Els Estats Units han anunciat un seguit d’exempcions aranzelàries que afecten productes electrònics com ara telèfons mòbils, ordinadors, microprocessadors i més components tecnològics. Les exempcions limiten l’abast dels aranzels ordenats pel president Donald Trump el 2 d’abril, que fixaven un gravamen del 125% als productes xinesos i del 10% als de gairebé tots els altres països.

La mesura s’ha fet pública mitjançant un butlletí de l’Oficina de Duanes i Protecció Fronterera dels Estats Units i pot reduir l’impacte dels nous aranzels sobre els consumidors del país. Alhora, pot beneficiar empreses com ara Apple, Samsung Electronics i Taiwan Semiconductor Manufacturing Co. (TSMC).

Entre els productes exclosos hi ha telèfons mòbils, ordinadors portàtils, discs durs, microxips de memòria i màquines per a fabricar semiconductors. L’exclusió d’aquests articles s’interpreta com una mostra de suport a TSMC, considerada un actor clau en la producció global de semiconductors.

La vice-portaveu de Compromís a l’Ajuntament de València, Glòria Tello, ha anunciat que té càncer de mama. Ho ha fet públicament amb un missatge al seu perfil d’Instagram, en què explica que li han confirmat el diagnòstic després de setmanes de proves mèdiques i que serà operada aviat.

“Després de moltes proves a l’hospital i d’unes setmanes realment difícils, avui m’han confirmat que tinc càncer de mama. Aviat m’operen i anirem veient quins tractaments em fan falta”, escriu. “Vénen dies difícils, però segur que després dels núvols vindrà l’arc de Sant Martí i després de tot tornarà a eixir el sol.”

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Glòria Tello Company (@gloriatellocompany)

També ha expressat agraïment a les persones que l’han acompanyada aquests dies: “Gràcies a totes les persones que heu estat al meu costat aquests dies, gràcies pel vostre afecte i gràcies per la vostra comprensió. I gràcies a qui no ho sabíeu, però segur que estareu al meu costat a partir d’ara.”

La vice-portaveu de Compromís a l’Ajuntament de València, Glòria Tello, ha anunciat que té càncer de mama. Ho ha fet públicament amb un missatge al seu perfil d’Instagram, en què explica que li han confirmat el diagnòstic després de setmanes de proves mèdiques i que serà operada aviat.

“Després de moltes proves a l’hospital i d’unes setmanes realment difícils, avui m’han confirmat que tinc càncer de mama. Aviat m’operen i anirem veient quins tractaments em fan falta”, escriu. “Vénen dies difícils, però segur que després dels núvols vindrà l’arc de Sant Martí i després de tot tornarà a eixir el sol.”

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Glòria Tello Company (@gloriatellocompany)

També ha expressat agraïment a les persones que l’han acompanyada aquests dies: “Gràcies a totes les persones que heu estat al meu costat aquests dies, gràcies pel vostre afecte i gràcies per la vostra comprensió. I gràcies a qui no ho sabíeu, però segur que estareu al meu costat a partir d’ara.”

ERC ha exigit al president de la Generalitat, Salvador Illa, “patriotisme i ambició” davant el “càstig sistemàtic” que considera que és l’execució pressupostària de l’estat espanyol a Catalunya.

Avui s’ha fet públic que l’estat espanyol va invertir un 52% més a Madrid que a Catalunya el primer semestre del 2024. La secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, ha reclamat a Illa, des d’un acte d’ERC, que “entre el PSOE i els col·legues de Madrid esculli Catalunya”.

Sánchez condemna Catalunya a la cua de l’execució pressupostària

Junqueras ha fet una crida a tot el país, inclosos els agents econòmics, a no resignar-se. “Davant qui accepta que les infrastructures del país no són les que mereix, volem ser els garants de la transformació”, ha afirmat.

ERC ha exigit al president de la Generalitat, Salvador Illa, “patriotisme i ambició” davant el “càstig sistemàtic” que considera que és l’execució pressupostària de l’estat espanyol a Catalunya.

Avui s’ha fet públic que l’estat espanyol va invertir un 52% més a Madrid que a Catalunya el primer semestre del 2024. La secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, ha reclamat a Illa, des d’un acte d’ERC, que “entre el PSOE i els col·legues de Madrid esculli Catalunya”.

Sánchez condemna Catalunya a la cua de l’execució pressupostària

Junqueras ha fet una crida a tot el país, inclosos els agents econòmics, a no resignar-se. “Davant qui accepta que les infrastructures del país no són les que mereix, volem ser els garants de la transformació”, ha afirmat.

El ministre de Defensa d’Israel, Israel Katz, ha anunciat que l’exèrcit israelià controla completament un corredor de terra estratègic al sud de la franja de Gaza, cosa que converteix Rafah en una zona de control israelià.

L’anunci arriba una volta que el diari Haaretz revelés que l’exèrcit pretenia d’incorporar Rafah i els barris del voltant a la franja de seguretat que Israel estableix al llarg de la frontera, l’autoanomenada “zona de seguretat israeliana”.

La zona afectada se situa entre la ruta de Filadèlfia, al sud, i la ruta de Morag, al nord. Abans de la guerra, hi vivien prop de 200.000 palestins, però ara ha estat gairebé desallotjada del tot a causa dels atacs de l’exèrcit israelià.

En una declaració, Katz ha dit que aquesta és la darrera oportunitat perquè els habitants de Gaza expulsin Hamàs i s’alliberin els ostatges, cosa que, segons ell, permetria d’aturar la guerra.

Katz ha afegit que el corredor de Netzarim, al centre de Gaza, també s’amplia i que s’ha ocupat més territori. A més, ha dit que s’hi permetrà “el pas voluntari” cap a uns altres països “per a tots els interessats”, segons “la visió del president dels EUA, que volem fer realitat”.

Tomàs Alcoverro: “Cap dels estats del voltant de Gaza no vol tenir-hi res a veure”

El periodista i editor del Diari La Veu del País Valencià, Moisès Vizcaino, ha denunciat que ha estat víctima d’una discriminació lingüística a València. Segons que ha explicat a X, els fets han passat en un establiment de Panaria al carrer de l’Hospital.

Vizcaino ha estat increpat quan ha demanat un cafè amb llet en català, i els treballadors l’han qualificat de maleducat. “Fins ara, sempre m’havien atès correctament. Tres persones histèriques. Això sí, a tots els guiris atesos…”. I continua: “Es mereixen una acció conjunta de cinquanta consumidors tots seguits demanant en valencià a vore què faria l’empresari.”

Hui he patit discriminació lingüística i la parauleta maleducat per demanar un cafè amb llet i no cedir a parlar en castellà. Al Panaria del carrer Hospital de València. Fins ara sempre m’havien atès correctament. 3 persones històriques. Això si a tots els guiris atesos … pic.twitter.com/aC64OYhKi3

— Moisès Vizcaino (@MoisesVizcaino_) April 11, 2025

La Plataforma per la Llengua ha posat a disposició de Vizcaino el servei de queixes perquè pugui denunciar la situació. Vizcaino ja ha dit que farà la queixa formalment.

El periodista i editor del Diari La Veu del País Valencià, Moisès Vizcaino, ha denunciat que ha estat víctima d’una discriminació lingüística a València. Segons que ha explicat a X, els fets han passat en un establiment de Panaria al carrer de l’Hospital.

Vizcaino ha estat increpat quan ha demanat un cafè amb llet en català, i els treballadors l’han qualificat de maleducat. “Fins ara, sempre m’havien atès correctament. Tres persones histèriques. Això sí, a tots els guiris atesos…”. I continua: “Es mereixen una acció conjunta de cinquanta consumidors tots seguits demanant en valencià a vore què faria l’empresari.”

Hui he patit discriminació lingüística i la parauleta maleducat per demanar un cafè amb llet i no cedir a parlar en castellà. Al Panaria del carrer Hospital de València. Fins ara sempre m’havien atès correctament. 3 persones històriques. Això si a tots els guiris atesos … pic.twitter.com/aC64OYhKi3

— Moisès Vizcaino (@MoisesVizcaino_) April 11, 2025

La Plataforma per la Llengua ha posat a disposició de Vizcaino el servei de queixes perquè pugui denunciar la situació. Vizcaino ja ha dit que farà la queixa formalment.

Un home d’uns cinquanta anys ha mort apunyalat en una baralla al Port Esportiu de Roda de Berà (Tarragonès). Vora les 2.00, la policia local ha rebut l’avís que hi havia una persona ferida de gravetat per arma blanca a la zona del port.

Els Mossos d’Esquadra s’han desplaçat al lloc dels fets i han pogut comprovar que hi havia un home mort per un atac amb arma blanca. Els efectius del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) només han pogut certificar la defunció de la víctima, a causa d’una ganivetada al pit.

Els Mossos d’Esquadra de la Regió Policial del Camp de Tarragona s’han fet càrrec de la investigació i cerquen l’autor o autors de l’agressió mortal. El cas és sota el secret de les actuacions.

Ione Belarra ha estat reelegida avui secretària general de Podem en la cinquena assemblea estatal del partit, amb el suport del 90% dels vots emesos. L’elecció s’ha fet amb una participació de 27.172 inscrits, molt per sota dels 45.753 que van votar en l’anterior assemblea, quan Belarra va rellevar Pablo Iglesias amb un 86% de suport.

Belarra era l’única candidata que havia aconseguit els avals necessaris per a optar al càrrec i comença ara el segon mandat al capdavant del partit. Al seu costat continuarà Irene Montero, eurodiputada i figura destacada de l’organització, que exercirà de número dos en el Consell Ciutadà Estatal, l’òrgan de direcció política de Podem.

Montero, que fa poc va expressar la voluntat d’impulsar una candidatura unitària de l’esquerra per a les pròximes eleccions espanyoles, mantindrà així el tàndem amb Belarra dins la cúpula del partit.

Les delegacions dels Estats Units i l’Iran han reprès avui a Masqat (Oman) les converses sobre el programa nuclear iranià, en el primer contacte d’aquesta magnitud d’ençà del trencament el 2018. Aquell any, la primera administració de Donald Trump va decidir de sortir unilateralment del Pla d’Acció Integral Conjunt (JCPOA), l’històric acord nuclear que l’Iran havia signat tres anys abans amb les grans potències mundials.

Segons que ha remarcat Teheran, les negociacions d’avui són indirectes. Tot i això, Washington confia que hi pugui haver una trobada entre el ministre d’Afers Estrangers iranià, Abbas Araqchi, i l’enviat dels Estats Units, Steve Witkoff. Per a tots dos estats, aquest acostament representa una oportunitat clau per a revisar les condicions de l’acord nuclear i, potser, obrir una via cap a la resolució diplomàtica del conflicte.

Un retorn marcat pel recel

L’acord original obligava l’Iran a demostrar el caràcter pacífic del seu programa nuclear, a canvi de l’aixecament de sancions internacionals i el retorn als mercats globals. Però Trump va abandonar el pacte bo i al·legant que no donava resultats i que l’Iran estava a punt d’aconseguir una arma nuclear, tot i les negatives reiterades de Teheran.

D’aleshores ençà, l’Iran s’ha anat allunyant dels compromisos amb l’Organització Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA). El novembre, en resposta a una resolució condemnatòria d’aquesta agència, va anunciar que activava “un nombre substancial” de centrifugadores avançades per a enriquir urani, i va qualificar la decisió de l’OIEA de “polititzada i destructiva”.

Aquest nou intent negociador arriba en un context de màxima tensió, sobretot per les confrontacions armades entre l’Iran i Israel arran de la guerra de Gaza i per l’assassinat del general Qàsem Soleimani en un atac dels EUA el 2020. Malgrat tot, Trump ha expressat la voluntat de cercar un acord acceptable per evitar una intervenció militar. “Tothom estarà d’acord que és millor arribar a un acord”, va dir dilluns, tot afegint que no voldria veure’s implicat en l’alternativa.

Teheran hi va amb prudència

De Teheran estant, les paraules de Trump han estat rebudes amb una barreja de voluntat de diàleg i recel. El portaveu del ministeri d’Afers Estrangers de l’Iran, Esmaeil Baqaei, ha dit que la delegació iraniana s’ha desplaçat a Masqat “amb seriositat i una vigilància sincera”, i ha demanat als EUA que valorin aquest gest de bona fe. “No jutgem abans. No prediem. Reflexionarem i respondrem en conseqüència”, ha dit a X.

Baqaei forma part de la delegació iraniana, juntament amb el vice-ministre d’Afers Polítics, Majid Tajt Ravanchi, i el vice-ministre d’Afers Internacionals i Legals, Kazem Gharibabadi.

Ja a Masqat, el ministre Abbas Araqchi ha reiterat que no s’espera cap trobada directa amb els representants dels EUA i ha remarcat que la reunió se centrarà exclusivament en l’acord nuclear. Amb tot, ha deixat oberta la porta a futures converses si hi ha voluntat política de totes dues bandes: “Volem arribar a un acord just i honorable des d’una posició d’igualtat”, ha declarat en un vídeo difós per la radiotelevisió estatal iraniana.

“Una reunió clau per a aclarir qüestions bàsiques”

Araqchi ha insistit que aquesta trobada és molt important per a l’Iran perquè hauria de permetre “d’aclarir moltes qüestions bàsiques i fonamentals”, i ha admès que podria ser el primer pas per a establir un calendari de negociacions. “Encara és massa aviat per a parlar d’això, però si hi ha voluntat real, podria començar un procés cap a una entesa”, ha dit.

Aquest gest diplomàtic s’emmarca dins una estratègia més àmplia de totes dues parts per a reduir la tensió a l’Orient Mitjà, en un moment en què els aliats dels Estats Units –com ara Israel– tenen una actitud bel·ligerant contra la república islàmica i reclamen una resposta més contundent al seu programa nuclear.

Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

a càrrec de Gemma Tomàs - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Catalunya torna a ocupar el darrer lloc en execució pressupostària de l’estat espanyol. Durant el primer semestre del 2024, només es van gastar 456 milions d’euros dels més de 2.300 pressupostats, és a dir, tan sols un 20%, segons dades a les quals han tingut accés TV3 i Catalunya Ràdio.

La xifra contrasta amb la mitjana espanyola (34%) i queda molt per sota de la de comunitats comparables, com ara Madrid, on l’execució supera el 57%.

El País Valencià també n’ha sortit damnificat. En aquest cas, l’execució és del 34,09%. Les Illes, en canvi, encapçalen el rànquing amb una execució del 94,28%.

Les dades són d’un informe de la Intervenció General de l’Administració de l’estat espanyol (IGAE) que el govern espanyol ja no publica obertament a la seva web des de fa dos anys. La informació només es pot obtenir mitjançant peticions de transparència o filtracions, com en aquest cas.

Tot i que en termes absoluts Catalunya és la tercera comunitat que rep més fons, l’execució real és la més baixa en proporció. En canvi, Madrid –amb una assignació similar– presenta un grau d’execució gairebé tres vegades més alt. L’informe també constata que Andalusia, que és la segona comunitat que més diners rep, té una execució baixa (23%).

Jordi Goula: “El 2023 a Catalunya es va executar el 45% de les inversions pressupostades i a Madrid, el 212%; això és un drama”

Les infrastructures, el gran forat negre

El gruix de la inversió pendent és, com ja és habitual, en infrastructures. Especialment greu és el cas del ferrocarril. La suma de les partides d’ADIF i RENFE per a Catalunya durant el primer semestre del 2024 presenta una execució conjunta del 17,5%. ADIF només va gastar un 16,7% dels 1.081 milions pressupostats (sense comptar l’alta velocitat) i RENFE, un 23% dels 151 milions assignats.

Aquest incompliment és persistent. Segons que recull TV3 i Catalunya Ràdio, malgrat que ADIF ha duplicat el seu grau d’execució respecte del primer semestre del 2023 (del 8% al 16%), les xifres continuen essent irrisòries i evidencien una manca crònica d’inversió real. A Madrid, en canvi, l’execució ferroviària durant el mateix període ha estat del 34,9%, el doble que a Catalunya.

Aquesta situació afecta projectes clau per al territori, com la millora del servei de Rodalia, una de les prioritats que el govern espanyol sol anunciar amb bombo i platerets, però que després no es concreta en despesa efectiva.

La justificació del govern espanyol

Des de l’administració espanyola s’argumenta que la despesa real augmenta a la segona meitat de l’any, quan es tanquen molts projectes. En part, això és cert perquè l’execució augmenta substancialment l’última part de l’any quan s’acaben de concloure molts projectes.

Tanmateix, aquest increment no és suficient per acostar-se a les xifres de les altres comunitats. Ni tampoc serveix per trencar la tònica d’un incompliment sistemàtic que es repeteix cada exercici. Cada any es pressuposta molt més del que s’executa realment, i Catalunya n’és la principal damnificada.

Unes dades que es deixen de fer públiques

La baixa execució s’afegeix a la polèmica per l’opacitat de l’estat espanyol amb aquestes dades. Des del juny del 2022, el govern espanyol ha deixat de publicar-les de manera automàtica i oberta. Fins aleshores, les dades formaven part del calendari de publicacions anuals del Ministeri d’Hisenda espanyol. Ara, aquest compromís ha desaparegut del web oficial, i només es pot accedir als informes mitjançant peticions al congrés espanyol o filtracions als mitjans.

Aquest canvi coincideix amb una etapa de forta pressió política sobre el govern espanyol, que ha rebut crítiques constants per la manca d’execució a Catalunya malgrat els compromisos pressupostaris.

Per primera vegada, un equip internacional d’astrònoms ha observat com es desperta un forat negre supermassiu que fins ara era inactiu. L’observació ha estat possible gràcies a la combinació d’uns telescopis espacials, i obre una finestra única per entendre el comportament d’aquests objectes extrems de l’univers.

El fenomen ha passat al centre de la galàxia SDSS1335+0728, situada a 300 milions d’anys llum, a la constel·lació de la Verge. Fins fa poc, la galàxia passava desapercebuda, però a final del 2019 va començar a brillar de manera sobtada. D’aleshores ençà, els astrònoms n’han observat canvis molt poc habituals, fins a concloure que l’activació del forat negre n’era la causa.

La regió central de la galàxia s’ha convertit en un nucli galàctic actiu, anomenat informalment Ansky, que emet una lluminositat intensa i compacta. Segons que ha explicat Paula Sánchez Sáez, investigadora de l’Observatori Europeu Austral i cap de l’equip que va començar a estudiar el fenomen, les primeres imatges òptiques van revelar-ne l’activació. Tot seguit, van emprar el telescopi de raigs X Swift, de la NASA, i van revisar dades d’arxiu del telescopi eROSITA. Però en aquell moment, encara no hi havia indicis de raigs X.

Erupcions mai vistes

Va ser el febrer del 2024 quan el grup encapçalat per Lorena Hernández-García, investigadora de la Universitat de Valparaíso (Xile), va començar a detectar esclats de raigs X provinents d’Ansky, emesos a intervals gairebé regulars. Aquesta mena d’activitat s’anomenen erupcions quasi periòdiques (QPE, per les sigles en anglès). Són esclats de curta durada que fins ara només s’havien observat en molt pocs casos.

“És la primera vegada que veiem una QPE en un forat negre que sembla que es desperta”, ha destacat Hernández-García en un comunicat de l’Agència Espacial Europea (ESA). Aquesta situació permet els astrònoms d’estudiar el procés en temps real, gràcies als telescopis espacials de raigs X XMM-Newton (de l’ESA) i NICER, Chandra i Swift (de la NASA).

Tot i això, els científics encara no entenen què causa exactament aquestes QPE. El primer cas es va descobrir el 2019 i, des de llavors, només se n’han detectat uns quants més. “Estudiar Ansky ens ajudarà a entendre millor l’evolució dels forats negres”, ha remarcat Hernández-García.

Joan Anton Català: “Podríem tenir vida extraterrestre davant dels nassos i no saber-la veure”

Què hi ha darrere les erupcions?

Els forats negres atrauen la matèria del voltant, que pot formar un disc d’acreció: un disc de gas i pols calent, lluminós i de rotació molt ràpida. En alguns casos, aquest material pot provenir d’una estrella desintegrada, però fins ara no hi ha proves que Ansky hagi destruït cap estrella.

L’equip investigador considera que el disc d’acreció d’Ansky pot haver-se format per acumulació de gas veí, no pas per la destrucció d’una estrella. En aquest context, les erupcions poden haver estat causades per un objecte petit –potser una estrella o un altre forat negre– que travessa el disc i en pertorba periòdicament el material, cosa que genera xocs molt energètics.

“Les erupcions de raigs X d’Ansky són deu vegades més llargues i més lluminoses que les QPE típiques”, ha explicat Joheen Chakraborty, doctorand de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). “Cada esclat allibera cent vegades més energia que els observats fins ara. A més, tenen la cadència més llarga registrada mai: uns 4,5 dies.”

Aquestes característiques posen a prova els models actuals sobre el funcionament de les QPE. Les observacions d’Ansky desafien les idees establertes i poden obligar a revisar a fons el coneixement que tenim dels forats negres supermassius i els seus cicles d’activitat.

Experts de l’Organització de les Nacions Unides han advertit que el comerç mundial pot contreure’s d’un 3% a causa dels nous aranzels dels Estats Units. Tot i això, a mitjà termini i a llarg termini, aquesta situació també pot “reformular i impulsar” vincles comercials regionals que fins ara no s’han desenvolupat prou.

Pamela Coke-Hamilton, directora del Centre de Comerç Internacional (ITC, per les sigles en anglès), ha dit que hi haurà canvis en les cadenes de subministrament i una reavaluació de les aliances globals, cosa que pot tenir conseqüències geopolítiques i econòmiques importants. Entre els països més afectats, ha esmentat Mèxic, la Xina i Tailàndia, però també alguns del sud d’Àfrica, i els mateixos EUA.

Coke-Hamilton ha expressat preocupació per la reacció de la Xina, que ha augmentat els aranzels als productes dels EUA com a represàlia. També ha alertat de la situació de Mèxic, que ja ha perdut pes en mercats com ara el dels EUA, la Xina, Europa i alguns països llatinoamericans, i només ha aconseguit guanys modestos en llocs com ara el Canadà, el Brasil i, en grau més baix, l’Índia.

Els economistes catalans opten per esgotar la negociació amb els EUA | “La píndola” de Jordi Goula 

Un sistema inestable i imprevisible

En aquest context, la directora de l’ITC ha criticat la pausa de noranta dies en la implantació dels aranzels anunciada per Donald Trump. Ha remarcat que aquesta mena de mesures no aporten estabilitat ni previsibilitat i que, per tant, perjudiquen el comerç global.

“Encara que hi hagi una pròrroga rere una altra, el fet que no hi hagi estabilitat ni previsibilitat afecta el comerç, les empreses i les decisions que es prenen en temps real”, ha dit.

Segons que ha afegit, no és la primera vegada que el sistema econòmic mundial té sacsejades, però aquest episodi pot ser “una mica més dur i més inestable” que els precedents.

Les declaracions de Coke-Hamilton arriben poc després de l’anunci de Trump sobre una pausa de noranta dies en l’aplicació dels aranzels decretats el 2 d’abril. Aquesta moratòria afecta tots els països que han començat negociacions per a resoldre les disputes comercials amb els EUA. Mentrestant, s’aplicarà un aranzel temporal del 10% i es reforçaran les mesures contra la Xina amb un increment del gravamen del 125%.

Avui, 12 d’abril de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• La diada del Vint-i-Cinc d’Abril arriba a Alacant per defensar la valencianitat del sud del país
• Treballar a l’estació de la Molina i dormir a l’aparcament, una altra cara de la crisi de l’habitatge
• Jordi Robirosa: “No és acceptable que hi hagi periodistes de TV3 que no enraonin bé en català”
• “Els desenterrem amb els uniformes posats”: com van acabar un grup de paramèdics palestins en una fossa comuna de Gaza?
• 10 llibres de salut i benestar emocional per a regalar aquest Sant Jordi 2025
• El català que va triomfar a Londres parlant pingüinès | “Com a casa” de Martí Crespo
• “Gràcies”, “no es mereixen”: agraïments i respostes en català | Article de Jordi Badia
• Marta Vives: “Com seria conèixer la nostra mare a l’edat que tenim ara?”
• La privatització del sentiment nacional | “Bots i barrals” d’Ot Bou

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

El magistrat del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha criticat en un acte públic a Granada la llei d’amnistia tot dient que la seva raó és “únicament política i partidista, sorgeix per uns motius que res tenen a veure amb les exigències constitucionals”.

Durant una conferència conjunta del Col·legi d’Advocats de Granada i la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, Llarena ha dit que es tracta d’una autoamnistia, que no té consens i assegura que tampoc té un interès constitucionalment legítim i, per tant, és del parer que la norma no és vàlida.

Llarena, que va instruir la causa contra el procés, ha explicat per què ha decidit de no aplicar la llei d’amnistia a Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig per delicte de malversació. I s’ha mostrat convençut que el recurs d’empara presentada davant el TC contra aquesta decisió no té recorregut: “Estic personalment convençut, i amb arguments jurídics sòlids, que aquest recurs no té recorregut des del punt de vista de la mateixa doctrina constitucional”.

Per Llarena, a més, la competència per interpretar la norma correspon a la jurisdicció ordinària, no al Tribunal Constitucional. “És la primera vegada que hem hagut d’interpretar una llei d’amnistia en el Suprem, però sí que hem interpretat moltes vegades el delicte de malversació i, en 200 anys d’història jurisprudencial, sempre ha donat la mateixa interpretació penal a la malversació”, ha assegurat.

Broadcasting House
Portland Place, Londres, Gran Bretanya
Mapa a Google

Un dels èxits sonats de la programació televisiva infantil mundial del tombant de segle va ser la sèrie d’animació Pingu, que seguia els passos d’un pingüí i la seva colla d’amics al pol sud. Creada amb plastilina i la tècnica de l’stop-motion pels animadors Otmar Gutmann i Harald Muecke, les primeres quatre temporades dels dibuixets foren produïdes i emeses pel canal suís SF DRS del 7 de març de 1990 al 9 d’abril de 2000 amb la participació estel·lar de l’actor milanès Carlo Bonomi (1937-2022), que hi interpretava tots els personatges de la sèrie amb un llenguatge inventat per ell mateix: el pingüinès. Malgrat que era format per sons inintel·ligibles, la veritat és que no necessitava traducció, cosa que va ajudar a consolidar la producció més enllà de la Confederació Helvètica. Fins al punt, de fet, que la productora britànica HIT Entertainment s’hi va interessar i va acabar estirant les aventures d’en Pingu i companyia dues temporades més, de l’1 d’agost de 2003 al 3 de març de 2006, per a BBC Two. En aquella segona etapa, Bonomi va cedir el testimoni a dos joves actors establerts a Londres i amb experiència en mímica: el també italià Marcello Magni i el català David Sant.

David Sant (1968) ha explicat alguna vegada que va descobrir el teatre a disset anys gràcies al seu professor de literatura i posteriorment va treballar al Teatre Nacional de Roma com a intèrpret de màscares en obres com ara Memòries d’Adrià. A la dècada dels anys 1990 es va traslladar a viure al Regne Unit, on va exercir tant de director com d’actor en companyies de teatre, de mim, d’acrobàcia i de titelles amb què va obtenir, en alguns casos, premis en festivals internacionals. Una de les companyies per on va passar i que més l’han marcat va ser Peepolykus, a la qual es va afegir quan arrencava, el 1996: des del començament, ha estat reconeguda per un estil de comèdia “anàrquic, sublim i ridícul” que s’ha comparat sovint amb el dels Germans Marx, el de Buster Keaton i el del grup Monty Python.

Amb tot aquest bagatge a l’esquena, doncs, el 2003 fou seleccionat juntament amb Marcello Magni per a posar la veu a la cinquena i sisena temporades de Pingu, una experiència que recordava així en una entrevista al Guardian de fa uns quants anys: “Quan una productora britànica va comprar-ne els drets, el 2001, van veure que els calia algú que pogués parlar el pingüinès tan bé com l’inventor d’aquell llenguatge, Carlo Bonomi, de manera que els vaig enviar el meu currículum. Necessitava els diners. Havia fet ronda amb la meva companyia de teatre i les coses sempre anaven una mica justes.”

Sobre el llenguatge peculiar de la sèrie, afegia: “La llengua sona una mica aleatòria, però en el fons és molt precisa. Teatralment, és com el grammelot, una tècnica utilitzada al teatre i a la commedia dell’arte durant segles. És concebuda per a sonar com una llengua real i el públic pot endevinar què significa, però bàsicament és un galimaties.” Els rodatges eren esgotadors, confessava: “Els animadors havien d’escriure cada episodi en anglès i després es filmaven les escenes amb els ninots. Tot seguit, havíem de traduir els texts al pingüinès i enregistrar els diàlegs fixant-nos en els personatges a la pantalla.” Sant i Magni doblaven, per dir-ho d’alguna manera, fins a disset personatges, i en general a cada capítol s’inventaven gairebé sempre totes les paraules, malgrat que algunes, per l’ús recurrent, s’acabaven consolidant amb una forma més o menys concreta, com ara tellibelli (joguina) i ciochilani (beure).

Sobre l’experiència, també comentava: “No cobràvem drets, tan sols una tarifa diària. Aleshores no en sabíem res, d’aquest aspecte del negoci: només fèiem teatre físic. Si ho haguéssim sabut, ja seríem milionaris!” Ara, cal dir que les dues temporades posant veu al pingüí més mediàtic i famós entre els infants del planeta li van obrir la porta a la BBC i més cadenes britàniques, que van voler continuar explotant el seu talent a la televisió. D’aleshores ençà, va començar una llarguíssima carrera també en el terreny audiovisual com a doblador, actor, productor i guionista d’un gran nombre de comèdies de situació i dramàtiques. Ha format part d’ençà de llavors, sigui actuant, doblant o dirigint, de sèries ben conegudes a la Gran Bretanya com ara My Spy Family, Hotel Trubble 3, The Revolting World of Stanley Brown, Jonathan Creek, Home, Spitting Image 2, Stella, Paddington 2 i especialment de les últimes quatre temporades de Benidorm, un serial multipremiat que es va emetre del 2007 al 2018 amb molt d’èxit, sobre les vivències d’un grup de turistes britànics en un hotel fictici a la ciutat de la Marina Baixa.

I una mica més: El caràcter improvisat dels diàlegs en pingüinès afavoria, en algun cas, l’aparició d’algunes frases en la llengua materna dels dobladors, tal com van detectar nombrosos televidents catalans al vintè capítol de la cinquena temporada. Si es para bé l’orella, es pot sentir el carter com, de sobte, deixa anar unes quantes paraules clarament en català.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

A l’estació d’esquí de la Molina (Baixa Cerdanya), quan el dia acompanya i el blanc ho impregna tot, l’aparcament és a vessar de vehicles, sobretot el cap de setmana. Arriben a primera hora i se’n van a mitja tarda. Però aquesta temporada n’hi ha hagut un de fix que pràcticament no s’ha bellugat. Una furgoneta Citroën Jumper de color negre equipada per acampar.

Dídac Pascual, de vint-i-set anys i veí de Sant Pere de Ribes (Garraf), hi ha fet nit entre setmana d’ençà de començament de gener fins al 31 de març. Ha treballat a l’estació d’esquí fent tasques de manteniment i seguretat de les instal·lacions (és a dir, de píster, com s’anomenen). Li hauria agradat haver trobat algun habitatge de lloguer. Tampoc no cercava gran cosa. Un pis amb una habitació petita o per compartir amb algú. Però ha estat impossible.

El preu de l’habitatge al Pirineu, i concretament a la Cerdanya, és pels núvols. La crisi és tan greu que expulsa els veïns de casa seva i els obliga a anar-se’n a viure en uns altres indrets. Pascual ha fet de temporer a l’estació d’esquí i ha topat de ple amb aquesta crua realitat. I no és l’únic. Venia de fora i no ha tingut més remei que agafar la furgoneta del seu germà i fer nit a l’aparcament de l’estació. És una altra cara de la crisi de l’habitatge, una més.

La crisi de l’habitatge a Andorra: què es pot fer amb les competències d’un estat?

Destinar el 70% del sou al pis

Pascual ha estudiat un cicle mitjà d’esports, amb explotació en estacions d’esquí, i va fer pràctiques a Boí Taüll. Quan va acabar, l’any 2020, va fer un bon grapat de feines. Però l’any passat va enviar el currículum a la Molina, i poc s’imaginava que acabaria dormint a l’aparcament de l’estació.

La primera vegada que li van trucar, va refusar-ho perquè ja va veure que era molt complicat de trobar-hi un habitatge. “Si llogava un pis, hi havia de destinar el 60% o 70% del sou”, explica. Uns preus que l’ofegaven, amb una capacitat d’estalvi limitadíssima. Però li van tornar a trucar, i aleshores va valorar per primera vegada de fer servir la furgoneta que la família s’emportava de vacances.

Reconeix que no tenia gens clar de viure-hi, però finalment hi va accedir, pensant que seria una opció temporal mentre no trobés una alternativa. Però, malauradament, no en va trobar cap. “Si volia viure sol, havia de pagar uns vuit-cents euros a partir d’un sou que no és pas gaire gran. Hi havia habitacions amb pisos en mal estat, compartint pis amb cinc persones més, amb habitacions turístiques amb cadenat, gent de nacionalitats diferents. No es generava cap espai de convivència”, reflexiona.

La furgoneta on ha dormit en Dídac (fotografia: cedida).

Viure a l’aparcament reconeix que l’ha afectat, sobretot al començament, que és quan diu que se li va fer més dur. “Al final, t’hi acostumes i ho converteixes en rutina. La gent va al lloc de feina, treballa i se’n va a casa. Casa meva era al pàrquing, davant la feina”, diu. La seva jornada era de dilluns a divendres. El cap de setmana fa d’àrbitre de bàsquet i sempre tornava a Sant Pere de Ribes, tret d’algun dia, i ho aprofitava per rentar la roba.

Quan va començar a treballar, va deixar clar d’un bon començament a l’empresa que li calia una dutxa. Explica que a la Molina no li ha posat mai cap problema, ans al contrari, i destaca que a l’empresa no li fa cap mena de gràcia que hi hagi treballadors vivint en furgonetes. “Una cosa és que no els faci il·lusió, una altra és que no ho puguin evitar”, explica.

Pascual ha combinat la feina a la Molina i l’arbitratge amb els estudis universitaris a distància de comunicació a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Algunes de les classes les ha fetes en un bar de kebabs de la Molina. “A la furgoneta tinc llum amb plaques solars, però no tinc endolls ni corrent. Quan el portàtil es quedava sense bateria, anava al kebab i me’l deixaven carregar molt amablement. Hi feia una cervesa i a vegades hi sopava. Eren molt amables”, diu. I si la temporada vinent li tornen a trucar, què farà? “M’ho hauré de pensar. He estalviat diners a costa d’un estil de vida que no tothom està disposat a fer”, diu.

El parlament valida la regulació del lloguer d’habitatges de temporada després del pacte entre el govern, ERC, els Comuns i la CUP

“A final de mes aniria molt escanyat”

Dídac Pascual no és l’únic treballador que ha fet nit a l’aparcament de la Molina. D’ençà del començament de temporada, Lluís Portabella, de quaranta-sis anys i veí de Sallent (Bages), també hi ha tingut instal·lada la furgoneta un parell de dies la setmana, el dimarts i el divendres. La resta de dies pujava i baixava de Sallent, on feia nit a casa als pares.

La seva situació és un xic diferent. Portabella fa de píster a la Molina d’ençà de l’any 2013. Aquesta és la tretzena temporada que hi és, i ara és el delegat del sindicat CGT a la Molina. Diu que l’any passat van fer vaga i no sabia si el farien fora i que, arran d’aquesta incertesa, va optar per aprofitar una furgoneta Volkswagen Transporter. Només hi té calefacció i un llit que va muntar ell. Enguany, la temporada la va començar al novembre i plegarà el 17 d’abril.

Portabella sempre havia llogat un pis. Pagava uns cinc-cents cinquanta euros per un de minúscul d’una sola habitació dalt de tot de la Molina. Ara potser també podria pagar-ne un: “Tampoc no sóc precari”, diu. Ara bé, a final de mes aniria molt escanyat, com passa, desafortunadament, a tanta gent.

Els preus han pujat moltíssim i s’ha desdit de cercar pis. “Amb el sou, potser el podria pagar, però he optat per aprofitar la furgoneta i fer-ho d’una altra manera. Al final, si sumes les despeses, te’n vas als set-cents euros el mes”, explica. S’ho ha pogut muntar per pujar i baixar i paga el peatge del túnel del Cadí. Destaca que la feina a la Molina és de temporada i que a l’estiu és a casa i treballa fent manteniment de carreteres. Així i tot, lamenta que la crisi de l’habitatge s’agreugi i que cada dia hi hagi gent més gent amb dificultats per a assumir el preu d’un habitatge.

Palma fa marxa enrere i permetrà de dormir en caravanes