The Washington Post · Rachel Chason

D’una punta de l’Àfrica a l’altra –de l’oceà Atlàntic fins a la mar Roja– s’estén un rastre d’agitació política. El Sahel, abans un focus relativament secundari per a la causa gihadista, se n’ha convertit ara en l’epicentre mundial: d’ençà de la caiguda d’Estat Islàmic al Llevant, de fet, no hi ha hagut cap altra zona del planeta on els islamistes hagin acumulat tant de poder en tan poc temps.

Aquest auge de la violència extremista ha anat de bracet amb un retrocés excepcional de la democràcia a la regió, d’una magnitud incomparable amb els retrocessos viscuts en unes altres zones del món. D’ençà del 2020, els militars i senyors de la guerra vinculats a l’exèrcit han perpetrat ni més ni menys que vuit cops d’estat a la regió. Rere aquests cops d’estat hi ha hagut sovint un nexe comú: Rússia que, juntament amb Ucraïna, ha convertit aquesta part de l’Àfrica en l’escenari perfecte per a escenificar la seva croada geopolítica contra Occident.

Però mentre l’autoritarisme guanya força al Sahel i Moscou hi amplia la seva influència, els Estats Units han anat retirant-se de la regió de manera progressiva però sostinguda. Durant aquests anys, aquestes forces –poderoses i sovint altament violentes– han col·lidit en els conflictes que assolen la regió, de conseqüències imprevisibles i implicacions geopolítiques que amenacen d’anar molt més enllà dels límits geogràfics de la regió.

Les ambicions d’extremistes religiosos, dèspotes militars i mercenaris vinculats a Rússia conflueixen aquesta àmplia franja de l’interior de l’Àfrica, encaixonada entre el Sàhara, al nord, i la sabana, al sud. Cinc països de la regió (Guinea, Mali, Burkina Faso, el Níger i el Sudan) estan governats per juntes militars; els mercenaris russos són presents en quatre d’aquests cinc països: Mali, Burkina Faso, el Níger i el Sudan.

Aquests anys, els militants d’Al-Qaeda i d’Estat Islàmic han intensificat els atacs al Sahel, tot prenent el control de grans extensions de territori i estenent l’espiral de violència i inestabilitat a països veïns. Gairebé la meitat de totes les morts atribuïdes al terrorisme registrades l’any 2023 al món es van donar en aquesta regió, segons l’Índex Global de Terrorisme: tan sols a Burkina Faso, de fet, es registrà una quarta part del total mundial, equivalent a gairebé 30.000 morts. Entre el 2022 i el 2023, les morts vinculades al terrorisme al Sahel van augmentar vora un 40%.

Durant aquests quatre anys, els militars i els senyors de la guerra han perpetrat un seguit de cops d’estat als països de la regió, tot derrocant cadascun dels governs d’un cinturó de països que s’estén al llarg de 6.000 quilòmetres. Activistes, periodistes i polítics –alguns amb dècades d’experiència–, que creien construir un futur democràtic, han estat empresonats i exiliats, o bé han estat víctimes de desaparicions forçoses.

En un moment en què Putin lluita per restaurar la glòria imperial de Rússia, perduda d’ençà de la caiguda de la Unió Soviètica, els règims colpistes de la regió han anat obrint progressivament la porta als mercenaris russos, com bé ha passat fa poc al Níger i a Burkina Faso. En sis països africans, els soldats del grup mercenari Wagner –rebatejat amb el nom Africa Corps a la regió– lluiten contra els opositors del govern, vetllen per la seguretat dels dirigents colpistes, entrenen les forces locals i fan operacions de propaganda destinades a sembrar desconfiança contra els Estats Units i els seus aliats.

El govern dels EUA, per la seva banda, va retirar l’estiu passat 1.100 soldats del Níger, un país que acull la base de drons de la regió, construïda per Washington per més d’un centenar milions de dòlars. La retirada, exigida per la junta militar del Níger, va ser un cop dur per als esforços dels EUA per a contrarestar l’amenaça islamista i mantenir a ratlla la influència russa a la regió. En el passat, les tropes dels EUA eren molt sol·licitades en aquest país: ara, tanmateix, els règims colpistes del Sahel poden recórrer a uns altres actors –com ara els mercenaris russos– per protegir-se de la insurgència islamista.

L’expulsió dels soldats dels EUA forma part d’una campanya més àmplia per part de la junta del Níger, i d’una part significativa de la població nigerina, per a desempallegar-se de la influència d’Occident –i, en particular, de França, l’antiga potència colonial del país. L’exèrcit dels EUA havia ampliat la presència a la regió aquests vint anys, amb desplegaments significatius en tres països i missions més reduïdes en uns quants més. Ara una nova generació de dirigents defensa de restaurar la sobirania de la regió a còpia d’expulsar-ne els EUA. Washington va posar fi a la seva presència militar al Níger i el Txad a final de l’any passat; tres anys abans, el 2021, retirà els darrers soldats que mantenia a Mali.

Aquests països –que, tot i tenir un llarg historial de governs autocràtics i militars, van començar a abraçar la democràcia abans de l’onada de cops d’estat de fa poc– es troben entre els més pobres i menys desenvolupats del món. La població de la regió, amb gairebé dos terços per sota vint-i-cinc anys, creix a un ritme més de dues vegades més alt que no la resta del món i, fins i tot, que no la resta de l’Àfrica. Vora 400 milions de persones viuen al Sahel avui dia; a mitjan segle, es preveu que aquesta xifra augmenti fins a 700 milions.

La desesperació econòmica i la frustració per dècades de desgovern han adobat el terreny per al creixement de la insurgència gihadista i la consolidació de les juntes militars, un còctel tòxic que Rússia ha aprofitat per escampar la seva influència a la regió. Les repercussions d’aquestes turbulències ressonaran molt més enllà del Sahel.

Encara que els gihadistes es concentren ara a consolidar el seu poder al Sahel, la història de l’islamisme demostra com els militants solen utilitzar els bastions locals com a trampolí per a perpetrar atacs contra Occident i més objectius estrangers. La llibertat de maniobra que han aconseguit aquests extremistes al Sahel, afegida a la porositat de les fronteres a la regió i les facilitats a l’hora d’accedir als recursos naturals locals i controlar-los, els proporciona una base d’operacions altament avantatjosa.

És probable que Rússia tampoc no s’hagi donat per satisfeta amb els avenços que ha fet fins ara a la regió. Amb Putin decidit a continuar bastint una hegemonia alternativa a la d’Occident, la presència de mercenaris russos al Sahel l’acosta un pas més a l’objectiu de prendre el control de punts de suport estratègics, tant a la costa Atlàntica de l’Àfrica com al sud de la Mediterrània i la mar Roja, alhora que garanteix l’accés del seu país als recursos minerals –altament cobejats– de l’Àfrica.

En una mirada més àmplia, les turbulències geopolítiques en aquesta regió també guarden relació estreta amb dos debats que fa temps que es lliuren en paral·lel al Sud Global: si la democràcia liberal ha de rebutjar-se en favor d’un ordre polític autocràtic, per una banda, i si cal mantenir els vincles existents amb Occident o bé aprofundir les relacions amb unes altres potències mundials, per una altra banda. Cada cop d’estat que triomfa a la regió comporta, en aquest sentit, un pas més cap al nou ordre mundial que els dirigents militars del Sahel pregonen de manera tan entusiasta.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

El president del Consell Europeu, António Costa, ha anunciat que faran una cimera extraordinària el 6 de març per a abordar amb els 27 dirigents europeus la situació a Ucraïna i la necessitat de reforçar la defensa europea.

L’anunci arriba en un moment en què creix el temor dins la UE per un acord de pau ràpid entre el president dels Estats Units, Donald Trump, i el seu homòleg rus, Vladímir Putin, sense tenir en compte la voluntat europea.

I have decided to convene a special European Council on 6 March.

We are living a defining moment for Ukraine and European security.

In my consultations with European leaders, I’ve heard a shared commitment to meet those challenges at EU level: strengthening European Defence…

— António Costa (@eucopresident) February 23, 2025

“Vivim un moment decisiu per a Ucraïna i per a la seguretat europea”, ha escrit Costa en un missatge a les xarxes socials en què ha anunciat aquest “Consell Europeu especial” després d’unes quantes setmanes de consultes bilaterals amb els caps d’estat i de govern europeus.

La cita a Brussel·les del 6 de març serà la primera ocasió en què els 27 dirigents abordaran la situació d’ençà que Trump i Putin es comprometessin, el 12 de febrer, a començar negociacions bilaterals “immediatament” per a posar fi a la guerra a Ucraïna.

Concert del nou disc de Blaumut - Lloc: Teatre Principal

Alemanya, l’estat més poblat i la principal economia de la Unió Europea, ha votat avui en unes eleccions crucials, que marcaran el rumb tant de la política interior com de les institucions europees. Els sondatges mostraven una situació semblant als publicats durant la campanya electoral, amb una CDU de Friedrich Merz que supera els dos-cents escons i té prou majoria pactant amb els socialdemòcrates. Els Verds, l’altra possible alternativa abans de la votació, ja s’han descartat com a socis de govern.

L’entrada de liberals i l’Aliança Sahra Wagenknech són la gran incògnita que podria modificar el repartiment d’escons i les majories, mentre que  l’extrema dreta pot ser la segona força. Seguiu ací les reaccions i el recompte electoral, que hauran de confirmar els resultats i les potencials aliances que es començaran a negociar de seguida.

Ací podeu veure l’última projecció d’escons:

La coalició conservadora de la CDU i els bavaresos del CSU han guanyat les eleccions alemanyes amb un 29% del vot i 211 escons dels 630 del parlament, segons les enquestes publicades una volta han tancat els col·legis electorals. Friedrich Merz esdevé ara el principal candidat a canceller.

La segona força pot ser el partit d’extrema dreta Alternativa per Alemanya (AfD), que pot aconseguir un 19,5% dels vots i 142 diputats, quan ara mateix en tenen 83. Tot i això, es preveu que s’apliqui un cordó sanitari contra la formació ultra. Els socialdemòcrates de l’SPD, que encapçalaven el govern fins ara, poden baixar fins al tercer lloc i tenir el suport del 16% de l’electorat i 116 escons, mentre que els Verds, també al govern, en poden tenir el 13,5% i 98 escons. Aquests dos partits són els que es considera que tenen més probabilitats de pactar un nou executiu amb la CDU. Ara començaran unes setmanes de negociació per a formar un govern de coalició, però, ara com ara, la CDU solament tindria majoria absoluta pactant amb els socialdemòcrates.

L’Esquerra millora resultats i pot obtenir 8,5%  vots i 62 diputats. En canvi, el Partit Liberal, a qui s’ha responsabilitzat de trencar el govern, pot quedar fora del parlament amb un 4,9% dels vots. L’Aliança Sahra Wagenknecht (BSW) –una escissió antiimmigració de l’Esquerra– també en pot quedar fora amb el 4,7%%. La minoria danesa del SSW podria fer-se amb un diputat.

Espectacle familiar de contes i paraules - Lloc: Casal de Joventut Seràfica

L’oficina del primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha anunciat que retardarà l’alliberament dels 602 presos palestins que havien de ser alliberats fins que quedi assegurat l’alliberament dels pròxims ostatges israelians “sense cerimònies humiliants”.

L’anunci arriba després que Hamàs alliberés ahir els sis ostatges que s’havien pactat per a l’últim intercanvi de la primera fase de l’alto el foc. D’aquesta manera, Israel incompleix la seva part del pacte d’intercanvi de presoners, acordat per a l’alto-el-foc vigent. Per això, Hamàs ha denunciat que el bloqueig d’Israel suposa una “flagrant violació” de l’acord d’alto-el-foc i alliberament d’ostatges.

El govern talibà de l’Afganistan ha permès la reobertura de l’única ràdio gestionada per dones al país, Radio Begum. Després de gairebé un mes, podran tornar a obrir perquè han acceptat les condicions que els imposen els talibans. També podrà tornar a emetre l’emissora Radio Jawanan, dirigida per joves, que també ha acceptat les imposicions del govern.

Els talibans havien suspès els dos mitjans en acusar-los de cooperar amb mitjans prohibits al país i abusar de les llicències d’emissió. Per això, el govern ha estat de restringir la llibertat informativa al país i d’esclafar els drets de les dones a l’educació i al treball.

El Comitè de Seguretat de Periodistes Afganesos (AJSC), un dels principals impulsors de la iniciativa per reprendre les transmissions de les dues emissores, ha acollit amb satisfacció la represa de les transmissions d’aquests mitjans.

Press Release: AJSC Welcomes Resumption of Begum and Jawanan Radio Stations’ Broadcast

Read more: https://t.co/H9fcQNiiy8 pic.twitter.com/S8zXhd1jf1

— AJSC (Afghan Journalists Safety Committee) (@ajsc_afg) February 23, 2025

El president d’Ucraïna, Volodimir Zelenski, diu que està disposat a dimitir a canvi d’obtenir la pau per a Ucraïna o que el país es pugui incorporar a l’OTAN.

“No tinc cap intenció d’aferrar-me al poder durant dècades”, ha declarat Zelenski en roda de premsa. “Estic disposat a dimitir si això significa la pau a Ucraïna, i també podria canviar el meu càrrec per l’entrada en l’OTAN”, ha afegit durant el fòrum Ucraïna: 2025.

Aquests comentaris de Zelenski, recollits per la cadena ucraïnesa 24tv, arriben just abans de la commemoració del tercer aniversari de la invasió russa del país, i després que Trump l’hagi acusat d’actuar com un dictador. “Demà probablement serà un punt d’inflexió”, ha declarat Zelenski abans de reivindicar que no hi haurà pau en el conflicte sense que Ucraïna sigui part integral de les negociacions: “Nosaltres no és que estiguem convidats a la taula: és que és la nostra taula”.

Al llarg del dia de cerimònies, el president d’Ucraïna rebrà a una desena de líders europeus amb els qui tractarà la situació actual de la guerra, marcada pels acostaments bilaterals entre els Estats Units i Rússia, que amenacen de deixar a Kíev i a Europa en segon pla.

Comencen unes falles agredolces, amb la catàstrofe de la gota freda que encara plana sobre moltes ciutats valencianes. La localitat de Cullera ha volgut mostrar la seva solidaritat. Així, el batlle, Jordi Mayor, ha anunciat que cremaran restes vegetals que van ser arrossegades fins a la platja arran del temporal de gota freda. “Aquest any, més que mai, necessitem renàixer, i d’allò que es crema, se’n gira full”, ha dit.

El crit unànime de “Ja estem a Falles” a la plaça Espanya i fins al final del carrer del Riu ha donat la benvinguda a aquesta festa. Amb la Crida, la localitat s’ha vestit de color, indumentària tradicional, germanor, foc i pólvora per omplir els carrers de festa, música i soroll.

La dana ha estat el fil conductor del discurs de les setze falleres més grans de totes les comissions falleres de Cullera. “Unió, fortalesa, resiliència, solidaritat, ajuda, reconstrucció i l’obligació de cuidar i protegir el planeta” han estat les paraules que han marcat la intervenció de les representants.

Defensa del català a les escoles

Mayor també ha clamat des del balcó la defensa de la llengua, en contra de l’anomenada llei Rovira i la consulta sobre la llengua base a les escoles que vol segregar el català. “Les Falles són la màxima expressió de la identitat de la cultura popular valenciana, una festa que només s’entén en valencià”, ha reivindicat. “També representen el millor que té el poble valencià: la nostra cultura, la nostra música i la nostra llengua, que no volem que ningú no ens toqui”, ha dit.

Agents de la policia nacional espanyola han desarticulat una organització criminal dedicada, presumptament, al tràfic de dones per a la seva explotació sexual en prostíbuls ubicats a Alacant, Elx i Oriola. S’estima que l’entramat hauria explotat més de 1.000 dones el darrer any.

Les víctimes, principalment d’origen sud-americà, eren enganyades des del deu país d’origen per arribar al país mitjançant falses ofertes de feina. En total, s’han alliberat 48 dones. També hi ha 48 detinguts: 46 a Alacant i altres dos a Múrcia, que han ingressat a la presó provisional. A més, s’han realitzat vuit registres domiciliaris a Alacant i s’ha clausurat tres prostíbuls.

La policia hi ha intervingut, entre altres objectes, vuit armes prohibides i més de 150.000 euros en efectiu, i s’han bloquejat 938.000 euros en comptes bancaris i ha immobilitzat 17 propietats immobiliàries amb un valor de 1.313.087 euros.

La policia espanyola ha detingut a Mislata (Horta Sud) dos joves de vint anys com a presumptes autors de les agressions violentes que van rebre tres afeccionats del Vila-real amb diversitat funcional fa una setmana, després del partit que va jugar el club contra el València. Una de les víctimes, que va tenir una fractura de mandíbula i la pèrdua d’una peça dental, va haver de ser intervingut quirúrgicament.

El jutjat de Mislata ha acusat els dos detinguts per un delicte de lesions i els ha deixat en llibertat amb càrrecs a l’espera de citació del jutjat de Vila-real. Els detinguts són dos ultres del València CF.

La lliga espanyola ha dit que es personarà com a acusació particular.

 

“El tema és prou transcendent i es mereix fer-ne un debat rigorós i a partir del mateix decidir.” El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha enviat un missatge als membres de la direcció de Junts, a què ha tingut accés VilaWeb, en què els demana que no facin pronunciaments individuals ni als mitjans de comunicació ni a les xarxes. El verificador internacional de la taula de Suïssa, Francisco Galindo Vélez, ha emès un comunicat on demana a Carles Puigdemont que consideri de retirar la proposició no de llei sobre la qüestió de confiança, que és previst que es debati dimarts i es voti dimecres al congrés espanyol. Galindo assenyalava “la transcendència política” que pot tenir en les negociacions entre el PSOE i Junts el revés parlamentari que pot rebre Pedro Sánchez, atès que la iniciativa es pot aprovar amb els vots del PP i Vox. I això, tenint en compte la situació que es pot produir en les setmanes vinents amb els “temes més sensibles que s’han treballat”. Turull reconeix en el missatge que Galindo intenta d’evitar una ruptura i donar temps per a materialitzar qüestions que estan molt avançades. És a dir, el compliment d’alguns dels acords. Sobre la taula, hi ha el traspàs integral de les competències en immigració, el reconeixement del català com a llengua oficial a les institucions europees i l’aplicació d’una amnistia política a Puigdemont.

Junts preveu, així, de centrar la reunió de l’executiva de demà a decidir si retira o manté la proposta amb què Puigdemont va intentar de marcar un punt d’inflexió en les relacions amb el PSOE, quan havia passat un any de la investidura de Sánchez i s’acumulaven els incompliments. El moviment del verificador es va produir ahir, segons la data que apareix al comunicat. L’endemà, per tant, de la reunió de la taula de Suïssa, la dotzena que han fet les delegacions dels socialistes i de Junts. Galindo admet en el comunicat que “és un fet real que avui dia no s’han materialitzat alguns dels punts en què existeix acord polític entre les parts” i que això va motivar que Junts registrés al congrés la proposició no de llei. Fonts consultades per VilaWeb ja apuntaven aquests dies que s’havien produït avenços, però que no arribarien a fer-se públics a temps abans del debat sobre la qüestió de confiança. “Una ruptura de l’espai significaria un retrocés difícil de superar que frenaria aquests avenços”, apunta el verificador. Uns acords que, segons Galindo, la seva funció com a verificador li impedeix de revelar, però no de saber.

Després de la reunió de l’executiva de demà, es preveu que sigui el mateix Turull qui comparegui davant els mitjans de comunicació. Cal tenir en compte que Puigdemont s’ha mostrat partidari fins ara de seguir les recomanacions del verificador i que hi va confiar la resolució de la crisi que de fa unes setmanes, quan el PSOE refusava que la mesa del congrés admetés a tràmit la proposició no de llei. Una reunió urgent de la taula de Suïssa, que el mateix Puigdemont havia demanat, va contribuir a estovar més tard les posicions de tots dos partits. El PSOE i Junts van tornar a encarrilar la relació amb l’acord per a dividir el decret de mesures socials sobre les pensions i els ajuts al transport públic i l’acceptació dels socialistes d’admetre a tràmit la iniciativa sobre la qüestió de confiança.

L’ex-diputat del PP al parlament, Francesc Vendrell, s’ha mort a 75 anys, segons que han informat fonts del partit a Europa Press. Va ser un dels ponents parlamentaris del PP en l’elaboració de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 i membre de la comissió del Síndic de Greuges a la cambra.

Vendrell, nascut a Barcelona el 26 de maig del 1949, va exercir les seves funcions com a diputat en la cambra catalana pel PP entre el 1999 i el 2010, durant tres legislatures. També en va ser portaveu entre el 2003 i el 2007.

Visita teatralitzada al cementiri - Lloc: Cementiri d'Arenys de Mar

El film norueg Dreams (Sex Love), del director Dag Johan Haugerud, ha guanyat l’Ós d’Or a millor film a la Berlinale. És la tercera part de la trilogia Sex Dreams Love, en què es narra la història de la Johanne, una noia que s’enamora de la professora de francès i experimenta el seu primer enamorament intens.

La producció catalana Sorda, dirigida per Eva Libertad, ha guanyat el premi del públic a la secció Panorama de la Berlinale i el premi que lliura la Confederació Internacional dels Cinemes d’Art i Assaig.

El premi a la millor direcció ha estat per a Huo Meng, per Living de Land. El gran premi del jurat se l’ha endut Gabriel Mascaro per O último azul. El premi del jurat ha estat per al film argentí El mensaje, d’Iván Fund. Rose Byrne ha guanyat el guardó a millor interpretació principal per If I Had Legs I’d Kick You, i Andrew Scott, a millor interpretació secundària per Blue Moon. El premi al millor guió ha estat per a Kontinental ’25. El premi a la millor contribució artística se l’ha endut l’equip de La tour de Glace. La millor òpera prima ha estat per a la mexicana El Diablo Fuma (y guarda las cabezas de los cerillos quemados en la misma caja).

L’Ós d’Or al millor curtmetratge se l’ha endut Lloyd Wong, Unfinished, de Lesley Loksi Chan. Ordinary Life, de Yoriko Mizushiri, ha rebut el premi del jurat. El millor documentari ha estat Holding Liat.

Lloc: Escola Joan Maragall, carrer Anna Maria Ravell 10 Rial de Sa Clavella s/n

Francisco Galindo, el mediador internacional entre Junts i el PSOE, ha demanat als de Puigdemont que retirin la proposició no de llei que insta Pedro Sánchez a presentar una qüestió de confiança que es debatrà dimarts, i es votarà dimecres al congrés de diputats espanyol. Diu que cal evitar una ruptura difícil de superar.

La direcció de Junts es reunirà demà per estudiar com retirar la proposició, per tal de permetre un temps extra a les negociacions. Fonts de Junts han indicat a VilaWeb que l’ambaixador Galindo reconeix que hi ha acords polítics que ja haurien d’haver-se materialitzat i que la proposta de retirar la proposició vol evitar de trencar les relacions i afegir uns dies més per comprovar si acaben fent-se efectius.

Entre la desconfiança i l’interès: Sánchez i Puigdemont s’examinen al congrés espanyol 

“Una ruptura de l’espai significaria un retrocés difícil de superar, que frenaria avenços que la meva funció de verificador m’impedeix de revelar, però no de saber”, detalla en un comunicat al qual ha tingut accés l’ACN i que va signar ahir Galindo de Cartagena d’Índies estant, en català i castellà. Reconeix que no s’han materialitzat alguns dels punts en què hi ha acord polític entre totes dues parts, però constata avenços significatius i esforços mutus, malgrat les diferències entre els partits polítics.

Aquesta ha estat la primera intervenció pública de Galindo d’ençà del començament de les negociacions. El seu comunicat arriba després de la dotzena reunió de l’espai de negociació i mediació entre el PSOE i Junts, que es va fer divendres a Suïssa i on el mediador va participar presencialment. La trobada va tenir lloc pocs dies abans del debat al congrés espanyol i la votació de la proposició no de llei de Junts sobre la qüestió de confiança a Sánchez.

El diplomàtic salvadoreny explica que ha demanat a Junts que retiri la proposició, “conscient de la transcendència política que pot comportar l’aprovació d’aquesta iniciativa parlamentària per al procés de negociació”.

Junts estudiarà demà com retirar la proposició no de llei

Segons ha pogut saber l’ACN, el secretari general, Jordi Turull, ha enviat un missatge als membres de la direcció executiva nacional tot assegurant que el tema és prou transcendent i es mereix de fer-ne un debat rigorós per a prendre una decisió. La formació s’ha conjurat novament a mantenir el silenci tant a les xarxes com als mitjans i evitar d’aquesta manera els pronunciaments individuals.

Avui, 23 de febrer de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Tot allò que heu de saber d’unes eleccions alemanyes que marcaran el rumb d’Europa
• Avel·lí Flors: “Si volem revertir la situació, el català ha de recuperar espais i el castellà n’ha de cedir”
• Tres anys després del començament de la guerra d’Ucraïna, sembla que ens acostem a un final imprevisible
• Així us ho hem explicat: els vint articles clau de VilaWeb per a entendre la guerra d’Ucraïna
• Tura Soler i Jordi Grau: “Els crims prescriuen, però la veritat no ho fa mai”
• El començament de la fi d’Elon Musk i les seves companyies?
• Amb incertesa sobre el futur de Gaza, molts palestins es debaten entre morir o abandonar indefinidament la seva llar
• Marsella, la ciutat que ens va redescobrir Jean Claude Izzo fa trenta anys
• Avançament editorial: ‘Nusos entre els dits’, de Leila Kasra
• Sis vins de garnatxa blanca de la Terra Alta per a fer-nos feliços
• Sempre fem tard tard amb ell | Mail Obert de Mercè Ibarz
• Closcadelletra (CDLV): Units per la condició efímera

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

“La unió fa la força” és un lema que és una declaració d’intencions, una manera d’anar pel món i d’entendre el món. És solidària, respectuosa i marcada per l’alteritat, un valor escàs en els temps que corren, el de les polítiques megalòmanes i el despotisme de governants i corporacions que tenen el poder econòmic mundial. Però la unió fa la força i genera coneixement i empatia. I això és el que van mostrar sis elaboradors de la Terra Alta quan, per primera vegada, es van presentar plegats en públic (en el marc de la Barcelona Wine Week), per defensar i valorar el seu paisatge vinícola i els vins que hi elaboren. Van parlar d’ells, però també van parlar d’un paisatge i d’una història que comparteixen. I és que la Terra Alta és un territori increïble per a fer grans vins i ja se’n fan; un territori vinícola històric, com el Priorat. Però a diferència del Priorat, que ha plantat cara i ha lliurat moltes batalles, la Terra Alta ha estat maltractada i malmesa, sense anar més lluny, per les energètiques, que hi han fet grans centrals que han eliminat una quantitat d’hectàrees de conreu enorme i han trinxat una part del paisatge. 

I, així i tot, la Terra Alta és avui un dels territoris amb més potencial per als vins de qualitat. I és en quantitat d’hectàrees i quilos de raïm i hectolitres de vi un dels territoris vinícoles catalans més importants. Així es va anar desgranant en la sessió Un recorregut pel paisatge de sis vinyes úniques de garnatxa blanca a la Terra Alta, amb tast dels seus vins. Els elaboradors eren: Carmen Ferrer, del celler Bàrbara Forés; Núria Altés, del celler Herència Altés; Ramon Roqueta Segalés, del celler LaFou; Joan Àngel Lliberia, del celler Edetària; Juanjo Galceran Piñol, del celler Piñol, i Francesc Ferré, del Celler Frisach. Va conduir la sessió el sommelier Ferran Centelles.  

Garnatxa blanca, la varietat que els defineix

Ferran Centelles va començar la sessió parlant de la garnatxa blanca, que és la varietat de raïm que defineix els vins de la Terra Alta. Una varietat ben adaptada i que conté unes condicions molt bones per a suportar el canvi climàtic. Una varietat de raïm de futur. Centelles va dir que és una varietat adulta, intel·ligent, que també destaca per la seva versatilitat a l’hora d’elaborar-la. I va donar una dada que impacta: el 33% de tota la garnatxa blanca del món es troba a la Terra Alta, on en conjunt es conreen 4.700 hectàrees de vinya.

El primer vi que es va servir va ser Ànima de l’avi Arrufí 2023, del celler Piñol, situat a Batea. Va explicar el vi en Juanjo Galceran Piñol, que és la tercera generació de la família. Un projecte amb vinya pròpia amb conreu d’agricultura ecològica, varietats autòctones (a més de la garnatxa blanca, el morenillo i la garnatxa peluda) i preservació de les vinyes velles. “Vam fer aquest vi en homenatge al besavi, que va ser el primer que va començar a elaborar vins artesanals. Les primeres ampolles d’aquest vi les vam treure el 1994-1995. Els primers anys el fèiem passant la garnatxa per barriques de roure, però en els darrers, amb la voluntat de ser més respectuosos amb el vi, per mirar d’expressar la varietat i el sòl, que és sobretot argilocalcari, el raïm fermenta en tines d’acer inoxidable i després el vi el posem en ous de granit. Aquest vi és una selecció de cinc finques amb diferents altituds i diferents sòls. Són les vinyes més velles i les millors de casa. L’ou de granit ens dóna una mica més de volum i estructura en boca. Són ous de 1700 litres i li fem el battonage amb nitrogen.” Ànima de l’avi Arrufí expressa la finor i la delicadesa de la varietat.

Aleshores Centelles va recordar que la Terra Alta és un territori marcat també per l’arquitectura del vi. Cèsar Martinell hi va construir diferents cellers cooperatius durant les primeres dècades del segle XX, com ara el celler de Pinell de Brai i el de Gandesa. I lligant l’arquitectura amb el vi va dir que els vins de la Terra Alta eren vins modernistes, sumptuosos, plens i exuberants, en especial els vins brisats. Introduïa així el següent vi.

Els vins tastats.

El segon vi tastat fou El Quintà 2022, del celler Bàrbara Forés, un vi brisat (que ha estat en contacte amb les pells). El celler té la seu a Gandesa. Carmen Ferrer va explicar que l’any 1992-1993 van començar a replantejar-se el projecte: “Vam intentar conèixer bé les finques que teníem, vinya a vinya. Així va ser com vam localitzar unes vinyes molt velles de garnatxa blanca. L’origen del Quintà són dues finques petites conreades pel mateix propietari amb vinyes velles plantades a la dècada del 1950. La primera elaboració d’aquest vi la vam fer el 1996. El sòl és de panal. Una vinya amb panal força fi, que madura abans, i l’altra vinya, que tot i que es troba molt a prop, té un panal amb unes betes calcàries, que en diem panal pinyoler. El cultiu és en ecològic, en secà i també fem agricultura regenerativa. Tot i que és difícil fer-ho així ara, a causa de la sequera. El Quintà fa una maceració pel·licular de vint-i-quatre hores, que li dóna estructura, però no sequedat. Es cria amb barriques de roure francès de 500 i 600 litres. És un brisat molt delicat i exuberant.”

Ferran Centelles va recordar que aquest Quintà, aquesta garnatxa, va mostrar i ensenyar als sommeliers de Barcelona el que eren els vins de la Terra Alta. En aquest sentit, Carmen Ferrer va ser una pionera per a la Terra Alta, perquè va col·locar els seus vins als tasts de gamma alta a final dels anys noranta. 

Sis cellers que van decidir fer el canvi

Centelles va definir el tercer vi, també brisat, com una garnatxa ibera, perquè es troba al costat de l’assentament iber del Coll del moro. És el vi Vernatxa, del celler Frisach, a Corbera d’Ebre. Francesc Ferré va començar la intervenció tot convidant tothom a visitar la Terra Alta i va explicar que a la taula eren sis cellers, una representació petita, però que aquests sis havien decidit de fer el canvi i passar de conrear la vinya només a elaborar els seus vins per donar més valor al projecte, a la varietat i donar vitalitat també a l’economia local. I això genera una il·lusió que és fonamental també perquè aquests projectes familiars puguin viure de l’agricultura i tenir possibilitat de futur, de relleu generacional. Ferré va explicar que “la Vernatxa és una garnatxa blanca, una varietat que de mica en mica i a poc a poc et va donant allò que pot donar-te, un caràcter, una frescor, el punt salí. En el vi que tasteu hi volíem representar tot això. Aquest vi neix de la vinya més vella que tenim a casa, en sòl de panal que nosaltres conreem. Tenim el most amb les pells una setmana perquè arrenqui la fermentació i després una part del vi es cria en dipòsits de formigó i una altra en barriques velles, durant deu mesos, perquè el vi pugui buscar el que vol ser”.

El vi que feia quatre va arribar de la mà de Núria Altés, del celler Herència Altés: La Serra Vi de Finca Qualificada. La propietària i enòloga va començar destacant la importància de l’acte, que per primera vegada aplegava sis cellers per mostrar el potencial que té la garnatxa blanca: “Ja sabeu que la Terra Alta és un territori de frontera, que ha patit moltes guerres i sempre ens hem mirat una mica de reüll. I el fet d’anar de bracet ens fa més forts, per això crec que és un gran dia. Tots fem en els nostres cellers un bon treball, cadascú amb una identitat pròpia, fent expressar la garnatxa de manera diferent. La Serra, per a nosaltres, és el vi més emblemàtic que fem. Prové d’una vinya plantada a l’altiplà de la zona de Batea, en un sòl calcari, d’una vinya molt antiga de principi del segle XX, no sabem exactament quan es va plantar. Una vinya que té molta influència del vent, tant del cerç, que és continental, sec i fred, i ens ajuda molt en l’agricultura ecològica, com de la garbinada, que ve de mar i refresca les nits d’estiu. Una vinya poc productiva. Fermentem el raïm amb barriques obertes i després l’envellim en un foudre de roure austríac, que és molt suau, perquè el que volem és preservar la varietat, que parli sola.”

Aleshores va intervenir Ferran Centelles: “Hem començat per unes garnatxes finíssimes, després hem augmentat la textura i la potència i aquest últim vi ja entra en la categoria dels vins gastronòmics.” I va recordar que la garnatxa és una de les varietats blanques que juntament amb la riesling tenen la característica d’expressar els hidrocarburs, aquella olor de goma Milà, un element valorat pels sommeliers.

El vi De rams 2018, del celler Lafou, va enfilar la recta final del tast. Ramon Roqueta Segalés, de la família Roqueta del celler del Pla de Bages, és l’impulsor d’aquest projecte. Ell va explicar que “la Terra Alta s’ha construït una personalitat pròpia, potser per ser un terreny fronterer, com diu la Núria, o per trobar-se a dues hores de camí en cotxe de Barcelona, una mica aïllats, com diu en Francesc. Amb aquestes característiques hem construït la nostra pròpia identitat. Nosaltres som a Batea, en una vall estreta de trenta-dues terrasses que van pujant progressivament. Una de les que s’està més avall és la vinya de Rams, que és d’on surt aquest vi. Una vinya de garnatxa blanca plantada el 1966 entre dos tipus de sòl, l’argilós-calcari i també el panal. La garbinada té una incidència important en aquesta vinya. Per aquestes característiques, el raïm que obtenim és particularment interessant. A partir del 2016 el van començar a elaborar a part i embotellar-lo. Per treure la màxima expressió del raïm, una part del vi és fermentat en fusta i una altra part en formigó, amb una lleugera maceració pel·licular i un 25% és vi brisat, fermentat durant uns dies amb les pells. I és un vi que té força anys de repòs i criança al celler, per integrar tots aquests elements. De fet, l’anyada que es troba actualment al mercat és la del 2018. És un vi amb textura, amb complexitat”. Ramon Roqueta també va explicar que aquesta vinya es cull en dues vegades: “La primera, collim un raïm més verd que estira el vi, li dóna tensió, i la segona, més tardana, omple el vi i li dóna volum.”

El tast es va acabar amb el vi La Terrenal 2020, del celler Edetària, explicat per Joan Àngel Lliberia, que va dir que neix de tres vinyes de sòl originari molt pobre i molt vell, sòl de lutita roja. Ell va començar dient que aquest tast era una iniciativa d’orgull i de pertinença. “No es pot anar sol pel mercat, costa molt.” I va voler destacar d’entrada les pioneres, Carmen Ferrer, del celler Bàrbara Forés, i Josefina Piñol, mare de Juanjo Galceran Piñol. “Sense elles, segurament els altres avui no seríem aquí. Jo recordo que a casa bevíem el vi de l’avi amb un got de Duralex i era un ranci, per com s’elaborava abans. Eren rancis espectaculars i hi hem de tornar, però calia aprendre a fer grans vins amb l’expressió de la fruita.”

I va continuar: “Una de les característiques que marquen aquests sis vins és la salinitat. Això vol dir que no hi ha maquillatge fent els vins. Fa uns anys posàvem un excés de maduració, un excés de barrica, etc. Avui podem anar amb el cap ben alt i amb orgull, perquè aquesta salinitat dels nostres vins és única. La nostra és una garnatxa mediterrània amb aromes de fonoll, de flor d’ametller…, aromes que són una passada. I també vull reivindicar que a la Terra Alta tenim les garnatxes més velles del país. El sòl és important i el clima també, però la vinya és el més important. La planta és fonamental. I per això hem de cuidar els fenotips que caracteritzen les nostres garnatxes i evitar la uniformització dels vivers. Perquè són aquestes garnatxes blanques les que ens motiven per llevar-nos cada dia i ser feliços.”