Agregador de canals

[VÍDEO] Jorge Fernández Díaz: “M. Rajoy suposo que és Mariano Rajoy”

Vilaweb.cat -

L’ex-ministre d’Interior espanyol Jorge Fernández Díaz, que compareix avui en la comissió d’investigació de l’operació Catalunya del congrés espanyol, ha assenyalat que l’ex-president Mariano Rajoy era la persona que hi havia darrere de “M. Rajoy“, el nom que apareix en la comptabilitat B del Partit Popular (PP) dels papers de Luis Bárcenas. Fernández Díaz és la primera personalitat del PP que ho reconeix.

“M.Rajoy suposo que és Mariano Rajoy”, ha dit Fernández Díaz en resposta a una pregunta a la secretària general de Podem, Ione Belarra. Belarra, aprofitant que Fernández Díaz ha publicat recentment un llibre sobre aparicions marianes –anomenat El tiempo de María–, li ha demanat si podia “aclarir l’aparició mariana de M. Rajoy que apareix als papers de Bárcenas”. Rajoy ha evitat de parlar-ne en la seva compareixença, que s’ha fet abans de la de Fernández.

Rajoy ho nega tot | Crònica de les evasives de l’ex-president del govern espanyol 

“Si em pregunta qui és M. Rajoy, no cal ser doctor en ciències polítiques”, li ha respost Fernández Díaz. Belarra s’ha mostrat sorpresa per la resposta: “Això penso jo, però ningú no ho reconeix. Me n’alegro que ho reconegui algú del PP”. Fernández Díaz ha insistit: “Si la pregunta simplement és si crec que M. Rajoy es refereix a Mariano Rajoy, raonablement, penso això”.

El nom de M. Rajoy apareix en els anomenats papers de Bárcenas, una sèrie de documents manuscrits per l’ex-tresorer del PP, Luis Bárcenas, en els quals es detallen pagaments en negre a dirigents del partit provinents d’una caixa B finançada per donacions d’empreses.

Segons aquests documents, M. Rajoy hauria rebut uns quants pagaments en sobres durant els anys en què Mariano Rajoy era ministre i posteriorment dirigents del PP. Tot i això, l’ex-president espanyol sempre ha negat qualsevol vinculació amb aquests fets i mai s’ha pogut provar jurídicament que fos ell qui apareixia en els papers.

Rajoy ho nega tot

Vilaweb.cat -

Mariano Rajoy no sabia res de l’operació Catalunya. No té res a veure amb la creació de proves falses per a desacreditar els dirigents independentistes. No va ordenar que el seu ministre d’Interior i mà dreta durant gran part de la seva carrera política, Jorge Fernández Díaz, maquinés per filtrar informes falsos a mitjans de comunicació, ni tan sols ho sabia. No va facilitar que el seu cap de gabinet, Jorge Moragas, convertís la xicota de Jordi Pujol Ferrussola en una confident per mirar de treure draps bruts sobre la família Pujol. I no va amenaçar els dirigents de la Banca Privada d’Andorra (BPA) ni el govern andorrà perquè li donessin informació bancària sobre polítics independentistes, ni va fer caure el banc perquè no ho van fer. Aquest és el relat que ha volgut vendre en la seva compareixença a la comissió d’investigació de l’operació Catalunya, que es fa al congrés espanyol.

Rajoy era un dels noms destacats de la llista de compareixents, però no hi ha hagut cap sorpresa i no s’ha mogut del guió que segueix de fa anys, negant-ho tot. Darrerament, no és habitual poder escoltar en públic qui va ser president del govern espanyol entre el 2011 i el 2018, tot i que fa poques setmanes va presentar el seu llibre en un espai amable com El Hormiguero. Sabedor que l’audiència d’avui no seria tan amable, hi ha arribat acompanyat d’una quinzena de diputats del PP que l’aplaudien amb cops a la taula i escridassaven els altres diputats quan el collaven, i ha exhibit el seu to característic, un equilibrisme entre les evasives i la retranca gallega marca de la casa. Malgrat la pressió, Rajoy ha sostingut la tesi de la ignorància i la negació dels fets, i no ha tingut problemes per a sortir a l’atac contra els diputats que més l’irritaven, com Gabriel Rufián, a qui ha titllat d’irresponsable per, suposadament, haver empès Puigdemont a proclamar la independència amb l’històric piulet de “les 155 monedes de plata”. O el socialista Manuel Arribas, que l’ha tret de polleguera fins al punt que Rajoy li ha contestat que era “un maleducat, ofensiu i mentider”. “Representa que jo he de saber què feien 100.000 policies, i l’actual president del govern no sabia què feia el seu ministre de Transports, que a més era el segon del Partit Socialista. Expliqui això i deixi d’insultar-me”, li ha dit.

“No tinc cap coneixement de l’existència d’una denominada operació Catalunya.” “No tinc coneixement de cap trama parapolicíaca ni de les presumptes irregularitats que s’investiguen.” “No em va arribar cap nota informativa de Fernández-Díaz sobre la iniciativa de posar en marxa una activitat delictiva.” “No recordo que Fernández Díaz em digués que es reuniria amb el senyor Pujol.” “Aquesta senyora que ha citat [Victòria Álvarez] no sé ni qui és.” “Mai he conegut l’informe PISA [acrònim de Pablo Iglesias Societat Anònima, sobre un suposat finançament irregular de Podem], que no és ni un informe oficial ni va signat per ningú.” “No puc convertir-me en un comentarista d’allò que fan o no fan els altres, encara menys, d’esdeveniments que no em consten.” Rajoy ho ha negat tot, i ha explicitat que ell duia preparats uns temes –per què es va reunir amb el cap de govern andorrà Toni Martí i què n’opina de la comissió rogatòria que va demanar la jutgessa andorrana que l’ha encausat–, i ha demanat que li preguntessin sobre això. Fins i tot, s’ha permès treure el seu darrer llibre per a recordar alguns episodis del seu mandat, com ara una reunió amb Puigdemont per a reclamar-li la convocatòria d’un referèndum d’independència. Segons Rajoy, ell ja li va dir que no hi havia cap possibilitat que autoritzés un referèndum, i Puigdemont li hauria contestat que ja ho sabia, perquè a més no tindria poder per a fer-ho.

Rajoy ha donat el tomb al concepte “operació Catalunya” i ha dit que, en tot cas, l’operació que hi va haver va ser el procés d’independència: “No hi ha hagut cap operació Catalunya, més enllà del fet que uns dirigents polítics que van acabar condemnats, que van fer moltes coses. Aquesta és l’operació Catalunya, és l’intent de liquidar una nació amb cinc segles d’història.” En un mateix sentit, ha dit que el seu paper davant de l’Operació Catalunya va ser desarticular-la políticament amb l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola, i ha venut que ell va intentar evitar-ne l’aplicació fins al final, però que no li va quedar cap més opció: “Vaig fer tots els intents perquè no es declarés la independència, perquè si la declarava havia de posar en marxa l’article 155 de la constitució espanyola. Si no ho hagués fet, hauria estat un irresponsable.”

Rajoy ha jugat a fer-se l’orni, i ha recordat les múltiples investigacions judicials que havien afectat el PP per a desacreditar l’existència de la policia patriòtica. “Si és una policia del PP, que malament la fem anar”, ha dit. També ha dit que, d’investigacions judicials per corrupció a Catalunya, n’hi havia hagut sempre, i que no es podien atribuir a la mà del PP des del govern espanyol.

Què feia Rajoy a Andorra?

Mariano Rajoy i els seus ministres Cristobal Montoro i Jorge Fernández Díaz estan encausats a Andorra per un delicte contra la sobirania nacional, arran de les pressions als responsables de la BPA per a aconseguir els suposats comptes bancaris d’Artur Mas, Oriol Junqueras i la família Pujol, amb l’amenaça del tancament del banc andorrà i de la seva filial espanyola, Banco Madrid, cosa que finalment es va produir. Aquest estiu, l’Audiència de Madrid va negar l’ajut judicial que li va demanar la justícia andorrana en forma de comissió rogatòria, amb l’argument que no concretava una exposició dels fets i ni oferia una descripció individualitzada dels fets atribuïts a cada querellat. I ha estat aquesta resposta judicial espanyola la que ha fet servir Rajoy per, un cop més, fer veure que allò no era cosa seva. “Aquella querella ha estat liquidada”, ha dit.

Rajoy ha posat en qüestió la legitimitat de la querella pel fet que s’hagués presentat el 2019, quatre anys després dels fets, i que l’hagués presentada l’Institut de Drets Humans d’Andorra, que ha relacionat amb l’independentisme català. I també ha negat qualsevol amenaça, i ha justificat la relació estreta del seu govern amb l’andorrà no pas per a extorquir-los, sinó amb la voluntat d’ajudar-los a treure’s la llufa de ser un paradís fiscal.

“L’objectiu del meu viatge a Andorra va ser signar un conveni per a evitar la doble imposició i lluitar contra el frau fiscal”, ha dit sobre la visita que hi va fer el 2015, la primera de la història d’un president del govern espanyol. “L’origen va ser un sopar a Madrid amb el cap de govern d’Andorra, perquè Andorra tenia interès que es deixés de dir que era un paradís fiscal. Vam signar acords similars amb altres estats”, s’ha justificat. Ja llavors, el viatge va despertar moltes suspicàcies sobre la possible relació amb el cas Pujol, i l’esfondrament posterior de la BPA no li juga a favor. Tot i això, també ha negat haver tingut cap relació amb el lliurament d’informació bancària falsa a les autoritats dels EUA, que van intervenir la BPA i en van provocar el col·lapse. “En aquella època, jo ni sabia què era el FinCEN”, ha dit sobre l’organisme nord-americà, i ha negat que fos possible que “per un paper que els pugui enviar un policia espanyol li donin tota la credibilitat”.

Final agre i una hora més tard del que era previst

Rajoy ha anat esquivant amb prou habilitat les preguntes dels diputats, però la intervenció del socialista Manuel Arribas l’ha enervat profundament i l’ha fet sortir a l’atac amb acusacions sobre la suposada corrupció del govern de Pedro Sánchez. La darrera intervenció pertocava al PP, en veu de Rafael Hernando, el seu escuder al congrés espanyol durant la presidència, que li ha fet un massatge públic i li ha permès de justificar-se i lloar el seu llegat. Però quan ha acabat, Rajoy encara ha tingut temps de recordar-se dels socialistes i li ha retret que hagin “perdut la dignitat, que és l’última cosa que algú pot perdre”, en paraules seves.

La intervenció de Rajoy s’ha allargat més del previst, fins al punt que ha mogut la compareixença del seu ministre Fernández Díaz, que estava citat a les 13.00 i no ha començat a parlar fins a les 14.30.

Egipte diu que hi ha consens entre els països àrabs per a un pla de reconstrucció a Gaza alternatiu al de Trump

Vilaweb.cat -

El president d’Egipte, Abdel Fattah al-Sisi, assegura que hi ha consens entre els països àrabs sobre el pla de reconstrucció per a Gaza. Després d’una cimera de la Lliga Àrab al Caire, Al-Sisi ha defensat en un missatge a X que el seu pla permetria “als palestins quedar-se a la seva terra sense desplaçaments”, en contraposició al pla del president dels Estats Units, Donald Trump, de convertir Gaza en una “ribera del Pròxim Orient”. 

Al-Sisi espera de negociar amb Trump la reconstrucció de la franja i arribar a una “solució justa de la qüestió palestina” i “l’estabilitat a la regió”.

Segons que informen mitjans àrabs, el pla egipci preveu una primera fase que implicaria desminar la franja, proporcionar uns 200.000 habitatges prefabricats temporals per allotjar 1,5 milions de palestins i restaurar uns 60.000 habitatges parcialment destruïts per acollir unes 360.000 persones més. 

La segona fase seria més llarga i es dedicaria a la construcció d’infrastructures essencials.

El Caire calcula que aquesta reconstrucció costarà uns 53.000 milions de dòlars i durarà uns cinc anys. També preveu un fons sota supervisió internacional per a gestionar els ajuts.

Trump diu que aconseguirà el control de Grenlàndia i insisteix a “recuperar” el canal de Panamà

Vilaweb.cat -

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha reiterat davant el congrés nord-americà la seva voluntat de controlar el canal de Panamà i Grenlàndia. “Necessitem Grenlàndia. Crec que ho aconseguirem. D’una manera o una altra, ho aconseguirem”, ha dit en el seu primer discurs davant el senat i la cambra de representants en el seu segon mandat.

Durant la intervenció, el dirigent nord-americà ha dit que respectava el dret de l’illa –ara com ara dependent de Dinamarca–, però ha afegit que li “donaria la benvinguda” per raons de seguretat nacional i per “fer-los rics”. “Treballem amb totes les parts implicades per mirar d’aconseguir-ho”, ha reiterat. Novament, ha insistit que volia “recuperar” el canal de Panamà i ha elogiat Marco Rubio, que encapçala el Departament d’Estat: “Bona sort, Marco”, ha dit Trump, que n’ha fet broma dient: “Ara ja sabem qui culpar si alguna cosa va malament”, tot i que ha afegit que Rubio faria “una feina fantàstica”.

[VÍDEO] La Pissarreta d’en Partal: Per què tothom parla de sobte de Grenlàndia?

Trump ha justificat la imposició d’aranzels a uns altres països, i els ha justificat dient que tornarien “a fer rics els Estats Units”. “Les noves taxes tenen com a objectiu fer que els Estats Units tornin a ser rics i grans. Això ja passa, i passarà força de pressa”, ha declarat, tot i que ha admès que ocasionaran “algunes pertorbacions petites”. “No ens importen. No seran gaires”, ha promès. Ha admès que hi podia “haver un petit període d’ajustament” per l’aplicació d’aranzels als productes agrícoles estrangers i ha demanat paciència als agricultors nord-americans. També ha demanat que no es consumeixin productes estrangers perquè “poden ser molt bruts i repugnants quan arriben, i perjudiquen els nostres agricultors”.

Aquestes declaracions arriben després de l’entrada en vigor d’aranzels del 25% a Mèxic i el Canadà, i de l’increment dels aranzels a la Xina del 10% al 20%. Aquests dos darrers països han anunciat represàlies, i Trump ha contraatacat dient que els imposaria aranzels recíprocs. “Uns altres països han fet servir aranzels en contra nostra durant dècades, i ara ens toca a nosaltres. És recíproc, d’anada i tornada. Allò que ens imposin com a impost, ho gravarem”, ha dit, incloent-hi ací la Unió Europea.

“El país ha deixat de ser woke

Trump ha celebrat que els Estats Units havien “deixat de ser woke” –una desqualificació conservadora contra els activistes en favor de la igualtat i els drets cívics–, i ha presumit de les seves polítiques contra la diversitat i la inclusió, la immigració irregular i les retallades en despesa pública.

Ha destacat que havia prohibit que els homes competissin “en esports femenins” –en referència a l’exclusió de les dones trans–, que havia impulsat mesures perquè “només hi hagi dos sexes” i que protegia els menors eliminant “el suport a la ideologia de gènere i d’equitat radical”. A més, ha demanat al congrés que criminalitzi les operacions d’afirmació de gènere en menors: “Vull que el congrés aprovi una llei que prohibeixi i penalitzi permanentment els canvis de sexe en nens i posi fi per sempre a la mentida que qualsevol nen pot estar atrapat en un cos equivocat”.

En un discurs d’una hora i quaranta minuts, ha destacat les ordres executives que havia signat fins ara i ha indicat al congrés com havia d’implementar la seva agenda legislativa. Ha demanat retalls fiscals per a “tothom”, finançar l’escut antimíssils Cúpula Daurada i derogar la llei de Joe Biden que destina 52.700 milions de dòlars als semiconductors.

D’altra banda, ha elogiat la tasca d’Elon Musk al capdavant del Departament d’Eficiència Governamental (DOGE), n’ha destacat “l’ofensiva sense precedents” contra els estrangers en situació irregular i ha promès: “Redescobrirem el poder imparable de l’esperit nord-americà”. “Compatriotes nord-americans, prepareu-vos per a un futur increïble, perquè l’era daurada dels Estats Units tot just comença. Serà com mai s’ha vist. Gràcies, que Déu us beneeixi i que Déu beneeixi els Estats Units”, ha clos, ovacionat pels republicans.

La R3 continua tallada pel xoc d’un tren amb una pedra de grans dimensions

Vilaweb.cat -

La línia R3 entre Puigcerdà i Ribes de Freser (Ripollès) continua tallada arran del xoc d’un tren amb una pedra de grans dimensions. La companyia ofereix un servei de bus entre aquestes dues poblacions mentre duren les tasques per a retirar el comboi.

L’incident va passar ahir a les 19.14. Al tren sinistrat, hi viatjaven 16 persones que van ser traslladades a un altre comboi a l’estació de Ribes i van ser ateses pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), que hi va desplaçar quatre dotacions.

Dues persones en estat menys greu van ser traslladades a l’Hospital de Campdevànol i l’Hospital Josep Trueta de Girona i una tercera va rebre l’alta in situ.

Sis dotacions dels bombers van desplaçar-se fins a la zona i van ajudar en les tasques de transbordament del passatge. També van intervenir-hi quatre patrulles dels Mossos.

Protecció Civil ha desactivat aquesta nit l’alerta del pla de protecció civil de Catalunya (PROCICAT) per emergències en el transport de viatgers per ferrocarril (FERROCAT) que havia activat arran de l’accident.

Fi alerta #FERROCAT

Establert transport alternatiu per carretera a la R3 entre Planoles i Ribes de Freser@bomberscat ha col•laborat en el transbordament del passatge i @semgencat ha atès 3 persones, una donada d'alta al lloc i dues traslladades en estat menys greu pic.twitter.com/bsbSztdqNy

— Protecció civil (@emergenciescat) March 4, 2025

Destapen una nova infiltració de la policia espanyola en moviments socials i l’organització Endavant

Vilaweb.cat -

L’abast de l’espionatge policíac als moviments socials i independentista és incert. La Directa destapa avui un nou cas d’infiltració d’una agent de la policia espanyola. Entre el 2018 i el 2020, B. A. G va fer servir el nom fals de Belén Hammad Gómez –també disposava d’un DNI fals– per immiscir-se en les activitats de la Comunitat Palestina de Catalunya, la Coalició Prou Complicitat amb Israel, el Casal Popular 3 Voltes Rebel (Nou Barris) i l’organització independentista Endavant.

La tardor del 2019, arran de la sentència contra el procés, B. A. G. es va involucrar en les protestes del Tsunami Democràtic. Va anar a les convocatòries a l’aeroport de Barcelona, el Pertús i el Camp Nou. Així mateix, segons alguns testimonis, també va tenir un paper destacat en l’anomenada batalla d’Urquinaona.

B. A. G. es presentava com la filla d’una mare madrilenya i un pare de Gaza, tot i que no va donar mai cap més detall sobre la seva família. Segons ella, havia arribat a Barcelona per motius laboral –una feina de comercial– i deia que vivia en un pis de lloguer a l’Hospitalet de Llobregat. 

La infiltració va començar l’octubre del 2018, quan B. A. G. va entrar en contacte amb la presidenta de la Comunitat Palestina de Catalunya, Natàlia Abu-Sharar. Es va implicar en les activitats de l’entitat i en va arribar a administrar el compte de Twitter, ara X, i el correu electrònic. De totes maneres, això només va ser un primer pas, B. A. G. va aprofitar la comunitat per ampliar la seva xarxa i arribar a uns altres col·lectius, com ara el Casal Popular 3 Voltes Rebel i Endavant.

B. A. G. formava part de la 32a promoció de l’Escola de la Policia espanyola a Àvila –una promoció anterior als altres quatre infiltrats destapats per la Directa– i va jurar la bandera el juny de 2018, poc abans de començar la seva activitat. A final del 2020, al·legant un canvi de feina i problemes familiars, se’n va anar de Barcelona, tot i que va mantenir alguns contactes telefònics fins el 2023.

Condemnen l’espionatge

Unes quantes entitats, com Endavant, el Casal Tres Voltes Rebel de Nou Barris, la Comunitat Palestina de Catalunya, han protestat per aquest nou “atac” policíac en els moviments socials i polítics catalans. L’han considerat una “herència franquista” i han lamentat que aquest espionatge, com el de Pegasus, s’empari en la llei franquista de secrets oficials.

Luca Gervasoni, membre de Novact, ha criticat les infiltracions i ha avisat que creen “incertesa i inseguretat” per a totes les persones que volen participar en els moviments socials. Ha demanat als responsables polítics que desenvolupin “mecanismes efectius de control policial i transparència” dels cossos i forces de seguretat i ha advertit que “la llei franquista de secrets policials no pot continuar emparant el secretisme d’operacions que afecten de ple els drets fonamentals de la ciutadania”.

Els representants de les entitats han assegurat, però, que aquest nou cas no els farà tancar-se més en ells mateixos, sinó que hi combatran i respondran amb “més lluita i més autoorganització”.

Les portades del dimecres 5 de març de 2025

Vilaweb.cat -

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Pàgines