Anar al gimnàs i que les classes es facin sistemàticament en castellà és una experiència força comuna en molts centres esportius del país, especialment a Barcelona. Tal com informa la Plataforma per la Llengua, aquesta mena de queixes ha augmentat darrerament; també les relacionades amb uns altres aspectes, com ara, la manca de català en l’atenció al públic o en els serveis en línia. En concret, l’any 2024 l’entitat va registrar quinze queixes a centres esportius municipals –totes al Principat: deu a Barcelona, dues a Cerdanyola del Vallès, dues a Sant Just Desvern i una a Sant Feliu de Guíxols– i vint-i-sis queixes sobre gimnasos privats –vint-i-quatre al Principat i dues al País Valencià.

Manca de català als gimnasos privats

“Vaig a un gimnàs privat de Mataró i la majoria de les classes es fan en castellà. Molts dels professors són castellanoparlants, però també n’hi ha de catalanoparlants que les fan directament en castellà”, explica Júlia Sánchez sobre la seva experiència. “Per norma general es fan en castellà i, a més, una vegada ho va demanar un alumne. A mi normalment se m’adrecen en català, i és veritat que la cap del gimnàs les fa en català, però la resta de professors no segueixen aquesta norma.”

El cas de Júlia Sánchez no és aïllat. Segons que explica Xavier Dengra, coordinador d’empresa i consum de la Plataforma per la Llengua, reben queixes de totes les gammes existents de gimnasos privats, de tot l’estrat social. “No només se’ns queixen del Metropolitan o del DIR, també la gent que va al VivaGym, que és un gimnàs que no té encara els temes digitals en català apamats, i fer-ho seria molt fàcil. Està normalitzat tant en els públics com en els privats. Hi ha alguns casos, com el del DIR, en què l’aplicació, la retolació, els serveis digitals i els contractes són en català, però això no se segueix de la mateixa manera a les classes, i aquí tenim menys capacitat d’incidència perquè la llei no exigeix cap quota en els casos privats.”

Els vídeos d’esport en català guanyen terreny a les xarxes: “Cuidem la llengua i l’enriquim”

Aquests darrers anys hi ha hagut moviments molt intensos en aquest àmbit. “Hi ha hagut moltes reorganitzacions, compres i adquisicions d’unes cadenes a unes altres. Per exemple, McFit ha estat comprada per Basic-Fit, una empresa denunciada a Consum perquè no té ni tan sols la retolació en català”, explica Dengra. “Hem tingut queixes molt greus relacionades amb aquesta empresa, en què hi ha hagut fins i tot intervenció policial. Amb aquests rebrandings, algunes empreses deixen de banda el català. També és el cas de We/On, l’antic Holmes Place. No incorporen el català ni en els senyals i ni tan sols a la web, que és una cosa no determinada per llei. Feina prèvia que havíem fet amb algunes empreses l’hem començada de zero. També havíem convençut Metropolitan perquè incorporessin el català a la web, i l’han acabat eliminant.”

El gran problema en el cas dels gimnasos privats és que només es pot exigir que estigui en català allò que marca la llei –atenció escrita, megafonia, publicitat, retolació, que t’entenguin quan parles el català…– però és més difícil de reclamar tot allò que en queda fora, com ara, les classes, l’aplicació, la web… “Barcelona és on hi ha la majoria de les queixes, però també és on hi ha la majoria dels gimnasos. Hi ha una competició caïnita entre empreses, i en la retallada de costos, el català és una víctima col·lateral”, afegeix Dengra. “Tens menys personal, tot està més digitalitzat… Per exemple, per entrar a Basic-Fit, has de fer-ho amb un codi QR. Estàs obligat a fer-ho així, i si no està en català hi ha un problema. La llei s’ha desactualitzat respecte de les necessitats que tenim com a consumidors.”

I el paper dels ajuntaments?

Però què passa amb els poliesportius municipals o els gimnasos que d’alguna manera depenen dels ajuntaments? En Toni [nom fictici per petició de l’afectat] va tenir una experiència negativa en aquest sentit, tot i que finalment el problema es va solucionar amb una queixa a l’ajuntament. “Les meves filles fan natació al PEM Guiera de Cerdanyola del Vallès. És un poliesportiu municipal de gestió externalitzada per una empresa privada. El primer any, que les meves filles tenien tres o quatre anys, em van dir que no entenien el monitor perquè no els parlava en català. L’any següent, la reunió amb els pares va ser en castellà ‘per si algú no ho entenia’, i enguany la monitora no sabia parlar en català.” En ser un equipament públic municipal, el Toni va decidir de posar una queixa, però la recepcionista li va demanar que li ho digués en castellà perquè no l’entenia. Una altra recepcionista, que sí que parlava en català, li va contestar que no passava res perquè la monitora parlés en castellà.

“Finalment, vaig poder posar la queixa i vaig deixar clar que no era contra les treballadores, sinó cap al poliesportiu i l’ajuntament, que havien normalitzat que no hi hagués un requisit lingüístic. El gerent es va posar en contacte amb mi quan ho vaig explicar a Twitter i em va dir que farien cursos de català per als treballadors.” En aquest cas, la Plataforma per la Llengua també hi va col·laborar, amb reunions amb l’ajuntament, que va garantir que amb la nova empresa amb què farien la licitació s’incorporaria el requisit lingüístic, i que es faria igual en un altre centre. “Ara les meves filles m’han dit que la monitora sap parlar-lo més o menys, així que sí que en sabia, però no tenia gaire voluntat de fer-ho. En general, estem satisfets de com ha acabat la cosa, però pendents de com evoluciona.” L’Ajuntament de Cerdanyola diu que ara es garanteixen les classes i l’atenció al públic en català i la formació al personal.

Com en diem de les ‘sentadillas’? Vocabulari del gimnàs

El cas de Josep Closa al gimnàs Infinit d’Igualada ha estat diferent. “És una concessió municipal, però les activitats dirigides en català són una minoria. Per exemple, a body pump fan totes les classes en espanyol, amb l’excusa que és així com aprenen les coreografies. Parlem de coses com ara comptar fins a quatre… A spinning els monitors castellanoparlants fan la classe íntegrament en espanyol, i els catalanoparlants també, o com a mínim la meitat de la classe. Quan ho vaig comentar a un monitor catalanoparlant, em va dir que eren les instruccions que tenien de gerència. Vaig posar-me en contacte amb l’Ajuntament, però no ha canviat res. Jo em sento com un estranger a la nostra pròpia terra. Ningú és tan curt per no entendre ‘amunt!’ quan el monitor ho repeteix vint vegades i s’aixeca de la bicicleta.” Fonts de la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament d’Igualada expliquen que les directrius són que la llengua vehicular sempre sigui el català i que s’ha signat un acord amb Òmnium Anoia per a impulsar-lo en establiments i serveis.

Quan depèn dels ajuntaments, el català hauria d’estar garantit en la totalitat del servei, també a les classes. Sovint el problema és que hi ha una sèrie d’externalitzacions, privatitzacions, que no es fiscalitzen prou, igual com passa en l’àmbit sanitari. “Perquè les lleis no quedin en paper mullat, els municipis han de fer inspecció, poden tenir inspectors en nòmina. A més, n’hi ha molts que tenen un reglament lingüístic aprovat potser fa trenta anys, però no el tenen en compte quan fan concessions i licitacions. Si no tens en compte el teu reglament lingüístic i quan tens una queixa no saps com fiscalitzar-la, continuarà havent-n’hi”, afegeix Dengra.

La importància d’alçar la veu

Sovint és complicat, o es considera poc urgent, alçar la veu en el context de l’esport, que no és una situació ni tan central ni de vulnerabilitat com la discriminació lingüística en l’àmbit sanitari, per exemple. A més, en una classe grupal en què ningú més es queixa que la llengua vehicular sigui el castellà, sovint hi ha certa inhibició o vergonya, que cal afegir a la vergonya que moltes persones ja passen en l’àmbit del gimnàs, on s’ensenya el cos i es fa esport davant unes altres persones. Però la Plataforma per la Llengua animen a fer-ho, perquè casos com el de Cerdanyola –en què ningú no s’havia queixat abans– demostren que són canvis possibles d’implementar. Tenir en compte el vector lingüístic a l’hora de triar el gimnàs, configurar l’aplicació en català o presentar queixes poden ser accions útils en aquest sentit. Com que, de moment, les queixes s’han registrat sobretot al Principat, també animen la gent de la resta del país a presentar-ne.

 

Afirma Hegel a Les lliçons sobre la filosofia de la història que l’exclusió mútua és el mode d’existència propi d’allò que sols és natura. “Aquestes diferències naturals s’han de considerar d’antuvi com a possibilitats especials, de les quals germina l’esperit del poble en qüestió.” La història era el camí que feia l’esperit cap a una totalitat autoconscient a través de la vida particular de les nacions. Vist per mitjà del prisma materialista de Marx, aquesta totalitat corresponia a la societat sense classes; del punt de vista del materialisme burgès, duia a la globalització.

Tenint en compte que el hegelisme exhalà els darrers sospirs al segle XX amb les lliçons d’Alexandre Kojève i la dialèctica negativa d’Adorno, la referència al filòsof cabdal de l’idealisme pot semblar una entrada de cavall sicilià. Però sospito que les repercussions de la teoria hegeliana de la història encara no s’han extingit i que la mirada d’àguila amb què l’autor de La fenomenologia de l’esperit contemplava l’esdevenir dels pobles des de l’altura del segle XIX conserva una part gens negligible de la seva perspicuïtat. El catalanisme del segle XX li deu no pas poc de la seva influència i poder explicatiu. A La nacionalitat catalana, Prat de la Riba reitera la idea de Hegel que el caràcter de les nacions es realitza en tots els aspectes de la vida col·lectiva. Prat n’apunta dos: el dret civil i l’idioma. Tot i que Hegel pensava en Alemanya, encara fragmentada en múltiples estats, podria aplicar-se a la Renaixença quan escriu que l’art poètica es presenta amb força i maduresa fins i tot en un poble que encara no ha aconseguit d’organitzar-se políticament. L’enigmàtica referència a l’imperialisme al final de La nacionalitat catalana no té cap sentit si no és contemplar, com si diguéssim amb un potent telescopi, un estadi molt llunyà de l’esperit que començava de remoure la vida catalana. La mateixa idea d’esperit animant la catalanitat a través dels segles es troba en el cèlebre llibre de Josep Trueta, escrit a l’exili durant una de les èpoques més precàries de la vida nacional. La certesa d’una represa a venir es fundava en l’opinió de Hegel que “els graus que l’esperit sembla haver deixat enrere, encara els posseeix en les profunditats del present”. 

La persistència del passat en els replecs d’un present esquiu no convida gens a l’optimisme, però sí a l’esperança, a condició que no romangui passiva, car “l’esperit és essencialment el resultat de la seva pròpia activitat”. Dit planerament: la catalanitat sols existeix exercint-la. I si bé l’esperit aspira a objectivar-se en un estadi universal, també és veritat, sempre d’acord amb Hegel, que les fases del seu desenvolupament romanen orgànicament dins el moviment ascendent de la raó. Que l’esperit nacional tendeixi a evolucionar fins a integrar-se en l’esperit universal no implica, doncs, cap contradicció; és simplement una ampliació i elevació del punt de vista.

La catalanitat, com qualsevol altra particularitat nacional, per força ha de ser excloent, car no hi ha identitat sense exclusió. Allò que restant idèntic pren consciència de si ha de perfilar nítidament el seu caràcter si aspira a ser reconegut en la seva particularitat. Per això sorprèn la contradicció en persones altrament intel·ligents, que alhora que es declaren nacionalistes defensen un país sense fronteres, és a dir, sense perímetre polític ni jurisdicció pròpia. La contradicció entre el límit natural d’una nació, en aquest cas una de conspícuament petita, i la proposta d’accessibilitat il·limitada equival a la incoherència de concentrar la infinitud de l’esperit dins la finitud de l’espai que els catalans han estat capaços de retenir del que han ocupat en el curs de la història. Considerat en termes de projecció del poder, aquest espai avui resulta pràcticament nul, la qual cosa fa especialment patètica la generositat amb què alguns criden a compartir-lo urbi et orbi independentment de la intenció i del respecte als elements constitutius de la vida catalana.

El cofoisme de ser un poble residual enmig d’un cementiri de nacions pertany a la moral de la resignació. El bonisme resultant és l’altra cara de l’adaptació a les condicions imposades per una força exterior. L’acceptació passiva de condicions alienes a l’esperit propi insensibilitza la voluntat mitjançant tota mena de recomposicions subjectives. És una forma d’avançar somnambúlicament cap a la irrellevància.

Per a Hegel, una nació és moral (virtuosa, diu, en el sentit de vigorosa) en tant que s’esforça a realitzar el seu propòsit, defensant la seva activitat contra la violència exterior. Si la nació catalana, a més de fracassar en l’intent de realitzar l’estat a què aspirava, esdevé ella també un foc follet elusiu, no és sols ni principalment per l’oposició de l’estat, sinó per la pusil·lanimitat amb què els catalans s’encongeixen fins i tot en qüestions tan elementals com la llengua. No cal insistir-hi, perquè tothom en té prova en la pròpia conducta. La timidesa del català davant la resistència idiomàtica més lleu és proverbial i no cal dir quan topa amb graus creixents d’amenaça moral, de declarar descortès el fet de parlar l’idioma nacional fins a, pujant de to, titllar-lo de racista i de nazi.

És un greu error i una distracció consolar-se considerant que el català, amb una presència notable a internet, pot sobreviure factíciament als sistemes de producció de discurs de la intel·ligència artificial mentre desapareix audiblement de la conversa humana. Com el gel que es fon per sempre més a les congestes o com el llatí que deixà de parlar-se i fins de llegir-se quan fou relegat als fons de les biblioteques, el català no perviurà com a llengua d’esperit si no és present en la intel·ligència natural i en boca de la gent. Un símptoma de la precarietat de l’idioma és l’exultació quan alguna celebritat es digna a pronunciar unes frases en català o un estranger el parla correctament. Com si presenciessin un miracle, que no ho és en cap altre idioma, molts catalans semblen tocats del ball de Sant Víctor. El mal ve de lluny. Tot començà quan una majoria social ensinistrada pel franquisme s’acostumà a parlar el català en la intimitat. En aquell ambient resclosit la llengua perdé tensió formal i musculatura cultural. Quan l’estat afluixà, en lloc de reaccionar per a recuperar el terreny perdut, aquella mateixa majoria continuà encongint-se.

Diu Hegel: “El costum és activitat sense oposició, per al qual sols hi ha una duració formal, de la qual han desaparegut la plenitud i fogositat que originalment caracteritzaven el propòsit de la vida. […] Així sucumbeixen els individus, així moren els pobles de mort natural; i encara que aquests últims continuïn essent, és una existència sense intel·lecte ni vitalitat, no sentint necessitat de les seves institucions, perquè ja és satisfeta la necessitat de tenir-ne –una nul·litat política i tedi.” 

Els darrers anys la nul·litat institucional i el tedi de la política a Catalunya han assolit màxims històrics. Hi han contribuït els mitjans de comunicació fent bullir l’olla en què s’ha escaldat la granota catalana. La minorització de la catalanitat en tots els aspectes: demogràfic, cultural, mediàtic, comercial, lingüístic, pràcticament no ha trobat oposició, i la manca d’oposició ha conformat una societat tèbia en la defensa i propagació de la identitat, però molt agressiva interiorment. L’única oposició fogosa ha consistit a obrir fronts de guerra endògens. Els catalans treballen diligentment en la desunió i  compensen amb una hostilitat incivil la incapacitat de defensar la particularitat davant els qui aspiren a substituir-la al cor del seu territori històric.

A l’atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona,
de classe baixa
i de nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Maria Mercè Marçal

Aquesta declaració de principis de Maria Mercè Marçal, del seu poema “Divisa”, és el fil conductor de Tres voltes rebel (Gales Edicions), el poemari de Pura Peris. Un llegat teixit al llarg dels segles per totes aquelles dones que han fet de la poesia una arma, una trinxera, una manera d’existir en un món que les ha volgudes callades i submises.

Tres voltes rebel és la reivindicació d’una triple rebel·lió. La de les dones esborrades de la història literària, la de les poetes que van escriure en català malgrat la censura i la repressió, i la de totes aquelles que han desafiat les imposicions masclistes fent de la paraula una arma de lluita i alliberament.

Amb aquest poemari, Pura Peris no tan sols pren posició com a poeta, sinó també com a curadora de la memòria poètica de les dones. La seva veu no s’aixeca sola, sinó acompanyada de més de 70 poetes en llengua catalana, des de Tecla de Borja (1435) fins a Dolors Miquel (1960). En un gest de justícia històrica, cada poema del llibre es construeix a partir d’un vers d’una altra poeta, en una mena de diàleg intergeneracional en què la poesia feta per dones no solament sobreviu, sinó que es reivindica i es fa més forta.

Tres voltes rebel ens mostra que la poesia escrita per dones no ha estat mai un acte solitari. Al contrari, sempre ha estat un fil invisible que ha unit generacions d’escriptores, malgrat les barreres que se’ls han imposat. Pura Peris assumeix aquest fil i el teixeix en cada poema, de manera que fa que les seves paraules dialoguin amb les de les dones que la van precedir. La poesia de les dones no es limita a expressar sentiments; és un territori de batalla on s’enfronten el silenci i la paraula, l’oblit i la memòria.

Llegir Tres voltes rebel és un exercici de memòria i de justícia poètica. És redescobrir veus que el cànon literari ha volgut silenciar. És entendre que la poesia escrita per dones en català ha estat sempre present, resistint, lluitant per obrir-se pas.

Pura Peris ens obsequia amb un poemari d’una força literària indiscutible, en què la paraula es converteix en memòria, denúncia i reivindicació. Amb una sensibilitat exquisida i un compromís ferm amb la literatura, teixeix un diàleg entre passat i present, recuperant veus injustament silenciades i donant-los l’espai que mereixen. La seva obra no tan sols commou, sinó que ens sacseja, ens interpel·la i ens obliga a qüestionar la narrativa imposada per la història. Tres voltes rebel és una declaració de principis, una afirmació rotunda del poder transformador de la paraula i una demostració que la poesia pot ser un territori de llibertat i de resistència indestructible.

En un món que encara aixeca murs davant les veus de les dones, aquest llibre ens recorda que la poesia no és solament un acte de resistència, sinó també de reivindicació i d’apoderament col·lectiu. Tres voltes rebel és una trinxera de paraules on les escriptores silenciades tornen a alçar la veu, on la sororitat esdevé memòria i lluita, on cada vers escriu la història que el patriarcat va voler esborrar. I potser aquesta és la gran lliçó de Tres voltes rebel: que la poesia de les dones no necessita permís per a existir, perquè és imprescindible, tres voltes rebel i eternament insubmisa.

El dia que se’n va anunciar el nomenament, el vice-president segon per a la Reconstrucció Econòmica i Social, el tinent general en la reserva Francisco José Gan Pampols, va dir que ell no se sotmetria a les indicacions dels polítics. Als plens de les Corts es veu incòmode prou sovint i en els intercanvis dialèctics opta per refugiar-se en el seu inseparable quadern Moleskine per escriure o repassar notes. Tampoc no es va immutar gaire quan, en la darrera sessió de control, el síndic de Vox, José María Llanos, el va acusar de ser un infiltrat de Pedro Sánchez, un cavall de Troia del govern espanyol. No li ho va dir a ell directament, sinó que va preguntar al president de la Generalitat, Carlos Mazón, si no havia clavat l’enemic a casa nomenant-lo. Tot perquè, arran del retard a l’hora de demanar ajudes de la Unió Europea, Pampols es va mostrar comprensiu amb l’executiu espanyol i va dir que era normal que s’exhaurissen els terminis per a presentar un informe més ajustat de les necessitats.

L’ase dels cops

El partit de la ultradreta ha convertit el vice-president segon en l’enemic, que ha esdevingut l’ase dels cops contra el Consell. Llanos ha expressat fa unes quantes hores la incomoditat que sent per la presència del tinent general, és una nosa. I el Consell es troba entre l’espasa i la paret perquè necessita els vots de Vox per a aprovar el pressupost del 2025, que ja té calendari de tramitació fixat a les Corts. I, tanmateix, ni que siga per estètica, no pot permetre el maltractament i l’escarn públic a què el partit d’Abascal sotmet el fitxatge estrella de Carlos Mazón. Malgrat que el partit ultra va trencar el govern el mes de juliol, el PP i Mazón en són absolutament dependents, encara, de Vox. De fet, a les Corts, Llanos ataca Gan Pampols i Sánchez i preserva la figura de Mazón. I en les respostes parlamentàries, Mazón manté una exquisidesa en el tracte al portaveu de Vox que no exhibeix amb ningú més.

A Vox tampoc no li ha agradat gens que Gan Pampols haja fet bona lliga amb el comissionat del govern espanyol per a la reconstrucció, el socialista José Maria Ángel. Gan i Ángel tenen coses en comú, com ara haver compartit cursos de formació o haver anat a córrer plegats. Dilluns es van reunir per primera vegada i van transmetre bona sintonia. Fins i tot, van comparèixer plegats i van declarar que treballarien per un objectiu comú al marge de la brega política.

Un clevill de l’estratègia de confrontació

El PP, especialment els membres del Consell, també estan molests amb aquest capteniment del militar retirat perquè això de “restar al marge de la brega política” trenca la seua estratègia de confrontació absoluta amb el govern espanyol. N’hi ha prou de veure les darreres intervencions del president Mazón i de la vice-presidenta primera, Susana Camarero, per a comprovar que el Consell ha construït un argumentari contra l’executiu espanyol i les entitats que en depenen, com ara la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, l’Agència Estatal de Meteorologia i la delegada Pilar Bernabé.

L’objectiu de Carlos Mazón és exculpar-se de la negligència de què l’acusen les víctimes i l’oposició. Es tracta de fer mans i mànegues perquè la gent s’oblide de l’absència clamorosa del president la vesprada del 29 d’octubre i de les explicacions inversemblants sobre un dinar de feina i de partit, i uns embussos de trànsit que va atribuir a la pluja, tot i que ni a València ni a l’Eliana no va caure ni una gota.

Llanos, irritat

L’últim episodi que fa trontollar el joc de confiances i equilibris entre les dretes, també l’ha protagonitzat el vice-president segon i ha fet pujar els decibels de les crítiques de José María Llanos a la vegada que posava sordina a les crítiques de la portaveu Camarero.

Arran de l’anunci del govern espanyol de regularitzar –amb un seguit de condicions– la situació de 25.000 immigrants afectats per la gota freda, Gan Pampols va dir que estava encantat amb aquesta mesura i, sense tenir en compte que molts ja treballaven ací i que ja tenien una vida al País Valencià, va dir: “Fantàstic, si aquestes persones estan en condicions de prestar alguns dels múltiples treballs que són necessaris en la zona, són més que benvinguts.” Després va afegir que caldria formar-los i que qualsevol qui treballa en un país com Espanya té els drets propis d’un treballador en el moment que és reconegut.

El portaveu de Vox a les Corts, José María Llanos, va fer una piulada incendiària. Amb un vocabulari molt allunyat de la cortesia parlamentària, qualificava Gan Pampols d’infiltrat de Pedro Sánchez i es preguntava si no confiava en els espanyols per a reconstruir el país. A continuació, insistia en la negativa a aprovar el pressupost després d’aquesta decisió del govern espanyol i de les paraules del vice-president. La presidenta de les Corts, Llanos Massó, va reblar la idea. En realitat, no feia res més que rearmar-se d’arguments per a complir les instruccions i les declaracions reiterades del cap de la ultradreta espanyola, Santiago Abascal, sobre la negativa d’aprovar els comptes dels territoris on van eixir del govern el mes de juliol.

Susana Camarero, l’ariet més fidel i esmolat de Carlos Mazón contra la premsa i l’oposició

Els equilibris impossibles de Camarero

Un dimarts més, la vice-presidenta primera, Susana Camarero, que no ha demostrat en cap moment tenir en gaire estima Gan Pampols, va haver de nedar ahir entre dues aigües per no enutjar ni Vox ni el seu company de Consell. Va resultar curiós veure com esmerçava més esforç a lloar el capteniment del partit de la ultradreta que no a defensar Gan Pampols de les invectives de Vox.

Quan li van demanar si el Consell estava còmode amb el vice-president segon, ella va respondre que sí, que Gan Pampols té tot el suport del Consell. Ho va repetir tantes vegades com li ho van preguntar, però sempre de manera molt tèbia, amb la mateixa credibilitat que el president d’un equip de futbol confirma l’entrenador poques hores abans de destituir-lo.

Camarero, que en la conferència de premsa d’ahir va limitar les preguntes dels periodistes a dues per mitjà, feia un sandvitx entre el suport a Gan Pampols i les lloances a Vox, de què va arribar a dir que era un partit d’estat i que, en la primera fase de la legislatura, havien treballat molt de gust i havien aprovat lleis molt importants conjuntament. Aquesta idea era la que repetia una volta i una altra.

Fins i tot va voler fer una interpretació diferent de les paraules de Gan Pampols, dient que no havia dit allò que va dir: “Jo he parlat amb ell i quan va dir això ignorava la decisió del govern d’Espanya i va posar damunt la taula la necessitat de determinada mà d’obra per a determinats sectors que són deficitaris…” En realitat, Gan Pampols va fer eixes declaracions quan li demanaren sobre la mesura del govern espanyol; per tant, sí que la coneixia.

Quant a les relacions amb Vox, Camarero insistí ahir que treballen amb Vox perquè els aproven el pressupost. I que ho continuaran fent: “Vox ha estat el nostre soci i va aprovar el pressupost del 2024, hem aprovat lleis importants i continuarem treballant.” Recordà també la situació d’emergència en què es troba el País Valencià i, finalment, va dir allò que Vox és un partit d’estat per mirar de tapar el clevill obert pel seu company de gabinet.

El report anual de Transparència Internacional adverteix dels efectes negatius de la “demolició brutal” de l’Agència Antifrau del País Valencià i del tancament de l’oficina anticorrupció de les Illes. L’estat espanyol cau per quart any consecutiu en l’índex de percepció de la corrupció i se situa en la posició 56, per sota de països com Ruanda o l’Aràbia Saudita.

L’informe també destaca les deficiències en la justícia espanyola i la “brutal opacitat” en l’àmbit de la defensa. A més, assenyala que hi ha sectors amb riscs importants com el financer. Finalment, el document recomana de reformar la fiscalia i les mesures contra la corrupció i destinar més recursos als jutges.

L’estudi qualifica tots els països amb puntuacions entre 0 i 100 i, enguany, la mitjana mundial se situa en 43 punts. Més de dos terços dels països del món obtenen una puntuació inferior a 50, segons que ha explicat Transparència Internacional.

En aquest context, l’estat espanyol, amb 56 punts, és categoritzada entre les 47 “democràcies defectuoses”, a 15 punts de distància de les 21 “democràcies plenes”. La llista l’encapçala Dinamarca, amb 90 punts, seguida de Finlàndia i Singapur.

Metrovalència recuperarà dimarts vinent, 18 de febrer, la freqüència habitual dels trens, que havia estat reduïda arran dels danys causats per la gota freda a estacions, vies i altres infrastructures de la xarxa. L’horari normal es reprendrà quan els combois de les línies 1, procedents de Bétera i Seminari, els de la 2, des de Llíria i Paterna, i els de la 7, de Marítim, arribin a l’estació de València Sud, una de les més afectades per les inundacions.

Els trens de les línies que passen per València Sud des de Castelló, en el cas de la 1, i des de Torrent Avinguda, en el de la 2 i la 7, encara no hi podran arribar perquè continuen les tasques de recuperació de les vies i infrastructures. Aquests trajectes es mantindran en autobús fins a València, tot i que, a partir de dimarts, entrarà en servei el nou intercanviador autobús-metro de València Sud.

Així ho ha explicat el conseller de Medi Ambient, Infrastructures i Territori, Vicente Martínez Mus, durant una visita a l’estació de València Sud. Ha assenyalat que preveuen que “abans de l’estiu” la xarxa de Metrovalència torni a ser operativa al complet, un cop resolts els danys de la gota freda. Martínez Mus ha dit que és el primer pas de la fase definitiva de la recuperació de la xarxa de metro i tramvia. “Amb això, recuperem el cent per cent de la freqüència habitual, que encara no estava restablerta”, ha afegit, tot indicant que, a partir de dimarts, es recuperaran les freqüències de 15 minuts.

Amb l’arribada de les línies 1, 2 i 7 a València Sud, els recorreguts de la 1 i la 2 s’ampliaran en cinc estacions, ja que fins ara només arribaven a plaça d’Espanya, i el de la 7 en una, perquè fins ara acabava a Sant Isidre.

Martínez Mus ha assegurat que això permetrà també millorar i racionalitzar el servei d’autobusos llançadora des de Picanya, Paiporta, Torrent i la Ribera. Els autobusos de Picanya i Paiporta arribaran a l’aparcament de l’estació, mentre que els de Torrent es dirigiran a l’estació de Safranar i els de Picassent i la Ribera, a l’antiga estació de Jesús. “Això ha de millorar substancialment tot el servei de llançadores” per als municipis que encara no tindran metro, ha remarcat el conseller, que ha subratllat que aquest pas s’emmarca en les obres de recuperació, amb una inversió de més de 100 milions d’euros.

Pressió per a tenir la xarxa a punt per a Falles

Martínez Mus ha agraït l’esforç dels treballadors de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i de les empreses implicades en les obres de recuperació. Ha dit que l’objectiu és que la xarxa estigui totalment restablerta abans de l’estiu, però que voldria que fos abans. També ha remarcat que cal reconstruir vies, catenàries i estacions, unes obres que depenen de l’arribada de materials de diverses tipologies.

Pel que fa a la capacitat del servei durant les Falles, Mus ha assegurat que “des de València Sud cap a la resta de la xarxa hi haurà el mateix dispositiu de cada any”. “Posarem tots els recursos necessaris perquè els usuaris dels municipis on encara no hi ha servei de metro tinguin el mínim perjudici possible”, ha conclòs.

El conseller ha detallat que també es treballa per a recuperar les instal·lacions de València Sud, on hi havia el centre de comandament, devastat per la gota freda. Mentrestant, aquest servei s’ha traslladat a Machado fins que se’n pugui habilitar un de nou.

Els treballs de renovació d’aquesta estació tenen un pressupost de prop de 20 milions d’euros i afecten vuit vies de circulació en servei i vint de caràcter auxiliar. En total, es renovaran 10.000 metres de via. A més, s’han destinat 11 milions d’euros a la reposició i reparació de les instal·lacions de seguretat ferroviària i protecció automàtica de trens en el tram Sant Isidre-Torrent.

Amb la recuperació del servei a València Sud, Metrovalència tindrà 127 estacions i parades operatives, en espera d’incorporar les 20 del tram Paiporta-Castelló. Fins ara, FGV ha adjudicat 38 contractes d’emergència per un total de 113 milions d’euros per reconstruir les infrastructures danyades per la gota freda.

L’alto-el-foc a Gaza penja d’un fil. El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha amenaçat de reprendre-hi la guerra si Hamàs no alliberava tots els ostatges abans de dissabte, 15 de febrer, tal com s’havia acordat. D’aquesta manera, segueix el camí del president dels Estats Units, Donald Trump, que aquest matí avisava que hi “desfermaria l’infern”.

“Si Hamàs no retorna els segrestats abans del dissabte al migdia, l’alto-el-foc acabarà i les forces de defensa d’Israel tornaran als combats intensos fins que Hamàs prengui una decisió final”, ha dit Netanyahu.

“Atès l’anunci d’Hamàs de trencar l’acord i no alliberar els ostatges, ahir a la nit vaig ordenar a l’exèrcit que acumulés efectius a l’interior i al voltant de Gaza”, ha dit. “L’operació s’efectua a hores d’ara i es completarà en un futur molt proper”, ha alertat.

Ahir, Hamàs va anunciar que suspenia “fins a nou avís” l’alliberament d’ostatges i va acusar Israel de dificultar el retorn dels desplaçats al nord de Gaza, atacar la població civil i obstaculitzar l’entrada d’ajuda humanitària. D’altra banda, el grup palestí va reiterar el seu compromís amb l’acord vigent d’ençà del 19 de gener, però va avisar que no faria més gests si Israel no compleix la seva part.

Com a resposta, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha instat Israel a anul·lar l’acord d’alto-el-foc si això no es compleix. “Si tots els ostatges no són retornats abans de dissabte a les dotze en punt, jo diria que serà el moment adequat perquè es desfermi l’infern”, ha declarat al Despatx Oval de la Casa Blanca. “Haurien de ser retornats a les dotze de dissabte, tots alhora, no pas a poc a poc, no dos aquí, un allà… Tots”, ha insistit.

Els Estats Units i el Regne Unit han refusat de signar la declaració de la cimera sobre la intel·ligència artificial (IA) de París, que defensa que aquesta tecnologia es desenvolupi de manera “inclusiva” i “ètica”.

Seixanta-un països, entre els quals, tots els membres de la Unió Europea, la Xina i l’Índia, han signat aquesta declaració conjunta per a reclamar que la IA sigui “inclusiva, transparent, ètica, segura i fiable”, i també “sostenible per a les persones i el planeta”. A més, el text reconeix la necessitat de reduir les desigualtats i donar suport als països en desenvolupament per a desenvolupar les seves capacitats d’intel·ligència artificial.

El vice-president dels Estats Units, J.D. Vance, ha assistit a la cimera, però la primera potència mundial no ha volgut signar la declaració. En la seva intervenció, Vance ha defensat el lideratge mundial dels Estats Units en el sector i la desregulació. A més, ha acusat la UE d’imposar limitacions excessives quant als continguts i la protecció de dades. Per exemple, ha criticat la recent regulació dels serveis digitals per a combatre la desinformació.

En canvi, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha defensat que la tecnologia havia de ser segura i havia de promoure valors i beneficiar la humanitat. “Volem una IA on tothom col·labori i tothom se’n beneficiï. Aquest és el nostre camí, el nostre camí europeu”, ha subratllat.

Gran inversió

En la cursa global per a desenvolupar-la, la UE destinarà més fons públics al sector. La dirigent comunitària ha anunciat una inversió de 50.000 milions d’euros per a la Iniciativa Europea per als Campions d’IA i un fons específic de 20.000 per construir quatre gigafàbriques d’IA a Europa. En total, espera que es destinin uns 200.000 milions d’euros d’inversió publicoprivada.

A l’altra banda de l’atlàntic, el president dels Estats Units, Donald Trump, va anunciar al gener una aliança entre tres gegants tecnològics– OpenAI, Oracle i Softbank –, que invertiran almenys 500.000 milions de dòlars (més de 480.000 milions d’euros) en el desenvolupament de nous projectes d’intel·ligència artificial als Estats Units.

a càrrec de Victòria Medina Fernando, arqueòloga - Lloc: Sala d'Actes Col·legi Presentació

El govern d’Andorra proposa que el referèndum sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea inclogui la possibilitat que el text entri en vigor de manera provisional. Ho ha explicat el secretari d’estat d’Afers Europeus, Landry Riba, que ha especificat que aquesta opció només s’aplicaria si Brussel·les decidís que el pacte havia de ser aprovat pels vint-i-set estats membres.

Riba també ha explicat que, per a fer possible aquesta aplicació provisional, caldria canviar un article de la llei de tractats internacionals. Ara bé, abans cal esperar que la UE s’hi pronunciï. Segons el govern andorrà, aquest pronunciament arribarà a l’abril, com a molt d’hora.

L’ex-conseller delegat de la Banca Privada d’Andorra (BPA), Joan Pau Miquel, ha denunciat les coaccions i amenaces que va rebre de l’anomenada policia patriòtica durant la seva intervenció en la comissió d’investigació del congrés espanyol sobre l’operació Catalunya.

L’agent 111.129 de l’operació Catalunya, premiat pel govern de Sánchez amb una destinació daurada a l’Haia

Ha explicat que la trama va violentar els drets fonamentals dels treballadors i accionistes i va enfonsar BPA i la vida de set-cents treballadors “per motius polítics espuris”. A més, ha recordat que havia hagut de passar dos anys en presó preventiva, un fet que ha definit com a extremadament dur. “Som víctimes d’un atac que es va gestar prop d’aquesta cambra i en mans de policies que ho farien tot per Espanya dirigits per polítics sense escrúpols ni moral”.

Durant la primera intervenció de la seva compareixença, ha assenyalat directament l’ex-ministre d’Interior Jorge Fernández Díaz, i ha advertit que la lawfare que va posar en marxa contra BPA demà podia anar contra qualsevol, perquè les amenaces, les extorsions i l’engany van propiciar una intervenció bancària injusta. “Hem estat víctimes per no cedir al xantatge i les extorsions de l’estat amb finalitats polítiques contra el nacionalisme català”, ha dit. “No van importar ni les persones ni el fet que els bancs complissin escrupolosament amb la legalitat en cada moment”, ha conclòs.

Un ex-comissari espanyol esbomba la connexió del PP amb mitjans de Madrid per a enfonsar dirigents independentistes

Pregària mariana i cant de l'Ave - Lloc: Gruta de Lurdes

a càrrec de Carme Porcel - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Acció Cultural del País Valencià, Famílies pel Valencià i un grup de famílies del barri de Russafa de València han anunciat la presentació d’un recurs al Tribunal Superior de Justícia valencià contra l’ordre de la Conselleria d’Educació que convoca el procediment de consulta als representants legals dels alumnes per a triar la llengua base, aplicable a partir del curs acadèmic 2025-2026. Aquesta consulta s’empara en la disposició transitòria segona de la llei 1/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, coneguda com a “llei Rovira”.

En aquest recurs, sol·liciten la suspensió de la consulta com a mesura cautelar. Aquesta petició es fonamenta en el fet que la llei de segregació lingüística està recorreguda davant el Tribunal Constitucional espanyol. Consideren que cal evitar que es prenguen decisions irreversibles basades en una norma que no té garantida la constitucionalitat.

Tot allò que han de saber les famílies sobre la consulta per la llengua a les aules

Segons que han explicat les entitats que presenten aquest recurs, pretenen evitar la realització d’una consulta que vulnera els drets lingüístics dels catalanoparlants. “Deixa la nostra llengua dins del sistema educatiu en una situació d’inferioritat respecte al castellà”, han dit. Les dues entitats i el grup de famílies denunciants consideren que l’objectiu de la consulta és l’arraconament del català dins del sistema educatiu i adverteixen de la situació de la llengua en els usos socials. Així, exigeixen a l’administració que protegisca el català i adopte mesures per a la seua recuperació social; consideren que el desenvolupament d’aquesta llei va en el sentit contrari.

“La protecció i promoció del valencià en l’àmbit educatiu són essencials per a garantir l’equitat lingüística i la cohesió social. Qualsevol decisió que afecte aquest àmbit ha de ser presa amb rigor, respecte al marc legal vigent i als estudis científics adients, amb la màxima transparència i participació dels consells escolars”, han dit les portaveus de les entitats denunciants.

Alexandra Usó: “Si no trien l’opció del valencià, els seus fills no estaran capacitats per a controlar les dues llengües”

El projecte Barcelona Urban Tech Hub, que albergarà la nova seu de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya i un centre d’innovació urbana, ha estat seleccionat pel comissari Carlos Ratti per participar en el Pavelló Central de l’Arsenal de la XIX Biennal d’Arquitectura de Venècia, que es farà del 10 de maig al 23 de novembre, amb el lema “Intelligens. Natural. Artificial. Collective”. La instal·lació “IAAC: Prototyping the Future” exhibirà una maqueta a gran escala d’aquest nou edifici icònic del districte 22@ de Barcelona, desenvolupat en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona.

Desenvolupada en col·laboració amb Barcelona Activa de l’Ajuntament de Barcelona, la nova seu de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya serà un hub per a incubar i accelerar iniciatives en tecnologies urbanes. El seu disseny donarà com a resultat un edifici amb emissions de CO₂ negatives, amb un metabolisme material i energètic orientat a l’autosuficiència. El projecte del ‘Barcelona Urban Tech Hub’ es planteja com “un manifest arquitectònic que explora el paper de la intel·ligència col·lectiva en la creació d’espais d’innovació urbana”. A través de l’ús de biomaterials, industrialització i estratègies autosuficients, l’edifici “es convertirà en un model de referència d’arquitectura avançada i regenerativa”.

Aquest nou edifici, dissenyat pels arquitectes Vicente Guallart i Daniel Ibáñez de Urbanitree, se situarà en unes antigues naus industrials de la Sibèria, en el districte 22@ del Poblenou (Barcelona). El projecte transformarà un edifici històric obsolet en un prototip d’arquitectura avançada, integrant solucions innovadores desenvolupades en l’última dècada per IAAC.

Maqueta a escala 1.10

En el Pavelló Central de l’Arsenal de la XIX Biennal d’Arquitectura de Venècia, s’exhibirà una maqueta a escala 1.10, representant la interacció entre l’estructura històrica de maó i la nova extensió vertical en fusta massissa, exemplificant així la redensificació sostenible del teixit urbà existent. El projecte es presenta com un manifest arquitectònic que converteix la intel·ligència col·lectiva en espais d’innovació urbana, a través d’una arquitectura ecològica i tecnològicament avançada.

L’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) és un centre d’educació, recerca i innovació que imagina, dissenya i prototipa el futur de les nostres ciutats. Amb més de dos-cents cinquanta estudiants de setanta països, la seva seu en el 22@ de Barcelona s’ha consolidat com “un referent internacional en arquitectura avançada i disseny sostenible”.

Urbanitree SLP, fundada per Vicente Guallart i Daniel Ibáñez, és una companyia d’arquitectura amb projectes ecològics a Europa, Àfrica i Àsia. Entre les seves obres destaca ‘Terrasses per a la vida’, l’edifici de fusta més alt d’Espanya, inaugurat el 2025 a Barcelona.

La Xarxa, 3Cat i RTVE han formalitzat avui una convocatòria per a seleccionar diferents projectes de documentaris televisius en català en procés de desenvolupament. La convocatòria serà oberta del 24 de febrer al 22 d’abril i els projectes seleccionats s’anunciaran en les sessions de presentacions públiques durant el Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC), que es farà l’11 de juny a Granollers (Vallès Oriental). Aquests documentaris seran coproduïts i emesos per les tres corporacions públiques. La categoria de documentari obert tindrà un pressupost de 275.000 euros, un 65% més respecte a l’any anterior, i la categoria d’històries de proximitat, 195.000 euros, un 85% més.

Ambdues categories estan obertes a productores i operadors audiovisuals catalans sense restriccions temàtiques i de les propostes se’n valorarà la qualitat artística, la solidesa del guió, l’estructura dels continguts i l’adequació narrativa i sonora. Els projectes s’hauran de presentar abans del 22 d’abril a cridadocumentals@laxarxa.cat, direccioncatalunya@rtve.es i cridesdocumentals@3cat.cat i els seleccionats seran escollits per un comitè expert format per representants de la Xarxa, RTVE i CCMA.

A l’acte de signatura de l’acord, celebrat avui a les instal·lacions de la Xarxa, hi han estat presents la consellera delegada de la Xarxa, Núria de José, la presidenta de la CCMA, Rosa Romà i el president de RTVE, José Pablo López. Aquest pacte respon a la voluntat de les tres corporacions per donar suport i fomentar la comunicació audiovisual en català i per, amb vocació de servei públic, unir esforços i recursos per promoure el coneixement de les arts, la ciència, la història de la cultura a la societat.

També busca fomentar la producció conjunta de continguts audiovisuals, el desenvolupament de continguts en formats multiplataforma i interactius, els projectes audiovisuals tecnològicament innovadors i l’intercanvi de programes.

La consellera delegada de la Xarxa, Núria de José, ha remarcat la importància de l’acord que permet explicar històries que parlen de valors. “Un acord que empodera les televisions locals i que mostra la voluntat de les tres corporacions d’apostar per la informació veraç i l’entreteniment de qualitat.”

La presidenta de 3Cat, Rosa Romà, ha assegurat que l’acord reforça l’aposta que ja havíem fet per dotar la nostra oferta de continguts de servei públic. En aquest sentit, Romà ha remarcat que els mitjans públics tenen el compromís d’oferir a la ciutadania continguts de qualitat com els documentals i fer-ho “en la nostra llengua, el català, i apostant pel talent i indústria audiovisual del país”.

Per la seva part, el president de la corporació de RTVE, José Pablo López, considera que la col·laboració entre els operadors públics és necessària en l’entorn de competència mediàtica actual. “La producció de documentals en català és un dels nostres objectius”. Per això, ha afegit, el 2024, RTVE es va sumar a la XAL per convocar un pitching per a la coproducció de documentals en català.

Fruit d’aquesta col·laboració, ha apuntat, es podran emetre aquest any vuit documentals a la desconnexió de La 2 i a RTVE Play. Aquest any, el pitching creix amb la incorporació de 3Cat, i per tant la col·laboració entre els operadors públics.

L’Audiència de Girona ha absolt l’acusat que s’enfrontava a tretze anys de presó per haver agredit sexualment una menor amb discapacitat en un municipi de l’Alt Empordà la tarda del 29 de juny de 2022. La sentència conclou que “no ha quedat acreditat amb la seguretat i certesa que requereix” una condemna que el processat abordés la víctima, de catorze anys, pel carrer, li fes tocaments, petons i li introduís un dit.

La secció quarta assenyala que les proves i els indicis fan sospitar que “algun incident va passar el dia dels fets” però que no són suficients per a atribuir-li l’agressió sexual. 

La menor té un retard maduratiu i un trastorn adaptatiu que li genera un grau de discapacitat psíquica del 65% i, en el moment dels fets, estava en procés de transició al gènere femení. No va declarar al judici, però, segons el seu relat, cap a les cinc de la tarda va anar al poble per passar una estona amb una amiga. Quan ja tornava cap a casa, es va trobar amb l’acusat prop del consultori local del municipi.

Els fets, segons la víctima

La víctima va explicar que l’home, a qui no coneixia de res, se li va acostar amb l’excusa de preguntar-li a quina hora obria el consultori, que a aquella hora ja estava tancat. Després, li va demanar ajuda per mirar els horaris que hi havia penjats. Va ser aleshores quan la va acabar subjectant pel braç i la va empènyer fins a una zona més apartada, on va agredir-la sexualment. La menor va aconseguir desempallegar-se del processat i fugir corrent cap a casa.

L’acusat va negar-ho tot. El tribunal, a més, considera “censurable i poc professional” l’exploració que li va l’equip d’assessorament tècnic penal i sosté que els professionals “van abordar d’una manera no adequada l’interrogatori”, atès que li haurien fet preguntes “clarament suggestives”. El tribunal desgrana que la víctima no tenia lesions provocades per la subjecció al braç ni tampoc van localitzar ADN a les proves biològiques forenses. Tampoc van declarar al judici els professionals que la van atendre psicològicament que haurien pogut “validar l’existència d’un trastorn o afecció derivada d’una agressió sexual”.

El govern espanyol ha aprovat l’avantprojecte de llei per a reformar les lleis de discapacitat i dependència. Segons el Ministeri de Drets Socials, la reforma reforça el sistema de la dependència i el modernitza per adaptar-lo a les necessitats actuals. El ministre Pablo Bustinduy ha defensat que la reforma posava fi a les retallades del Partit Popular i dissenyava un model de cures que enforteix l’estat del benestar. Ha explicat que l’objectiu no era únicament atendre més persones, sinó garantir el dret del benestar, l’autonomia i una vida independent, tot afavorint que les persones puguin romandre al seu domicili amb els suports i serveis necessaris.

Entre les principals mesures, s’estableixen dos drets nous: el dret a la teleassistència com a dret subjectiu, amb un enfocament preventiu, i el dret a l’accessibilitat universal, en compliment de l’article 49 de la constitució espanyola. A més, la reforma preveu d’agilitzar els tràmits administratius i reduir la burocràcia. Per exemple, les persones amb un grau de dependència reconegut seran considerades automàticament com a persones amb un 33% de discapacitat, fet que els simplificarà l’accés a ajudes i serveis.

També s’eliminen les incompatibilitats entre prestacions, imposades arran de les retallades del 2012, fet que permetrà acumular ajudes com ara l’accés simultani a un centre de dia i a l’assistència domiciliària. A més, desapareix el període suspensiu de dos anys que retardava la prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar i es faciliten els tràmits per revisar el Programa Individual d’Atenció (PIA). S’afegeix, també, un procediment d’urgència per a situacions de vulnerabilitat especial, en la línia de la llei de l’ELA, que prioritzarà casos de demència, aïllament social, violència masclista o precarietat econòmica.

Es flexibilitzen els requisits de la prestació per cures en l’entorn familiar, per tal que puguin no només puguin rebre l’ajuda familiars directes, sinó també parelles, amics o persones pròximes, adaptant-se a nous models de convivència i a les necessitats de persones que viuen soles. L’assistència domiciliària, fins ara centrada en les cures personals i domèstiques, s’amplia a activitats de la vida quotidiana, com ara anar a comprar o al metge.

Finalment, la reforma incorpora mesures per garantir l’accessibilitat universal, com ara la creació d’un fons per a adaptar espais i serveis públics, inclosos els hospitals i els museus estatals.

Bustinduy ha qualificat la reforma de “molt ambiciosa” i ha destacat que va acompanyada d’un augment de finançament sense precedents. Segons que ha detallat, el 2024 la partida destinada al sistema de dependència ha arribat als 3.411 milions d’euros, un màxim històric que representa un increment del 150% respecte del 2018 i del 200% respecte del 2014.

El govern ha aprovat avui la simplificació d’una vintena de tràmits habituals per als pagesos. Segons que ha explicat la consellera portaveu, Sílvia Paneque, la decisió s’emmarca en “la voluntat global d’agilitzar tràmits administratius”. Les complicacions burocràtiques són una queixa recurrent dels agricultors i dels ramaders, que ahir s’havien de manifestar amb talls de carreteres i tractorades per tot el Principat per a protestar, precisament, contra l’excés de tràmits, la desatenció de les institucions i els costs de protecció desmesurats. Finalment, les protestes es van desconvocar, perquè els portaveus dels pagesos van anunciar un acord amb el conseller d’Agricultura, Ramaderia Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig. Els pagesos partidaris de l’acord addueixen que conté millores substancials, però n’hi ha que l’han rebut amb molt de recel. L’organització dels Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, per exemple, han acusat el govern de vendre fum.

Els pagesos es planten a la Panadella: “Això no s’ha acabat. Som aquí per a demostrar la nostra força”

De moment, el govern ha decidit que suprimirà el requisit de tenir un pla de gestió agrària; que eliminarà el límit del nitrogen de referència per a la gestió de les dejeccions; que suprimirà la taxa per al certificat sanitari del bestiar malalt; i que, si els pagesos tenen un quadern digital, els eximirà de l’obligació d’omplir un llibre de gestió de fertilitzants i de presentar una declaració anual de gestió de dejeccions. Amb més vaguetat, el govern també ha aprovat de revisar altres tràmits, com ara els vinculats amb els regadius, amb el material vegetal i la biodiversitat o amb l’autorització de determinats projectes de plantes de biogàs. Entre les mesures aprovades també hi ha un nou disseny del procediment per obtenir llicències de caça o pesca i canvis en els tràmits per autoritzar o comunicar activitats amb risc d’incendi. 

La concreció dels acords ha començat per l’aspecte burocràtic, però encara hi ha molts detalls pendents. Segons que va explicar Ordeig, l’acord establert amb els pagesos preveu, entre més mesures, d’augmentar els recursos per al control de la fauna cinegètica, especialment dels conills; simplificacions administratives; millores fiscals per als agricultors professionals, que inclouen una rebaixa del tram autonòmic de l’impost que afecta els hidrocarburs i també els imposts de successions i transmissions; canvis en el pla de sequera; ajudes vinculades a adversitats climàtiques i més problemes del sector; mesures contra els robatoris; el compromís de fer un debat públic sobre l’acord de la Unió Europea amb el Mercosur; i la creació d’una comissió bilateral per a revisar el compliment d’aquests acords.

El Gremi de la Pagesia Catalana denuncia pressions i amenaces per a coartar les manifestacions

Els usuaris del transport públic podran carregar a la T-mobilitat més d’un títol diferent alhora a partir de demà, i ho podran fer tant a la targeta personalitzada de plàstic com al mòbil. En canvi, no podran fer-ho a les targetes de cartó, pensades per a un ús menys freqüent del transport públic, segons que ha informat l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona en un comunicat.

L’ATM apuja un 3% les tarifes del transport públic per al 2025

Fins ara, els usuaris només podien tenir un segon títol de reserva idèntic al que estigués en ús, i ara podran tenir títols de diferents gammes o zones tarifàries. Els usuaris podran tenir un màxim de dos títols diferents a la targeta de plàstic i fins a cinc al mòbil, i podran seleccionar quins volen fer servir en el moment de validar al transport públic.

Com canviar de títol?

El sistema sempre tindrà un títol seleccionat per defecte i, si es vol canviar a un altre títol, s’haurà de fer a través de l’aplicació mòbil o a les màquines d’autovenda. Per evitar errors en les validacions, tant en el transbord com a la sortida o en cas d’inspecció, l’usuari haurà de mantenir seleccionat el títol utilitzat durant tot el trajecte.

Validació múltiple

La targeta de plàstic no permetrà validar dos títols diferents de manera consecutiva en un mateix viatge, ja que, en fer-ho, es perdrà la informació de la primera validació. Ara bé: en cas de fer servir el telèfon mòbil, sí que es podrà fer una validació múltiple i canviar de títol durant el trajecte a causa de la seva capacitat d’emmagatzematge d’informació.