Presidència de la Generalitat ha comunicat als membres del Consell Valencià de Cultura que nomenarà José María Lozano, fins ara vocal, nou president de la institució. La presidència és vacant d’ençà del traspàs de Santiago Grisolia i l’ocupava, de manera interina, l’editora Dolors Pedrós.

José María Lozano és un arquitecte nascut a Burgos l’any 1950 i està vinculat a la Universitat Politècnica de València. És autor de treballs sobre urbanisme i soci fundador d’una consultoria estratègica de gestió territorial i arquitectònica.

Egocèntric i sense fre

Fonts de la institució amb qui ha parlat VilaWeb qualifiquen Lozano d’incendiari i diuen que és una persona que ataca personalment qui no pensa amb ell i que no és gens dialogant. Aquesta mateixa font posa com a exemple que tots els membres de la Comissió de les Ciències, que ell presidia, la van abandonar tot al·legant que era impossible de treballar en l’ambient que creava. La comissió es va dissoldre i mesos més tard es va tornar a constituir amb una nova presidenta.

Un altre exemple que posen és que, en un dels plens que encara va presidir Santiago Grisolia, va prendre la paraula per a qüestionar la seua salut mental sense cap mena d’escrúpol.

Carlos Mazón, responsable del nomenament

Dolors Pedrós, que és la presidenta en funcions d’ençà del 2022,  ha dit a VilaWeb que el president de la Generalitat és el responsable d’aquest nomenament. “La resta de membres del Consell no tenim res a dir en la decisió del president, però estic convençuda que hi havia unes altres opcions molt millors per a la institució entre els membres proposats pel PP”, ha lamentat.

Aquests darrers anys, el Consell Valencià de Cultura ha treballat per obrir-se a la societat i s’ha convertit en un espai de reflexió on s’aborden en profunditat qüestions com ara la salut mental, la turistificació els feminismes o la reconstrucció global després de la gota freda. Tots aquests estudis i anàlisis estan disponibles per a la ciutadania.

Amb el nomenament de José María Lozano, les persones que han parlat amb aquest diari temen que això quede paralitzat pel seu tarannà egocèntric i destructiu. “Aquesta institució s’hauria de preservar de persones com ell, que sembla que treballen per destruir-la tant dins com fora”, han dit, en referència a les col·laboracions amb una publicació titulada Es Diario.

Molt actiu a les xarxes

A banda dels articles en el diari on sempre aprofita per a lloar algunes de les seues idees o actuacions, Lozano és molt actiu a les xarxes socials. Els seus piulets tendeixen sempre a defensar el president de la Generalitat Carlos Mazón, a qui a vegades obliga a anomenar “molt honorable”, i critica aquells que hi aixequen la veu en contra.

Tan atentos como desocupados …https://t.co/YAQgqIIYJy

— José María Lozano (@JosMaraLozano1) February 27, 2025

Durant la campanya prèvia a la consulta sobre la llengua base, el pròxim president del Consell Valencià de Cultura es va fer ressò d’un article de l’ABC que denunciava pressions a les famílies i va escriure: “Fins a la xenofòbia, recorren nacionalistes i socialistes. Els mateixos que van organitzar un escarn a Mazón a Oriola amb els seus paraigües grocs. Se’ls veu el llautó.”

Hasta a la xenofobia recurren nacionalistas y socialistas. Los mismos que organizaron el escrache a Mazón en Orihuela con sus paraguas amarillos. Se les ve el plumero. Presión en las aulas valencianas: «Si votas castellano, tu hijo irá con inmigrantes» https://t.co/XT0bePMmc8

— José María Lozano (@JosMaraLozano1) February 24, 2025

Entre les bèsties negres de Lozano hi ha Compromís, les ministres de Sumar del govern espanyol o el president espanyol Pedro Sánchez.
La llei d’amnistia també va ser un dels seus grans maldecaps.

Gran iniciativa. Enhorabuena pic.twitter.com/xu16VqOs5N

— José María Lozano (@JosMaraLozano1) May 31, 2024

L’any 2021, José María Lozano va crear l’anomenat Observatorio de Cultura Urbana Rita Barberà, amb el propòsit de catalogar la transformació de la ciutat de València dels vint-i-cinc anys de mandat de Barberà. En una entrevista al diari Las Provincias deia que s’estava desfent moltes de les coses fetes en aquells anys. “S’està sembrant fem sobre moltes coses i prenent decisions erràtiques, com el fet de la plaça de l’Ajuntament. […] S’està en un temps d’impàs i, a parer nostre, amb una marxa arrere, un retrocés intencionat amb el desig de fer de València allò que va ser abans dels anys de Barberà, absolutament provinciana i tacada en si mateixa”.

Una institució assessora de la Generalitat

El Consell Valencià de Cultura és una institució consultiva i assessora de la Generalitat en matèries que tenen a veure amb la cultura valenciana. El componen vint-un membres que són triats per les Corts i han de tenir el suport dels dos terços de la cambra. El president de la Generalitat els nomena per un període de sis anys i poden ser reelegits. El president el nomena directament el president de la Generalitat. Actualment, fan part del Consell Valencià de Cultura, el músic Vicent Torrent; el periodista i escriptor, Xavier Aliaga; l’actiu Rosana Pastor; o la primera presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ascensión Figueres.

La borsa nord-americana s’ha desplomat en l’obertura dels mercats, arran de la compareixença d’ahir del president dels EUA, Donald Trump, en què va declarar la guerra comercial a tot el món. L’índex S&P 500 ha caigut d’un 3,3%, el Dow Jones Industrial Average, d’un 2,9% i el Nasdaq, amb un gran pes del sector tecnològic, ha retrocedit d’un 4,5%. 

El deliri de la guerra comercial de Trump: aranzels a illes deshabitades i a bases militars 

Les accions del sector del comerç al detall han estat de les més afectades, atès que els aranzels afecten amb duresa països fabricants i exportadors, com ara la Xina, on poden arribar fins al 54%. Algunes companyies com ara Lululemon, Nike i Ralph Lauren s’han enfonsat un 11%.

Els mercats ja estaven molt castigats abans d’aquest nou paquet d’aranzels. L’S&P 500 i el Nasdaq acabaven de registrar el pitjor trimestre dels darrers anys, sobretot per la incertesa sobre l’impacte de les polítiques comercials.

A escala global, les borses també han registrat xifres vermelles. Al Japó, l’índex principal ha retrocedit un 2,7%, mentre que l’Stoxx 600 europeu ha perdut més d’un 2,2%. El FTSE 100 del Regne Unit ha caigut prop d’un 1,5%.

La plataforma de televisió a la carta Max ha estrenat la primera sèrie en català. És la comèdia de situació El primer matrimoni d’en George i la Mandy, un spin-off d’El jove Sheldon.

Max i 3Cat estrenaran una sèrie de Pol Rodríguez i Isaki Lacuesta sobre el Raval de Barcelona

La ficció, que pertany a l’univers de la sèrie The Big Bang Theory, té una temporada formada per tretze capítols. De moment, se’n poden veure els dos primers. Després de l’èxit que ha tingut als Estats Units, la CBS ja l’ha renovat per una segona entrega.

La sèrie narra la vida de Georgie, interpretat per Montana Jordan, i Mandy, interpretada per Emily Osment, mentre formen una família jove a Texas, als Estats Units. La comèdia retrata amb acidesa les complicacions de la vida adulta, la paternitat i el matrimoni.

Creada per Chuck Lorre, Steven Molaro i Steve Holland, hi apareixen també els actors Rachel Bay Jones, Will Sasso, Dougie Baldwin i Jesse Prez.

Aridditive ha inaugurat a Sant Vicenç dels Horts ATIC (Ariddtive Technology and Innovation Center), una nova seu on opta per la impressió 3D de peces de formigó. L’espai, de 1.000 m², acull la impressora de gran format Volta 3D, capacitada per fabricar peces de formigó de fins a 3,2 x 3,2 x 2,8 metres.

Els responsables de la companyia destaquen que aquesta tecnologia permet de produir mobiliari urbà, façanes, ponts, habitatges i altres elements constructius de manera industrialitzada, “amb alts estàndards de qualitat i un important estalvi de recursos materials”. Ariddtive ha establert algunes col·laboracions amb Ciments Molins, Lagula Arquitectes i Benito Urban per desenvolupar solucions basades en impressió 3D.

Aridditive té previst fabricar vint unitats de la Volta 3D Printer en els tres anys vinents, col·laborant amb empreses tecnològiques de l’àrea metropolitana de Barcelona. Alhora, l’empresa està obrint mercat a diversos països europeus, asiàtics i americans. L’empresa, empresa derivada de l’UPC i de la Fundació Centre CIM, ha rebut el suport del programa Startup Capital d’ACCIÓ.

La moderadora de continguts de Facebook a Barcelona, Telus Digital, deixa de prestar serveis per a Meta i queda en l’aire el futur dels treballadors, segons ha avançat l’Ara i ha confirmat la presidenta del comitè d’empresa, Marta Valero, a l’ACN. Un directiu de Telus International, la matriu subcontractada per Meta per moderar continguts de Facebook i Instagram, ha informat aquest dijous als treballadors que eren a la Torre Glòries que havien de marxar cap a casa. Tot plegat, després que s’hagin tallat completament les comunicacions internes a l’empresa, com l’accés al correu electrònic. Des del comitè, desconeixen si s’obrirà un ERO i lamenten que no han rebut cap informació de forma oficial sobre el futur dels més de dos mil treballadors.

Valero ha explicat que en un primer moment els treballadors pensaven que tenien un problema informàtic quan no podien accedir als sistemes de l’empresa. De fet, molts treballadors ni tan sols saben que ja no han d’anar a treballar, perquè les comunicacions no han arribat a tothom. La mateixa presidenta del comitè d’empresa lamenta que no ha rebut cap trucada ni correu electrònic per part de Telu Digital informant de la situació i dels passos que caldrà seguir a partir d’ara.

“No sabem si anirem a un ERO, o s’intentarà buscar alguna altra empresa, i ni tan sols podem comunicar-nos amb la plantilla”, ha lamentat, recordant que estan sense accés al correu corporatiu. “Estem molt enfadats i angoixats”, ha admès, remarcant que estan esperant aquesta informació oficial per a planificar els passos següents a prendre.

Una discussió entre una clienta i la propietària d’una fleca de l’Estartit (Baix Empordà) per haver demanat una barra de pa en català ha acabat als jutjats. Els fets van passar el 22 de juny quan la dona va anar a l’establiment i va demanar a la dependenta que li servís una barra de pa.

Segons que explica la demandada, la treballadora li va exigir que li ho digués en castellà, però ella s’hi va negar. Això va fer intervenir la propietària, que va acabar interposant una querella per assetjament contra la clienta.

Segons que ha dit l’advocat de la demandada, Arnau Muntadas, la dona va tornar passats uns dies a la fleca per demanar explicacions a la propietària per la seva actitud. Va ser en la tercera visita en què va demanar un full de reclamacions per poder relatar què havia passat i posar la queixa pertinent. Aquest és l’argument que esgrimeix l’acusació per posar una querella penal per assetjament contra la clienta. El lletrat considera que el fet d’haver anat a demanar explicacions no pot significar, en cap cas, un delicte i recorda que fa mesos que la seva clienta no parla amb la demandant.

La demanda no queda aquí, sinó que s’amplia a un delicte d’amenaces per algunes publicacions que van aparèixer a les xarxes socials, que la defensa assegura que no les va fer la dona i demana que s’investigui qui en va ser el responsable.

Per tot plegat, Muntadas considera que no hi ha recorregut penal i demana que s’arxivi la causa. “La víctima ha relatat la discussió arran de poder parlar en català i ja està. Entenem que un assetjament ha de ser una cosa reiterada i amb intensitat i les amenaces en cap moment s’han pogut provar”, assenyala l’advocat.

No declara

A la vista que s’ha fet avui a la Bisbal, havien estat citades totes dues parts, però només ha declarat la demandant com a testimoni. La demandada s’ha acollit al dret de no declarar, segons que ha explicat l’advocat. El motiu, assenyala Muntadas, és que primer vol que parlin els testimonis que aquell mateix dia eren a la fleca i els dies posteriors en què la seva clienta va tornar a recriminar l’actitud de la propietària.

“No s’han practicat totes les proves, un cop s’hagi fet, la nostra clienta no té cap problema a fer-ho”, ha remarcat l’advocat, que avisa que es reserven les accions legals que considerin pertinents quan hagi acabat tot el procediment.

La meitat de la població d’ós bru del Pirineu viu a la part del Principat. En total, són 47 exemplars, segons les dades recollides durant el 2024 pel Grup de Seguiment Transfronterer de l’Ós Bru (GSTOP). Concretament, hi ha 21 femelles, 25 mascles i 1 exemplar de sexe no identificat. Mentrestant, al conjunt del Pirineu s’han identificat 96 exemplars. Alhora, al Principat també és on han nascut més cadells durant el 2024, deu en total, dos més que l’any anterior. Són tres mascles, sis femelles i un de sexe no identificat.

Al conjunt del Pirineu, el 2024 van registrar-se un total de 96 óssos bruns: 47 femelles, 45 mascles i 4 de sexe no identificat. Un any abans s’havien identificat 83 exemplars, però el 2024 s’han detectat 7 animals que no havien estat comptabilitzats en aquest període i que fan incrementar la xifra fins a 90 exemplars.

Quant als naixements, s’han registrat 22 cadells (8 mascles, 10 femelles i 4 de sexe no identificat), una xifra superior a la del 2023, en què es van detectar un total de 16 cries. Segons els càlculs elaborats pel GSTOP, d’ençà del 1996 s’han reproduït 34 femelles i 21 mascles diferents i aquest 2025 hi ha un mínim de 20 femelles que es trobarien disponibles per tenir cadells.

D’exemplars que es donen per morts o desapareguts durant l’any 2024, la xifra és de 5, la major part exemplars subadults. En aquest recompte de baixes, es comptabilitzen els espècimens dels quals es té evidència de la mort o bé no es té cap indici d’ençà de fa dos anys. Així mateix, hi ha 13 exemplars que no s’han detectat el 2024, però que encara no es poden considerar oficialment com a desapareguts perquè l’any passat es van poder identificar.

Respecte de l’àrea de total de distribució de l’ós bru, s’estima en uns 7.200 quilòmetres quadrats, fet que suposa un augment de 100 quilòmetres quadrats respecte al 2023 i de 1.500 quilòmetres quadrats respecte al 2022.

Com es fa el seguiment poblacional de l’ós

El seguiment poblacional de l’ós es fonamenta en dues metodologies de cerca d’indicis de presència d’exemplars: la primera oportunista (danys, observacions, petjades, rastres, excrements) i la segona sistemàtica (operacions programades).

L’àrea de mostreig aproximada és d’uns 2.000 quilòmetres quadrats. En aquesta zona hi ha distribuïts una sèrie de paranys de pèls, una gran part d’ells associat a càmeres fotogràfiques, que són les que nodreixen la informació recollida en aquest seguiment sistemàtic o programat. En total hi ha 222 trampes de pèls repartides per les comarques del Pallars Sobirà, Alta Ribagorça, Pallars Jussà i Alt Urgell.

Durant aquest 2024 s’han realitzat un total de 1.853 revisions d’aquests paranys, de les quals 348 han tingut resultat positiu (mostra de pèls i fotografia associada) i 1.505 han tingut resultat negatiu. Les altres dades del seguiment són les de tipus oportunista. S’han recollit i validat 250 dades oportunistes: 29 observacions, 26 rastres i petjades, 108 mostres de pèls, 6 depredacions, 58 excrements, 22 fotografies i 1 jaç.

En total s’han recollit més de 500 mostres de pèls d’ós bru i 58 excrements, dels quals un cop triats i seleccionats se n’han enviat al laboratori 251 per la seva anàlisi genètica i identificació individual: 200 de pèls i 51 excrements. Aquestes mostres han permès identificar 37 animals diferents en aquestes 4 comarques esmentades. Repartits serien: 35 al Pallars Sobirà, 3 a l’Alta Ribagorça (1 compartit amb el Pallars Sobirà) i 1 a l’Alt Urgell (també compartit amb el Pallars Sobirà). Cal esmentar que d’aquests animals només 9 han estat detectats amb exclusivitat en aquestes comarques, concretament 4 femelles, 2 mascles i 1 femella amb 2 cadells.

Els nous aranzels imposats pel president nord-americà, Donald Trump, en la guerra comercial mundial no colpegen únicament potències econòmiques. També afecten territoris remots i gairebé insignificants en termes comercials. La llista difosa per la Casa Blanca inclou indrets sense població, sense activitat econòmica i, en alguns casos, pràcticament deshabitats.

El cas més extrem és el de les Illes Heard i McDonald, un territori australià a l’oceà Índic meridional que rep un aranzel del 10%. Aquestes illes, patrimoni mundial de la UNESCO, són descrites pel CIA World Factbook com a “desolades” i “cobertes de glaç”. No hi viu ningú d’ençà de 1877, quan es va acabar la caça d’elefants marins –eren al llindar de l’extinció– per a fer-ne oli, amb el greix. 

A la llista, també hi apareix el Territori Britànic de l’Oceà Índic —fa poc, el Regne Unit en va retornar la sobirania a Maurici sota la denominació de Txagos—, que acull la base militar de Diego Garcia, estratègica per als Estats Units. Tot i que només hi viuen uns 3.000 militars i contractistes britànics i nord-americans, el territori afronta igualment un aranzel del 10%. La principal exportació, segons dades oficials, és el peix.

Un altre cas que destaca és el de les illes Marshall, a l’oceà Pacífic. Amb 82.000 habitants i una base militar crucial per als EUA –el Kwajalein Atoll, utilitzat per a proves de míssils–, aquest arxipèlag també es veu afectat amb un aranzel del 10%. Malgrat l’acord de lliure associació amb Washington, que en garanteix la defensa, les exportacions de les Marshall (valorades en 130 milions de dòlars anuals) queden penalitzades si entren als Estats Units.

Altres llocs minúsculs i econòmicament marginals afectats són: Tokelau (Nova Zelanda), amb 1.600 habitants i exportacions d’uns 100.000 dòlars l’any; les illes Cocos (Austràlia), amb 600 habitants i dependents del mercat nord-americà per un terç de les seves exportacions; o Jan Mayen, un illot noruec sense població fixa. Tots, colpejats amb aranzels del 10%.

Un dels microterritoris més perjudicats és el de Saint-Pierre-et-Miquelon, territori francès a tocar de Terranova. Amb tan sols 5.000 habitants, ara haurà de pagar aranzels del 50% per les exportacions de marisc processat, molt per damunt del 20% que afecta la resta de l’estat francès. 

El govern d’Hongria ha anunciat que es retirava del Tribunal Penal Internacional (TPI), en un moviment que coincideix amb la visita oficial del primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, sobre el qual pesa una ordre de detenció.

El portaveu de l’executiu, Gergely Gulyas, ha explicat als mitjans que el procés de retirada començaria avui mateix.

L’Estatut de Roma preveu la possibilitat que un estat membre denunciï aquest tractat, si bé la retirada no esdevé efectiva fins un any després de la notificació formal al secretari general de les Nacions Unides.

La sortida tampoc no eximeix el país en qüestió de les obligacions contretes durant el temps que ha format part del TPI, un matís que va quedar en evidència fa poc en el cas de les Filipines. 

L’ex-president filipí Rodrigo Duterte, que va trencar amb el TPI el 2018, fou detingut el mes de març d’enguany en virtut d’una ordre de detenció vinculada als suposats crims comesos durant el seu mandat.

Les autoritats de Rússia han declarat “indesitjables” les activitats de la Fundació Elton John Contra la Sida, cosa que obliga a tancar l’organització al país. La fundació va ser creada als anys noranta pel músic britànic.

La fiscalia russa diu en un comunicat que l’objectiu de la fundació és “donar suport a associacions públiques sobre la prevenció i la lluita contra la sida entre els grups més vulnerables […] i superar la discriminació i l’abandonament de persones amb VIH i persones amb idees no tradicionals”.

Tanmateix, diu que “en un aspecte més general, se centra en la promoció de les relacions sexuals no tradicionals, els models familiars occidentals i la reassignació de gènere”, un dels motius pels quals les autoritats han decidit de tancar-la.

En aquest sentit, considera que la fundació “veu negativament les polítiques dels països que protegeixen els valors espirituals i morals tradicionals” i afegeix que, a més, l’organització “participa en una campanya d’informació occidental per denigrar Rússia” d’ençà del començament de la invasió d’Ucraïna.

“Al nostre país, la fundació britànica coopera estretament amb organitzacions no governamentals que actuen com a agents estrangers”, conclou la fiscalia sobre l’organització, fundada el 1992 i “capdavantera en la resposta global al VIH”, segons que recull la seva pàgina web.

En aquest sentit, la Fundació Elton John Contra la Sida subratlla que, d’ençà del 1992, ha recaptat “més de 600 milions de dòlars (prop de 547 milions d’euros) per donar suport a més de 3.100 projectes en 95 països, amb l’objectiu d’ampliar l’accés a l’atenció mèdica, combatre l’estigma LGBTQ+ i eradicar la sida”.

Els Bombers Forestals de la Generalitat Valenciana han reaccionat amb contundència a les declaracions del cap de bombers i responsable del CECOPI durant la gota freda, José Miguel Basset, que els va acusar d’haver-se retirat del barranc de Torrent perquè “tenien ganes de dinar”. El servei de Bombers Forestals considera aquestes paraules un insult i exigeix a Basset una rectificació pública.

Resposta del servei de Bombers/es Forestals a Jose Miguel Basset, responsable del CECOPI durant la DANA. @lasprovincias @levante_emv @radiovalencia @valenciaplaza @epmediterraneo @RTVEValencia @laSextaTV @apuntnoticies @KolectivosParke @papirusa @ElSalto_PV @BombersValencia pic.twitter.com/aa9cIws959

— CGT-BOMBERS FORESTALS GVA (@BBFF_CgtPv) April 3, 2025

En un comunicat signat per unes quantes seccions sindicals i col·lectius professionals, denuncien que Basset va fer aquestes declaracions “sense cap mena de vergonya ni decència”, amb la voluntat de desviar l’atenció de la seva incompetència. En aquest sentit, recorden que no és un cas aïllat i critiquen que, de fa anys, els responsables polítics i operatius del govern valencià acostumen a culpar el personal de base per les mancances de gestió.

També denuncien que, en situacions d’emergència, és habitual fer una pausa breu per a menjar alguna cosa de pressa i continuar treballant, com exigeix la naturalesa del servei. “L’emergència és el primer, i més encara quan hi ha vides en perill”, remarquen, tot recordant situacions similars com la de les pluges a Castelló fa un mes.

A més, el comunicat remarca que les decisions sobre l’activació o retirada de recursos operatius no són responsabilitat dels Bombers Forestals, sinó dels comandaments del CECOPI, entre els quals hi havia el mateix José Miguel Basset. “Tenia tota la informació necessària i a tots els nivells per a valorar correctament la situació”, indiquen, “o això creiem nosaltres que era la seva responsabilitat i obligació”.

El col·lectiu avisa que no pensa tolerar més insults: “No tolerarem cap insult més al servei de Bombers Forestals de la Generalitat Valenciana ni a cap dels seus treballadors i treballadores”, conclouen. I exigeixen que José Miguel Basset “es retracte públicament de les declaracions que ha fet del nostre servei”.

Els joves mil·lennistes i de la generació Z tenen una tendència més marcada a definir-se fora de l’heterosexualitat, amb un creixement destacat de la bisexualitat, segons que conclou un estudi amb participació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la de Toronto. El treball analitza com la identificació sexual entre els joves catalans està canviant i com factors com el gènere, la generació i la ideologia hi influeixen. Els resultats mostren que més del 25% de les dones de la generació Z s’identifiquen com a no heterosexuals, percentatge que duplica el dels mil·lennistes. Els homes, en canvi, s’identifiquen majoritàriament amb l’heterosexualitat.

La recerca es basa en dues enquestes oficials fetes el 2017 i el 2022 a un grup de 4.000 joves catalans d’aquestes dues generacions —els mil·lennistes són els nascuts entre principis dels vuitanta i mitjans dels noranta, i els de la generació Z entre mitjans dels noranta i finals del 2000—. Està encapçalada per la professora del Departament de Ciències Polítiques i Socials i directora del Grup de Recerca en Gènere i Desigualtats (GRETA) de la UPF, Maria Rodó-Zárate, i l’estudiant de doctorat de la Universitat de Toronto i màster en Recerca en Ciència Política Joel Cantó Roche.

Tots dos expliquen que una de les conclusions principals és que cada cop més joves opten per identificacions menys rígides, de manera que s’allunyen d’etiquetes fixes com gai o lesbiana i se situen en posicions “més obertes”, com la bisexualitat o altres formes de diversitat sexual. Aquesta tendència és especialment forta entre les dones, “que mostren una major predisposició a qüestionar les normes establertes sobre la sexualitat”, apunten.

La ideologia política, un factor clau

L’estudi revela que la ideologia política és un factor clau en la identificació sexual. Així, els joves que s’identifiquen més d’esquerres tenen una probabilitat significativament més alta de definir-se LGB+ en comparació amb aquells que es consideren centristes o conservadors. Aquest patró és especialment notable entre les dones, ja que les d’esquerres són les que més s’identifiquen com a bisexuals o altres formes de diversitat sexual, mentre que entre les dones de dretes, la identificació de l’heterosexualitat és molt més alta.

Entre els homes, els heterosexuals són el grup menys d’esquerres, i la presència de persones LGB+ és menor entre els que s’identifiquen com a conservadors.

Més enllà de la major acceptació social

L’estudi afirma que l’augment de la identificació LGB+ no es pot atribuir només a una major acceptació social, sinó que també està influït per la interacció entre gènere, ideologia i generació. En particular, destaca com les dones joves d’esquerres tendeixen a alinear la seva identitat sexual amb les seves creences polítiques en general i en concret en relació amb els feminismes.

En general, la recerca aporta noves perspectives sobre la relació entre ideologia i identitat sexual en les noves generacions i obre la porta a futurs estudis sobre l’evolució d’aquests fenòmens en diferents contextos socials i culturals. El treball insta també a introduir la sexualitat i la identitat de gènere en l’estudi del comportament polític.

Avui, 3 d’abril de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Trump declara la guerra comercial al món i imposa aranzels d’un 20% als productes europeus
• La UE i la Xina avisen que els aranzels tindran “conseqüències devastadores” i anuncien contramesures
• I per què 2Cat no emet, en català, per a tot l’estat espanyol? I Editorial de Vicent Partal 
• “Tristesa i impotència”: la frustració de la generació que no pot anar-se’n de casa
• Relleu al tron de l’Audiència espanyola: un jutge “moderat” que volia perseguir el govern de Puigdemont
• Problematitzar els (nostres) noms I Mail obert de Núria Cadenes 
• Les dones que ja no existeixen i els homes que encara han d’existir I Mail obert d’Estel Solé 
• El cap de l’emergència de la gota freda va deixar de vigilar el barranc perquè era l’hora de dinar
• Arià Paco: “Fa deu anys tots crèiem en el poliamor, ara ja només queden els convençuts”  
• Indiferent a la indignació del món, Washington comença a explorar opcions per a annexionar Grenlàndia
• Pau Alabajos: “Encara hi ha residus del franquisme que cal eradicar amb poemes i cançons”  
• El sector turístic ja escalfa motors i comença a contractar
• La Unió de Pagesos demana al parlament una comissió d’investigació per les irregularitats urbanístiques de Santa Susanna

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país. 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

La presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, ha avisat que els aranzels de Donald Trump tindran “conseqüències devastadores” i que se’n ressentirà tota l’economia mundial. En un discurs a Usbèquia, ha dit: “La incertesa augmentarà en espiral i farà créixer el proteccionisme.” Tot i que ha volgut mantenir la mà oberta a l’administració dels EUA per passar “de la confrontació a la negociació”, Von der Leyen ha dit que la UE està preparada per a reaccionar i ha reivindicat el mercat únic europeu com a “refugi segur” per a empreses i consumidors. Malgrat això, ha advertit que la UE ni pot absorbir “l’excés de capacitat global” ni acceptarà “el dumping” al seu mercat.

“Com a europeus, sempre defensarem els nostres interessos i valors. I sempre defensarem Europa”, ha dit. També ha criticat el caos de les mesures de l’administració Trump: “No sembla haver-hi ordre en aquest desordre. No hi ha un camí clar enmig de la complexitat i el caos creat per l’impacte global d’aquests aranzels.”

La presidenta de la CE ha assenyalat que el cost de fer negocis amb els EUA augmentarà dràsticament i els efectes es notaran immediatament a tot el món: “Milions de ciutadans veuran augmentar el cost de la seva cistella de la compra. Els medicaments seran més cars, el transport també, la inflació augmentarà, i això afectarà especialment els ciutadans més vulnerables.”.

“Totes les empreses, grans i petites, patiran a partir del primer dia”, ha afegit Von der Leyen, que preveu també una “disrupció de les cadenes de subministrament” i un augment de la burocràcia.

Mà oberta al diàleg

Malgrat les crítiques, Von der Leyen ha admès que el sistema de comerç mundial té greus deficiències, i ha assegurat estar d’acord amb Trump que alguns països s’han aprofitat injustament de les normes actuals. “Estic disposada a donar suport a qualsevol esforç per a adaptar el sistema comercial global a les realitats de l’economia mundial. Però també vull ser clara: recórrer als aranzels com a primera i última opció no resoldrà el problema”, ha assegurat.

Von der Leyen ha recordat que la UE va enllestint un primer conjunt de contramesures com a resposta als aranzels de l’acer i l’alumini, i que en prepara més per a protegir els interessos europeus i les empreses, si les negociacions fracassen.

Sigui com vulgui, ha dit que encara no és tard per a continuar negociant, i ha recordat que el comissari de Comerç, Maros Sefcovic, està en contacte permanent amb els seus homòlegs nord-americans. “Passem de la confrontació a la negociació”, ha demanat.

La presidenta de la CE s’ha adreçat també als europeus, a qui ha dit que entén que molts se sentin decebuts amb el seu principal aliat, els Estats Units. “Hem de preparar-nos per a l’impacte que això inevitablement tindrà”, ha dit, però ha afegit: “La UE té tot allò que necessita per a superar aquesta tempesta.”

“Si ataquen un de nosaltres, ens ataquen a tots. Ens mantindrem units i ens defensarem mútuament –ha exclamat–. “La Unió Europea farà costat a qui es vegi directament afectat pels efectes dels aranzels.”

La Xina prepara contramesures

La Xina s’oposa frontalment als “aranzels recíprocs” anunciats per Trump i avisa que adoptarà contramesures per a protegir els seus interessos, segons que ha indicat un portaveu del Ministeri de Comerç xinès a l’agència estatal Xinhua. Trump ha anunciat aranzels del 34% a les importacions de la Xina, per sobre del 20% que, per exemple, pretén cobrar a la Unió Europea. El govern xinès diu que “en una guerra comercial no hi ha guanyadors” i que el proteccionisme no condueix enlloc. Per això, la Xina insta els EUA a cancel·lar immediatament els seus aranzels unilaterals i resoldre les seves diferències amb els socis comercials mitjançant el diàleg.

El senat nord-americà ha votat aquest dimecres a la nit per 51 vots a favor i 48 en contra per anul·lar els aranzels que el president Donald Trump havia imposat al Canadà, en una de les primeres esmenes importants contra Trump d’ençà que ha tornat a la Casa Blanca. Quatre senadors republicans –Mitch McConnell (Kentucky), Susan Collins (Maine), Lisa Murkowski (Alaska) i Rand Paul (Kentucky)– han desafiat Trump i el cap de la majoria republicana a la cambra, John Thune (Dakota del Sud), votant amb els demòcrates per invalidar l’estat d’emergència nacional que Trump va declarar al febrer i que li havia permès d’imposar un aranzel del 25% als productes canadencs.

Trump ha promès de vetar la resolució encara que superi el tràmit a la cambra de representants, que també és controlada pels republicans.

Abans de la votació, el president ha acusat Collins, McConnell, Murkowski i Paul de deslleialtat. “Aquesta resolució del senat és només una estratègia dels demòcrates per mostrar i exposar la feblesa d’alguns republicans, concretament aquests quatre. No va enlloc, perquè la cambra no l’aprovarà mai i jo, com a president vostre, no la signaré mai”, ha escrit en una publicació a la plataforma Truth Social a les 00.58.

Els promotors de la resolució l’han presentat com una manera d’enviar un missatge a Trump sobre el malestar general amb la seva política aranzelària, malgrat que la proposta no tingui cap possibilitat de convertir-se en llei.

“Creiem que el caos econòmic que provoca –amb els mercats alterats, la confiança dels consumidors a la baixa i alguns que ja preveuen una recessió–, combinat amb un vot bipartidista, potser farà que la Casa Blanca rectifiqui”, ha dit el senador Tim Kaine (Demòcrata per Virgínia), que ha presentat la resolució amb Amy Klobuchar (Demòcrata per Minnesota) i Mark R. Warner (Demòcrata per Virgínia).

Trump va acusar el Canadà –juntament amb Mèxic i la Xina– de no fer prou per aturar el tràfic de drogues il·legals cap als Estats Units quan va declarar l’emergència que li permetia d’imposar els aranzels. Però els senadors que han donat suport a la resolució consideren que l’argument és incoherent. “A diferència de Mèxic i la Xina, el Canadà no és còmplice d’aquesta crisi”, ha dit Collins aquest dimecres en una intervenció al senat.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat que la Casa Blanca imposarà, a partir de dissabte, aranzels d’un 20% a les importacions de productes provinents de la Unió Europa i d’un 54% a les de productes de la Xina. El president, paral·lelament, ha anunciat que imposarà un “aranzel general” d’un 10% a la resta de països no afectats per aquests aranzels recíprocs; és a dir, aquells que no imposin aranzels a les importacions provinents dels Estats Units.

La decisió, que afectarà bilions –milions de milions– de dòlars en importacions als Estats Units, no té precedents en la història recent de la política nord-americana, i amenaça de desfermar una guerra comercial en què podrien veure’s implicades les grans economies del planeta, que s’espera que anunciïn els seus propis aranzels a les importacions de productes nord-americans en resposta als aranzels de Trump.

“És un dels dies més importants de la història dels Estats Units”, ha començat dient el magnat, que ha pronosticat que el 2 d’abril de 2025 marcaria el començament “d’una nova edat d’or” i que seria recordat per sempre “com el dia en què va renéixer la indústria nord-americana”.

“Durant dècades, el nostre país ha estat saquejat, furtat i violat per nacions d’ací i d’allà, tant per aliats com per enemics. Els treballadors de la indústria del ferro nord-americana; els nostres treballadors del sector de l’automòbil, els nostres grangers –en tenim molts ací, amb nosaltres–, han patit molt”, ha dit Trump. I ha afegit, adreçant-se a les empreses del món: “Si voleu que els aranzels siguin zero, us convido a produir en aquest país.”

L’estratègia comercial de Trump, que ha anunciat l’augment aranzelari més pronunciat en gairebé un segle als Estats Units, té dues potes. En primer lloc, la Casa Blanca imposarà un aranzel ‘base’ d’un 10% a la importació de pràcticament tots els productes que entren als Estats Units; en el cas de certes classes de béns, com ara els cotxes, aquesta xifra podrà augmentar fins a un 25%. En segon lloc, el seu govern imposarà aranzels addicionals a una seixantena de països –incloent-hi la Unió Europea, la Xina o bé el Vietnam– amb qui els Estats Units acumulen un dèficit comercial més pronunciat. Aquests aranzels afegits, que Trump ha descrit com a recíprocs, correspondran a la meitat dels que aquests països imposen als Estats Units: els productes provinents de la Unió Europea, per exemple, seran gravats amb un aranzel d’un 20%, la meitat del 40% amb què Washington considera que els països europeus graven els productes nord-americans.

Els aranzels recíprocs no s’aplicaran als dos principals socis comercials dels Estats Units, el Canadà i Mèxic, a qui Trump ja anuncià que imposaria un aranzel base d’un 25% a mitjan febrer. En el cas de la Xina, els aranzels recíprocs, d’un 34%, s’afegiran als aranzels que Trump ja havia anunciat contra els productes xinesos a mitjan febrer, d’un 20%, per a un aranzel final de ni més ni menys que un 54%.

Trump, que ha facilitat una taula amb el nivell exacte d’aranzels recíprocs que s’aplicaran a cadascun dels països afectats, no ha explicat com ha calculat el seu govern el nivell d’aranzels amb què creu que els socis comercials dels Estats Units graven els productes nord-americans –la Unió Europea, per exemple, n’imposa de molt inferiors a un 40% a la gran majoria de productes provinents dels Estats Units–, però ha deixat entendre que la xifra d’aranzels de cada país reflecteix factors que van més enllà dels imposts: per exemple, si el soci comercial en qüestió manipula o no la seva divisa per a fer més atractives les seves exportacions.

https://x.com/RapidResponse47/status/1907531727683334384

“És la declaració d’independència econòmica”, ha explicat Trump, que ha promès que els aranzels permetran al govern nord-americà de “recaptar milers de milions de dòlars” que serviran, per exemple, per a reduir el deute dels Estats Units i finançar les rebaixes d’imposts que el seu govern ha promès. I ha afegit: “Durant anys, els nostres incansables treballadors americans han hagut de veure entre bastidors com altres països van fent-se rics i poderosos, en gran part a costa nostra. Però ara és el nostre torn”, ha promès Trump.

El Sindicat de Professionals del Doblatge de la Comunitat Valenciana ha emès un comunicat en el qual rebutja la decisió d’À Punt de prioritzar el castellà en l’emissió de films internacionals.

COMUNICAT SOBRE LA DECISIÓ D’ÀPUNT DE PRIORITZAR EL CASTELLÀ EN L’EMISIÓ DE PRODUCCIONS INTERNACIONALS pic.twitter.com/d7wElk5URz

— Cpdvalencia (@Cpd_Valencia) April 2, 2025

El castellà com a recepta per a augmentar l’audiència d’À Punt, el nou president presenta el full de ruta

A partir d’aquest cap de setmana, els films s’emetran per defecte doblades al castellà i per a poder accedir a la versió en català caldrà seleccionar la segona opció d’àudio. Per aquest motiu, el sindicat ha acusat À Punt de contravenir l’estatut del País Valencià.

A més, el sindicat ha considerat que la decisió és un menyspreu a tot el sector del doblatge en català al País Valencià. “Forma part del teixit audiovisual del nostre territori i com a tal, s’alça no només com una ferramenta d’entreteniment sinó com una via per a protegir la nostra llengua i acostar-la al poble”, assenyala el comunicat.

Finalment, ha demanat que la llengua torni a ocupar el lloc que li correspon a la radiotelevisió pública.

Comiat de programes emblemàtics i arribada de la televenda: així comencen els canvis a À Punt