El Gremi de Llibreters i la Cambra del Llibre de Catalunya –que aplega els gremis i associacions d’editors, llibreters, distribuïdors i de la comunicació gràfica– han publicat aquest vespre la llista dels llibres més venuts, fins a les sis, de la diada de Sant Jordi. Les xifres encara no són oficials, però sí que reflecteixen les tendències de vendes de la jornada. Demà es publicarà una primera llista de títols provisionals i les dades definitives se sabran la setmana vinent.

Crònica | Barcelona comença Sant Jordi amb la panxa plena

Entre els títols més venuts, hi ha Diagonal Manhattan, de Xavier Bosch (Columna), que encapçala la classificació dels llibres de ficció, i Entre el paradís i l’apocalipsi, de Xavier Sala i Martín (Rosa dels Vents), que ha estat el més venut de no-ficció. De la parada estant, Xavier Bosch ha mostrat el seu agraïment “infinit” als lectors després d’haver-se anunciat que el seu és un dels més venuts. “La gent m’ha tornat a fer confiança”, ha assegurat en declaracions a l’ACN.  “Agraïment infinit als lectors per comprar tantes històries que escric sol a casa durant dos anys”, ha manifestat. Per la seva banda, Sala i Martín ha assegurat que el rànquing dels més venuts li és igual i que el que li ha encantat és poder interaccionar amb centenars de lectors.

Quant al conjunt de vendes, segons les dades provisionals del gremi, enguany s’ha establert un nou rècord: més de dos milions d’exemplars venuts i 26 milions d’euros facturats. Els títols que formen part de la llista dels més venuts tan sols representen un 5% del total dels llibres que s’han venut avui.

Aquestes són les llistes provisionals de llibres més venuts:

Ficció

–Diagonal Manhattan, de Xavier Bosch (Columna)
–La catastròfica visita al zoo, de Joël Dicker (la Campana)
–Cor Fort, de Sílvia Soler (Univers)
–Aquest tros de vida, d’Estel Solé (Columna)
–Somiàvem una illa, de Roc Casagran (Univers Llibres)

David Bueno i Estel Solé. No-ficció

–Entre el paradís i l’apocalipsi, de Xavier Sala i Martín (Rosa dels Vents)
–La passada a l’espai, de Manel Vidal (Destino)
–La dona del segle, de Toni Cruanyes (Columna)
–L’art de ser humans, de David Bueno (Destino), La memòria dels catalans, de Borja de Riquer (Edicions 62), Crims 4 – L’hora de la veritat, de Carles Porta (La Campana) i La fugida, de Maika Navarro i Paco Marco (Columna).

Manel Vidal: “No vull asfixiar el meu pare”

Literatura infantil i juvenil

–Titó. Excursió a la llegenda de Sant Jordi, de Cristina Jiménez Carbó (Estrella Polar)
–La llegenda de Sant Jordi, d’Emma Martínez (Estrella Polar)
–Ens tractem bé, de Lucía Serrano (Beascoa), Quina història més bèstia, Minimoni!, de Rocío Bonilla (Animallibres), Em dic Goa 6 – Quin drama, Goa, de Míriam Tirado (B de blok).

Què simbolitzen els colors de les roses per Sant Jordi i com triar la més adequada

a càrrec de la Cobla La Moreneta - Lloc: Riera davant el mercat municipal

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha criticat novament el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski, per no voler reconèixer Crimea com a russa i li ha retret que, si volia conservar la península, hi hauria d’haver lluitat fa onze anys, quan va ser annexionada per Moscou “sense ni un sol tret”, tal com ha escrit a Truth Social, la seva xarxa social.

El reconeixement de Crimea com a territori rus s’ha tornat un dels aspectes centrals de l’acord de pau que impulsa Trump i, sobre això, el president nord-americà ha dit que les afirmacions de Zelenski eren “molt perjudicials per a les negociacions de pau amb Rússia” i l’ha acusat de prolongar la guerra innecessàriament. “No tinc res a veure amb Rússia, però tinc molt a veure amb voler salvar, de mitjana, cinc mil soldats russos i ucraïnesos cada setmana que moren sense cap motiu”, ha dit.

De fet, ha afegit que Ucraïna “pot tenir la pau o pot lluitar durant tres anys més abans de perdre tot el país”, i ha afegit: “Som molt a prop d’un acord però l’home ‘sense cartes per jugar’ ara, finalment, hauria de fer-ho.”

Avui s’estrena la segona temporada d’Andor, una preqüela de Star Wars: Rogue One, ambientada cinc anys abans dels esdeveniments del film i que segueix el personatge de Cassian Andor. La primera temporada es va enregistrar durant la pandèmia de la covid i va ser filmada íntegrament al Regne Unit, però a la temporada que s’emet a partir d’avui a Disney+ hi trobem alguns escenaris emblemàtics de casa nostra.

Chandrila, el planeta natal de Mon Mothma, dirigent de l’Aliança Rebel, havia estat citat moltes vegades, però no s’havia representat mai visualment. Aquesta regió muntanyosa és realment Montserrat, que es pot veure clarament a la sèrie.

El castell de Xàtiva, amb les muralles clarament visibles i ambientat en el món de Star Wars, també apareix en uns quants episodis. De la mateixa manera, s’hi veu la Ciutat de les Arts i les Ciències de València.

La segona temporada d’Andor és protagonitzada per Diego Luna, Stellan Skarsgård, Genevieve O’Reilly, Denise Gough, Kyle Soller, Adria Arjona, Faye Marsay, Varada Sethu, Elizabeth Dulau, Alan Tudyk, Ben Mendelsohn i Forest Whitaker. Tony Gilroy és el creador de la sèrie.

Lloc: Porxada del Mercat municipal

Lloc: Per la Riera del pati del Calisay fins al Mercat Municipal

Un nou estudi científic publicat a la revista Nature apunta a una hipòtesi inquietant: certes infeccions bacterianes durant la infantesa podrien deixar empremtes permanents en l’ADN que, dècades després, afavoririen l’aparició del càncer colorectal en persones joves. El treball, encapçalat per la Universitat de Califòrnia a San Diego i fet amb dades de més de nou-cents pacients d’onze països, identifica una toxina bacteriana com a possible factor desencadenant.

L’estudi se centra en la colibactina, un compost produït per algunes soques d’Escherichia coli, un bacteri comú que viu a l’intestí humà. Aquesta toxina és capaç d’alterar l’ADN i, segons els investigadors, deixa un rastre molecular distintiu –una mena de “signatura genètica”– que es pot identificar en les cèl·lules tumorals dels pacients amb càncer colorectal d’aparició precoç.

Una empremta que comença de ben petits

L’equip encapçalat per Ludmil Alexandrov, professor del Centre de Bioenginyeria de la UC San Diego, ha comparat els genomes de 981 tumors de còlon i recte, corresponents a pacients de menys de 40 anys i a pacients de més de 70. El resultat ha estat clar: les mutacions associades a la colibactina són 3,3 vegades més freqüents en els tumors dels pacients més joves.

Aquestes mutacions es poden interpretar, segons els autors, com una mena d’arxiu històric del qual ha viscut la cèl·lula. “Són un registre del passat –explica Alexandrov–, i indiquen que l’exposició a la colibactina durant la infantesa pot ser un dels principals desencadenants del càncer colorectal en adults joves.”

De fet, els investigadors han arribat a temporitzar l’origen d’aquestes mutacions: tot apunta que van aparèixer en els primers deu anys de vida dels pacients, molt abans que el tumor fos detectable. Això significa que el procés de transformació cel·lular pot començar dècades abans no es manifestin els primers símptomes.

Una malaltia que creix entre joves

Durant dècades, el càncer colorectal s’ha considerat una malaltia pròpia de la gent gran. Però aquesta visió ha canviat. Segons dades recents, la incidència entre menors de cinquanta anys ha crescut dràsticament en vint-i-set països, pel cap baix, i es calcula que s’ha duplicat cada dècada aquests darrers vint anys. Si la tendència continua, es preveu que l’any 2030 sigui la principal causa de mort per càncer entre adults joves.

Aquesta realitat és especialment desconcertant perquè molts dels pacients diagnosticats a edats primerenques no tenen antecedents familiars ni els factors de risc habituals, com ara l’obesitat o la hipertensió. Per això, la comunitat científica fa anys que cerca explicacions alternatives, com l’impacte de l’entorn o de la microbiota intestinal.

Amb aquest nou estudi, es fa un pas endavant en aquesta recerca, perquè aporta una associació directa entre un agent microbià i un patró concret de mutacions genètiques.

D’on prové la colibactina?

La colibactina la produeixen certes variants d’E. coli que tenen un grup concret de gens i que poden colonitzar l’intestí humà sense causar símptomes. Encara no se sap bé per què aquests bacteris s’instal·len en uns individus i no en uns altres, ni quines condicions afavoreixen que produeixin la toxina.

El doctor Marcos Díaz-Gay, un dels autors del treball i actualment investigador al Centre Espanyol de Recerca Oncològica de Madrid, assenyala que l’exposició podria tenir lloc en les primeres interaccions amb l’entorn, durant la lactància, a l’escola o en contextos familiars. “Sabem que el microbioma s’estableix en gran part els primers anys de vida, i que això pot tenir conseqüències a llarg termini”, diu.

Un dels objectius ara és entendre per què alguns països presenten més mutacions associades al colibactin que no pas uns altres. L’estudi revela una presència especialment alta d’aquestes alteracions en mostres provinents de l’Argentina, el Brasil, Colòmbia, Rússia i Tailàndia, cosa que fa pensar en possibles exposicions ambientals específiques.

Implicacions per a la detecció i la prevenció

Els autors insisteixen que encara no es pot parlar de causalitat. Tot i que les dades mostren una forta correlació, calen més estudis per a comprovar que l’exposició a la colibactina és una causa directa de la malaltia.

Amb tot, les implicacions són clares. Si es confirma la relació, això obriria la porta a noves estratègies de prevenció i de diagnòstic precoç. Per exemple, mitjançant l’anàlisi de mostres de femta es podrien detectar signatures genètiques relacionades amb la colibactina abans no apareguessin els tumors.

També s’estudien vies per a eliminar les soques bacterianes perilloses mitjançant probiòtics específics. Això podria ser una manera senzilla i segura de reduir el risc en infants exposats.

Una nova manera de pensar el càncer

Alexandrov, que també és vice-director del Centre de Medicina Espacial i Condicionament Cel·lular de la UC San Diego, destaca el valor d’aquest enfocament. El seu equip forma part del projecte internacional Mutographs, finançat per Cancer Research UK, que es dedica a identificar les signatures mutacionals que deixen les exposicions ambientals o microbianes en els cossos humans.

“Comencem a entendre que molts càncers poden tenir l’origen en exposicions primerenques. Això vol dir que caldria repensar com, quan i a qui fem les proves de detecció, i fins i tot, quines polítiques de salut pública establim per a evitar aquests riscos invisibles”, diu.

Aquest canvi de paradigma pot ser especialment important en una època en què els canvis ambientals, dietètics i socials són molt ràpids. L’impacte de l’entorn en el microbioma i en la salut cel·lular pot ser molt més profund del que es pensava fins ara.

Perspectives de futur

L’estudi s’emmarca en una tendència creixent en la recerca biomèdica: la de mirar el genoma com un registre viu del nostre passat biològic. Entendre les petjades que hi deixen bacteris, tòxics o hàbits de vida pot ser clau per anticipar, prevenir i tractar el càncer.

Amb nous projectes en marxa, com ara, l’expansió de l’estudi a noves regions i l’exploració de possibles vaccins o tractaments microbians, els investigadors esperen de poder avançar cap a una medicina més predictiva i personalitzada.

Lloc: Sala polivalent '1 d'octubre' del C.C.Calisay

L’Ajuntament de Xàtiva ha informat de l’inici dels treballs d’exhumació de la fossa 177 del Cementiri de Paterna (Horta Nord), on es preveu de trobar les restes dels veïns Vicente Martínez Miralles i Vicente Mateu Murillo, afusellats el 31 d’octubre de 1942. Aquest projecte ha pogut portar a terme arran de la subvenció atorgada per la delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València, que ha aportat un import total de 20.100 euros.

Vicente Martínez Miralles, ferroviari, va ser afusellat a quaranta anys i Vicente Mateu Murillo, ferrer de professió i membre de la CNT, a trenta-set anys, i totes les dades apunten que les seves restes podrien estar ubicades en aquesta localització. Es tracta d’un projecte pluriennal dividit en dues fases: la primera consisteix en la gestió d’autoritzacions, gestions administratives i redacció dels documents pertinents i del projecte d’intervenció, així com els treballs de camp consistents en la localització, l’excavació i l’exhumació de les possibles restes trobades.

Els treballs d’aquesta primera fase han estat adjudicats a l’Associació Científica Arqueoantre, especialitzada en aquest tipus de feines, per un import total de 12.053 euros. La segona fase, l’inici de la qual es preveu a partir del setembre, consistirà en els treballs de postexcavació i identificació, en què es duran a terme, entre d’altres, tasques de laboratori per a l’anàlisi genètica de les restes.

“Des de l’Ajuntament de Xàtiva, recolzant les voluntats familiars, continuem amb les polítiques de recuperació de la memòria malgrat els vents en contra, perquè pensem que és un deure humanitari col·lectiu i una eina per guanyar dignitat com a societat”, ha expressat el regidor de Memòria Democràtica, Alfred Boluda.

Una recerca encapçalada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha trobat evidències que les dones de l’edat de bronze, fa més de tres mil cinc-cents anys, ja carregaven diàriament grans pesos sobre els seus caps, una activitat que va causar modificacions en el seu esquelet. L’estudi s’ha publicat a la revista científica ‘Journal of Anthropological Archaeology’ i, segons el comunicat de la UAB, ha tingut l’objectiu de “comprendre de quina manera el treball quotidià va modelar el cos i com es van distribuir els treballs de càrrega entre homes i dones”. En aquesta recerca han participat arqueòlegs de la UAB, de la Universitat de Leiden (Països Baixos), de la Universitat de Duisburg-Essen (Alemanya) i de la Universitat de Califòrnia (Estats Units).

Els científics han investigat trenta esquelets humans, catorze de dones i setze d’homes, de l’antic regne de Núbia (actual Sudan), en què han detectat que, mentre que el desgast ossi dels homes està sobretot en la part de l’esquena i els braços, a les dones han observat modificacions esquelètiques a les vèrtebres cervicals i en parts del crani. Aquestes diferències, indiquen els investigadors, podrien ser fruit que els homes transportaven les seves càrregues sobre les seves espatlles mentre que les dones ho feien sobre els seus caps.

“Es tracta d’un estil de vida tan habitual com ignorat en la història escrita”, afirma el coautor de l’estudi Jared Carballo (UAB), que també reivindica el paper del cos humà com un “arxiu biològic d’experiències viscudes”. Sobre això, els investigadors apunten que els ossos i el seu desgast no solament són resultat de l’envelliment, sinó que poden ser interpretats des de l’antropologia per determinar alguns comportaments i fenòmens de les societats antigues.

L’històric col·legi Sagrat Cor de Gavà, amb més de cent anys de trajectòria, tancarà portes al final d’aquest curs. Així ho ha comunicat la direcció del centre al Departament d’Educació pels problemes econòmics que arrossega d’ençà de fa anys. L’ajuntament i Educació han acordat treballar plegats per donar suport i acompanyament a les famílies per reubicar els dos-cents trenta alumnes i assegurar la seva escolarització “amb les màximes garanties”. Amb aquest objectiu, a partir d’aquest dijous i fins al 29 d’abril s’habilitarà un punt d’informació personalitzada per poder fer la preinscripció fora de termini. El consistori, que lamenta el tancament, recorda que l’oferta educativa existent a Gavà és suficient i de qualitat per poder acollir tots els alumnes.

El col·legi Sagrat Cor i el Departament d’Educació ja estan coordinant la informació que es farà arribar a totes les famílies, amb tots els detalls necessaris per demanar cita i aclarir qualsevol dubte. El punt d’informació estarà ubicat en dependències municipals i comptarà amb personal tècnic de la Inspecció del Departament d’Educació i de l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME) de l’Ajuntament de Gavà.

El fiscal general de l’estat de Minnesota, Keith Ellison, ha demandat l’administració del president nord-americà, Donald Trump, per evitar la imposició d’una ordre executiva que permet a les agències federals de negar fons als centres educatius que autoritzin que atletes transgènere juguin en equips femenins. Ellison, que ha confirmat la mesura, ha dit que l’objectiu era evitar que passi com a l’estat de Maine, on les autoritats locals han hagut de recórrer a la justícia per frenar la polèmica ordre en plena disputa per la llei antidiscriminació –anomenada Article IX– sobre la participació d’aquests estudiants a les lligues dels instituts.

“Minnesota ha presentat aquesta demanda per aturar Trump i la seva administració i evitar que assetgi nens vulnerables en aquest estat”, ha puntualitzat durant una compareixença de premsa en què ha confirmat que la demanda va dirigida al mateix Trump i el seu fiscal general, Pam Bondi, que va amenaçar la setmana passada amb prendre mesures contra Minnesota i Califòrnia. A la demanda, Minnesota sol·licita que les ordres de Trump sobre aquest assumpte –així com les amenaces abocades pel Departament de Justícia– siguin considerades inconstitucionals. Sobre això, Ellison ha recalcat que aquestes mesures suposen una violació de la separació de poders i soscaven les decisions legislatives del Congrés, segons informacions recollides per la cadena CNN.

La Llei de Drets Humans de l’estat protegeix els drets de la població transgènere d’ençà del 1993. A més, l’any 2023, el governador demòcrata, Tim Walz, va signar una llei per convertir la regió en un “refugi” per als menors transgènere procedents d’altres estats.

La fiscalia espanyola ha demanat que s’amnistiïn prop de quaranta ex-alts càrrecs del govern de Carles Puigdemont i empresaris encausats per l’organització del referèndum d’independència del Primer d’Octubre i l’acció exterior de la Generalitat. La petició arriba després de gairebé un any d’aturada per discrepàncies sobre les competències judicials.

En canvi, exclou de la petició d’amnistia dues despeses que considera desvinculades del referèndum: una auditoria i un servei de neteja contractats pel Diplocat. Per aquest motiu, demana de portar a judici Albert Royo, llavors secretari general del Diplocat, i Rosa Clavell, interventora el 2017, únicament per aquests contractes. En canvi, la defensa dels encausats argumenta que totes les actuacions s’han d’emmarcar en l’organització del referèndum i, per tant, s’han d’amnistiar.

A l’escrit, al qual ha tingut accés EFE, la fiscalia argumenta que les actuacions per al finançament i l’organització del referèndum han de ser cobertes per la llei d’amnistia, i s’excusa dient que s’ha de fer així, es comparteixin o no les motivacions sobiranistes. En aquest sentit, defensa que les causes obertes contra ells, amb delictes com ara prevaricació, falsedat documental, desobediència i malversació, han de ser arxivades.

La fiscalia defensa també que s’ha d’aplicar l’amnistia al delicte de malversació, contradient el criteri del Tribunal Suprem espanyol, que s’hi ha mostrat reticent. El fiscal argumenta que, si s’exclogués aquest delicte, es deixaria “buit de contingut” el sentit de la llei aprovada al congrés espanyol.

La defensa del català i el futur sobre el Pacte Nacional per la Llengua han tornat al centre del debat polític amb motiu de la diada de Sant Jordi. Junts, ERC i la CUP han aprofitat la jornada per posicionar-se i, alhora, interpel·lar directament el govern de Salvador Illa.

A la parada de Junts per Catalunya a la Rambla de Barcelona, la secretària d’organització del partit, Judith Toronjo, ha demanat a l’executiu socialista que respongués si es creia la immersió lingüística i la defensa del català. Ha acusat el PSC de “girar sovint l’esquena a la llengua” i ha situat la responsabilitat de la situació d’emergència lingüística en el govern, a qui ha exigit pressupost i eines per reforçar les institucions lingüístiques. “La promoció de la llengua no es fa des de Madrid”, ha reblat, tot animant la ciutadania a sumar-se a la manifestació per la llengua convocada aquesta tarda.

Barcelona comença Sant Jordi amb la panxa plena | Crònica d’Emma Granyer 

Per part de la CUP, la diputada Laure Vega ha denunciat que el seu grup no podia negociar el Pacte Nacional per la Llengua perquè el govern acatava “lleis injustes en comptes de defensar el català”. Vega ha considerat el pacte insuficient i ha lamentat que molts ciutadans tinguin dificultats per accedir a l’aprenentatge de la llengua. “Tenim un problema: hi ha un tribunal que vol legislar i això no ho podem normalitzar”, ha advertit, en referència a la judicialització del debat lingüístic.

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha destacat el valor del català com a llengua de “prosperitat, inclusió i alta cultura”, i ha instat a fer un Pacte Nacional “ambiciós” que garanteixi l’aprenentatge del català per a tota la ciutadania, especialment a l’àmbit educatiu. Junqueras ha fet una crida al “compromís” de partits, govern i entitats per fer del català una llengua de referència tant dins com fora del país.

Manifestació Sant Jordi per la Llengua 2025 a Barcelona: tot allò que cal saber-ne

La celebració de la diada de Sant Jordi canvia completament paisatge del país. Els carrers s’omplen de gent i de paradetes. El vermell de les roses tenyeix un dia en què l’estima s’expressa amb pètals, però també amb literatura. Enguany, Sant Jordi és novament una jornada de reivindicació, amb la manifestació per la llengua. Com cada any, VilaWeb us ofereix tota la informació relacionada amb la diada.

Fotografia: Albert Salamé.

25 llibres de ficció en català per a regalar aquest Sant Jordi 2025

 

 

Regalar una rosa per Sant Jordi és una de les tradicions més arrelades del país. Tot i que la vermella continua essent la més popular, cada vegada hi ha més gent que tria roses d’uns altres colors per expressar sentiments diferents. Què representa una rosa groga? I una de color blanc o blau? Us expliquem el significat de cada tonalitat perquè pugueu triar la que més s’adapti a allò que voleu transmetre aquest 23 d’abril.

25 llibres de ficció en català per a regalar aquest Sant Jordi 2025

D’on ve el costum de regalar roses per Sant Jordi?

Segons que explica Amadeu Carbó, aquest obsequi té arrels antigues. Hi ha diverses teories sobre el seu origen. Una el relaciona amb les celebracions romanes en honor de Flora, deessa de les flors, unes festes que més endavant van ser cristianitzades. Una altra fa referència a la Fira dels Enamorats del segle XV a Barcelona, amb parades de roses als voltants del Palau de la Generalitat. També del mateix segle prové una altra teoria: es diu que les dones que assistien a la missa de la capella de Sant Jordi rebien una rosa com a ofrena.

Un Sant Jordi sense rosa catalana? El darrer productor que resisteix sospesa de tancar el negoci

Quin significat tenen els colors de les roses?

Tot i que la rosa vermella ha estat durant molt de temps la reina de la festa, d’un temps ençà se n’han popularitzat moltes altres variants, com ara les roses blaves, grogues o blanques. Què representa cada color? Per què n’hi ha tants i quin missatge transmeten? Us ho expliquem tot seguit.

20 llibres d’assaig per a regalar aquest Sant Jordi 2025

La rosa vermella

Per entendre per què la rosa vermella és la més popular, cal tornar a la llegenda de Sant Jordi. Explica que, després de matar el drac, de la sang vessada en sorgí un roser que florí amb roses vermelles. Aquest origen mític ha consolidat el vermell com a color predilecte.

12 llibres de cuina per a no quedar amb gana aquest Sant Jordi 2025

El vermell també és tradicionalment un color que evoca passió, amor intens, desig i fins i tot perill. Acostuma a anar acompanyada d’una espiga de blat, símbol de la fertilitat i l’abundància, i sovint també d’elements identitaris com la senyera. Així, doncs, regalar una rosa vermella vol dir desitjar felicitat, bona sort i prosperitat.

D’on ve la llegenda de sant Jordi?

La rosa groga

Aquests darrers anys, la rosa groga s’ha convertit en un símbol de la reivindicació política i la llibertat dels represaliats. Més enllà d’aquest significat, el groc és un color associat a l’alegria i l’esperança, però també a l’enuig.

És ideal per a regalar a amistats i familiars, tot i que hi ha qui creu que el groc porta malastrugança, segons les supersticions populars.

10 llibres clàssics per a regalar aquest Sant Jordi 2025

La rosa blanca

El blanc representa puresa, tranquil·litat i bondat. La rosa blanca és l’habitual en casaments, cerimònies i gests d’homenatge.

És una bona elecció per a algú que comença una nova etapa o a qui volem fer arribar un missatge de suport i bons desigs.

23 novel·les negres per a regalar aquest Sant Jordi 2025

La rosa de color rosa

La rosa de color rosa és molt popular per la tendresa, afecte suau i sensibilitat. No obstant això, el color rosa també té un fort significat històric: durant la Segona Guerra Mundial era emprat per identificar els membres del col·lectiu LGBTI als camps nazis, fet que l’ha convertit en un símbol de la resistència i l’orgull.

15 reculls de contes per a regalar aquest Sant Jordi 2025

La rosa blava

La rosa blava és poc comuna, però es pot trobar en algunes floristeries. El blau evoca seguretat, tranquil·litat i confiança, i és un regal ideal per a animar algú o expressar admiració. Ara, no a tot arreu del món s’interpreta de la mateixa manera: en anglès, l’expressió “to feel blue” vol dir sentir-se trist.

10 llibres de salut i benestar emocional per a regalar aquest Sant Jordi 2025

La rosa violeta

El violeta és el color del moviment feminista, però també suggereix misteri, equilibri i lleialtat. Per això és una opció perfecta si volem expressar compromís i suport durador a algú.

Set recomanacions de llibres per a gent a qui no li agrada llegir per regalar aquest Sant Jordi 2025

La Comissió Europea ha multat Apple amb 500 milions d’euros i Meta amb 200 per incomplir la llei de mercats digitals (DMA), vigent d’ençà del març del 2024. Són les primeres sancions imposades per Brussel·les en el marc d’aquesta normativa, que regula l’activitat de sis grans tecnològiques, considerades “guardians” del mercat digital: Apple, Google, Meta, Amazon, Microsoft i ByteDance (TikTok). Les sancions es produeixen en plena guerra comercial amb els Estats Units. 

En el cas d’Apple, la Comissió conclou que ha impedit als desenvolupadors d’aplicacions de l’App Store informar gratuïtament els usuaris d’ofertes alternatives i redirigir-los a canals més barats. Tot i haver fet alguns canvis, Brussel·les diu que Apple manté restriccions injustificades i li dona seixanta dies per corregir-les o s’exposa a multes coercitives.

Meta, per la seva banda, ha estat sancionada per l’anomenat model “pagar o consentir”, introduït el novembre del 2023, que obligava els usuaris de Facebook i Instagram a escollir entre pagar per no veure anuncis o cedir les dades personals per accedir a una versió gratuïta amb publicitat personalitzada. Segons la Comissió, el model no oferia una alternativa real amb menys ús de dades i vulnerava el dret dels usuaris a decidir lliurement.

La multa a Meta es refereix només al període entre març i novembre del 2024. L’executiu europeu continua analitzant una versió posterior del model que, segons la companyia, empra menys dades.

Totes dues empreses tenen dos mesos per adaptar-se a la normativa o afrontar noves sancions.

Un jove ha denunciat que va ser discriminat lingüísticament per la Guàrdia Civil i un equip de seguretat durant una festa a Búger (Mallorca). Segons que explica al diari Ara, els agents de seguretat el van retenir i expulsar amb violència després d’un incident que ell mateix reconeix, tot i que no hi oposava resistència. En tot moment, assegura, li repetien: “A mi parla’m en castellà.”

Quan va provar de denunciar els fets a la Guàrdia Civil, els agents li van dir que no recollirien cap denúncia si no parlava en castellà. “Si no parles en castellà, no t’ajudarem –li van dir–. Si vols fer la denúncia, vés a la caserna d’Inca o a la de Santa Margalida. En català no t’atendrem”, van afegir. També denuncia que els agents no es van voler identificar.

El noi va tornar a la festa per demanar un full de reclamacions, però els organitzadors no li’n van voler donar cap, cosa que incompleix la normativa. Més tard, quan va telefonar al quarter d’Inca, la resposta va ser idèntica: que no l’atendrien si no s’expressava en castellà. “No hi ha ningú disponible [per fer-ho en català]”, li van dir.

El jove ha presentat tres denúncies: a la delegació del govern espanyol a les Illes, a l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics i a la Direcció General de Consum. La Guàrdia Civil diu que no en té constància i la delegació del govern espanyol no ha confirmat si havia rebut la queixa formal.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha trenat un discurs institucional amb motiu de la diada de Sant Jordi amb la idea del “Sant Jordi de tothom” que ha convertit en lema dels actes organitzats pel govern, la majoria dels quals, suspesos pels tres dies de dol per la mort del papa Francesc. De fet, ha comparegut al Pati dels Tarongers al Palau de la Generalitat, amb una senyera amb un crespó negre i davant la font de Sant Jordi guarnida amb roses.

“Aquests dies, són milers les mostres de condol per la mort del papa Francesc. També a Catalunya, on era molt estimat i escoltat perquè va exercir un lideratge moral més enllà de les creences religioses. El seu llegat, per a la comunitat cristiana i per al conjunt de la humanitat, és immens. Ens recorda el compromís ineludible de situar les persones més vulnerables i la cura del planeta al centre de la nostra acció col·lectiva. Solidaritat amb les persones i responsabilitat amb el medi. Tots dos, valors universals.”

L’homilia cohibida del president Cercas | Crònica de la conversa de Salvador Illa i Javier Cercas

Les referències cristianes han continuat amb el record al Sant Jordi màrtir, “que malgrat les ordres de l’emperador Dioclecià es negava a perseguir els cristians al segle IV”. Una història de la qual Illa ha destacat “una lliçó d’humanitat, avui tan necessària de recordar a tantes regions del món on les minories pateixen la intolerància”.

“Cada 23 d’abril Catalunya mostra al món la seva millor versió. Cívica, dinàmica, alegre, tot afirmant de la manera més bonica la nostra voluntat de fer, de ser i de conviure”, ha dit. Tot plegat, en un context geopolític canviant, però que diu que “Catalunya afronta en un bon moment” perquè l’economia creix i “hi ha vitalitat social i dinamisme cultural”. “Reforcem les nostres fortaleses, els nostres sectors productius, i el nostre escut social per afrontar amb garanties qualsevol escenari d’incertesa.”

Patró de Catalunya i de més països

Illa ha recordat que Sant Jordi és el patró de Catalunya d’ençà del segle XV, i ha dit que, en aquella època, ja es feien fires de roses a Barcelona. “Perquè compartim el mateix desig de pau i de convivència. Per això continuarem defensant aquests valors enfront dels discursos d’odi i dels qui volen generar confrontació.” Alhora, ha recordat que era el patró de molts més països, “des de Palestina a Etiòpia”, i ha fet menció del “patiment que encara avui es viu a Gaza i a tantes ciutats ucraïneses”, contra el qual ha demanat un alto-el-foc.

Tot seguit, ha vinculat Sant Jordi amb els valors europeus, com a patró de Bulgària, Portugal, Anglaterra, Romania, Gènova, Venècia, Ferrara, Nàpols, Nemea i Hannover. “Perquè gaudim de la democràcia. Per això la seguirem exercint: a les institucions i en el nostre dia a dia.” Tot seguit, ha afegit: “Perquè compartim la nostra llengua, el català, i alhora la compartim amb altres llengües d’arreu del món”, i ha afirmat que fan “nous avenços en el reconeixement del català a les institucions europees” i que en fomentaran l’ús a tots els àmbits.

“Perquè generem prosperitat”, ha dit, i “seguirem treballant perquè sigui compartida”. “I, sobretot, per què tenim un futur al davant que volem viure com vivim la diada de Sant Jordi: amb optimisme i esperança.” Per tot plegat, ha reblat, “diem que Sant Jordi és de tothom.” Una imatge que vol projectar a tot el món, on diu que cal “un missatge d’optimisme i de fraternitat”. “Perquè no hi ha gest més revolucionari contra l’odi que regalar una rosa a qui estimem i també a qui pensa diferent de nosaltres”, ha dit.

Illa ha esgrimit Sant Jordi com a arma contra aquells que “es vanaglorien d’atacar la ciència, les universitats i l’art”, davant els quals ha contraposat els catalans: “Nosaltres ens vanagloriem de regalar llibres. Perquè no hi ha gest més revolucionari a favor del coneixement, del progrés i de l’educació que obrir un llibre.” I en aquesta mateixa línia, ha vinculat la diada de Sant Jordi amb els valors humans, la democràcia i la convivència, la diversitat, l’educació, el català, la cultura, Catalunya i Europa.

“Perquè Sant Jordi és sinònim d’entesa i de diàleg entre persones. Vinguem d’on vinguem, sentim com sentim o creiem el que creiem”, ha dit, i ha expressat la fraternitat amb l’Aragó i a municipis valencians com Paiporta o Alcoi, on Sant Jordi també és patró.

Finalment, ha fet una crida a regalar roses i llibres a les persones que es troben soles i a participar en les iniciatives solidàries que avui omplen els carrers.

Dues famílies implicades en el xoc mortal de diumenge de Pasqua a la AP-7, a l’altura de Vilablareix (Gironès), acusen els Mossos d’Esquadra d’haver posat en perill els seus vehicles durant l’intent d’interceptar un conductor que circulava a més de 200 quilòmetres per hora. Un dels afectats, Jaume Moro, ha dit que els agents van aturar el trànsit per mirar de frenar el cotxe, però que ho van fer enmig de la circulació, amb cotxes particulars darrere, cosa que va acabar causant el xoc en cadena.

“Volien alentir la marxa, però tenen prou vehicles per fer-ho sense posar en perill la ciutadania”, retreu Moro. La seva família i una altra amb qui viatjaven anaven cap a Tarragona. Segons que explica, a les set del matí havien entrat a l’autopista després de passar per la rotonda d’accés a Girona Sud, on dues patrulles dels Mossos els van deixar passar.

Un cop a l’autopista, van trobar la circulació alentida. Uns 300 metres més endavant, una altra patrulla va fer aturar els vehicles i va travessar un camió per tallar el pas. “Darrere hi havia molts turismes, entre els quals, nosaltres”, diu Moro.

Tot seguit, va arribar a gran velocitat el vehicle que fugia, que va xocar de ple contra un cotxe a la cua de la fila. “Part del vehicle va sortir volant per damunt dels nostres caps”, relata Moro, que lamenta que el van exposar a ell i a la seva família a un risc innecessari.

Segons que diu, no entenen per què els van deixar incorporar a l’autopista si el trànsit ja era aturat. “Van posar les nostres famílies en perill”, insisteix. També qüestiona la tècnica usada pels Mossos: “Hi havia molts cotxes patrulla, ells no van córrer perill, però nosaltres, sí.”

El xoc va causar la mort d’un veí de Cardedeu i set ferits. Moro diu que podrien haver estat ells i exigeix explicacions clares a la policia.

La versió dels Mossos: saturació dinàmica

Els Mossos defensen que van aplicar una tècnica anomenada saturació dinàmica per fer que el conductor abandonés l’autopista pels carrils de la dreta. Van detectar el vehicle quan circulava a més de 200 quilòmetres en sentit sud per la AP-7, a l’altura de l’Alt Empordà, i van activar unes quantes patrulles per mirar d’obligar-lo a sortir per una de les sortides.

A Vilablareix, van alentir la circulació i van mirar de deixar el carril de la dreta lliure. Segons la seva versió, el conductor temerari no va fer cas de la maniobra i va optar per envestir vehicles dels carrils centrals.

Ara per ara, el conductor és ingressat a l’hospital sota detenció. És acusat de conducció temerària i d’homicidi imprudent.

Però Jaume Moro desmenteix que el carril de la dreta estigués lliure: “Tots els carrils eren plens.” Exigeix que s’aclareixi si l’actuació policíaca va ser correcta i segura.