Ahir, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar per sorpresa que convocaria una consulta amb l’objectiu de recaptar l’opinió d’organitzacions, ciutadans i associacions sobre la conveniència de donar el vistiplau a l’oferta pública d’adquisició (OPA) del BBVA al Banc Sabadell. Avui, el ministre d’Economia, Comerç i Empresa espanyol, Carlos Cuerpo, n’ha fet públics els detalls.

Qui hi podrà participar?

Segons que ha explicat abans de participar en la quarantena reunió del Cercle d’Economia, les parts interessades podran participar-hi mitjançant un qüestionari disponible a la web del ministeri, on podran expressar la seva opinió sobre els criteris d’interès general i com els afecta l’operació.

Hi podrà participar aquells ciutadans, organitzacions, associacions i agents econòmics que consideren que poden veure’s afectats per l’OPA.

Fins quan es podrà votar?

Pel que fa als terminis, ha explicat que es podrà votar fins al 16 de maig. Després, el govern espanyol haurà de decidir si s’eleva o no l’operació al consell de ministres abans del 27 de maig. A més, ha dit que les opinions que es facin arribar mitjançant el formulari es podran fer públiques per aportar transparència al procés.

Com es pot accedir al qüestionari?

Tothom que vulguin participar en la consulta ho pot fer a través d’aquest enllaç. El formulari inclou un enllaç al comunicat de la CNMC sobre l’aprovació de l’OPA.

Què és una consulta pública?

Una consulta pública és un procés a través del qual el govern espanyol, abans d’aprovar una norma o prendre una decisió rellevant, sol·licita l’opinió de ciutadans, empreses, organitzacions i experts a fi de recopilar informació, suggeriments i preocupacions sobre el tema.

Cuerpo defensa que la consulta compleix la normativa

D’altra banda, ha defensat que aquesta iniciativa compleix amb la normativa i que el procés serà “molt respectuós” amb les competències de les institucions involucrades en aquest procediment.

Cuerpo ha afegit que l’objectiu és que les parts que es considerin afectades per l’opa puguin aportar tota la informació, d’acord amb criteris d’interès general no recollits per la Comissió del Mercat i la Competència espanyola (CNMC). La setmana passada, la CNMC espanyola va donar el vist-i-plau a l’operació amb condicions.

Díaz i Urtasun pressionen perquè el govern espanyol aturi l’OPA del BBVA al Sabadell

La cambra baixa del Bundestag ha elegit el dirigent de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), Friedrich Merz, com a nou canceller en la segona ronda. Poques hores abans, i contra tot pronòstic, el democristià havia encaixat la seva primera gran derrota en aquesta nova etapa, perquè no havia aconseguit la majoria absoluta que teòricament li garantia la coalició formada per la CDU, la Unió Social Cristiana (CSU) i el Partit Socialdemòcrata (SPD).

En la primera votació, només 310 diputats han votat a favor de Merz, per sota de la majoria absoluta, fixada en 316 vots, i molt lluny dels 328 escons que sumen conjuntament la CDU, la CSU i l’SPD.  Com que la votació és secreta, no ha quedat clar on hi ha pogut haver la fuita de vots, ja que divuit diputats han desertat del pacte. En la segona ronda, Merz ha rebut 325 vots i ha estat investit canceller.

Ahir, va prometre que la veu d’Alemanya tornaria a sentir-se a Europa i al món. “Serà un govern que es prendrà seriosament les preocupacions de la gent, un govern que farà que la seva veu s’escolti a Europa i al món”, va dir.

El president Artur Mas va participar ahir en la comissió sobre l’operació Catalunya al congrés espanyol. Dels espiats amb el programari Pegasus, Mas fou el segon de tot el món i el primer català. I no tan sols això: un nou informe del laboratori Citizen Lab ha destapat també ara un autèntic acarnissament contra la seua persona, amb cinc anys d’intromissions i trenta-dues infeccions del seu mòbil amb el programari espia.

Aquest acarnissament tan exagerat, i alhora tan significatiu, posa en relleu dues coses. La primera que –siga quin siga el nivell a partir del qual es va engegar l’operació Catalunya– a l’estat espanyol li feia molta por Artur Mas. Por de la seua evolució ideològica, de l’autonomisme a l’independentisme, i de les accions que podia impulsar com a president de la Generalitat de Catalunya. I la segona –ja ho sabíem, això, però ara s’ha fet molt més clar–, que és molt poc sensat discutir que Artur Mas és una víctima de la repressió espanyola.

Però la participació del 129è president en la comissió del congrés espanyol ha demostrat, a més, el seu nivell polític i la seua capacitat d’enfrontar-se a contraris a les seues idees. El seu estil, en definitiva. I, vist allò que es va veure ahir, s’entén que li tinguessen por. Mas era un polític moderat, molt obsedit per les formes, ben connectat amb la dreta moderada europea, preocupat per articular discursos coherents i per preparar les coses tant com es podien preparar. El Llibre Blanc sobre la Transició Nacional, que ell va impulsar, continua essent una guia única i extraordinàriament vàlida sobre com ha de fer la independència Catalunya i quines decisions haurà de prendre la república catalana les setmanes i mesos posteriors a la separació d’Espanya. I crec que aquesta actitud, rigorosa i poc estrident, és allò que feia por el govern espanyol.

Mas no era independentista. Se’n va fer. Ep, com se’n va fer la majoria del país. I moltes vegades he pensat que, en realitat, el moment més fàcil per a fer la independència hauria estat després de la consulta del 9-N, l’any 2014. El moviment era fortíssim al carrer i encara verge, sense els vicis que ha acumulat després; el PSOE encara dubtava sobre què havia de fer –Miquel Iceta encara trobava normal de fer un referèndum–, Europa s’ho mirava amb molta curiositat, després del referèndum escocès i sense haver estat encara enverinada per la toxina espanyola i per la violència estatal. Mas ho va proposar en una conferència solemne, amb molt de detall, però Oriol Junqueras una setmana després va fer miques qualsevol possibilitat d’acomplir-ho aleshores. Evidentment, el Primer d’Octubre, quan Mas havia estat apartat per l’exigència de la CUP, però amb Carles Puigdemont en lloc seu, encara fórem en la pràctica molt més a prop d’aconseguir-ho. Però ja era tot molt més difícil.

És un fet que Artur Mas era i és un home de dretes. I que, a partir d’una visió molt conscient del seu marc ideològic, va ser el responsable principal d’unes retallades que ell encara avui presenta com a inevitables, però que van ferir profundament els serveis socials del país. I era un home de Convergència Democràtica, un partit que va tolerar la corrupció –cosa que no impedeix que, precisament contra ell, s’instrumentalitzassen campanyes que finalment s’ha demostrat que eren del tot falses.

No és pas qüestió, ho torne a dir, de mirar cap arrere; especialment perquè ja no s’hi pot fer res. El passat no torna. I avui no podem posar-nos ni tan sols mentalment en aquell moment. Però jo he de dir que, escoltant ahir Artur Mas, costava de no pensar quin actiu tan gran va perdre el moviment, tot el moviment, no tan sols aquest partit o aquell, bàsicament per les obsessions ideològiques de la nostra esquerra. O dels partits que representen –deixem-ho així– l’esquerra del nostre moviment.

Avís final: les ucronies, en qualsevol cas, són males de gestionar i ningú no pot saber què hauria passat si no hagués passat tot allò que va passar. Que conste.

 

PS1. Josep Nualart Casulleras explica avui tot això d’Artur Mas, a partir del seu vastíssim coneixement sobre l’operació Catalunya i el Pegasus: “Mas, el pacient zero de la causa general d’Espanya contra els independentistes”.

PS2. El 17 de maig es presentarà a Cervera el nou govern del Consell de la República. Hauran passat tres mesos de les eleccions que va guanyar Jordi Domingo. Ara com ara, no se’n saben els integrants, però sí alguns detalls que Pol Baraza explica en aquest article.

PS3. El govern espanyol ha adoptat una mesura insòlita sobre l’OPA de BBVA contra el Banc Sabadell: obrir una consulta pública. Jordi Goula en fa l’anàlisi: “Sánchez esvalota l’OPA hostil del BBVA al Sabadell”.

PS4. Sergi Unanue continua el seu apassionant viatge per l’Antàrtida. Avui ens explica com és viure al continent gelat. Un article que no us podeu deixar perdre.

PS5. Durant trenta anys hem anat informant dia a dia de la realitat del nostre país i del món amb una visió rigorosa i compromesa amb l’exercici del periodisme i amb una voluntat nacional clara, en favor dels Països Catalans. Molts ens heu premiat amb el suport en forma de subscripció –i no tenim paraules per a donar-vos-en les gràcies. Però molts més heu llegit cada dia les nostres notícies i les opinions i anàlisis que us presentàvem sense fer mai cap aportació al sosteniment del diari. És a vosaltres que, especialment aquest mes, ens voldríem adreçar per demanar-vos aquest suport. En forma de subscripció o en forma d’una sola donació voluntària, un dia, i sense cap més compromís. Sincerament: pensem que, al cap de trenta anys, és un gest mínim de consideració, per a nosaltres d’una importància cabdal.

Anton Bruckner i l'adveniment del postromanticisme - Lloc: Sala Noble del C.C.Calisay

Ignacio Gil Lázaro, diputat de Vox per València al congrés espanyol, ha perdut els estreps durant l’interrogatori al president Artur Mas en la comissió sobre l’operació Catalunya. La intervenció ha estat tensa d’un bon començament i al diputat se l’ha vist en tot moment nerviós.

Gil Lázaro ha provat d’acorralar Mas en totes les preguntes acusant-lo d’haver-se saltat la llei durant la consulta sobre la independència del 9-N de 2014. El president ha explicat que just abans del 9-N, van fer una consulta al Tribunal Constitucional (TC) espanyol preguntant sobre com s’havia d’interpretar la resolució prèvia. Ha dit que la resolució era generalista i no se sabia com aplicar-se, i ha explicat que l’organisme mai no va respondre.

Mas anuncia una querella contra tots els responsables de l’operació Catalunya

Gil Lázaro li ha preguntat per què no va acatar la resolució del TC que suspenia cautelarment la llei de consultes i el decret de la convocatòria. Mas ha explicat que arran de la resolució, es va canviar el marc de la consulta, cosa que va generar una tensió interna entre els impulsors.

De resultes d’això, Gil Lázaro ha acusat Mas d’haver anteposat la normativa autonòmica al mandat de la constitució i al TC per aparença legal. “No val la pena seguir”, ha dit Gil Lázaro, en referència a la discussió. “Sí que val la pena”, li ha respost el president Mas, que ha assenyalat més d’una vegada que el diputat de Vox s’ha equivocat a l’hora de formular les preguntes, i això encara l’ha fet crispar més.

Rufián converteix la compareixença de Mas per l’operació Catalunya en un atac partidista contra Junts

El diputat de Vox també ha acusat Mas de tenir una “espècie de legitimitat” per actuar contra l’ordenament jurídic, i aquí és quan el president ha elevat el to i ha picat el crostó a Gil Lázaro. “Vostè sap que la junta de fiscals de Catalunya, nou fiscals, que cap és de tradició independentista, més aviat el contrari, va dir per escrit, per unanimitat, que la consulta no apreciava cap indici de delicte?”, ha dit Mas.

El president ha insistit que el govern del Partit Popular (PP) d’aleshores va ordenar al fiscal general que imposés un criteri. Mas ha explicat que uns dies després va dimitir arran de les pressions que rebia i ha assenyalat que el conflicte que hi havia entre el govern espanyol i el català era estrictament de caràcter constitucional.

[VÍDEO] Mas assenyala Sánchez-Camacho: “Venia amb un somriure i per darrere passava llistes negres a Villarejo”

La intervenció del president Artur Mas en la comissió sobre l’operació Catalunya del congrés espanyol ha versat sobre més qüestions que no pas l’espionatge i l’actuació d’organismes de l’estat espanyol contra l’independentisme català. En el torn de preguntes del Gerardo Pisarello, diputat dels Comuns, però sobretot amb Gabriel Rufián, portaveu d’ERC, s’ha passat a una picabaralla sobre el llegat polític del president català.

Rufián, que avui ha intervingut malgrat que habitualment ho fa la vocal suplent d’ERC, Pilar Vallugera, ha començat donant l’enhorabona a Mas per la seva valentia en la compareixença sobre l’operació Catalunya i la necessitat d’anar plegats tot i les diferències ideològiques, però la bona sintonia ha durat poc.

El titular. La veritat. pic.twitter.com/yLh2WD3q8N

— Gabriel Rufián (@gabrielrufian) May 5, 2025

[VÍDEO] Mas assenyala Sánchez-Camacho: “Venia amb un somriure i per darrere passava llistes negres a Villarejo”

Rufián ha centrat bona part de les preguntes sobre si ha tingut comptes corrents a l’estranger, un fet que sempre ha negat, o algun familiar seu, tot fent referència als diners que tenia el seu pare a Liechtenstein durant els anys vuitanta i que ha dit que van regularitzar; també sobre el nomenament de Daniel de Alfonso com a director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, així com la relació amb Jordi Pujol Ferrussola, fill del president Jordi Pujol i investigat per un delicte d’emblanquiment de capitals, del qual ha negat cap trobada amb ell durant la seva presidència.

De fet, li ha preguntat sobre els acords amb el PP i ha preguntat sobre Junts: “Què diria a l’actual formació política de la qual vostè forma part […] quan col·labora encara amb el PP, aquí al congrés, Junts encara vota, pacta, parla i en el futur encara més? Què li diria?”. Mas ha dit que aquesta mena d’opinions les dóna en privat.

L’enganxada final ha estat sobre el viatge que va fer com a conseller de CiU a Puerto Rosario, a l’Argentina, on hi havia inversions del fill de Jordi Pujol, i que ho ha justificat per la transferència de Ports a la Generalitat i ha citat altres viatges a ports de l’Índia, Boston o el Marroc.

[VÍDEO] Un diputat de Vox perd els estreps amb Artur Mas en la comissió sobre l’operació Catalunya

Lloc: Sala Josep Maria Arnau del C.C.Calisay

La jutgessa de Catarroja, que investiga la gestió de la gota freda del 29 d’octubre, ha tornat a rebutjar de citar a declarar com investigada la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé. En una interlocutòria publicada aquesta tarda, ha argumentat que la protecció civil és competència del Consell i ha tornat a criticar la “patent inactivitat” de la Generalitat durant les hores més crítiques de la tragèdia.

“M’emprenye perquè no puc fer el que feia, no tinc vida ara”: el testimoni de Juan, que va perdre la cama per la gota freda

En aquest sentit, ha reiterat que la declaració d’emergència no es va declarar a escala estatal ni tampoc en l’àmbit del Consell, del qual formaven part els dos únics investigats fins ara en aquesta causa: l’ex-consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, i el seu aleshores secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso.

En el mateix text, la magistrada també ha refusat d’elevar al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià la possible citació com a investigat del president de la Generalitat, Carlos Mazón. Ho ha justificat dient que la instrucció no ha acabat.

A més, ha recordat que s’ha tornat a oferir a Mazón la possibilitat de declarar voluntàriament com a investigat, arran de les denúncies i querelles presentades contra ell. De fet, aquest matí, els periodistes li han preguntat al president de la Generalitat sobre aquesta possibilitat a les portes del Palau i ha respost criticant al govern de l’estat espanyol.

La jutgessa de Catarroja descarta la responsabilitat penal dels batlles i cita com a testimonis els d’Utiel i Algemesí

Compromís i el PSPV han presentat més de quatre mil esmenes parcials al pressupost de la Generalitat per a 2025 –3.339 els socialistes i més de mil la coalició. Denuncien que aquests comptes retallen en sanitat, educació i cultura “amb l’objectiu de garantir la supervivència política” del president de la Generalitat, Carlos Mazón, i que aprofundeixen en les retallades i el negacionisme.

D’una banda, entre les esmenes del PSPV destaquen que els alts càrrecs de la Generalitat amb responsabilitat en matèria d’emergències reben formació. Unes altres de les seues propostes són que es prorrogue de manera indefinida l’abonament de transport gratuït per als afectats per la gota freda fins que es recuperen totalment les zones afectades, així com la posada en marxa d’un pla especial de vuitanta milions d’euros perquè les empreses, autònoms i sectors productius puguen fer front a la guerra aranzelària de Trump.

Els socialistes també urgeixen en les seues esmenes a retirar la subvenció per a la construcció de la nova Cambra de Comerç d’Alacant per a destinar aquests diners al Palau de Congressos d’Alacant. “Els diners públics han d’anar a infrastructures claus, i no al fet que Mazón es reforme el seu despatx. Aquest pressupost aprofundeix en les retallades i el negacionisme dels seus companys de viatge: la ultradreta. Representen tota la indignitat de Mazón i són un insult a tots els avanços aconseguits en els últims anys en la Comunitat Valenciana”, ha dit José Muñoz, síndic dels socialistes.

El PSPV també demana la convocatòria electoral, la dimissió de Mazón i la seua declaració voluntària davant la jutgessa de Catarroja (Horta Sud), que s’ocupa de la causa de la gestió de la gota freda en la qual van perdre la vida 228 persones.

Serveis públics, canvi climàtic i habitatge

D’una altra banda, Compromís ha registrat més de mil esmenes centrades en tres eixos: reforçar els serveis públics, adaptar-se i reduir l’impacte del canvi climàtic i les seues conseqüències, i garantir l’accés a l’habitatge. Segons que ha apuntat la coalició, aquestes esmenes han estat elaborades “després d’un intens treball amb la societat civil i els municipis per a recollir les necessitats reals de la gent.”

“El pressupost de Mazón no està pensat per a resoldre els problemes de la ciutadania, sinó per a salvar-se ell mateix, pagar serveis a Vox, que el manté en el poder, i acontentar els amics de sempre: empreses vinculades a la corrupció del PP, la sanitat privada, la privatització dels serveis socials, l’escola concertada”, ha criticat el diputat Carles Esteve en un comunicat.

Entre les esmenes presentades per Compromís destaquen mesures com una pujada salarial d’uns dos-cents euros per als docents, l’ampliació de les plantilles dels centres de salut amb la contractació de tres-centes infermeres escolars, dues-centes infermeres comunitàries, cent psicòlogues i cinquanta nutricionistes i terapeutes ocupacionals.

“No esperem que Mazón i el PP canvien la seua política i sabem que no aprovaran les nostres propostes, però sí que volem que la gent sàpiga que hi ha alternativa i una altra manera de fer política per a resoldre els problemes de la vida. Cadascuna de les nostres esmenes va en aquesta direcció”, ha afegit Esteve.

Retallades en la promoció del català

Finalment, Vox ha presentat un total de 132 esmenes al pressupost de la Generalitat per a 2025 que ha pactat amb el PP. Entre altres, la formació d’ultradreta demana de retallar les ajudes a la promoció del català en l’àmbit social i l’audiovisual, així com les aportacions a la Fundació Full, la Fundació Bromera, la Fundació Max Aub, la Federació de Muixerangues o la Federació Valenciana de Dolçainers i Tabaleters. A més, proposa de canviar la denominació de les ajudes a la “creació de continguts en valencià”, a “creació de continguts digitals en valencià i en anglès dirigits als segments de població infantil i juvenil”. També planteja reduir les aportacions als sindicats UGT PV i CCOO PV.

“M’emprenye perquè no puc fer el que feia, no tinc vida ara”: el testimoni de Juan, que va perdre la cama per la gota freda

Administració i finances - Lloc: Institut els Tres Turons

a càrrec d'Alejo Valdearena - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

La Unió Demòcrata Cristiana (CDU) alemanya, la Unió Social Cristiana bavaresa (CSU) i els socialdemòcrates de l’SPD han signat l’acord de coalició perquè el líder dels conservadors i vencedor de les eleccions, Friedrich Merz, esdevingui canceller i agafi el relleu d’Olaf Scholz.

Més de dos mesos després dels comicis, els membres del Bundestag votaran demà el nou cap de l’executiu. Avui, Merz ha promès que la veu d’Alemanya tornarà a escoltar-se a Europa i al món. En un discurs previ a la firma de l’acord de coalició, ha volgut destacar que el nou govern pretén d’impulsar el país amb reformes i inversions. “Serà un govern que es prendrà seriosament les preocupacions de la gent, un govern que farà que la seva veu s’escolti a Europa i al món”, ha dit.

En aquest sentit, el líder conservador ha reivindicat el paper d’Alemanya com a motor de l’economia europea. “Tots i cadascú de nosaltres en aquest nou govern sabem la responsabilitat que ens espera, tant davant els nostres ciutadans com davant la nostra història”, ha subratllat.

Un dels primers reptes que haurà d’afrontar el nou canceller serà la postura que adoptarà envers l’extrema dreta d’Alternativa per Alemanya (AfD). La formació, que va ser la segona força més votada en les últimes eleccions, va ser qualificada el passat cap de setmana per l’Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució del país com un grup de “naturalesa extremista” i “que menysprea la dignitat humana”.

Les joventuts d’Alternativa per Alemanya es dissolen per evitar la prohibició per extremisme

Després dels comicis, Merz va assegurar que no arribaria a cap pacte amb l’AfD. Malgrat el cordó sanitari promès i la designació per part de les autoritats alemanyes, l’administració dels Estats Units ha criticat durament la decisió. El vice-president estatunidenc i mà dreta de Donald Trump, JD Vance, ha acusat Alemanya de reconstruir un mur de Berlín, mentre que el secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, ha acusat Alemanya de ser una tirania disfressada.

Durant la campanya electoral, la situació econòmica del país i la immigració van ser les dues principals qüestions. En els debats electorals, Merz ja va supeditar el futur d’una coalició a un “gir radical” en immigració, arribant fins i tot a allargar la mà a l’AfD per tirar endavant una proposta per demanar normes més estrictes sobre la immigració a Alemanya.

De fet, els acadèmics situen el futur canceller en l’ala més dretana dins la CDU, sent una figura clarament rival de l’ex-cancellera Angela Merkel, que durant l’any 2015 va impulsar polítiques per admetre més d’un milió de refugiats procedents majoritàriament del Pròxim Orient.

Merkel critica el seu successor a la CDU per haver trencat la promesa de no dependre de l’extrema dreta

El nou executiu alemany estarà format per set ministres de la CDU, tres de la CSU i set de l’SPD. L’únic ministre de primer rang que repetirà en l’executiu serà el socialdemòcrata Boris Pistorius, que continuarà ocupant la cartera de Defensa.

Els socialdemòcrates també es quedaran ministeris com el de Finances o Cooperació Econòmica i Desenvolupament, mentre que la CSU s’encarregarà d’Agricultura, Interior i també Transport. La resta de carteres seran per a la CDU, entre les quals destaquen la d’Economia, o la d’Assumptes Exteriors.

El president Artur Mas, en la seva compareixença en la comissió sobre l’operació Catalunya al congrés espanyol, i preguntat pel diputat d’EH Bildu Jon Iñarritu si havia estat advertit o amenaçat, ha dit que no, però ha recordat el paper de la cap del PP a Catalunya aleshores, Alícia Sánchez-Camacho, considerada un element fonamental en l’operació Catalunya i l’espionatge contra els dirigents independentistes catalans.

Rufián converteix la compareixença de Mas per l’operació Catalunya en un atac partidista contra Junts

“Això no m’ho puc quedar a la reserva”, ha dit, i ha assenyalat que Sánchez-Camacho anava “sovint al Palau de la Generalitat a negociar coses, en un clima de col·laboració”: “I per un costat venia amablement, amb un somriure, a negociar coses, i a fer-se fotografies”, i per un altre, “passava llistes al senyor Villarejo, un comissari de la policia nacional en actiu, perquè mogués els fils perquè comencés a investigar legalment o il·legalment aquelles persones de la llista; és a dir, es feien llistes negres amb l’objectiu de destruir aquella gent.”

Sobre això, i aquesta doble cara de la dirigent del PP ha dit que potser va ser ingenu però que no s’ho “podia ni imaginar”.

[VÍDEO] Un diputat de Vox perd els estreps amb Artur Mas en la comissió sobre l’operació Catalunya

El Voluntariat per la llengua (VxL) va registrar l’any passat la xifra més alta de parelles lingüístiques de tota la seva història: 11.509. Amb aquest nou rècord, el programa impulsat pel Departament de Política Lingüística i gestionat pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) ja supera les 190.000 parelles formades d’ençà que va néixer l’any 2003, segons que informa el departament.

És la segona vegada que se superen les 11.000 parelles anuals –la primera va ser el 2019, amb 11.425 parelles. El creixement sostingut del programa també es confirma amb el nombre d’hores de conversa: 230.180 hores l’any passat. A més, s’hi van inscriure 8.571 persones noves: 6.205 com a aprenents i 2.366 com a voluntaris. La modalitat virtual, que permet de fer les converses a distància, també creix. L’any passat es van formar 1.818 parelles virtuals que es van comunicar des de 35 països diferents. D’ençà del 2017, ja se n’han creat més de 16.000.

A banda de les converses entre parelles, el VxL va organitzar 1.860 activitats complementàries, amb gairebé 30.000 participants, i es van signar 6.317 acords amb entitats i establiments col·laboradors.

El programa es basa en una fórmula simple: una hora de conversa setmanal durant deu setmanes entre una persona que vol millorar el català i una altra que ja el parla amb fluïdesa. Hi poden participar majors d’edat, i els participants disposen d’un carnet amb avantatges, com ara, descomptes per a concerts al Palau de la Música o subscripcions gratuïtes a revistes en català de l’APPEC.

Segons les enquestes de satisfacció, el 98,5% recomanaria el programa per aprendre català i el 95% dels aprenents diu que ha millorat la fluïdesa oral. L’acompanyament s’ha estès per tots els Països Catalans, i també a ciutats com Bozen, Pàdua, Torí, Flandes i Gal·les.

El president de la Generalitat Artur Mas ha comparegut avui a la comissió del congrés espanyol que investiga l’operació Catalunya. Avui mateix s’ha sabut que va ser espiat  amb el programa Pegasus durant cinc anys, d’ençà del juliol del 2015 fins al maig del 2020, i per aquest motiu, ha anunciat que presentarà una querella per haver estat el seu mòbil infectat trenta-dues vegades coincidint amb actes o reunions polítiques importants.

En un principi, havia dit que abans de decidir si la presentava s’esperava a escoltar la compareixença de l’ex-vice-presidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría. Tanmateix, Sáenz de Santamaría ha negat del dret i del revés qualsevol vincle amb l’operació de Catalunya, tot i que la guerra bruta de l’estat es va desenvolupar sota el seu mandat.

Un informe destapa l’acarnissament de l’espionatge a Artur Mas: cinc anys d’intromissions i 32 infeccions

Artur Mas ha explicat que com a demòcrata li hauria agradat que això mai hagués passat, i considera que ha estat una operació que qualifica “d’il·legal, il·legítima i immoral per destruir projectes polítics, idees i lideratges”. Ha afirmat que es va organitzar perquè no podien guanyar a les urnes i que, d’aquesta manera, es va provar d’alterar el dret de vot dels catalans. Així que ha assegurat que el principal perjudicat, més que Artur Mas o qualsevol altre, va ser el poble català.

El president català ha dit que vol que se sàpiga la veritat, però “sense ànims de revenja”, i que ho vol per donar objectius, perquè “l’única manera de compensar els mals que s’han fet a la democràcia espanyola, com a conseqüència com s’ha actuat per organismes centrals de l’estat, és sabent la veritat” i que, “en algun moment les persones que van ser responsables al marge de qualsevol marc legal hagin d’assumir responsabilitats”, tot concloent que va ser una operació amb la policia, periodistes i polítics involucrats.

[VÍDEO] Un diputat de Vox perd els estreps amb Artur Mas en la comissió sobre l’operació Catalunya

Falta una investigació judicial

En aquest context, ha exigit saber com se’l va poder espiar, qui ho va fer, i quin ús es va fer de la informació que hi havia al seu telèfon mòbil. “Si ningú em pot respondre aquestes preguntes, aleshores la pregunta és: Aquest tipus de causes no mereixen ser investigades? No mereixen una investigació en l’àmbit judicial?”, ha indicat. Mas ha celebrat que si més no el congrés sí que hagi obert perquisicions sobre aquest assumpte, però ha insistit que cal “fer un pas més” i que les conclusions de la comissió d’investigació tingui “conseqüències judicials” i es pugui contribuir així a “millorar la salut democràtica de l’estat espanyol” i a “restaurar la confiança de la gent en el sistema”.

A parer seu, “costa de creure” que Sáenz de Santamaría, que tenia a càrrec seu el CNI, no sabés res d’aquest espionatge, però tampoc no té proves que hi estigués implicada. “Qui podia autoritzar l’ús del programa Pegasus per entrar trenta-dues vegades al mòbil de qui en aquell moment era, les primeres vegades, president de la Generalitat de Catalunya, sense cobertura judicial? I tots sabem que aquest programa Pegasus només es ven als estats i que dins l’estat espanyol només hi podien tenir accés la policia nacional, la Guàrdia Civil o el CNI”, ha subratllat.

[VÍDEO] Mas assenyala Sánchez-Camacho: “Venia amb un somriure i per darrere passava llistes negres a Villarejo”

Preguntat per si el seu pla és presentar una querella criminal contra els responsables de l’operació Catalunya i una altra contra els de l’espionatge amb Pegasus o fusionar-les, Mas ha indicat que farà el que li recomanin els seus lletrats, si bé ha deixat clar que els dos assumptes van “de bracet”. “Una cosa suma amb l’altra; imagino que l’espionatge també servia per obtenir una informació que després es feia servir”, ha abundat.

“No hi ha camí per a millorar l’autogovern”

El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, i el dels Comuns, Gerardo Pisarello, han centrat les seves intervencions a l’actuació política d’Artur Mas quan era president de la Generalitat. Rufián i Mas han mantingut de fet, certs moments de tensió quan se li ha preguntat els vincles amb Jordi Pujol Ferrussola.

Rufián converteix la compareixença de Mas per l’operació Catalunya en un atac partidista contra Junts

En resposta a Pisarello, el president Mas ha dit que, arran de l’experiència de molts anys i el fracàs de l’Estatut, va decidir canalitzar el moviment ciutadà que s’havia creat i que l’havia abocat a fer-se independentista. “Si en un sistema constitucional com el TC que ha estat tramitat i aprovat a les Corts, a totes dues cambres, i aprovat en referèndum a Catalunya, no hi cap, vol dir que no hi ha camí per a millorar l’autogovern. Vaig arribar a aquesta conclusió”.

L’ex-vice-presidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría ha negat del dret i del revés qualsevol vincle amb l’operació Catalunya, tot i que la guerra bruta de l’estat va tenir lloc durant el seu mandat. “No tinc coneixement de cap policia patriòtica ni de cap operació Catalunya. No vaig donar mai cap instrucció de crear cap policia patriòtica, ni d’investigar ningú”, ha dit a la comissió d’investigació.

Així mateix, Santamaría també ha negat haver ordenat la intervenció del mòbil del president Artur Mas, que segons Citizen Lab va ser infectat 32 vegades amb Pegasus entre el 2015 i el 2020. “No, senyoria”, ha respost al diputat Jon Iñarritu. Tanmateix, ha afegit que el director del CNI d’aleshores, Félix Sanz Roldán, ja ho era en el govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

Cal destacar que Santamaría era la responsable de la intel·ligència espanyola d’ençà de l’arribada de Mariano Rajoy a la Moncloa (2011), per tant, durant bona part de la guerra bruta de l’estat. “No vaig donar mai una instrucció al director del CNI perquè vulnerés la constitució i la llei reguladora del centre”, ha afegit.

De totes maneres, ha dit que tan sols podia parlar pel període en què va ocupar el càrrec. “Jo no entenc d’operatives, però és sospitós que la informació [sobre el president Mas] aparegui precisament avui”, ha continuat.

Santamaría no ha volgut valorar les declaracions de l’ex-ministre Jorge Fernández Díaz, que va dir que la inscripció “M. Rajoy” en els papers de Bárcenas era l’ex-president espanyol. “La meva tasca no és fer valoracions, ni opinions, que poden ser aprofitades en causes judicials”, ha declarat.

“Mariano Rajoy és el principal dirigent polític que he tingut. És un home recte i just. És l’únic referent que tinc”, ha dit sobre l’ex-president. D’una altra banda, ha negat haver mantingut cap reunió amb l’ex-comissari José Manuel Villarejo.

La directora executiva de l’operació Catalunya

En l’intercanvi amb el diputat Josep Pagès (Junts), Santamaría ha insistit a negar l’existència de la guerra bruta. En aquest sentit, li ha demanat si no va rebre cap mena d’informació sobre l’operació en la comissió delegada del govern espanyol per assumptes d’intel·ligència. “A mi ningú mai em va donar cap informació sobre aquestes actuacions que no van existir”, ha respost.

“Si el president Rajoy era el responsable últim de l’operació Catalunya, vostè tenia les competències de directora executiva”, li ha dit Pagès, després de minuts d’evasives de tota mena. “Ni Sanz Roldán, ni ningú del centre, ni ningú del govern em va informar mai sobre res”, ha reiterat l’ex-vice-presidenta.

“No serveix de res”

La diputada Pilar Vallugera (ERC) també ha expressat el seu malestar pels driblatges de Santamaría. “Aquesta compareixença no serveix de res”, ha dit, abans d’afegir: “En algun moment admetran que hi va haver una falla en el sistema.” “No ha fet cap mena de pregunta. Ha fet afirmacions i aquestes afirmacions ja les he respost àmpliament. Hi ha una cosa que va funcionar, l’estat de dret. Quan un grup de líders van declarar la independència es va aplicar el 155 i les administracions van continuar funcionant”, ha respost l’ex-vice-presidenta.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que demà s’obriria una consulta pública prèvia a la decisió del govern espanyol sobre l’oferta pública d’adquisició (OPA) del BBVA sobre el Banc Sabadell.

Ho ha dit durant la Reunió del Cercle d’Economia, que es fa fins dimecres al Palau de Congressos de Catalunya. En un diàleg amb el president del Cercle, Jaume Guardiola, Sánchez ha explicat que l’objectiu era recollir l’opinió d’entitats, associacions i ciutadans abans de prendre una decisió sobre l’operació.

Ha recordat que el Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa espanyol tenia un termini de quinze dies per a traslladar la seva proposta al consell de ministres, que hauria de valorar l’OPA tenint en compte el criteri de “l’interès general”.

L’OPA del Sabadell ja roda per la teulada del govern espanyol | Anàlisi de Jordi Goula

La setmana passada la Comissió dels Mercats i la Competència (CNMC) espanyola va aprovar amb condicions l’oferta pública d’adquisició (OPA) del BBVA al Banc Sabadell. Això permet que el govern espanyol intervingui en l’operació i, fins i tot, en pugui modificar les condicions abans no sigui definitiva.

Els compromisos són garantir la presència d’oficines del Sabadell i l’accés a caixers en zones poc poblades, amb rendes baixes o amb escassa competència. La majoria dels compromisos tindran una durada de tres anys, prorrogables per dos anys més en el cas del crèdit a pimes; i d’any i mig en el cas dels caixers. La CNMC supervisarà el compliment dels compromisos durant el temps estipulat.

L’executiu espanyol ha expressat reiteradament la seva oposició a la fusió i Sumar ha pressionat especialment els darrers dies perquè no es produeixi. Des del primer moment, el govern de Pedro Sánchez ha manifestat preocupació pels efectes que la concentració bancària podria tenir sobre la competència i la disponibilitat de serveis financers en determinats territoris.

L’aval de la CNMC és un pas significatiu per al BBVA, que ja va intentar de comprar el Banc Sabadell l’any 2020, però aleshores l’operació va fracassar. Ara, amb una nova proposta que inclou una opa hostil, l’entitat espera guanyar prou suport entre els accionistes del Sabadell per tirar endavant la fusió.

Compromís qualifica de fugida el viatge del president Carlos Mazón a Nova York i Miami. Fugida perquè això li va permetre no participar pràcticament en el congrés del Partit Popular Europeu que es va fer a València la setmana passada, o en festes on històricament participen els presidents de la Generalitat, com ara el romiatge a la Santa Faç a Alacant i els Moros i Cristians d’Alcoi.

Compromís vol saber quina ha estat l’agenda d’aquest viatge, amb qui s’ha reunit i quines gestions ha fet. També ha sol·licitat la factura de totes les despeses, tant del viatge com de les dietes. “Els valencians tenim tot el dret a saber què va fer el president Mazón als Estats Units perquè dijous no va estar en la Santa Faç ni dissabte a Alcoi”, ha dit el síndic Joan Baldoví.

Carlos Mazón es va deixar veure ahir a la Santa Faç. Hi va arribar corrent i amb roba d’esport escortat pel seu cap de gabinet, José Manuel Cuenca. Quan li van preguntar per l‘anunci que Compromís va posar a Times Square, el president va respondre que Compromís feia el que feia. Avui Baldoví li ha respost que ells ja havien mostrat la factura de l’anunci, que havia costat 132 euros, 150 dòlars al canvi, i que havia pagat Vicent Marzà. A continuació, Baldoví ha anunciat que també havien demanat la factura del congrés del Partit Popular Europeu i el justificant de pagament, i ha recordat exemples d’uns altres actes en què el partit no ha pagat pels espais on ha fet congressos, com ara un d’organitzat a la Fira d’Alacant.

La fiscalia de sala de drets humans i memòria democràtica espanyola, encapçalada per Dolores Delgado, ha obert per primera vegada una investigació sobre la detenció i posterior deportació de milers d’exiliats republicans a l’estat francès que van acabar internats als camps d’extermini nazis.

L’objectiu és esclarir si hi va haver una col·laboració directa entre la dictadura de Francisco Franco i el règim nazi per a fer possible aquests trasllats als camps de Mauthausen i Gusen, entre més, on els deportats van ser sotmesos a treballs forçats, tortura, desaparició i assassinat.

La fiscalia espanyola actua en compliment de la llei de memòria democràtica espanyola, després d’haver rebut un expedient tramès per la magistrada del Registre Civil Central sobre la inscripció de la defunció dels 4.435 deportats en aquells camps, molts dels quals encara no han pogut ser identificats. L’obertura de la investigació coincideix amb el vuitantè aniversari de l’alliberament del camp de Mauthausen, on van morir la majoria de deportats republicans.