L’any 1991, l’actual president dels EUA, Donald Trump, tenia 45 anys i era una figura mediàtica destacada pels seus negocis immobiliaris. Aquell any va ser un moment complicat per a ell: les seves inversions en casinos, sobretot el Taj Mahal Casino, el van portar a la ruïna comercial i gairebé personal, i va haver de cedir part de les seves propietats per reestructurar el deute. A més, aquell mateix any va començar el procés de divorci amb la seva esposa, Ivana Trump. Malgrat tot això, Trump fou l’escollit per a presentar en societat en Cobi, la mascota dels Jocs Olímpics del 1992, que es van fer a Barcelona. Ho va fer en un acte públic a Nova York, tal com va recollir l’informatiu de TV3 en unes imatges que ara s’han fet virals perquè les han compartit l’arxiu de TV3 i Catalunya Ràdio.

Presentació de la mascota olímpica Cobi a Nova York, el juny de 1991. Sabeu quin famós en va fer la presentació? Sí, sí… qui us imagineu pic.twitter.com/9R3iRZvxbh

— Arxiu TV3 CatRàdio (@ArxiuTV3CR) April 6, 2025

Un gran Cobi inflable es va presentar a la terrassa de l’Hotel Plaza de Nova York, un dels llocs més cèntrics de Manhattan. Trump, vestit amb una corbata blau-grana, va fer de mestre de cerimònies, acompanyat de membres de la cambra de comerç espanyola a Nova York i va expressar el suport a l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona.

A la crònica de TV3, el corresponsal Joan Nogués va presentar Trump com “un milionari famós i conegut de les revistes del cor” i va recordar els problemes econòmics que llavors tenia el magnat. “Trump és el propietari, diuen, que ha arruïnat l’Hotel Plaza i altres casinos i apartaments, i del 40% del pont aeri entre Boston, Washington i Nova York. Alguns diners li deuen quedar, perquè per a divorciar-se d’Ivana Trump ha hagut de pagar recentment uns 2.000 milions de pessetes”, deia la notícia.

Irene Montero, ara eurodiputada i antiga ministra espanyola d’Igualtat, ha acceptat la proposta de Podem de ser candidata a les eleccions espanyoles. Li ha demanat la secretària general del partit, Ione Belarra, en un acte de Podem amb el lema “Per la pau i contra el règim de guerra”, amb el qual el partit ha volgut escenificar el rebuig a l’augment en la despesa militar. L’objectiu, ha dit Belarra, és que no sigui candidata només de Podem, sinó de tots els sectors polítics contraris a la guerra. Ahir, el fundador i ex-secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ja va dir en una entrevista a l’Ara que creia que Montero havia d’encapçalar la llista electoral: “Estic convençut que serà la candidata de Podem i de la resta de formacions que vulguin acompanyar Podem.”

“És el moment de comprometre’s. Us demano avui que assumiu amb mi la tasca d’aixecar una candidatura de pau, d’esperança i de més drets”, ha dit Montero, tot remarcant que, ara mateix, defensar la pau és la feina més important. “Quan defensem la pau, defensem un altre món possible”, ha afegit, i ha demanat a Sánchez que no autoritzi “aquest robatori de 2.000 milions a les famílies espanyoles” per lliurar-los al complex militar.

Montero ja va ser candidata de Podem a les eleccions europees de l’any passat i va aconseguir plantar cara a Sumar, amb qui havien trencat mesos enrere, i Podem va aconseguir només un eurodiputat menys. A Catalunya, de fet, Montero va rebre més vots que Jaume Asens, candidat dels Comuns i número 2 de la llista de Sumar.

Si no hi ha cap avançament electoral, les següents votacions espanyoles seran el 2027.

Un submarinista s’ha mort ofegat a la platja del Regueral de Cambrils (Baix Camp). Els serveis d’emergència han rebut l’avís poc després de les 9.00 –a les 09.07– que alertava de la desaparició d’una persona a l’aigua, a tocar del port de Cambrils.

Hi han intervingut els Bombers de la Generalitat, salvament marítim, la policia local, la Guàrdia Civil i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). El cos del submarinista s’ha trobat de pressa, però ja sense senyals de vida. Els efectius del SEM han intentat de reanimar-lo, però ha estat en va. La Guàrdia Civil s’ha fet càrrec de la investigació.

El papa Francesc ha reaparegut en públic per primera vegada d’ençà que va sortir de l’hospital ara fa dues setmanes, on va estar ingressat més de cinc setmanes per una pneumònia doble. Ha aparegut en cadira de rodes a la plaça de Sant Pere del Vaticà, cap al migdia, al final d’una missa pel Jubileu de l’Església catòlica, en una sortida no anunciada prèviament.

Francesc, de vuitanta-vuit anys, havia estat fora de la vista pública d’ençà del 23 de març, quan va fer un breu parlament abans de deixar l’hospital Gemelli de Roma, on havia estat ingressat més d’un mes per la crisi de salut més greu en els seus dotze anys de pontificat.

Avui ha aparegut davant l’altar principal i ha saludat els fidels amb la mà. Ha parlat breument amb una veu molt feble, mentre respirava amb l’ajut d’una cànula nasal. “Bon diumenge a tothom”, ha dit. “Moltes gràcies.”

Viva il Papa!

Long live Pope Francis! pic.twitter.com/gma4OE0GIo

— Father Manuel Dorantes (@TweetingPriest) April 6, 2025

La Generalitat ha localitzat a les Illes Columbretes (Plana Alta) més de trenta monedes sense encunyar que, segons tots els indicis, pertanyien a un taller de falsificació actiu a la fi del segle XVII. És una troballa inèdita en aquest indret protegit del litoral de Castelló, que podria confirmar la presència –o almenys el pas– de pirates per l’arxipèlag. El secretari de Medi Ambient i Territori, Raúl Mérida, ha dit que la troballa “reforça la teoria de la presència o pas de pirateria a l’illa”. Fins ara, no es tenia constància d’assentaments humans a les Columbretes abans del segle XIX, quan s’hi construí el far.

Les 33 peces es van trobar l’any passat durant uns treballs de manteniment als antics canals de recollida d’aigua de pluja, que conduïen fins a una cisterna. Un dels treballadors de la brigada de la reserva natural, amb coneixements de numismàtica i arqueologia, va detectar un fragment metàl·lic verdós. La seva experiència li va permetre d’identificar-lo com un tros de bronze o coure tallat amb cisalla.

A partir d’ací, va començar a recollir-ne més: fragments de barres i retalls metàl·lics, alguns de mil·limètrics, fins que va localitzar un primer cospell, és a dir, un disc metàl·lic destinat a encunyar-hi una moneda. Finalment, en va trobar una trentena, tots acumulats en una mateixa zona, prop del cementeri de l’illa.

Mostra de les monedes sense encunyar recollides a les Columbretes.

El descobriment fou comunicat al Museu de Belles Arts de Castelló, on l’arqueòleg Arturo Oliver Foix en confirmà la importància. Segons que va explicar, tot apunta a un petit taller de falsificació actiu el segle XVI o XVII. El museu en traslladà l’estudi a la Universitat de València, que va verificar que, tot i que cap de les peces no era encunyada, totes estaven preparades per a ser-ho. I que, malgrat la informació limitada que ofereixen, les peces avalen la hipòtesi d’un lloc de falsificació a les Columbretes a la fi del segle XVII.

El director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Josep Lluís Armenter, ha vist com a positiu l’aixecament de les restriccions per sequera i ha assegurat que les reserves actuals permeten de no fer cap pas enrere almenys durant els pròxims cinc mesos o sis. “Volem ser prudents, tenim reserves del 64% a les conques internes i els aqüífers es recuperen, però encara no som en una situació totalment de normalitat”, ha dit en una entrevista a El Suplement de Catalunya Ràdio.

Segons Armenter, encara es pot recollir una mica més d’aigua abans no acabi la primavera, sobretot el maig. L’aixecament de les limitacions al sistema Ter-Llobregat –ha dit– és una “notícia molt benvinguda” que permet de fer coses com ara omplir piscines i tornar a fer funcionar les fonts de Montjuïc, a Barcelona. Tot i això, ha insistit a demanar prudència i ha dit que les dessalinitzadores continuaran treballant gairebé al màxim rendiment.

Per una altra banda, Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) continua en situació d’alerta per decisió pròpia, però Armenter creu que aviat assolirà els nivells dels municipis veïns.

Una dona gran s’ha mort a causa d’una deflagració de gas butà a casa seva, a Cambrils (Baix Camp). Cinc dotacions dels Bombers de la Generalitat s’han desplaçat fins a l’habitatge sinistrat, on no han trobat foc ni fum, però sí una concentració elevada de monòxid de carboni. A l’interior, hi han trobat una dona de més de noranta anys i l’han traslladada a l’exterior, on ha estat atesa pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Els sanitaris n’han intentat la reanimació sense èxit, i n’han certificat la mort.

Com a mesura preventiva, s’ha desallotjat una desena de persones d’habitatges pròxims.Segons que han informat els Bombers, l’habitatge afectat, d’una planta baixa i un primer pis, ha quedat malmès per una deflagració de gas. Tot i això, no hi ha hagut danys estructurals i només ha afectat els subministraments bàsics.

En el dispositiu també hi han participat efectius de la policia local i quatre patrulles dels Mossos d’Esquadra, que s’han fet càrrec de la investigació per esclarir les causes de la deflagració i de les tasques judicials per a l’aixecament del cos.

amb les cobles Jovenívola de Sabadell i Contemporània - Lloc: Espai de la Gruta de Lurdes

L’ex-president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero ha explicat en una entrevista a La Vanguardia que participa en les negociacions a Suïssa entre el PSOE i Junts. “Sí, a hores d’ara crec que ja ho puc admetre”, reconeix. Diu que són converses “molt sensibles, que exigeixen molta discreció”, però que hi ha com a fil conductor el reconeixement de la identitat nacional de Catalunya, un dels punts dels pactes de Brussel·les, que va desembocar en la investidura de Pedro Sánchez. Zapatero reconeix que “aquest compromís s’ha de traduir en polítiques, en fites, en realitzacions visibles”, i avança que en la segona meitat del 2025 se’n veuran “concrecions”. Ara bé, ja avisa que el procés va per llarg: “És una tasca que va més enllà, l’haurem d’afrontar també el 2026, el 2027… És una feina que pot arribar a la legislatura vinent.”

En concret, Zapatero parla de “passos en la delegació de competències”, com les d’immigració. “La delegació de competències formaria part d’un enfocament federal, sense arribar a l’administració única que proposava Manuel Fraga els anys noranta. Ningú no recorda que Fraga va arribar a proposar que Galícia, Catalunya i el País Basc tinguessin administració única?”, diu en referència al llibre del 1993 en el qual el fundador del PP va proposar que els governs d’aquests territoris tinguessin l’administració única, excepte per a les qüestions que la constitució espanyola considera matèries exclusives de l’estat espanyol: hisenda, seguretat social, interior, justícia, defensa i afers estrangers.

“Cal explorar al màxim el desplegament de l’autonomia catalana com a via per a superar allò que va passar, i vèncer els prejudicis que encara hi pugui haver després dels fets del procés”, continua Zapatero, que esmenta explícitament “la llengua catalana i de la seva promoció a les institucions europees”. “Desfem un camí i intentem construir-ne un de nou”, afegeix. Diu que la presidència de Salvador Illa és “molt positiva” i “un moment de calma”, però esperona a anar més enllà i abordar “les qüestions de fons”.

Zapatero, a més, defensa públicament Carles Puigdemont: “Hem parlat molt aquests darrers mesos. I li diré més: crec que entre tots dos s’ha forjat una relació de confiança, potser una mica més que una relació de confiança. No s’ha de menystenir Puigdemont, ni políticament ni intel·lectual.”

12 km pels rials d´Arenys - Lloc: Sortida davant de l´Escola Bressol Els Colors

Els certificats de coneixement del català expedits pel Departament de Política Lingüística continuen a l’alça. El 2024 se’n van concedir vora 6.700, 4.876 eren del nivell superior (C2), un nou màxim històric. Això representa més del 70% del total de certificats emesos l’any passat.

L’augment s’inscriu en una tendència que va començar el 2021, quan ja es van expedir més de 1.300 títols de C2, la xifra més alta fins aleshores. El 2022 es va fer un salt notable: 4.197 títols de C2, més del triple, i el 2023 es van mantenir al voltant de 4.200. L’any passat van créixer d’un 15% més. D’ençà del 2010, Política Lingüística ha expedit 46.658 certificats dels cinc nivells avaluats (A2, B1, B2, C1 i C2). Durant aquest període, s’hi han presentat més de 76.000 aspirants, amb un índex global d’aprovats del 61%.

Segons que ha dit a l’ACN el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, l’augment dels certificats, especialment dels nivells alts, és una bona notícia que demostra un interès creixent entre la població per millorar el domini de la llengua, sigui per finalitats professionals, acadèmiques o personals. Vila també ha recordat que el govern ha posat en marxa un pla de xoc per a l’ensenyament del català a adults.

Evolució desigual segons el nivell

Els certificats de suficiència (C1) representen el segon gruix més gran, amb el 19% del total el 2024. L’interès per aquest nivell també es va disparar després de la pandèmia, amb 1.150 aprovats el 2021. Tot i una lleu baixada els dos anys següents, el 2024 la xifra va tornar a créixer fins a 1.247 títols de C1, una quantitat que no es veia d’ençà del 2011.

Quant al nivell intermedi (B2), presenta una evolució més estable. L’any passat se’n van concedir 334, trenta més que el 2023 i la mateixa xifra que el 2020. A començament de la dècada passada n’hi havia vora un miler anual.

En canvi, els nivells bàsic (A2) i elemental (B1) continuen amb una demanda molt baixa. El 2024 només se’n van expedir 78 del primer i 143 del segon, xifres inferiors a les del 2023.

El percentatge d’aprovats també creix

El 2024 no sols es van emetre més certificats, sinó que també es va registrar el percentatge d’aprovats més alt d’ençà del 2010: el 74% dels examinats van obtenir el diploma. En el cas del nivell B2, el percentatge va ser encara més elevat, del 85%. També van destacar els nivells bàsic i elemental, amb un 77,2% d’aprovats i un 82%, respectivament.

El C2, tot i l’exigència que comporta, va tenir un índex d’aprovats notable: el 77%. En canvi, el nivell C1 és el que presenta més dificultats, amb tan sols un 60% d’aprovats el 2024, i amb un percentatge inferior a la meitat si s’agafen en compte tots els anys d’ençà del 2010.

Certificats d’uns altres organismes

A banda els certificats emesos directament pel departament de Política Lingüística, hi ha persones que acrediten el nivell de català amb diplomes o títols expedits per unes altres institucions. El departament els pot reconèixer com a vàlids, però no en té un registre detallat, perquè cada organisme i entitat que ha d’acceptar aquests títols fa la consulta pertinent.

Avui, 6 d’abril de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

– Lluís Puig: “Si encara s’enfurismen, és que serveix que hi siguem”
– Curs en castellà i material en anglès: la Generalitat impulsa una formació que arracona el català
– Defensor de Mazón, secessionista lingüístic i poeta faller: Donís Salvador, el fitxatge estrella de la ràdio d’À Punt per al cap de setmana
– Ha decidit ChatGPT els aranzels de Trump?
– La icònica biblioteca atrapada en la guerra diplomàtica de Trump contra el Canadà
– La UE augmenta la importació de gas rus, malgrat les declaracions per a abandonar-lo
– Quatre vins de la “família” Natrus
– Fer Rivas: “La masculinitat és una promesa a què arriben molt pocs”
– Antoni Llena sòlid i eteri | Mail obert de Mercè Ibarz
– Closcadelletra (CDLXI): Cerc i recerc una vibració lluminosa

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant: 

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Centenars de milers de persones es van manifestar ahir a tot el territori dels Estats Units contra les polítiques del president Donald Trump i la influència creixent d’Elon Musk en el govern. La jornada de protestes, convocada amb el lema “Hands Off!”, ha reunit manifestants en més de 1.400 localitats, amb grans mobilitzacions a Washington, Nova York, Los Angeles, Chicago i San Francisco. També s’han fet actes solidaris en ciutats europees com ara Berlín, Londres, París i Frankfurt.

Les protestes s’han centrat en la denúncia de les retallades socials impulsades pel departament d’Eficiència Governamental (DOGE), encapçalat per Musk, i en l’oposició a les noves polítiques aranzelàries anunciades per Trump, que ja han tingut efectes devastadors als mercats.

Els manifestants han denunciat la reducció de més de 12.000 milions de dòlars en finançament públic, que ha afectat programes com ara Medicare, Medicaid i la Seguretat Social. També han criticat l’eliminació de departaments sencers del Ministeri d’Educació i l’acomiadament de milers de treballadors federals. “No és una reforma, és un desmantellament”, deia una pancarta a la capital.

Moltes organitzacions socials, sindicats i grups de defensa dels drets civils han donat suport a les mobilitzacions. En conjunt, es calcula que s’hi han aplegat més de 500.000 persones als Estats Units.

Els organitzadors assenyalen també la preocupació pel paper de Musk dins l’administració. Aquesta setmana s’ha sabut que té accés a dades confidencials del sistema de la Seguretat Social, cosa que ha fet saltar totes les alarmes entre associacions jurídiques i grups de drets civils.

Una altra queixa recurrent dels manifestants ha estat la imposició d’un aranzel general del 10% a pràcticament tots els productes d’importació, anunciada fa poc per Trump. Aquesta mesura ha fet caure els mercats internacionals i, segons analistes econòmics citats per The Wall Street Journal, ha generat una pèrdua global de valor estimada en 6,6 bilions de dòlars.

“Trump i Musk estan destruint l’estat del benestar per protegir els rics i castigar els treballadors”, ha dit una de les portaveus de la protesta a Chicago. A Los Angeles, la concentració s’ha fet davant l’antiga seu de Twitter –ara X–, també propietat de Musk, en un gest simbòlic contra l’ús empresarial de dades públiques.

Davant l’abast de les mobilitzacions, la Casa Blanca ha emès un comunicat defensant les polítiques del president. “El president Trump continuarà protegint la Seguretat Social per a tots els beneficiaris elegibles”, diu la nota. Tanmateix, no ha fet referència explícita a les protestes.

Musk, que aquests dies està a Texas, ha reaccionat a les xarxes socials tot afirmant que les manifestacions havien estat “promogudes per uns altres multimilionaris per frenar reformes imprescindibles”.

A Europa, ciutats com ara Berlín, Londres i París han acollit concentracions solidàries de menor abast, però igualment contundents en el missatge. “El que passa als Estats Units ens afecta a tots”, ha dit una estudiant a la plaça de la República de París. A Berlín, han llegit un manifest que vinculava les retallades a un augment de l’autoritarisme i a la degradació de les institucions públiques.

Aquestes protestes arriben en un moment clau per al futur polític de Trump, que ja ha anunciat la intenció de presentar-se a la reelecció el 2028. Les mobilitzacions d’ahir, les més multitudinàries des del seu retorn a la presidència, apunten a l’existència d’una resistència cívica àmplia i organitzada que podria condicionar el seu segon mandat.

Més de cinc-centes persones han recorregut aquesta tarda els carrers del centre d’Andorra la Vella per protestar contra l’encariment desbocat dels lloguers i les dificultats creixents per a accedir a un habitatge digne. La mobilització, convocada amb el lema “Per un habitatge digne. Regulació dels lloguers ja!”, ha culminat a la rotonda del Km 0, on s’han proferit crits contra el cap de govern, Xavier Espot, i se n’ha demanat la dimissió.

Durant la protesta, s’han vist pancartes amb missatges com ara “L’habitatge no és un negoci” i “Menys parlar i més actuar”. El perfil dels manifestants era molt variat, amb una gran diversitat d’edats i col·lectius, fet que ha evidenciat l’abast social del malestar.

Els organitzadors han posat l’accent en la necessitat de posar fi a pràctiques abusives com el cas conegut com la “trampa del fill”, una argúcia que alguns propietaris utilitzen per esquivar la regulació del lloguer, tot al·legant que l’habitatge es destinarà a un familiar. A més, han reclamat la creació urgent d’un registre de la propietat i l’aturada immediata dels desnonaments.

La coordinadora de la mobilització ja s’havia mostrat optimista quant a la resposta ciutadana i, a la vista de la participació, ha valorat molt positivament l’assistència. Han remarcat que el clam per una regulació efectiva dels lloguers és com més va més ampli i transversal.

El problema de l’habitatge a Andorra s’ha agreujat aquests darrers anys, amb un augment significatiu dels preus del lloguer que dificulta l’accés a l’habitatge per a molts ciutadans.

Aquesta situació ha generat un malestar creixent entre la població, que es veu obligada a destinar una part com més va més gran dels ingressos al pagament del lloguer.

La manifestació d’ahir s’emmarca en un seguit de mobilitzacions que es fan en unes quantes ciutats per reclamar el dret d’un habitatge digne. La Coordinadora per l’Habitatge Digne ha anunciat que continuarà amb les accions fins que s’imposin mesures concretes per part de les autoritats.

Lloc: Plaça de l'Església

Lloc: Part baixa de la Riera

En un collage de memòria i reflexió + cartes + uatzaps + articles publicats a la premsa, Antoni Llena (Barcelona, 1942) publica aquests dies un llibre gustós cent per cent, tant de llegir com per acarar les pròpies experiències d’amant de l’art amb les d’un artista que, com ell, va per lliure, tant en la forma de mirar l’art en conjunt com en la seva pràctica artística, i ho sap comunicar amb l’escriptura. M’he fet un tip de subratllar les seves Memòries de fum, que acaba de treure L’Avenç. La primera cosa remarcada és el paràgraf que agraeix als pares, en una casa modesta, haver-lo deixat ser un nen retret: “Agraeixo que la seva pretesa deixadesa permetés que fos el meu instint qui em guiés.”

De fum, en diu, d’aquestes memòries perquè Llena és un dels nostres inclassificables, un artista que ben poca alegria ha donat als galeristes. Un dels pioners de l’art pobre, fet amb els materials més senzills, quan encara no se’n deia així ni aquí ni a fora, des que Cirici Pellicer el va encoratjar, quan Llena era frare caputxí, a finals dels seixanta. Així es va decidir a sortir del convent i córrer món. Les pàgines dedicades a la seva estada a Londres són esplèndides. 

També ho són les que dedica a la seva amistat i amor amb Antoni Bernad, des de petits, quan poc podien saber que l’un seria artista i l’altre un reconegut fotògraf de moda i retratista de tantes personalitats catalanes, que ha atrapat amb una naturalitat fresca espaterrant, pop, com ara la Rodoreda riallera o la parella Murià-Bartra igual de riallers, o de Tàpies, que sempre feia posat de geni i que Bernad va aconseguir que dansés i posés els peus a la galleda de la pintura.

Llena ha escrit uns quants altres llibres dedicats a reflexionar sobre l’art i a posar negre sobre blanc estímuls per als amants de l’art, els contempladors, els que ens agrada badar davant d’una obra d’art. Però aquest és d’una intimitat captivadora, hi palpes l’artista. Tot ho abasta amb esperit i erotisme franciscans. Als caputxins de Sarrià, el frare filòsof Jordi Llimona li va ensenyar potser l’essencial: “L’únic pecat és la por.” El pare Botam, el responsable d’obrir les portes al que seria la Caputxinada, li va proporcionar tantes reproduccions d’art com venien en un munt de volums col·leccionables, i així el noi Llena va veure pintura mesclada en el temps, sense jerarquies temporals ni de moviments. “Em vaig adonar que la història de l’art no era una història de diferències, sinó de coincidències, de reincidències.” Bravo. Va decidir que s’hi sumava, amb un art fràgil, això sí, subtil. Petits papers dibuixats que convertia en “escultures dissecades” en un sobre de cel·lofana, com la que veiem en la foto d’amunt. 

A la Caputxinada va conèixer Tàpies, a qui va deixar la cel·la per dormir i que es va adonar d’una pintura del frare. El va convidar al seu estudi i així va començar una relació duradora, fructífera, que té la gràcia, per a la petita història, de fer-nos saber que Tàpies també tenia un costat generós amb artistes més joves i que no sols es dedicava a atacar des de La Vanguardia els conceptuals. Llena no se’n considera, conceptual, però se li’n podria dir.

Sòlid i eteri, Llena: s’ha mantingut en l’actitud artística amb fermesa amb una obra etèria, impossible de col·leccionar, com les Bombolles dissecades que havien interessat a Roland Penrose i que quan va muntar l’Institute of Contemporary Arts (ICA) a Londres el nostre artista, que no sabia un borrall d’anglès (rentant plats només va conèixer forans, cap nadiu), no va saber dir-li que era el de les bombolles. Et mors de riure quan explica l’arribada de Brossa i de la crítica Maria Lluïsa Borràs a la inauguració d’una expo de Miró a la Hayward Gallery londinenca.

També ha fet obra pública, no tot ha estat pobre, però sí lleuger. Dues escultures a l’aire lliure són a Barcelona, el David i Goliat a l’entrada de la Vila Olímpica, del 1992, gràcil com la pedrada del petit contra el monstre, i l’Homenatge als castellers, a la plaça de Sant Miquel, darrere l’ajuntament, igual d’airosa, com una enxaneta de la torre més complexa de fer a punt de tocar el cel. Una altra que hi havia, en un mur lateral del Corte Inglés de Francesc Macià, ha desaparegut, sense més ni més, en tancar els magatzems i el seu edifici ser reestructurat sense manies. 

Les seves anàlisis del paper de l’art català en el concert de veus artístiques de la modernitat són suggeridores i punyents. El “gairebé res”, en diu. Els catalans no tenim fantasia, deliris de grandesa, però el país va ple d’imaginació. Entre una cosa i l’altra, Llena adverteix: “mentre no furguem en el sentit del ridícul que aquest ‘gairebé’ revela: vergonya de ser massa sublims, massa crítics, massa bons pintors, massa intel·ligents o massa moderns…”, malament. Hi estic d’acord. Estem voltats d’exposicions d’art internacional que no inclouen enormes artistes catalans, quan resulta que els tenim des de fa molt.

La Generalitat de Catalunya ha impulsat una formació interna dirigida a quaranta treballadors públics que s’ha fet exclusivament en castellà i anglès. En el curs, anomenant “Adobe Experience Manager Sites: autoria i gestió de pàgines”, hi ha participat personal de web màster departamental i personal tècnic dels departaments amb coneixements i experiència prèvia en la gestió web.

La formació la va impulsar la Direcció General de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana i, segons el Departament de Presidència, va acabar dijous. Les sessions han estat en castellà i els materials de suport en anglès. Fins ara, no hi ha hagut cap classe ni contingut en llengua catalana, tal com consta en el programa de formació, consultat per VilaWeb.

Fonts de Presidència expliquen a VilaWeb que aquesta formació només era possible en anglès i que, atesa la dificultat que podia representar per a alguns dels assistents, van demanar a l’empresa, Adobe, un formador en català. “L’empresa només té un formador d’aquest curs en llengua castellana”, diuen. Presidència afegeix que el programari del nou sistema serà en català i “les sessions específiques per a la seva implementació als departaments es faran en català”.

Incompliment de la llei de normalització lingüística

Fins ara, la formació ha arraconat el català i també ha contravingut la llei de normalització lingüística a Catalunya per la qual es regula l’ús de les llengües oficials de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

La llei estableix que “el català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de la Generalitat i de l’Administració territorial catalana, de l’Administració local i de les altres corporacions públiques dependents de la Generalitat”.

Concretament, la formació contravé el decret 107/1987, de 13 de març, pel qual es regula l’ús de les llengües oficials per part de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. En l’article 24 es deixa ben clar quina ha de ser la llengua d’ús en aquesta mena de casos i diu, textualment: “La llengua vehicular de tots els cursos selectius, de la formació i del perfeccionament del personal al servei de l’Administració de la Generalitat ha de ser normalment la catalana.”

Captura de pantalla de l’article 24 de la llei de Normalització Lingüística de Catalunya.

David Hereu, coordinador de la sectorial de la Generalitat de la Intersindical, explica que a vegades algun manual de formació pot ser en anglès, però deixa clar que la Generalitat ha de fer l’esforç per adaptar-lo al català. Fa tres mesos, la Intersindical ja va presentar una queixa per un cas semblant. Hereu defensa que l’administració ha de complir la normativa, recollida en l’estatut, sobre el reconeixement del català com a idioma propi. “Si fan subcontractacions, amb els plecs de condicions, ja hauria de sortir que la formació ha de ser en català”, diu Hereu.

Formació per a millorar la gestió web

En el document de la formació, la Generalitat justifica el curs al·legant que la Direcció General de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana té la necessitat d’engegar la implementació d’un canvi amb l’aplicatiu de gestor de continguts de les pàgines web gencat.cat i que l’objectiu del curs és l’adquisició dels coneixements de l’eina de gestió de continguts web amb Adobe Experience Manager (AEM).

La formació ha estat de quinze hores lectives. S’ha basat en dues sessions presencials i una de virtual pràctica. El programa de la formació ha inclòs uns quants mòduls, començant per una introducció a Adobe Experience Manager i els seus conceptes bàsics. Els participants han après a editar i gestionar components, crear pàgines utilitzant contenidors i dissenys, publicar continguts i treballar amb actualitzacions.

També han tractat aspectes més avançats, com la reutilització de continguts amb fragments d’experiència i la gestió de traduccions per a llocs localitzats en diferents idiomes. En acabat, els treballadors han rebut un certificat de participació que, per mitjà de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), s’incorpora a l’expedient laboral del treballador públic, segons que explica Presidència.

Captura de pantalla del programa de formació de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

Visc dins l’esperit de la matèria, dedins.

Sí, en l’interior de l’esperit de la matèria.

Així com no hi ha ànima sense cos, no hi ha esperit sense matèria.

Crec en un misteri: l’encarnació de l’esperit.

Ho he sentit moltes de vegades abans d’escriure-ho.

Potser escriure és això: sentir en totes direccions i molt de temps alguna cosa, i després escriure-la per recordar-la, per entendre-la, per desxifrar-la, per tremolar-la.

Teixir l’absència.

Anhel una matèria que no sigui transparent ni opaca, però que difongui una llum interior que vibri i irradiï.

“Abans de pintar un bambú, cal que creixi dins vostre”, deia Su Tung Po, poeta i cal·lígraf del segle XI, i seguia: “És llavors que, amb el pinzell a la mà, la mirada concentrada, veureu que la visió completa i exacta us sorgeix davant. Captureu aquesta visió sense demora amb pinzellades, tan ràpidament com un falcó caçador que es llança damunt una llebre a punt per saltar.”

Voldria escriure alens, remors, claredats, efluvis, desigs, invocacions, traces del viatge enigmàtic on estam embarcats, besades multicolors suspeses en l’aire, un venteguer d’oratge fort entremig dels pins, els mormols de les vides dels altres, l’eco del meu nom escrit damunt el sementer estibat de margalides grogues, les festes de les clarors que envolten les orquídies boscanes que no veu ningú, el passat com a guia de lucideses, les obertures fines a l’aleatori, les ressonàncies de la respiració del món.

El model de l’estil seria el de la fluïdesa de l’aquarel·la, despullat dels efectes d’èmfasi, però no d’una certa elegància espontània produïda pel fil de tinta xinesa damunt el paper assedegat com la impressió d’una caiguda de pètals o la correntia de l’aigua a la sèquia.

El color dels sons ha de sortir del meu refugi, on dedicar-me, amb l’esforç tens de la creació, a les brodaries senzilles d’un art del poc, situat sota el signe del fugaç, del menor, del púdic.

Retornar sempre seguit al tret cal·ligràfic delicat, als lleugers lítotes insinuats en les ales de l’escriptura, a les suggestions lacòniques.

Avançar amb bones amb l’ordre de l’experiència, de l’emanació, de les traces furtives d’una cançó de bressol, de l’íntima emoció estètica, del corrent sobtat de consciència d’un record inquietant, de la serenitat d’una fulla tendra que es desplega, de l’èxtasi instantani d’un haiku, del tremolor d’una herba salvatge, d’un silenci profund entre notes de Joan Sebastià, d’allò que la natura millora en nosaltres.

Potser voldria cercar l’escriptura de l’inútil.

Reanimar aquella sensació que he viscut quan em trobava fos amb la màxima intensitat del motiu, despertar-la, exaltar-la, glorificar-la, celebrar-la, arrossegar-la damunt els límits de la plana crua.

Carregar l’escrit amb tota la meva energia i la meva vitalitat fins a quedar exhaust: no deixar quasi res a l’atzar, la simplicitat d’un instant madurat en la concentració amb una llibertat sobirana amara els meus escrits i els deixa oberts a qualsevol modificació improvisada que fecundarà el treball solitari per aconseguir aquestes obres de talla petita i de dimensions modestes, humils i justes, com si la mà fos moguda només pel sentiment que la porta i refusàs el relleu mental necessari al pas a una dimensió superior.

La línia de l’escriptura hauria de ser la temptativa de fer coincidir un pensament i una cosa d’una manera que no es distorsioni ni l’una ni l’altra.

Acaronau els detalls, ens deia mestre Nabokov. 

I aquest aprenent d’escriptor fuig a les totes de l’anècdota, de les grans idees, i cerca el batec de l’orgànic sobre el gramatical. Els seus cants provenen de la superposició de nombroses capes successives que s’intensifiquen, que es personalitzen i les seves estructures esdevenen més complexes i més inventives. El detall és el record d’una absència, el buit d’un entorn de cap, aquella olor oblidada dels cirerers en flor, la caiguda infantívola amb sang als genolls, la sensualitat d’una rosa esfullada quan la collies, el contorn boirós d’un nom que es fon dins la ploma que el cerca…

Les frases adopten de vegades aquest aspecte irregular, inacabat, imperfecte, que ens mostra el fet a mà.

L’escriptura és pell, carn, cos, desig, unió, un esperit i una llum interior i fonda com la  que surt de certes pedres, una claror que sembla l’efecte d’una enigmàtica transmutació alquímica.

No trobes sempre la matèria de l’ànima.

Per això faig feina sense atur, per crear un cos que puc esperar veure’l eventualment dotar-se d’un poc d’esperit.

I donar-li forma.

 

Podeu escoltar ací el text recitat per Biel Mesquida:

https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2025/04/Cor-Closcadelletra-aa-CDLXI.m4a

La nova direcció d’À Punt, PP i Vox ja ha trobat l’antídot contra el catalanisme a les ones i ha fitxat el qui farà de defensor de les essències valencianes: Donís Salvador, cantant, poeta faller, presentador de televisió i vocal de la molt secessionista Lo Rat Penat. Donís Salvador es farà càrrec del magazín matinal del cap de setmana.

Demà comença la nova programació de la ràdio pública i es deixaran d’emetre programes emblemàtics com ara Territori sonor i Pròxima parada que, segons Vicente Ordaz, el president del consell d’administració, eren massa cars. El nou programa del dissabte i el diumenge es titularà Fora de cobertura i, segons la nota de premsa enviada pel departament de comunicació de la casa, complirà tots els tòpics possibles perquè és pensat per a “fer-nos desconnectar de la rutina a través de seccions variades, divertides i dinàmiques amb entreteniment i actualitat social, cartelleres, concerts, píndoles divulgatives i concursos”.

En el comunicat no hi havia cap nota biogràfica ni el currículum de Donís Salvador, però és fàcil de saber-ne coses perquè és molt actiu a les xarxes socials i té un passat com a presentador de programes a Trece TV, que és la televisió de la Conferència Episcopal Espanyola i on el nou director general d’À Punt, Paco Aura, va exercir durant molts anys com a director d’operacions. La seua especialitat són els programes lleugerets, de societat, amb entrevistes als personatges més rancis de la pretesa “societat valenciana”, la de la mantellina, la naftalina, l’exteriorització de la devoció per la Mare de Déu, la senyera amb el blau ben llampant i allò de “el nostre idioma és el valencià que és diferent del català”, defensat pràcticament sempre en castellà. Donís Salvador també ha treballat a CV ràdio.

L’anticatalanisme com a raó de viure

El nou presentador dels matins del cap de setmana va nàixer a València l’any 1981 i és, com hem dit, polifacètic. Com que toca moltes tecles, hom podria qualificar-lo d’home del renaixement, si no fos perquè té al·lèrgia a la ciència i a l’acadèmia. Es fa dir “el poeta faller” perquè cada any rep desenes de peticions per a escriure els llibrets de falla d’unes quantes comissions. En una entrevista a Las Provincias va dir que fins i tot ha de rebutjar algunes propostes perquè cerca l’excel·lència i no pot estirar més el braç que la mànega. A les xarxes socials comparteix la joia dels premis que recull cada any.

Quan es deixa anar per la inspiració i s’obri i el seu cor s’encén com la flama, Salvador escriu en una llengua que no reconeix cap institució acadèmica. Ell diu que és valencià, però tan sols l’accepta l’entitat Lo Rat Penat, l’entitat llenguaplanista i fortament subvencionada tant per l’ajuntament de María José Català com per la Generalitat de Mazón i Llanos, que renega de la unitat de la llengua i que, per fonamentar allò que no s’aguanta, propugna les normes del Puig. El resultat són aquests texts semànticament inintel·ligibles i gramaticalment anàrquics que escriuen i reciten.

El fet de militar en aquest independentisme lingüístic fa que Donís Salvador siga prou agressiu a les xarxes socials. El seu compte de X, l’antic Twitter, l’usa per repiular, sobretot, les publicacions de Lo Rat Penat. En alguns casos s’abranda contra aquells que gosen criticar el president Carlos Mazón per la seua gestió de la gota freda del 29 d’octubre. Fins i tot utilitza l’argumentari del Partit Popular quan dispara contra el govern espanyol o es pregunta on és el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, per exemple. En el temps transcorregut entre l’escriptura i la publicació d’aquest article, Salvador ha convertit en privat el compte de X.

Una altra afecció és acusar de “catalaniste” qualsevol persona que use correctament la normativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per exemple.

Cantant

Donís Salvador també és cantant. Ha encapçalat orquestres com la Malva-rosa o la Tokyo Band Orquesta, i canta tot sol. Li agrada la cançó melòdica i ha enregistrat versions d’intèrprets prou coneguts. S’ha atrevit amb peces conegudíssimes de Víctor Manuel, Juan Bau o Llorenç de Santamaria, amb qui canta en un duet. Però l’èxtasi personal el va viure damunt la gespa de Mestalla quan, l’agost del 2023, va cantar a cor què vols, i acompanyat per una banda de música, l’himne regional. No li cabia en el pit l’emoció quan deia allò de “per ofrenar noves glòries a Espanya”, i no hi havia prou X en la terra per a cridar “viXca València”. Al peu del vídeo d’Instagram, Salvador va escriure: “La vida… i el Valencia CF, me donaren ahir per segona volta, l’oportunitat de cantar en Mestalla. En esta ocasió, en la posta de llarc de l’equip per a la temporada 23-24. L’equip de la meua família i de la meua terra. Un orgull que es transmet de pares a fills. AMUNT SEMPRE!” [excepcionalment, hem respectat la literalitat del text com a mostra del català que escriu el nou presentador dels caps de setmana de la ràdio d’À Punt].

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Donís Salvador (@donis_salvador)

La llengua a la ràdio i l’AVL

Aquesta bel·ligerància contra el català normatiu que dicta l’Acadèmia Valenciana de la Llengua és un dels trets característics de la persona triada per posar veu a la ràdio pública. Els mitjans públics valencians van ser creats, entre més objectius, per difondre i preservar el català que es parla al País Valencià. El model de llengua que es va adoptar és el que proposa l’AVL que, segons l’estatut d’autonomia, és l’entitat normativa.

Fa poques setmanes, quan es va fer públic l’acord per a aprovar el pressupost entre PP i Vox, Lo Rat Penat va emetre un comunicat en què exigia a tots dos partits que la retallada al finançament de l’AVL fos “total i definitiva”. L’organització acientífica va escriure que l’acadèmia és “una institució innecessària i costosa, que no representa ni defensa la identitat lingüística del poble valencià, sinó que ha servit com a instrument per a la imposició d’un model aliè a la nostra realitat cultural”.

Els secessionistes demanaven, sense vergonya, que el pressupost de l’AVL es destinàs a la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, també secessionista, perquè la consideren una institució històrica de referència.

Ací cal recordar que Donís Salvador, el nou locutor dels matins del cap de setmana de la ràdio pública valenciana, com a vocal de Lo Rat Penat, és signant d’aquest document.