Bloomberg · Morgan Meaker i Sara Sjolin

Situat entre el tranquil passeig marítim de Copenhaguen i la congestionada carretera 02, que circumval·la la ciutat, el centre comercial Fisketorvet s’ha convertit en un dels camps de batalla de la guerra comercial mundial desfermada per Trump. A la primera planta del centre comercial, Kirsten Mogensen té un paquet de fideus d’arròs a les mans i reflexiona sobre el fet que els seus hàbits de compra poden perjudicar els interessos comercials dels Estats Units.

Com en qualsevol altre supermercat europeu, els productes que es venen ací procedeixen de tot el món. Però el mes passat aquesta sucursal del supermercat gourmet Føtex –juntament amb més propietats del grup danès Salling– va adoptar un nou sistema per a descoratjar els consumidors de comprar productes procedents dels Estats Units: uns petits adhesius negres en forma d’estel que indiquen que el producte en qüestió s’ha fabricat a Europa. Als passadissos de begudes, el refresc danès Faxe Kondi té un estel negre, però la Pepsi no. El vi italià Il Capolavoro també té estel, però no pas el pinot noir californià.

Els estels “faciliten el procés de tria”, explica Mogensen, una de les poques compradores que passegen per Føtex una vesprada tranquil·la de dimarts. El sistema, diu, li facilita les coses a l’hora de donar suport a les empreses europees i comprar productes de proximitat, que generen menys emissions pel transport. “El sistema em funciona, tant per motius ambientals com per a evitar de comprar productes nord-americans.”

Salling, el grup propietari de Føtex i més cadenes de supermercats daneses, duu a terme la iniciativa a instància dels clients, segons que explicà el director general, Anders Hagh, en una publicació a LinkedIn fa poc. D’aleshores ençà, l’empresa ha introduït els estels a la majoria de supermercats i té previst d’estendre-les a la resta abans de l’estiu, segons que explica un portaveu.

A tot Europa, els consumidors han reaccionat amb empenta contra els aranzels de Trump, per no parlar dels comentaris despectius que els representants del govern nord-americà han fet sobre el continent. Les xarxes socials mostren terrines de formatge Philadelphia cap per avall en botigues de queviures alemanyes, i als supermercats francesos han aparegut adhesius de “boicot als EUA”.

Paral·lelament, les vendes de Tesla han caigut bruscament a tot el continent i els concessionaris de la marca als Països Baixos i Alemanya han estat objecte d’actes vandàlics.

A mesura que s’intensifica la guerra comercial entre els Estats Units i la UE, la secció de begudes alcohòliques dels supermercats s’ha convertit en un dels grans epicentres del conflicte, amb els Estats Units i la UE enfrontats pels aranzels sobre el whisky nord-americà i el xampany francès, posem per cas.

“És un moment molt angoixant”, diu Chris Swonger, president i conseller delegat del Distilled Spirits Council, una organització comercial de begudes alcohòliques nord-americana. La indústria a banda i banda de l’Atlàntic ha prosperat aquests últims tres anys, d’ençà de l’aixecament dels aranzels imposats durant la primera legislatura de Trump. Entre el 2021 i el 2024, les exportacions de whisky nord-americà a la UE, el mercat exterior més gran del sector, van créixer d’un 60%, fins a 699 milions de dòlars.

“La reputació comercial dels Estats Units s’ha enfonsat”, diu Jacob Kirkegaard, investigador del laboratori d’idees Bruegel, amb seu a Brussel·les. Kirkegaard, de fet, és un dels europeus que han deixat de comprar productes fabricats als Estats Units. Explica que en algun moment havia pensat a comprar un Tesla, però que l’aliança entre Musk i Trump –i les interferències de l’home més ric del món en la política europea– l’han fet canviar d’opinió. “Ara, ni em passaria pel cap”, diu.

Dinamarca ha estat un dels països més afectats per la crisi de relacions entre Washington i Brussel·les. Aranzels a banda, el govern Trump s’ha enfrontat públicament a la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, arran de l’interès del president nord-americà a prendre el control de Grenlàndia, un territori semiautònom danès. Del febrer ençà, 90.000 persones s’han afegit a un grup danès de Facebook anomenat “Boicot als productes nord-americans”, en què els membres comparteixen fotografies de botigues locals que promouen productes danesos. En una d’aquestes fotografies es veu una caixa de refrescs de la marca danesa Jolly Cola a la prestatgeria d’un supermercat, sota un gran cartell que diu “Refresc danès”.

Tørk Eskild Furhauge, director general de la marca de refrescs Naturfrisk, explica que aquestes darreres setmanes han rebut moltes peticions de restaurants que volen canviar l’oferta de refrescs per alternatives daneses. “Hem parlat amb molts clients, alguns dels quals han dit directament que la situació política actual era el motiu per a prescindir gradualment de les marques nord-americanes”, explicà Furhauge en un comunicat.

No tothom evita les omnipresents marques nord-americanes, tanmateix. A les prestatgeries de Føtex s’hi continuen veient-se marques famoses dels EUA, com Coca-Cola, Oreo i la pasta de dents Colgate. Un consumidor diu que confia que les relacions entre la UE i els EUA millorin aviat, perquè no vol trobar-se obligat a canviar la llista de la compra. Alguns altres diuen que esperaran a veure com es desenvolupa la guerra comercial abans de deixar de comprar productes nord-americans.

L’objectiu de comprar productes del país sovint pot suscitar més dubtes que no pas respostes, atesa la complexitat de les cadenes de subministrament que solen intervenir en la fabricació de milions de productes. Ho explica Ann Lehmann Erichsen, economista del banc danès Sydbank. Coca-Cola, per exemple, és una marca nord-americana, però la Coca-Cola que es ven a Dinamarca la fabrica Carlsberg, una empresa danesa. “Boicotar una marca com Coca-Cola equival a boicotar productes fets a Dinamarca”, diu Erichsen.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

Bloomberg · Morgan Meaker i Sara Sjolin

Situat entre el tranquil passeig marítim de Copenhaguen i la congestionada carretera 02, que circumval·la la ciutat, el centre comercial Fisketorvet s’ha convertit en un dels camps de batalla de la guerra comercial mundial desfermada per Trump. A la primera planta del centre comercial, Kirsten Mogensen té un paquet de fideus d’arròs a les mans i reflexiona sobre el fet que els seus hàbits de compra poden perjudicar els interessos comercials dels Estats Units.

Com en qualsevol altre supermercat europeu, els productes que es venen ací procedeixen de tot el món. Però el mes passat aquesta sucursal del supermercat gourmet Føtex –juntament amb més propietats del grup danès Salling– va adoptar un nou sistema per a descoratjar els consumidors de comprar productes procedents dels Estats Units: uns petits adhesius negres en forma d’estel que indiquen que el producte en qüestió s’ha fabricat a Europa. Als passadissos de begudes, el refresc danès Faxe Kondi té un estel negre, però la Pepsi no. El vi italià Il Capolavoro també té estel, però no pas el pinot noir californià.

Els estels “faciliten el procés de tria”, explica Mogensen, una de les poques compradores que passegen per Føtex una vesprada tranquil·la de dimarts. El sistema, diu, li facilita les coses a l’hora de donar suport a les empreses europees i comprar productes de proximitat, que generen menys emissions pel transport. “El sistema em funciona, tant per motius ambientals com per a evitar de comprar productes nord-americans.”

Salling, el grup propietari de Føtex i més cadenes de supermercats daneses, duu a terme la iniciativa a instància dels clients, segons que explicà el director general, Anders Hagh, en una publicació a LinkedIn fa poc. D’aleshores ençà, l’empresa ha introduït els estels a la majoria de supermercats i té previst d’estendre-les a la resta abans de l’estiu, segons que explica un portaveu.

A tot Europa, els consumidors han reaccionat amb empenta contra els aranzels de Trump, per no parlar dels comentaris despectius que els representants del govern nord-americà han fet sobre el continent. Les xarxes socials mostren terrines de formatge Philadelphia cap per avall en botigues de queviures alemanyes, i als supermercats francesos han aparegut adhesius de “boicot als EUA”.

Paral·lelament, les vendes de Tesla han caigut bruscament a tot el continent i els concessionaris de la marca als Països Baixos i Alemanya han estat objecte d’actes vandàlics.

A mesura que s’intensifica la guerra comercial entre els Estats Units i la UE, la secció de begudes alcohòliques dels supermercats s’ha convertit en un dels grans epicentres del conflicte, amb els Estats Units i la UE enfrontats pels aranzels sobre el whisky nord-americà i el xampany francès, posem per cas.

“És un moment molt angoixant”, diu Chris Swonger, president i conseller delegat del Distilled Spirits Council, una organització comercial de begudes alcohòliques nord-americana. La indústria a banda i banda de l’Atlàntic ha prosperat aquests últims tres anys, d’ençà de l’aixecament dels aranzels imposats durant la primera legislatura de Trump. Entre el 2021 i el 2024, les exportacions de whisky nord-americà a la UE, el mercat exterior més gran del sector, van créixer d’un 60%, fins a 699 milions de dòlars.

“La reputació comercial dels Estats Units s’ha enfonsat”, diu Jacob Kirkegaard, investigador del laboratori d’idees Bruegel, amb seu a Brussel·les. Kirkegaard, de fet, és un dels europeus que han deixat de comprar productes fabricats als Estats Units. Explica que en algun moment havia pensat a comprar un Tesla, però que l’aliança entre Musk i Trump –i les interferències de l’home més ric del món en la política europea– l’han fet canviar d’opinió. “Ara, ni em passaria pel cap”, diu.

Dinamarca ha estat un dels països més afectats per la crisi de relacions entre Washington i Brussel·les. Aranzels a banda, el govern Trump s’ha enfrontat públicament a la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, arran de l’interès del president nord-americà a prendre el control de Grenlàndia, un territori semiautònom danès. Del febrer ençà, 90.000 persones s’han afegit a un grup danès de Facebook anomenat “Boicot als productes nord-americans”, en què els membres comparteixen fotografies de botigues locals que promouen productes danesos. En una d’aquestes fotografies es veu una caixa de refrescs de la marca danesa Jolly Cola a la prestatgeria d’un supermercat, sota un gran cartell que diu “Refresc danès”.

Tørk Eskild Furhauge, director general de la marca de refrescs Naturfrisk, explica que aquestes darreres setmanes han rebut moltes peticions de restaurants que volen canviar l’oferta de refrescs per alternatives daneses. “Hem parlat amb molts clients, alguns dels quals han dit directament que la situació política actual era el motiu per a prescindir gradualment de les marques nord-americanes”, explicà Furhauge en un comunicat.

No tothom evita les omnipresents marques nord-americanes, tanmateix. A les prestatgeries de Føtex s’hi continuen veient-se marques famoses dels EUA, com Coca-Cola, Oreo i la pasta de dents Colgate. Un consumidor diu que confia que les relacions entre la UE i els EUA millorin aviat, perquè no vol trobar-se obligat a canviar la llista de la compra. Alguns altres diuen que esperaran a veure com es desenvolupa la guerra comercial abans de deixar de comprar productes nord-americans.

L’objectiu de comprar productes del país sovint pot suscitar més dubtes que no pas respostes, atesa la complexitat de les cadenes de subministrament que solen intervenir en la fabricació de milions de productes. Ho explica Ann Lehmann Erichsen, economista del banc danès Sydbank. Coca-Cola, per exemple, és una marca nord-americana, però la Coca-Cola que es ven a Dinamarca la fabrica Carlsberg, una empresa danesa. “Boicotar una marca com Coca-Cola equival a boicotar productes fets a Dinamarca”, diu Erichsen.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

Quan les associacions memorialístiques diuen que la guerra continua, no ho fan per crear una alarma sensacionalista. És perquè, d’ençà de la victòria franquista, encara hi ha pels carrers vestigis d’un trauma que és intergeneracional. Els símbols, sovint, ho representen tot. I que a Palma hi hagi un monument de vint-i-dos metres d’alt que enalteixi el règim franquista és motiu prou clar perquè les associacions de les víctimes de la matança franquista posin aquest crit al cel. La guerra no acabarà fins que es tanquin totes les ferides.

Aquest dimarts, l’Ajuntament de Palma, a la batuta de PP i Vox, va decidir de protegir encara més el Monument a les víctimes del creuer Baleares, conegut com a Monument de la Feixina. D’ençà del 2006, Memòria de Mallorca ha batallat per esbucar-lo. Però aquest somni sembla avui una mica més lluny. La gerència d’Urbanisme va començar els tràmits perquè tingués la màxima protecció del catàleg municipal de béns protegits. Això s’afegeix a la protecció que el Consell de Mallorca li va atorgar com a bé catalogat, el 2023. “No ho entenem. A un monument franquista se li ha de llevar la catalogació, no posar-la-hi. Saben perfectament què és el monument, tothom sap què representa”, diu Maria Antònia Oliver, portaveu de Memòria de Mallorca.

Maria Antònia Oliver: “El mercadeig que ha fet el PP amb la llei de memòria és molt dolorós, no l’oblidarem”

El PSIB disfressa el monument

Tornem enrere. El 2010, una cinquantena d’entitats, impulsades per Memòria de Mallorca, van insistir a demanar la retirada del monument feixista. En aquell moment, el PSIB comandava a Cort. La batllessa Aina Calvo tampoc no va acceptar d’esbucar-lo i, per adequar-lo a la llei espanyola de memòria –a les Illes encara faltaven anys perquè s’aprovés la norma–, va decidir d’eliminar els elements franquistes del monument i “reconvertir-lo” en un monument de reconeixement a totes les víctimes de totes les guerres. Una solució que va ser l’excusa perfecta perquè els jutjats l’acabessin protegint.

“Segons ells, se li va llevar el significat franquista, però la resposta de la societat no ha estat aquesta. No han aconseguit la concòrdia”, assenyala Oliver.  Al text eliminat es llegia: “Mallorca a los héroes del crucero Baleares. Gloria a la marina nacional. Viva España.” Ara s’hi pot llegir una inscripció en català, castellà, anglès, alemany i francès que hi diu: “Aquest monument va ser erigit l’any 1948 en record de les víctimes de l’enfonsament del creuer Baleares, durant la Guerra Civil (1936-1939). Avui és per a la ciutat símbol de la voluntat democràtica de no oblidar mai els horrors de les guerres i les dictadures. Palma 2010.”

“Ni és un monument de pau ni un monument de totes les guerres. Al contrari, ha aixecat més enfrontaments. El que volem és que es retiri”, subratlla Oliver. Ella demana que, si no s’hi pot fer res, es retiri aquesta nova placa que va fer que Memòria de Mallorca trenqués relacions amb l’equip de govern municipal: “Que s’expliqui què és. Si no es pot esbucar, que hi posin la veritat, perquè el disfressen d’una cosa que no és.”

S’inicien els tràmits per esbucar-lo

Després del mandat de Calvo, durant el de Mateu Isern (PP), no s’hi va fer res. De fet, Isern aplaudia la decisió de la seva predecessora. Era evident que el monòlit no s’esbucaria mai mentre el batlle fos del PP. Però el 2015, l’Ajuntament de Palma –i empès sobretot per Més en aquesta decisió– va decidir de comprometre’s a esbucar-lo i va començar-ne els tràmits. El PP, primer, va intentar d’aturar-ho instant que es declarés la Feixina bé d’interès cultural, cosa a la qual la Comissió de Patrimoni del Consell de Mallorca va dir que no. En aquells moments la demolició es veia més a prop que mai, i s’especulava que fos durant la primera meitat del 2016.

De fet, l’abril del 2016 es van aprovar els plecs per a la contractació de la demolició. Però el procés es va acabar allargant més que no es preveia. L’associació ARCA va posar-hi un recurs perquè deia que tenia valor patrimonial –és en el que s’ha centrat la justícia en cada sentència. S’hi va afegir l’associació Veïnats de Santa Catalina, de qui Oliver diu que realment són entitats d’extrema dreta que volen mantenir el monument.

I el juliol del 2017 encara continuava la tramitació de l’expedient, que ara Cort volia fer pel tràmit d’urgència, fins que els jutjats van decidir, el mateix estiu, de mantenir les mesures cautelars que impedien de continuar per aquesta via d’urgència. Un any més tard, l’estiu del 2018, la demolició del símbol feixista continuava essent un misteri: el Tribunal Superior de Justícia de les Illes va mantenir la catalogació del monument fins que no hi hagués cap sentència ferma sobre el recurs presentat per ARCA, que també volia preservar el monument.

Primera sentència

No va ser fins el 2020 que el jutjat de Palma va decidir que el monòlit s’havia de protegir. Va ser la primera sentència, que després cada tribunal va avalar: un any més tard, el TSJIB ho va confirmar: la Feixina era un bé catalogat. A més, tampoc no va admetre els recursos de Memòria de Mallorca el 2022, per la qual cosa van recórrer al Tribunal Constitucional espanyol, que també va decidir de protegir el monòlit. El 2023 el consell insular, ja en mans de PP i Vox, executava la sentència judicial per catalogar el monument, i ara l’Ajuntament de Palma ha fet una passa més endavant.

“Hi ha eminències que diuen que el monument no té cap valor. No podem tenir un monument que honori persones que han fet crims de guerra. Al vaixell també hi havia nazis”, recorda Oliver, que insisteix que el canvi de significació que va fer el govern de Calvo va significar “banalitzar el franquisme, com si tots fóssim germans”.

Judicialment, Memòria de Mallorca ja no hi pot fer res. Sobretot, ara que l’Ajuntament ha decidit d’atorgar-li la màxima protecció. El monument feixista està escudat per tots costats.

És al cens de simbologia franquista que la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixement Democràtics va fer, seguint la llei de memòria de les Illes aprovada el 2018. I ara la petita esperança és que el govern espanyol l’inclogui en el seu cens, de la llei del 2022. És la primera cosa que hauria de passar per poder fer alguna acció, però Oliver no és gaire optimista, atès que considera que el govern espanyol ha menystingut les Illes en la qüestió de la memòria democràtica, tot i ser-ne pioneres.

Història del monument

El monument a les víctimes del creuer Baleares, obra de Francesc Roca, Antoni Roca i Josep Ortells, va ser inaugurat el 1948 per Franco. Homenatjava 788 tripulants del creuer ofegats en el naufragi del vaixell durant la guerra, que participava en la protecció d’un comboi de la Itàlia de Mussolini. Va ser el diari Última Hora que, dies després de l’enfonsament, va promoure’n la construcció al parc de la Feixina tot recaptant “donacions populars”. “Eren donacions forçades. Si no aportaves, el veí et mirava malament. Que contin la història ben contada”, matisa Oliver.

Després de la mort de Franco, la Feixina es va erigir en punt de reunió habitual de feixistes. De fet, Vox ha anat fent mítings de campanya davant el monument. El 2023, amb la presència de Santiago Abascal.

Per Oliver, “és molt esgotador i frustrant” haver de lluitar tants d’anys per poder esbucar un símbol que els alumnes del CEIP Jaume I –just davant el parc on se situa– han de veure cada dia. “La simbologia és brutal. És molt mal de fer llevar el caràcter i la càrrega que té. Per això ho fan”, sentencia.

 

El cap de govern d’Andorra, Xavier Espot, es reunirà dimecres vinent, 16 d’abril, amb el president del Consell Europeu, António Costa, a Brussel·les, per fer seguiment de l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE).

Serà la primera reunió d’Espot amb l’actual president del Consell Europeu, si bé ja havia mantingut diverses trobades amb el seu predecessor, Charles Michel.

Segons que ha informat el govern andorrà, la trobada forma part de l’impuls diplomàtic que l’executiu du a terme en darrers mesos amb els estats membres de la UE i les seves institucions.

El govern, que s’ha reunit aquesta tarda amb els representants de les forces polítiques que integren el pacte d’estat per a l’acord d’associació, també ha informat de la creació d’un grup de treball amb els agents econòmics del país.

Aquesta tarda també s’ha actualitzat l’estat de la revisió jurídica del text de l’acord que duen a terme els serveis tècnics d’Andorra i de la Comissió Europea, i els representants del pacte també han continuat avançant en la redacció del reglament sobre el referèndum.

El cap de govern d’Andorra, Xavier Espot, es reunirà dimecres vinent, 16 d’abril, amb el president del Consell Europeu, António Costa, a Brussel·les, per fer seguiment de l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE).

Serà la primera reunió d’Espot amb l’actual president del Consell Europeu, si bé ja havia mantingut diverses trobades amb el seu predecessor, Charles Michel.

Segons que ha informat el govern andorrà, la trobada forma part de l’impuls diplomàtic que l’executiu du a terme en darrers mesos amb els estats membres de la UE i les seves institucions.

El govern, que s’ha reunit aquesta tarda amb els representants de les forces polítiques que integren el pacte d’estat per a l’acord d’associació, també ha informat de la creació d’un grup de treball amb els agents econòmics del país.

Aquesta tarda també s’ha actualitzat l’estat de la revisió jurídica del text de l’acord que duen a terme els serveis tècnics d’Andorra i de la Comissió Europea, i els representants del pacte també han continuat avançant en la redacció del reglament sobre el referèndum.

Una nena ha mort i un nen ha resultat ferit molt greu aquesta tarda en haver caigut el cotxe en què viatjaven al canal de Roquetes (Baix Ebre), segons ha pogut confirmar l’ACN. En el cotxe hi anaven una dona i tres menors i es desconeixen les causes de l’accident. Sí que ha transcendit que el tercer menor també ha resultat ferit i ha hagut de ser ingressat a l’hospital Joan XXIII de Tarragona. Al nen ferit molt greu l’han dut a l’hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Els cossos d’emergències han rebut l’avís a les cinc de la tarda. Els bombers han enviat deu dotacions, entre elles el GRAE i les unitats subaquàtiques, que no s’han activat.

En les tasques de salvament, hi han treballat quatre dotacions del cos de bombers, així com de la policia local i dels Mossos d’Esquadra. Segons fonts properes a la investigació, els efectius han rescatat un dels menors ràpidament. Per la seva banda, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha explicat que l’avís de l’accident s’ha rebut minuts abans de les cinc de la tarda. La menor que ha acabat perdent la vida ha estat traslladada en estat crític a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, el menor en estat greu ha estat atès i traslladat a l’Hospital Sant Joan de Déu en helicòpter medicalitzat i el tercer menor, en estat menys greu, ha estat atès i traslladat al Joan XXIII de Tarragona. Pel que fa a la conductora, mare dels menors, ha estat traslladada en estat lleu al Verge de la Cinta.

El SEM ha activat sis ambulàncies, un Helicòpter medicalitzat i l’equip de psicòlegs per atendre aquest accident.

Canvi de tendència en la borsa. La suspensió del president Donald Trump durant noranta dies dels aranzels als països que no han engegat contramesures contra els Estats Units han provocat que els principals índexs de les borses nord-americanes, que havien sofert un enfonsament els darrers dies, s’hagin disparat de cop.

L’índex que més ha crescut ha estat el Nasdaq Composite, amb una pujada del 12,16%, la més gran d’ençà del 2001. A banda, el Dow Jones augmenta un 7,87% i l’S&P 500 un 9,51%. Aquests són els augments més grans pel cap baix dels darrers disset anys, és a dir, el 2008.

Això no ha afectat encara les borses europees, que ja han tancat avui, amb pèrdues. Els principals índexs borsaris han registrat pèrdues de més del 2% i es preveu que els efectes es puguin notar demà.

Creix la tensió entre la Xina i els Estats Units: Trump apuja els aranzels fins al 125%

Canvi de tendència en la borsa. La suspensió del president Donald Trump durant noranta dies dels aranzels als països que no han engegat contramesures contra els Estats Units han provocat que els principals índexs de les borses nord-americanes, que havien sofert un enfonsament els darrers dies, s’hagin disparat de cop.

L’índex que més ha crescut ha estat el Nasdaq Composite, amb una pujada del 12,16%, la més gran d’ençà del 2001. A banda, el Dow Jones augmenta un 7,87% i l’S&P 500 un 9,51%. Aquests són els augments més grans pel cap baix dels darrers disset anys, és a dir, el 2008.

Això no ha afectat encara les borses europees, que ja han tancat avui, amb pèrdues. Els principals índexs borsaris han registrat pèrdues de més del 2% i es preveu que els efectes es puguin notar demà.

Creix la tensió entre la Xina i els Estats Units: Trump apuja els aranzels fins al 125%

Detectar l’Alzheimer amb una simple anàlisi de sang és cada vegada més a prop. Un equip internacional d’investigadors ha provat la utilitat d’un biomarcador, concretament, la proteïna p-tau217, per detectar la malaltia en 1.767 pacients de Suècia, Itàlia i l’estat espanyol.

Fins ara, els biomarcadors més usats per detectar la malaltia s’obtenen del líquid cefaloraquidi dels pacients, mitjançant tècniques invasives i costoses. Els científics fa anys que estudien la presència de nous biomarcadors en la sang amb l’objectiu d’avançar cap a tècniques de diagnòstic més senzilles. És a dir, busquen molècules que actuïn com a senyals d’alerta primerenca que permetin els metges d’identificar aquesta malaltia que afecta aproximadament 60 milions de persones a tot el món amb una simple anàlisi de sang.

En l’estudi d’aquests biomarcadors ha estat fonamental el treball de científics associats acentres com l’Hospital del Mar, el BarcelonaBeta Brain Research Center (BBRC), el centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).

Avui, els autors presenten a la revista Nature Medicine. El resultat demostra la utilitat de la proteïna p-tau217 en sang per detectar l’Alzheimer i l’eficàcia d’utilitzar-la en l’atenció primària, fet que permetria de fer cribratges poblacionals de la malaltia a gran escala.

a càrrec de Leonora de Groot Bogaarts - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

El Consorci del Museu de Lleida interposarà un recurs de cassació al Tribunal Suprem espanyol contra la sentència de l’Audiència d’Osca que ratifica que les cent onze obres d’art de la Franja que eren al museu són propietat de les parròquies de la diòcesi de Barbastre-Montsó.

Així ho han decidit, per unanimitat, les institucions que conformen el consorci: la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Lleida, la diputació, el bisbat i el Consell Comarcal del Segrià. En un comunicat, el consorci justifica que no comparteix la resolució judicial perquè entén que no es fonamenta adequadament i assegura que seguirà reivindicant la unitat de la col·lecció del museu i que les obres formen part del patrimoni cultural català.

El consorci manté que la diòcesi de Lleida va adquirir les obres mitjançant compravendes, permutes i donacions, o bé per usucapió, i ha aportat, per cadascuna de les obres, documentació històrica i informes pericials. “Els tribunals civils han negat valor a totes aquestes proves i s’han mostrat molt estrictes amb els arguments del consorci. Per contra, el bisbat de Barbastre-Montsó no ha al·legat en virtut de quin títol legal aquestes parròquies són propietàries d’aquestes obres i no ha aportat cap prova de la seva adquisició”, diu el comunicat.

Segons el consorci, l’aplicació de les normes que regulen els procediments civils obligaria a desestimar la demanda del bisbat de Barbastre-Montsó.

Per contra, lamenta que el tribunal hagi obviat aquest defecte en els plantejaments del bisbat aragonès i hagi donat per fet, sense fonament, que les parròquies de la Franja són les propietàries dels béns en disputa.

La setmana passada, l’Audiència d’Osca va ratificar la sentència del jutjat de Barbastre, que el desembre del 2019 va ordenar de traslladar les peces, que va culminar el 2021. El Bisbat de Lleida, el Consorci del Museu de Lleida i la Generalitat havien recorregut contra la decisió però, el tribunal va desestimar íntegrament el recurs de la Generalitat i va estimar parcialment els de les altres dues institucions, a les quals va eximir de pagar les costes judicials del procediment.

El bloc conservador alemany, encapçalat per la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) i el seu aliat bavarès, la Unió Social Cristiana (CSU), ha tancat un acord amb el Partit Socialdemòcrata (SPD) per governar junts la pròxima legislatura. El pacte, en negociació des de fa setmanes, convertirà el democristià Friedrich Merz en el nou canceller i implicarà el retorn de la coneguda gran coalició (Grosse Koalition) a Alemanya.

Merz ha comparegut avui amb el seu soci bavarès, Markus Söder, i el dirigent socialdemòcrata Lars Klingbeil per anunciar la formació d’un “govern capaç d’actuar i amb força per fer-ho”. Segons que ha dit, l’entesa envia un senyal “fort i clar” tant a la ciutadania alemanya com a la resta de la Unió Europea.

“Tenim un pla sòlid amb què podem fer avançar de nou junts el nostre país”, ha declarat. Ha apel·lat al “centre polític” com a única via per a resoldre els problemes pendents i fer front a reptes com l’estancament econòmic o la seguretat.

Tot i l’anunci, l’acord encara ha de ser ratificat per les tres formacions. El tràmit més complicat l’haurà de superar el SPD, que haurà de sotmetre’l a votació entre els afiliats, en un procés que durarà almenys deu dies. Merz confia que el nou govern podrà començar a treballar a principis de maig.

Reformes migratòries i canvis en política econòmica

Entre les mesures destacades del full de ruta acordat hi ha una reforma migratòria més estricta. La normativa per obtenir la nacionalitat s’endurirà, i es posarà fi a l’opció d’accedir a la ciutadania alemanya després de només tres anys de residència en determinats casos.

La política migratòria ja va ser un dels punts centrals de la campanya electoral, amb la majoria dels partits defensant restriccions a l’arribada d’estrangers. En l’àmbit de defensa, el pacte preveu la renovació del servei militar, que continuarà essent voluntari.

En matèria econòmica, l’entesa recull una retallada de 1.000 milions d’euros en els programes d’ajuda al desenvolupament i les contribucions a organitzacions internacionals. A més, es compromet a apujar el salari mínim fins als 15 euros l’hora (ara és de 12,82 euros), una mesura amb què esperen reactivar el consum intern.

Les autoritats també es proposen fomentar la reincorporació dels desocupats al mercat laboral. Per aconseguir-ho, s’aplicaran noves regles de control i seguiment.

El retorn d’una fórmula coneguda

Aquest acord entre CDU/CSU i SPD implica la repetició de la gran coalició, una fórmula que totes dues parts pretenien evitar durant la campanya. Amb tot, el repartiment de forces al Bundestag va acabar deixant-la com a única opció viable per garantir estabilitat institucional i mantenir el cordó sanitari contra l’extrema dreta.

Angela Merkel ja es va servir d’aquesta aliança en dotze dels setze anys que va ser al capdavant del govern. En la seva última etapa, va tenir com a vice-canceller l’actual cap de govern en funcions, Olaf Scholz, que ara deixa el càrrec.

Scholz ha anunciat que no formarà part del pròxim Consell de Ministres, però continuarà com a diputat del Bundestag. L’acord de coalició és pensat per durar quatre anys, fins a les eleccions següents.

Unes quantes entitats de víctimes i damnificats han convocat una concentració divendres a les 9.00 davant de la Ciutat de la Justícia de València per mostrar el seu suport a la jutgessa Núria Ruiz Tobarra, instructora del procediment relacionat amb els fets de la gota freda.

L’acte de protesta coincideix amb les declaracions de l’exconsellera Salomé Pradas i l’ex-cap d’emergències Emilio Argüeso. “Volem veritat, memòria, reparació i justícia”, han proclamat en un comunicat.

Les associacions convocants —l’Associació Víctimes Mortals Dana 29-O, l’Associació Víctimes 29 d’octubre, l’Associació de Damnificats de la Dana Horta Sud i els Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció— denuncien la “negligència” en la gestió de l’emergència i alerten que “no pot quedar impune”.

Les entitats han convidat la ciutadania a unir-se a la mobilització: “No ens tornaran a ofegar, tenim dignitat a cabassades”.

El ministre de Transports espanyol, Óscar Puente, ha negat que el caos ferroviari del servei de Rodalia al Principat s’hagi agreujat, malgrat que no ha aportat cap dada per a sostenir aquesta afirmació. “Les incidències es van reduint, i cosa que és més important, també es redueix el nombre de trens afectats i l’endarreriment acumulat”, ha dit en una compareixença al congrés espanyol.

Tres problemes estructurals de Rodalia amagats sota la catifa

A més, ha promès que el mes d’abril els usuaris podran comprovar la millora en el servei i ha defensat que les incidències que es registren diàriament no tenen a veure amb la manca d’inversió, sinó a elements exògens o als efectes de les obres que s’estan aplicant a gran escala a tot el servei.

Paradoxalment, mentre compareixia, RENFE ha anunciat la interrupció del servei les línies R1, R2, R2 Nord, R3, R4 i R7 per una incidència a la infrastructura. Mitja hora després, la circulació s’ha restablert i ara els trens circulen amb endarreriments d’uns vint minuts.

Una xarxa molt complexa

El ministre Puente s’ha escudat en l’elevada complexitat de la xarxa de Rodalia al Principat per l’elevat nombre de trens que hi circulen i les múltiples intervencions de millora que s’hi estan fent simultàniament. “Mil trens diaris, proporcionalment el 15% de tot el trànsit ferroviari de l’estat espanyol”, ha afirmat. “La seva configuració no té res a veure amb cap altra xarxa ni, possiblement, d’Europa”, ha afegit.

També ha enumerat les darreres incidències viscudes a localitats com Flaçà (Gironès), Sitges (Garraf), Roda de Berà (Tarragonès), Ribes de Freser (Ripollès) o l’estació de Sants de Barcelona. Puente ha assegurat que aquestes afectacions són causades per elements com la “sensibilitat electrònica” dels nous aparells instal·lats, els problemes de tensió, els errors dels maquinistes o els casos apedregament contra els trens.

L’equip de la Universitat de les Illes (UIB) s’ha proclamat campió de la Lliga de Debat Universitària 2025 de la Xarxa Vives. La Universitat d’Alacant (UA) ha quedat en segon lloc. El jurat ha decidit de distingir l’estudiant Ariadna Tarrida Valle, integrant de l’equip de la Universitat Rovira i Virgili (URV), com a millor oradora de la competició.

El rector de la UB, Joan Guàrdia, assumeix la presidència de la Xarxa Vives d’Universitats

Durant tres dies, un centenar d’estudiants de grau, màster i doctorat de quinze universitats del Principat, el País Valencià i les Illes han participat en aquesta competició que té l’objectiu de potenciar l’ús de la paraula, el diàleg i l’intercanvi d’idees, i de crear un espai de formació on el català és la llengua vehicular.

Finalment, el jurat ha proclamat vencedor l’equip de la UIB, format pels estudiants Blanca Gómez, Laura Vila, Fermín Rodríguez i Marc Gómez, que n’ha estat el capità. El jurat ha valorat cada debat d’acord amb la qualitat de les intervencions i la solidesa de les argumentacions, així com el grau de domini del tema, la fluïdesa comunicativa dels participants i la posada en escena.

Enguany, hi han participat: la Universitat d’Alacant, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de les Illes, la Universitat Jaume I de Castelló, la Universitat de Lleida, la Universitat Miguel Hernández d’Elx, la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Politècnica de València, la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, la Universitat Ramon Llull de Barcelona, la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, la Universitat  de València i la UVic-UCC.

Canvi de tendència en la borsa nord-americana. Els principals índexs de Wall Street han obert la sessió a l’alça després de l’anunci de la Xina d’apujar fins al 84% els aranzels als productes nord-americans i de la Unió Europea d’implantar-ne del 25%. L’índex que més creix és el Nasdaq Composite, amb una pujada que supera l’1,5%. A banda, el Dow Jones i l’S&P 500 pugen molt lleugerament.

La Casa Blanca cita l’economista català Pau Pujolàs per justificar el càlcul dels aranzels

Per contra, els mercats europeus han registrat pèrdues que voregen el 2% en l’obertura de la sessió. A Londres, l’FTSE 100 cau més d’un 2% i voreja els 7.741 punts. A Frankfurt, el DAX registra un retrocés similar. Perd d’un 2,1% i se situa en els 19.829. A París, les dades també són en vermell. El CAC recula d’un 2,2%, fins als 6.941 punts. A Madrid, l’Íbex s’ha enfonsat gairebé d’un 3%, però de seguida ha mitigat la caiguda, que voreja el 2% (11.829 punts).

L’STOXX 600, que fa un seguiment de les 600 principals europees, cau més d’un 2% (476 punts). Aquests darrers cinc dies, l’índex ha caigut més d’un 10%.

La tendència de les borses europees segueix el rastre de les asiàtiques, que tampoc no han rebut bé el nou paquet d’aranzels. L’índex Nikkei 225 del Japó ha caigut gairebé d’un 4% i voreja els 31.71o punts, en una de les sessions més negatives de l’any.

L’Ajuntament de Palma fa marxa enrere arran de la pressió veïnal i elimina les sancions per viure en caravanes. La junta de govern ha aprovat el text definitiu de l’ordenança cívica, que inclou la meitat de les al·legacions presentades, com la d’eliminar les sancions per viure en caravanes. Es votarà en el ple d’aquest mes.

La norma sobre caravanes es regirà segons la normativa de la direcció general de trànsit espanyola. És a dir, estarà prohibit estacionar durant més de deu dies en el mateix lloc, així com treure elements exteriors, generar sorolls o olors, entre més condicions.

“Viure en una caravana és l’única solució que tenim per als nostres fills i se’ns ha tornat un calvari”

Segons el batlle, Jaime Martínez (PP), a les persones en situació d’exclusió residencial no se’ls aplicarà cap sanció econòmica. L’ajuntament ha realitzat un estudi de quantes caravanes hi ha a la ciutat, que es diferencia molt de la primera xifra aportada per Martínez amb la que va justificar la norma de prohibir viure-hi Llavors va dir que n’hi havia 5.000 i ara n’han comptabilitzat 156.

Autocaravanistes expulsats dels seus pisos pel preu de l’habitatge: “És com viure en miniatura”

Al Carnatge i a Ciutat Jardí n’han identificat 24, mentre que a So n’Hugo n’hi ha 60 amb 36 persones -cinc menors; 52 a Son güells -dos menors- i 21 a Son Dameto. El 43% de les persones són homes que viuen sols; el 21%, dones que viuen soles; el 21%, parelles d’adults, i el 15%, famílies amb menors. El 61% de les persones estan empadronades a Palma. Pel que fa a les caravanes buides o que es destinen a lloguer turístic, Martínez ha apuntat que se’ls farà complir amb les normes per expulsar-les de l’espai públic.

Crítiques de l’oposició

Tant Més com PSIB han estat crítics amb el redactat final de l’ordenança. El portaveu socialista, Xisco Ducrós, ha dit que “es passa de la persecució a l’expulsió sense tenir en compte que la majoria de les persones que estan a una caravana no viuen una situació de vulnerabilitat, tenen feina i no tenen cap opció de poder llogar un pis o una habitació.” També ha criticat que el batlle no tengui cap resposta per la crisi residencial que viu Palma. Segons Ducrós, es permetrà l’acampada de caravanes a llocs expressament autoritzats, però a Palma no n’hi ha ni se’n preveu cap.

La portaveu de Més per Palma, Neus Truyol, ha dit que la norma és “confusa, ambigua i repressiva” i que “no millora la convivència, sinó que criminalitza la pobresa i l’ús democràtic de l’espai públic.” Truyol ha insistit que 1.400 persones van signar contra la totalitat del text, però el batlle ha decidit ignorar-les.

Passaven pocs minuts de les onze del matí quan un autobús articulat de la flota de Transports de Barcelona dels anys setanta ha aparcat a l’estació de Fabra i Puig: el 47. Militants històrics de Comissions Obreres l’esperaven per pujar-hi. Destinació: el 13è congrés de CCOO. Els acompanyava Belén López, que esdevindrà la primera dona en la història del sindicat a Catalunya en exercir la secretaria general, rellevant-hi Javier Pacheco. Quaranta-set són també els anys que fa que Mercè Claramunt, que també pujarà a l’autobús, va ser elegida delegada sindical a Transports de Barcelona. Era la primera dona i l’única, i hi havia entrat a treballar com a administrativa. El 7 de maig de 1978, quan Vital va segrestar el 47 per demostrar que podia pujar a Torre Baró, Claramunt era la secretària del comitè d’empresa. Era a la cotxera de Lutxana quan va rebre la trucada: “Vital ha segrestat l’autobús”.

No va ser una decisió de CCOO, però l’heroi d’una de les pel·lícules en català més vistes en quatre dècades també era delegat del sindicat, recorda Claramunt. La possibilitat d’un segrest surava en l’ambient, eren anys de molta agitació política i sindical. Cinc anys abans, als barris de Can Franquesa i les Oliveres de Santa Coloma de Gramenet ja segrestaven autobusos, i també ho havien fet a Roquetes i Prosperitat. La vigília, Vital n’havia informat el PSUC, on també militava, i aquell mateix dia va ser la seva dona, Carme Vila, qui, en rebre la trucada de Vital, va advertir els veïns del barri. Era diumenge i van ser molts els que es van mobilitzar per participar en la protesta, una acció definitiva per a aconseguir el que feia tants anys que reivindicaven: transport públic a Torre Baró. I això, després de lluites encara més essencials per al barri, perquè eren imprescindibles per a la vida, com la de l’arribada de l’aigua o la de la llum.

Ho explica, amb l’autobús ja en marxa, Antonio Gómez. Amb 16 anys, ja era militant del PSUC, perquè el seu pare també ho era. Els diumenges eren dies de lluita. Per l’aigua, el juliol de 1973 van tallar dos cops la carretera i a mitjans de l’any següent algunes cases ja van començar a tenir-ne. Gómez creu que Torre Baró necessitaria un documental, a més de la pel·lícula: hi ha molt per explicar. Feia anys que l’associació de veïns demanava transport públic, però l’argument de Transports de Barcelona era sempre el mateix: l’orografia del barri ho feia impossible. Quan la dona de Vital va començar a avisar tothom, perquè l’associació tampoc no ho sabia, Gómez va ser dels que van participar en la protesta. Recorda que, de lluites, n’hi va haver moltes.

Al volant, mentre els militants històrics congregats van conversant i l’autobús els gronxa amb el trànsit i l’aturada forçosa dels semàfors, hi ha Fernando Armentero. És l’encarregat del manteniment dels vehicles històrics de Transports Metropolitans de Barcelona. El seu tiet va ser militant del PSUC en la clandestinitat. El cotxe que condueix és del mateix model del de la pel·lícula de Marcel Barrena, però de color verd. Aquells anys, el verd històric dels autobusos barcelonins convivia amb la popularitat creixent dels vermells. Problemes mecànics han fet que l’Associació per a la Recuperació i Conservació d’Autobusos (ARCA), que custodia l’autobús de la pel·lícula, n’hagi prioritzat la conservació. Així que el que Armentero porta de Fabra i Puig al Palau de Congressos de Barcelona és un dels vehicles antics que conserva TMB. En qualsevol cas, el missatge que volen transmetre és el mateix: reivindicar l’afiliació i la implicació de Vital amb CCOO, recordar que, més enllà de les llicències d’un guió de ficció, les lluites d’aquells anys s’explicaven per la força indeturable de la col·lectivitat.

Mercè Claramunt s’abraça amb Javier Pacheco (fotografia: Albert Salamé)

Encara més: com Vital, van ser molts els que van patir la repressió franquista. Travessant la Sagrera, explica la seva història Antonio Quijada, veí de Torre Baró, militant de CCOO i del PSUC. El van torturar i fou empresonat dues vegades. Al seu pare li van fer un consell de guerra, i ell va ser un dels fills d’ex-presos que es van incorporar a les primeres Comissions Obreres Juvenils. Quijada era veí de Vital, i va anar a l’escola amb el seu fill. En la pel·lícula, Vital té una filla, una llicència vinculada a la seva neta real.

L’endemà del segrest del 47, en van parlar a l’escola del barri. Ho fa notar Lluís Filella, mestre del col·legi Font dels Eucaliptus de 1974 a 1980, també de Comissions i viatger d’aquest particular autobús. L’edifici es va inaugurar el 1971 i abans, provisionalment, la canalla del barri sí que feia classe en uns tramvies amb què van suplir temporalment la necessitat d’instal·lacions, com surt a la pel·lícula. Aquell dilluns, tots els fills del barri parlaven del mateix: el segrest de l’autobús. Un alumne de segon d’EGB, Juan Poderoso, en va escriure una redacció a la revista de l’escola que es va publicar el juny següent.

En repesca una imatge Adela Alòs-Moner, que va ser presidenta del Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya i que ara ultima un llibre sobre el 47. Era en castellà i feia així: “A Torre Baró un autobús es va llançar per un camí costerut que era molt estret i tota la gent de Torre Baró havia d’empènyer. Raul va empènyer, també jo, i Carlos, i Sergio Pallejá. Quan vam arribar a Ciutat Meridiana, ens van ficar a la presó i jo vaig pegar un policia que tenia les claus i encara sort perquè, si no, ens envien al jutjat.” Quan Vital ja tornava l’autobús, sí que van ser detinguts alguns veïns i ell mateix, al carrer València. Potser l’infant feia extensible la detenció a tot el barri. Per a Filella i Alòs, la redacció constata el que volen reivindicar avui: que era una lluita de molts. A bord d’aquest peculiar 47, hi ha altres militants històrics que s’han trobat. Entre més, Josep Maria Rodríguez Rovira, que va ser secretari general del sindicat a Barcelona i secretari d’organització del PSUC, i Miguel Bonilla, que fou vice-president de Transports Metropolitans de Barcelona i regidor del PSUC durant el primer ajuntament democràtic després de la dictadura.

A aquest 47 no li falta la pancarta. “Línea de autobús para un barrio obrero”, diu, com l’original que van penjar al capdavant del cotxe que es va enfilar per la carretera Alta de les Roquetes. No l’han pintada amb l’oli de l’autobús, com diuen que van fer a Torre Baró aquell 7 de maig de 1978, però el cos de la lletra s’inspira en aquella i en tantes altres pancartes que veïns, molts dels quals analfabets, enarboraven aquells anys també amb faltes d’ortografia i l’esperança d’una vida i un futur millors.

Belén López rellevarà Javier Pacheco a la secretaria general de CCOO a Catalunya (fotografia: Albert Salamé)

L’autobús aparca davant del Palau de Congressos de Barcelona a quarts de dotze del migdia. El vehicle no només crida l’atenció dels participants del congrés que ja l’esperen, sinó també d’alguns turistes que són sorpresos mentre passegen en aquest dimecres càlid d’abril. La fotografia dels militants històrics de CCOO dona pas a la de López i Pacheco amb l’autobús. Un núvol de fotògrafs. Es podria dir que, d’alguna manera, el testimoni que es traspassen és també el de dècades d’història compartida. Però l’anècdota de l’autobús també parla dels perills de l’apropiació política, volguda o no, d’una història real traspassada amb un gran èxit a la ficció i que fins i tot va ser excepcionalment celebrada pel president del govern espanyol. Els que hi van ser també volen que se sàpiga. Algunes de les cares d’avui compartien amb Vital el cartell de les eleccions sindicals de l’autobús de Transports de Barcelona del 1982: els “63 incorruptibles”, es deien. L’autobús es quedarà fins divendres davant del Palau de Congressos. A dins, s’hi pot visitar una exposició sobre segrestos d’autobusos de veïns d’arreu.

La Unió Europea ha aprovat de gravar amb aranzels del 25% –o, en alguns casos, del 10%– més d’un miler de productes dels Estats Units com a resposta als gravàmens implantats pel president nord-americà, Donald Trump. Tots els estats membres hi han votat a favor menys Hongria, que ha trencat la unanimitat.

La Xina apuja fins al 84% els aranzels als productes nord-americans

Els aranzels, que s’aplicaran a productes de tota mena –com ara, ous, tabac, diamants o gallines de corral, i també iots, roba, calçat, taps de plàstic, oli de palma o maquillatge–, entraran en vigor gradualment, amb una primera onada que començarà el 15 d’abril.

La llista aprovada de productes gravats no inclou ni el bourbon ni el vi nord-americà, que finalment han desaparegut del document inicial proposat per l’executiu d’Ursula von der Leyen a petició d’Itàlia i França, entre més, que han expressat les seves reticències a imposar aranzels al whisky nord-americà per por que Trump continuï endavant amb l’amenaça d’imposar aranzels d’un 200% als vins i caves europeus. De la llista també han acabat caient els làctics.

Finalment, el paquet d’aranzels té un valor de 21.000 milions d’euros, una xifra inferior als 26.000 milions plantejats inicialment per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

La votació s’ha fet en un context d’incertesa a les borses europees. Avui s’han tornat a enfonsar, després d’una jornada tranquil·la. Així, la guerra comercial ha tornat a estabornir els principals índexs borsaris, que registren pèrdues de més del 2%.

La Casa Blanca cita l’economista català Pau Pujolàs per justificar el càlcul dels aranzels

Hongria s’hi oposa

En missatge publicat aquest dimecres a X, el ministre d’Afers Exteriors hongarès, Péter Szijjártó, ha justificat el vot contrari dient que les contramesures de Brussel·les contribueixen a una escalada de les tensions comercials. “L’única solució són les negociacions i no les represàlies”, ha dit.

Les forces de seguretat han engegat a les 9.00 el desallotjament del segon assentament de barraques conegut com a Can Rova 2, situat a la zona de Puig d’en Valls, a tocar de la carretera de Sant Antoni, a Eivissa. El dispositiu s’ha dut a terme en compliment d’una ordre del Jutjat del Contenciós Administratiu número 1 de Palma, arran d’un procediment iniciat per la propietat del terreny.

Segons que ha informat l’Ajuntament de Santa Eulària, a la finca —de caràcter rústic— hi residien unes dues-centes persones, moltes de les quals ja havien estat desallotjades el juliol de 2024 del primer assentament de Can Rova, ubicat just al costat.

L’operatiu ha estat coordinat per la policia local de Santa Eulària i ha comptat amb la participació d’uns vuitanta-cinc efectius de la policia local, la Guàrdia Civil i la policia espanyola, així com de personal dels serveis socials municipals.

La resolució judicial es fonamenta en informes tècnics municipals que alertaven de “risc d’electrocució, incendi i explosió” a causa de les precàries instal·lacions elèctriques, l’ús de bombones de butà i l’acumulació de deixalles i vegetació seca. A més, la tanca instal·lada pels ocupants —segons el consistori, de manera il·legal— interferia en una de les principals conduccions d’aigua de la ciutat i es trobava a tocar d’una zona forestal d’alt valor ecològic.

El regidor de Seguretat Ciutadana, Juan Carlos Roselló, ha explicat que s’ha donat marge fins a les 15.00 perquè les persones desallotjades recullin les seves pertinences, i fins a les 20.00 per retirar els vehicles. Posteriorment, es preveu assegurar la zona per evitar reocupacions.

Un moment del desallotjament (fotografia: EFE / Sergio G. Canizares).

Roselló ha dit que el procés es desenvolupa pacíficament i que el personal de Benestar Social ofereix una primera assistència per allotjar els afectats en pisos o apartaments col·laboradors amb l’Ajuntament, a l’espera de valorar si es tracta de famílies vulnerables.

La regidora de Podem a l’Ajuntament d’Eivissa, Guadalupe Nauda, ha criticat l’actuació i ha dit que unes quaranta persones s’han agrupat legalment, han contractat un advocat i han dipositat una fiança de 12.000 euros per defensar-se judicialment. També ha denunciat la manca de presència de treballadores socials i ha alertat que hi ha “molts infants”, inclòs un nadó i tres dones embarassades.

Segons Nauda, el terreny és dividit en tres zones, amb casetes que separen les àrees i càmeres de vigilància instal·lades pels mateixos residents per evitar delictes i controlar l’entrada de noves caravanes. La regidora ha denunciat també que moltes de les persones no tenen documentació i no han pogut empadronar-se, ja que “l’Ajuntament no els ha ofert aquesta opció”, i ha criticat que només se’ls vulgui oferir “tres dies d’allotjament”.