l’incendi de Torrefeta, que ahir a les 22.08 van considerar controlat. L’incendi, que va començar dimarts a les 17.08, ha cremat provisionalment unes 5.577 hectàrees als termes municipals de Torrefeta i Florejacs, Vilanova de l’Aguda, Cabanabona, Oliola i Agramunt. La devastació ha afectat àmpliament les comarques de la Segarra, la Noguera i l’Urgell, a més de l’espai d’interès natural de les Valls de Sió i Llobregós.

Aquest matí, el dispositiu estarà format per quinze camions d’aigua, sis vehicles lleugers de comandament, efectius del Grup d’Actuacions Forestals (GRAF) i el punt de gestió.

El cap del cos, David Borrell, ha dit a Catalunya Ràdio que la nit ha estat molt tranquil·la i que el principal risc avui és que hi hagi represes durant les hores de més calor. Ha explicat que, si bé valoraran demà si poden donar el foc per extingit, és probable que s’allargui alguns dies, perquè caldrà estar molt pendents que no es reactivi.

Un estiu complicat per als bombers

Amb les temperatures altes i el vent sec, els bombers han intensificat la feina per a controlar els focs ràpidament. “Quan tenim un incendi gran no en volem cap més”, ha dit l’inspector Moisés Galán, cap de suport d’intervenció, en referència a l’esforç per encerclar els incendis com més ràpidament millor per alliberar recursos i afrontar nous focs. Les condicions de l’oratge es preveu que millorin lleugerament, amb temperatures més baixes i un augment de la humitat, cosa que permetrà als vehicles aeris de continuar l’extinció a primera hora del matí.

Danys materials i víctimes mortals

L’incendi ha causat la mort de dos treballadors agrícoles, probablement provant de refugiar-se enmig de la nul·la visibilitat. La velocitat del foc, que en el punt culminant va arribar a vint-i-vuit quilòmetres per hora, va superar la capacitat d’extinció, fet que va obligar a confinar la població. Malgrat això, Protecció Civil va aixecar els confiaments ahir al matí, tot i demanar precaució i limitar la mobilitat per facilitar la tasca d’extinció.

Quant a les pèrdues materials, el Grup d’Estructures Col·lapsades (GREC) ha inspeccionat les construccions afectades pel foc. En total, 13 masies, 7 coberts i 5 pallers han estat afectats, dels quals una masia i un cobert han estat completament destruïts. No s’han trobat animals de granja afectats, i un 58% de les estructures malmeses eren en desús.

La situació continua essent molt delicada

Protecció Civil manté actiu el pla especial d’emergències per a incendis forestals (INFOCAT). Es preveu que les condicions meteorològiques continuïn essent difícils durant tot l’estiu, i els bombers han destacat que cal extremar la prudència per la possibilitat d’incendis ràpids i de gran intensitat.

Els bombers de la Generalitat han agraït l’ajuda de la població local, especialment dels agricultors i treballadors del territori, que han estat fonamentals en la contenció del perímetre.

Els bombers alerten que l’estiu serà especialment complicat, amb molts incendis que poden amenaçar la seguretat de les persones. “Hem de conviure amb els incendis de manera responsable”, ha insistit l’inspector Galán, que ha subratllat la importància de respectar les ordres de confinament i les recomanacions de seguretat.