Milers de persones han sortit al carrer per protestar contra el desallotjament de l’Antiga Massana per part de l’Ajuntament de Barcelona. La manifestació, convocada per entitats i col·lectius que feien ús de l’espai, ha arrencat passats dos quarts de vuit del vespre a la rambla del Raval. La Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra han recuperat l’edifici aquest matí a primera hora. Quan la policia hi ha arribat l’edifici era buit, però de seguida que els col·lectius i entitats que en feien ús se n’han assabentat han fet una crida a defensar l’espai a la plaça de la Gardunya. El desallotjament s’ha acabat executant amb els moviments de suport concentrats a l’exterior i amb càrregues policíaques i moments de tensió.

Durant la manifestació s’han sentit crits de protesta com ara “Defensem l’antiga Massana”, “Jaume Collboni desnonador” o “10 i 100 i 1.000 Massanes”. Tot plegat davant la mirada d’un fort desplegament dels Mossos d’Esquadra, que incloïa una quinzena de furgonetes de la Brigada Mòbil que encerclaven la rambla del Raval.

Passat un quart de nou de la nit la manifestació ha començat a caminar i al carrer del Carme, cantonada amb Maria Aurèlia Capmany, ha trobat una línia policíaca que no la deixava avançar. Allà ha començat un estira-i-arronsa entre manifestants i policies que ha comportat moments de tensió amb llançaments de pots de pintura a la línia policíaca i alguns cops de porra per dissuadir els autors d’aquestes actituds. La manifestació ha congregat dues mil cinc-centes persones, segons xifres de l’ajuntament.

Primeres càrregues de la manifestació. pic.twitter.com/6IeoEse6KX

— Antiga Massana (@antigamassana) January 28, 2025

L’Arnau, un portaveu de l’antiga Massana ha considerat que el desallotjament és “un atac a tota la classe treballadora de la ciutat”, i ha denunciat els “centenars de desnonaments que està executant el PSC i fons voltors durant l’últim any” o “les retallades de drets polítics” que estan patint “com a classe”. També ha defensat la necessitat de treballar per una “estratègia revolucionària que permeti construir una societat millor”. Des de l’Ajuntament de Barcelona, el tinent de batllia de Seguretat, Albert Batlle, ha defensat l’actuació per recuperar l’immoble i ha assegurat que es troba plenament blindada des del punt de vista jurídic. A més, ha afirmat que no permetran més ocupacions i “usurpacions d’espais públics”.

Desallotjament amb detinguts i ferits

El desallotjament d’aquest matí ha concentrat centenars de persones a la plaça de la Gardunya i hi ha hagut moments de càrrega i tensió entre els concentrats i la policia que han acabat amb detinguts i ferits. Segons fonts policíaques, un total de cinc persones han quedat detingudes. Els arrestats són quatre homes i una dona, per atemptat contra agents, desobediència i desordres públics per intentar passar la línia policia i agredir els agents. Segons les mateixes fonts, dinou agents dels Mossos d’Esquadra han resultat ferits lleus en les protestes posteriors al desallotjament de l’Antiga Massana a Barcelona aquest matí. Els moviments que defensen l’espai asseguren també que hi ha uns cinquanta ferits “amb poli contusions, traus al cap i fractures diverses”.

Espai ocupat d’ençà del 2020

L’edifici, de propietat municipal, era buit en el moment del desallotjament però des del 2020 era ocupat per l’ús que en feien diversos col·lectius i entitats del barri del Raval, que han reivindicat poder mantenir-ne els usos comunitaris mitjançant una cessió. L’ex-batllessa Ada Colau va iniciar en el seu moment negociacions amb els col·lectius, que demanaven que la cessió de l’espai es fes abans de les eleccions municipals del 2023, però això no es va arribar a fer efectiu. Segons va dir aleshores Colau, això no era possible per terminis administratius.

Passades les eleccions, el govern del PSC s’ha mostrat partidari que l’ajuntament recuperi l’edifici, un pas que s’ha assolit finalment avui. El desallotjament ha estat criticat per Barcelona en Comú i aplaudit pel PP i Vox. Ja a l’octubre, i precisament en resposta a un prec de Barcelona en Comú, Collboni va remarcar que el seu govern té clar que els edificis de titularitat pública -com la Massana- han de tenir un ús públic i “ser gaudits per part de tothom”.

La irrupció de la intel·ligència artificial xinesa ha causat un enorme terrabastall tecnològic, financer i social. Però al darrere de tot hi ha el xoc de dues visions geopolítiques que ja competeixen en tot. La dels Estats Units, que cerca el cos a cos amb la Xina, i la de la Xina, que vol un món multipolar per no acabar ofegada en la competició, com li va passar a la Unió Soviètica. Per això, com explica Vicent Partal en aquesta Pissarreta, la IA xinesa és de codi lliure.

El secretari de Treball, Paco Ramos, ha qualificat de “excel·lent” l’augment de 55.200 ocupats i el descens de la desocupació de 54.000 persones l’any passat. Durant la presentació de l’Enquesta de la Població a Activa (EPA) de Catalunya corresponent al quart trimestre del 2024, ha destacat: “Les bones dades mostren la bona evolució del món del treball, és el resultat satisfactori de la feina conjunta feta per les empreses i les persones en tot el territori.” I ha acabat defensant que el balanç del 2024 era molt satisfactori “perquè hi ha menys desocupació, més gent treballant i amb millor qualitat”.

Personalment, crec que ha exagerat una mica en les seves conclusions. I explico per què. És cert que l’ocupació ha crescut, però ho ha fet a un ritme molt baix, de l’1,5%, mentre que a l’estat espanyol ho ha fet al 2,1%. I, sobretot, recordem que l’any anterior va créixer de més de 200.000 persones (5,5%). Val a dir que, per grans sectors d’activitat, la indústria (+2,9%; 18.100 més) i els serveis (+1,6%; 47.200 més) han estat els principals generadors d’ocupació. La construcció també ha guanyat ocupats (1.100 més; +0,5%), mentre que l’agricultura n’ha perdut 11.200 (-19,8%)

També és cert que ha baixat la desocupació, però la reducció s’ha concentrat en el quart trimestre; això sí, a un ritme molt fort (-12,0%) i, en certa manera, estrany. Ara bé, mirant les xifres en conjunt, resulta que el motor de la caiguda dels desocupats no ha estat pel fet que hagin trobat feina, sinó que han passat a engreixar les xifres dels anomenats inactius (persones que no tenen feina ni en busquen, per diferents motius).

La clau la trobem en el nombre de persones actives, que durant l’any ni ha crescut ni ha disminuït. Són les mateixes que hi havia en acabar el 2023, si bé la població total a Catalunya ha pujat de més de 90.000 persones i el segment més gran, dels setze anys, ha augmentat de 124.000. Què ha passat? No és un fet habitual, veure aquesta diferència. És per això que no crec que hagi estat un exercici per a fer salts d’alegria. Una dada sí que és important, amb les recances ja expressades. És la taxa de la desocupació, que ha baixat del 8%, fins a situar-se en el 7,9%, que significa 1,3 punts percentuals menys que el 2023 i gairebé tres punts per sota de la taxa estatal, on ha estat del 10,6%. A més ha estat la mínima d’ençà del segon trimestre del 2008. També destaca la reducció dels desocupats que fa més d’un any que cerquen feina, i que són 31.700 menys (-22,7%).

Quant a la millora de la qualitat del treball que esmentava Ramos, jo només destacaria que els assalariats temporals s’han reduït d’un 14% (60.500 menys). Així, la taxa de temporalitat cau 2,1 punts interanuals, fins a l’11,3% i marca un nou mínim històric. De totes maneres, ja hem comentat mantes vegades que aquí el joc dels fixos discontinus emmascara la realitat. Per tot plegat, insisteixo que no em sembla prou per a tenir un optimisme desbordat, com es desprèn de les valoracions oficials.

Una visió més realista que no pas la de la Generalitat, l’ha feta el secretari general de la PIMEC, Josep Ginesta. Aquest matí, ha argumentat que la taxa de desocupació i la reducció en nombres absoluts del flux de desocupats indicaven una reducció de l’atur “no qualitativa”, perquè s’ha reduït la taxa d’activitat i, per tant, la població activa. “S’ha incrementat l’ocupació i ho ha fet menys que la població total i, en conseqüència, s’ha reduït la taxa d’ocupació, dos indicadors qualitatius en què Catalunya, i també Espanya, es troba a la cua dels països desenvolupats”, ha especificat.

En aquest sentit, ha manifestat: “A Catalunya s’ha reduït la població activa en gairebé 50.000 persones en el quart trimestre i registrem una taxa d’activitat del 60,87%, un punt menys que l’any 2023.” Seguidament, ha fet una comparació amb alguns països del nostre entorn, i ha posat com a exemple que “estem molt per sota d’Alemanya, amb un 80%; de la zona euro, amb un 75,6%; o de França, amb un 74,8%”. És una qüestió en què queda molt per fer.

Al final de la seva intervenció, el secretari general de l’entitat ha posat en relleu la dada del segon trimestre del 2007, quan Catalunya va tenir una taxa de desocupació del 6%. “Avui necessitaríem 77.000 ocupats més per a situar-nos en aquell moment i encara no arribaríem a la taxa d’atur dels països competitius del nostre entorn”, ha lamentat.

Però, més enllà de l’optimisme oficial, tampoc es pot dir que el 2024 hagi estat un any dolent, ni de bon tros. Destacaria, per exemple, el cas dels treballadors en el sector de les TIC. Durant l’any passat, van assolir la xifra de 161.000 ocupats, la qual cosa representa un fort increment, del 20%. I també cal destacar el turisme, que va arribar als 543.000 ocupats, un augment del 8%. En realitat, hom no podia esperar una altra cosa, veient l’afluència de visitants que hem tingut aquests darrers mesos.

Es parla poc del paper que han tingut els estrangers al mercat laboral –o no se’n parla. I són ells els qui ho van passar pitjor l’any passat. L’ocupació els va baixar en 19.000 treballadors i la desocupació es va mantenir pràcticament al mateix nivell que un any enrere, al voltant de les 100.000 persones. La seva taxa de desocupació és ara del 12,5%, mentre que la dels autòctons baixa fins al 6,6%.

I, finalment, cal esmentar un fet curiós amb les xifres de la desocupació. Els dos sistemes de càlcul, que són els de la gent apuntada als registres oficials (amb noms i cognoms) i la que resulta de l’EPA, que prové d’una enquesta, solen mostrar diferències importants. Doncs, en el quart trimestre del 2024, la desocupació registrada al desembre era de 335.195 persones, i la que apuntava l’EPA, de 329.300. És una diferència d’un 1,8%, que és mínima habitualment en ambdues estimacions. Això vol dir que és una xifra creïble? Sigui com sigui, em sembla excessiva, sobretot en un any en què l’economia haurà crescut per sobre del 3% i els empresaris, dia sí i dia també, es queixen que no troben gent per a treballar.

 

“Seguirem amb el peça a peça perquè això és el que vam signar”, ha afirmat la portaveu de Junts per Catalunya al congrés espanyol, Míriam Nogueras. Aquest és el punt on es troben ara les relacions entre el PSOE i Junts: es reprenen les negociacions sectorials però es mantenen els incompliments d’acords anteriors, com la delegació integral de les competències en immigració o la oficialitat del català a les institucions europees. Això dificulta que hi hagi nous acords que falquin definitivament l’estabilitat de Pedro Sánchez, com ho serien el pressupost o l’aprovació del sostre de despesa, però facilita l’entesa amb altres mesures econòmiques o socials. El pacte amb el PSOE per validar al congrés el decret social que avui ha aprovat el consell de ministres no ha resolt la crisi de confiança de Carles Puigdemont amb Pedro Sánchez, però l’ha estovada i ha desfet la discrepància sobre la tramitació de la proposició no de llei que emplaça el president espanyol a presentar una qüestió de confiança.

La mesa del congrés la tramitarà i Junts espera que sigui en la propera reunió, possiblement la setmana vinent. Nogueras s’ha obert a introduir-hi modificacions tècniques si la mesa els ho demana formalment. Podria ser un afegit que constatés que, segons la constitució, és potestat del president espanyol presentar una qüestió de confiança. Per a Junts, es mantindria el propòsit inicial de la iniciativa, que era debatre sobre la debilitat parlamentària en què es troba el govern espanyol i constatar-ne la solitud, malgrat que no tingués cap vinculació jurídica per a Sánchez si s’aprovés. El president espanyol ha subratllat avui que només és potestat seva presentar-la.

Si tirés endavant, no obstant, seria un revés polític per a Sánchez. Es podria aprovar amb el suport del PP i Vox, que aprofitarien igualment l’oportunitat per afeblir el seu adversari polític. Junts compta que el debat de la proposta es podria fer en el termini d’un mes o un mes i mig. Però també hi ha la possibilitat que Puigdemont retiri la iniciativa si en aquest termini desencallen algun dels acords incomplerts, com ara el traspàs integral de les competències en immigració. Per Junts és una qüestió que només és de voluntat política. Sobre la taula també hi ha l’aplicació de l’amnistia política del PSOE amb Puigdemont, reunint-s’hi a Bèlgica i reconeixent-lo com a interlocutor. La proposta sobre la qüestió de confiança és una palanca de pressió política que Puigdemont es reserva i que, a hores d’ara, sembla difícil que retiri si no hi ha avenços en les carpetes clau. En tot cas, el PSOE i Junts guanyen unes setmanes per provar d’entendre’s i miren de pal·liar el desgast que pot haver provocat la incomprensió ciutadana d’una batalla política que ha afectat mesures tan sensibles com l’increment de les pensions.

El decret aprovat pel consell de ministres rescata l’actualització de les pensions i la revalorització de l’ingrés mínim vital, la pròrroga de les bonificacions per al transport públic, els ajuts als afectats per la gota freda al País Valencià i per la recuperació de l’erupció volcànica a la Palma (Illes Canàries), i la prohibició dels desnonaments a famílies vulnerables. Junts reivindica, a més, que s’hagin introduït mesures per garantir el pagament del lloguer als propietaris i la compensació de possibles desperfectes ocasionats per persones que ocupin els habitatges. Entre més mesures, el decret també inclou la devolució al PNB de l’edifici de l’avinguda Marceau de París, que va ser seu del govern basc a l’exili, confiscat per la Gestapo i lliurat a les autoritats franquistes.

Nogueras ha defensat que instal·lar-se en el bloc de la investidura debilita la posició negociadora. “Ni PP ni PSOE: Catalunya”, ha afirmat. La portaveu de Junts al congrés ha assenyalat que aguantar la posició segurament era la posició menys còmoda però l’única perquè es produïssin canvis. El PSOE ha acabat trossejant el decret òmnibus que dies abans Sánchez es negava a dividir. La vuitantena de mesures inicialment incloses s’ha reduït a 29 i els socialistes obriran noves converses per intentar que tirin endavant les que han quedat fora. Junts considerava que el PSOE volia aprofitar mesures com la revalorització de les pensions per introduir altres propostes que li apuntalaven la governabilitat, com una aprovació encoberta del sostre de despesa.

Els dibuixants de còmic barcelonins són els protagonistes del Festival del Còmic d’Angulema d’enguany. El certamen, que es fa del 30 de gener al 2 de febrer, acull una delegació artística barcelonina integrada per Jordi Lafebre, Sandra Cardona, Nadia Hafid, Marc Torices, Pep Brocal i Sara Soler, autors amb obres recents publicades a l’estat francès. Barcelona és aquest any la ciutat convidada al certamen artístic. La mostra ‘Barcelona en vinyetes’ serà l’eix central de la programació, que s’inaugurarà en un acte amb assistència del regidor de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de la capital catalana, Xavier Marcé.

La mostra proposa un recorregut visual per diversos escenaris de la ciutat, com els edificis de Gaudí i els carrers del Barri Gòtic. Aquestes localitzacions, sovint amb un paper protagonista, han estat representades per autors locals i internacionals en gèneres que van de l’humor al policíac, del costumisme al còmic social. L’exposició posa en relleu la relació de Barcelona amb el món de la historieta, i destaca la condició de la ciutat de “bressol del còmic a l’estat espanyol i centre de producció nacional i internacional”, segons afirmen els seus responsables. Amb una mirada històrica, es recorden des de les revistes satíriques de principis del segle XX fins a obres recents.

La invitació, que permetrà apropar la feina dels autors barcelonins tant a la ciutadania francesa com a un públic molt especialitzat, arriba en el marc de la Xarxa de Ciutats de la Literatura de la UNESCO, de la qual Barcelona, Angulema i la Ciutat del Quebec, també ciutat convidada aquest any al festival, en formen part.

“Llompart ha passat molts anys pel desert de l’oblit. M’agradaria que aquest any es recuperàs el personatge i la persona.” Aquest és el desig de la neboda del poeta Josep Maria Llompart, Cèlia Riba. Ho ha dit en l’homenatge que s’ha fet al cementeri de Palma, on descansa l’escriptor. És el primer acte de tots els que es faran enguany per commemorar l’Any Llompart.

Riba ha descrit Llompart com una persona irònica, bondadosa, generosa amb la gent i sàvia. Ha destacat que va donar tot el que va poder a la societat, a la gent que intentava fer alguna obra en llengua catalana, i que va ser una figura clau en la vida mallorquina i catalana: “Ell tenia molt clar el que eren els Països Catalans. No només va ser mentor d’escriptors d’aquí, sinó també de valencians i principatins”, ha dit, recordant que molts autors van publicar la seva primera obra al segell Moll gràcies a Llompart.

Tots els representants han coincidint a remarcar que el fet de mantenir l’obra del poeta viva és una manera d’honorar-ne el llegat. L’escriptor Biel Mesquida, que l’ha definit com un “poeta, lluitador, savi i amic”, ha estat molt reivindicatiu: “Aquest any no ha de ser només un conjunt de celebracions a l’aire, sinó que la literatura de Llompart ha d’arribar a parvularis, escoles, instituts i universitats.”

L’escriptor Biel Mesquida ha recitat dos poemes de Llompart en l’acte d’homenatge (fotografia: Martí Gelabert). L’escriptor Biel Mesquida ha recitat dos poemes de Llompart en l’acte d’homenatge (fotografia: Martí Gelabert).

De fet, Mesquida ho ha volgut emmarcar en la situació política actual de les Illes: “Vivim temps molt difícils per al català. També per a la literatura, que desapareix dels plans d’estudi. Desig que sigui un any profitós per a l’obra de Llompart i per a la literatura.”

“Català, català i català!”

El president de l’Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés, ha estat l’encarregat d’obrir l’homenatge. Ha destacat la importància de recuperar i difondre el reconeixement de la figura i la pervivència de la memòria de Llompart. També ha subratllat l’activisme que va mantenir “durant uns anys crucials que ell mateix va batiar de ‘primavera civil’”. Gràcies a ell, es van impulsar grans reivindicacions lingüístiques i culturals a Mallorca i, com a imatge icònica, Llabrés ha recordat aquell “català, català i català!” que va entonar a la plaça Major de Palma. “Ens mantindrem fidels al seu llegat i salvarem la seva memòria”, ha conclòs Llabrés.

El conseller insular de Cultura, Guillem Ginard, ha dit: “És una de les figures més insignes de les lletres catalanes.” I ha afegit que ara tocava recordar i celebrar la seva vida. Ha recordat que era molt més que un home de lletres i que sempre estava disposat a compartir coneixement. “Avui podem sentir-nos més orgullosos de la nostra identitat” gràcies a Llompart, ha dit.

Pel director de l’Institut d’Estudis Baleàrics, Llorenç Perelló, Llompart va fer grans aportacions a la literatura catalana i va ser capaç de submergir-se de ple en la vida intel·lectual de la Mallorca de la postguerra. També ha destacat el seu paper davant de l’OCB i com a ferm defensor de la immersió lingüística. “O el rememoram, o el seu llegat pot quedar oblidat”, ha sentenciat.

L’acte ha estat organitzat per l’OCB, la Universitat de les Illes Balears, la Institució Francesc de Borja Moll, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut d’Estudis Baleàrics, la Fundació Mallorca Literària i l’Ajuntament de Palma. El govern encara no ha anunciat la resta d’actes per a commemorar l’Any Llompart i no preveu de fer-ho fins a començament de març.

Tomba de Josep Maria Llompart (fotografia: Martí Gelabert). Ofrena floral a la tomba de Josep Maria Llompart, al cementeri de Palma (fotografia: Martí Gelabert). El duet de cambra ha interpretat "El cant dels Ocells’ i ‘La dama de Mallorca’ (fotografia: Martí Gelabert).

Les entitats han fet una ofrena floral a la tomba de Llompart, on hi ha escrits uns versos seus. Abans, també hi ha hagut una actuació musical d’un duet de cambra, que ha interpretat “El cant dels ocells” i “La dama de Mallorca”.

El govern català també commemora l’Any Llompart

La Institució de les Lletres Catalanes, entitat autònoma del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, també celebra l’Any Llompart enguany, comissionat pel mallorquí Jaume C. Pons Alorda, escriptor, traductor, editor i professor d’escriptura creativa.

Ja és públic: la Institució de les @lletres Catalanes em va encomanar la missió de comissariar l’Any Llompart aquest 2025. Amb honor, orgull i entusiasme assumesc el repte i la responsabilitat. Tenim una programació excel·lent que es difondrà el febrer. Moltes gràcies i endavant! https://t.co/iCz2usDo3i

— Jaume C. Pons Alorda (@jaumeponsalorda) January 28, 2025

La figura de Llompart

De petit, Llompart se’n va haver d’anar amb la família a Galícia, on va ser destinat el seu pare, coronel d’infanteria. La primera llengua parlada del poeta va ser el castellà, però el retorn a Mallorca el 1930 el posà en contacte amb el català, la seva llengua pròpia.

Als anys s’inicia en el món de la crítica literària, en revistes com Raixa, Vida Nova i Cap d’Any. El 1961, quan publica Poemes de Mondragó, comença a treballar d’assessor literari a l’Editorial Moll. Tres anys més tard publica La literatura moderna a les Balears, que esdevé el primer manual de la literatura contemporània a les Illes. Aquells anys va tenir un paper actiu contra el franquisme.

En les dècades de 1970 i 1980 va ser quan més obres va publicar. Per exemple, La Terra d’Argensa, Memòries i confessions d’un adolescent de casa bona, Urbanitat i cortesia, Mandràgola i La Capella dels Dolors i altres poemes. També va ser reconegut traductor i col·laborador de publicacions diàries. El 1983 va aparèixer l’Obra Poètica, que inclou tots els poemaris publicats fins aleshores.

Entre el 1983 i el 1987 va presidir l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana; el 1985 fou nomenat membre de la Secció Filològica del IEC; i el 1990, president de la Federació Llull d’Entitats Culturals dels Països Catalans. També va presidir l’Obra Cultural Balears del 1978 al 1986.

Llompart va ser professor de literatura i cultura catalanes a la delegació a Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. Més tard, va ser professor associat a la Universitat de les Illes Balears, fins que es jubilà, el 1991.

La junta directiva de PIMEC ha ratificat avui, a proposta del comitè executiu, la convocatòria d’eleccions generals per a la renovació dels òrgans de govern de la patronal, inclosa la seva presidència, actualment ocupada per Antoni Cañete. De fet, Cañete optarà a la reelecció.

a presentació de candidatures està oberta fins al 7 de febrer, i requereix l’obtenció d’un mínim de cent cinquanta avals. Per ara, no s’ha fet pública cap candidatura alternativa a la de l’actual president, a diferència del que va passar en els anteriors comicis, quan la llista independentista Eines de País va presentar Pere Barrios.

La investigació sobre l’ex-entrenador de l’hoquei Palafrugell (Baix Empordà) i la portera del Sant Jordi Desvalls (Gironès) apunta que s’intercanviaven les gravacions entre ells. Els Mossos d’Esquadra van detenir l’ex-entrenador, de quaranta-vuit anys, el 8 de gener, i just tres dies més tard va dimitir tot adduint motius personals.

Els dos arrestats tenien una relació personal i un gravava imatges dels jugadors que entrenava quan es dutxaven, mentre que la portera feia el mateix amb les seves companyes. Després es passaven les imatges que havien enregistrat entre ells. A ella, va ser una mossa qui la va arrestar el passat 18 de desembre després d’un entrenament i arran de les sospites de la resta de jugadores de l’equip.

Pel que fa a l’ex-entrenador, el dia 10 de gener va passar a disposició del jutjat d’Instrucció 1 de Girona que en va decretar la llibertat amb l’obligació d’acudir al jutjat quan se’l requereixi. La causa es troba oberta per un presumpte delicte de descobriment i revelació de secrets Des de l’Ajuntament de Palafrugell ja s’han posat a disposició del club tant per si cal donar atenció psicològica als jugadors o a la resta de personal i també ha ofert els serveis jurídics del consistori per si els necessiten. Els Mossos continuen investigant els fets i si podria haver-hi més clubs de la demarcació implicats d’una forma o altra.

Tot plegat es va destapar el passat 18 de desembre quan la policia va detenir la portera del Club Hoquei Sant Jordi Desvalls després d’un entrenament. La sospitosa col·locava de manera estratègica la càmera del seu mòbil de tal manera que podia enregistrar les seves companyes quan estaven a la dutxa. Van ser les mateixes jugadores, algunes d’elles menors d’edat, les que van alertar de les pràctiques de la portera. Va ser aleshores quan els Mossos van enviar agents de paisà entre les quals una agent que va ser la responsable de detenir la portera, un cop va comprovar el que feia amb el telèfon.

Aleshores, el club del Gironès va treure un comunicat on condemnava fermament els fets i que es posava a disposició dels Mossos i de l’autoritat judicial.

La fiscalia italiana ha obert una investigació formal contra la primera ministra, Giorgia Meloni, i uns quants membres del seu govern per la deportació del cap de la policia judicial líbia, Ossama al-Masri, cercat pel Tribunal Penal Internacional (TPI) per crims de guerra i contra la humanitat i que va arribar a estar detingut a Itàlia, però va quedar lliure per errors de procediment.

Meloni ha confirmat en un missatge a xarxes socials que ha rebut la notificació de la investigació, que també hauria estat enviada al ministre de Justícia, Carlo Nordio, de l’Interior, Matteo Piantedosi, i del secretari d’Estat Alfredo Mantovan, en relació amb aquest mateix cas.

Vale oggi quello che valeva ieri: non sono ricattabile e non mi faccio intimidire. Avanti a testa alta! pic.twitter.com/Urg0QOis9V

— Giorgia Meloni (@GiorgiaMeloni) January 28, 2025

La primera ministra, que ha tornat a defensar la gestió del seu govern, ha qüestionat el rerefons de la causa, assenyalant per exemple que la denúncia parteix d’un advocat “proper” a l’esquerra i ha estat avalada per un fiscal que ja hi va estar implicat a la causa oberta contra el dirigent ultradretà Matteo Salvini pel segrest de migrants a bord del vaixell de rescat Open Arms.

També ha carregat contra el TPI i ha qüestionat que aquesta cort emetés l’ordre d’arrest “just quan aquesta persona es disposava a entrar en territori italià”, després d’haver passat “dotze dies en tres estats europeus més”, i que no la traslladés directament al Ministeri de Justícia d’Itàlia, motiu que va portar un tribunal de Roma a autoritzar la posada en llibertat d’al-Masri. “En lloc de deixar-lo lliure, vam decidir d’expulsar-lo i repatriar-lo immediatament per raons de seguretat”, ha explicat Meloni, que ha insistit que no acceptarà xantatges ni intimidacions per aquesta mena de mesures judicials. “Tinc la intenció de continuar el meu camí en defensa dels italians, especialment quan està en joc la seguretat de la nació, amb el cap ben alt i sense por”, ha proclamat.

Al-Masri va ser detingut per les forces de seguretat mentre era a Torí per assistir a un partit de futbol entre el Juventus i el Milà. És acusat davant del TPI per crims de guerra i crims contra la humanitat, incloent-hi assassinats, tortures, violacions i altres menes de violència sexual, comesos a Líbia a partir del febrer del 2015. En concret, aquests crims haurien tingut lloc a la presó de Mitiga, a Trípoli, contra persones empresonades per motius religiosos, per comportament immoral i homosexualitat, així com pel seu presumpte suport a altres grups armats.

El TPI ha demanat explicacions a les autoritats per aquest cas i ha recordat a Itàlia que l’Estatut de Roma recull “el deure de tots els estats part de cooperar plenament a les seves investigacions i enjudiciaments per crims”, cosa que hauria implicat consultar amb el tribunal qualsevol possible contratemps o decisió.

a càrrec d'Anna Danés. Activitat dirigida per a infans de 4 a 8 anys - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

a càrrec de Joan Vives Bellalta, divulgador musical i músic - Lloc: Sala d'Actes Col·legi Presentació

La Comissió Europea ha aprovat la construcció d’un tercer computador quàntic a Barcelona. Així ho ha anunciat l’agència de computació de l’executiu comunitari EuroHPC, que ha detallat que s’anomenarà MareNostrum-Ona i es començarà a instal·lar aquest 2025 al Barcelona Supercomputing Center (BSC). L’empresa encarregada de la seva construcció serà Qilimanjaro Quantum Tech. En un comunicat, EuroHPC ha explicat que el MareNostrum-Ona serà un ordinador quàntic analògic i que, en la seva primera generació tindrà almenys 10 qubits físics que s’ampliaran posteriorment. El cost de la seva instal·lació serà de 8,5 milions d’euros. La Comissió Europea cobrirà el 50%, mentre que la resta anirà a càrrec del consorci EuroQCS-Espanya.

L’EuroQCS-Espanya està encapçalat pel BSC i inclou també l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) de la UAB i el Laboratori Ibèric Internacional de Nanotecnologia (INL) de Portugal. Segons ha comunicat EuroHPC, el nou sistema serà accessible “per una àmplia gamma d’usuaris europeus”, des de la comunitat científica fins a la indústria i el sector públic. El tercer computador quàntic permetrà, tal com ha apuntat la Comissió Europea, desenvolupar aplicacions “de gran rellevància” industrial, científica i social a tota Europa, afegint així noves capacitats al panorama europeu de supercomputació.

“Complementarà les tecnologies quanties disponibles pels investigadors europeus, proporcionant eines úniques per la investigació avançada i la innovació”, ha fet valdre EuroHPC. L’agència de computació de l’executiu comunitari ha afegit també que el MareNostrum-Ona “complementarà” l’ordinador quàntic basat en portes digitals que ja acull el BSC i que va ser adquirit en el marc de la iniciativa Quantum Spain. Així, els dos sistemes s’integraran al superodinador de categoria mundial EuroHPC MareNostrum 5, conegut com a MN5.

Sobre el nom MareNostrum-Ona, EuroHPC ha detallat que aquest fa referència a dos conceptes: la funció de l’ona que representa l’estat quàntic i el nom de dona que evoca la mar.

El president francès, Emmanuel Macron, ha anunciat un gran projecte de remodelació del Museu del Louvre, que inclourà el trasllat de La Gioconda a una nova sala separada i una gran entrada prop del riu Sena abans del 2031 que hauria de permetre de descongestionar l’accés de la piràmide de vidre del que és el museu més visitat del món. També es preveu que els ciutadans de fora de la Unió Europea paguin més.

El nou emplaçament de l’obra mestra de Leonardo da Vinci permetrà de visitar-la “amb més tranquil·litat”, ha indicat el cap d’Estat francès en una compareixença oferta precisament a l’espai que ara acull la Mona Lisa.

Macron no ha revelat el cost, però s’estima que serà de centenars de milions d’euros, per a modernitzar, afectat per la saturació de visitants i les instal·lacions obsoletes. L’última gran renovació del Louvre data de la dècada del 1980, quan es va inaugurar la icònica piràmide de vidre. Sobre això, el Centre Pompidou, tancarà a final d’any per sotmetre’s a una renovació de cinc anys per un valor de 262 milions d’euros.

La meitat del pressupost del Louvre és finançada per l’estat francès, incloent-hi els salaris dels seus 2.200 empleats. L’altra meitat és proporcionada per fons privats incloent-hi vendes d’entrades, ingressos de restaurants, botigues i reserves per a esdeveniments especials, així com patrocinadors i altres socis. Això inclou el finançament de la Unió dels Emirats Àrabs pel dret de fer servir la marca per al museu Louvre Abu Dhabi.

Fuites d’aigua i altres danys

La directora del Louvre, Laurence des Cars, va enviar una nota expressant una sèrie de preocupacions a la Ministra de Cultura francesa, Rachida Dati, a principis d’aquest mes dient que el museu està amenaçat per “l’obsolescència”. Segons el document publicat inicialment pel diari francès Le Parisien, va advertir sobre la degradació gradual de l’edifici a causa de fugues d’aigua, variacions de temperatura i altres problemes que posen en perill la preservació de les obres d’art.

El ple del Consell ha aprovat el nomenament del periodista Vicente Ordaz com a president de la nova Corporació Audiovisual valenciana (CACVSA), l’empresa pública que renovarà la radiotelevisió pública valenciana À Punt.

Ordaz, ex-director d’Informatius de COPE València, va ser proposat la setmana passada per unanimitat pel consell d’administració de la nova empresa pública, en la primera reunió de constitució en les instal·lacions d’À Punt a Burjassot.

A la cita van acudir els vuit membres que formen part del consell d’administració, que gestionarà directament À Punt durant els cinc anys vinents, com estableix la Llei 2/2024, de 27 de juny, de la Corporació Audiovisual.  Els consellers són Vicente Ordaz, Alfonso Gil, Pilar Caro, Rosalía Mayor, Mª José Arambul, Susana Pérez, Julio Utrilla i Gonzalo Romero.

Més de 170 persones han hagut de ser evacuades d’un avió incendiat a l’aeroport internacional de Busan, al sud de Corea del Sud, en un incident que ha deixat dos ferits i que ha tornat a posar el focus en la seguretat de l’aviació després de l’accident del desembre passat a Muan.

Fire breaks out on an Air Busan A321 bound for Hong Kong at Gimhae International Airport in Busan, South Korea.

At around 10:30 p.m. on Tuesday, a fire broke out in the tail section of the aircraft.

All 170 passengers and crew evacuated, and there were no casualties,… pic.twitter.com/GqzIkrUx85

— Breaking Aviation News & Videos (@aviationbrk) January 28, 2025

L’aeronau, un Airbus A321-200 de la companyia Air Busan, s’ha incendiat per la part de la cua poc abans d’enlairar-se, cap a les 22.30 (hora local). L’emergència ha obligat a evacuar 169 passatgers, sis tripulants i un treballador de manteniment amb un tobogan inflable, segons ha informat l’agència de notícies Yonhap.

Les flames s’han estès després per tot el buc, tot i que els bombers han aconseguit extingir-les en poc més d’una hora. Les autoritats han aclarit que les dues persones ferides no estan greus i que han patit algun tipus de dany durant el procés d’evacuació, tot i que els detalls encara no són clars.

Corea del Sud té encara molt present l’accident d’un avió de la companyia Jeju Air que es va estavellar el 29 de desembre passat mentre intentava d’aterrar a l’aeroport internacional de Muan. En aquell accident, van morir 179 de les 181 persones que viatjaven a bord.

El PSOE i Junts han tancat un acord per a l’aprovació d’un decret que recupera l’actualització de les pensions, els ajuts al transport, els ajuts als afectats per la gota freda i les principals mesures socials que incloïa el decret òmnibus.

En total, són vint-i-nou mesures de les més de vuitanta que hi havia en el decret que va caure al congrés espanyol. Els dos partits s’han instat a negociar bona part de les que ara han quedat fora i aprovar-les en futures iniciatives.

Sánchez mira de vendre com una victòria la rectificació davant de Junts amb un nou decret

Avançament del finançament autonòmic

El decret renovava el càlcul dels lliuraments que es feien a les comunitats autònomes, és a dir, un mecanisme que permet que rebin anticipadament part dels fons que els corresponen pel sistema de finançament autonòmic. Sense renovar el càlcul, rebran les mateixes quantitats que el 2023, cosa que significa menys recursos perquè es va recaptar menys que enguany. Fonts de Junts asseguren que no donaran suport únicament a lliuraments “sense pactar una redistribució diferent dels objectius de dèficit i sense haver obert una negociació sobre el concert econòmic”.

Imposts

El primer decret incloïa pròrrogues i reformes d’imposts, com ara, modificacions de l’IRPF i de l’Impost de Societats, i també el tribut a la banca. Es preveia d’augmentar de 1.500 euros a 2.500 el límit d’ingressos procedents d’altres pagadors a partir del qual és obligatori presentar la renda. També es renovaven les deduccions a l’IRPF a les obres a la llar per reduir la demanda energètica i a la compra d’un cotxe elèctric.

A més, pel decret s’endarreria fins al primer d’abril l’entrada en vigor del tribut sobre les cigarretes electròniques i s’introduïen modificacions per a ajustar la transició al gravamen a la banca, que ha passat ara a ser permanent.

Pla de regeneració democràtica

El primer decret incloïa l’aprovació de mesures recollides al pla de regeneració democràtica impulsat pel govern espanyol. Es modificava la llei de Serveis de la Societat de la Informació per promoure “més qualitat del debat públic” i establir els principis bàsics que han de complir els prestadors informació. Junts considerava que vulnerava les competències catalanes.

El palauet del PNB a París

El palauet que hi ha a l’avinguda de Marceau de París i on actualment hi ha la seu de l’Institut Cervantes a París havia de deixar de ser de l’estat espanyol i se n’havia de cedir la titularitat al PNB, en virtut de la llei de la memòria històrica, atès que va ser adquirit per aquest partit el 1936 i va ser la seu del govern basc a l’exili.

La llei de Correus

El decret òmnibus incloïa la modificació de la llei de Correus per a ampliar les competències del grup perquè pugui oferir més serveis, a banda els que fa habitualment, entre els quals, serveis fiscals.

Empreses electrointensives

El decret nou no inclourà la pròrroga de la reducció del 80% dels peatges elèctrics als consumidors electrointensius, una mesura que equipara el cost amb el dels seus competidors més propers i que es trobava vigent d’ençà de l’esclat de la crisi energètica que va ocasionar la invasió d’Ucraïna el 2022. Una empresa electrointensiva és aquella el principal factor de producció de la qual, encara que no l’únic, és l’electricitat.

Tampoc no s’inclou en el nou text pactat pel govern espanyol i Junts la concessió de finançament a les comunitats per a l’execució de les mesures de suport del pla MOVES. Amb aquests fons es pretenia d’ampliar el termini de vigència dels ajuts a la mobilitat elèctrica.

Ajut a la final de la UEFA

El decret donava suport a la sol·licitud de la federació espanyola de futbol perquè la ciutat de Bilbao i l’estadi de l’Athletic Club acollissin la final de la Lliga de Campions del 2024 i de la final de l’Europa League masculina del 2025; aquest suport es traduïa amb l’exempció del pagament de l’impost de societats a les empreses organitzadores i als equips participants en relació amb allò que obtinguessin durant aquests esdeveniments.

Ajut a Ceuta per a menors immigrants

El decret òmnibus també incorporava una subvenció de 4,5 milions d’euros a Ceuta per a reforçar la capacitat d’acollir menors immigrants no acompanyats.

a càrrec de Carme Porcel - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que el nou decret que han aprovat arran del pacte amb Junts incloïa vint-i-nou mesures, entre les quals, la revalorització de les pensions, els descomptes al transport públic i els ajuts als afectats per la gota freda i pel volcà de La Palma, que va entrar en erupció el 2021. A més, ha dit que incloïa una mesura addicional que no figurava en l’anterior decret, que no es va ratificar al congrés espanyol: la creació d’un sistema públic d’avals i garanties a propietaris i llogaters d’habitatges. Amb aquesta rectificació, Sánchez diu que salven “la pràctica totalitat de les mesures de l’escut social”.

A banda, ha reconegut que l’acord amb Junts incloïa la tramitació de la proposició no de llei que demana que presenti una qüestió de confiança, però ha reafirmat que la presentació efectiva d’aquesta qüestió de confiança era competència exclusiva del president del govern espanyol. “Veuran que es reconeix allò que diu la constitució”, ha dit. Tot i això, ha considerat que no veia necessitat de presentar cap qüestió de confiança. Fa uns dies, el govern espanyol s’havia negat de totes totes a permetre’n la tramitació.

Sánchez també ha dit que el govern negociava per aprovar “en qüestió de setmanes” un decret amb mesures econòmiques que afecten sectors com la indústria electrointensiva i l’automoció –amb ajuts per a impulsar la compra del vehicle elèctric– o mesures per a millorar el finançament de les comunitats autònomes. “Parlem de mesures necessàries i bones per al país”, ha dit.

El congrés espanyol va refusar la setmana passada el decret òmnibus que incloïa mesures clau com la revalorització de les pensions i els decrets al transport públic, amb el vot majoritari en contra del PP, Vox i Junts. Míriam Nogueras va acusar el PSOE d’haver barrejat aquestes mesures socials amb “vuitanta mesures més que ni s’han votat ni s’han debatut enlloc”. Els dies següents Junts havia demanat que aprovés un decret només amb les mesures socials, però el PSOE s’hi negava i deia que “no faria a trossos el decret”, com finalment ha fet. “Aquests darrers dies ens han ensenyat moltes coses. Coses que hauríem de reflexionar entre tots i prendre’n nota. Malgrat totes les dificultats i de ser en minoria, el govern de coalició progressista és el govern dels acords”, ha dit avui Sánchez.

El president del govern espanyol ha presumit de la capacitat negociadora malgrat haver hagut de passar aquests dies fins a tancar un acord –”el diàleg, la negociació i l’acord són senyes d’identitat del meu govern”, ha dit–, i ha expressat l’agraïment als grups parlamentaris “que des de posicions allunyades són capaços de pensar en allò comú”. En contra, ha atacat “la coalició negacionista del PP i Vox” perquè diu que ha manipulat el debat amb mentides. “Aquells que vulguin votar en contra, legítimament podran fer-ho. Però els demano que no enganyin la gent. Que es posicionin amb arguments reals, no fal·laços, de per què defensen un model de societat en el qual els drets han de transformar-se en béns de mercat”, ha dit.

El govern ha evitat una crisi amb els Comuns gràcies a l’aprovació d’un règim sancionador per als incomplidors de la llei d’habitatge del 2007. Ara bé, l’aplicació d’aquest règim encara toparà amb dos obstacles principals. Primer, que no té garantit el suport d’Esquerra Republicana, imprescindible per a l’aprovació. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, confia que s’hi sumaran. El segon obstacle és encara més seriós: el govern reconeix que no hi ha prou inspectors. “Els inspectors de què disposem a Consum com a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya són clarament insuficients per a la tasca de fer seguiment d’aquest nou decret llei”, ha dit Paneque. 

El govern multarà amb sancions fins a 900.000 euros l’incompliment del topall del lloguer

Paneque té pensat d’incorporar entre setanta-cinc i cent inspectors nous, però això depèn d’uns suplements de crèdit que ara com ara són incerts, perquè el trencament de la negociació per al pressupost ha deixat el govern en fora de joc. El govern admet que “no hi ha una data màxima” perquè s’incorporin, però que ho volen aconseguir tan aviat com sigui possible. En tot cas, malgrat de reconèixer que no hi ha prou inspectors, la consellera ha assegurat que el règim sancionador serà “100% eficient a partir del dia que es publiqui” i que la posada en marxa no serà gradual, perquè a més dels inspectors que ja tenen de moment les agències d’Habitatge i de Consum, habilitaran un canal d’atenció telemàtica a disposició dels llogaters que pensin que se’ls vulneren els drets.

La mesura ha de permetre de multar amb fins a 900.000 euros als propietaris que lloguin el seu pis per un import més d’un 30% superior al fixat per l’Índex de Preus de Referència o als que sortegin la contenció de les rendes amb l’ús fraudulent del lloguer de temporada. Paneque ha concretat avui que la mesura afectarà tan sols els contractes signats a partir de la publicació del règim sancionador, i que no tindrà efectes retroactius. Els lloguers de temporada són exclosos de la contenció de preus espanyola i suposen la majoria dels nous contractes, molts dels quals són pensats, en realitat, per a residència habitual. 

El maig proppassat, el PSC es va abstenir davant la proposta del govern del president Pere Aragonès de regular el lloguer de temporada a través de la legislació catalana. La llavors portaveu, Alícia Romero, ara consellera d’Economia, va dir que causaria “inseguretat jurídica”. Junts, el PP, Ciutadans i Vox hi van votar en contra. Ara, el govern considera que amb el règim sancionador n’hi haurà prou per a perseguir l’ús fraudulent dels contractes temporals.

El lloguer de temporada s’obre pas per esquivar el topall de preus: “No tenim un dret real d’habitatge”

El candidat a la presidència del Consell de la República i ex-vice-president d’aquest organisme, Toni Comín, ha anunciat que vol presentar una querella contra Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, arran de la carta que va publicar ahir i que Comín considera que recull “acusacions completament infundades i fal·laces” contra ell. L’enfrontament públic entre l’un i l’altre va començar amb un missatge a X de Valtònyc en què recomanava d’allunyar-lo de qualsevol organització, i que després va esborrar. “El que ha sortit als mitjans és només la punta de l’iceberg”, deia en relació amb l’auditoria sobre possibles despeses irregulars de Comín al Consell de la República. En una entrevista a VilaWeb, Comín va contestar que les paraules de Valtònyc eren “totalment injustificades” i que no podia acceptar que el difamessin i es fes “la més mínima insinuació de corrupció”. “Això és una injúria i em defensaré tant com calgui i tant de temps com convingui”, afegia. I el conflicte encara va escalar més amb un nou comunicat de Valtònyc concretant les acusacions i en què feia referència a la darrera vegada que havien parlat, feia un any: “Li vaig enviar una carta informant-lo que, com a responsable informàtic de les donacions, havia descobert transferències personals al seu compte mentre els deutes del Consell amb els proveïdors creixien i les donacions disminuïen.”

Valtònyc també deia que Comín li havia fet xantatge emocional quan li va reclamar el pagament de factures pendents amb ell –que treballava d’informàtic per a CatGlobal, l’entitat que dóna cobertura legal i financers al Consell de la República– de feia sis mesos. De fet, diu que el seu rol com a informàtic li va permetre de saber els moviments dels comptes corrents. “Quan més tard vaig confrontar-lo, la seva justificació va ser que els diners eren seus, perquè una part pertanyien als exiliats, i que de fet la caixa de resistència li devia diners. Tanmateix, jo sabia que cap altre exiliat no havia fet ús d’aquests fons i molts més d’aquesta manera. Més tard, va intentar justificar-se amb el cost del funeral de la seva mare, una afirmació que vaig descobrir que era falsa, perquè havia estat cobert per una altra associació”, relata. A més, deia que Comín va prioritzar el pagament de deutes a una empresa de la seva confiança amb les donacions fetes pel retorn de Carles Puigdemont. “Fons que podrien haver servit per a donar suport als mossos suspesos de feina”, deia. Fins i tot, Valtònyc deia que durant les negociacions per l’amnistia, va veure com Comín “actuava de manera egoista, prioritzant els seus interessos personals per sobre del bé col·lectiu”. I encara afegia: “A més, durant aquest temps ha posat en risc altres persones amb accions que sabia que eren il·legals, protegint-se de les conseqüències legals mitjançant la delegació de responsabilitats.”

Comín contesta que totes aquestes acusacions són “infundades i fal·laces”, i que li han ocasionat un dany reputacional. “Ateses la gravetat i falsedat d’aquestes acusacions, he donat instruccions als meus advocats per tal que presentin la corresponent querella, en defensa de la meva honorabilitat i de la meva reputació, així com de les de la institució de la qual he estat vice-president fins el passat mes de novembre”, anuncia Comín.

“En la mesura que aquestes falses acusacions tinguin com a objectiu perjudicar –amb mitjans espuris– la meva candidatura a la presidència del Consell de la República així com el prestigi de la institució, em reafirmo més que mai en el meu compromís de concórrer a aquestes eleccions, amb la finalitat de garantir la continuïtat del Consell”, acaba Comín.

Toni Comín: “No tinc res de què amagar-me, presentaré batalla”

Boye no serà l’advocat de Comín

En aquest procés judicial, Gonzalo Boye no serà l’advocat que representarà els interessos de Comín, malgrat que continua essent-ho en tot allò que té a veure amb les causes al Tribunal de Justícia i de la Unió Europea i del Tribunal Suprem espanyol. Fonts de l’entorn de Comín diuen que Boye no el representa judicialment en tot allò relacionat amb el Consell de la República, i que, de fet, com que també ha estat advocat de Valtònyc, no seria adequat que portés una querella en contra seva.