La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, afronta una nova prova judicial per l’opacitat en les negociacions amb les farmacèutiques sobre els vaccins contra la covid. El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) es pronunciarà demà sobre el recurs de The New York Times per la negativa de la institució a revelar els missatges de text intercanviats entre Von der Leyen i Albert Bourla, director general de Pfizer entre el 2021 i el 2022.

La Comissió Europea va denegar la sol·licitud al·legant que no disposava dels documents i el diari ha reclamat al tribunal que anul·li la decisió. Ara el tribunal decidirà si, pel fet d’haver-se negat a publicar el contingut, s’ha incomplert les normes de transparència. La decisió no solament tindrà implicacions importants sobre com els funcionaris europeus gestionen allò que es negocia a porta tancada, sinó que també pot representar una taca en la gestió de Von der Leyen, que va començar el primer de desembre, en un moment en el qual prova de mantenir la rellevància davant uns estats que com més va més volen intervenir en qüestions financeres o de fronteres.

El TGUE haurà de dir si els missatges de text s’han de classificar com a documents i, per tant, si són aptes per a ser publicats en nom de la transparència. Activistes i col·lectius diuen que els missatges s’han de tractar com qualsevol altre mitjà de comunicació oficial quan tracta d’elaboració de polítiques, mentre que la Comissió diu que no ha de ser així. Una vegada s’hi pronunciï el tribunal, les parts encara podran recórrer en darrera instància al Tribunal de Justícia de la UE.

Els missatges de la discòrdia

L’existència dels missatges es va revelar en una entrevista a The New York Times l’abril del 2021, on Bourla va descriure els seus intercanvis com un foment d’una “profunda confiança” i una facilitació de la negociació d’un acord substancial sobre vaccins. Aquest acord, de maig del 2021, que es va ampliar arran dels incompliments d’AstraZeneca, implicava que la UE es comprometés a comprar fins a 1.800 milions de dosis del vaccí de Pfizer contra la covid.

Preguntat pel contingut d’aquests missatges, l’executiu comunitari va dir que s’havien esborrat. A començament del 2023, The New York Times va portar als tribunals de la UE el cas, conegut com a Pfizergate. El diari acusa l’executiu de Von der Leyen de vulnerar les regles sobre l’accés públic als documents de les institucions europees i vulnerar el dret de la informació. Brussel·les argumenta que ha estat “incapaç de trobar” els missatges. En canvi, el diari diu que no els va registrar de la manera que marca el reglament europeu sobre l’accés a documents públics i, per tant, creu que els va descartar “il·legalment”.

Com a part del cas, el tribunal va fer una vista a Luxemburg al novembre. La gran sala del tribunal va manifestar el seu escepticisme sobre la negativa de la Comissió a publicar els missatges de text. Els jutges van mostrar-se molestos perquè els representants de la Comissió no van poder explicar com es decidia què era important i què no. Després de més de tres hores de debat, els jutges van criticar durament les respostes i l’actitud de la Comissió a la sol·licitud de The New York Times, així que tot sembla que apunta cap a una sentència en contra de la gestió de Von der Leyen.

Sobre això, la Defensora del Poble de la Unió Europea, Emily O’Reilly, va demanar a la Comissió Europea transparència en el cas d’aquests missatges de text SMS. També va reclamar una actualització de la llei que marca quines comunicacions s’han de conservar per incloure-hi els missatges de text que són “importants”. “Quan es tracta del dret a l’accés públic de documents de la UE, és el contingut, i no el dispositiu o la forma, allò que compta. Si un missatge de text està relacionat amb polítiques o decisions de la UE, s’hauria de tractar com un document de la UE”, va dir O’Reilly el gener del 2022.

La pressió sobre Von der Leyen per la compra de vaccins no acaba aquí. De fet, la Fiscalia Europea, encarregada d’investigar delictes financers greus contra els interessos financers de la UE, ha confirmat que havia investigat la Comissió sobre la seva gestió de les adquisicions de vaccins.

a càrrec de Laura Rubirola Sala, productora executiva de cinema i televisió - Lloc: Sala d'Actes Col·legi Presentació

Lloc: Sala Gran d'entitats del C.C. Calisay

L’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) ha acusat el PSIB de “cinisme lingüístic” arran de les declaracions del seu portaveu al parlament, Iago Negueruela, que acusava el PP de perseguir la llengua en matèria educativa. L’entitat li ha respost que “amb la llengua no s’hi pot jugar”.

El PSIB fa una crida a participar en la Diada per la Llengua pels atacs de Prohens al català

Segons l’ASM, aquestes paraules contrasten amb l’acció política de Francina Armengol, que en les dues darreres legislatures “castellanitzà l’escola fins al punt de fer baixar deu punts l’aprenentatge del català a primària”. Tot i que l’organització admet que és innegable que el PP no fa res per l’escola en català, recorda que Armengol “no va fer complir el decret de mínims ni va recuperar el servei d’ensenyament del català”. Això sí, valora que va retirar el decret del trilingüisme com li reclamava la manifestació més multitudinària de la història de les Illes.

També censuren el PP per haver suprimit el requisit de català a la sanitat i a més sectors de la funció pública. Ara bé, puntualitzen que els socialistes pretenien fer el mateix, fins que es van veure forçats a restringir-ho a unes quantes especialitats.

L’ASM retreu, a més, que la formació socialista no recuperés la llei de comerç que garantia el dret d’atenció en català, ni tampoc Televisió de Mallorca, “mentre destinava els diners de l’ecotaxa a finançar festivals de música en castellà d’una ràdio privada de Madrid”.

Les associacions més representatives de víctimes de la gota freda s’han reunit avui amb bona part dels màxims dirigents de la Unió Europea. En conferència de premsa conjunta, els representants han denunciat que havien estat rebuts abans per les institucions europees que no pas per la Generalitat Valenciana, a qui han acusat d’aïllar-los.

La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, s’ha compromès a visitar la zona zero i diuen que la presidenta de la Comissió Europea s’ha mostrat solidària i s’ha compromès a estudiar possibles protocols. Per la seva banda, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, hauria assenyalat que el PP espanyol és singular i que s’interessarà per a saber per què Mazón no ha rebut les víctimes.

En la conferència de premsa després de la reunió del ple del Consell, avui mateix, la vice-presidenta Susana Camarero ha canviat radicalment de to, després d’haver assegurat la setmana passada que hi havia associacions polititzades. Quan ha estat preguntada sobre per què les víctimes són rebudes a Brussel·les i no pas a València, ho ha negat i ha assegurat que la Generalitat ja s’ha reunit amb algunes víctimes i que té “les portes obertes” per a rebre’n d’altres, tant individualment com col·lectivament.

“Ens han fet sentir reconfortats”: les víctimes de la gota freda denuncien al cor d’Europa el menysteniment de Mazón

De fet, ha reivindicat la tasca del govern valencià i del Partit Popular, mentre ha carregat contra els socialistes i el govern espanyol. “Som nosaltres els que respectem i rebem a les víctimes. Tant el govern d’Espanya com Pedro Sánchez no han fet cap acte ni cap homenatge ni han rebut a ni una sola víctima de la dana”, ha dit Camarero. També ha destacat que tant Von der Leyen com Metsola són del PPE i ha dit que Teresa Ribera, que ha rebut a les víctimes com a comissària europea, segurament ho ha fet obligada per les agendes de Von der Leyen i els líders del PPE”. “El 29 d’octubre estava fent lobby a Brussel·les en comptes d’estar preocupada per la situació que es vivia a València, tot i ser la responsable de la CHX i AEMET, la mateixa Teresa ribera que no ha vingut ni un sol dia a València en quasi 7 mesos”.

Així, ha afirmat que “les víctimes són la nostra prioritat, estan sempre, en els últims set mesos quasi, en l’acció del govern i el nostre respecte, suport  i proximitat i afecte amb totes i cada una de les víctimes”. De fet, ha negat les acusacions de no haver rebut cap víctima i ha assegurat que”el president ha rebut víctimes i associacions de víctimes i ha manifestat obertament obertes que està disposat a rebre a cada una de les víctimes individuals o col·lectivament, a través de les associacions”.

“Les víctimes no tenen color polític i estan en el nostre priorat i mereixen tot el respecte”, ha reblat, en un canvi de to evident respecte de la setmana passada, mentre ha apuntat contra els socialistes perquè “utilitzen el dolor de les víctimes”. “Hem estat al seu costat, els hem agafat la mà i no els hi hem deixat anar d’ençà del començament”, ha dit Camarero tot reivindicant-se ara com a defensor dels afectats per la gota freda.

El dirigent del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), Abdul·là Ocalan, ha aplaudit la decisió de l’organització de dissoldre’s i posar fi a la lluita armada contra l’estat turc. Ho ha dit en un comunicat difós pels seus advocats des de la presó d’Imrali, a la mar de Màrmara, on és reclòs d’ençà de fa vint-i-cinc anys.

“Amb respecte, aplaudeixo les decisions preses en el dotzè congrés històric del PKK i els missatges que s’hi han expressat per al nou període”, afirma Ocalan en el text, que ha difós el despatx Asrin Hukuk Bürosu, que el representa.

El PKK va anunciar dilluns que, en el congrés fet la setmana passada, havia decidit de dissoldre la seva estructura organitzativa i posar fi a la lluita armada. “Això culmina la missió històrica del PKK”, van dir.

Setmanes abans, Ocalan havia fet una crida en aquesta direcció, fruit dels esforços per arribar a un acord de pau amb el govern de l’estat turc.

a càrrec de Carme Porcel - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

El parlament ha modificat les normes que regulen l’accés dels mitjans de comunicació amb l’objectiu d’anticipar-se a futurs conflictes i lluitar contra la desinformació. Ho va aprovar la mesa dimarts passat i s’ha publicat avui al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, el mateix dia que la cambra ha signat un conveni de col·laboració amb el Consell de la Informació de Catalunya (CIC).

La nova regulació, treballada conjuntament aquests darreres mesos amb el Col·legi de Periodistes, el Col·lectiu Ciutadella i el Grup Ramon Barnils, incorpora el compromís amb el codi deontològic de la professió periodística. El CIC serà l’òrgan encarregat de resoldre dubtes sobre les possibles concessions.

Segons fonts parlamentàries, l’objectiu és anticipar-se a possibles problemes amb la irrupció de pseudo-mitjans de comunicació, com ja ha passat al congrés espanyol. També es preveu d’elevar aquesta regulació al reglament de la cambra, amb la intenció d’incloure sancions per incompliments dels principis ètics i deontològics.

Les normes estableixen que l’acreditació “es dóna als periodistes, als fotògrafs i als equips de rodatge que treballen per a mitjans de comunicació ‘bona fide’ (de bona fe) i compromesos amb els principis ètics de la professió periodística i amb el Codi deontològic de la professió periodística a Catalunya”. La concessió i la gestió d’acreditacions dependrà  del departament de comunicació del parlament.

De la mateixa manera, les normes assenyalen que els mitjans que vulguin acreditar-se “han d’estar constituïts com a empresa informativa, amb independència editorial i finançament transparent, i han de tenir codi d’identificació fiscal, seu social, equip directiu, redacció, administració i dades corporatives de contacte”.

En els casos que la sol·licitud d’acreditació comporti dubtes sobre el compliment dels requisits, les normes faculten el departament de comunicació per a demanar amb caràcter previ un informe al Consell de la Informació de Catalunya (CIC), l’entitat que vetlla pel compliment del Codi Deontològic periodístic. Aquest informe consultiu s’haurà d’elevar a la mesa per a adoptar una decisió definitiva.

D’altra banda, s’estableix que tots els professionals acreditats han de signar una declaració responsable que manifesti el coneixement de les normes de conducta.

Conveni amb el CIC

Avui, el president del parlament, Josep Rull, i el president del CIC, Josep Carles Rius, també han signat un conveni de col·laboració. En aquest document, a més de reiterar el contingut de les normes d’acreditació, la cambra reconeix el paper fonamental dels mitjans de comunicació en la difusió de l’activitat del parlament i la seva contribució al bon funcionament d’una societat democràtica i en la promoció de la transparència, la rendició de comptes i la participació ciutadana.

El Parlament i el CIC han justificat l’acord de col·laboració perquè comparteixen la preocupació per la proliferació de campanyes de desinformació i la difusió de continguts falsos al marge dels principis i l’ètica periodística. Han afegit que l’objectiu del conveni és avaluar, assessorar i protegir el bon exercici del dret a la informació dins l’àmbit parlamentari.

En la seva intervenció, Josep Rull ha defensat que el conveni signat és una declaració d’intencions. En primer lloc, del compromís de la cambra amb la difusió de l’activitat parlamentària, la transparència i el rendiment de comptes. En segon lloc, de la “voluntat de fer valer el paper determinant i imprescindible dels mitjans”. I, en tercer lloc, per a “afrontar la desinformació garantint una informació veraç”.

El Pacte Nacional per la Llengua, que s’ha presentat aquest migdia, signat pel PSC, els Comuns, ERC i desenes d’entitats, és molt clar sobre l’ús que ha de fer el govern del català. Ho estipula amb un objectiu general: “Garantir que el català és sempre la llengua d’ús institucional i corporatiu normal del govern.” I un altre d’específic: “Garantir que les institucions de la Generalitat i els seus representants s’expressen sempre en català, com la llengua d’ús normal, en les comunicacions adreçades a la societat catalana.” El govern ha concretat després que tan sols es comprometia a fer-ne un ús preferent “excepte en situacions concretes”.

Què diu el Pacte Nacional per la Llengua? De les inversions a les mancances legals

Després de la signatura del pacte, en la conferència de premsa de cada dimarts, la portaveu del govern, la consellera Sílvia Paneque, dit que el pacte els comminava a fer un “ús preferent i a garantir l’ús del català en actes institucionals”, però ha dit que hi hauria excepcions. Per exemple, continuaran responent a preguntes en castellà si són “per a mitjans que tindran repercussió més enllà de Catalunya”. “S’estimen les llengües que s’utilitzen. La protecció d’una llengua en cap cas no ha d’anar en detriment d’una altra”, ha dit Paneque. La portaveu considera que l’objectiu del pacte és “involucrar la societat catalana en el seu conjunt per augmentar i incentivar l’ús social del català”, però no pas que hi hagi canvis en l’ús del castellà. 

El pacte, reclamat de fa anys per les entitats i ajornat, d’entrada, pel govern de Pere Aragonès, preveu una inversió anual de més de 200 milions d’euros, que acaparen sobretot un rellançament del Consorci per la Normalització Lingüística, un increment de les aules d’acollida en escoles i instituts i un paquet de subvencions per a mitjans i empreses del sector cultural. Però, en la lletra petita del pacte, moltes dotacions pressupostàries s’atribueixen a costos interns o són “per determinar”. Entitats que han signat el pacte, com la Plataforma per la Llengua o Òmnium Cultural, han criticat que era poc ambiciós o insuficient en termes econòmics. Paneque ha defensat les dotacions actuals: “Sempre es pot pensar que s’hi poden dedicar més recursos i probablement podria ser, però voldria posar en relleu que és la quantitat més gran mai destinada a polítiques lingüístiques a Catalunya.”

Paneque ha assegurat en tot cas que els diners prevists estaven garantits encara que el govern no hagués aconseguit d’aprovar el pressupost d’enguany, perquè són de dotacions que no depenen de cap suplement de crèdit. Així i tot, ha admès que la creació del Departament de Política Lingüística amb l’estructura pertinent no havia “estat fàcil”.

Per una altra banda, la portaveu ha descartat que s’impulsés cap mesura legal per a concretar el pacte. “El govern interpreta que ara és el moment d’augmentar de manera efectiva l’ús social i la millora del coneixement i de l’ús del català a Catalunya. Això no requereix lleis; requereix recursos i de polítiques”, ha dit Paneque.

El Pacte Nacional per la Llengua neix coix: per què no el signen Junts i la CUP?

El govern ha aprovat un decret llei que ajorna l’entrada en vigor de la modificació de la taxa sobre les estades en establiments turístics fins al primer període de liquidació que s’obri després de la publicació del decret.

Els Comuns i el govern pacten un augment de la taxa turística, que pot arribar a duplicar-se

Segons que ha explicat en un comunicat, la voluntat és garantir seguretat jurídica al sector mentre els canvis es debaten al parlament.

La portaveu del govern, Sílvia Paneque, ha dit que treballen per arribar a un acord i ha demanat als grups parlamentaris que tinguin en compte la necessitat de crear un entorn jurídicament estable.

Amb tot, ha remarcat que no es negocia la naturalesa de la taxa i ha recordat que ja hi ha un decret inicial convalidat, que es tramita com a projecte de llei.

També ha explicat que aquest nou decret respon al fet que la tramitació parlamentària és “molt més llarga que el termini” que s’havia estimat en un primer moment. En aquest sentit, ha expressat la voluntat que s’aprovi tan ràpidament com sigui possible.

Les associacions més representatives de víctimes de la gota freda s’han reunit aquest matí amb bona part dels màxims dirigents de la Unió Europea, més de mig any després de la catàstrofe.

Els representants s’han reunit amb la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, i amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, entre més eurodiputats. El PP valencià i espanyol ha tornat a plantar les víctimes perquè en aquesta trobada no hi ha participat cap eurodiputat del grup. “No ha vingut ningú del PP, hem tingut el suport de la resta dels partits. No els hem trobat a faltar. A València, no hi són. Per què hi haurien de ser aquí?”, s’ha preguntat Rosa Maria Álvarez, presidenta de l’Associació Víctimes Mortals DANA 29-O.

En una conferència de premsa conjunta, les associacions han denunciat que han estat rebuts abans per les institucions europees que no pas per la Generalitat Valenciana, a qui han acusat d’aïllar-los.

Mariló Gradolí, presidenta de l’Associació de Víctimes de la Dana 29 d’octubre del 2024, s’ha queixat que la veu de les víctimes s’ha censurat a les institucions valencianes, i que per això han hagut d’anar a Europa. “Aquí, ens han escoltat i ens han fet sentir reconfortats. Hem parlat de la gestió de la DANA, de la responsabilitat d’un model polític de negacionisme climàtic i hem explicat la situació de la zona zeroa”, ha dit Gradolí. I ha afegit: “Que les institucions europees ens rebin abans que les institucions valencianes diu molt del govern que tenim. No cal una altra valoració. Encara ens continuen vetant a les comissions d’investigació”.

En les reunions hi han participat l’Associació de Víctimes de la Dana 29 d’octubre del 2024, l’Associació de Damnificats per la Dana Horta Sud-València i l’Associació Víctimes Mortals DANA 29-O. Rosa Maria Álvarez ha explicat que la trobada ha servit per a posar-se cara i per a veure que darrere de les víctimes mortes hi ha famílies trencades, que no són pas números. “Són persones i, a més, assassinades”, ha dit.

Compromís a estudiar procediments i mecanisme de prevenció

Segons que han explicat les associacions, Von der Leyen s’ha compromès a visitar la zona zero i a estudiar procediments i mecanismes de prevenció i protecció civil.

Les associacions han traslladat a Von der Leyen que hi va haver una negligència durant la gestió de l’emergència i diuen que la presidenta de la Comissió Europea s’ha compromès a estudiar possibles protocols. “La UE es mostra solidària, donant suport a la recuperació avui i la resiliència per a demà. Aquesta tragèdia ha de guiar els nostres preparatius per al futur”, ha dit Von der Leyen en un piulet.

Sobre Metsola, les associacions expliquen que els ha dit que les víctimes de la gota freda han estat víctimes dels governs del negacionisme del canvi climàtic –sense assenyalar directament Carlos Mazón– i s’ha compromès a reforçar l’assistència psicològica i el jutjat d’instrucció número 3 de Catarroja, que investiga la gota freda. També diuen que Metsola ha assenyalat que el PP espanyol és singular i que s’interessarà per a saber per què Mazón no ha rebut les víctimes.

El comportament de Von der Leyen i Metsola contrasten de ple amb el comportament del PP valencià i l’europeu. Per exemple, a la comissió de Peticions Ciutadanes, amb Dolors Montserrat, vice-presidenta, com a màxima representant del PPE, van denegar el mes de març la compareixença de les associacions davant el Parlament Europeu per a exposar les greus deficiències en la gestió de la gota freda.

Humbled to meet with associations of Valencia flood victims and their families.

I am grateful to them for having shared their stories.

The EU stands in solidarity, supporting recovery today and resilience for tomorrow.

This tragedy must guide our preparations for the future. pic.twitter.com/ec4uzEkXQ7

— Ursula von der Leyen (@vonderleyen) May 13, 2025

Les associacions també han parlat amb les dirigents europees sobre el Fons de Solidaritat de la UE per ajudar en la recuperació, i han demanat que la reconstrucció sigui enfocada en la sostenibilitat i hi hagi compromís ferm en la reconstrucció verda i sostenible, tenint en compte el canvi climàtic.

El president de l’Associació de Damnificats per la Dana Horta Sud-València, Christian Lesaec, ha explicat que les seves reivindicacions s’han centrat en aspectes més tècnics i sobre la gent que no saps si podrà obrir negocis i els problemes sobre sentir-se segur, no solament a casa, entre més temes. També ha dit que faran un seguiment exhaustiu dels fons: “Volem que es faci servir correctament”, ha dit.

La Comissió Europea va anunciar a final de març un pagament anticipat a l’estat espanyol de cent milions d’euros a càrrec del Fons de Solidaritat de la UE per ajudar en la recuperació. És el màxim permès en aquest fons de manera avançada, mentre s’avalua la sol·licitud oficial que ha presentat l’estat espanyol. Més tard, la Comissió farà una proposta sobre l’import que es concedirà, que pot ser de 4.404 milions d’euros.

Aquest migdia s’ha signat el Pacte Nacional per la Llengua en un acte que s’ha celebrat a l’Institut d’Estudis Catalans. El pacte, que no ha estat signat per Junts ni a la CUP, tampoc no ha estat ben vist per la comunitat sordmuda catalana. En la compareixença de premsa de la portaveu del govern, Sílvia Paneque, el periodista sordmut Guillem Carles, de Sord Press TV, ha esbroncat Paneque per a no incloure la llengua de signes catalana en el pacte. En la seva intervenció durant el torn de preguntes, Carles ha expressat el seu enuig per l’exclusió de la comunitat sordmuda.

“[El pacte] és una molt bona notícia per la comunitat oïdora, però una molt mala notícia per la sorda. Què ha passat amb l’addenda de la llengua de signes catalana? Per què la Conselleria de Política Lingüística n’ha eliminat l’addenda a última hora? Això és una traïció cap a la comunitat sorda. Això és no valorar el valor lingüístic ni patrimonial català. Per a nosaltres, ha estat una sorpresa, perquè fa temps que negociem la incorporació d’aquesta addenda, i la Conselleria ha validat totes les versions d’aquest Pacte Nacional. Ara, en canvi, l’heu eliminat”, ha dit el periodista. Alhora, Carles també ha argumentat que l’eliminació d’aquesta addenda és contrària a l’article 50.6 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que concretament estableix que cal “garantir l’ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha de ser objecte d’ensenyament, protecció i respecte.”

[FOTOGRAFIA] Les sorprenents correccions de darrera hora d’Illa en el discurs sobre el Pacte Nacional per la Llengua

Paneque ha respost que el compromís del govern amb el llenguatge de signes català “és ferm”, i que en cap cas s’ha eliminat l’addenda, sinó que més aviat estan acabant de treballar-hi. “Justament és una denda que s’està treballant i tancant amb les diferents entitats i sectors precisament perquè pugui ser acceptat i compartit pel més ampli consens possible”, ha dit Paneque, que ha afegit que d’ençà de fa temps que el govern treballa en la promoció de la llengua catalana de signes. “El compromís hi és, s’està acabant de treballar el redactat”, ha conclòs.

Els arguments de la portaveu, però, han estat insuficients per a Carles, que ha fet saber a la portaveu que la comunitat sordmuda s’ho ha pres com una traïció, i que s’han sentit exclosos.

Una dona catalana de setanta-tres anys ha mort després que un autocar de línia bolqués a la localitat de Sant Sebastià de la Gomera, a les Illes Canàries, segons que informen fonts del 112 de les Canàries.

Onze persones més han resultat ferides arran de l’accident, i han estat traslladades en ambulància a l’Hospital Nostra Senyora de Guadalupe.

L’accident s’ha produït passades les 9.00, en un autobús de línia de l’empresa insular que cobria el trajecte entre la capital gomera i el municipi d’Alajeró, al quilòmetre 3 de la GM-2, al revolt del Crist. El vehicle ha sortit de la carretera i ha caigut uns metres més avall.

A la zona es va mobilitzar un ampli dispositiu conformat per tres ambulàncies, un helicòpter del SUC, efectius de bombers, guàrdia civil, policia local, protecció civil, AEA i un metge i un metge i un infermer d’atenció primària.

Una persona fallecida y 11 heridos de diversa consideración en el accidente de la guagua de transporte regular en #LaGomera

Todos los afectados han sido trasladados al Hospital Nuestra Señora de Guadalupe pic.twitter.com/E5C5gtdtFx

— 112 Canarias (@112canarias) May 13, 2025

El Gremi de Llibreters de Catalunya ha anunciat els nominats del 26è Premi Llibreter. Només terra, només pluja, només fang (Edicions del Periscopi), de Montse Albets; Les petites vampires (L’Altra Editorial), de Maria Guasch, i La mort de l’altre. Memòria arran de terra (Comanegra), de Teresa Ibars, aspiren al premi en la categoria de literatura catalana.

Els nominats d’infantil i juvenil de literatura catalana són A, B, C i la Sra. Smith (Babulinka Books), amb text de Núria Parera i il·lustracions de Kim Amate; Els germans Corb (Bindi Books) amb text d’Oriol Canosa i il·lustracions de Cristina Bueno, i Temps de fronteres (Bambú), de Bernat Romaní. El lliurament es farà el 17 de juny a la Sala Paral·lel 62 de Barcelona.

En la categoria d’altres literatures, han estat nominats Edèn (Club Editor) d’Auður Ava Ólafsdóttir amb traducció de Macià Riutort; La colònia (Periscopi), d’Audrey Magee amb traducció de Josefina Caball i Plovien ocells (Minúscula), de Jocelyne Saucier, amb traducció de Marta Hernández.

A l’apartat d’infantil i juvenil d’altres literatures, els finalistes són La calavera (Blackie Books), de Jon Klassen amb traducció d’Elena Martí; El mur que ens separa (Animallibres), de Dan Smith amb traducció de Marc Donat i L’Òscar i jo (Nórdica Libros), de Maria Parr amb traducció de Meritxell Salvany.

Pel que fa a l’àlbum il·lustrat, aspiren al guardó L’escapada (Libros del Zorro Rojo), de Rozenn Brécard amb traducció d’Emili Manzano; Dir un bosc (Yekibud), de Mar Benegas amb traducció de Mònica Caldeiro i il·lustracions de Laura Borràs Dalmau, i El barret màgic (Flamboyant) amb il·lustracions de Charlotte Parent i text de Mireille Messier amb traducció de Marta Breu.

Pel que fa a assaig, pensament i altres narratives, aspiren al Premi Llibreter La insubmisa de Gaza (Ed. Èter), d’Asmaa Alghoul i Sélim Nassib amb la traducció d’Oriol Rissech; África NO és un país (Capitán Swing), de Dipo Faloyin amb traducció de Noelia González i Síndrome 1933 (Gatopardo Ediciones) de Siegmund Ginzberg traduït per Bárbara Serrano.

El Premi Llibreter d’enguany dóna continuïtat a les sis categories fixades l’any passat: literatura catalana, altres literatures, àlbum il·lustrat, literatura infantil i juvenil catalana, literatura infantil i juvenil d’altres literatures i assaig, pensament i altres narratives. Més enllà d’aquestes categories, també s’homenatjaran els llibreters i llibreteres amb trenta-cinc anys de dedicació ininterrompuda a l’ofici.

Els divuit nominats han estat escollits pel Comitè de lectura i selecció d’obres de cada categoria. Cadascun d’ells està format per cinc persones representatives de la diversitat llibretera i amb reconeixement professional amb relació a les diverses categories del Premi. Les obres han de complir amb els requisits i l’esperit del Premi, han assenyalat els organitzadors. És a dir, han de destacar per la seva temàtica, pel tractament literari i per la seva qualitat. A partir de l’anunci dels títols nominats, les llibreries agremiades de ple dret votaran l’obra guanyadora de cada categoria.

El PSC ha celebrat que el Pacte Nacional per la Llengua consensuï objectius pel català i ha remarcat que continua obert a noves adhesions. Així ho ha afirmat el president del grup parlamentari, Ferran Pedret, en la seva intervenció en el marc de la signatura de l’acord, a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Pel que fa a la sentència del 25% del Tribunal Constitucional espanyol, ha assegurat que no s’avancen a esdeveniments i que el govern farà tot allò per preservar el model d’escola en català. Així mateix, ha dit que no està preocupat perquè el pacte és robust, i està convençut que “factors exògens no alteraran l’esperit” de l’acord.

El Pacte Nacional per la Llengua neix coix: per què no el signen Junts i la CUP? I Anàlisi d’Odei A.-Etxearte 

Pedret espera que altres formacions s’afegeixin al pacte, ja que, segons que ha recordat, partits com la CUP s’han mostrat a favor al parlament d’algunes polítiques que inclou.

Pedret creu que el pacte comparteix la “diagnosi” de la situació de la llengua per poder avançar i incorporar nous parlants, i ha cridat a deixar “aterrar” el pacte per veure la materialització de les polítiques.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha fet un discurs a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans després de la signatura del Pacte Nacional per la Llengua per part d’entitats i organitzacions de la societat civil, a més del PSC, ERC i els Comuns, però amb l’absència de Junts i la CUP. Illa ha dit que era un gran PAS “per als catalans i les catalanes”, ha citat Pompeu Fabra i Ovidi Montllor, ha reconegut l’impuls al pacte que va fer el president Pere Aragonès el 2021 i ha reconegut la feina del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. El discurs que ha pronunciat tenia algunes correccions de darrera hora, que són normals i habituals; però el fotògraf de VilaWeb, Albert Salamé, n’ha captat unes quantes, en un moment concret del discurs, que són significatives.

En la fotografia que publiquem en aquest article es poden veure, parcialment, dos fulls del discurs d’Illa, amb algunes correccions fetes a mà sobre la darrera versió, impresa, que es disposava a llegir en l’acte d’avui. Hi afegeix un esment especial al conseller Vila, quan agraeix la tasca que ha fet possible el pacte. Però crida l’atenció la següent esmena: en un moment del discurs, diu que el pacte té les portes obertes a qui s’hi vulgui unir. I tenia pensat, i escrit, d’afegir-hi tot seguit que “mai és tard si la dita és bona”, una traducció literal al català d’una expressió castissa castellana. Però finalment, al darrer moment, algú li ho ha fet veure i l’ha ratllada amb el retolador.

Què diu el Pacte Nacional per la Llengua? De les inversions a les mancances legals

I tot seguit, una altra supressió, de dues frases que havia previst de dir, però que finalment decideix d’estalviar-se: “La nostra llengua, però, no pot esperar més. No som ingenus ni conformistes. Requereix que actuem sense demores, amb ambició, amb realisme.” Tot això, finalment, Salvador Illa s’ha estimat més de no dir-ho.

Podeu veure ací el discurs de Salvador Illa, íntegre:

ERC ha defensat que el Pacte Nacional per la Llengua és “política estructural”. Durant l’atenció als mitjans posterior a la signatura, el portaveu adjunt del grup parlamentari, Jordi Albert, ha afirmat que el pacte també enforteix Catalunya per afrontar la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre el 25% del castellà. Des de l’Institut d’Estudis Catalans, ha reiterat que l’acord dóna “més fortalesa i millors garanties” de cara a “entrebancs”, com ara les ingerències judicials. A més, ha advertit que la política lingüística la marca la societat, i no els tribunals, i ha demanat noves adhesions al pacte.

[FOTOGRAFIA] Les sorprenents correccions de darrera hora d’Illa en el discurs sobre el Pacte Nacional per la Llengua 

La portaveu del grup parlamentari de Junts, Mònica Sales, ha dit que el Pacte Nacional per la Llengua que el govern signa amb PSC, ERC, Comuns i entitats “grinyola” si Junts no en forma part. En una conferència de premsa al parlament ha criticat que no s’hagin respectat dues línies vermelles fixades per la seva formació: esperar la sentència del 25% a l’escola i l’oficialitat del català a Europa.

[FOTOGRAFIA] Les sorprenents correccions de darrera hora d’Illa en el discurs sobre el Pacte Nacional per la Llengua 

Sales ha defensat que no poden formar part de l’acord en aquestes condicions i ha acusat el govern de “falta de compromís” amb la llengua. També ha dit que el pacte és fruit d’un tripartit. De totes maneres, Junts està disposat a negociar-hi quan hi hagi sentència sobre el català a l’escola per poder-hi incloure mesures.

“És evident que la realitat és diferent si hi ha una sentència contrària o favorable i que ens cal saber com l’afrontarà el govern i si acatarà la sentència i es refugiarà en un pacte nacional que no preveu un pacte de país contra la ingerència a l’escola”, ha dit.

A més, ha dit que hi ha una “raó de fons” per a no signar el pacte, que és que el govern menysté sistemàticament la llengua catalana. Per Sales, l’actitud de l’executiu els causa “una absoluta desconfiança” i reclama al govern que “rectifiqui la seva lleialtat” al català. Entre les qüestions que ha retret a l’executiu hi ha les intervencions recurrents en castellà en actes oficials, al parlament i a les xarxes socials.

Precisament per això, la dirigent de Junts ha dit que el pacte s’havia tancat en fals i que la seva formació no en serà còmplice.

Sobre el fet que entre els signants del pacte hi hagi entitats com la Plataforma per la Llengua o Òmnium Cultural, Sales ha dit: “Respectem la seva decisió igual que volem que respectin la nostra.”

La diputada de la CUP Laia Estrada ha dit que el Pacte Nacional per la Llengua “neix sense ambició” i és “una eina de propaganda al servei del PSC”. Ho ha assegurat en una conferència de premsa des del parlament, on ha garantit que si algunes de les mesures arriben a la cambra les debatran i valoraran, però que consideren que la signatura d’aquest dimarts “és una escenificació i una rentada de cara”. Els anticapitalistes defensen que “el principal enemic que té el català és l’estat espanyol” i que “no té sentit fer un pacte de la seva mà per ajustar-lo a la seva legalitat”. “Que l’única llengua obligatòria sigui el castellà”, ha advertit Estrada, relega el català a un ús anecdòtic.

[FOTOGRAFIA] Les sorprenents correccions de darrera hora d’Illa en el discurs sobre el Pacte Nacional per la Llengua 

També creu que el pacte hauria d’abordar el model econòmic de Catalunya, que ha definit com a “taverna o pati d’esbarjo d’Europa”. Segons la diputada, la precarietat laboral que provoca el sistema actual i l’augment del preu de l’habitatge comporta l’expulsió de veïns i la seva substitució per “expats i guiris”, estrangers sense arrelament.

Alhora, ha assenyalat l’àmbit educatiu com a clau per protegir la llengua catalana i ha lamentat que el document que han signat el govern, partits i entitats no inclogui mesures com el reforç de les plantilles, la reducció de ràtios a les aules, l’increment de les inspeccions o canvis en l’acreditació de les competències lingüístiques. Tot plegat mentre s’està a l’espera del que el Tribunal Constitucional dictamini sobre l’aplicació d’hores lectives en castellà.

La CUP –tampoc no ho ha fet Junts– ha rebutjat signar el Pacte Nacional per la Llengua, però ha respectat que s’hi hagin adherit entitats com Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua. “Entenem que, per a elles, disposar d’un compromís del govern per implementar mesures que fa molt de temps que s’haurien d’haver implementat és molt important”, ha considerat, especialment per fer front a la “negligència dels darrers anys”.

Tot i això, ha subratllat que hi ha organitzacions que han mostrat la seva desconfiança envers aquest document.

El govern ha presentat, finalment, el Pacte Nacional per la Llengua, un document molt esperat que exposa les noves línies mestres de la política lingüística fins al 2030. El pacte, reclamat de fa anys per les entitats i proposat, d’entrada, pel govern de Pere Aragonès, preveu una inversió anual de més de 200 milions d’euros. Hi ha tres àmbits que l’acaparen de manera molt clara –sense comptar-hi la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals: 79 milions es destinaran a fer més aules d’acollida a les escoles i instituts. Se’n repartiran 73 més en subvencions i ajuts (57 per a iniciatives i empreses culturals, i 16 per a mitjans de comunicació). I 52 milions serviran per a “rellançar” el Consorci per la Normalització Lingüística, que s’ha de consolidar com la peça central de la formació d’adults.

Consulteu ací el text integral del Pacte Nacional per la Llengua

El pacte, en canvi, és menys ambiciós en quatre àmbits en què les entitats demanen de fer reformes estructurals: el model educatiu, el món laboral, el sistema sanitari i l’administració de la justícia. El document fa diagnòstics molt durs sobre la situació de la llengua en aquests àmbits, però no en concreta l’aplicació. En l’àmbit educatiu es proposa de “renovar a fons el model lingüístic escolar” i es compromet a impulsar la immersió lingüística, que reivindica com un model d’èxit malgrat que n’assumeix incompliments. Quant a mesures concretes, apunta que cal millorar la formació continuada dels mestres sobre la immersió, però no especifica com garantirà que la immersió es compleix, ni amb quins indicadors ho mesurarà, ni què farà el govern si el Tribunal Constitucional espanyol imposa definitivament el 25% de castellà en la sentència que ha d’emetre aviat.

El text també constata que els pacients catalanoparlants tenen problemes reiterats per a rebre atenció mèdica en la seva llengua. A fi de resoldre-ho, proposa de garantir el compliment del requisit de coneixement del català –tot i que no en concreta el nivell, ni de quina manera es comprovarà. Com en la formació continuada dels mestres, en aquest cas proposa destinar 500.000 euros a una formació de suport als professionals sanitaris que no han nascut a Catalunya –que ara com ara són més de dos terços del total–, però també estímuls perquè hi hagi més metges autòctons. Les propostes són més limitades en l’àmbit judicial, en què el pacte posa damunt la taula que hi hagi beques per a més professionals catalans i diu que sol·licitarà al congrés espanyol una modificació de la llei orgànica del poder judicial perquè, per a servir al Principat, calgui acreditar coneixement del català.

L’apartat del món laboral és un dels més limitats. El document recorda que “la legislació deixa clara l’existència del dret d’opció lingüística de les persones consumidores i la subjecció de les empreses al deure de disponibilitat lingüística”. També constata que l’atenció en català “es veu sovint limitada per la manca de competència en català per part dels treballadors”, però addueix que la Generalitat no té capacitat coercitiva per a forçar-ne l’ús preferent per part dels treballadors –com passa a Andorra– perquè suposaria de confrontar la posició del Constitucional espanyol, que va sentenciar en contra de “la imposició d’obligacions individuals de tipus lingüístics als treballadors”. La recepta triada, doncs, és de fer més promoció de la llengua als centres de treball amb fórmules com per exemple els convenis. Les mesures en aquest àmbit no superen els 335.000 euros.

En la resta d’àmbits, la dotació pressupostària és força més minsa que no les intencions declarades, i moltes de les mesures s’atribueixen a “costos interns” indefinits de les administracions que les hauran de desenvolupar. El text, per exemple, identifica la pressió de les revolucions tecnològiques com un gran desafiament per al català, i diu que “els recursos digitals i audiovisuals disponibles en català haurien de poder contrarestar” aquesta pressió per a ser competitius davant del castellà. Tanmateix, tan sols preveu una dotació de 851.000 euros en l’apartat de proveïment de la infrastructura digital; i hi haurà tot just un milió per a repartir en subvencions per a incorporar el català en productes tecnològics.

Les crítiques al pacte, tot just nascut

Malgrat l’ambició original de fer-lo un punt d’inflexió, el pacte ha nascut coix i ha suscitat molts dubtes sobre la consistència que tindrà l’aplicació. Al parlament el subscriuen, de moment, el PSC, ERC, els Comuns, però se n’han desmarcat el principal partit de l’oposició, Junts, i la CUP. L’argument que comparteixen aquests dos partits per desmarcar-se’n és que l’acord esquiva la resposta a un dels principals envits que haurà d’encarar el català a curt o mitjà termini: l’esperada sentència del Constitucional sobre la llei i el decret que el PSC, ERC, Junts i els Comuns van acordar durant la legislatura anterior per mirar d’evitar la imposició judicial del 25% de castellà a totes les escoles. El govern d’Illa ha respost que no decidirà què fer fins que la sentència no sigui pública. Junts ha dit que, en funció de la resposta, renegociarà el pacte.

El document, en canvi, té el suport del gruix de les entitats, cambres i sindicats: la Plataforma per la Llengua, l’Institut d’Estudis Catalans, Òmnium Cultural, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals, la Fundació .cat, Comissions Obreres, el Consell General de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya, Foment del Treball, la Intersindical, la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya, la Unió de Pagesos, la Unió General de Treballadors, la Unió Sindical Obrera de Catalunya, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciència de Catalunya, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, la Confederació de Cooperatives de Catalunya, el Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, la Federació Catalana de Municipis i la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.

Així i tot, moltes d’aquestes entitats signants s’exclamen que encara no s’han aclarit prou els mecanismes per a garantir el compliment de moltes propostes, i es comprometen a fer una tasca de fiscalització. Aquests darrers dies, mentre el pacte acabava de sortir del forn, corria el terme “sí crític”, és a dir, suport com a punt de partida, però recel amb les ambigüitats.

Òmnium, per exemple, ha lamentat que la dotació sigui insuficient. La Plataforma per la Llengua ha comunicat la seva posició “crítica amb diverses propostes per la seva manca d’ambició i recursos”. Consideren que els objectius són adequats en aspectes com el món laboral o l’adolescència i la infància, “però els pressupostos són clarament insuficients”. Quant a la immersió, veuen amb escepticisme allò que diu el govern perquè no ho acompanyen ni de mesures ni d’indicadors per a complir els objectius fixats de vetllar perquè el català sigui la llengua vehicular. La Intersindical ha dit que hi veu mancances i que, per tant, farà un seguiment exhaustiu de l’aplicació de les mesures al món laboral.

El Pacte Nacional per la Llengua neix coix: per què no el signen Junts i la CUP?

Els dubtes i les incerteses sobre el desplegament

Per a desplegar el pacte, caldrà que s’aprovi un pla general de política lingüística 2025-2030; cada any se n’actualitzarà la xifra, que no podrà ser mai més baixa de 200 milions. A partir de l’any vinent, el govern haurà de respondre cada any sobre el grau de compliment del pacte davant el parlament i el Consell Social de la Llengua, un òrgan pensat per a fiscalitzar el pacte. La indefinició, a més a més, va acompanyada d’un avís entre línies als preàmbuls en què la Generalitat relativitza el seu paper: diu que assumirà tanta feina com li pertoca, però que, “en tant que projecte de país, el pacte depassa en molts terrenys el perímetre de la Generalitat i interpel·la directament les altres administracions i el conjunt de la societat civil”. És a dir: la feina no és tan sols del govern.

Un dels compromisos polítics més significatius és simbòlic: la Generalitat, incloent-hi el govern, es compromet a “garantir que el català sigui sempre la llengua d’ús institucional i corporatiu normal del govern”. De fet, això havia estat una norma tàcita però rígida d’ençà del 1980 –exceptuant-ne la repetició d’algunes respostes en castellà en conferències de premsa–, però el president Salvador Illa l’ha trencada per primera vegada en seu parlamentària, on, en comptades ocasions, ha fet servir el castellà. El govern també es compromet a continuar defensant l’oficialitat a la Unió Europea. 

[FOTOGRAFIA] Les sorprenents correccions de darrera hora d’Illa en el discurs sobre el Pacte Nacional per la Llengua