El ple del congrés espanyol ha aprovat la tramitació d’una proposició de llei del PSOE que preveu de reduir la taxa màxima d’alcohol en sang permesa en la conducció de 0,5 grams per litre a 0,2, així com prohibir la difusió de la ubicació dels controls policials a les xarxes socials.

La iniciativa s’ha aprovat amb l’únic vot en contra de Vox i l’abstenció del PP. Aquesta proposició modifica el text de la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles de Motor i Seguretat Viària, i segons els socialistes, no té un enfocament repressiu, sinó que cerca garantir la seguretat viària i la integritat física dels ciutadans, drets reconeguts per la Constitució.

El text incorpora un nou paràgraf a l’article 76 de la llei, que considera infracció greu conduir amb una taxa d’alcohol superior a 0,1 mil·ligrams per litre d’aire expirat o 0,2 grams per litre en sang, i preveu multes de 1.000 euros per a les infraccions que superin el llindar permès.

Segons l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, el 33% dels conductors morts en accidents de trànsit tenien alcohol en sang, així com el 29% dels vianants morts. A més, l’any 2023 es van registrar 50.071 condemnes per conducció sota els efectes de l’alcohol.

Alcohol, drogues i excés de velocitat: crit d’alerta per l’augment d’accidents mortals a les carreteres

Un canvi amb el suport d’experts i víctimes de sinistres viaris

El ministre de l’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, ja havia anunciat aquesta reforma el setembre, afirmant que la “societat espanyola està madura” per acceptar aquest canvi, atenent la petició d’associacions de víctimes de la “violència viària”. L’associació Automobilistes Europeus Associats va valorar positivament la mesura i va expressar el seu suport a una reducció encara més gran, fins a la taxa 0,0.

A més, la proposta afegeix un nou apartat a l’article 13 que prohibeix la difusió de qualsevol informació sobre la ubicació dels controls policials d’alcohol i drogues, sigui per mitjans públics o privats.

El Partit Popular del País Valencià s’ha trobat obligat a eliminar un piulet que feia referència a l’ex-secretari de Seguretat i Emergències de la Generalitat Valenciana, Emilio Argüeso, que, juntament amb l’ex-consellera Salomé Pradas, ha estat citat com a investigat per la catàstrofe de la gota freda.

El piulet feia ressò d’una notícia de La Razón en què s’explica que Argüeso ha dit que el 112 no havia enviat cap comunicació al CECOPI. Sense voler-ho, han revelat que hi havia hagut una presumpta negligència. Perquè, en realitat, Argüeso era el màxim responsable de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE), un organisme que s’encarrega, precisament, d’elaborar els protocols operatius del CECOPI i el 112.

Sí, el @ppcv ha esborrat el tuit. Per què?

En 2017 es crea l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències AVSRE.

L’AVSRE s’encarrega d’elaborar els protocols operatius del Centre de Coordinació d'Emergències i del 112.

Qui dirigia l’AVSRE el 29O? Argüeso. pic.twitter.com/n92vHOHrcY

— Ramir Calvo i Cubedo (@ramircalvo) March 18, 2025

Entre les funcions de l’AVSRE, hi ha: “desenvolupar i coordinar la política i els programes en matèria de protecció civil i gestió d’emergències segons les directrius emanades del Consell de la Generalitat”; i “elaborar el Pla territorial d’emergència de la Comunitat Valenciana, els plans especials, els procediments d’actuació i els protocols operatius del Centre de Coordinació d’Emergències i del 112 Comunitat Valenciana, en l’àmbit de la Comunitat Valenciana”.

Policia i ex-dirigent de Ciutadans: qui és Emilio Argüeso, el polèmic cap d’Emergències de la Generalitat desaparegut durant la gota freda?

Argüeso al·lega indefensió

Arran de l’encausament, Argüeso ha al·legat indefensió. José María Bueno, l’advocat de l’ex-secretari d’Emergències, diu que el seu client té la voluntat de col·laborar, però que en la interlocutòria d’encausament no s’expressen els motius, els fets, els indicis, les situacions ni les omissions que posen el seu client en la situació d’investigat. En sis pàgines, el lletrat pretén separar completament els fets del 29 d’octubre de l’actuació del número dos de Salomé Pradas.

Diu que la interlocutòria té una part en què s’enumeren les querelles que s’han presentat en la causa, però que l’única cosa que es diu d’Argüeso és que és secretari de Seguretat i Emergències. “En tot cas, ser secretari autonòmic i suposat número dos d’una conselleria no és cap delicte, per això suposem que hi ha més raons per a citar-lo com a imputat que la jutgessa ha obviat.”

El Departament d’Empresa i Treball ha aprovat el calendari de festes laborals per a l’any 2026 a Catalunya. En total, hi haurà dotze dies festius oficials, als quals cada municipi podrà afegir dues festes locals.

Aquest calendari ha estat validat pels agents socials i econòmics més representatius (CCOO, UGT, FOMENT i PIMEC) dins el Consell de Relacions Laborals.

Dies festius a Catalunya el 2026

• 1 de gener (dijous) – Any Nou
• 6 de gener (dimarts) – Reis
• 3 d’abril (divendres) – Divendres Sant
• 6 d’abril (dilluns) – Dilluns de Pasqua
• 1 de maig (divendres) – Dia del Treball
• 24 de juny (dimecres) – Sant Joan
• 15 d’agost (dissabte) – Assumpció de la Mare de Déu
• 11 de setembre (divendres) – Diada Nacional de Catalunya
• 12 d’octubre (dilluns) – Dia de la Hispanitat
• 8 de desembre (dimarts) – Immaculada Concepció
• 25 de desembre (divendres) – Nadal
• 26 de desembre (dissabte) – Sant Esteve

Quins són els millors dies per a fer pont?

El calendari laboral del 2026 presenta unes quantes oportunitats per fer ponts i gaudir de caps de setmana llargs:

• Gener: l’1 de gener (dijous) permet fer un pont amb el divendres 2.
• Abril: la Setmana Santa serà del 3 al 6 d’abril (divendres a dilluns), ideal per a unes petites vacances.
• Maig: l’1 de maig cau en divendres, perfecte per a un cap de setmana llarg.
• Setembre: la Diada de Catalunya (11 de setembre) serà divendres, és a dir, que hi haurà un altre cap de setmana llarg.
• Octubre: el 12 d’octubre serà dilluns, cosa que permet un pont de tres dies.
• Desembre: hi ha dues opcions clares: el 8 de desembre (dimarts) permet de fer pont amb dilluns 7, i Nadal cau en divendres i també permet de fer un altre cap de setmana llarg.

Festivitat especial a la Vall d’Aran

A la Vall d’Aran, la festivitat de Sant Esteve (26 de desembre) serà substituïda per la Festa d’Aran (17 de juny, dimecres).

Més del 80% de les persones amb síndrome de Down tenen alguna alteració del son. Especialment, apnea obstructiva. Això pot alterar la seva qualitat de vida i, fins i tot, accelerar processos neurodegeneratius, com l’Alzheimer. 

Ho apunta un estudi de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que remarca que aquesta mena de problemes sovint estan “infradiagnosticats”. Si els trastorns del son no es diagnostiquen i es tracten a temps, poden tenir “conseqüències greus”, indica la doctora Sandra Giménez, neurofisiòloga clínica especialista en medicina del son i investigadora del grup de recerca de Neurobiologia de les Demències de l’IR Sant Pau. 

Els símptomes, entre els quals, despertars nocturns o apnees, poden ser difícils de reconèixer i les conseqüències, com ara, somnolència diürna, poden ser malinterpretades per les famílies com una part natural de l’envelliment.

L’estudi destaca que, a la manca de detecció precoç, també s’hi afegeix el pensament que no toleraran el tractament ni presentaran cap benefici per la condició de discapacitat. Ara bé, han comprovat la “viabilitat i efectivitat” del tractament en persones amb síndrome de Down amb un dispositiu de pressió positiva contínua en vies respiratòries amb la mateixa efectivitat que en la població general.

Estudi amb seguiment a llarg termini

Per avaluar millor la relació entre els trastorns del son i el desenvolupament de l’Alzheimer en persones amb síndrome de Down, la Unitat Alzheimer-Down de Sant Pau, en col·laboració amb la Universitat de Nova York, fa un estudi que inclou proves avançades, com la polisomnografia i el monitoratge de la temperatura central, mitjançant una càpsula especial. 

Aquesta tècnica permet d’analitzar les fluctuacions de la temperatura corporal i la seva relació amb el ritme circadiari, factor clau en la qualitat del son. Els investigadors sospiten que les alteracions en aquest ritme podrien influir en el risc de desenvolupar Alzheimer.

L’estudi també permetrà de fer un seguiment a llarg termini als pacients i veure com els canvis en el son poden influir en la seva evolució cognitiva, cosa que també permetrà d’identificar estratègies preventives. Així, la investigació pretén que es puguin establir protocols de detecció precoç i tractament dels trastorns del son en persones amb síndrome de Down. La recerca preveu reclutar 60 participants per fer un seguiment a llarg termini dels biomarcadors de la malaltia d’Alzheimer i l’Hospital de Sant Pau fa una crida a participar-hi per contribuir al coneixement científic.

Les organitzacions de la Cimera Social de l’Aigua demanen prudència al govern i als màxims responsables de la gestió de l’aigua de Catalunya, a més de revisar el pla de sequera, després de l’anunci de la reducció de les limitacions per sequera a deu àrees de Catalunya d’aquest matí.

Recorden que l’estat dels embassaments és un 29% per sota de la mitjana de fa deu anys, i alerten que l’escassetat d’aigua, com més va més crònica, no es pot gestionar amb mesures pensades per a episodis puntuals. També es mostren preocupades pel pla del govern per a afrontar la sequera i desvincular-se de la pluviometria. Denuncien que es planifiquen inversions en dessalinització i regeneració “a cop d’anunci” que preveuen un 50% més d’aigua de la necessària.

Manca de transparència

Les entitats ecologistes al·leguen que durant els anys de sequera no s’han publicat dades de consum i estalvi d’aigua del sector agrícola, ramader o industrial. “Ens falta la meitat del dibuix, és a dir, les dades de consum del sector agrícola, ramader i industrial, i sense aquestes dades, és impossible planificar amb rigor”, lamenten. A les portes d’una nova temporada turística, exigeixen saber el consum que representa aquesta activitat econòmica a escala catalana i municipal. També reclamen que es publiquin periòdicament les dades del transvasament del Ter a Barcelona per tal de fer seguiment dels Acords de la Taula del Ter.

Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Josep Lluís Armenter, director de l’Agència Catalana de l’Aigua; i Concha Zorrilla, directora General de Transició Hídrica, han promès a les entitats ecologistes que revisaran el pla especial de sequera i que posaran en marxa els consells de conca, que han de servir com a eina de participació en la gestió de l’aigua dins del marc del pla de gestió de conques internes. El govern també s’ha compromès a estudiar la derogació del transvasament del Siurana al Riudecanyes un cop implantada la regeneració de Reus, tal com els han demanat els ecologistes. D’aquesta manera, es podria retornar l’aigua del Siurana al Priorat.

El jutge instructor ha decretat presó provisional per corrupció i organització criminal per a quatre representants de l’empresa tecnològica xinesa Huawei per presumptes suborns a eurodiputats.

El magistrat ha pres aquesta decisió després dels escorcolls de dijous a la seu de l’empresa a Brussel·les durant la investigació d’un possible cas de corrupció. El Parlament Europeu va decidir l’endemà de prohibir l’entrada als seus edificis als representants de la companyia. Hi ha una cinquena persona que ha estat sortit en llibertat tot i que és investigada per emblanquiment de capitals. Ahir, hi va haver més escorcolls a les oficines de l’eurocambra a Brussel·les.

Informacions periodístiques assenyalen una quinzena d’eurodiputats i ex-eurodiputats en les investigacions per suborns. Segons la fiscalia belga, la corrupció s’hauria comès “de manera regular i molt discreta” del 2021 fins a l’actualitat, amb regals i suborns en canvi d’un tracte de favor en decisions de l’eurocambra. A més, la Comissió Europea ha donat instruccions de suspendre tots els contactes amb Huawei.

Els escorcolls i detencions de dijous formaven part d’una investigació dels serveis d’intel·ligència belgues, que analitzen les operacions de Huawei, especialment, com la Xina utilitza actors no estatals per avançar en els seus interessos a Europa. Segons la plataforma d’investigació Follow The Money, els investigadors sospiten que els grups de pressió de Huawei poden haver subornat els eurodiputats amb entrades de futbol, ​​regals i viatges de luxe a la Xina.

L’objectiu d’aquestes activitats de pressió seria contrarestar els intents dels Estats Units per excloure les companyies de telecomunicacions xineses de mercats sensibles, i també provar que els mercats europeus s’obrissin a aquestes empreses.

L’escàndol del Catargate

El desembre del 2022 va esclatar la trama de suborns de Catar i el Marroc, que esquitxà unes quantes personalitats del Parlament Europeu. En aquest cas, la policia va engegar una investigació per a esclarir les pressions que efectuaven Catar i el Marroc a eurodiputats i més càrrecs a fi de guanyar influència en la presa de decisions polítiques i econòmiques a la institució europea.

La vice-presidenta del Parlament Europeu, Eva Kailí, del Moviment Socialista Panhel·lènic (PASOK), fou detinguda per pertinença a una organització criminal, corrupció i emblanquiment de capitals en el marc de la investigació. També hi va haver tres persones més en presó preventiva per haver format part, presumptament, d’una organització criminal de corrupció i emblanquiment de capital que fa mesos que, en nom d’un país del Golf, provava d’influir en la presa de decisions econòmiques i polítiques de l’eurocambra. Són Francesco Giorgi, assessor de l’eurocambra i parella de Kailí; l’italià Pier Antonio Panzeri, diputat al Parlament Europeu del 2004 al 2019 amb el grup de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates i considerat el cap de la trama de corrupció; i Niccolò Figà-Talamanca, secretari general de l’ONG No Peace Without Justice.

Kailí fou destituïda l’endemà de l’escàndol per una àmplia majoria. En total, es van fer vint registres: dinou en oficines i habitatges i la seu del Parlament Europeu a Brussel·les.

El president rus, Vladímir Putin, ha acordat d’aturar durant trenta dies els atacs a les infrastructures energètiques d’Ucraïna durant una conversa telefònica amb el seu homòleg nord-americà, Donald Trump.

Tots dos coincideixen que “el camí cap a la pau començarà amb un alto-el-foc en matèria d’energia i infrastructura”. I han pactat d’impulsar negociacions tècniques sobre l’aplicació d’un alto-el-foc marítim a la mar Negra, un alto-el-foc total i, finalment, una pau permanent.

El Kremlin ha confirmat també que intercanviarà 175 presoners de guerra amb Ucraïna com a part de l’acord. Segons un comunicat del govern rus, l’intercanvi es durà a terme demà. Rússia també traslladarà “com a gest de bona voluntat” a 23 soldats ucraïnesos greument ferits hospitalitzats en instal·lacions mèdiques russes.

“Aquestes negociacions començaran immediatament al Llevant”, ha difós la Casa Blanca en un comunicat. De fet, tots dos dirigents han coincidit que el conflicte no hauria d’haver començat mai i que “hauria d’haver acabat fa molt de temps amb esforços de pau sincers i de bona fe”.

En la conversa també han tractat de la necessitat d’aturar la proliferació d’armes estratègiques i han coincidit en el fet que la millora de la relació entre tots dos tenia “avantatges enormes”. Això inclouria acords econòmics una vegada hagi acabat la guerra.

La Guàrdia Civil haurà de continuar desant als seus magatzems les restes d’explosius que es van recollir com a prova dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils. Fa més de quatre anys que es va acabar el judici, però la Guàrdia Civil encara té tota mena de proves que vol treure’s de sobre, com ara, ordinadors, tauletes, telèfons mòbils, targetes SIM, targetes i llapis de memòria, càmeres de fotografies, a més de documentació, elements per a fabricar explosius, vídeos i banderes d’Estat Islàmic i més objectes. Ha demanat permís més d’una volta per a desfer-se’n, però fins ara no se n’han sortit. Ara l’Audiència espanyola ha tornat a prohibir-li que destrueixi cap explosiu relacionat amb els atemptats.

El pare del nen assassinat el 17-A alliçona la portaveu de Vox: “Els catalans érem víctimes de tercera”

Ha estat determinant la demanda presentada al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) presentada per Javier Martínez Espínola, el pare del nen de tres anys mort en l’atemptat a la Rambla de Barcelona, que al·lega que l’estat espanyol va incomplir les seves obligacions d’investigar efectivament les circumstàncies de l’atac. A més, no hi havia cap de les parts personades al judici que hi estigués d’acord: tant la fiscalia com l’Ajuntament de Barcelona i els pares del nen mort havien demanat que continués tot desat als magatzems de la Guàrdia Civil. Jaume Alonso-Cuevillas, advocat d’aquestes víctimes, ha celebrat la decisió judicial.

Denegada la destrucció dels explosius !https://t.co/X6dSHa5tSG pic.twitter.com/Bkj2nXAoq8

— Jaume Alonso-Cuevillas i Sayrol (JACS) (@JACS_JaumeACS) March 18, 2025

Fins ara, de totes les proves del judici del 17-A només s’ha destruït un cotxe, model SEAT Ibiza.

Enric Hernández reconeix que no té proves que es contrastés la nota del 17-A

a càrrec de Muntsa Lamúa Cassou, presidenta d'AFOPA (Agrupació d'Aules de Formació Permanent per a la Gent Gran de Catalunya) - Lloc: Sala d'Actes Col·legi Presentació

Una mirada des de l´equitat i la no discriminació - Lloc: Sala Noble del C.C.Calisay

a càrrec de Montse Llavina Colomer. Activitat per a infants de 6 a 10 anys - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Els germans Roca obriran un restaurant de cuina tradicional catalana al castell de Sant Julià de Ramis (Gironès) a l’abril. El restaurant Fontané se situarà al cim de la muntanya de Sants Metges, al menjador principal de l’Hotel Esperit Roca, en el punt més alt del castell.

En el nou restaurant oferiran una experiència gastronòmica diferent de la del restaurant Esperit Roca, que ja se situa a la planta de baix del castell. Obrirà el 27 d’abril, coincidint amb santa Montserrat, atès que el local vol ser un tribut a la mare dels tres germans, Montserrat Fontané. 

Per aquest motiu, el restaurant incorporarà una mirada matriarcal i maternal a la cuina “clàssica, estricta, però no fonamentalista digna, potent, qualitativa, accessible i amb un punt de sofisticació i elegància”, han dit en un comunicat. 

Els germans Roca volen “fer valdre la cuina de sempre” i oferiran una versió elevada de la cuina tradicional de Can Roca. També optaran pel producte de proximitat. Alguns plats que s’han avançat són el carpaccio de peus de porc, el fricandó de vedella amb bolets i la crema catalana de poma. La direcció del restaurant la durà Carlos López. 

La productora cinematogràfica Isona Passola i l’historiador Jordi Casassas es disputaran la presidència de l’Ateneu Barcelonès a les eleccions que hi ha demà passat, dijous, 20 de març. La campanya electoral és aferrissada: Passola reivindica que la seva junta ha salvat la institució d’un perill mortal, perquè s’hi va trobar un dèficit de 668.000 euros que ha hagut de reduir, i Casassas, el seu antecessor, diu que no li agrada la manera de fer de la presidenta actual i se sent víctima de desqualificacions.

Ací podeu llegir les entrevistes que els ha fet VilaWeb, en què tots dos expliquen les propostes noves i les discrepàncies que tenen amb la candidatura rival:

Isona Passola: “Casassas diu que l’Ateneu no estava tan malament. No és veritat”

Jordi Casassas: “La junta de Passola ha desinformat”

Els equips

Passola manté a la llista bona part dels qui ja formen part de la junta, com ara l’escriptora i crítica Lluïsa Julià; l’antropòleg Ricard Faura; la conservadora Elisabeth Cirici; el censor jurat de comptes Daniel Faura; l’ex-directora de la Fundació Miró Rosa Maria Malet i el graduat en filosofia Jordi Jiménez. També incorporarà fitxatges com el periodista Marc Giró; la rectora de la Universitat Oberta de Catalunya, Àngels Fitó; la sinòloga Dolors Folch; i Pol Villaverde, un dels joves impulsors de la tertúlia Cafè Continental. 

Casassas, al seu torn, recupera Esther Escudero, que fou secretària de la junta presidida per Oriol Bohigas, i incorpora l’economista Oriol Amat, ex-rector de la Universitat Pompeu Fabra; el crític David Castillo; la periodista Mireia Rourera; la historiadora Mireia Freixa; i l’economista Ferran Piqué, ex-president de la FNEC.

Lloc: Sala Gran d'entitats del C.C. Calisay

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha reiterat l’obligació que dotze escoles catalanes facin un 25% de les classes en castellà. La Generalitat de Catalunya hi havia presentat recursos de cassació, però el TSJC els ha refusat tots amb l’argument que no havia argumentat prou bé per què hauria de rectificar.

La Generalitat argumentava que la legislació educativa aprovada arran de la primera sentència que imposava el 25% de castellà impossibilitava de fixar criteris numèrics de les llengües vehiculars. Així doncs, deia que el TSJC no podia eludir aquest marc legal, i afegia que la qüestió transcendia cada cas concret, perquè hi havia més escoles pendents que es resolguessin els seus recursos. Ara bé, el TSJC diu que no pot tenir en compte els recursos perquè no hi ha prou arguments perquè es tornin a estudiar els casos.

És una nova topada de la Generalitat amb el TSJC, que continua obsedit a aplicar un 25% de castellà a les escoles que ho demanin. Mentre el Tribunal Constitucional estudia la legislació catalana que es va aprovar quan la sentència ordenava de fer un 25% de les classes en castellà a totes les escoles, el TSJC continua avalant les demandes presentades per famílies concretes, que els permeten que a les classes dels seus fills un quart de l’educació sigui en castellà. Arran d’això, aquest curs va començar amb vint-i-quatre aules de Catalunya amb l’obligació de fer un 25% de les hores lectives en castellà, dues més que el curs passat.

L’ex-conseller Josep Gonzàlez-Cambray va dir que amb la legislació que havien aprovar el 2022 –que incloïa una reforma de la llei de política lingüística i un decret llei del govern– no hi hauria més centres que haguessin d’aplicar el 25% de castellà, i que tan sols afectaria els que havien rebut l’ordre judicial abans dels canvis legislatius. Tot i això, els jutges han continuat avalant peticions concretes de famílies que demanen més castellà per als seus fills, tot sovint assessorats per l’entitat espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe, i ara ha refusat els recursos de la Generalitat sobre dotze escoles.

El Partit Popular Europeu s’ha alineat amb la ultradreta per negar la compareixença de l’associació Víctimes DANA 29 d’octubre per a parlar de la catàstrofe davant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu. L’associació va tramitar la petició el 13 de març i avui ha rebut la negativa.

La intenció de l’associació era explicar al Parlament Europeu les greus deficiències en la gestió de la catàstrofe ocasionada per la gota freda. Volien denunciar que les autoritats valencianes havien menystingut els avisos meteorològics i no havien coordinat adequadament la resposta a l’emergència. Denunciaven que centenars de famílies havien quedat en una situació d’extrema vulnerabilitat.

Al mateix temps, les víctimes demanaven l’acceleració de la concessió de fons europeus per a atendre de manera immediata les necessitats dels afectats, molts dels quals necessiten ajut per a reconstruir les seues llars.

Tant la socialista Sandra Gómez com Vicent Marzà, de Compromís, han lamentat l’actitud de menysteniment de la dreta i l’extrema dreta de les víctimes de la gota freda.

La petició ha quedat desestimada perquè hi han votat en contra el Partit Popular Europeu, el grup Conservadors i Reformistes Europeus, Patriotes per Europa i més grups de l’extrema dreta, com els alemanys AFD.

El portaveu del PSIB al parlament, Iago Negueruela, ha confirmat la seva candidatura a encapçalar l’agrupació socialista de Palma. Tot just ahir, l’ex-batlle de Palma i actual senador espanyol, José Hila, va confirmar que no tenia intenció de presentar-se a la reelecció.

El PSIB va fent moviments pensant en les pròximes eleccions. Francina Armengol reeditarà càrrec a la secretaria general del partit, Amanda Fernández és la nova dirigent de l’agrupació a Mallorca i Negueruela aspira a ser-ho a Palma. De fet, fonts properes apunten que serà l’única candidatura i, per tant, serà proclamat secretari general de l’agrupació.

a càrrec de Carme Porcel - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Vox presidirà una de les comissions del Parlament de Catalunya. La diputada Mónica Lora ha estat triada avui com a presidenta de la comissió de Peticions del Parlament, la primera que presidirà la formació d’extrema dreta a la cambra catalana.

A inicis de la present legislatura, la junta de portaveus va decidir el repartiment de presidències de comissió, de les quals dues corresponien a Vox, la de la comissió de Peticions i la de Consolidació de Textos Normatius, que s’havien constituït, però no havien triat la presidència i als membres de la mesa.

Després de reunir-se en dues ocasions, en què no s’havia nomenat Lora com a presidenta, la diputada d’extrema dreta ha obtingut avui el suport de dos diputats del PPC, amb l’abstenció d’Aliança Catalana. La CUP ha emès un vot nul, mentre que el PSC, JxCat i ERC no han participat en la votació. Els Comuns no han assistit a la comissió.

Fonts de la formació d’extrema dreta han explicat que en les últimes setmanes havien traslladat a la Mesa del Parlament que presentarien un recurs contenciós administratiu en cas que la comissió no s’engegui.

L’ex-director d’El Periódico Enric Hernández s’ha escudat en el secret professional per no identificar qui va filtrar la famosa “the nota” de la CIA que advertia d’un suposat atemptat a la Rambla. En la comissió d’investigació del 17-A al congrés espanyol, ha dit que no tenia cap dubte de la veracitat del document, tot i el reguitzell de desmentiments, entre els quals, el del govern dels EUA. De totes maneres, Hernández ha admès que no tenia proves que s’hagués contrastat la informació –amb fonts d’àmbit estatal i internacionals– abans de ser publicada.

“Em consta que el periodista [Antonio Baquero] que va signar la informació va fer les gestions”, ha dit, en resposta al diputat Francesc Marc Álvaro. Tot seguit, ha matisat: “Parteixo de la base que el periodista ho va contrastar […] N’estic convençut, però no en tinc la prova fefaent.” El 17 d’agost de 2017, poc després de l’atac a la Rambla, el diari va publicar la primera referència a la nota: ‘La CIA va avisar fa dos mesos als Mossos del risc d’atemptat a Barcelona.‘

Preguntat per la diputada Pilar Calvo,  Hernández ha reconegut que la notícia va generar “certa polèmica”, però ha evitat de fer cap esmena a l’actuació d’El Periódico en plena alerta terrorista. La diputada li ha recordat que el document mencionava la Rambla –objectiu final arran de l’explosió d’Alcanar–, però no pas els objectius reals dels atacants, com ara la Sagrada Família o el Camp Nou.

“Si hi havia una relació directa de causa-efecte entre la nota, entre l’avís, i l’atemptat, és una cosa que el 17 d’agost era impossible de saber i el 31 també. Això es va saber amb posterioritat”, ha contestat. Prèviament, l’ex-director ha negat que la publicació fos un encàrrec de l’ex-vice-presidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría i ha assegurat que l’origen de la filtració –el maig del 2017– eren dues altes instàncies de la Generalitat.

“Si es va filtrar és perquè a les altes esferes de la Generalitat la coneixien i la van utilitzar informativament amb un biaix determinat: incriminar o responsabilitzar l’estat d’amagar informació”, ha relatat Hernández, que ha dit que el diari no va publicar res abans per no generar psicosi social. “Es va comunicar als Mossos a efectes de seguretat ciutadana i no pas de lluita antiterrorista”, ha afegit.

D’altra banda, ha tret importància als desmentiments immediats del president Carles Puigdemont, el conseller Joaquim Forn i el major Josep Lluís Trapero sobre el document i ho ha atribuït a una estratègia d’imatge. “Surten a desmentir la informació perquè consideren que danya la seva reputació”, ha declarat.

Hernández ha insistit que la primera informació sobre la nota va provenir de la Generalitat, però no ha volgut precisar tant sobre qui va facilitar el document. “Arriba per unes altres vies. Unes altres vies que no puc revelar, però vinculades a la lluita antiterrorista nacional i internacional”, ha continuat.

El 31 d’agost de 2017, el diari va obrir la portada amb el suposat document original, però de seguida es va saber que “the nota” era una manipulació. Segons Hernández, es va publicar “una reproducció del text perquè les fonts ens van demanar que no aparegués en la tipografia original”. Sobre les errades, ha dit que es van produir “en la transcripció del text”, abans de recordar que “l’endemà a les deu se’n va publicar [a la web] el text íntegre.”

El Periódico publica ara una segona nota on corregeix els greus errors ortogràfics de la primera 

Preguntat pel diputat Santi Rodríguez, l’ex-director ha explicat que el diari va sofrir crides al boicot, amenaces i “pressions de representants insignes del món independentista”. “Es va haver de prendre alguna mesura de seguretat, que afortunadament no van anar més lluny”, ha dit. No ha apuntat directament als responsables polítics del moment, però ha assegurat que tot plegat floria “sota la seva narrativa eufemística, que evidenciava certa dificultat per escoltar la veu del discrepant.”

“En el meu cas hi va haver amenaces de mort i va haver-hi alguna actuació judicial, però afortunadament és aigua passada”, ha conclòs.

Què se n’ha fet, d’Hernández?

Hernández va ser director d’El Periódico fins el maig del 2019, quan va ser destituït. El setembre del mateix any va ser nomenat director de serveis informatius de RTVE. Un càrrec que va ostentar fins que va ser acomiadat l’agost del 2021. El 2022, entre abril i juny, va ser assessor de l’àrea de presidència a la Diputació de Barcelona (amb Núria Marín). El juliol d’aquell mateix any, va entrar a Prisa Media com a president adjunt. Un càrrec que va deixar a final de febrer d’enguany.