Eduard Xatruch va dir als seus pares que volia ser pagès o cuiner. La primera era la professió de l’avi i del pare, i aquest ja d’entrada li va voler treure del cap. Tampoc no veia gaire clar això de ser cuiner, potser pensant en la vida sacrificada, fosca i desagraïda d’abans que en diguéssim xefs i sortissin a la televisió. Per això el va enviar a treballar a casa d’un amic seu, amb la idea que el fes pencar tant que li fes passar la dèria. Però Xatruch no tan sols va sortir reforçat en la seva idea, sinó que l’empresari va tenir sort de la passió per l’ofici d’aquell xicot de Vila-seca. A quinze anys ja se’n va anar al Bulli. Li hi van portar els pares, als quals va dir que el deixessin abans d’arribar-hi, com un adolescent vergonyós, perquè els seus futurs companys no els veiessin baixar del vehicle patern.

Mateu Casañas va néixer en una família que ja tenia un restaurant a primera línia de mar, a Roses, el Si Us Plau, on feien cap la gent del Bulli, encapçalats per Ferran Adrià i Juli Soler. I una vegada gairebé van morir intoxicats o van calar foc a l’establiment mirant de cuinar un peix que els havia sobrat a la brasa de la llar de foc que feia de calefacció central. Un dia tota la família es va trobar casualment Soler al pont del Maremàgnum de Barcelona, i quan li van dir que “el nen volia ser cuiner”, els va dir que anés a parlar amb Adrià a Cala Montjoi. No tenia gaire idea de res. El xef del Bulli li va dir que estaria a prova, a veure si li agrada la cuina i, el més important, si a ell li agradava com treballava el jovencell. No devia anar tan malament.

Oriol Castro, l’únic barceloní de tots tres, ha passat tots els estius i caps de setmana a Torredembarra, pescant amb el seu pare a la barca, on han aconseguit sempre un espai de pau i intimitat, feta de converses i silencis. També de ben jove, va estudiar a l’Escola Joviat de Manresa, on es formaven futurs cuiners com Jordi Vilà o Oriol Rovira. Va fer les proves per a entrar al Bulli al Talaia, el projecte barceloní on llavors hi havia Carles Abellán. I va anar de pet cap a Roses, on Adrià va descobrir un “animal creatiu”.

Tots tres van anar a parar al restaurant que es va considerar més rupturista, més influent, més creatiu i, per tant, amb més pressió de la història recent. Tots tres van viure al Bulli –compartien una petita habitació al costat dels vestidors– i per al Bulli, durant vint-i-quatre hores del dia. Hi van dedicar, com confessen, més que no es consideraria normal. Fins i tot, Xatruch molts dies estava convençut de deixar-ho tot. L’avi li va dir que estava convençut que si aguantava arribaria a ser cap de cuina. Com va ser. Nil Dolcet, el quart mosqueter de la colla al capdavant del Compartir de Barcelona, confessa haver tornat plorant a Roses més d’una matinada. L’any 2010, Xatruch va comunicar a Adrià que l’any següent no continuaria, perquè, com Pep Guardiola, s’havia buidat. Havia arribat al límit. Però va continuar perquè el 2011 va ser el darrer vals del restaurant de Cala Montjoi. Precisament, el tancament del restaurant on havia treballat des d’adolescent, va deixar emocionalment trasbalsat Castro, convençut que no es veia en la nova fase més teòrica i conceptual, allunyada de la cuina del dia a dia, que el seu mentor volia emprendre. Confessa que va portar-lo a una depressió.

Una història de cuina i amistat

Tot plegat es pot veure al documentari Plat en blanc, que ressegueix la trajectòria dels propietaris de Disfrutar, el millor restaurant del món fins el dia 19 de juny, quan se’n sabrà el successor en una gala a Torí. És dirigit per Alan Fàbregas i Ramon Pardina i guió d’aquest darrer, amb producció d’Abacus, coproducció amb 3Cat i la col·laboració de la revista Cuina i la Generalitat de Catalunya. Una de les gràcies del treball és veure com van ser aquelles jornades a Las Vegas on van arribar a l’Olimp de la Cuina. Uns dies que van començar amb els pitjors pronòstics de fer-se un lloc a la 50a Best Restaurants: els organitzadors ni els van saludar, tot i que amb alguns altres cuiners hi va haver abraçades a dojo, llocs d’honor i tota mena de felicitacions. Es veien perduts, amb aquell presagi, tot i, com es pot veure al documentari, haver hagut de deixar preparades entrevistes i fotografies de portades, d’aquelles que ningú no vol recordar si es perd.

Veiem l’Eduard collint verdolaga al tros patern. I, com el seu pare, amb aquella ironia plena de saviesa, aterra les disquisicions del fill assegurant que aquella verdolaga serà igual que totes les verdolagues. En Mateu submergint-se a la mar, fill com és pràcticament de la Mediterrània com tots els descendents dels grecs de Rodes. O en Mateu, preparant l’arròs amb la seva mare, que no l’ha esperat per anar avançant el fumet, i a qui el fill acusa, tot collonant-la, d’haver posat “polsos” al brou. Al capdavall, tres amics, tres paios més aviat normals, que han pagat, però, el preu de l’esclavatge i la pressió d’aquesta bèstia anomenada creativitat, com en diu el seu ex-cap, amb qui van saber tallar amarres quan va caldre. En concret, fa tretze anys, quan en un viatge Istambul van decidir d’obrir un restaurant propi, que en principi havia de servir arrossos i amanides, no pas alta cuina creativa. Era el Compartir, la casa mare cadaquesenca d’això que avui és Disfrutar, on van acabar tornant a l’alta cuina creativa, com si fos el seu destí impossible d’esquivar. El fet, la necessitat, la passió. Tot i un començament complicat, que tampoc no amaguen, a partir del 2016 comencen a definir el seu estil: tècnica rara amb sabor reconeixedor, com l’anomena Xatruch. Una identitat que, sense renunciar al fet que són tres bullinians de bé, no vol ser la continuació d’aquella història revolucionària on van deixar la pell, una versió 2.0 del Bulli, sinó la seva pròpia i independent. La del Disfrutar d’Oriol, Mateu i Eduard, amb les seves tres estrelles aconseguides a Barcelona fa dos anys.

Emocions compartides

El documentari, en la línia dels millors productes audiovisuals sobre cuina, els segueix de ben a prop. Ara fa un any, per primera vegada se n’anaven cinc dies lluny del restaurant, tots tres. D’ençà d’Istambul que no ho feien. Creien que baixarien del pòdium i la millor manera era anar-hi tots tres i donar la cara. A l’avió, a la limusina o perdent-se a l’hotel de Las Vegas. Impressionats per l’habitació o, acabats de dutxar, anant a fer un tomb, retratant-se davant el Bellagio, com uns turistes més. I finalment arriba el 5 de juny, quan pot passar de tot, i la ciutat de Nevada és una munió de rumors. Així com alguna altra vegada s’ha filtrat, ningú no sap quin serà el millor restaurant del món. Dinar amb Joan i Jordi Roca, Quique Dacosta, Antonio Luis Aduriz, a cal José Andrés. El que ho tenia més clar era el petit dels Roca: guanyarien, perquè ser-hi ja era guanyar. A la gala, Oriol Castro demana als seus companys d’agafar-se les mans. Mateu Casañas rondina, cadascú ha de passar els nervis com pugui, però finalment s’uneixen les tres mans dels tres amics. L’emoció és màxima. I, de cop, Disfrutar és el millor restaurant del món del 2024. Llavors sí que les llàgrimes no poden aguantar-se més, i es fonen en una abraçada.

El dramaturg Jordi Casanovas, un dels grans de les nostres lletres, acaba d’estrenar un espectacle del seu teatre sempre atent al batec dels temps, dirigit per Llàtzer Garcia. Menú tancat, la nova obra de l’autor de Vilafranca, que es pot veure a la Villarroel, a pocs metres del Disfrutar, no deixa passar l’oportunitat de situar l’acció en un restaurant d’alta cuina, amb tres protagonistes que es diuen, respectivament, Eduard, Mateu i Oriol. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència i, de fet, l’obra és molt més una reflexió sobre la masculinitat i la manera que tenen els homes d’encarar l’amistat, el fracàs, les expectatives, l’amor o la frustració, que no pas una obra sobre cuina. El fet és que un dels tres amics, el cuiner estrellat, demana als seus amics: com és que no ens hem vist mai plorar? Els Eduard, Mateu i Oriol de veritat sembla que han rigut i plorat junts, i no deu ser la primera vegada.

El Parlament de Catalunya ha advocat per “reconèixer oficialment les seleccions esportives catalanes i permetre sempre la seva participació en competicions internacionals oficials”. Així ho precisa un punt d’una moció presentada davant el ple pel grup parlamentari de Junts, que ha tingut el suport del PSC, ERC, els Comuns, la CUP i els dos diputats d’Aliança Catalana. Els grups del PP i Vox hi han votat en contra.

Fa un mes, la Comissió d’Esport del parlament també va aprovar una resolució que instava el govern a treballar per garantir el reconeixement oficial de les seleccions catalanes en l’àmbit internacional. Aquesta resolució la va presentar ERC -que va incloure aquesta qüestió en els acords d’investidura amb el PSC- i Junts va optar aleshores per l’abstenció.

La mateixa moció de Junts votada avui reclama al govern que elabori un pla estratègic de grans esdeveniments esportius que opti pel català com a llengua oficial, un punt que ha tingut el suport del PSC i d’ERC.

L’administració del president dels Estats Units, Donald Trump, ha revocat la capacitat de la Universitat de Harvard per matricular estudiants internacionals, segons ha informat el Departament de Seguretat Nacional nord-americà.

La secretària de Seguretat Nacional, Kristi Noem, va ordenar al departament que cancel·lés la certificació del Programa de Visitants d’Estudiants i Intercanvi (SEVP) de la Universitat de Harvard i els hi ha fet saber amb una carta a la universitat: “Els escric per notificar-los que amb efecte immediat, el programa de la Universitat de Harvard d’Estudiants i Visitants Estrangers ha estat revocat”.

Aquesta mesura representa que no pot matricular estudiants internacionals i els estudiants estrangers existents s’han de transferir o perdran el seu estatus legal.

Aquesta decisió es produeix en un moment d’augment de la tensió entre Harvard i el govern Tump per les acusacions d’aquest últim de tolerar l’antisemitisme al campus, no donar cabuda a discursos “alternatius” i “obstinar-se” a aplicar programes d’inclusivitat sexual i racial, entre altres coses.

Les càmeres de la Generalitat van detectar el mes de març un linx ibèric en llibertat al Pre-pirineu, segons ha avançat El Periódico i han confirmat fonts del govern a l’ACN. L’animal, amb el nom Secreto, és un mascle adult que va néixer fa quatre anys al centre de cria en captivitat de Silves, a Portugal. Després va ser alliberat en una finca propera a Sevilla. No és previst capturar-lo per tornar-lo a Andalusia. Es desconeix, però, si continua a Catalunya o ja n’ha sortit. D’ençà de fa poc més d’un any es considera que el linx ja no es troba en perill d’extinció, sinó que és un animal vulnerable.

El linx ha estat detectat en una zona del Pre-pirineu per una càmera de fotoparany dels Agents Rurals i ha confirmat així la presència per segon cop en els darrers anys de l’espècie a Catalunya. La imatge és el mes de març, però no es va recollir fins fa unes setmanes. El Departament de Territori ho va comunicar al Ministeri de Transició Ecològica espanyol i a les comunitats autònomes que tenen linx ibèric en el seu territori, segons ha informat el Departament, per tal d’esbrinar d’on podria provenir l’exemplar, que portava un collar emissor. L’estudi del pelatge i del catàleg d’exemplars va permetre confirmar que es tractava del mascle anomenat Secreto, que havia estat alliberat a la serra nord de Sevilla (a Villanueva del Río y Minas) la primavera de 2023. La Junta d’Andalusia ho va comunicar la setmana passada.

Es tracta d’un exemplar adult que va arribar a Catalunya de manera natural des del nord d’Andalusia, com va fer també el primer linx documentat, en Litio. La presència d’aquest darrer a Catalunya va ser el 2018. Havia estat alliberat a Portugal el 2015 i va ser localitzat en un hort de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat). En Litio va ser capturat per garantir la seva seguretat, ja que es movia per una zona pròxima a nuclis urbans i infrastructures viàries.

Retransmissió en directe des de la Royal Opera House de Londres - Lloc: Teatre Principal

Hi havia certa expectació amb l’evolució de les exportacions corresponents al mes de març. Els nous aranzels encara no havien entrat en vigor, però s’esperava la reacció primerenca dels empresaris arran del canvi radical d’escenari. Com una preqüela de la comèdia o tragèdia (ja ho veurem) que ens ve damunt. Tot i que s’ha dit que el seu pes sobre el total exportat a Catalunya era baix, menys del 5%, l’anunci dels nous aranzels pot tenir efectes en el comportament d’uns altres clients habituals de molta més importància. Per entendre’ns, uns efectes col·laterals. Però, de moment, a la vista de les xifres registrades, el resultat ha estat el lògic, és a dir, hi ha hagut una acceleració en les compres dels americans, abans no comenci a ploure.

Així, les exportacions catalanes van augmentar d’un 3,3% anual durant el primer trimestre, en comparació amb el mateix període de l’any passat, segons les dades publicades aquest matí per l’Idescat. Catalunya va vendre a l’exterior per valor de 25.050,2 milions d’euros, que és la segona xifra més alta de la sèrie històrica dels mesos de març, tan sols per darrere de l’assolida l’any 2023, i es va mantenir com la comunitat autònoma més exportadora de l’estat, amb un 26,1% sobre el total, el doble que la següent, que és Madrid, amb un 13%.

Tenint en compte tan sols el març, les exportacions catalanes han fet un salt endavant important, amb un creixement del 6,6% anual, mentre que a tot l’estat espanyol van créixer d’un 8,5%. Cal destacar que l’evolució ha mostrat un “comportament millor” que no pas el registrat a diferents països de la zona euro, com Alemanya (4,3%), França (2,8%) i Itàlia (5,8%). De totes maneres, sembla clar que al mes de març hi ha hagut una revifada en les vendes a l’exterior a tot arreu.

Observant les xifres de Catalunya, ens adonem que, en el primer trimestre, les exportacions a la UE van créixer d’un 1,1% sobre el mateix període de l’any passat, i les destinades a Amèrica van créixer d’un 15,3% (i un 20,5% al març). Tot fa pensar que els americans han accelerat les compres, abans no entrin en vigor els aranzels de Trump. Això diuen als EUA. Al març, les importacions de béns han assolit un nivell rècord de 419.000 milions de dòlars, amb un creixement anual del 27%, sobretot en compres de productes farmacèutics i informàtics, conjuntament amb cotxes. Tot suggereix, doncs, que les empreses han continuat reforçant les seves reserves d’estocs per avançar-se a la implantació dels nous aranzels anunciats.

Aquest plantejament quadraria amb el fet que el creixement més important entre els productes exportats des de Catalunya hagin estat els béns d’equipament. Així, la maquinària mecànica, elèctrica i electrònica presenta uns creixements anuals, al març, del 17% i, trimestrals, entre el 10% i el 13%. Cal dir que són els percentatges més alts registrats aquests darrers dos anys.

Durant el trimestre, els quatre principals sectors exportadors de Catalunya han tingut creixements positius, llevat dels cotxes, en què les vendes exteriors han baixat d’un 15%. Així, el químic ha crescut d’un 7,4%, els aliments i begudes, d’un 7,3% i els béns d’equipament, d’un 15%. Cal recordar que, entre els quatre sectors, han representat el 77% de total de les exportacions totals catalanes durant el primer trimestre.

Caldria destacar la regularitat en el comportament del sector agroalimentari, que ha arribat a un creixement del 10,5% anual el mes de març. Fonts de Prodeca (empresa pública adscrita al Departament d’Agricultura de la Generalitat) m’expliquen que, durant el primer trimestre del 2025, Catalunya ja ha exportat aliments i begudes a 181 mercats mundials. I que les exportacions a la UE (61,6% del total) pràcticament augmenten d’un 1,3%, i en els mercats tercers, el creixement ha destacat, amb un 18,3%. La causa és, fonamentalment, l’increment de compres dels Estats Units (amb un 12,1%) país que ja va passar al febrer del vuitè lloc al setè en el rànquing de les exportacions catalanes, respecte de l’any anterior. Cal afegir que els productes del sector porcí han tingut molta importància en el creixement de les exportacions a la Xina, d’un 30,5%, i al Japó, d’un 21,5%, que actualment són el sisè i el vuitè mercat exportador per al sector agroalimentari.

En definitiva, tot esperant novetats, hem tingut un primer trimestre exportador més bo que no s’esperava fa uns mesos, veient com pintava el panorama exterior. El govern espanyol, com a mesura preventiva, presentava dilluns passat l’anomenat Pla ICEX d’Alt Impacte en Competitivitat, que s’ha elaborat en col·laboració amb les comunitats autònomes. El ministre d’Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, deia: “El Pla ICEX s’emmarca en una resposta del govern als possibles efectes de la crisi comercial més àmplia per a la qual preveiem de mobilitzar 14.100 milions d’euros. Comença amb una primera capa de mesures de finançament i protecció que actuen com a xarxa de seguretat per a empreses i treballadors, i una segona, amb visió de mitjà termini, per a reforçar la resiliència del nostre teixit productiu i impulsar la competitivitat.”

El govern espanyol, doncs, no entra en els ajuts directes a les empreses, sinó que posarà en marxa un pla d’atenció personalitzada dirigit a les 500 empreses espanyoles amb més volum d’exportacions als Estats Units. Cada companyia rebrà un seguiment periòdic i un assessorament a mesura. A més, se’ls oferirà informació sobre diversificació de mercats, aprofitant els acords comercials existents (Mercosur, Mèxic…), la proximitat cultural i lingüística i el potencial del mercat únic europeu. He preguntat a l’ICEX a quantes empreses catalanes afectaria aquest pla i m’han contestat que, de moment, no havien treballat “en cap desglossament provincial i autonòmic de les empreses” i que els serveis s’oferirien “de manera individual, empresa per empresa”. Veurem com es materialitza i quantes empreses catalanes acaba ajudant.

I els empresaris, com veuen la situació? Precisament, aquest matí també s’ha publicat el Mòdul d’actualitat empresarial, dins l’enquesta de clima que fan la Cambra de Comerç i l’Idescat. Les entitats destaquen que el 55,2% dels establiments que tenen relacions econòmiques amb algun país de fora de la UE estan molt preocupats, o força, per la pujada dels aranzels. Cal destacar que el grau de preocupació és més elevat en els establiments que tenen relacions econòmiques amb els Estats Units, en què més de 6 de cada 10 declaren que es troben en aquest nivell. Quant a la principal estratègia que adoptarien les empreses, si algun país amb els que tenen relacions econòmiques apliqués o tongués una pujada dels aranzels, seria la de repercutir-ne l’augment en el preu final, en un 72,9% dels casos, mentre que l’estratègia de traslladar la producció (o una part) al país que augmenti els aranzels presenta el percentatge més baix d’establiments que l’adoptarien, amb un 12,3%.

Els resultats d’ambdós plantejaments extrems són els més lògics. No sé si a tots els països pensaran com aquí, però si actuen així, que sembla de sentit comú, les previsions de Donald Trump d’atraure més inversions i, sobretot, de no apujar la inflació interna, em semblen més producte d’un deliri que no pas d’una anàlisi coherent.

El parlament ha refusat per una àmplia majoria la moció d’Aliança Catalana que defensava la prohibició de les diferents formes de vel islàmic als espais públics. El text del partit d’extrema dreta independentista només ha sumat el suport dels diputats del PPC i Vox, mentre que el PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP hi han votat en contra.

El debat ha estat marcat també pel posicionament de Junts, que ha defensat la prohibició en alguns casos, malgrat oposar-se al text per “destil·lar odi”. No obstant això, tant els republicans com els cupaires han retret a la formació de Carles Puigdemont que “comprin el marc ideològic de l’extrema dreta”.

El text d’AC, transaccionat en bona part dels seus punts amb Vox, apostava per prohibir l’ús del hijab, el nicab, el burca, el burquini, la xaila, el khimar o el xador, que considera discriminatoris, en espais públics o centres de caràcter públic. Entre altres qüestions, també assegurava que l’islam és incompatible amb els valors occidentals.

La posició de Junts i els retrets d’ERC i CUP

Bona part del debat ha estat marcat pel posicionament de Junts, que ha apostat per la prohibició del vel a les escoles i instituts i del burca i el nicab als espais públics. Tot i això, la formació de Carles Puigdemont ha votat en contra en considerar que la moció d’Aliança “destil·la odi per totes bandes”.

En representació de Junts, el diputat David Saldoni ha retret el to a Sílvia Orriols. “Vostè parla molt bé, fa servir un català molt correcte, posa un tot de transcendència a tot, però vostè odia”, ha etzibat. En aquest sentit, ha advertit l’alcaldessa de Ripoll que “no es pot construir cap projecte exitós des de l’odi i l’exclusió”.

Alguns grups d’esquerres, com ERC i la CUP, també han retret aquesta posició de Junts. “Un partit d’estat aborda aquests temes des de la centralitat, els grans acords i les majories, no des de les ocurrències conjunturals”, ha criticat Joan Ignasi Elena. La diputada cupaire Pilar Castillejo els ha acusat d'”ocupar el marc ideològic que beneficia l’extrema dreta” i els ha alertat que “estan alimentant el monstre i ho acabaran pagant”.

La portaveu del PSC, Elena Díaz, s’ha centrat exclusivament en Aliança Catalana. “Que defensen les dones no s’ho creuen ni vostès. Només busquen trencar la convivència a Catalunya en benefici propi”, ha recriminat la diputada socialista. El diputat dels Comuns Andrés García Berrio ha afirmat que es tracta d’una moció “plena d’odi i discriminació” que se situa “fora del dret internacional, els drets humans i el constitucionalisme democràtic”.

[Treballem per a ampliar aquesta informació.]

Un jurat popular ha declarat no culpables Carlos Fabra, ex-president de la diputació de Castelló, i l’ex-pilot de motociclisme Álex Debón, pel delicte de suborn en el cas conegut com a Aerocas. Després del veredicte, el magistrat que presideix el tribunal n’ha dictat la sentència absolutòria in voce.

Debón s’ha mostrat molt emocionat i ha esclatat a plorar en sentir el veredicte. Fabra, a la sortida de la Ciutat de la Justícia de Castelló, ha declarat als mitjans que se sentia “molt feliç” i ha agraït la feina del seu equip jurídic, del jurat i del sistema judicial.

La fiscalia demanava provisionalment tres anys i tres mesos de presó i una multa de 6.480 euros per a cadascun dels acusats pel delicte de suborn. A més, reclamava per a Fabra una inhabilitació especial per a càrrec públic durant cinc anys.

El ministeri fiscal sostenia que Aerocas —l’empresa de capital públic que gestiona l’aeroport de Castelló i que en aquell moment presidia Fabra— havia signat diversos contractes de patrocini esportiu amb Debón i una societat vinculada a ell, pels quals es van pagar 3.653.000 euros entre els anys 2009 i 2014. Segons la fiscalia, com a contrapartida, Debón hauria transferit 360.000 euros a Fabra.

Ester Molné, ministra de Justícia, Interior i Afers Institucionals d’Andorra, ha explicat en la sessió d’avui del Consell General quins han estat els primers efectes de la llei del català, que es va aprovar a finals d’abril de l’any passat.

Molné ha assegurat que d’ençà de gener s’han obert una trentena d’expedients sancionadors per haver incomplert la llei i, per ara, s’han imposat dues sancions. Tot plegat ho ha explicat en resposta a les preguntes que ha formulat Cerni Escalé, el president del grup parlamentari de Concòrdia.

Molné, que ha respost en substitució de la consellera de Cultura, Mònica Bonell, ha explicat que l’acció no només se centra en les sancions, sinó que des de Política Lingüística també es treballa per a oferir cursos, per a fomentar l’autoaprenentatge, els mòduls per a empreses o l’oferta de formació virtual.

Des de Concòrdia, consideren que la xifra d’expedients i sancions són baixes. “Em sorprèn que malgrat els nombrosos incompliments que es poden observar en l’ús social del català, només se n’hagin registrat trenta de denúncies. Això em fa pensar que el procediment actual és poc accessible o, fins i tot, massa complicat per la gent. Si volem protegir la llengua, hem de facilitar la ciutadania que puguin fer respectar els seus drets en aquest sentit”, ha explicat Maria Àngels Aché, consellera general de Concòrdia.

Cerni Escalé, secretari general de Concòrdia, al Consell General d’Avui (fotografia: Consell General d’Andorra). En què consisteix la llei del català d’Andorra?

La llei del català substitueix la llei de 1999 i ha suposat un canvi significatiu en la política lingüística d’Andorra, amb mesures més exigents per garantir la presència efectiva del català en tots els àmbits de la vida pública i privada.

Una de les principals novetats és que, a partir del 2026, els immigrants que vulguin renovar el permís de residència hauran d’acreditar coneixements bàsics de català. Concretament, es requerirà el nivell A1 per a la primera renovació i el nivell A2 per a la segona. Si no es disposa de l’acreditació, serà obligatori assistir a un curs de trenta hores. Aquesta exigència s’estendrà també als residents passius —com ara inversors, jubilats o professionals digitals— a partir del 2029. L’objectiu és fomentar la integració lingüística de tota la població i evitar la segregació idiomàtica.

La llei també reforça l’ús del català en l’àmbit comercial i d’atenció al públic. Es preveu que les empreses garanteixin que els seus treballadors puguin atendre en català i que, com a mínim, iniciïn les converses en aquesta llengua. També serà obligatori l’ús del català en rètols, cartells i comunicacions internes per altaveu. L’incompliment d’aquestes obligacions pot comportar sancions econòmiques que, en els casos més greus, poden arribar als 60.000 euros.

a carrèc de la Judit López. Activitat recomanada per a infants a partir de 4 anys - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

El Regne Unit ha acordat amb les Illes Maurici de retornar l’arxipèlag de Chagos, un territori pendent de descolonitzar, però es quedarà la base militar de Diego Garcia mitjançant un contracte de lloguer de 101 milions de lliures anuals per un període inicial de 99 anys. L’acord l’ha anunciat avui el primer ministre britànic, Keir Starmer, després de mesos de pressions diplomàtiques i legals.

Chagos, una cadena d’illes de l’oceà Índic, va ser separada del territori de Maurici poc abans que aquest assolís la independència del Regne Unit, el 1968. Entre el 1967 i el 1973, les autoritats britàniques van expulsar-ne la població i van permetre que els Estats Units hi establissin una base militar estratègica. El 2019, el Tribunal Internacional de Justícia va declarar il·legal aquella separació i va exigir al Regne Unit que acabés la seva administració colonial sobre l’arxipèlag.

Una retirada forçada per la justícia internacional

“Els tribunals ja han pres decisions que soscaven la nostra posició”, ha admès Starmer. “I si Maurici ens tornés a portar als tribunals, cosa que sens dubte haurien fet, no tindríem una perspectiva realista d’èxit.” El primer ministre Starmer ha reconegut que s’haurien pogut dictar mesures provisionals en poques setmanes i ha defensat l’acord com la millor opció per als interessos britànics.

Una base clau per al control militar regional

Malgrat el retorn formal de la sobirania, el govern laborista britànic ha pactat un contracte de lloguer que garantirà la presència militar a Diego Garcia “durant 99 anys i més enllà”. Starmer ha insistit que es tracta d’un enclavament de “vital importància” per al desplegament de forces britàniques i aliades a tot el Llevant, l’Àfrica oriental i el sud d’Àsia.

“El president Trump ha acollit amb satisfacció l’acord, juntament amb altres aliats”, ha dit Starmer, que ha defensat que la base és imprescindible per “no cedir el terreny a altres que vulguin fer-nos mal”. A més dels EUA, Austràlia, Nova Zelanda, l’Índia i el Canadà també han validat l’entesa.

L’associació Molrem ha recuperat una quarantena de varietats antigues de blat a la Vall d’en Bas (Garrotxa), entre les quals, el blat petit d’Olot i la cassanya d’Olot, dues varietats garrotxines que no es conreaven de feia cinquanta anys. La iniciativa forma part d’un projecte per a impulsar una infrastructura col·lectiva de transformació del cereal en farina ecològica. Ara mateix disposen d’un jardí botànic de 45 metres quadrats on experimenten amb aquestes varietats. El pas següent és aconseguir un local per a instal·lar-hi un molí que puguin compartir agricultors i flequers.

Blats antics, menys productius però més saludables

Les varietats modernes de blat, moltes de les quals modificades genèticament, són més productives i resistents a malalties, però menys saludables. Això ha fet que es deixessin de produir moltes varietats antigues. Amb tot, els flequers cada vegada demanen més farines elaborades amb aquestes llavors tradicionals.

El forner i president de Molrem, Emili Duran, diu que els blats moderns permeten d’obtenir més gra, però la qualitat baixa i la salut se’n ressenten. També ho denuncia Víctor Garcia, responsable de la plantació i membre de l’associació Triticatum, que alerta que el gluten de les varietats modernes és molt més agressiu i pot causar intoleràncies. En canvi, el pa fet amb blats antics, diu, “el nostre metabolisme el reconeix com a aliment, i per tant és més sa i nutritiu”.

Recuperar llavors i compartir coneixement

Garcia fa anys que treballa per recuperar varietats antigues. Ara col·labora amb Molrem i ha creat un espai de cultiu amb una quarantena de llavors tradicionals. Algunes provenen de pagesos de tot arreu de Catalunya i de més llocs, com el Banc de germoplasma de Madrid. Les dues varietats garrotxines són especialment rellevants per a la memòria agrària de la comarca.

Per a cada varietat, fan un seguiment de tres anys, en què recullen dades agronòmiques i descriptors morfològics. Això permet de saber quin tipus de terra necessita cada planta, si cal regar-les més o menys o quina resistència tenen a les malalties. A més, en fan proves de transformació: es mol el gra, se’n fa pa i es valora quin resultat dóna. Un cop obtinguda tota la informació, la comparteixen amb els membres de Molrem perquè cada pagès i forner pugui triar la varietat que li sigui més útil.

El projecte d’un molí col·lectiu

Molrem va néixer fa uns tres anys per iniciativa d’uns quants productors i flequers, amb l’objectiu de recuperar varietats de blat tradicionals. Ara volen fer un pas més: instal·lar un molí per a moldre la farina de manera col·lectiva.

Gràcies a la cooperativa la Garbiana de Tarroja de Segarra, ja han aconseguit un molí. Però encara no tenen local. Busquen un espai adequat a la Vall d’en Bas, amb bon accés i condicions logístiques que permetin de descarregar el gra i carregar la farina. “Costa molt trobar un lloc que ho compleixi tot”, admet Duran.

L’Ajuntament de la Vall d’en Bas dóna suport a la iniciativa. El batlle, Lluís Amat, la qualifica de “projecte global de transició agroecològica” i destaca la importància de la pagesia i la ramaderia en un context de crisi climàtica. “Ens ho hem de creure perquè, si no, al final, es farà tard”, adverteix.

El metge valencià Raúl Incertis ha tornat a Gaza, després d’haver-ne estat evacuat l’octubre del 2023, quan començà l’ofensiva israeliana. Ara treballa a l’hospital Naser, a la ciutat de Khan Yunis, al sud del territori, i descriu un panorama absolutament devastat. “És com si hi hagués caigut una bomba atòmica”, diu en declaracions a l’agència Efe.

La situació a Khan Yunis, una de les zones més castigades, és crítica. Els ferits hi arriben sense parar. “Normalment, la quantitat ja és elevada, perquè els bombardaments són continus al voltant de Khan Yunis i a Rafah, però aquests darrers vuit dies ha augmentat molt. A vegades n’arriben vint o vint-i-cinc de cop”, explica.

Hospitals atacats i sense recursos

Segons Incertis, l’hospital ha estat atacat tres vegades en dos mesos. “Fa dues setmanes, un dron va llançar un míssil en una habitació del tercer pis per matar un periodista, Hassan Aslih. Per matar-lo a ell, va matar dos pacients més i en va ferir nou”, recorda. El Comitè per a la Protecció de Periodistes estima que més de dos-cents periodistes han estat assassinats a Gaza.

La manca de recursos sanitaris és alarmant. “Reutilitzem xeringues. Falten mans. Hi ha molt poca esperança”, diu. Avui, per primera vegada en gairebé tres mesos, ha entrat una mica d’ajuda sanitària a Gaza, segons que ha informat el Comitè Internacional de la Creu Roja. Aquest matí, s’han lliurat medicaments i material mèdic a l’hospital de campanya de Rafah per reomplir les existències, gairebé esgotades a tot l’enclavament.

Raúl Incertis, en una imatge d’arxiu.

El blocatge israelià ha afectat tots els àmbits de la vida. “No hi ha electricitat i hi ha molt poca aigua. Els preus dels aliments són desorbitats”, diu el Incertis. Al quiròfan, com que escassegen anestèsics com el fentanil i la ketamina, només fan servir mitja dosi i reutilitzen la xeringa amb el pacient següent. Això incrementa molt el risc d’infecció. A més, operen gairebé sense cap calmant: “Fem operacions amb l’abdomen obert, amputacions… i la majoria dels pacients només reben ibuprofèn intravenós. El pacient no se n’adona, però sofreix molt de dolor.”

Els infants són els qui més colpeix de veure, segons que diu: “Els qui tenen sort i arriben conscients a l’hospital estan molt espantats. Els acaben de treure d’un edifici ensorrat per una bomba. Són plens de pols, tenen ferides al cos i es veuen amb la mirada perduda, tremolant.” La desnutrició afecta pràcticament tots els pacients. “Pesen molt menys que no haurien de pesar. Fa mesos que no mengen ni proteïna animal ni vegetal, perquè en queda molt poca. Això fa que les ferides costin molt de cicatritzar.” Avui mateix, el ministre de Sanitat palestí, Maged Abu Ramadan, ha dit de Ginebra estant que en tan sols dos dies havien mort de fam, com a mínim, vint-i-nou nens i persones grans.

L’exèrcit d’Israel dispara contra una delegació de diplomàtics europeus i més països a Cisjordània

Un retorn per deure i indignació

Incertis, quan fou evacuat, treballava amb Metges Sense Fronteres i ja advertia que Gaza, sota blocatge israelià i egipci des del 2006, era “una gàbia inhumana”. Després del seu retorn a casa, la indignació i el sentiment de deute el van dur a tornar-hi.

Avui, gairebé tots els dos milions d’habitants de Gaza són desplaçats interns. Tots els companys d’Incertis viuen en tendes de campanya i, des de dilluns, tot Khan Yunis està sota ordre d’evacuació forçosa per part de l’exèrcit israelià. “Tots han perdut algú”, diu. “Un company ha perdut tots els fills. Un altre, que només té vint-i-cinc anys i no s’ha casat, ha perdut els pares i tots els germans en un bombardament”, afegeix.

Malgrat tot, aquest metge valencià diu que la seva feina a Gaza és un deure, encara que sigui conscient que, demà, podria ser ell qui acabés estirat damunt la mateixa taula d’operacions on avui intenta salvar vides.

A la comissió que debat el pressupost de la Generalitat a les Corts Valencianes s’ha vist una volta més com el PP és en mans del partit d’ultradreta Vox. Quan ha tocat de votar les esmenes al pressupost de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, hi ha hagut un debat agre entre el diputat socialista, José Chulvi i el síndic de Vox, José María Llanos. Chulvi ha donat per descomptat el discurs del diputat ultra sobre l’AVL i ha apel·lat als diputats del PP quan els ha recordat que l’acadèmia és un organisme estatutari creat durant el mandat d’Eduardo Zaplana, també del Partit Popular. “Encara hi som a temps, no val la pena fer això que faran ara votant a favor de l’esmena de Vox”, els ha dit en reiterades ocasions.

Això que han votat és una retallada de 700.000 euros del pressupost de l’acadèmia proposada per Vox. Aquests diners aniran a arreglar el local de l’entitat secessionista Lo Rat Penat i a fer altres actuacions sobre edificis municipals en ajuntaments governats pel PP. Llanos ha dit que destinaran tots aquests recursos a fomentar el que ha qualificat de llengua pròpia, i d’idioma valencià.

Estrangular l’AVL

El discurs de José María Llanos, tot fet en castellà, traspuava secessionisme lingüístic i odi a la llengua. Llanos s’ha vantat d’estrangular l’AVL fins que desaparega. Aquesta entitat és una institució estatutària que només podria desaparèixer a través d’una modificació de l’Estatut d’Autonomia. Llanos s’ha referit a l’AVL com anar contra l’AVL és anar a favor de València, defensar la llengua valenciana. El portaveu del partit ultra ha qualificat de traïció als valencians el blindatge de l’acadèmia i l’ha acusada d’actuar amb opacitat i falta de transparència en matèria de contractació. Finalment, s’ha vantat de tenir tota la veritat i ha acusat els socialistes d’haver creat un relat artificial i malintencionat inventat l’any 1983, amb la submissió de València al fanatisme separatista.

A desgrat d’això, Vox ha renunciat a una altra de les esmenes que havia presentat per fer que la Generalitat intervinguera el pressupost de l’AVL i li llevara poder de decisió sobre les actuacions que podria fer.

La postura de l’AVL

La setmana passada, la institució que presideix Verònica Cantó va fer una roda de premsa per a denunciar la pretensió del PP i de Vox d’asfixiar l’acadèmia. Cantó va denunciar el que va qualificar d’intent de paralitzar, de deixar morta una institució de l’autogovern atacant-ne l’autonomia reconeguda en la llei i asfixiant-la econòmicament. “La gravetat d’això no té comparació possible”, va dir Cantó.

“Que deixen treballar en pau l’Acadèmia”: l’AVL avisa que recorrerà a la justícia si s’aproven les esmenes de Vox al pressupost

L’associació Som Habitatge s’ha presentat en societat per defensar els propietaris d’habitatges i reclamar una normativa més justa i equitativa i que “de veritat sigui efectiva”, segons ha explicat la presidenta de l’entitat, Núria Garrido. En un acte davant més de dues-centes cinquanta persones a l’auditori de l’Ateneu Barcelonès, Garrido ha dit que invertir en habitatge era una temeritat. “Ser propietari, lamentablement, s’ha convertit en un estigma. Ens han deshumanitzat, ens han criminalitzat, ens acusen de fons voltor, d’especuladors i de gent sense ànima”, ha dit. La presidenta de l’entitat ha dit que volien “restituir la seguretat jurídica, denunciar els excessos normatius” i “fomentar una fiscalitat més justa”.

“Som Habitatge neix perquè ja n’hi ha prou”, ha continuat Garrido davant un auditori format per representants de les administracions i de la patronal de l’habitatge, entre més. Per Garrido, un dels objectius de l’associació és que el propietari “perdi la por” i ha demanat que, en situacions d’inquilins que no paguin la renda, abandonin de seguida l’habitatge perquè, ha recordat, també genera unes despeses. “No és normal que hi hagi persones que tenen des de l’any 2020 un inquiocupa o un ocupa a qui no poden fer fora perquè hi ha aquestes moratòries any a any”, ha denunciat Garrido, que ha afegit que, mentrestant, el propietari s’havia de fer càrrec dels subministraments. Això, diu, ha fet créixer els casos d’angoixa i depressió per situacions injustes i que es poden allargar de manera indefinida. “Aquesta concepció que el propietari ho aguanta tot és absolutament falsa”, ha dit posteriorment Garrido en declaracions als mitjans, que ha remarcat que l’estat espanyol tenia la “responsabilitat constitucional” de proveir un habitatge digne. “No l’ha de proveir el privat.”

D’altra banda, en el seu discurs, Garrido s’ha remès als informes del Banc d’Espanya, de col·legis professionals o de les fiances dipositades, entre més, per demostrar que les mesures de limitacions engegades pel govern i la llei d’habitatge espanyola eren “contraproduents davant l’aparença protectora”. “No hi ha equilibri, no hi ha diàleg i només hi ha imposició”, ha asseverat, i ha criticat que no s’hagi tingut en compte el sector en l’elaboració de les normatives. També ha qüestionat les sancions de fins a 900.000 euros per “desajustos amb l’índex de referència”, l’obligatorietat de crear un registre de grans tenidors i de reservar un 30% en l’obra nova o de rehabilitació de Barcelona per a habitatge protegit, l’augment al 20% de l’ITP o la posada en marxa d’un cos d’inspectors “inèdit” respecte a la resta de l’estat.

En la presentació de l’entitat, Garrido ha definit Som Habitatge com un col·lectiu “obert, plural, tècnicament sòlid i representativament legítim”. La presidenta ha mostrat la seva intenció de participar en l’elaboració de les normatives i mantenir contacte amb legisladors perquè es tingui en compte el col·lectiu. Durant la presentació de Som Habitatge s’han impartit dues conferències a càrrec del director del Col·legi d’API i portaveu, Carles Sala, que ha fet un repàs dels últims decrets i les darreres lleis aprovades en matèria d’habitatge i ha reivindicat la figura del propietari com a “part de la solució” davant la manca d’oferta; i del doctor en Dret Civil i fundador de la càtedra Unesco d’Habitatge, Sergio Nasarre.

Entre el públic, hi havia la secretària d’Habitatge, Lídia Guillén; el comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Ramon Riera; la diputada de Junts al congrés espanyol Marta Madrenas; el regidor de Junts a l’Ajuntament de Barcelona i ex-conseller de Territori, Damià Calvet; el cap del PP al consistori, Daniel Sirera; i la diputada del PP al parlament Àngels Esteller. També representants del món econòmic, com el president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola; el secretari general de Foment del Treball, David Tornos; el president de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues; i el president d’Apartur, Enrique Alcántara.

Una avioneta s’ha estavellat de matinada en una zona residencial de San Diego, a Califòrnia (Estats Units), i ha causat un incendi que ha cremat quinze cases i uns quants vehicles. L’accident ha obligat a desallotjar d’urgència carrers del barri de Murphy Canyon, on ha caigut l’aparell. El sinistre ha estat cap a les 3.45, hora local, a prop de l’aeroport executiu Montgomery-Gibbs. L’avioneta era un Cessna 550, un model que pot transportar de sis persones a vuit. Ara com ara, no se sap quantes persones viatjaven a bord i si hi ha ferits o morts.

En una conferència de premsa, el sots-cap del departament de bombers de San Diego, Dan Eddy, ha explicat que hi havia combustible pertot arreu i que l’objectiu principal era escorcollar casa per casa per assegurar-se que tothom fos fora de perill. També ha confirmat que l’avió ha impactat directament contra unes quantes cases. L’accident ha estat enmig d’una boira densa. “Amb prou feines es podia veure res davant”, ha dit Eddy. Tot i això, l’operatiu d’emergència ha pogut desallotjar les zones danyades amb celeritat, i ara els bombers treballen per assegurar les estructures i evitar revifalles del foc.

Les causes de l’accident encara no se saben. Tant l’Administració Federal d’Aviació (FAA) com la Junta de Seguretat en el Transport nord-americana (NTSB) han assumit la investigació i han dit que donarien més informació a mesura que avancessin les tasques. Mentrestant, les autoritats locals han demanat d’evitar la zona sud de la ciutat i mantenir-se informats pels canals oficials. Murphy Canyon és una zona amb força densitat de població i habitatges unifamiliars, i el xoc de l’aparell ha causat escenes de gran tensió entre els residents.

La presència a València del president espanyol, Pedro Sánchez, per a reunir-se amb les associacions de víctimes de la gota freda ha fet que es desplegara un ampli dispositiu policial, acotant l’espai que envolta el Palau del Temple, seu de la delegació del govern espanyol. Un grupuscle reduït, entre el qual s’ha pogut veure alguna bandera de Revuelta, les joventuts de Vox, s’ha concentrat per a protestar contra Pedro Sánchez. La policia espanyola els ha allunyat de les portes de l’edifici. La premsa tampoc no s’hi ha pogut acostar. A la vorera d’enfront, un altre grup feia la contra protesta i cridava “Mazón, dimissió”.

Els periodistes hem hagut d’entrar una hora abans de la trobada per la porta de darrere, i ens han conduït a una sala on hem hagut d’esperar fins a la posterior compareixença de les víctimes. La trobada que han mantingut les víctimes amb el president espanyol ha durat al voltant de les tres hores. Com elles mateixes han dit, ha estat una reunió “llarga i fructífera”, i han acordat una sèrie de compromisos. “El president ha vingut amb els deures fets”, ha avançant Rosa M. Álvarez, presidenta de l’Associació Víctimes Mortals DANA 29-O, que aplega els familiars de 165 de les 228 víctimes de la gota freda. Han valorat que havia estat una reunió “molt treballada”, i que Sánchez ja tenia anotats els punts que les associacions volien tractar.

Els compromisos

Un dels primers compromisos que han acordat ha estat la celebració d’un funeral d’estat laic, que es farà a València al voltant de la data de l’aniversari de la catàstrofe. Segons que han informat les associacions, la casa reial espanyola serà qui determine l’agenda, i l’organitzaran conjuntament amb la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé. El 29 de maig, quan es compliran set mesos de la gota freda, també es reuniran amb la vice-presidenta tercera espanyola, Sara Aagesen, per a tractar la qüestió de les infrastructures dels barrancs. D’una altra banda, han rebut el compromís del president espanyol que les associacions de víctimes de la gota freda podran participar en la comissió d’investigació del congrés espanyol.

Christian Lesaec, president de l’Associació de Damnificats per la Dana Horta Sud-València, ha valorat que Sánchez ha estat empàtic, i que ha mostrat moltes ganes d’escoltar i parlar. En el cas de la seua associació, han posat el focus en el teixit comercial i empresarial dels pobles afectats, així com en les ajudes del consorci. Segons que ha dit, només queda el 22% de les ajudes per tancar. Un altre tema que ha destacat han estat els ascensors. A hores d’ara, han assegurat que només en queden mil per reparar, i que tenen el compromís del govern espanyol que es reunirà amb la patronal per a tractar que la situació es resolga tan aviat com siga possible.

També ha dit que el govern espanyol es comprometrà a investigar què va passar amb els vehicles afectats per la gota freda, que van ser retirats a campes i desguassos, alguns fora del País Valencià, perquè sospiten que hi hagut accions fraudulentes. Un altre compromís que han assolit amb el president espanyol és la millora en els protocols d’emergències.

El reconeixement a les víctimes

Mariló Gradolí, presidenta de l’Associació de Damnificats de la DANA 29 d’Octubre de 2024, en primer lloc, ha dit que valorava i agraïa el reconeixement a les víctimes. Un reconeixement, ha assenyalat, que encara no han rebut per part del Consell de la Generalitat. “Continuem vetats en la comissió d’investigació a les Corts”, ha recordat.

Per part seua, ha insistit en la necessitat que es reforcen els serveis psicològics en la zona zero i que s’estudien mesures per a les famílies que no han rebut ajudes per a reparar casa seua. “Tenim una societat traumatitzada”, ha dit. D’una altra banda, li han demanat a Sánchez la reconstrucció siga adaptada al canvi climàtic, així com que es donen ajudes perquè s’adapten els habitatges en aquest sentit.

El Partit Popular ha presentat un escrit al Tribunal Constitucional espanyol en què sol·licita que aturi la tramitació del seu recurs contra la llei d’amnistia fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no hagi resolt les qüestions pre-judicials plantejades per uns quants tribunals espanyols. La decisió sobre aquest recurs és prevista per al ple del TC que començarà el 24 de juny.

Segons que ha avançat El Mundo i han confirmat fonts jurídiques a Europa Press, si s’acceptés la petició, s’ajornaria la primera sentència sobre la llei d’amnistia, que ha de marcar el criteri per a la resta de recursos i qüestions presentades contra aquesta norma.

Amb aquesta iniciativa, el PP segueix la línia de tres magistrats del TC –Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i César Tolosa, del sector conservador–, que van demanar formalment al ple de l’alt tribunal que esperés el posicionament del TJUE o, en cas contrari, que elevés la qüestió a Luxemburg i n’esperés la resposta abans d’emetre cap sentència.

Tanmateix, el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, va rebutjar la proposta. Va argumentar que no tenia sentit de separar el debat sobre la compatibilitat de la llei amb el dret europeu del debat sobre la constitucionalitat, perquè tot plegat formava part del mateix procés deliberatiu previst.

El laberint de miralls de l’amnistia: quan s’acabarà la batalla judicial?

ERC i el govern han pactat el tercer suplement de crèdit del 2025, per un import de 469 milions d’euros, que el consell executiu té previst d’aprovar aquesta tarda. L’acord inclou la creació de dues-centes noves places a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) abans del 30 de juny, amb l’objectiu de preparar-la per a l’assumpció de noves funcions amb el futur sistema de finançament singular per a Catalunya, que s’hauria de concretar abans de l’estiu.

El portaveu d’ERC, Isaac Albert, ha dit que l’objectiu de l’acord no era pas garantir l’estabilitat del govern de franc, sinó “pensant en la ciutadania i el país”. Ha afegit que mancava molta feina a fer en aquesta legislatura i que si calia aprovar decrets per fer avançar el país, ERC ho faria.

Tot i que Albert ha admès que la previsió ideal seria ampliar l’ATC amb vuit-cents treballadors, ha dit que, ara per ara, les dues-centes places eren el pas més realista i possible. No hi ha una partida concreta assignada, perquè el cost dependrà del moment en què es convoquin.

En matèria fiscal, l’acord també inclou un pla director per a implantar progressivament l’IRPF mitjançant l’ATC, que s’hauria de definir abans del 31 de juliol. A més, durant el 2025 és previst de triar una nova seu física per a l’agència, que permeti acollir-ne el desplegament futur.

Habitatge, 0-3 i esport

L’acord preveu una inversió de dos-cents milions entre el 2026 i el 2028 per a rehabilitar habitatges i ampliar el parc de lloguer assequible. També s’hi afegeixen quaranta milions més per a renovar i construir equipaments esportius arreu del país, tenint en compte l’equilibri territorial i la singularitat esportiva. A més, durant el 2025 es crearà una oficina del govern per a promoure les seleccions esportives catalanes.

En educació, ERC i el govern han pactat la creació de noves places d’escoles bressol i han refermat el compromís d’impulsar la llei del 0-3 anys, com ja establia l’acord d’investidura.

Rodalia i inversions

Sobre Rodalia, l’acord preveu constituir abans del 30 de juny l’empresa Rodalies SA, amb participació majoritària de la Generalitat i direcció proposada pel govern. També és previst de triar-ne una nova seu física l’any vinent.

A banda, es crearà un observatori per a fer el seguiment de les inversions de l’estat espanyol a Catalunya. Aquest òrgan rebrà el suport tècnic del Departament d’Economia i integrarà representants de la Cambra de Comerç, de col·legis professionals, de les quatre forces amb més representació institucional i de les quatre diputacions.

Llengua i recerca

L’acord també recull compromisos ja anunciats, com el del Pacte Nacional per la Llengua –amb una inversió de 255 milions– i el conveni amb l’estat espanyol per a la transferència de 150 milions anuals destinats a projectes de recerca i desenvolupament.

El jutjat d’instrucció número 3 de Badajoz ha decidit d’obrir judici oral contra David Sánchez, germà del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per presumptes delictes de tràfic d’influències i prevaricació.

També ha imputat el president de la Diputació de Badajoz i secretari general del PSOE a Extremadura, Miguel Ángel Gallardo, i nou persones més, com ara l’ex-assessor de la Moncloa Luis Carrero. La jutgessa ha fet el pas d’obrir judici oral en contra del criteri de la fiscalia.

Així ho estableix una interlocutòria emesa avui arran d’una investigació sobre l’adjudicació suposadament irregular d’un lloc de feina –com a coordinador de conservatoris– a la diputació, que suposadament va beneficiar el germà del president espanyol. La jutgessa considera que hi ha prou indicis per a portar-los a judici per aquests fets.

“Rumors” sobre David Sánchez

Durant la instrucció, dos responsables de conservatoris van declarar a la jutgessa que havien sentit “rumors”, setmanes abans del concurs de la plaça, que David Sánchez treballaria a Badajoz.