A vint anys de la mort massa jove de l’autor i a trenta-set de la publicació, Camí de sirga revela més i més potències literàries. En són unes quantes, que amb el pas del temps i les lectures d’escriptors més joves les fan ressonar en la nostra literatura entre els lectors, com ara Mònica Batet, una escriptora de mena, inventiva, d’imaginació pura, una autora rellevant. El retorn de Moncada a les llibreries, amb una nova edició de la novel·la i la recuperació d’altres obres (sí, Moncada estava pràcticament descatalogat) és l’ocasió de parlar dels seus ecos, com ara: la desaparició d’un món, la Mequinensa enfonsada pel pantà, és una poderosa metàfora actual.

La desaparició d’una manera d’entendre la cultura, posem-hi. Posar-se apocalíptic en aquest terreny no és el cas –desapareix una manera d’entendre-la, no la cultura en si– i seria altament descortès amb Moncada, sorneguer i gens melodramàtic. Una metàfora, ho és. L’escriptor i la seva família es van traslladar a Barcelona quan el pantà va absorbir el poble, i des de la capital Moncada el va refer amb gran èxit de públic i de crítica. Dubto que avui fos possible. No vull dir que ell no ho fes, sinó que dubto que la novel·la trobés el mateix marc de lectura, que trobés tants lectors. L’allau indiscriminada de títols en publicació constant per la màquina editorial assedegada no ho facilitaria pas. Mequinensa és una bona metàfora de l’enfonsament de bons títols en el pantà de la hiperproducció industrial del llibre, això tan modern.

Moncada és un autor literari complex i seductor. S’adreça als lectors que creuen en la literatura, és d’aquells que et fan sentir millor quan tanques el llibre. Comunica de manera directa i de manera indirecta, amb capes i capes de sentits que pots anar descobrint, i més quan el rellegeixes, perquè els sentits dessota de les frases, paràgrafs i capítols són sentits que també formen part del teu cabal; si no, no els advertiries. Sense el cabal lector, la literatura s’enclota.

M’agradarà saber si troba ara nous lectors, en aquesta nova edició. Hi confio. No dubto que ho faci, sinó que més aviat temo que potser en serem més els lectors fidels de Moncada, que hi acudirem pels documents preparatoris que aporta l’estudiós Artur Garcia Fuster i per llegir la moncadiana Batet, que hi traça un recorregut personal per la Mequinensa de Moncada, la Viena de Zweig i el Budapest de Marai. Tant de bo que m’equivoqui, és clar, i els lectors s’hi llancin. L’important és que Moncada torni a circular per llibreries i clubs de lectura i per l’ensenyament de secundària i la universitat. L’important són les noves lectures de lectors desimbolts que no carreguen el pes d’aquella manera d’entendre la cultura que circumscriu una obra literària de categoria únicament al context de la seva primera publicació i atén poc a les ressonàncies amb altres tradicions i autors europeus.

A les lectures de Batet i Garcia Fuster s’hi suma Joan Rius Miralles, que toca el sentit metafòric de Camí de sirga com a imatge possible de la desaparició de Catalunya. “Segurament és una qüestió que ja era al cap de Moncada quan l’escrivia. […] Què en queda, dels mons que ja no hi són? Què quedarà de la cultura catalana, si arriba el dia que ja ningú no sap ni imaginar-se què devia ser? […] Moncada ens recorda contínuament que es tracta d’una ficció, d’un record imaginari. No vol que ens confonguem. La Mequinensa vella és ja només una ombra vaga que ens hem d’inventar. Però el ‘mandat’ de la seva obra mestra empeny en la direcció oposada i posa tots els esforços perquè la cultura de què forma part no arribi mai a ser només una fantasia per a literats, historiadors i arqueòlegs.”

Ho diu un autor literari i lector de trenta-quatre anys, els mateixos de Garcia Fuster; Batet en té quaranta-nou. Què en queda, dels mons que ja no hi són? La pregunta ressona en present, i no sols respecte de la cultura i de Catalunya. Leonardo Sciascia i la periodista Marcelle Padovani van publicar el 1979 una llarga conversa que van titular Sicília com a metàfora. Res a veure la nostra Mequinensa amb el país de la màfia esdevinguda un sistema paraestatal planetari, sinó que Mequinensa és també una metàfora universal. De tants mons que desapareixen i no tenen, espero que sí, un Moncada que els refaci i els torni a alçar. El pantà de Riba-roja construït en plena dictadura és també una imatge de les nostres relacions amb la història recent i una imatge, una metàfora, de la destrucció derivada de tantes guerres com aquella.

Moncada, bon pintor també, ens ha llegat amb Camí de sirga un mural expressionista, surrealista i metafísic com les seves pintures sobre el valor de les coses. Bona navegació ara pels embrutats rius d’aquí i d’arreu.

amb el Duet Passiones - Lloc: Ateneu Arenyenc

La USAP jugarà una temporada més a la primera divisió francesa de rugbi després d’haver derrotat el Grenoble per 11 a 13. En un final d’infart, els catalans s’han imposat gràcies a un cop de càstig de Tommaso Allan al minut 78. Quan ha sonat el xiulet final, els afeccionats han envaït la gespa i han celebrat la victòria amb els jugadors.

En un matx molt competit, la USAP ha sabut sobreviure als nervis i la tensió a l’estadi Stade des Alpes. De fet, el Grenoble, que s’ha vist obligat a jugar el partit de promoció després de perdre la final de la segona divisió, se n’ha anat al descans per davant al marcador (8 a 7).

A la segona part, els catalans han perseverat –a la primera part havien arrencat amb un 7 a 0– i han aconseguit de capgirar el resultat amb un cop de càstig de Tommasso, al minut 65 (8 a 10). Tanmateix, l’alegria ha durat poc i el Grenoble s’ha tornat a avançar.

Amb un cop de càstig, Romain Trouilloud ha col·locat l’11 a 10 amb només cinc minuts per a jugar. L’amenaça de la segona divisió s’ha fet més grossa que mai per a la USAP, però, novament, el peu de Tommasso ha propulsat els catalans cap a la permanència (11 a 13).

Milers de persones han omplert els carrers de Barcelona i València per exigir la fi del genocidi a Palestina, el trencament de relacions amb Israel i l’embargament total d’armes. Les mobilitzacions s’han fet en el marc d’una jornada europea coordinada per la Xarxa Solidària contra l’Ocupació de Palestina (RESCOP), amb el suport de col·lectius com ara la Comunitat Palestina de Catalunya, la coalició Prou Complicitat amb Israel i BDS País Valencià.

A Barcelona, uns 13.000 manifestants, segons la Guàrdia Urbana –18.000 segons l’organització–, han sortit de la plaça de la Universitat i han arribat fins a la plaça de Sant Jaume, darrere una pancarta amb el lema “Aturem el genocidi a Palestina. Prou comerç d’armes amb Israel”. Al llarg de la marxa s’han sentit crits de suport al poble palestí i denúncies contra la neteja ètnica a Gaza.

Mentrestant, a València, milers de manifestants s’han aplegat a la plaça de bous, al carrer de Xàtiva, i han recorregut el centre de la ciutat fins a arribar a la Porta de la Mar, on s’ha llegit un manifest per una Palestina lliure. Segons que ha explicat Jorge Ramos, portaveu de BDS País Valencià, la protesta ha volgut posar l’accent en la complicitat dels governs europeus amb els crims de guerra d’Israel i en la necessitat d’accions concretes per aturar-los.

A banda de les manifestacions, arreu del país s’han fet concentracions en desenes de municipis en solidaritat amb Palestina.

Lloc: Sala '1 d'octubre' del C.C.Calisay

Més per la Pobla ha denunciat l’intent de censura de Vox contra el cartell del Mallorca Jazz la Pobla, una obra de l’artista Lluïsa Febrer que reivindica el jazz com a eina de resistència, memòria i transformació social. L’extrema dreta ha demanat públicament que se’n retiri la imatge –en què apareix un nazi decapitat–, cosa que la formació ecosobiranista qualifica de “campanya de censura”.

Segons Més, el cartell forma part d’un projecte artístic que recull referències directes a la vida rural, a la cultura popular i a la persecució del jazz i la cultura negra sota règims totalitaris. Per això, la imatge transmet, diuen, un missatge “compromès i coherent amb la programació d’enguany”.

Si qualcú s'ofèn per la poderosa imatge simbòlica de dues dones (una pagesa i una negra) acabant amb un nazi, amb quina ideologia creis que simpatitza? https://t.co/xMWD1Q7Hb3

— Lluís Apesteguia (@LluisApesteguia) June 14, 2025

“Una vegada més, Vox intenta emmudir la cultura que pensa, que denuncia i que no s’agenolla. Fa servir una imatge descontextualitzada per alimentar el seu relat de por i control”, han advertit. I han afegit que l’art no necessitava permís per a ser incòmode, crític o satíric.

Més per la Pobla rebutja rotundament qualsevol intent de censura i recorda que la llibertat d’expressió és un pilar bàsic de qualsevol societat democràtica. “Vox no ataca només un cartell, sinó tot un model de cultura: lliure, oberta, diversa i al servei del pensament crític”, remarca.

Contra aquest atac, la formació diu que continuarà treballant en les àrees de Cultura i Festes per garantir espais artístics valents, arrelats i transformadors. “Ens enorgulleix formar part d’un festival que, amb més de trenta anys d’història, s’ha convertit en un referent cultural internacional i que, enguany, més que mai, sona a llibertat”, han conclòs.

I han reblat: “Davant la censura, més cultura. Davant l’odi, més jazz. Davant Vox, més democràcia.”

Tres homes s’han mort ofegats i un quart ha estat traslladat a l’hospital en estat greu en platges del País Valencià i les Illes. Les autoritats alerten del risc de bany en condicions adverses i recorden la importància d’extremar la precaució.

A Guardamar del Segura (Baix Segura), un home d’uns setanta anys s’ha mort a la platja del Rebollo mentre es banyava. El cos ha estat trobat dins l’aigua i, segons que ha informat la Guàrdia Civil, ha estat traslladat a l’Institut Anatòmic Forense d’Elx.

A les Illes, han mort dos banyistes més en circumstàncies semblants. A Capdepera (Llevant), un home estranger de seixanta-nou anys ha aparegut flotant de bocaterrosa a la platja. El personal de salvament n’ha començat les maniobres de reanimació amb suport vital avançat, però no ha pogut fer res per salvar-li la vida. Fins al lloc s’hi han mobilitzat dues ambulàncies, una de suport bàsic i una altra d’avançat.

A Cala d’Or, al municipi de Santanyí (Migjorn), un altre home, d’uns seixanta anys, també s’ha mort ofegat. El servei d’emergències 061 ha rebut l’avís a les 15.25, que alertava que dues persones s’ofegaven a la platja de Cala Petita. La primera víctima, una dona d’uns trenta anys, ha estat rescatada amb vida per una embarcació. El segon, un home, ha estat traslladat a la vora en una llanxa petita, on la policia local ha intentat de reanimar-lo fins que han arribat els sanitaris, que no han pogut fer res per salvar-li la vida.

A la platja de Muro (Raiguer), un home estranger d’uns seixanta-cinc anys ha estat traslladat en estat greu després d’haver estat reanimat pels socorristes i pels equips sanitaris. El succés ha passat a les 16.21, quan s’ha rebut un avís per un possible ofegament. Després de les primeres maniobres de reanimació, l’home ha estat estabilitzat i evacuat en ambulància.

Arenys de Mar Vila del Llibre - Lloc: Plaça de l'Església

Arenys de Mar Vila del Llibre - Lloc: Plaça de l'Església

Violeta Barrios de Chamorro, presidenta de Nicaragua entre el 1990 i el 1997, s’ha mort de matinada a San José de Costa Rica, a noranta-cinc anys. La família n’ha informat en un comunicat en què explica que s’havia mort “en pau, envoltada de l’estimació dels fills i de les persones que van tenir-ne cura extraordinàriament”, després d’una llarga malaltia.

Nascuda a Rivas el 18 d’octubre de 1929, Chamorro va arribar a la presidència el 1990, després d’haver guanyat les eleccions contra Daniel Ortega. Va governar amb la promesa de retornar la pau a Nicaragua, després de la guerra entre el règim sandinista i la guerrilla de la Contra. Del 2018 ençà, quan va patir una embòlia cerebral, la seva salut es va deteriorar progressivament. El 2023 es va traslladar a Costa Rica, on ha viscut aquests darrers anys, allunyada de la vida pública.

La família ha anunciat una cerimònia religiosa a San José per retre-li homenatge i ha remarcat que les restes de Chamorro romandrien a Costa Rica fins que Nicaragua tornés a ser una república i el seu llegat patriòtic es pogués honorar en un país lliure i democràtic, en referència a l’autoritarisme del règim de Daniel Ortega i Rosario Murillo.

Vídua del periodista Pedro Joaquín Chamorro Cardenal –assassinat el 1978 per la dictadura dels Somoza–, Violeta Chamorro també ha estat víctima de la repressió del règim actual. Tres dels seus fills han estat desterrats i desnacionalitzats, i les propietats familiars, confiscades.

La família ha agraït les mostres de suport dels nicaragüencs arreu del món i el gest del poble i el govern de Costa Rica, que la van acollir en els darrers anys de vida.

Arenys de Mar Vila del Llibre - Lloc: Plaça de l'Església

Arenys de Mar Vila del Llibre - Lloc: Plaça de l'Església

Arenys de Mar Vila del Llibre - Lloc: Plaça de l'Església

Una representant demòcrata de l’estat de Minnesota (EUA), la diputada Melissa Hortman, ha estat assassinada a trets, segons que ha informat el governador de l’estat, Tim Walz. La parella de Hortman també ha mort en l’atac. “Això ha estat un assassinat polític”, ha dit Waltz en conferència de premsa. Un altre representant demòcrata, el senador estatal John Hoffman, i la seva parella han estat ferits de gravetat. Segons Walz, han estat sotmesos a una intervenció quirúrgica d’urgència. “Som prudentment optimistes i creiem que els Hoffman sobreviuran a aquest intent d’assassinat”, ha afegit.

Tots dos representants han estat tirotejats a primera hora del matí als seus respectius domicilis, situats a Champlin i Brooklyn Park –al nord de la ciutat de Minneapolis– i separats per uns deu quilòmetres. L’FBI ajuda la policia estatal en la investigació i en la cerca de l’atacant. Ara per ara, hi ha un sospitós, que, segons les autoritats, porta una armilla antibales negra, placa i una camisa blava com si fos un policia.

Agents de policia que s’han acostat a casa de Hortman s’han topat amb l’assassí i el seu cotxe (a l’interior ha deixat un manifest que identifica “molts legisladors i altres funcionaris” de Minnesota). Els investigadors creuen que l’agressor anava vestit d’agent per convèncer les víctimes que obrissin les portes de casa. Abans de fugar-se, l’assassí ha intercanviat trets amb la patrulla.

La senadora Amy Klobuchar, també demòcrata per Minnesota, ha estat la primera a confirmar les identitats de les víctimes i ha denunciat “un acte de violència colpidor” contra “dos amics pròxims que dedicaven la vida a les famílies i al servei públic”.

This is a stunning act of violence. I’m thankful for all the law enforcement who are responding in real time.

My prayers are with the Hortman and Hoffman families. Both legislators are close friends and devoted to their families and public service.

— Amy Klobuchar (@amyklobuchar) June 14, 2025

L’escàndol per la trama corrupta del PSOE no para de créixer. La federació socialista de l’Aragó ha suspès de militància de manera cautelar el regidor de Saragossa Alfonso Gómez Gámez i el membre del comitè regional del partit Alfonso Martínez arran de la seva aparició en unes converses del cas que investiga la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. Els àudios formen part de la causa oberta per l’anomenat cas Koldo, que ha esquitxat el nucli de poder del PSOE i que ara també apunta a ramificacions a l’Aragó.

[ÀUDIO] La conversa degradant d’Ábalos i Koldo sobre una cita amb dones: “Te’n tinc una de preparada”

En les gravacions, enregistrades per Koldo García mateix el febrer del 2022, es parla d’un conflicte entre Martínez i l’empresari basc Antxón Alonso –anomenat “Guipuchi” a la conversa–, vinculat a un projecte miner de potassa a la mina Muga, situada entre Navarra i la comarca aragonesa de Cinco Villas. Santos Cerdán, ex-secretari d’Organització del PSOE, i García discuteixen la situació econòmica de Martínez, de qui diuen que Acciona li deu uns 150.000 o 200.000 euros. “Una ximpleria de merda”, diu Koldo, i afegeix que el deute i la manca d’ingressos l’han deixat en una situació desesperada, amb quatre fills al càrrec.

Els àudios també revelen que el nom de Cerdán va ser esmentat en les converses que van tenir uns quants càrrecs del PSOE aragonès amb Koldo García. És per això que l’ex-assessor de José Luis Ábalos va decidir d’explicar-li tot el cas. Cerdán es mostra sorprès i molest: “I jo què hi pinto, si no tinc res a veure amb això?”, diu en un moment de l’enregistrament. Més endavant, rebutja cap intervenció i demana que no se’l vinculi a l’operació, i García s’ofereix a viatjar a Saragossa per resoldre el conflicte directament amb Martínez, proposta que Cerdán acaba descartant.

Per la gravetat dels fets, la secretària d’Organització del PSOE aragonès, Manuela Berges, ha comparegut davant els mitjans per anunciar la suspensió de militància de tots dos implicats. En una declaració breu, ha demanat disculpes a tota la ciutadania i ha remarcat que el partit s’havia assabentat dels fets per la premsa. Segons que ha dit, el PSOE treballa internament per aplegar tota la informació i aclarir els fets amb la màxima transparència.

Berges ha afegit que el compromís del partit amb l’ètica i la netedat institucional era ferm, i que qualsevol conducta que pogués posar-lo en dubte seria examinada i, si escaigués, sancionada. Amb aquesta decisió, el PSOE aragonès prova de contenir el desgast polític d’un escàndol que, tot i originar-se en l’àmbit ministerial, s’ha estès a diferents territoris i nivells orgànics del partit.

El PSPV ha recuperat la batllia de Massamagrell (Horta Nord) i Paco Gómez tancarà el mandat com a batlle. Aquest canvi s’ha produït perquè Vox ha trencat el pacte de govern amb el PP i Veïns per Massamagrell i no ha donat suport al candidat d’aquesta darrera formació.

Avui s’ha fet un ple extraordinari a l’ajuntament per a elegir el nou batlle, després de la dimissió de Pilar Peris (PP), que havia ocupat el càrrec fins ara. Peris va renunciar arran del pacte de legislatura entre el PP, Veïns i Vox, que preveia un repartiment del càrrec: els dos primers anys per al PP i els dos darrers per a Juan Zamorano, de Veïns.

Tanmateix, en el ple, el regidor de Vox, José Manuel Palanca, s’ha votat a si mateix i no a Zamorano, fet que ha impedit d’assolir la majoria absoluta necessària per a investir un nou batlle.

Això ha fet que, d’acord amb la llei electoral, el càrrec recaigués automàticament en el cap de la llista més votada en les eleccions municipals del 2023, en aquest cas, el PSPV, amb sis regidors. Així, Paco Gómez ha tornat a ser elegit batlle, càrrec que ja havia ocupat del 2015 al 2017 –en un govern compartit amb Compromís– i del 2019 al 2023.

Compromís i Sumar esperen d’arribar a una decisió a començament de setmana sobre la permanència de la formació valenciana dins el grup parlamentari al congrés espanyol. Compromís ha reclamat de tenir més autonomia per evitar una ruptura, i uns quants sectors confien encara a preservar la unitat.

Per a dimarts vinent hi ha prevista una reunió de la direcció del grup parlamentari, en què s’abordaran les possibles solucions al xoc. La crisi es va obrir quan Sumar no va registrar la petició perquè comparegués el president espanyol, Pedro Sánchez, a la comissió d’investigació sobre la gota freda. Sobre això, l’executiva nacional de Compromís va optar per no trencar i donar una nova oportunitat a Sumar, amb la voluntat de revisar el pacte conjunt.

Aquesta posició de consens es va adoptar després de la defensa de Més –la facció majoritària de Compromís, en què s’integra la diputada Àgueda Micó– d’abandonar la disciplina del grup plurinacional i passar al grup mixt. Iniciativa, en canvi, rebutjava aquesta opció i advocava per continuar dins Sumar i enfortir les aliances amb l’esquerra espanyola.

Micó va admetre que la decisió final havia estat determinada pel desig de preservar la unitat interna de la confluència valenciana, que agrupa sensibilitats diverses.

Aquesta setmana, delegacions de Més –encapçalada per la secretària general, Amparo Piquer– i d’Iniciativa –amb la coportaveu Aitana Mas al capdavant– van anar a Madrid per reunir-se amb Sumar i amb partits aliats de la coalició. A les trobades hi van assistir dirigents com ara la coordinadora general de Sumar, Verónica Martínez Barbero; el ministre de Cultura, Ernest Urtasun; la portaveu del grup plurinacional, també Verónica Martínez; i el portaveu parlamentari d’Esquerra Unida, Enrique Santiago.

Amb aquestes reunions es dóna per tancada la fase de negociació, segons fonts de Compromís, malgrat que puguin continuar els contactes aquests dies.

Arenys de Mar Vila del Llibre - Lloc: Plaça de l'Església

Arenys de Mar Vila del Llibre - Lloc: Plaça de l'Església

El vice-secretari d’Organització del PSOE, Juan Francisco Serrano, que fins ara ha estat el número dos de Santos Cerdán, ha reaccionat per primera vegada a les revelacions sobre el seu cap de files i ha dit que se sentia “trist i amb molt de dolor”. Ho ha expressat en un missatge publicat a la xarxa X, en què ha afegit: “Encara estic en xoc.”

Sigo en shock, triste y con mucho dolor. Lo que hemos leído en el informe de la UCO no se corresponde con el Santos Cerdán con el que he trabajado durante estos últimos tres años.

El @PSOE está por encima de las personas. Nuestra militancia es gente humilde y trabajadora.

— Juan Fº Serrano (@JFrSerrano) June 14, 2025

Serrano ha assumit provisionalment les funcions de Cerdán dins l’executiva del partit fins que el PSOE aprovi els canvis a la comissió executiva federal, en el comitè que farà el 5 de juliol a Sevilla.

La trama del PSOE usava un bar de davant del Palau de Justícia de Pamplona per fer cobraments

Segons que ha dit, el contingut de l’informe que la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil ha lliurat al Tribunal Suprem espanyol no es correspon amb el Santos Cerdán amb qui ha treballat durant aquests tres anys.

“El PSOE està per sobre de les persones. La nostra militància és gent humil i treballadora”, ha conclòs, en referència indirecta a la dimissió de Cerdán arran de la publicació de converses en què parlava de manipulació de contractes públics amb l’ex-ministre de Transports espanyol, José Luis Ábalos, i el seu ex-assessor, Koldo García.

Fins abans-d’ahir, quan es va difondre l’informe de l’UCO, Serrano encara defensava la innocència de Cerdán. Als passadissos del congrés espanyol va dir que estava “seguríssim” que el dirigent navarrès no estava implicat en cap cas de corrupció i va prometre que es donarien “totes les explicacions”.