El Tribunal Suprem espanyol ha confirmat les sentències de l’Audiència de Barcelona i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que van condemnar a nou anys de presó un entrenador de futbol de Sant Joan Despí (Baix Llobregat) per haver violat de manera continuada una adolescent a qui entrenava. Segons que ratifica la sentència, el condemnat controlava totalment la vida de la noia, n’era el representant legal i tenia accés als seus diners. La jove va arribar a l’estat espanyol procedent del Marroc el 2008 amb la seva família. L’home ha negat els fets.

La interlocutòria del Suprem desestima el recurs de la defensa contra la sentència. Considera que el control que exercia el condemnat sobre la menor era molt superior a l’habitual entre uns pares i la seva filla adolescent, perquè incloïa el xantatge i l’amenaça permanent de tallar la relació o donar determinades informacions als seus familiars. Fins i tot, la va amenaçar de matar-la o deixar-la embarassada.

L’home, que aleshores tenia uns quaranta anys, entrenava en un club de futbol femení entre el 2010 i el 2011. Allà va conèixer la víctima, que tenia entre tretze i catorze anys. Com que la noia vivia prop del club, la portava sovint a casa i la relació es va estrènyer. De fet, l’1 de març de 2012, el pare de la noia va signar un document que atorgava a l’acusat la capacitat de representació de la nena. També va aconseguir ser cotitular d’un compte bancari de la menor. Fins i tot, l’home feia que la noia li digués “papa” en públic.

La sentència relata que les violacions van ser contínues. Les agressions passaven tant al pis d’ell com al seu cotxe i, fins i tot, en un descampat, sempre contra la voluntat de la noia i sota amenaces. Les agressions van parar quan, el desembre del 2014, la mare de la noia va sorprendre l’acusat tocant els pits de la menor a l’habitació d’ella.

El febrer del 2015, la noia va intentar de suïcidar-se amb una sobredosi d’ansiolítics, i ho va tornar a provar el novembre següent. D’ençà d’aleshores, sofreix estrès posttraumàtic, insomni, intents de suïcidi i dificultats per a relacionar-se, entre més.

Per tot això, el tribunal el condemna a nou anys de presó per un delicte d’agressió sexual i li imposa catorze anys de prohibició d’acostament i comunicació amb la víctima, llibertat vigilada durant cinc anys després de sortir de presó i tres anys d’inhabilitació per a exercir qualsevol càrrec que comporti contacte regular i directe amb menors. A més, haurà de pagar 50.000 euros a la víctima pels danys morals.

El president Quim Torra i l’ex-vice-president del parlament Josep Costa han demandat l’estat espanyol al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) per l’espionatge amb el programari Pegasus. Ambdós han fet aquest pas després d’exhaurir la via judicial espanyola, amb la inadmissió d’un recurs al Tribunal Constitucional l’octubre passat. És la primera demanda relacionada amb el Catalangate que arriba a la justícia europea.

En una conferència de premsa, Torra s’ha congratulat d’arribar finalment a Estrasburg, però ha lamentat que l’estat espanyol encara no hagi assumit cap responsabilitat. “S’ha de recordar que l’espionatge es va fer quan era president. I això no ha tingut cap mena de repercussió. Que m’espiessin en el context de la pandèmia, ja no sé ni com qualificar-ho”, ha declarat.

Segons Torra, amb la demanda pretenen que es declari la il·legalitat de l’espionatge, però també saber quina informació i documentació es va sostreure, per tal d’aconseguir que sigui completament destruïda. A més, ha ressaltat que la legislació i les directrius d’intel·ligència espanyoles eren contràries a la jurisprudència europea.

Per una altra banda, Costa ha detallat que la demanda constava de tres elements principals: la vulneració del dret de tutela judicial, la vulneració de drets fonamentals –intimitat i privadesa, secret de les comunicacions, protecció de dades personals, entre més– i vulneració de drets polítics, entre els quals, els d’expressió, reunió i representació política.

Sobre la tutela judicial, l’ex-vice-president del parlament ha recordat que el Tribunal Suprem i l’Audiència espanyols van fer mans i mànigues per no assumir el cas abans de tancar-lo en fals. “El procediment va ser una presa de pèl”, ha dit, i ha denunciat que el president de la sala del Suprem que havia de tractar dels seus recursos era Pablo de Lucas, el magistrat encarregat d’autoritzar les intervencions del CNI.

Costa també ha explicat que la demanda contenia una denúncia per una vulneració abstracta dels seus drets, en referència al fet que la legislació espanyola sobre espionatge no preveia mecanismes per a reparar-ne les víctimes. “És una legislació impròpia d’un estat democràtic”, ha afegit.

Sobre la possible resolució del cas, ha dit que ara s’obria un període d’un any en què el tribunal havia d’admetre la demanda i demanar al·legacions. Ha situat la resolució en un horitzó d’uns tres anys. “És el cas més gran d’espionatge en un suposat estat democràtic”, ha puntualitzat. En total, Citizen Lab va destapar l’espionatge de 65 persones vinculades amb el món de l’independentisme.

Torra va rebre vuit infeccions en el seu mòbil entre l’abril i el juliol del 2020, i Costa fou espiat quatre vegades, una el juliol del 2019 i tres el desembre d’aquell any, en moments molt decisius d’un punt de vista judicial, tant per als exiliats com per al president Torra mateix.

El govern de Grècia ha decretat l’estat d’emergència a l’illa de Santorí pels terratrèmols constants. En principi, la mesura durarà fins l’1 de març. Segons que ha explicat la televisió pública, l’executiu vol preparar-se per fer front a les possibles emergències causades pels sismes.

A més, les autoritats han anul·lat les classes i han desplegat equips d’emergència. També han recomanat a la població de no acostar-se a determinades zones costaneres. El govern estima que dos terços de la població de l’illa ja han marxat.

L’agència sismològica grega va detectar ahir a la tarda el terratrèmol més fort d’aquesta recent onada, amb una magnitud de 5,2 en l’escala de Richter. A més, en les darreres dotze hores s’han registrat més de vint terratrèmols que han superat la magnitud 4.

Els experts temen que, en algun moment, hi pugui haver un terratrèmol de magnitud 6, malgrat que, de moment, no se sap quan podria ser ni quant durarà l’actual successió de tremolors, que va començar fa dues setmanes.

Ciutadans de Santorí preparant-se per abandonar l’illa.

El jutjat d’instrucció 16 de Barcelona ha amnistiat l’ex-conseller d’Interior Miquel Buch i el diputat de JxCat al Parlament David Saldoni en la causa per les despeses de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) durant el procés independentista. Segons que diu la resolució, avançada pel Nacional i a la qual ha tingut accés l’ACN, els fets encaixen en la llei d’amnistia i, per això, cal arxivar la causa.

També han estat amnistiats la resta d’encausats en el procediment: Marc Pifarré, Jaume Valls, Elisabeth Ruiz, Albert Guilera, Mireia Huerta, Josep Montané, Ramón Llastarry i Josep Recaredo.

El magistrat també diu que no s’ha demostrat acció delictiva de Saldoni. El jutjat ho comunicarà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè és aforat en aquest tribunal. El TSJC ja va desestimar d’investigar-lo en assegurar que no hi havia cap acció clara que l’incriminés i va retornar la causa.

El 2019, la fiscalia va presentar una querella per malversació de fons públics, frau i exacció il·legal per haver finançat el viatge d’alcaldes el novembre del 2017 a Brussel·les on es va fer un acte de denúncia per la persecució judicial al govern de Carles Puigdemont, entre altres despeses que sumen 613.573 euros. L’acusació contra l’ex-conseller Buch, que aleshores era el president de l’ACM, es va afegir més tard, el 2021. L’ex-conseller ja va ser amnistiat de la condemna a quatre anys de presó per haver posat escorta al president a l’exili.

Inicialment, el magistrat instructor va arxivar el procediment contra l’ACM, ordenat per l’Audiència de Barcelona el 2021. Això no obstant, el Suprem espanyol, a petició de la fiscalia, el va reobrir el 2023. Com que Saldoni és aforat, el jutge va enviar el cas al TSJC, que el va rebutjar perquè no hi veia indicis. Ara, el titular del jutjat d’instrucció 16 de Barcelona considera que s’ha d’aplicar l’amnistia a Buch, Saldoni i als altres vuit ex-càrrecs de l’ens municipalista.

La titular del jutjat de primera instància i instrucció 3 de Catarroja ha requerit una altra vegada a la Generalitat que informe sobre qui va prendre la decisió d’enviar l’alerta per la gota freda del passat 29 d’octubre. Així mateix, ha sol·licitat a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) que facilite les dades del cabal del barranc de Torrent entre les 16.13 i les 18.42 d’aquell dia, i que precise de quina manera es van transmetre aquestes dades.

En una resolució notificada avui a les parts, la magistrada ha acordat de demanar a uns quants mitjans de comunicació material videogràfic sobre la crescuda d’aquest barranc i les declaracions i comunicacions fetes per les autoritats i responsables d’Emergències. L’objectiu és determinar quina va ser la gestió del sistema d’alerta Es-Alert i si es va informar adequadament la població sobre el nivell de risc i l’evolució de les condicions meteorològiques.

Investigació sobre la gestió de l’alerta

El jutjat ha citat a declarar com a pèrit un investigador de la Universitat Politècnica de València que va fer un estudi cartogràfic detallant les cotes a les quals havia arribat l’aigua després del desbordament del barranc de Torrent o en uns quants municipis de l’Horta Sud.

La resolució judicial destaca que els testimonis i familiars de les víctimes han coincidit a assenyalar que desconeixien la situació de risc extrem en què es trobaven pel desbordament del barranc de Torrent i del barranc de l’Horteta.

La magistrada recorda que moltes de les víctimes, especialment persones d’edat avançada, es trobaven en plantes baixes dels seus habitatges o al carrer quan l’SMS d’alerta es va enviar als telèfons mòbils a les 20.11, quan la tragèdia ja havia ocorregut.

Arran d’això, la jutgessa considera necessari d’esclarir si es van fer els mesuraments pertinents del cabal del barranc del Torrent i si els responsables d’Emergències en tenien coneixement, o si la magnitud del desbordament era perceptible directament pels qui es trobaven prop de la zona afectada.

Noves sol·licituds d’informació

A més d’analitzar la remissió de l’SMS d’alerta, la titular del jutjat investiga si la població va ser advertida prèviament del risc per uns altres mitjans, com ara, conferències de premsa, declaracions públiques o comunicats oficials.

Quant a la Generalitat, la magistrada assenyala que la documentació remesa per la Conselleria d’Interior i Emergències no respon a la petició sobre qui va prendre la decisió final d’enviar l’SMS. Per aquest motiu, ha tornat a requerir al govern valencià que identifique tant la persona que va ordenar l’enviament com el funcionari o tècnic que el va executar, i dóna un termini improrrogable de cinc dies per a respondre.

Quant a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, la jutgessa ha detectat un interval de temps sense comunicacions sobre el cabal del barranc de Torrent entre les 16.13 i les 18.42 del 29 d’octubre, malgrat que el Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) funcionava i transmetia dades actualitzades cada cinc minuts. Per això, ha requerit a aquest organisme que facilite la totalitat de les dades registrades en aquell període i aclaresca el sistema de transmissió utilitzat.

Un centenar de persones de Revolta Pagesa s’han concentrat avui al matí a la delegació del govern de Girona per reclamar canvis a l’administració catalana. Un dels agremiats del col·lectiu, Simón Coll, assegura que “en un any no s’ha millorat en res” i retreu que a la demarcació de Girona hi ha molts pagesos afectats per la sequera. Posen el focus sobretot en els agricultors de l’Alt Empordà que pateixen novament les restriccions de regadiu per la conca de la Muga.

El col·lectiu s’ha reunit amb el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, per entregar les seves demandes. Una hora després han confirmat que les mobilitzacions es mantenen de cara al dilluns vinent, tot i que es mostren disposats a parlar abans amb el govern.

Els pagesos tornen a sortir al carrer: “El nostre dia a dia continua essent caòtic”

“Passar-se una setmana dormint a l’AP-7 no és del gust de tothom, però nosaltres seguim”. Són paraules de l’Ana Mir, pagesa i membre del Gremi de la Pagesia, després d’una hora reunida, amb diversos companys més, amb el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal. Una trobada amb “bon to” però que no ha servit per desconvocar les mobilitzacions previstes. Amb tot, Mir deixa clar que continuen oberts a parlar amb el govern i assenyala que hi ha demandes “molt senzilles de complir i de sentit comú”. “Només s’han de traslladar a les conselleries o més amunt i es pot solucionar”, ha remarcat.

La protesta ha arrencat amb una caravana lenta de vehicles des del pavelló de Fontajau de Girona i ha entrat a la ciutat fins a arribar a la Delegació del Govern a mig matí. A partir d’aquí, els membres de Revolta Pagesa han descarregat algunes bales de palla que han servit de bancs mentre d’altres portaven pa, embotit i vi.

Els cinc candidats a la presidència del Consell de la República han acordat un codi de bones pràctiques per a la campanya a les eleccions internes, que comencen dissabte. “Cal que aquesta campanya es desenvolupi segons els millors estàndards democràtics i amb plenes garanties de transparència i equitat”, diu l’acord, que han adreçat a la sindicatura electoral del Consell i a la seva junta gestora. El document inclou mesures relatives a la transparència i la seguretat de les eleccions, el compliment del codi que regula les eleccions i el decret de la convocatòria, els drets dels electors, la neutralitat de les votacions i el joc net. L’han signat Jordi Castellà, Antoni Walter Castelló, Toni Comín, Jordi Domingo i Montserrat Duran.

Després dels atacs informàtics que va denunciar el Consell de la República, i que van incloure publicacions no autoritzades al compte d’Instagram del Consell i enviaments de correus als socis amb informació sobre l’auditoria que assenyalava deficiències a la gestió de Comín, els candidats demanen d’assegurar les dades dels electors i el bon funcionament del procés de votacions. Per això, demanen que es faci públic el nom de les empreses i dels treballadors que fan els serveis web, la gestió de la plataforma de votació i les tasques de ciberseguretat. “És a dir, de totes aquelles empreses i treballadors que presten servei al Consell en i durant aquestes eleccions”, diuen.

Jordi Castellà: “Volem aconseguir reconeixements bilaterals previs, com tenen Palestina o el Sàhara Occidental”

A més, reclamen que es faci públic el codi que regula les eleccions, tal com es va fer amb el decret de convocatòria, i que la junta gestora vetlli i garanteixi que es compleixin. També, demanen que durant la campanya –que s’acaba demà– “es proporcioni a cadascun dels candidats espais i eines de comunicació continuada amb els registrats del Consell“. En un sentit similar, demanen d’assegurar el bon funcionament dels canals d’informació del Consell perquè els electors puguin rebre tota la informació necessària durant la campanya. “Cal assegurar l’atenció del Consell als electors que demanin ajuda per a exercir el dret de vot i garantir que durant els dies de votació hi haurà assessorament tècnic per als electors que es trobin amb problemes tècnics”, afegeixen.

Els cinc candidats també coincideixen a demanar que es doti el procés de votacions de la figura de l’interventor, i que cada candidatura en pugui designar. Aquests interventors haurien de ser presents tant en la votació com en el recompte, “i, especialment, en el moment de l’obertura dels resultats per part dels tècnics informàtics que en siguin responsables”, diuen. Després de les eleccions, afegeixen, el nou govern haurà d’encarregar una auditoria informàtica per garantir que no es va produir “cap alteració voluntària ni involuntària dels resultats electorals”.

Montserrat Duran: “La transparència és un dels tres pilars en què volem basar l’acció de govern”

Finalment, remarquen que “la imatge i la credibilitat del Consell és a les mans dels candidats”. Per això, tots cinc es comprometen “a fer una campanya basada en les propostes i el programa respectius”, i es neguen “a difondre difamacions, calumnies o injúries cap als adversaris”. També es comprometen a “respectar i complir les normes electorals”, “a no utilitzar la desinformació ni les fake news en la campanya” i “a no difondre informació no fidedigna, ni en públic ni en privat, per tal d’afavorir la seva candidatura”.

Les eleccions seran electròniques i es faran entre el 8 de febrer a les 9.00 i el 12 de febrer, també a les 9.00. Originalment, eren sis candidats, però Lluís Felipe Lorenzo es va retirar i va anunciar que donava suport a Comín.

En l’aniversari de les mobilitzacions del sector agrícola, el Departament d’Agricultura ha volgut posar de manifest que respectaven les demandes que continuen damunt la taula, però deixa clar que no es pot resoldre en cinc mesos tot allò que no s’ha fet en deu anys.

El departament destaca que d’ençà de la formació del nou govern, s’han reunit amb tot el sector per fixar objectius prioritaris que coincideixen amb les reclamacions que aquest dijous ha traslladat el Gremi de la Pagesia a l’executiu. El conseller Òscar Ordeig s’ha adreçat per carta als pagesos i els ha demanat treballar “conjuntament” i sense “confrontacions” per poder arribar lluny i fer que el sector tingui futur, sigui “resilient i pròsper per poder-s’hi guanyar la vida dignament”.

Els Mossos d’Esquadra han detingut un home acusat d’haver apunyalat dotze vegades la seva parella a Sant Hipòlit de Voltregà (Osona), segons que ha avançat El País i ha pogut confirmar VilaWeb.

L’home, de quaranta-quatre anys, va atacar la dona amb una arma blanca davant dels fills, tots menors d’edat. La víctima és ingressada a l’Hospital Universitari de Vic per ferides greus, però no perilla la seva vida.

Els fets van passar ahir pels volts de les 21.00 al pis on viu la parella, a prop de la Plaça de Catalunya, al centre del poble. L’home va fugir després d’haver atacat la dona.

La víctima va poder sortir del pis i la va localitzar una veïna, que va trucar el 112, segons que expliquen fonts dels Mossos a VilaWeb. El Sistema d’Emergències Mèdiques va traslladar la víctima a l’Hospital Universitari de Vic.

Minuts després, els Mossos van localitzar el presumpte autor de l’atac al mateix carrer. L’home és acusat de temptativa d’homicidi.

El govern de PSC i Comuns a Rubí s’ha negat a donar suport a la Bressola, que viu una situació crítica. En el ple municipal de la setmana passada, arran d’una moció d’ERC amb el suport de l’Alternativa d’Unitat Popular, l’equip de govern va votar al costat del PP i Vox i en va assumir plenament el discurs, que nega la unitat de la llengua. Concretament, el text demanava l’adhesió de l’ajuntament com a soci protector a l’Associació d’Amics de la Bressola i l’aportació d’una quota anual de 1.500 euros, com a mesura de protecció del català a Catalunya Nord.

En una resposta a la regidora Marina Dolset, el primer tinent de batlle i dirigent del PSC, Víctor García –llicenciat en filologia hispànica–, va fer un discurs incendiari, entre somriures, en defensa del secessionisme lingüístic. “La companya Dolset té una visió protoimperialista de la llengua; per tant, el que fa és assegurar que el català és el mateix que el valencià o que el mallorquí. Sintàcticament, no ho són i tenen diferències grans. I, per tant, hauríem de parlar en un altre fòrum que no és aquest”, va dir.

Mentre al Parlament @socialistes_cat i @SomComuns mostren el seu suport a la @LaBressola, a #rubicity el govern (PSC i ECP) no només vota amb l'extrema dreta, sinó que fa servir els seus arguments de negacionisme lingüístic.

Vols fer suport a la Bressola?https://t.co/9Q5jyUtGsA https://t.co/lVy4ykLY7p pic.twitter.com/3JiJcmNiKO

— AUP Rubí #HiHaAlternativa (@AUP_Rubi) February 5, 2025

El president del PNB, Andoni Ortuzar, no es presentarà a la segona volta del procés intern de renovació de la direcció, de manera que no podrà ser reelegit. En una carta als militants, assegura que és una decisió meditada. “Haig de pensar primer de tot en el partit i el seu futur. Ha sorgit una altra candidatura amb prou ambició per a assumir la presidència”, escriu, en referència a Aitor Esteban.

Ortuzar justifica la seva retirada argumentant que tirar endavant el procés intern amb dues candidatures enfrontades és una irresponsabilitat arran del risc de divisió. “És moment d’unitat i és el que crec que haig de promoure ara”, afegeix, abans de fer una crida a la militància a participar del procés intern per tal que la nova direcció sigui forta i cohesionada.

Ortuzar va arribar a la presidència el gener de 2013 en substitució d’Iñigo Urkullu. En la carta, diu que ha estat un honor encapçalar el partit, però evita de fer una valoració d’un lideratge que ha durat més d’una dècada.

La renovació de la direcció del PNB implicarà també una revisió de la seva estratègia política, tenint en compte la competència d’EH Bildu per a ser el primer partit del País Basc.

A partir d’avui ja podeu comprar entrades pel nou musical de la Cubana, L’amor venia amb taxi, que es podrà veure a partir del 17 de setembre al teatre Romea de Barcelona, i que vol ser un homenatge al teatre d’aficionats de Catalunya, que ha estat clau en el teixit cultural del país. Segons la companyia, aquest serà un musical “a la catalana”, amb elements característics de la Cubana, com l’humor, les sorpreses i la participació del públic.

Serà un espectacle especial perquè tornaran al teatre Romea, el primer lloc on van estrenar La Tempestad el 1986, després d’anys de fer teatre al carrer. A més, també servirà per a celebrar els quaranta-cinc anys de la companyia.

L’amor venia amb taxi només es podrà veure al teatre Romea, atès que la Cubana ha decidit que no farà ronda ni pels Països Catalans i ni per l’estat espanyol.

Les entrades es poden adquirir a través del web del teatre.

Exposició al Palau Robert

Una altra de les activitats per a celebrar els quaranta-cinc anys de trajectòria de la Cubana és l’exposició que s’ha inaugurat avui al Palau Robert de Barcelona, titulada La Cubana. 45 jugant a fer teatre, i que durarà fins al 25 de maig.

L’exposició és un homenatge a una companyia que ha tingut una importància cabdal per al teatre del país i que ha fet de teatre una experiència total, primer des del teatre al carrer i després sobre els escenaris. D’ençà dels seus inicis, la Cubana ha aconseguit de crear un teatre popular amb segell propi, on els espectadors es converteixen en un actor més de cadascuna de les seves obres.

Així doncs, a partir d’avui el Palau Robert acull l’exposició, que fa encabir els milers d’objectes, cartells, papers, vídeos, fotografies, màscares, perruques, sabates, vestits, barrets, decorats i altres andròmines que la companyia ha conservat com si fossin tresors fins avui en dia.

L’accés a l’exposició és lliure i gratuït.

A partir d’avui ja podeu comprar entrades pel nou musical de la Cubana, L’amor venia amb taxi, que es podrà veure a partir del 17 de setembre al teatre Romea de Barcelona, i que vol ser un homenatge al teatre d’aficionats de Catalunya, que ha estat clau en el teixit cultural del país. Segons la companyia, aquest serà un musical “a la catalana”, amb elements característics de la Cubana, com l’humor, les sorpreses i la participació del públic.

Serà un espectacle especial perquè tornaran al teatre Romea, el primer lloc on van estrenar La Tempestad el 1986, després d’anys de fer teatre al carrer. A més, també servirà per a celebrar els quaranta-cinc anys de la companyia.

L’amor venia amb taxi només es podrà veure al teatre Romea, atès que la Cubana ha decidit que no farà ronda ni pels Països Catalans i ni per l’estat espanyol.

Les entrades es poden adquirir a través del web del teatre.

Exposició al Palau Robert

Una altra de les activitats per a celebrar els quaranta-cinc anys de trajectòria de la Cubana és l’exposició que s’ha inaugurat avui al Palau Robert de Barcelona, titulada La Cubana. 45 jugant a fer teatre, i que durarà fins al 25 de maig.

L’exposició és un homenatge a una companyia que ha tingut una importància cabdal per al teatre del país i que ha fet de teatre una experiència total, primer des del teatre al carrer i després sobre els escenaris. D’ençà dels seus inicis, la Cubana ha aconseguit de crear un teatre popular amb segell propi, on els espectadors es converteixen en un actor més de cadascuna de les seves obres.

Així doncs, a partir d’avui el Palau Robert acull l’exposició, que fa encabir els milers d’objectes, cartells, papers, vídeos, fotografies, màscares, perruques, sabates, vestits, barrets, decorats i altres andròmines que la companyia ha conservat com si fossin tresors fins avui en dia.

L’accés a l’exposició és lliure i gratuït.

El jutge Leopoldo Puente, que instrueix el cas Koldo, ha canviat el dia de la declaració de l’ex-ministre José Luis Ábalos com a investigat. Inicialment, l’ex-dirigent socialista havia estat convocat el 18 de febrer, però finalment ha estat citat el dia 20. El canvi es deu a una petició del seu advocat, que el dia 18 tenia una citació prèvia en un jutjat penal de Madrid. Ábalos ja va declarar el desembre de manera voluntària abans que el congrés espanyol li retirés la immunitat.

Els comentaris del presentador d’El matí de Catalunya Ràdio, Ricard Ustrell, sobre Mònica Terribas continuen portant cua. Segons que ha confirmat Òmnium Cultural a VilaWeb, el president de l’entitat, Xavier Antich, ha enviat una carta de protesta al director de la ràdio, Jordi Borda. En la missiva, avançada per El Món de la Tele, reclama mesures per a reparar “el dany reputacional”. Terribas és vocal de la junta.

En el programa d’ahir, el periodista Maiol Roger va esmentar una entrevista de Terribas al diari El País, en què lamentava que, com a periodista, sempre l’havien volguda etiquetar. “Potser és ella mateixa qui s’ha etiquetat”, va dir Ustrell.

Poc després va afegir: “Ho diu una dirigent d’Òmnium Cultural? La mateixa que va fer aquell informatiu dient ‘bona tarda, ciutadans de la República Catalana’? Potser és ella mateixa qui s’ha etiquetat.”

Terribas va presentar El matí de Catalunya Ràdio entre el 2013 i 2020, quan va ser substituïda per Laura Rosel.

Podeu escoltar el moment ací:

https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2025/02/Ustrell-Terribas.mp4

 

Els comentaris del presentador d’El matí de Catalunya Ràdio, Ricard Ustrell, sobre Mònica Terribas continuen portant cua. Segons que ha confirmat Òmnium Cultural a VilaWeb, el president de l’entitat, Xavier Antich, ha enviat una carta de protesta al director de la ràdio, Jordi Borda. En la missiva, avançada per El Món de la Tele, reclama mesures per a reparar “el dany reputacional”. Terribas és vocal de la junta.

En el programa d’ahir, el periodista Maiol Roger va esmentar una entrevista de Terribas al diari El País, en què lamentava que, com a periodista, sempre l’havien volguda etiquetar. “Potser és ella mateixa qui s’ha etiquetat”, va dir Ustrell.

Poc després va afegir: “Ho diu una dirigent d’Òmnium Cultural? La mateixa que va fer aquell informatiu dient ‘bona tarda, ciutadans de la República Catalana’? Potser és ella mateixa qui s’ha etiquetat.”

Terribas va presentar El matí de Catalunya Ràdio entre el 2013 i 2020, quan va ser substituïda per Laura Rosel.

Podeu escoltar el moment ací:

https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2025/02/Ustrell-Terribas.mp4

 

Avui és un dels dies més destacats del judici contra Luis Rubiales, perquè al matí declaren les futbolistes Alèxia Putellas, Irene Paredes i Laia Codina, que van viure de prop la reacció de Jenni Hermoso al petó forçat. Les futbolistes han coincidit a dir que Hermoso va estar afectada ja de bon començament, i que va exterioritzar-ho. Però la primera reacció va ser de sorpresa i incredulitat, tot i que després va aparèixer la ràbia, l’atabalament i la tristesa. També han coincidit a dir que no entenien que més endavant la jugadora no fos convocada a la selecció espanyola, perquè la decisió no tenia cap motiu futbolístic.

Putellas: “Ens va dir que Rubiales no parava de relatar-li els fets, com si ella no els hagués viscuts”

Putellas ha estat la primera de declarar, i ha reforçat la versió d’Hermoso. Ha explicat que, de primer, quan li va explicar que Rubiales li havia fet un petó, Putellas hi va llevar importància, però que al cap d’una estona va entendre’n la gravetat. “Primer, al bus pensava que havia estat un petó fortuït, sense voler”, ha dit. Però després va entendre què havia passat, i ha explicat l’angoixa que sentia Hermoso d’ençà del primer moment. “La Jenni em va explicar què sentia en aquell moment. Em va dir que li havia agafat la cara i li havia fet un petó, i que no sabia com se li havia ocorregut de fer això.” “Al bus, estava com al·lucinada, i a l’avió ja estava enfadada, perquè no la deixaven tranquil·la. Després va plorar d’esgotament, quan van començar les reunions.”

Hermoso declara contra Rubiales: “Em vaig sentir poc respectada. Van tacar un dels dies més feliços”

Putellas ha confirmat, per tant, que la cúpula de la federació espanyola de futbol l’havia començat a pressionar perquè llevés importància als fets just després del petó. “Ens va dir que Rubiales no parava de relatar-li els fets, com si ella no els hagués viscuts. Ella li va dir que no calia que li ho expliqués perquè ja ho havia viscut, que no sortiria a parlar i que la deixessin en pau.” “Hi havia moviments, un ambient estrany, no de celebració del Mundial. Hi havia reunions amb Rubiales, Vilda, Rafa del Amo, Chema… Els que eren a les primeres files de l’avió.”

A Eivissa, on l’equip va anar a celebrar la victòria, Hermoso continuava afectada. “Em va arribar a dir ‘no sé què hi faig, aquí’, i a la rua es va posar a plorar, fins i tot es va haver de posar les ulleres de sol.”

Paredes: “Estava preocupada, disgustada”

Paredes, que ha declarat després, ha donat un relat que coincideix amb el de Putellas i Hermoso: “La Jenni em va dir que Rubiales li havia fet un petó. Estava al·lucinada i recordo que ho explicava molt, suposo que per veure com reaccionàvem la resta. Després algunes jugadores feien bromes sobre el tema i jo els vaig dir que paressin, que podia ser molt greu.”

Sobre les coaccions, ha explicat que Rubiales li va dir: “És increïble, em titllen de violador.” “Jo li vaig dir que es magnificaven les coses, però que era a conseqüència del que havia passat”, ha recordat. “Volia rebre l’ajuda de la Jenni, però ella volia que la deixessin en pau i celebrar el Mundial.” “Estava preocupada, disgustada, ens ho va dir plorant.” “Sé que li van demanar a la Ivana [una altra jugadora] de fer un vídeo per a calmar la situació. Quan la Jenni va dir que no, la Ivana també.”

Codina: “Rubiales ens va explicar que les seves filles ho passaven malament”

Codina també ha dit que van intentar ajudar Hermoso, però que ella estava angoixada, plorant, i que hi havia reunions constants. “Rubiales ens va explicar que les seves filles ho passaven malament”, ha dit. “Al bus la Jenni va baixar amb pressa perquè li van trucar”, ha afegit, sobre les pressions de la federació a la jugadora. També ha dit que, a Eivissa, Hermoso va plorar perquè insistentment li demanaven que parlés amb figures de la federació per tancar la polèmica. Ha explicat que li van insistir unes cinc vegades perquè parlés amb Albert Luque, ex-director esportiu de la selecció masculina.

La cap de premsa de la selecció espanyola femenina diu que Rubiales la va instar a mentir

En la causa no tan sols es jutja Rubiales per agressió sexual. També és acusat d’un delicte de coaccions, delicte pel qual també són jutjats Luque, l’ex-entrenador de la selecció femenina Jorge Vilda i qui va ser responsable de màrqueting de la federació, Rubén Rivera.

Estudiants de l’Escola d’Enginyeria de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han desenvolupat una nova aplicació mòbil que permet als usuaris de la R1 de Rodalia d’informar-se en temps real sobre l’espera pel tren i el nivell d’ocupació. Aquesta eina s’emmarca en el projecte Rodalinets, que vol crear un sistema d’informació i d’anàlisi de dades que contribueixi a millorar la xarxa de Rodalia, en col·laboració amb els usuaris. Amb l’aplicació, es pot compartir la ubicació de manera anònima i un sistema expert calcula el temps de pas real del següent tren. També ofereix un mapa on es representa la ubicació dels trens en temps real i permet de reportar incidències.

El projecte compta amb la participació de nou estudiants de la UPF i es duu a terme al Grup de Recerca en Tecnologies i Estratègies de les Telecomunicacions (NETS), dirigit pel professor i investigador Miquel Oliver. El disseny és fruit del treball de fi de grau del graduat David Cano, director de desenvolupament i cofundador de MobilityDataNets SL, una empresa emergent creada arran del projecte Rodalinets.

Inicialment, aquesta aplicació s’ha desenvolupat per a la línia R1. Més enllà de la informació als usuaris, l’objectiu és també oferir informació perquè els responsables de control de la xarxa ferroviària puguin prendre les millors decisions en moments crítics.

Els creadors de l’aplicació la presentaran al 4YFN, dins el Mobile World Congress.