El president francès, Emmanuel Macron, ha anunciat la creació d’una “força de garanties” per tal de vetllar per la seguretat a Ucraïna en cas d’un acord de pau. Aquesta força, segons que ha dit, la integraran “uns quants estats membres”, però no ha dit quins. França i el Regne Unit encapçalaran aquesta missió europea, que no compta amb el suport unànime dels dirigents europeus i aliats. Els principals motius de la divisió han estat la manca de capacitat militar i de consens polític.

Macron ha reunit avui una trentena de dirigents europeus a París per tal de debatre amb Volodímir Zelenski la situació d’Ucraïna. En aquest sentit, han acordat de no retirar les sancions a Rússia i augmentar el suport militar a Kíiv.

“La coalició de voluntaris”, segons que l’ha anomenat, s’instal·laria “en alguns punts estratègics prèviament identificats amb els ucraïnesos” i no tindria com a objectiu ser una força de manteniment de la pau. En aquest sentit, ha dit que no es desplegarà al front, ni substituirà l’exèrcit ucraïnès.

Macron ha assegurat que el desplegament representaria “un suport de llarga durada i de caràcter dissuasiu respecte d’una potencial agressió russa”.

Missió franco-britànica

Macron també ha anunciat que en “els pròxims dies” hi haurà una missió franco-britànica que entrenarà l’exèrcit ucraïnès i que valorarà la possibilitat de desplegar un contingent més gran de tropes. “El nostre objectiu és clar: guanyar la pau i posar Ucraïna en la millor posició per negociar”, ha dit.

La Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia i l’Ajuntament d’Alcanar senten una satisfacció amarga per l’anunci de segellament definitiu dels pous del Castor. El consistori ha denunciat la manca de respecte institucional perquè, novament, no s’havia informat els municipis afectats de l’actuació. La Plataforma del Sénia, que va encapçalar l’oposició al “monstre” gasístic, demana que es prenguin mesures pel risc de vessaments d’hidrocarburs o de nous terratrèmols que pot suposar l’operació i critica l’opacitat amb què es fa el desmantellament del Castor, fins i tot a l’hora de rescabalar econòmicament als propietaris afectats. L’entitat i el consistori consideren “una broma” que el magatzem de gas acabi costant quatre mil milions d’euros a la ciutadania.

El batlle d’Alcanar, Joan Roig, ha recriminat que la falta de lleialtat institucional de l’estat espanyol cap als ajuntaments i la ciutadania afectada pel projecte Castor ha sigut “una pràctica sistemàtica habitual” en els més de dotze anys que ha durat el fallit projecte. “Tenim tota la informació per la premsa i per la Plataforma del Sénia, que ha anat fent una feina de recerca i d’investigació digna de ser reconeguda”, ha defensat el batlle. Tot i que l’anunci del segellament pugui semblar una victòria, el batlle ha lamentat que “el veritable triomf del territori i del poble d’Alcanar hauria estat que el projecte Castor no s’hagués implantat mai”. Que s’acabés executant, tot i els dubtes que generava, Roig ho ha atribuït a altres administracions locals i supramunicipals “que van caure en la trampa o les falses promeses – dels poders fàctics- del progrés econòmic i del desenvolupament del territori vinculats al projecte Castor”. “L’Ajuntament d’Alcanar no a ser una d’elles”, ha remarcat.

L’alcalde i la plataforma han recordat que van alertar que el Castor era “una aberració” ambiental i econòmica i han acabat tenint raó. A part de la crisi sísmica que es va produir quan es va injectar gas al magatzem submarí que ara s’ha de clausurar, el projecte gasístic ha acabat costant deu vegades més del que es va anunciar inicialment. Dels quatre-cents milions d’euros que va assegurar que costaria Recaredo de Potro, president de la concessionària Escal UGS (filial d’ACS de Florentino Pérez) acabarà costant quatre mil milions d’euros als ciutadans. “Aquesta és la vergonya i la indecència d’aquest projecte Castor”, ha asseverat Joan Roig.

Nous riscos fiscalitzats

L’Ajuntament i la plataforma ja han avisat que la seva fiscalització al Castor continua. El consistori ha reclamat “informació detallada de totes les possibles conseqüències que puguin haver-hi” en el procés de desmantellament i segellat. El territori es torna a exposar a riscos importants, com són “el possible vessament d’hidrocarburs”, restes de cru que no es van extreure quan Shell va explotar la plataforma petroliera Amposta, o “nova sismicitat” pels moviments estructurals que es preveuen en el segellat.

La Plataforma del Sénia insisteix que cal transparència en els costos, ara declarats “confidencials”, del Castor i en com es reverteixen en la factura del gas. Com a exemple, han mostrat que la resolució de la direcció general de Política Energètica i Mines dels costos i inversió de la indemnització del Castor és publicada amb les xifres ocultes. L’entitat també demana un calendari del desmantellament de la plataforma terrestre d’operacions, que es preveu en una pròxima fase; i una petició a la Generalitat Valenciana, que en el seu moment va declarar a l’entitat com a part interessada, que “recordi que ho són i els informi absolutament de tots els tràmits que a partir d’ara afectin la planta terrestre i també el gasoducte terrestre”, ja que els terrenys afectats són terme municipal de Vinaròs (Baix Maestrat).

Rescabalament als propietaris

Un altre aspecte que preocupa són els terminis i la transparència amb què s’anuncia que es compensarà als propietaris afectats per la servitud forçosa del pas de la canonada de gas del Castor. Més de cent trenta propietaris van ser expropiats, en molts casos de finques de cítrics que van ser arrencades per garantir aquesta servitud a Escal UGS. Com ha explicat Cristina Reverter, portaveu de l’entitat en Defensa del Sénia, el pla de desmantellament diu que aquests particulars afectats tindran tres mesos, des del moment en què s’autoritzi el tancament de la planta terrestre, per reclamar el dret de reversió,  recuperar la propietat i reclamar la compensació pel lucre cessant. “Som conscients que, molt possiblement, no ens n’assabentarem, perquè l’opacitat de l’Estat continua”, ha recriminat Reverter.

Evelio Montfort, per la seva part, ha recriminat els costos que ha suposat mantenir el Castor tancat durant tots aquests anys i fins i tot els interessos que s’han pagat pels crèdits amb els quals es va indemnitzar l’adjudicatària del Castor. “Havien de menjar tots i la banca havia de cobrar la propina. Hem ajudat que tinguin un negoci relativament rendible pagant tots nosaltres”, ha criticat el portaveu de la plataforma del Sénia. Aquesta falta de transparència, la plataforma del Sénia la durà al síndic de greuges de Catalunya i, si cal, a l’Ombudsman de la Unió Europea.

Dinamitzar els pous responsables dels terratrèmols

Montfort ha assenyalat que en el segellat dels pous, es planteja dinamitzar-ne alguns, no tots, amb 1.900 quilos d’explosius. L’entitat ha analitzat aquesta estratègia amb experts en geologia que, segons el portaveu, assenyalen que les canonades que es vol dinamitzar “són per on és on es va escapar el gas, que va produir els terratrèmols” a finals de 2013. Montfort també ha qüestionat si han funcionat les vàlvules de seguretat  de la infraestructura submarina, tenint en compte que es preveu que hi hagi hidrocarbur a les canonades marítimes; o per què es va permetre a Escal UGS injectar gas a 8 atmosferes si el projecte de segellat limita les pressions a 0,5-1 atmosferes.

També es critica que es descarti fer un nou estudi d’impacte ambiental per al segellat donant per bo l’informe del MIT (Massachusetts Institute of Technology) i Harvard, que no es va acceptar en el judici del Castor perquè només es podia assignar al professor que el va elaborar i no a les institucions universitàries.

Finalment, des de Defensa de les Terres del Sénia també reclamen que es revisi si funcionen els sismògrafs que es van instal·lar per controlar la injecció de gas del Castor perquè són els que ha de vetllar l’Institut Geogràfic Nacional per controlar la sismicitat durant el segellament. Els treballs s’aturarien si es registra un terratrèmol per sobre de 2,5 a l’escala de Richter o cinc terratrèmols seguits de menor intensitat.

La secció tercera de l’Audiència de Barcelona ha decidit d’amnistiar els onze agents de la Guàrdia Civil acusats de torturar Jordi Ros, un dels detinguts en l’operació Judes del 23 de setembre de 2019. El procediment ja havia estat arxivat pel jutjat d’instrucció 2 de Sabadell que ho va justificar per manca d’indicis de delicte, decisió que va ser impugnada per Alerta Solidària.

Ara, l’Audiència de Barcelona no ha entrat a valorar l’actuació de la Guàrdia Civil perquè entén que els fets entren en l’àmbit d’aplicació de l’amnistia. En el recurs d’apel·lació, s’assenyalava que el jutjat de Sabadell ni tan sols havia complert una resolució anterior de l’Audiència, que l’instava a prendre declaració als agents investigats.

Alerta Solidària denuncia que l’aplicació de l’amnistia és un subterfugi —tenint en compte que la llei exclou les tortures i els tractes degradants— i lamenta que durant cinc anys el jutjat de Sabadell hagi boicotat la investigació. “Estava decidit a arxivar la denúncia per tortures per qualsevol via”, diu l’entitat.

Així mateix, tot i que el recurs argumentava que la llei d’amnistia exclou les tortures i els tractes degradants, per l’Audiència de Barcelona les amenaces, les coaccions i la privació de l’accés a un advocat durant la detenció a Sabadell no són prou greus i tanca definitivament la qüestió.

“Aquesta amnistia posa de relleu l’aplicació a gust de l’estat, que mentre deslliura a desenes de policies de la seva responsabilitat, boicoteja l’amnistia amb casos com el mateix 23-S que es troba pendent de la qüestió prejudicial plantejada per l’Audiència Nacional al TJUE. Una vegada més s’evidencia que l’amnistia ha estat una trampa per ‘pacificar’ l’independentisme i blanquejar la repressió de l’estat i les tortures policials”, explica Alerta Solidària en un comunicat.

El fotògraf Samuel Nacar (Barcelona, 1992) ha guanyat el World Press Photo 2025 en la categoria de reportatge gràfic de la regió d’Àsia Occidental, Central i del Sud, amb el projecte “Les ombres ja tenen nom”, sobre supervivents de les presons de Síria que relaten les tortures que van viure durant el règim de l’ex-president Baixar al-Assad.

Així ho ha anunciat el concurs de fotoperiodisme més prestigiós del món, que avança els quaranta-dos guanyadors regionals i a mitjan abril es donarà a conèixer el World Press Photo de l’Any, elegits entre aquests. L’exposició del World Press Photo es podrà visitar al CCCB de Barcelona del 7 de novembre al 14 de desembre. L’any passat la mostra va rebre 66.500 visitants.

El concurs World Press Photo 2025 ha comptat amb la participació de 3.778 fotògrafs de 141 països i 59.320 fotografies. Els quaranta-dos guanyadors regionals –vint són locals de la regió on van captar els seus relats–, procedeixen de trenta països.

Els treballs guanyadors d’aquesta edició se centren en alguns dels problemes més urgents als quals s’enfronta el món avui, com qüestions de gènere, migració, conflictes i crisi climàtica. De les protestes a Kenya o el Salvador, a les devastadores guerres al Líban i Palestina, les múltiples cares de la crisi climàtica al Perú, el Brasil o les Filipines, o la persecució de la comunitat LGBTQI+ a Nigèria, entre més.

Tot a punt per a la nova manifestació contra Carlos Mazón, demà passat a València. Més de dues-centes entitats cíviques, socials i sindicals del País Valencià, juntament amb les associacions de víctimes de la gota freda, els comitès locals d’emergència i reconstrucció i el personal dels serveis d’emergència, sortiran a les 18.00 de la plaça de l’Ajuntament amb el lema “Mazón, dimissió”.

Exigeixen uns serveis públics de qualitat, justícia, reparació i dignitat. Dissabte es farà visible la feina del personal dels serveis d’emergència, malgrat “la negligent gestió per part de Mazón i el seu Consell”.

També protestaran per la precarietat i el maltractament que sovint han de suportar els treballadors dels serveis d’emergència. “El 29 d’octubre una plantilla de poc més de vint treballadors varen rebre 19.821 trucades d’auxili”, recorden els organitzadors. I subratllen les jornades laborals extenuants i la falta de suport psicològic a què són sotmesos.

“El Consorci de Bombers de València, que atén tots els municipis de la província menys la capital, només va mobilitzar una quarta part del personal el dia de la barrancada”, diuen en un comunicat. Els bombers denuncien una falta de personal i mitjans crònica: una quarta part de la plantilla està sense cobrir i el material amb què treballen, que es fa malbé i no es canvia, és insuficient.

A la manifestació es vol destacar també el paper del personal sanitari, dels serveis socials i dels psicòlegs: “El seu treball és clau per a no deixar ningú enrere després de la catàstrofe. Uns serveis públics de qualitat salven vides, les retallades i la precarització maten”.

Crítiques del pacte pel pressupost

Els organitzadors també s’han indignat pel pacte entre PP i Vox per un pressupost “infame”, atès que els consideren corresponsables del desmantellament de la unitat d’emergències.

El dia que Carlos Mazón va pegar la cabotada davant Vox per arrapar uns pocs dies més com a aforat

“Mazón ha incrementat darrerament un 33% la dotació de la caixa del president. Mentre el poble tracta d’eixir del fang, els responsables s’aprofiten de la situació per a satisfer els seus interessos personals i polítics”, continua el comunicat.

També critiquen la reunió de Mazón el 20 de març amb tres familiars de víctimes mortals de la barrancada, quasi cinc mesos després de la catàstrofe: “No només ha fet tard, sinó que continua ignorant les associacions de familiars de víctimes mortals i amb lesions greus. Ni ha demanat perdó, ni dóna la cara.”

La manifestació començarà a la plaça de l’Ajuntament a les 18.00 i recorrerà el carrer de les Barques, el carrer del Poeta Querol, el carrer de la Pau, la plaça de la Reina, el carrer de Brodadors i el carrer Micalet, fins a la plaça de la Mare de Déu.

VilaWeb recorda que aquest article és basat en els resultats d’un sondatge i tan sols s’ha d’interpretar en aquest sentit: tal com s’ha demostrat, no hi ha garanties que aquestes dades siguin reflectides en els resultats finals.

El PSC de Salvador Illa guanyaria les eleccions al Parlament de Catalunya amb un interval de 41 escons a 43, segons el baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). És un resultat molt semblant al de les eleccions del 12-M, quan va aconseguir 42 diputats. En segon lloc, hi hauria Junts que baixaria força. Passaria de 35 escons a 27-29. Un descens que capitalitzaria l’extrema dreta d’Aliança Catalana, que faria el salt dels 2 escons actuals 8-10 (passaria de ser la vuitena força a la cinquena).

ERC es manté com a tercera força amb un lleuger augment. Passaria de 20 diputats a 21-23. Tot seguit vindria el PP amb un resultat força semblant: 14-16 escons (actualment en té 15), i Vox tampoc no es mouria: 10-12 escons (actualment en té 11).

Finalment, els Comuns mantindrien els 6 diputats actuals o en podrien guanyar un, i la CUP es podria mantenir amb 4 o perdre’n un.

Valoració del govern d’Illa

Els enquestats valoren amb un 4,8 la gestió del govern de Salvador Illa. Una nota per sota de l’aprovat, però que és la més alta que ha registrat cap govern en les darreres divuit enquestes (d’ençà del juny del 2018).

Pel que fa a dirigent preferit per ser president de la Generalitat, el 22% es decanta per Illa, un 9% per Carles Puigdemont i un 6% per Oriol Junqueras. El 27% no es decanta per cap i un 23% no contesta.

Suport a la independència

El suport a la independència ha tornat a baixar, segons el CEO. Els qui votarien sí a un referèndum són el 37,6%, el percentatge més baix d’ençà que l’enquesta fa la pregunta binària, fa una dècada. Els contraris a la plena sobirania continuen en un 54%, com al baròmetre del novembre passat.

A la pregunta sobre la forma de govern preferida, l’opció d’un estat independent baixar fins al 27,5%, el nivell més baix d’ençà del juny del 2011, és a dir, abans del procés, tal com ha constatat el director del CEO, Joan Rodríguez Teruel. Per contra, els favorables a una comunitat autònoma són el 36%, el percentatge més alt d’ençà del 2010.

Dades del CEO

El treball de camp del primer baròmetre del 2025 s’ha fet entre el 14 de febrer i el 14 de març mitjançant enquestes personals domiciliàries (mètode CAPI) a una mostra de 2.000 persones de 18 anys pel cap baix, residents a Catalunya, amb dret de vot.

El marge d’error mostral de l’enquesta, per a un nivell de confiança del 95% i sota la hipòtesi de màxima variància (p=q=0,5), es pot aproximar al +2,19.

Vegeu tot l’estudi del CEO:

Un tribunal de Bòsnia i Hercegovina ha emès una ordre de detenció internacional contra el president de la República Srpska, Milorad Dodik, i contra el president del parlament serbobosnià, Nenad Stevandic, tots dos acusats d’haver “atacat l’ordre constitucional” per haver-se negat a acatar unes quantes resolucions judicials.

El tribunal, que ha confirmat que la detenció és ara “dins el marc de la jurisdicció de la Interpol”, ha indicat que esperava de rebre’n la confirmació de la secretaria general de l’organització a Lió, al sud-est de França.

L’ordre –ara com ara inactiva, pendent que s’admeti a tràmit a la seu central de la Interpol– estableix que tots dos són cercats per delictes tipificats a l’article 156 del codi penal de Bòsnia i Hercegovina, segons informacions recollides pel diari Dnevni.

Aquesta mesura aprofundeix la crisi entre les autoritats serbobosnianes i Sarajevo, una tensió que ha augmentat aquestes darreres setmanes per la negativa de Dodik a aplicar una sentència del Tribunal Constitucional bosnià que anul·lava un paquet de lleis aprovades pel parlament de la República Srpska.

Aquestes lleis foren adoptades poc després que Dodik fos condemnat a un any de presó i sis d’inhabilitació per haver desobeït algunes decisions de l’enviat especial internacional que supervisa l’acord de postguerra a Bòsnia, Christian Schmidt. Els decrets aprovats –i després anul·lats per la justícia– pretenien expulsar de la república els principals òrgans judicials i policíacs de Bòsnia.

Dodik, que ara és a Israel i ha ignorat les citacions de la justícia bosniana, ha titllat la decisió judicial de “pamflet polític” i ha traçat paral·lelismes amb el “Politburó del Partit Comunista de l’antiga Unió Soviètica”.

El director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Josep Lluís Armenter, diu que espera que es puguin aixecar “totes les restriccions” al consum d’aigua si l’abril i el maig són mesos plujosos.

Malgrat la pluja d’aquestes darreres setmanes, Armenter ha explicat que continuaven essent prudents mentre no es consolidi la situació dels embassaments. Els de les conques internes de Catalunya han superat el 60% de les reserves, després de tres anys. “No volem fer un passa endavant i dues cap enrere”, ha dit en una entrevista a TV3 recollida per Europa Press.

Els embassaments de les conques internes de Catalunya arriben al 60% de reserves tres anys després

Quant a les dessalinitzadores, Armenter ha explicat que continuaven funcionant a la màxima capacitat i que no es modularia l’activitat fins que no es normalitzés la situació. En el cas de la del Llobregat, ha dit que l’aqüífer del delta estava “molt estressat” perquè durant molt temps s’havia hagut d’extreure aigua del subsol. “La primera obligació que tenim és recuperar aquesta aigua subterrània.”, ha insistit.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha dit que el seu govern rebia víctimes de la gota freda “des del començament” i que ho continuaria fent “amb respecte” i “discreció”. La realitat és que ell va rebre el primer grup de víctimes ara fa una setmana i es va excusar dient que no tenia el seu telèfon. 

Mazón ha remarcat que no volien pas “instrumentalitzar-les”. “He atès víctimes personalment, i molts membres del Consell també les han ateses i han estat directament amb elles, preocupant-nos-hi personalment”, ha declarat.

Quan li han demanat si amb aquestes trobades pretenia de rentar la seva imatge, com ha denunciat una associació de víctimes, ha respost que no es tractava d’això.

Ho ha dit als mitjans abans de l’acte de presa de possessió del president del Comitè Econòmic i Social del País Valencià, Fernando Móner, al Palau de la Generalitat. Ara, no ha volgut respondre preguntes sobre la llista de telefonades del seu mòbil el dia de la gota freda.

Quant a les reunions amb víctimes, Mazón ha dit que ha vist “diverses” associacions i ha afegit que “tampoc no es tracta d’entrar en un debat amb elles, perquè del que es tracta és de respectar-les”. “I sempre que he tingut coneixement, en molts formats, de la possibilitat de parlar directament amb les víctimes, ho hem fet. No tan sols jo, també molts membres del Consell”, ha indicat.

Mazón ha afegit que “una cosa són les víctimes que han perdut familiars directes, i una altra, els afectats, amb qui estem fent un esforç extraordinari”, com ho demostren les xifres d’ajudes que dimecres exposaren a les Corts, segons que ha defensat.

Els embassaments de les conques internes de Catalunya han arribat avui al 60% de la seva capacitat, un nivell que no s’assolia d’ençà del gener del 2022. El creixement de reserves és generalitzat, amb sis dels nou embassaments per sobre del 50% i només un, el de Siurana, per sota del 25%.

 

Quant als cinc pantans del sistema Ter-Llobregat, encara en fase d’alerta per sequera, avui també superen el llindar del 60% (60,4%), que és el que marca el retorn a la normalitat. La gran escalada dels embassaments ha arribat aquest mes de març, gràcies a uns registres de precipitacions generalitzats i històrics que han fet remuntar els embassaments trenta punts en poc més de vint dies.

Els embassaments han remuntat de forma pronunciada durant el mes de març, i comparat amb la situació d’ara fa un any, es triplica el nivell de reserves. Al sistema Ter- Llobregat, a començament del març del 2024, els cinc pantans tenien unes reserves mitjanes per sota del 20%, i avui han superat el 60%.

 

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ja va avisar la setmana passada que calia superar aquest llindar, però també “veure què passa durant el mes d’abril” en termes de pluja, per tal de garantir una “sortida estable de l’alerta i no haver de canviar al cap de poc temps i tornar a les restriccions”.

En concret, el de Darnius-Boadella, supera el 60%; Sau ja ha arribat al 63% i el pantà veí de Susqueda, al 43,3%; Sant Ponç arriba al 74%; Riudecanyes s’apropa al 50% (48,6%); Foix segueix ple del tot i la Baells baixa lleugerament respecte als últims dies, però perquè s’està desembassant aigua, ja que està al 95,7% de la seva capacitat. Finalment, el de Siurana és el que presenta un aspecte menys generós (22,1%), però cal recordar que encara no fa un mes estava per sota del 10% i, a l’octubre, gairebé sec (0,4%).

 

Un tribunal d’Algèria ha condemnat a cinc anys de presó l’escriptor franco-algerià Boualem Sansal, conegut opositor del govern algerià. Va ser detingut el novembre del 2024 i encausat per “atemptat contra la unitat nacional” i “publicacions contra la seguretat i l’estabilitat del país”, entre altres càrrecs.

Avançament editorial: ‘2084. La fi del món’ de Boualem Sansal 

Segons les informacions recollides pel diari algerià El Khabar, l’escriptor també haurà de pagar una multa de 500.000 dinars (prop de 3.465 euros). La Fiscalia d’Algèria havia reclamat la setmana passada una pena de deu anys de presó contra Sansal.

El cas obert contra ell deriva de la seva detenció a l’aeroport d’Alger després de la publicació d’una entrevista concedida a un mitjà francès de tendència ultradretana. Va afirmar que París va cedir territori marroquí a Algèria durant l’era colonial, paraules considerades per Alger com un afront a la seva sobirania nacional.

La detenció de Sansal va provocar una onada de crítiques per part de les autoritats franceses, en plena deterioració de les relacions bilaterals. Ara com ara, París no s’ha pronunciat sobre el veredicte.

L’operari ferit crític ahir en l’incendi d’un supermercat al centre de Girona s’ha mort aquesta matinada a l’Hospital Josep Trueta de Girona. L’home va quedar atrapat a la sala de màquines i els bombers el van rescatar quan el foc ja s’ha estès completament. Els serveis d’emergència el van reanimar d’una aturada cardiorespiratòria i el van traslladar de seguida al Trueta, on va ingressar en estat crític, però els metges no han pogut fer res per salvar-li la vida. 

A banda de la víctima mortal, una noia de 20 anys també va haver de ser traslladada a l’hospital per inhalació de fum. El SEM va concretar que, segurament, era una de les veïnes de l’edifici, als baixos del qual hi ha el supermercat afectat.

L’incendi va començar pels volts de tres quarts d’una a la zona de la sala de màquines, on es feien tasques d’insonorització. El foc es va propagar ràpidament i va acabar afectant tot l’establiment, que fa cantonada entre els carrers de la Séquia i de Cristòfol Grober.

Les flames i el fum van obligar els bombers a tallar els dos carrers i van delimitar una zona de seguretat per evitar que cap dels nombrosos curiosos s’acostés a la zona. També es van confinar els veïns de plantes superiors per a la seva seguretat.

Artur Mas assegura que les noves revelacions sobre l’operació Catalunya i les compareixences a la comissió d’investigació del congrés espanyol “reforcen els arguments” per a querellar-se contra els responsables. “Cada vegada estic més decidit a presentar aquesta querella”, ha dit l’ex-president de la Generalitat en una entrevista a Ràdio Estel. Si bé no ha aclarit quan ho farà, Mas ha assenyalat que estan “esperant al final d’aquesta comissió d’investigació”, perquè “han de sortir més coses” sobre aquesta trama. 

L’ex-cap de govern, però, ha refredat les expectatives. “Fa molts anys que s’arrossega i el sistema judicial espanyol no ha actuat, li ha fet una mandra absoluta”, ha criticat.

Mas també ha parlat del traspàs de Rodalia i ha lamentat que podria ser una “aixecada de camisa” per part del govern espanyol. “O ens han aixecat la camisa, o es van aixecar expectatives des d’aquí que no es podien complir. No sé quina és la bona, però tendeixo a pensar que és la primera”, ha afirmat. Ha admès que durant el seu govern “podria haver prioritzat” aquesta qüestió, però no ho van fer.

Sobre el paper de Junts per Catalunya, ha confiat que sigui l’eina per a ocupar la centralitat que en el seu moment va ocupar CDC. “Junts és un element central dels pactes que es fan a Madrid. Està demostrant que, amb la política real, és capaç de fer aquesta mena de pactes”, ha sostingut. 

També ha defensat l’estil negociador del partit de Carles Puigdemont, perquè “de tant en tant s’han d’ensenyar les dents”. Pel que fa a la seva eventual militància a Junts, Mas ha dit que encara no s’ha donat d’alta i creu que ho haurien de fer plegats amb l’ex-president Jordi Pujol. “Estem buscant el moment i la manera de fer-ho, sense pressa”, ha afegit.

La Pedrera dedica una retrospectiva a l’artista irlandès Sean Scully, nominat dues vegades al premi Turner i amb una llarga trajectòria plena de reconeixements, fins el 6 de juliol. L’any 2021, Scully va anunciar que ell i la seva parella, la fotògrafa Lilianne Tomasko, se n’anaven de Barcelona pel seu odi al català. “A Barcelona, vas a reunions i et parlen tota l’estona en català, com dient: ‘fes-te fotre’“, va dir al diari Financial Times.

L’exposició ha originat força crítiques, entre les quals, la de Carles Puigdemont, que ha lamentat que, tenint en compte la repressió que va sofrir Antoni Gaudí per parlar català, ara la Pedrera hagi decidit d’exposar les obres “d’un artista supremacista i xenòfob a qui el català li molesta tant com a aquella policia espanyola”.

Antoni Gaudí va ser detingut per la policia espanyola pel fet d'haver parlat en català. Ara, una de les seves obres més reconegudes mundialment acull l'exposició d'un artista supremacista i xenòfob a qui el català li molesta tant com a aquella policia espanyola. https://t.co/bjtDh5UVev

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) March 26, 2025

D’altra banda, la Plataforma per la Llengua també ha recordat que al pintor no li agradava que el seu fill Oisin hagués de parlar català a l’escola. “El supremacisme no entén de classes socials ni de colors”, ha escrit a les xarxes socials. “Si el voleu saludar o donar-li un copet a l’esquena, ara exposa a la Pedrera”, continua.

A Financial Times, Scully explicava que arran de la pressió “nacionalista”, la parella s’havia traslladat a la ciutat occitana d’Ais de Provença. “Al final, no vam poder suportar Barcelona per aquesta merda“, afegia.

Sean Scully and Liliane Tomasko, international artists, on why they left Barcelona ⁦@FT⁩ pic.twitter.com/tg15VwLooI

— Michael Reid (@michaelreid52) August 21, 2021

El 13 de març, la consellera de Cultura, Sònia Hernández, va participar en la inauguració de la retrospectiva i va conversar amb l’artista. “És un dels referents de l’abstracció contemporània”, va piular més tard. Tot i la fugida, Scully conserva encara vincles amb Catalunya –on va arribar el 2005–, atès que té un espai permanent a la capella de Santa Cecília de Montserrat, on hi ha grans pintures murals i vidrieres.

La Pedrera inaugura avui, una gran retrospectiva de Sean Scully que repassa tota la trajectòria d’aquest artista que és un dels referents de l’abstracció contemporània. pic.twitter.com/jwuLB2EwxD

— Sònia Hernández (@shalmodovar) March 13, 2025

 

El PSOE donarà suport a la petició dels partits independentistes perquè l’ex-secretària general del PP María Dolores de Cospedal torni a comparèixer a la comissió d’investigació de l’operació Catalunya, segons que ha avançat RAC1 i han confirmat a l’ACN fonts socialistes. La formació de Pedro Sánchez argumenta que “no es poden assumir com a normals” els àudios publicats per l’emissora en què se sent com De Cospedal diu que el president del govern espanyol en aquell moment, Mariano Rajoy, estava al corrent de la guerra bruta. A més, segons el PSOE, els documents podrien confirmar que De Cospedal va incórrer en un delicte de fals testimoni durant la seva primera compareixença.

De Cospedal s’atrinxera i nega l’operació Catalunya: “Presentin una querella si en tenen cap prova” 

Les mateixes fonts apunten que els àudios difosos per RAC1 demostren que la corrupció del PP “no tan sols era sistèmica i generalitzada”, sinó que “també estava normalitzada”.

[VÍDEO] Sánchez-Camacho perd els estreps enmig de crits a la comissió de l’operació Catalunya

“Només els qui tenen la corrupció i les irregularitats com a cosa normal poden pensar a muntar una trama corrupta per a tapar una altra trama de corrupció”, sostenen.

Per això, el PSOE adverteix que “tots i cadascun d’ells” hauran de “donar les explicacions que siguin necessàries per a dirimir les responsabilitats polítiques i judicials” que hi pugui haver.

En aquest sentit, el PSOE considera la possibilitat de donar suport a la petició que Junts i ERC van registrar conjuntament dimecres perquè la mesa de la comissió porti els àudios i els testimonis a la fiscalia.

En concret, les dues formacions van reclamar a la mesa que traslladés a la fiscalia els àudios difosos per RAC1, El Món i La Vanguardia, però també les “falsedats” i els “indicis de criminalitat” que es desprenen de les compareixences davant la comissió de Mariano Rajoy, Jorge Fernández Díaz, María Dolores de Cospedal i Alícia Sánchez-Camacho.

Segons ERC i Junts, tant De Cospedal com l’ex-dirigent del PP Alícia Sánchez-Camacho –que també va comparèixer dilluns- “van donar respostes manifestament falses”, igual com ho havien fet prèviament, diuen, l’ex-president del govern espanyol Mariano Rajoy i l’ex-ministre Jorge Fernández Díaz.

Durant les seves intervencions davant la comissió, aquests compareixents van negar qualsevol implicació en la guerra bruta, i van defensar que l’única operació Catalunya havia estat “el cop d’estat dels independentistes catalans”.

Avui, 27 de març de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Joan Amorós: “Si no pots manar sobre ADIF, ja has begut oli” 
• Cinc mesos sense ascensor i sense poder eixir al carrer: “Comença el dia, òbric els ulls i és tot igual” 
• Sixena o l’art com a coartada de la violència I Editorial de Vicent Partal 
• Menteix-ataca-ataca-menteix-menteix-ataca I Mail obert de Núria Cadenes 
• [FOTOGRAFIES] El monestir de Sixena torna a obrir amb les obres robades per la Guàrdia Civil
• Encara estem així: urgència d’educar I Mail obert d’Estel Solé 
• Els missatges ocults en les emoticones: els joves i la gent gran parlen el mateix idioma? 
• El paviment de cautxú dels parcs infantils, una font oculta de composts tòxics 
• Aquesta ciutat d’interior té la resposta de la crisi demogràfica de la Xina? 
• Nina: “La menopausa no és una maledicció, és una benedicció” 
• La febre compradora continua en l’habitatge el 2025 I Anàlisi de Jordi Goula 
• Lladres i bandits. Llibres al marge de la llei I El capítol nou ‘Poc cas’

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país. 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat la imposició d’aranzels del 25% a tots els cotxes no fabricats als Estats Units. En plena polèmica per la difusió de plans de guerra contra els houtis del Iemen en un xat de Signal entre alts càrrecs del govern en què s’havia inclòs per error un periodista, Trump ha volgut fer pública una nova trava a l’exportació de productes al mercat nord-americà amb l’argument de l’enfortiment de la indústria pròpia. El mandatari ha insistit en el fet que els cotxes fets als EUA no seran carregats amb la taxa, tot obrint la porta als fabricants estrangers a instal·lar-se al país.

Precisament, hores abans de la compareixença en què ha fet públic l’augment d’aranzels, Trump ha difós a la seva xarxa social, Truth Social, un missatge en què anunciava inversions als EUA de fabricants de cotxes com el coreà Hyundai, els europeus Stellantis, Rolls-Royce i Volkswagen o els japonesos Honda i Nissan.

Els aranzels als automòbils se sumen als que l’administració nord-americana ja ha aplicat a altres productes com l’acer i l’alumini, enmig d’una guerra comercial d’abast global desencadenada pel republicà que ha provocat caigudes destacades a les borses, especialment a les dels EUA. A banda, el govern de Trump espera anunciar el 2 d’abril un nou paquet d’imposicions a les importacions que prometen afectar diversos productes, si bé des de l’arribada per segona vegada a la Casa Blanca, el republicà ha fet diversos anuncis sobre mesures econòmiques d’aquest tipus que poc després ha retirat o modificat substancialment.

Tots coneixem la Nina (Barcelona, 1966) per la seva faceta artística i per l’ofici de cantant i actriu a què ha dedicat tota la vida. Ara, darrere les llums d’aquesta feina s’amaga molta disciplina, resiliència i una cura del cos i de la salut força estrictes. Quan, a causa d’una intervenció quirúrgica, va tenir la menopausa de cop i volta, es va adonar que la cura que havia posat sempre en l’alimentació i l’exercici que havia fet durant anys li havien estat molt útils.

Sobre aquesta experiència, ara ha publicat Menopausa: els millors anys de la teva vida (Columna), un llibre en què reflexiona sobre com vivim col·lectivament aquesta etapa i en què dóna consells útils i concrets per travessar-la del punt de vista de l’exercici, la dieta, la respiració… Parlem de tot plegat amb ella, que, a més, fa dotze anys que té un estudi de pilates, on ha pogut veure els problemes físics de molta gent, especialment dones, de ben a prop.

—Què us va portar a fer divulgació sobre la menopausa? 
—La Marta Selves i la Glòria Gasch em van fer l’encàrrec del llibre, i els ho agraeixo. Em van demanar que expliqués com ho havia fet per a arribar a la meva edat tal com estic. És una floreta que sempre t’agrada que et diguin, tot i que jo no sóc exemple de res. Ara, l’encàrrec em va entusiasmar perquè em donava l’oportunitat de parlar del meu ofici.

—Com es relaciona amb la menopausa? 
—El meu ofici m’ha obligat a cuidar-me molt i en la menopausa m’he adonat de la importància que té, això. Ho continuo fent, però tots els anys en què m’entrenava i estava molt forta, especialment en èpoques de vuit funcions setmanals, m’han preparat. I me’n vaig adonar quan vaig arribar a la menopausa de manera precoç i abrupta, a quaranta-quatre anys, per una intervenció quirúrgica. El missatge del llibre és “cuideu el vostre cos i entreneu-vos força”. Tot això que tindrà quan hagi d’afrontar aquesta etapa.

“El meu ofici m'ha obligat a cuidar-me molt i en la menopausa m'he adonat de la importància que té, això”

—Com vau viure el fet de trobar-vos la menopausa de cop? 
—Em van fer dues intervencions quirúrgiques en sis mesos i sabia que entraria en la menopausa perquè em van buidar, pràcticament: em van deixar la matriu, però em vaig quedar sense ovaris, que són les glàndules que segreguen els estrògens. No pensava en la menopausa, sinó a recuperar-me físicament, la paret abdominal. Però de sobte va venir un envelliment, perquè no vaig passar pel climateri. Totes temem el climateri perquè és quan apareixen els símptomes, però és una etapa molt necessària, d’aclimatació. El cos et diu “observa’t i pren les regnes, entra en acció”. En canvi, jo vaig entrar de sobte al segon acte de la funció. Com a actriu, el primer no el vaig interpretar. I vaig haver de passar per un període d’adaptació, no acabava de reconèixer la persona que hi havia davant el mirall.

—Es va notar molt físicament?
—Vaig perdre cabells, rínxols… Vaig tenir el moment de mirar-me al mirall i dir “qui és aquesta?” Els anys després de la intervenció sí que van ser fumuts. Ho vaig viure com una pèrdua, va ser una intervenció bèstia, et buiden. Però després el cos es va posant a to i et vas fent amiga d’aquesta nova persona i fesomia, l’acceptes. Tal com van fer les nostres mares i àvies, que ho vivien amb naturalitat. Això ho hem d’aprendre d’elles.

—Teniu la sensació que ara vivim pitjor la menopausa. Per què?
—És una combinació de coses, però hi ha una certa resistència –sobretot en les dones, però també en els homes– a envellir, a fer-nos grans i a canviar la bellesa per la vellesa. Et fas gran amb un seguit de transicions, no de sobte. La biologia és sàvia, tens temps per a adaptar-t’hi, però el moment actual i la pressió de les xarxes ens corca aquesta capacitat d’acceptació natural. Les nostres mares i àvies ho van viure amb naturalitat. Quan vaig preguntar a la meva mare com havia viscut la menopausa, sabia perfectament que em contestaria “no ho sé, nena, normal”.

“Les nostres mares i àvies van viure amb naturalitat el fet de fer-se grans”

—I us va respondre això.
—Sí. Són filles de la postguerra i prou feina tenien a portar un plat a taula. Mai no els havia passat pel cap cuidar-se, tenir un moment per a elles. Han estat sempre cuidadores i no s’han cuidat a elles mateixes. Les dones d’avui tenim informació, pòdcasts, llibres, articles, ofertes de tractaments, d’exercici físic… Però ens falta una cosa: consciència. I confiar en el cos. Busquem solucions externes i la més potent és al nostre organisme. Implica parar atenció a l’alimentació, pensar un moment si menges o no cert producte, mirar l’etiqueta abans de comprar, molestar-te a preguntar si la verdura és de proximitat… Aquesta consciència a les nostres mares no els va fer falta. Jo m’he criat en un camp de feixes i menjàvem allò que donava la collita. La consciència i la connexió amb el cos no són l’única cosa que necessitem en la menopausa, però sí la primera.

—En el vostre cas, us vau adonar que la menopausa havia afectat la vostra veu. Com va ser? 
—El cos és ple de receptors d’estrògens, de missatgers químics. Una estructura que té receptors d’estrògens són les cordes vocals. En la menopausa perdem elasticitat i entrem en un període de moltíssima sequedat, i si una cosa necessita la veu és humitat i hidratació, col·lagen, perquè el teixit d’una de les capes més importants de les cordes és de col·lagen. Quan el perds, en una veu d’ús professional, perds sensacions. De la mateixa manera que t’adones que ja no puges les escales com quan tenies vint anys. Ho vaig patir perquè és la meva eina de treball, fins que vaig entendre que la menopausa m’afectava i que l’aigua era fonamental.

—Quines recomanacions o missatges us agradaria de fer arribar a les dones? Tant a les qui són en aquesta etapa com a les qui no. Teniu un centre de pilates i doneu molta importància a l’exercici, per exemple.
—Al llibre pregunto a dones més grans com van viure la menopausa i a les joves què en saben. Cap de les joves no em va dir que en sabés, ni que li interessés el tema. En part és normal, però hem de tenir present que hem d’haver treballat la força i la flexibilitat. El cos és mandrós i per això és important de trobar una activitat física que t’agradi i un bon professional que et posi fites petites que puguis assolir, no grans fites inassolibles. Jo ara vaig a nedar al mar cada dia, amb neoprè, m’és igual la temperatura. Però quan deixo algunes rutines també ho passo malament. El fet important és sortir de l’espiral de dolor i entrar en la inèrcia de sensacions bones en el cos. Després ja hi haurà temporades que farem de més o de menys…

—En general, tinc la sensació que a les dones el mandat d’estar primes ens porta a centrar-nos més en l’exercici càrdio-vascular i oblidar l’exercici de força. Això al cap dels anys passa factura.
—En què ens centrem? A aprimar-nos o a tenir un organisme sa? No ens hem de centrar a aprimar-nos. És clar que pots fer càrdio, però no pots deixar de fer força. Amb la menopausa la naturalesa de la fibra muscular canvia. Per tant, tot allò que hagis avançat en força són piles per a la bateria. Hauràs arribat amb la bateria ben carregada a la menopausa, i pots continuar-te entrenant.

—Al llibre parleu de “els millors anys de la teva vida”. Ho són? Sovint en tenim una idea social força fosca, de la menopausa.
—La menopausa no és una maledicció, és una benedicció. La dona que no s’hagi ocupat del seu cos té l’oportunitat de fer-ho, i són els millors anys perquè t’adones que no hi ha cap més remei que viure’ls escoltant-te i agafant les regnes de la teva salut. S’ha de respectar com ho viu tothom, d’una manera més lluminosa o més fosca, però la meva visió és positiva. Hi veig una oportunitat de dir prou, de deixar de viure a l’altura dels ulls, enganxats a un mòbil, d’agafar consciència i de confiar en el cos, que té la capacitat de regular-se.

“La menopausa no és una maledicció, és una benedicció”

—Però hi ha canvis corporals, en la sexualitat… A moltes dones els és difícil de viure-ho així.
—És molt difícil de dir adeu al dolor. Fa dotze anys que tinc el centre de pilates i he vist moltes dones amb molt de dolor. Hi ha molt de patiment pel cos, especialment en les dones. Entren per la porta i diuen “no puc més amb aquest dolor, he de fer alguna cosa amb el meu cos”. Costa molt sortir-ne, penses que és simplement el que t’ha tocat viure i ja està, però no, hi ha llum i, amb l’ajuda de professionals, es pot fer.

—També és complicat d’assumir els canvis d’un punt de vista estètic? Parleu, per exemple, de l’impacte de veure fotos o vídeos antics.
—No ens ho fa gens fàcil estar pendents de les xarxes, de l’ideal de bellesa i de l’esclavitud de l’eterna joventut. I tampoc no hi ha ni consell ni orientació. Ens fem grans, s’ha d’acceptar. Hi som de pas, en aquesta vida…

—Com vau prendre la decisió de deixar de tenyir-vos els cabells?
—Va ser una rebel·lió. Sempre he estat molt rebel. La meva mare sempre em deia “aquest mal geni et perdrà”. Ara porto els cabells més llargs i arrissats per ella, perquè va tenir un disgust quan me’ls vaig tallar tan curts i van desaparèixer els rínxols. Feia anys que buscava el moment de deixar-me els cabells blancs i als 56 vaig veure clar que em quedarien bé i que era el moment. No sentia la necessitat de desempallegar-me de la meva imatge de rínxols i cabellera negra, però veia que el meu rostre canviava i no volia perpetuar-me allà. I com més em deien “ai, els rínxols!” més volia ser qui sóc ara. Vull aferrar-me a qui sóc ara perquè és sanador, i no hi ha més remei. Tindràs arrugues, bosses, taques, cabells blancs, i val més que t’hi facis amic.

“Vull aferrar-me a qui sóc ara perquè és sanador, i no hi ha més remei”

—Al llibre feu una analogia entre fama i envelliment. Per què?
—És una comparació entre l’oblit que un experimenta quan ha estat mediàticament molt amunt i després molt avall i l’oblit quan et fas gran, especialment les dones. És semblant del punt de vista de la cognició, de com impacta emocionalment i de la gestió que n’has de fer. No et miren tant, no ets el centre d’atenció, passes a un paper secundari… Això és un impacte per al cervell. Pots buscar ajuda professional, relativitzar-ho… No pots deixar-te arrossegar pel tsunami de l’oblit. Ni ets tan bo quan ets a dalt de tot ni ets tan dolent quan ets a baix. Amb la menopausa, igual: tu no deixes de ser la persona vàlida de sempre, ho ets més, però passa que el físic ens marca.

—Aquest canvi en relació amb la fama el vau viure després d’OT? 
—No, l’he viscut molts cops: ara sí, ara no… De manera constant, l’onada sempre baixa. La fama m’ha fet reflexionar i m’ha fet veure que l’única cosa important és l’aprovació pròpia, no la dels altres. Estàs tan acostumat a rebre aprovació, estímuls externs, que quan no els tens et descol·loques. Quan ets a baix i l’onada passa per damunt no ho passes bé. Amb l’envelliment, igual. Busquem l’aprovació d’allò que és físic, en comptes de l’aprovació de dins. Demana al teu organisme si t’aprova. Si t’aprova i se sent bé, tira endavant! No canvio per res aquesta etapa, per la tranquil·litat d’esperit i la claredat en les idees, malgrat la boina mental de la menopausa. I crec que socialment també és important de veure’n les coses interessants i celebrar-les.

Podeu comprar ‘Menopausa: els millors anys de la teva vida’, de Nina, a la Botiga de VilaWeb