ERC ha obert el debat estratègic intern de la segona part del congrés, que acabarà amb l’aprovació definitiva de les tres ponències: la política, l’estratègica i l’organitzativa, a mitjan març. La primera proposta de ponència estratègica, que podrà ser esmenada per les bases a partir d’ara, situa el 2031 com a data simbòlica per a la construcció d’una “majoria social i política favorable al projecte de República Catalana i a l’exercici efectiu del dret d’autodeterminació”. El partit s’agafa al futur centenari de la fundació del partit com a l’horitzó per a la recuperació d’una base social que empenyi a favor d’un referèndum, sense posar-hi data. ERC es compromet a treballar per fer-lo “inevitable”. “Per uns nous 1 i 3 d’octubre que ens duguin a la proclamació de la República Catalana”, diuen. Aquest és el seu objectiu “irrenunciable” i per aconseguir-lo afirmen que no poden descartar “cap via democràtica”. Amb aquesta formulació inclourien, segons fonts del partit, la via unilateral, un potencial focus de discussió interna.

En concret, Esquerra parla de fer valer la força de l’independentisme per la via democràtica i la mobilització, “tot generant costos a l’estat per tal que accepti negociar els resultats d’un referèndum d’autodeterminació”. A més, ERC s’allunya de les cotilles autoimposades en el congrés de Lleida de fa dos anys, on van establir les condicions al referèndum pactat que proposaven: una victòria del sí del 55% i una participació mínima del 50%. La nova ponència estratègica no hi entra.

Mentrestant, proposen d’afavorir “nous espais de sobirania” que impliquin el desmantellament de les estructures de l’estat espanyol a Catalunya i que limiten l’acció dels governs i ajuntaments.

L’objectiu d’ERC és intentar fer valdre el seu paper a les institucions, especialment al parlament català i espanyol, per dotar el país de les eines i estructures institucionals necessàries per a encarar un altre conflicte amb l’estat a partir d’unes condicions “millors” que les que van precedir l’1-O. “Hem de fer possibles les condicions polítiques i socials que ens permetin plantejar un procés transitable i creïble cap a la independència”, afirmen.

El partit també vol fer l’any vinent una conferència nacional sobiranista amb agents socials, formacions i entitats sobiranistes, i alhora impulsar campanyes sobre les raons socials i econòmiques de la independència, especialment en els territoris on hagin obtingut menys suport.

Un catalanisme inclusiu

ERC també posa l’accent en la nació. Defensa un catalanisme inclusiu contra l’onada reaccionària que manté una visió tancada, excloent i ètnica de la catalanitat. Sosté que aquest model no solament divideix i crea desigualtats sinó que desconnecta la nació del seu poble. Parteix, en canvi, d’una concepció cívica de la nació catalana.

La llengua catalana ha de ser l’element vertebrador de la nació, el punt de trobada de la ciutadania, independentment del seu origen o creences, diuen. La ponència política parteix d’una concepció cívica de la nació catalana, basada en un conjunt de persones diverses que volen conviure com una mateixa unitat de sobirania, per poder prosperar “en llibertat i justícia a nivell econòmic, social i cultural”. Aquest catalanisme entén les tradicions com un punt de partida del projecte nacional, no com a essències intocables o delimitadores. En aquesta línia, parlen de la necessitat de promoure i encapçalar grans consensos polítics en defensa de la nació completa, la identitat catalana, la llengua, la memòria democràtica, la cultura i l’escola, i la reconstrucció de ponts amb els partits i les entitats sobiranistes per fixar una estratègia compartida. També ho estenen a aliances programàtiques per a una feina digna, l’alimentació i l’habitatge garantits, la salut pública, l’educació, l’accés a la cultura, la seguretat i l’emprenedoria.

ERC diu que vol adreçar-se de manera transversal als qui se senten únicament catalans, més catalans que espanyols i tant catalans com espanyols. “L’esquerra nacional àmplia és la Catalunya de base republicana del 80%, de les lluites compartides, configurada per les classes treballadores populars, mitjanes, la immensitat de les famílies treballadores”, diuen.

Els pactes amb els socialistes, a banda

ERC no entra a definir la política de pactes a les institucions, tot i que una part del debat polític de la primera part del congrés es va centrar en la conveniència o no de mantenir pactes sistemàtics amb el PSC. Fonts del partit diuen que la comissió de seguiment de pactes abordarà ara l’estat de compliment dels acords amb el PSOE i el PSC i presentarà les conclusions al plenari. Després d’haver descartat de negociar els comptes catalans i espanyols, ERC inclou en la ponència política el model de finançament singular, com a principal prioritat negociadora del partit tant a Barcelona com a Madrid perquè es compleixi la totalitat de l’acord d’investidura de Salvador Illa.

El partit d’Oriol Junqueras, a més, es marca com a objectiu esdevenir el primer partit a Catalunya en nombre de batlles i regidors a les eleccions municipals del 2027. Pretenen que sigui l’arrencada d’un nou cicle polític a l’alça, després de constatar la davallada electoral de tot el cicle anterior. ERC constata una pèrdua notable de votants entre joves i dones, i també un envelliment dels votants i militants. En la diagnosi de la caiguda a les urnes, diuen que no van fidelitzar el vot que havien rebut prestat d’unes altres forces no independentistes durant el 2017 i el 2019 en la seva acció de govern, amb Pere Aragonès al capdavant de la Generalitat. Assenyalen com a possible causa la falta de suport de la CUP i la sortida de Junts del govern, una realitat que “va derivar en una situació d’oposició frontal, mediàtica i multipartidista al govern d’ERC en solitari i als seus líders represaliats”.

Segons la ponència política, el creixement del 2017 fou gràcies al suport rebut d’una part important d’antics electors dels Comuns, del PSC i d’abstencionistes que van votar en clau antirepressiva. Aquest va ser un dels motors de creixement de l’independentisme, diuen. El primer, entre el 2012 i el 2015, fou degut a la il·lusió pel procés independentista. ERC constata que els seus resultats han estat bons quan era percebuda socialment i electoralment com una força independentista d’esquerres si les eleccions eren en clau d’agenda nacional, però n’ha sortit perjudicada quan el marc electoral majoritari el de barrar el pas al govern de dretes i en clau espanyola.

La independència com a objectiu

Sobre la reforma dels estatuts, manté la redacció de l’article 2, en què es defineix com a objectiu la independència dels Països Catalans i l’Aran. D’una altra banda, recupera la capacitat d’investigació de la Comissió de Garanties, que aborda casos com el dels cartells dels germans Maragall. Estableix una nova col·laboració entre la figura del responsable de compliment i la comissió de garanties, que s’hauria de fer efectiva abans que l’executiva rebés les propostes d’obertura d’expedients disciplinaris. El responsable de compliment haurà de “traslladar a la Comissió de Garanties les investigacions i la informació relativa susceptible de determinar infraccions disciplinàries, per a la incoació i instrucció de l’expedient que correspongui”. També estableix que la comissió de revisió disciplinària arbitrarà entre el responsable de compliment i la comissió de garanties en cas que hi hagi un conflicte sobre quin és l’òrgan competent per abordar un expedient en qualsevol fase del procediment. Aquesta comissió serà igualment l’òrgan d’apel·lació d’últim recurs dels militants sancionats a proposta de l’executiva nacional.

Nova crisi política a l’estat francès. El primer ministre francès, François Bayrou, ha recorregut a l’article 49.3 de la constitució, que li permet d’aprovar el pressupost sense necessitat de tenir l’aval del parlament, per primera vegada d’ençà que va assumir el càrrec. Aquest moviment li ha costat la primera convocatòria d’una moció de censura per la França Insubmisa. A hores d’ara, els socialistes ja se n’han desmarcat, cosa que la deixa gairebé sense opcions de prosperar. Ara bé, sí que amenaça de trencar el bloc d’esquerra del Nou Front Popular.

Bayrou ja havia avançat que faria ús de la prerrogativa constitucional per a aprovar els comptes i també el pressupost de la Seguretat Social, conscient que l’article 49.3 faculta la resta de partits per presentar mocions de censura contra el govern. El primer ministre francès ha explicat a l’Assemblea francesa que no era un projecte perfecte, però ha destacat que havia parlat amb tots els grups polítics i ha recordat que es tractava d’un fet inèdit. “Per primera vegada d’ençà de la cinquena república, el nostre país ha arribat al febrer sense pressupost”, ha advertit.

La França Insubmisa, integrada en el Nou Front Popular, ha anunciat que presentaria una moció de censura, immediatament després del discurs de Bayrou. “Aquest govern il·legítim ha de caure”, ha proclamat a les xarxes socials el partit, que aspira a repetir l’èxit de la moció que va fer caure al desembre el gabinet de Michel Barnier.

El fet que el Partit Socialista hagi anunciat que, al contrari que al desembre, aquesta vegada no hi votaria a favor implica, a parer del dirigent i fundador de la França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, que el Nou Front Popular ha quedat reduït a un sol partit.

L’espoliació fiscal que l’estat espanyol aplica a les Illes es va enfilar a 6.226 milions d’euros l’any passat. Ho denuncia l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM), que assegura que perjudica de ple els serveis públics, la sostenibilitat i el progrés social del territori.

Segons que ha informat l’AIReF, entitat finançada per l’estat espanyol, el PIB de les Illes és el que ha crescut més el 2024, amb un 4,2%. Passa dels 42.084 milions d’euros del 2023 als 43.851 milions l’any passat. Segons l’aplicació del criteri del flux monetari de les balances fiscals del 2005 –les úniques publicades pel Ministeri d’Hisenda espanyol– i que reconeixen un saldo negatiu per a les Illes del 14,2%, “això representa un total de 6.226 milions que se’n van cap a Madrid i que ja no tornen pus mai més”.

En un comunicat, l’ASM ha dit que, per fer-se una idea de “la brutalitat de la xifra”, el pressupost no financer de les Illes el 2024 va ser de 6.365,5 milions. És a dir, si les Illes fossin un estat independent “alliberat d’aquest robatori sistemàtic”, es podria duplicar el pressupost destinat als serveis públics. 

També denuncien que l’espoliació dels anys posteriors a la covid, calculada de les xifres definitives del PIB, ha estat “molt superior a la que es desprenia d’estimacions anteriors”.

L’ASM protesta “pel tracte colonial” que dispensa Espanya, que es paga  “amb el deteriorament evident de la qualitat de vida”. Per això, es demana per què els partits polítics de les Illes no expliquen aquestes dades a la població.

Vicente Ordaz ha passat de tertulià de Les notícies del matí d’À Punt a ser entrevistat com a màxim responsable de la casa. En aquesta primera entrevista com a president de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana, CACVSA, Ordaz ha posat l’augment de l’audiència com a gran objectiu del seu mandat que tot just ara comença, i ha posat les cartes damunt la taula: augmentarà el castellà en la programació i estudiarà si també n’afegeix en els informatius. “Si tenim vint-i-quatre hores de banda d’emissió, entenc que, si n’agafes una petita part i l’emets en castellà, millores el servei públic, perquè arribaràs o tindràs la possibilitat que el públic et trie”, ha dit. Quan li han preguntat si això també incloïa els informatius, Ordaz no ho ha descartat i ha dit que s’havia d’estudiar.

La de la llengua als informatius és una línia que no s’ha travessat mai en la radiotelevisió pública valenciana. Només durant una època molt breu, quan es feien notícies sobre poblacions de domini lingüístic castellà, la peça es feia en aquesta llengua.

À Punt es disfressa de Canal Nou

Traure À Punt del debat polític

Vicente Ordaz, que fins ara era cap d’informatius de la COPE, ha dit que es posaria en contacte amb els partits polítics perquè traguessen els mitjans públics del debat, però ha admès que era una petició quasi impossible. “Ho demane públicament, demanaré per favor que ens deixen treballar”. Vicente Ordaz ha dit que no pensava que fins a la setmana passada la televisió fos polititzada. “Tampoc no m’agrada llegir o sentir que els qui ens incorporem al nou projecte venim a polititzar-la d’una altra manera”.

El nou president dels mitjans públics diu que, d’ençà del moment que els partits de l’oposició van demanar la seua compareixença a les Corts, han començat les pressions polítiques. Amb tot, ha desitjat que totes les pressions arriben a ell, i no pas a la seua gent.

El nou llibre d’estil

Vicent Ordaz ha dit que ja es treballava en un nou llibre d’estil més concret, senzill i directe que l’actual. La seua defensa és que el manual diga que quan es parle de poblacions de domini lingüístic castellà, se’n diga el nom en castellà. “Torrevieja és Torrevieja i no Torrevella, i Segorbe és Segorbe i no Sogorb”, ha dit.

Aquesta matinada vinent, hi havia previst el segon intent de desnonament d’en Josep, veí de la Casa Orsola de Barcelona d’ençà de fa més de vint anys. Però aquest matí el Sindicat de Llogateres ha informat que havia quedat novament ajornat, aquesta vegada, fins el 18 de febrer a les 9.30. Així i tot, la concentració de suport que ja s’havia convocat per a avui al vespre per a evitar el desnonament es manté. A continuació, us expliquem a quina hora hi ha la convocatòria i quines actuacions musicals hi haurà.

Escarmentar Albert Ollé, amo de la Casa Orsola: a Barcelona no volem voltors | Mail Obert d’Assumpció Maresma

A quina hora i on és la convocatòria?

Aquesta matinada vinent, a les cinc, era previst el segon desnonament d’en Josep a la Casa Orsola. Per això, el Sindicat de Llogateres havia convocat mostres de suport avui a les nou del vespre i a les tres de la matinada davant la finca, el portal número 137 del carrer de Calàbria amb Consell de Cent. Així i tot, com que aquest matí s’ha suspès el desnonament, la convocatòria de la matinada queda suspesa, però es manté la de les nou del vespre, seguint el model de convocatòria que van fer dijous de la setmana passada, en què van aconseguir d’aplegar mig centenar de persones. Van actuar-hi la Ludwig Band, Joan Colomo i Svetlana mentre en un canal en directe del sindicat es retransmetien taules rodones sobre dret i polítiques d’habitatge.

Per què es manté la convocatòria?

Tot i que el desnonament s’ha ajornat dues setmanes, el Sindicat de Llogaters manté la convocatòria d’aquest vespre per a “celebrar” la victòria de la lluita veïnal pel dret de l’habitatge, que per segona vegada consecutiva en quatre dies ha aconseguit d’aturar el desnonament. De fet, avui, en declaracions als mitjans, Enric Aragonès, un dels portaveus del Sindicat de Llogateres, ha defensat que l’ajornament es devia a la mobilització “sense precedents” d’aquests darrers dies. Segons la nova resolució judicial, que ha pogut consultar VilaWeb, la raó del nou ajornament és la previsió que hi hagi una gran mobilització per a impedir el desnonament i per la impossibilitat de tenir els dispositius necessaris per a dur-lo a terme.

S’ajorna el desnonament de la Casa Orsola fins al 18 de febrer per la gran mobilització prevista

Quines activitats es mantenen?

Les activitats per a la convocatòria d’aquest vespre, doncs, es mantenen. A partir de les 21.00, al balcó principal de la Casa Orsola hi haurà les següents actuacions musicals: Maria Hein, Ginestà, Adala, Gavina.mp3 i Llum.

Un cop acabades les actuacions, hi haurà un sopar popular.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Sindicat de Llogateres (@sindicatlloguer)

La presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, ha anunciat que el seu homòleg nord-americà, Donald Trump, s’havia compromès a aturar durant un mes els aranzels del 25% que havien d’entrar en vigor demà. En aquest sentit, les autoritats mexicanes han acceptat de desplegar 10.000 membres de la guàrdia nacional a la frontera nord per a combatre el narcotràfic —especialment el fentanil— i la immigració il·legal.

Trump ha detallat que les negociacions amb les autoritats mexicanes les encapçalaran el secretari d’Estat, Marco Rubio; el secretari del Tresor, Scott Bessent; i el secretari de Comerç, Howard Lutnick. “Espero poder participar en aquestes negociacions, amb el president Sheinbaum, mentre intentem aconseguir un ‘acord’ entre els nostres dos països”, ha afegit.

Ambdós dirigents han tingut una “bona conversa”, segons Sheinbaum, que ha servit perquè els dos governs hagin arribat a una sèrie d’acords tant comercials com en qüestions de seguretat. En aquest sentit, Trump s’ha compromès a evitar el tràfic d’armes cap a Mèxic.

Sostuvimos una buena conversación con el presidente Trump con mucho respeto a nuestra relación y la soberanía; llegamos a una serie de acuerdos:

1.México reforzará la frontera norte con 10 mil elementos de la Guardia Nacional de forma inmediata, para evitar el tráfico de drogas…

— Claudia Sheinbaum Pardo (@Claudiashein) February 3, 2025

 

L’administració dels Estats Units amenaçava d’imposar aranzels del 25% a les mercaderies procedents de Mèxic. Una situació que també afectarà les mercaderies del Canadà. Amb les de la Xina, es preveu que els aranzels siguin del 10%.

La policia de Santa Coloma de Gramenet ha intervingut un patinet elèctric manipulat que podia assolir els 142 quilòmetres per hora, una velocitat més de quatre vegades superior a la permesa.

Els fets van passar dijous passat, quan agents de la Unitat de Suport i Intervenció Ràpida feien vigilància preventiva al Districte 1 i van veure un patinet elèctric circulant a una velocitat molt elevada per l’avinguda de la Generalitat. Quan van aturar el conductor, van comprovar que el vehicle havia estat manipulat. Els agents el van immobilitzar i van sancionar el conductor amb una multa de 500 euros.

Lluís Puig, exiliat d’ençà del 2017 i conseller de Cultura durant el govern del Primer d’Octubre, ha anunciat el suport a la candidatura encapçalada per Jordi Domingo al Consell de la República. Puig ha dit que la seva adhesió responia a la confiança en el lideratge de Domingo i en el projecte que representa: “El Consell de la República és una institució essencial per coordinar els esforços del moviment independentista, tant a nivell intern com internacional. Des de l’exili estant, veig que aquesta candidatura aporta una visió renovada, transversal i compromesa per assolir els objectius polítics dels Països Catalans.”

Jordi Domingo: “Toni Comín no és la persona apropiada, s’ha de fer foc nou”

Els candidats poden fer campanya fins divendres, dia 7, i els resultats es faran públics a la web del Consell el dia 13. Hi ha sis candidats, cinc homes i una dona: Toni Comín, Jordi Domingo, Jordi Castellà, Antoni Walter, Lluís Felipe Lozano i Montserrat Duran.

Qui és qui a la cursa per a presidir el Consell de la República?

Domingo ha expressat la satisfacció per aquest suport i ha destacat el compromís de Puig amb els valors republicans i la cultura catalana. “Estic molt content que la veu de l’exili s’incorpori a la nostra candidatura en la figura d’en Lluís Puig que serà clau en la internacionalització del conflicte, i en la lluita interna contra la desnacionalització dels Països Catalans. Continuem amb la política de mà oberta i consens de la nostra candidatura”, ha dit.

Noves acusacions de Valtònyc

Per una altra banda Josep Arenas, Valtònyc, ha publicat al seu compte de la xarxa X un comunicat del responsable tecnològic del Consell, Ferran Revilla, que inclou noves acusacions contra Toni Comín.

La comissió que investigarà les causes de les inundacions per la gota freda del 29 d’octubre i la gestió per part de totes les administracions arrancarà el 3 de març a les Corts. La taula de la comissió s’ha reunit avui i ha acordat que la presentació del pla de treball acabarà el 28 de febrer a les i que la primera reunió serà el 3 de març a les 10.00.

Aquesta comissió va ser oficialment constituïda dilluns passat i la diputada de Vox Míriam Turiel va ser elegida presidenta. El diputat del PP Vicente Betoret en serà el vice-president i la diputada del PSPV Alicia Andújar la secretària.

Els grups parlamentaris ja han avançat que demanaran les compareixences del president de la Generalitat, Carlos Mazón; l’ex-consellera d’Interior, Salomé Pradas; i els responsables de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i d’Aemet. També demanaran documentació com ara la factura del dinar del president el dia de la gota freda a El Ventorro, i el registre de les seues trucades aquella tarda. Vox, a més, demanarà la compareixença del president espanyol, Pedro Sánchez. Per part seua, Compromís demanarà la de l’amor de El Ventorro.

La seua creació es va acordar el 28 de novembre, un mes després dels aiguats que van acabar amb la vida de 227 persones. La finalitat d’aquest òrgan és analitzar les causes de les inundacions, la gestió de totes les administracions, les conseqüències i possibles actuacions per a la recuperació del territori afectat. El seu treball es desenvoluparà durant dotze mesos. Després, s’elaborarà un dictamen que es durà al ple de les Corts per al seu debat i aprovació.

Entre els representants dels quatre grups parlamentaris en aquest òrgan figuren els síndics del PSPV, José Muñoz, i de Vox, José María Llanos, així com els portaveus adjunts del PP, Laura Chuliá, i de Compromís, Isaura Navarro.

Paiporta serà el municipi que més ajuts rebrà de l’estat espanyol per a reparar infrastructures

Una vintena de secretaris de l’associació ultra Justícia per a la Guàrdia Civil (Jucil) han demanat la dimissió del secretari general de l’associació, Ernesto Vilariño, denunciant “irregularitats, mala praxi i gestió opaca” de l’actual comitè executiu.

Tanmateix, la direcció de Jucil, encapçalada per Vilariño, ha respost amb un comunicat negant la versió de la vintena de secretaris i al·legant que l’associació “actua amb total transparència i independència apolítica”. A més, ha assegurat: “Els comptes seran auditats i sotmesos, com sempre, a l’aprovació de l’assemblea.”

En la carta signada per aquesta vintena de secretaris, a la qual ha tingut accés Europa Press, es qüestionen decisions internes de la direcció, com ara el relleu del responsable de comunicació i la contractació d’empreses per a l’assessorament jurídic i la gestió de les relacions amb la premsa. La signen els responsables de Jucil a la Corunya, Algesires, Burgos, Ciudad Real, Tenerife i Navarra, entre més llocs.

“Per transparència, justícia i compromís amb els nostres associats, ens veiem abocats a anunciar que aviat presentarem una demanda perquè la justícia depuri les possibles responsabilitats que poguessin existir en la gestió i administració irregular dels fons de l’associació”, apunten.

La direcció de Jucil ha negat en un altre comunicat qualsevol irregularitat, i ha afegit que aquestes qüestions ja van ser debatudes i explicades en una reunió informativa el 23 de desembre, prèvia a l’assemblea extraordinària prevista el primer trimestre d’enguany.

“Aquesta missiva tan sols vol desprestigiar la trajectòria de l’associació, que té com a únic objectiu protegir i defensar els drets de tot el cos”, ha dit la direcció, que posa en qüestió l’existència d’una plataforma que agrupa secretaris provincials, però que, segons la direcció espanyola, “no representa cap col·lectiu”.

Paiporta (Horta Sud) és el municipi que més fons rebrà del govern espanyol per a obres de reparació d’equipaments municipals malmesos pels aiguats de la gota freda del 29 d’octubre, amb 201 milions assignats. La llista la continuen Catarroja, amb 138 milions; València, amb 137; Algemesí (Ribera Alta); amb 127; i Torrent, amb 114.

El BOE ha publicat avui l’ordre del Ministeri de Política Territorial espanyol per a la concessió directa de 1.721 milions d’euros als ajuntaments de setanta-cinc municipis afectats per la gota freda. Aniran destinats a finançar el cent per cent de les obres de reparació d’instal·lacions municipals.

Aquestes ajudes van ser anunciades pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la visita a València del 23 de gener. Va detallar que les inundacions havien danyat prop de 100 centres administratius, 45 escoles infantils, 58 biblioteques, 55 poliesportius, 40 centres de dia i 16 mercats i llotges.

Les entitats beneficiàries hauran de comunicar, abans de quinze dies, que accepten sense cap reserva totes les obligacions recollides. Després, la secretaria d’estat de Política Territorial en prendrà raó en un màxim de cinc dies. No presentar l’acceptació en el termini establert implicarà perdre el dret al cobrament. Una vegada acceptades les subvencions, s’obrirà el termini de presentació de projectes en què es detallaran les obres que les entitats locals volen finançar amb les subvencions concedides, fins al 5 de febrer de 2026.

El projecte tindrà un cost subvencionable de 10.000 euros pel cap baix i l’execució de les obres correspondrà a les entitats beneficiàries, que rebran la subvenció a compte. Una vegada concedits els ajuts, les obres s’hauran d’enllestir abans de dos anys a partir de la data en què el govern espanyol haja validat les actuacions.

El diari El Mundo i les associacions ultres Jupol i Jucil han tornat a fer tenalla i han pintat un panorama apocalíptic per a la policia espanyola i la Guàrdia Civil a Catalunya. El diari diu que l’operació de “desespanyolització” avança, tot i que l’independentisme ha perdut la Generalitat, amb les negociacions pel traspàs de les competències d’immigració.

“Som una moneda de canvi per a cercar pactes. No és res més que això. Ara aconsegueixen més coses que en el procés. Van declarar la independència uns quants segons, però van aconseguir això que aconsegueixen”, declara Mila Cívico, una agent de la Guàrdia Civil, que és portaveu de Jucil i fa més de tres dècades que treballa a Gavà.

“Els vots de Catalunya pesen molt en l’àmbit nacional. Els donen la clau per a demanar el que volen. Els donen més competències que en el procés. És la millor estratègia per a fer-nos desaparèixer”, afegeix Iván Álvarez, secretari general de Jupol a Catalunya, on treballa com a agent d’ençà del 2006.

Ambdós representants policíacs insisteixen que la cessió de competències del govern de Pedro Sánchez amb l’independentisme implicarà l’expulsió definitiva de la policia espanyola i la Guàrdia Civil de Catalunya. Així mateix, es queixen que les cúpules de tots dos cossos s’ho empassen tot sense protestar.

“Permetre la cessió de competències de seguretat dins les zones restringides de ports i aeroports és ficar-hi una mica el nas, començar-s’hi a introduir per usurpar-nos també aquesta competència exclusiva de la Guàrdia Civil, tal com van fer amb el trànsit anys enrere. Quan ens n’adonarem, revisaran les maletes dels aeroports”, continua Cívico.

Cívico i Álvarez reclamen que Catalunya sigui designada zona d’especial singularitat, tal com va passar amb el País Basc durant els anys d’ETA. D’aquesta manera, segons ells, els agents rebrien un plus econòmic i no hi hauria fugides cap a la resta de l’estat espanyol.

“Moltíssima gent que ha estat aquí tota la vida ha decidit d’anar-se’n. Vivim en llocs petits i som objecte de moltíssims escarns. Els professors dels teus fills es manifesten en contra teu. Però hi ha més raons, com el problema de la immersió lingüística per als fills dels guàrdies civils d’unes altres parts d’Espanya. Els nous també vénen sense ganes d’estar-s’hi i pocs es queden”, conclou Cívico.

Més d’un centenar de persones s’han manifestat aquest matí a l’Hospitalet de Llobregat contra la presència del monarca espanyol, Felipe VI, i de Leonor, amb motiu d’uns actes de la Fundació Princesa de Girona. La protesta ha estat convocada per l’ANC amb el lema “Fora els Borbons de Catalunya”. “Ni regne ni d’Espanya, República catalana”, ha piulat l’entitat.

Ni regne ni d'Espanya, República catalana!

Iniciem el camí cap a La Farga per protestar contra la presència del monarca espanyol. pic.twitter.com/gugZ36rTHj

— Assemblea Nacional Catalana (@assemblea) February 3, 2025

El punt de convocatòria era la rambla de Just Oliveras i la protesta s’ha dirigit a la Farga de l’Hospitalet, on es fa l’anomenat Princesa de Girona CongresFest. Tot i això, no hi han pogut arribar perquè els Mossos d’Esquadra han muntat un fort dispositiu policíac, malgrat que els manifestants ho han provat per altres carrers.

Els manifestants han portat retrats de Felipe VI cap per avall i pancartes amb missatges antimonàrquics. “A l’Hospitalet el Borbó no hi pinta res” ha estat una de les proclames més repetides durant la protesta.

La futbolista Jenni Hermoso ha explicat, en la seva declaració al judici a Luis Rubiales, que a partir del primer moment, després del petó forçat, va sentir que li havien faltat al respecte. També ha detallat totes les coaccions de què va ser objecte perquè fes veure públicament que el petó no consentit que li havia fet l’ex-president de la Federació Espanyola de Futbol just després d’haver guanyat el Mundial no l’havia molestada.

“Em vaig sentir poc respectada. Van tacar un dels dies més feliços de la meva vida. Mai no vaig buscar aquell acte, i no l’esperava”, ha dit, en resposta a l’interrogatori de la fiscal, a l’Audiència espanyola. “Em va dir: ‘Hem guanyat el Mundial gràcies a tu’, i l’acte següent va ser posar les mans a les meves orelles, i el petó.” Ha negat que fos un bes consentit, ha dit que no va tenir cap marge per a dir ‘no’ i que Rubiales no li va demanar cap permís per a fer-l’hi. “No vaig sentir res d’això.” Ha afegit que, si li hagués demanat permís, no l’hi hauria donat, i que no s’havien saludat mai amb petons a la boca, que només tenien una relació president-jugadora.

“Vaig sentir que estava fora de context totalment. Sabia que em feia un petó el meu cap, i això no hauria de passar en cap àmbit laboral”, ha afegit. També ha explicat que, malgrat ser conscient d’això, va voler que els fets no taquessin la celebració, i per això es va mostrar feliç en tot moment. “Per a mi era important celebrar el moment, no tocava plorar, ni per mi ni per les meves companyes. Feia molt de temps que ho preparàvem i vaig voler que tothom pogués celebrar-ho. No hauria imaginat mai que en el moment més important de la meva carrera tingués aquell sentiment de ‘per què m’ha hagut de passar això?'” “Vaig fer allò que el cor em deia: passar-ho bé. No volia tenir remordiments per no haver-ho passat bé”, ha afegit. “Podia riure i saltar, però per dins podia continuar sentint ràbia.”

“El fals feminisme és una xacra per aquest país”: les deu frases més retrògrades de Rubiales

“Només de baixar vaig sentir que allò no havia estat normal, i ho vaig comentar, sorpresa, a les meves companyes. Alèxia em va dir: ‘Que fort!’, i la cosa va quedar una mica dispersa.” També ha subratllat que, malgrat el to de broma i celebració del moment, va deixar molt clar ja de bon començament que no li havia agradat i que no s’havia pogut ni moure. Que no li va agradar el petó, ha recordat, és una frase que va dir tant al vestidor com en declaracions a la ràdio, però va decidir de llevar importància als fets per no tacar la celebració. “Qualsevol cosa que jo pogués dir podria haver anat en detriment dels èxits aconseguits.”

Coaccions repetides

En la causa no tan sols es jutja Rubiales per agressió sexual. També és acusat d’un delicte de coaccions, delicte pel qual també són jutjats l’ex-director esportiu de la selecció masculina Albert Luque, l’ex-entrenador de la selecció femenina Jorge Vilda i qui va ser responsable de Màrqueting de la Federació, Rubén Rivera. En la declaració, Hermoso ha detallat aquestes coaccions, que diu que van ser “incomptables”. Primer, fora del vestidor, Rubiales li va demanar que fes declaracions sobre el fet, i hi va insistir a l’aeroport de Doha. “Em va demanar que, com que a les xarxes li deien assetjador i agressor, l’ajudés, i que enregistréssim un vídeo plegats. Li vaig dir que no faria res, que jo no havia volgut fer allò i que no era ningú per a fer un vídeo. Hi va insistir i em va dir que les seves dues filles ploraven i que a la seva xicota no li havia molestat aquell petó. Em va dir ‘a tu i a mi ens agrada el mateix’, per llevar importància als fets.” També ha parlat dels moviments de Jorge Vilda: “Finalment vaig acabar plorant i vaig dormir força estona. Després em van comentar que Vilda havia cercat el meu germà per dir-li que, si feia el vídeo, em compensarien d’alguna manera.”

Hermoso també ha explicat que a la federació li van ensenyar un comunicat suposadament escrit per ella en què es deia que no l’havien molestada els fets. Van pressionar-la perquè es fes públic, però Hermoso no va voler ni llegir-lo. “Deia que teníem bona amistat i que tot plegat havia estat per l’efusivitat del moment. No hi estava d’acord i els vaig dir que no parlaria.” Ha explicat que els dies següents, durant el viatge a Eivissa amb la resta de companyes, la federació va continuar pressionant-la, especialment Rubén Rivera i Albert Luque, i que ella va tenir por de les represàlies. “Luque va dir en uns missatges que, per tot el que havia fet Rubiales, jo havia d’intentar llevar-li de sobre el problema més gran de la seva vida.”

Por d’anar pel carrer i amenaces de mort

Sobre les possibles conseqüències de la decisió d’Hermoso de no cedir a les pressions, la fiscal també ha recordat que, després del Mundial, no va ser convocada a la selecció. Tanmateix, sobre aquests fets el jutge, Francisco de Jorge, ha posat algunes traves per a indagar-hi a fons, perquè ha considerat que no és un fet relacionat amb els delictes que es jutgen.

Hermoso també ha explicat la pressió mediàtica que va sentir els dies posteriors, i que va sentir-se desprotegida per la federació en tot aquell context. “Tenia les càmeres sota de casa, gent que em seguia, gent que em feia fotografies mentre esmorzava amb la meva mare. Vam haver d’anar-nos-en de Madrid. Tenia por d’anar pel carrer. Vaig rebre amenaces de mort i missatges de tota mena, la meva vida va canviar”, ha recordat. I ha aclarit que les amenaces de mort no venien de part de ningú de la federació. “Ningú de la federació no se’m va acostar a demanar-me com estava. Em vaig sentir molt desprotegida.” I ha acabat dient: “Fins avui la meva vida ha estat en pausa, no he pogut viure lliurement.”

Luis Rubiales, el Cid Campeador de l’antifeminisme

“No calia que plorés per donar a entendre que allò no em va agradar”

L’advocada de Rubiales, Olga Tubau, ha volgut fer preguntes a Hermoso sobre diversos episodis, tot i que el jutge no ha permès una part de les preguntes, que ha considerat reiteratives o fora de lloc. Tubau, per exemple, li ha demanat si havia vist Rubiales moure els llavis per dir alguna cosa abans del petó. La futbolista ha dit que no. També li ha demanat per què no s’havia apartat, o bé per què va donar uns copets al lateral del cos de Rubiales, si no li havia agradat el petó. “Estava en un acte protocol·lari i simplement vaig saludar tothom”, ha respost Hermoso.

Tubau també ha incidit en alguns episodis en què l’actitud d’Hermoso era de celebració, com quan li van ensenyar un mem que comparava el petó d’Iker Casillas i Sara Carbonero amb el de Rubiales. “La meva actitud no ha de reflectir necessàriament allò que jo sento. No calia que plorés en una habitació per deixar entendre que allò no m’havia agradat”, ha aclarit.

El judici, que s’allargarà durant dies, continuarà amb testimonis de la defensa i les acusacions. Dijous han de testificar algunes jugadores i el 12 de febrer ha de declarar Rubiales.

El Sindicat de Llogateres ha anunciat avui al matí que s’havia ajornat el desnonament d’en Josep, el veí de la Casa Orsola. L’execució del desnonament s’havia de fer la matinada vinent, però finalment s’ha ajornat al 18 de febrer a les 9.30. De totes maneres, el sindicat manté les activitats programades per a aquest vespre i aquesta nit a la cruïlla entre els carrers de Consell de Cent i de Calàbria.

Pares, fills i avis defensen la Casa Orsola: “No esteu sols” I Crònica d’Emma Granyer 

VICTÒRIA #CasaOrsola

Ens veiem avui a les 21h pic.twitter.com/5DhDd4OWuW

— Sindicat de Llogateres i Llogaters (@SindicatLloguer) February 3, 2025

El portaveu del sindicat, Enric Aragonès, ha assegurat que l’ajornament es deu a la mobilització “sense precedents” d’aquests darrers dies. Segons la nova resolució judicial, que ha pogut consultar VilaWeb, la raó del nou ajornament és la previsió que hi hagi una gran mobilització per a impedir el desnonament i per la impossibilitat de tenir els dispositius necessaris per a dur-lo a terme.

Continuen les mobilitzacions en defensa de la Casa Orsola: manifestació i concerts

Dimarts passat, una comitiva judicial va provar d’executar el desnonament, però va fer marxa enrere quan va topar amb els centenars de concentrats davant l’edifici.

La futbolista Jenni Hermoso ha arribat poc abans de les deu del matí a la seu de l’Audiència espanyola de San Fernando de Henares, on comença el judici contra l’ex-president de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Luis Rubiales, pel petó no consentit que li va fer a la final del mundial femení de 2023. L’ex-jugadora blaugrana ha entrat al tribunal ràpidament i sense fer declaracions a la premsa. La fiscalia demana dos anys i mig de presó a Rubiales pel petó i les presumptes coaccions posteriors a la jugadora de la selecció.

Aquest mes de gener Hermoso ja va ratificar al jutge de l’Audiència Francisco de Jorge la declaració que va fer davant la fiscalia. En aquell moment, va reiterar que el petó va ser inesperat i en cap moment consentit, i ha explicat que durant el vol de tornada i la seva estada a Eivissa els investigats la van pressionar de manera constant, fet que va alterar la seva vida normal i li va produir una situació de tristesa.

Hermoso va estar més de dues hores a l’Audiència per ratificar el que ja havia dit davant la fiscalia. La futbolista ha negat també la versió de Rubiales, que va declarar que havia estat un petó de mutu acord, i ha insistit que va ser coaccionada per l’aleshores president de la RFEF i altres tres persones, entre les quals hi ha el seleccionador Jorge Vilda, també investigat en aquest cas.

Els Mossos d’Esquadra investiguen l’aparició del cos sense vida d’una dona al costat del riu Llobregat a Cornellà, segons que ha avançat El Periódico i han confirmat a l’ACN fonts policíaques. La policia va rebre un avís a les 15.30 d’una persona que deia haver vist un cadàver a la llera del riu. Fins al lloc es van desplaçar efectius dels Mossos d’Esquadra, del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i de la policia local, que van constatar l’existència del cadàver d’una dona, que faria uns dies que estaria morta. Les primeres investigacions apunten que es podria tractar del cos d’una veïna de Cornellà que va desaparèixer el 19 de gener, a l’espera que l’autòpsia ho confirmi.