Avui, a les deu de la nit, a Sevilla, el Barça maldarà per aconseguir la copa de futbol contra el seu gran rival, el Reial Madrid. Serà el primer d’una sèrie de partits clau per als blau-grana que pot desembocar en la consecució d’un triplet de títols, juntament amb la lliga espanyola i la Copa d’Europa.

El Madrid empastifa la final de la copa contra el Barça amb una ofensiva sense precedents contra els àrbitres

Després d’uns anys complicats pels resultats esportius i la inestabilitat institucional, el Barça s’ha tornat a situar en els llocs capdavanters del futbol mundial. En bona part, ha estat gràcies a l’arribada al primer equip d’una fornada de jugadors joves i excepcionals formats a la Masia, l’acadèmia de futbol del club. Lamine Yamal i Pau Cubarsí en són dos grans exponents, però figures com Alejandro Balde, Marc Casadó, Fermín López i Gavi també han tingut un paper fonamental. Tot plegat, sota la batuta de Hansi Flick, el tècnic alemany que ha donat continuïtat a la tasca de Xavi Hernàndez de promoure aquests talents.

En parlem amb Xavier Martín, ex-cap de comunicació del Barça (2011-2014) i ex-director de la Masia (2019-2021) i, per tant, peça clau en la renovació de l’acadèmia de futbol del Barça i un dels artífexs a l’ombra de l’èxit d’aquesta generació de futbolistes. Va deixar el club després de l’arribada de Joan Laporta a la presidència i ara gaudeix dels èxits culers de fora estant, i és optimista. “Penso en el triplet”, diu quan ens rep al menjador de casa seva.

[VÍDEO] Un periodista de l’Sport diu “Paco” a l’avi Francesc del blau-grana Gerard Martín i el fa parlar en castellà

—Els clubs de futbol més importants del món tenen tots una acadèmia d’esportistes. I molts hi inverteixen molts diners, alguns, més que el Barça i tot. Quin és el secret de l’èxit de la Masia?
—Que és un projecte 360 graus. Va molt més enllà del futbol. De fet, l’eslògan que feia servir quan hi treballava era que formava persones més enllà de l’esport. Per una banda, forma més enllà de l’entrenament esportiu, en àrees com l’alimentació, el descans, però també hi ha un equip de tutors i psicòlegs per a ajudar a resoldre qualsevol problema que pugui aparèixer. Per una altra, és un projecte molt sòlid perquè hi ha una continuïtat. Els nens i nenes apliquen el model de joc del primer equip des de pre-benjamins, que tenen sis o set anys.

—Aquesta doble formació esportiva i personal com es tradueix en el dia a dia?
—Els nanos que van a l’escola i a l’ESO van al col·legi o a l’institut al matí. Es lleven a les set i agafen l’autobús cap a classe. Després dinen a la Masia, descansen, fan els deures i a la tarda entrenen. A partir de l’edat juvenil, que ja és quan cursen batxillerat o cicles formatius, entrenen al matí, dinen també a l’acadèmia i després fan les classes allà mateix, en unes aules que vam habilitar al centre.

—És complicat convèncer joves que pensen a triomfar en el món del futbol que és important estudiar?
—Amb alguns és més fàcil que amb uns altres. Ara, per a mi era absolutament innegociable. Perquè en el futbol professional una lesió et pot deixar fora. Per això els deia que havien de tenir un futur també més enllà de l’esport. Quan jo era a la Masia, cap futbolista deixava els estudis.

—La realitat a moltes famílies del país és que, si la criatura no assoleix els resultats acadèmics adequats, la castiguen sense futbol. A la Masia també passa?
—Cada final de trimestre a l’escola em reunia amb el primer entrenador i el segon de cada equip per comentar les notes i, sobretot, l’actitud i l’esforç a l’aula. Llavors, ells decidien, però puc dir que vaig trobar un gran suport dels entrenadors i el rendiment acadèmic era un factor que tenien en compte. Per exemple, el Gavi tenia el mal costum de descuidar-se la màscara durant la covid-19: doncs, vaig parlar amb el seu entrenador per avisar-lo. Estàvem molt a sobre d’aquestes coses, i si un nano no es comportava com ho havia de fer tant a classe com a la gespa, deixava de jugar i ho fèiem constar als informes que després arribaven a la secretaria tècnica. Analitzàvem el jugador més enllà de les qualitats purament futbolístiques, tenint en compte factors com la maduresa, la humilitat o l’esforç.

Frederic Porta: “El Barça no es mereix viure sota sospita”

—Com es combina el fet d’educar joves en el màxim nivell competitiu i alhora mantenir la dimensió humana de la Masia?
—A la Masia hi ha cinc valors: esforç, humilitat, respecte, treball en equip i ambició. Els vaig fer col·locar a les parets de l’edifici perquè els nanos els veiessin cada matí quan anaven a esmorzar. A més, hi ha especialistes en totes les àrees. Hi ha una àrea psicològica, que ajuda els nanos a gestionar la pressió. Hi ha uns tutors, que es reuneixen cada tarda amb els jugadors i els ajuden a fer els deures i fan un seguiment del dia a dia.

—Vau treballar molt de prop amb l’anomenada generació del 2007, amb Lamine Yamal, Marc Bernal i Pau Cubarsí, entre més. En aquell moment, sabíeu que teníeu una fornada especial?
—Sí, sabíem que era una generació molt potent, però no esperàvem que un noi com el Lamine Yamal jugués al primer equip amb només setze anys. Al final, també és molt important que hi hagi un entrenador que els posi. Per tant, també és mèrit d’en Xavi, que va donar-los una oportunitat, i d’en Hansi Flick, que els ha consolidat. Amb uns altres perfils d’entrenadors, potser Fermín s’hauria quedat cedit al Linares. Ara, encara hi ha jugadors al cadet i al juvenil que poden arribar al primer equip perfectament.

—Ara mateix és habitual veure aquests joves de disset anys o divuit tenint un paper molt important en l’equip, fins i tot, aguantant el pes de tot un club com el Barça. Això és sa?
—Joves com Lamine Yamal, Gavi, Fermín, Balde han jugat amb pressió des de ben petits. Ja tenien pressió quan jugaven la final del torneig d’alevins contra el Reial Madrid, que l’emeten per televisió. Per això ara ja hi estan acostumats, estan entrenats per competir. I, a més, ho fan projectant els valors de la Masia. Sempre dic que els culers hauríem d’estar tan orgullosos de com es comporten aquests nanos que de com juguen i què guanyen, o més. I no tan sols els d’ara, també ho podem dir de figures com Guillermo Amor, Pep Guardiola, Andrés Iniesta, Xavi o Messi mateix, que sempre han tingut un comportament exemplar al camp.

—Com es gestiona la frustració dels jugadors que veuen com uns altres més joves que ells ja han debutat amb el primer equip?
—Moltes vegades venia algun nano plorant perquè l’havien substituït en un partit o directament no havia jugat. La nostra tasca com a acadèmia és gestionar-ho. Jo sempre els repetia: paciència. Un mite com Iniesta va arribar al primer equip amb vint-i-un anys. No hi ha pressa. Alguns hi arriben abans i uns altres, després. Cada jugador desenvolupa el físic en un moment diferent.

—Causa problemes de convivència?
—Al contrari. És bo que els jugadors comparteixin espai amb aquests referents perquè s’adonin que és possible d’arribar-hi. Gavi dormia a la Masia mentre era internacional i Lamine Yamal va ser elegit millor jugador de l’Eurocopa de seleccions també mentre era resident.

—Malgrat ser de Mataró, Lamine Yamal vivia a la Masia perquè tenia un entorn complex. És una pràctica habitual?
—Sí, si hi ha nanos que per una qüestió d’estructura familiar o d’algun altre condicionant considerem que és millor monitorar-los de més a prop, se’ls acull a la Masia. Ho vam fer també amb Ansu Fati, malgrat que els pares vivien aquí, i amb altres nanos catalans com Balde, Marc Casadó o Ilaix Moriba.

—Una de les primeres mesures que vau prendre quan vau entrar a dirigir la Masia va ser prohibir els telèfons. Per què?
—Perquè els nanos han de descansar. El descans és fonamental. Era molt estricte amb això, els deixava trucar a les famílies fins a les onze de la nit i, a partir d’aquí, els retirava els telèfons. Tampoc els podien fer servir durant els àpats. Els nanos han d’estar centrats en els estudis i el futbol. Si deixes anar un telèfon a una habitació amb dos o tres nanos, segurament s’hi estarien fins a les dues de la matinada…

—També vau prohibir les xarxes socials.
—Són un tema molt complicat i que s’ha de gestionar molt bé, perquè en un moment et pot caure tot un tsunami. De fet, aquests darrers dies, un nano del primer equip [Héctor Fort] ha patit un tsunami que no entenc per haver fet un bon gest… Gràcies a la meva experiència com a director de comunicació, hi era molt a sobre, perquè és un tema fonamental, igual que els recomanava que responguessin a les entrevistes en català.

[VÍDEO] L’exemplaritat de Fermín López responent en català després de la victòria contra l’Atlètic de Madrid

—Parlant de llengua, aquests darrers mesos, s’ha destacat l’exemple de Fermín, migcampista andalús del primer equip que atén els mitjans en català. Els jugadors formats a la Masia han d’exercir de referents lingüístics?
—Absolutament. És la llenguda del club i del país. De la mateixa manera que Pep Guardiola, quan va fitxar pel Bayern de Munic, va fer la primera compareixença de premsa en alemany, els futbolistes de la Masia han d’expressar-se en català. És innegociable. A més, el soci i l’afeccionat del Barça és català, i la majoria parlem en català. Per tant, l’afecció ho agraeix. Durant la meva etapa, vaig fitxar un xaval d’onze anys de Granada, que es diu Pedro Rodríguez i ara és el capità del juvenil B. En aquell moment, també tenia una oferta del Reial Madrid. I parlant amb els pares, em deien: “Ens fa por el català, que li costarà molt i a Madrid no tindrà aquest problema…” I jo els vaig dir: “La meva àvia també era andalusa i jo parlo català. El seu fill el parlà d’aquí a sis mesos.”

—I ho va fer?
—Aquella mateixa temporada, va venir el Club Super3 a entrevistar-lo a ell i a un altre nano que tenia els pares africans. I els vaig dir que ho farien en català. No ho veien clar, perquè tenien por, però vam entrenar una mica abans i… dit i fet. Vaig enviar el vídeo de l’entrevista a la família i van al·lucinar. Hauries de veure com parla ara el Pedro!

—Aquesta política també és aplicable al primer equip?
—Sí. Quan era director de comunicació, vaig agafar el Martín Montoya perquè debutés en una roda de premsa. I també li vaig dir que ho fes en català. Tenia dubtes, perquè deia que li costava, però al final també és beneficiós per a ells, per una qüestió de marca personal. Un altre gran exemple és Míchel, del Girona, que és de Vallecas! M’encanta el seu català amb accent de Vallecas, és un altre que ha de servir de referent per a tots els nanos.

—També vau impulsar la Masia femenina. Era una assignatura pendent del club?
—Vaig impulsar dues coses: primer, les classes de batxillerat també per a les noies, que fins aquell moment no en feien. I la segona, vam habilitar una part de la tercera planta per a les jugadores femenines. I ho vaig fer per tres motius: primer, per a donar les mateixes oportunitats a les nenes i als nens. Segon, perquè si volem que l’equip femení tingui la mateixa continuïtat en l’estil de joc que els nois, la Masia és clau. I, tercer i més important, perquè ens fa únics. En aquell moment, no hi havia cap club de l’estat que tingués una residència d’esportistes femenines.

—La Masia fa el Barça un club únic?
—Indubtablement, és la marca més important del club, perquè ens fa diferents. A més, el seu nom ens situa en el nostre país. Quan les famílies de possibles jugadors visitaven la Masia i els guiava per les instal·lacions, els ensenyava una imatge que vaig fer penjar com si fos una tanca de carretera on apareixen els onze futbolistes de la base que van jugar plegats contra el Llevant, amb Tito Vilanova, en pau descansi, a la banqueta. I els deia, si trobeu un altre club d’aquest nivell on això sigui possible, aneu-hi.

—Actualment, el Barça és un club global. Com es pot arribar a tot el món mantenint la idiosincràsia catalana i catalanista?
—Quan era el director de comunicació, viatjava a tot arreu amb el primer equip. Allà on anàvem explicàvem que el Barça era un club català i que representava Catalunya. També que era propietat dels socis, fet que ens fa únics i diferents. I en aquell moment vam batre rècord de seguidors a les xarxes socials! A més, vam llançar la samarreta de la senyera, que jo hauria mantingut per sempre com a equipació alternativa. Per tant, són dues coses que es poden combinar amb normalitat.

—Aquests darrers mesos, el club ha rebut atacs molt forts contra la seva reputació. Per una banda, el cas Negreira de presumpta compra d’àrbitres, i per una altra, la guerra amb la patronal per la inscripció de Dani Olmo i Pau Víctor. Creieu que s’ha defensat bé?
—El problema no és com ho gestioni el club, és com ho fa la caverna. Quan les coses ens van bé, sempre surt alguna cosa. Però al final, Dani Olmo i Pau Víctor juguen, per molt que digui el president de la Lliga, Javier Tebas. Avui ha sortit l’àrbitre de la final de la copa plorant perquè al seu fill li diuen que el seu pare és un lladre a conseqüència dels vídeos de la televisió del Reial Madrid… Nosaltres ens hem d’aïllar d’aquest ambient, el club ha de ser ambaixador dels valors de la Masia.

[VÍDEO] L’àrbitre de la final de la copa esclata a plorar per les pressions del Madrid

—Vau ser cap de comunicació del club durant l’etapa de Sandro Rosell com a president i director de la Masia amb Josep Maria Bartomeu. Us molesta que us encasellin en la banda dels “ismes”?
—No sento que pertanyi a cap “isme”. Com vaig dir al Tito abans de la primera atenció als mitjans, no sóc ni rosellista, ni laportista, ni nuñista, simplement barcelonista. Quan un president nou arriba al club, hi posa els seus, és normal. Dubto que s’assabentés de la meva sortida, no era tan important. De fet, em va felicitar per la feina. Em trec el barret amb el fitxatge de Hansi Flick de la mateixa manera que em vaig treure el barret amb el Sandro quan va portar el Ronaldinho. He treballat molts anys al club i ho he fet perquè ho visc com un sentiment, no per motius econòmics.

The Washington Post · Lena H. Sun

Els Estats Units podrien registrar milions de casos de xarampió els vint-i-cinc anys vinents si les taxes de vaccinació contra la malaltia cauen d’un 10%, segons un nou estudi publicat aquesta setmana.

Si la taxa de vaccinació contra el xarampió –una de les malalties més contagioses del planeta– es manté com ara, el país registrarà centenars de milers de casos de la malaltia durant aquest mateix període, segons un model matemàtic elaborat per un equip d’investigadors de la Universitat Stanford.

“El nostre país es troba en un punt d’inflexió. Hi ha un perill real que el xarampió torni a ser una malaltia domèstica comuna”, diu Nathan Lo, metge de Stanford i autor de l’estudi, publicat a la revista d’investigació mèdica JAMA.

Amb les taxes de vaccinació actuals, el model prediu que el xarampió podria escampar-se i causar centenars de milers de casos. Lo –que investiga l’impacte de les polítiques de salut pública en la transmissió de malalties infeccioses– adverteix que, en una situació com aquesta, “les morts serien habituals, i hi hauria noves hospitalitzacions constantment”.

Les estimacions dels autors de l’estudi varien dràsticament segons els canvis en la taxa de vaccinació infantil. Segons l’estudi, un petit augment de la taxa vaccinació –de tan sols un 5%– evitaria un augment significatiu dels casos de xarampió.

Però Lo creu que la situació més probable és que la taxa de vaccinació infantil continuï disminuint i que, per tant, la xifra acumulada d’infeccions augmenti considerablement.

L’escepticisme sobre el vaccí contra la covid-19 ha dut més famílies nord-americanes a qüestionar els avantatges dels programes de vaccinació infantil. L’interès del secretari de Salut dels Estats Units, Robert F. Kennedy Jr., a relaxar el calendari de vaccinació infantil podria reduir substancialment les taxes d’immunització dels infants nord-americans, explica Lo.

“Aquest estudi és un advertiment d’allò que podria ser el nostre futur”, explica Mujeeb Basit, professor i expert en transmissió de malalties del Centre Mèdic de la Universitat de Texas a Dallas. Basit, que no ha participat en l’estudi, diu que els casos de xarampió s’acumularan amb el pas de temps. “Per doblegar a aquesta corba, caldrà molt i molt temps per a tornar a vaccinar tanta gent.”

Els Estats Units ja han registrat uns 800 casos de xarampió els primers tres mesos i mig del 2025, la xifra més alta registrada en un sol any d’ençà del 2019.

I les xifres continuen creixent, segons dades dels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties dels Estats Units (CDC) i les autoritats sanitàries estatals. La setmana passada, l’estat de Montana va informar que havia registrat els primers casos de xarampió en 35 anys.

La majoria de les infeccions registrades enguany als Estats Units corresponen a un brot a l’oest de l’estat Texas, que ha causat la mort de dos infants. S’ha registrat una tercera mort relacionada amb el brot a l’estat veí de Nou Mèxic.

Amb la malaltia com més va més estesa pel país, els sondatges mostren que la majoria de nord-americans s’ha trobat amb informació falsa sobre el vaccí contra el xarampió a les xarxes, i que molts no saben què pensar-ne. Ho mostra un sondatge publicat dimecres d’aquesta setmana, en què més de la meitat dels enquestats diuen que no estan segurs si algunes de les afirmacions falses que han circulat a les xarxes sobre el vaccí són certes o no –com ara, que els efectes del vaccí contra el xarampió són més perillosos que la mateixa malaltia. El fet que Kennedy, com a secretari de Salut, s’hagi fet ressò d’algunes d’aquestes afirmacions no ha fet sinó aprofundir el problema.

La dècada anterior a la introducció del vaccí contra el xarampió, l’any 1963, s’estimà que entre tres i quatre milions de persones s’infectaven cada any de xarampió als Estats Units. D’aquests, entre 400 i 500 acabaren morint, 48.000 foren hospitalitzats i un miler sofriren encefalitis, segons el CDC.

Tanmateix, l’any 2000, els Estats Units declararen eradicat el xarampió, cosa que significa que no hi ha hagut propagació contínua de la malaltia durant més d’un any. Encara hi ha casos i brots a causa dels viatges internacionals, generalment, quan un viatger nord-americà no immunitzat torna d’un país on el xarampió és endèmic.

Els autors de l’estudi també han previst què caldria perquè unes altres malalties infeccioses erradicades per un vaccí tornessin. La rubèola, probablement, tornaria a ser endèmica als Estats Units si les taxes de vaccinació caiguessin d’un 35%, i la pòlio té un 50% de probabilitats d’esdevenir endèmica si la taxa de vaccinació disminueix d’un 40%. Perquè tornessin els brots d’una malaltia com la diftèria, caldrien caigudes encara més pronunciades en els nivells de vaccinació.

Els autors de l’estudi calculen que la taxa de vaccinació contra el xarampió als Estats Units es troba entre un 87,7% i un 95,6%. Per prevenir els brots de xarampió, es calcula que un 95% de la població ha d’haver rebut ambdues dosis del vaccí contra el xarampió.

Segons que expliquen els autors, l’estudi no té en compte les diferències en les taxes de vaccinació dins un mateix estat. Tampoc no té en compte els canvis en les taxes d’immunització quan les infeccions augmenten a causa d’un brot, tal com passà durant la pandèmia del coronavirus. Però, fins i tot, les estimacions més conservadores anticipen conseqüències greus per a la salut pública si el xarampió torna a establir-se als Estats Units, expliquen.

Els brots de xarampió han crescut a tot el món. L’any passat, Romania va registrar la xifra més alta de casos entre un grup de 53 països d’Europa i l’Àsia central, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). El país, amb una població d’uns 19 milions d’habitants, va registrar més de 30.000 casos l’any 2024, seguit del Cassaquistan, amb uns 28.000 casos. El recent repunt del xarampió a Romania va relacionat amb la caiguda de les taxes de vaccinació, el creixement del moviment antivaccins i la saturació dels serveis sanitaris durant la pandèmia, segons els experts.

Als EUA, els experts en salut pública i malalties infeccioses fa mesos que debaten com combatre la proliferació de desinformació sobre els vaccins. Aquesta setmana, sense anar més lluny, el centre de recerca de malalties infeccioses de la Universitat de Minnesota ha anunciat una iniciativa per a respondre a la desinformació contra els vaccins.

“Els qui treballem per evitar el sofriment innecessari i la mort per malalties prevenibles amb la vaccinació hem hagut d’observar, amb una alarma creixent, el brot actual de xarampió als Estats Units i l’escepticisme de Kennedy sobre els vaccins”, explica Michael Osterholm, director del Centre d’Investigació i Política de Malalties Infeccioses de la Universitat de Minnesota.

L’objectiu del grup és tractar qüestions clau relacionades amb la vaccinació “en cas que el govern dels Estats Units ofereixi informació enganyosa sobre els vaccins […] o bé en cas que el sistema que ajuda a garantir-ne la seguretat i l’eficàcia sigui qüestionat”, digué Osterholm en una conferència de premsa abans-d’ahir.

Durant la presentació del projecte, Osterholm cità el cas de Minnesota, on els diputats republicans al parlament estatal van presentar un projecte de llei que proposava de catalogar els vaccins d’ARNm com a “armes de destrucció massiva”, cosa que permetria de criminalitzar-ne la fabricació, distribució i possessió. La tecnologia ARNm ha permès el desenvolupament de vaccins com el de la covid.

“Respondrà algú de la Casa Blanca, a barrabassades com aquesta?”, demana Osterholm. “Aquesta és la pregunta que hauríem de fer-nos en aquest moment.”

El grup serà dirigit per un comitè de vuit membres presidit per Margaret Hamburg, ex-comissària de l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units, i Harvey Fineberg, ex-president de l’Acadèmia de Medicina del país.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

 

Els afiliats d’ERC a Barcelona voten avui si mantenen la confiança en Eva Baró com a presidenta o opten per convertir la federació en un contrapès a l’hegemonia d’Oriol Junqueras al partit. La presidenta del casal de l’Eixample, Creu Camacho, encapçala una candidatura alternativa que aplega els suports dels sectors de Nova Esquerra Nacional i Foc Nou. En canvi, Baró és afí a la direcció nacional, i presenta la seva llista com la unió entre les dues candidatures que es van batre a les urnes en l’anterior congrés barceloní, el 2023. El miler de militants amb què compta el partit a Barcelona podran votar telemàticament de les deu del matí a les vuit del vespre. Tot apunta que el resultat podria ser ajustat, com ja va passar fa dos anys, quan Baró va guanyar la candidatura de Patrícia Gomà per només 23 vots. La llista de Baró, Endavant Barcelona!, va registrar dimarts 302 avals vàlids. La de Camacho, Dignitat Republicana, 263. Són xifres similars als suports que van presentar les dues llistes que s’enfrontaven el 2023 i que, després, gairebé van quedar en un empat tècnic.

Baró es presenta com a garant de la unitat i demana de girar full a les disputes internes per sumar esforços per a les eleccions del 2027, la primera prova de foc a les urnes que tindrà el partit després del llarg procés congressual que ha ressituat Junqueras a la cúpula. Camacho denuncia una manca de democràcia interna perquè la direcció de la federació d’ERC a Barcelona va ajornar sense data el congrés de l’any passat en què els militants havien de ser informats sobre el pre-acord per a entrar el govern de Jaume Collboni i votar si hi entraven o no. L’assemblea polèmica de l’Orfeó Martinenc no es va tornar a convocar. Els crítics creuen que va ser perquè, atesa l’afluència tan nombrosa de militants, la decisió podria haver estat tombada i s’hauria convertit en un obstacle per a les aspiracions de Junqueras de ser reelegit. Els afins a Baró sostenen que, enmig de les tensions pel congrés nacional, amb el bullici pel cas dels cartells dels germans Maragall i amb les negociacions per la investidura de Salvador Illa, no es podia garantir que la decisió es prengués en clau barcelonina.

Ara la candidatura de Camacho promet de fer una consulta telemàtica sobre l’entrada al govern abans de l’estiu. Els de Baró proposen de parlar abans amb el grup municipal i amb el PSC, avaluar la vigència del pre-acord i debatre amb els afiliats en una assemblea la conveniència d’entrar al govern en el moment polític actual, quan el mandat municipal ja ha travessat l’equador. Només convocarien el congrés per prendre una decisió definitiva si aquesta fos la conclusió de l’assemblea.

La federació de Barcelona és l’únic territori on els crítics han articulat una alternativa a l’hegemonia de la direcció actual. La capital catalana ha tingut tradicionalment dinàmiques pròpies dins ERC, i una influència clau per ser la més nombrosa en afiliats. Les eleccions d’avui dirimiran, en el fons, si els militants opten perquè estigui més connectada que mai amb la direcció nacional –on la seva cap de files a l’ajuntament, Elisenda Alamany, és també secretària general– o l’erigeix en un bastió d’articulació dels díscols dins l’estructura territorial del partit.

Si dimecres van començar les exèquies públiques del papa Francesc a la basílica de Sant Pere del Vaticà, avui se’n farà el funeral i el sepeli. Durant tres dies, el temple ha romàs obert i hi han acudit uns 130.000 catòlics per acomiadar-se del pontífex. Tot i que el papa va introduir canvis en el document que regula els funerals papals per reduir-ne la sumptuositat, les exèquies han conservat la solemnitat habitual i el funeral tindrà un protocol estricte.

Trasllat al centre de la plaça

La litúrgia començarà a les 10.00 i serà presidida pel cardenal Giovanni Battista Re. Els patriarques i cardenals aniran vestits amb mitra de domàs blanc i els arquebisbes i bisbes duran l’amit, el cíngol i una mitra blanca. El fèretre serà traslladat de l’interior de la basílica fins al centre de la plaça de Sant Pere, amb un evangeli a sobre. Durant la cerimònia, es farà ús únicament del títol de “papa Francesc”, i no d’unes altres denominacions, com s’ha fet en anteriors funerals papals. Aquest és un dels canvis introduïts per Francesc.

Després d’oracions i lectures, el cardenal Re pronunciarà l’homilia dedicada al pontífex, i després de la comunió es farà la Ultima commendatio per a encomanar l’ànima del papa Francesc a Déu. També pregarà pel papa el vicari general per a la diòcesi de Roma. Després, el cardenal Re aspergirà el fèretre amb aigua beneïda, l’encensarà i es clourà la cerimònia.

Seguici a Santa Maria la Major

Tot seguit, amb el cant de l’Antífona, el fèretre serà traslladat a l’interior de la basílica de Sant Pere i es prepararà el seguici que el traslladarà a Santa Maria la Major. Això implicarà una comitiva fúnebre que recorrerà sis quilòmetres pel centre històric de Roma fins a arribar a la basílica. El fèretre serà transportat en un vehicle que avançarà a pas solemne, seguit per alguns cotxes amb cardenals i més membres de l’església. El trànsit quedarà tallat durant el recorregut, i s’hi desplegaran grans mesures de seguretat. També es col·locaran quatre pantalles gegants perquè els fidels puguin seguir tant el funeral com la comitiva.

Francesc va escriure que no volia ser enterrat en tres fèretres, que és el protocol habitual. Així doncs, serà enterrat a la capella Paolina de Santa Maria la Major en una tomba senzilla i a peu de terra, tal com havia dit. Aquesta tomba portarà únicament la inscripció en llatí Franciscus i una reproducció de la seva creu pectoral, en plata, amb la imatge del Bon Pastor. Un cop acabada la cerimònia d’enterrament a Santa Maria la Major, a partir del 27 d’abril es permetrà a tothom qui ho vulgui d’acostar-se a la basílica per veure la tomba de Francesc, que quedarà visible i acordonada.

El lloc triat no és casual, té una relació directa amb el papa: la capella acull l’icònic Salus Populi Romani, una Mare de Déu bizantina amb el Nen. Francesc tenia una gran devoció per aquesta imatge i hi anava molt sovint, especialment abans i després dels seus viatges apostòlics.

200.000 fidels i més de 150 delegacions

S’espera que uns 200.000 fidels, més de 150 delegacions i cinquanta caps d’estat o govern assisteixin al funeral. Entre els confirmats, hi ha la primera ministra d’Itàlia, Giorgia Meloni; el president dels Estats Units, Donald Trump; el president de l’Argentina, Javier Milei; el president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva; i el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski. També hi assistirà la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; el secretari general de l’ONU, António Guterres; el president del Consell Europeu, António Costa; i la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola. Del país, hi assistiran els caps d’estat d’Andorra, els coprínceps Joan Enric Vives, actual bisbe de la Seu d’Urgell, i el president de França, Emmanuel Macron.

No hi serà el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que ha argumentat que, atès que és una cerimònia d’estat, la representació correspon al cap d’estat, en aquest cas, el rei Felipe VI. Per la seva banda, Trump ha expressat la seva intenció d’aprofitar el viatge a Roma per fer reunions amb dirigents internacionals i impulsar negociacions comercials.

El protocol de la cerimònia mirarà d’evitar tensions polítiques i els dirigents estaran col·locats segons l’alfabet francès, per evitar jerarquies conflictives. A la plaça de Sant Pere, les delegacions internacionals ocuparan el sector dret, i els cardenals se situaran al costat esquerre. Les primeres files són reservades als caps d’estat, però tindran prioritat les delegacions italiana i argentina, per la significació especial d’aquests dos estats per al papa difunt. També hi tindran un lloc destacat les cases reials catòliques, com ara, els reis espanyols i els de Bèlgica.

Gest als més desfavorits

Fora de l’àmbit institucional, una quarantena de persones pobres, trans, immigrants, sense-sostre i presos seran els darrers d’acomiadar el papa Francesc abans de l’enterrament del fèretre. Aquest gest, segons que ha informat el Vaticà, vol destacar la relació profunda que Francesc mantenia amb els més desfavorits, a qui sempre va considerar centrals en el seu ministeri. “Els pobres tenen un lloc especial en el cor de Déu. També en el cor i el magisteri del Sant Pare, que va escollir el nom de Francesc per no oblidar-los mai”, diu el comunicat de la Santa Seu.

Els quaranta acompanyants tindran una rosa blanca a la mà. Seran al peu de l’escalinata en el moment final abans que el fèretre sigui traslladat al sepulcre. Una d’aquestes persones, explica Benoni Ambarus, secretari de la Comissió de Migracions de la Conferència Episcopal Italiana i delegat per a la caritat, acabava de signar el primer contracte de feina amb l’ajuda de Càritas. “Hi ha moltes històries boniques entre aquestes quaranta persones. Quasi tots han pogut conèixer Francesc alguna vegada. Per a molts, ha estat com un pare.”

El conclave, entre el 5 i el 10 de maig

La celebració del conclave per a triar un nou papa no es pot allargar més de vint dies després de la mort de l’anterior, però tampoc es pot fer abans de nou dies després de l’enterrament. Per tant, es calcula que el conclave es farà entre el 5 i el 10 de maig.

El papa, que tenia vuitanta-vuit anys, va ser elegit el 2013 i ha estat al capdavant de l’Església Catòlica durant dotze anys, marcats pel seu estil auster, senzill i proper. Es va morir dilluns a causa d’un ictus, després de mesos de problemes respiratoris greus.

Prop de 250.000 persones han visitat la capella ardent del Papa d’ençà que es va obrir dimecres al matí a la basílica de Sant Pere del Vaticà, fins a les set de la tarda, quan s’ha tancat oficialment. La Santa Seu preveia de tancar ahir a la nit, però les llargues cues que hi ha hagut des del primer moment han obligat a allargar el termini. A partir de les sis ja no s’ha deixat accedir a la cua. Avui s’ha celebrat la quarta congregació general de cardenals al Vaticà amb cent quaranta-nou membres, en el marc dels preparatius per al conclave que triarà el nou Papa. La Santa Seu ha explicat que, segons els desitjos de Francesc, el funeral serà “com el d’un pastor, més que com el d’un sobirà” i que el cos no serà exposat en un cadafal.

L’enterrament tindrà lloc aquest dissabte, i el diumenge a la tarda els cardenals aniran a la basílica de Santa Maria la Major per visitar la tomba de Francesc i la capella on s’exposa la icona mariana Salus Populi Romani, panell pictòric de fusta de cedre que mostra la verge Maria dreta de mig cos amb el nen Jesús als braços. També travessaran la Porta Santa i celebraran junts les vespres.

Tot plegat s’ha decidit a la quarta congregació general de cardenals on hi ha hagut trenta-tres intervencions sobre uns quants temes, “entre ells qüestions eclesials i mundials”, informa la Santa Seu. La cinquena congregació tindrà lloc dilluns 28 d’abril a les 9 del matí. De moment continua sense transcendir la data d’inici del conclave que haurà de decidir el nou pontífex.

L’Oficina de Premsa del Vaticà ha donat detalls protocol·laris de l’enterrament de dissabte. A la missa exequial, a la primera fila hi haurà el president de l’Argentina, Javier Milei, en tant que màxim representant de la pàtria de Francesc, i el president de la república italiana, Sergio Mattarella. Després hi haurà els reials i la resta de presidents “per ordre alfabètic francès”. De moment hi ha confirmades prop de 130 delegacions, amb una cinquantena de caps d’Estat i deu “sobirans regnants”.

Després de la missa el seguici funerari no passarà per la plaça de Sant Pere, sinó que tornarà a la basílica. Després, un vehicle que s’obrirà per permetre veure el fèretre sortirà del Vaticà per la Porta del Perugino i anirà a la basílica de Santa Maria la Major. Es preveu un trajecte d’entre mitja hora i tres quarts, amb el vehicle avançant a uns deu quilòmetres per hora. El ritu d’inhumació serà un acte privat. El papa ha estat recordat per haver combatut els “crims” comesos per representants del clergat contra menors i persones vulnerables, segons es llegeix a l’acta sobre la seva vida que serà introduït al fèretre.

A les nou de la nit, el cardenal Rolandas Makrickas dirigirà el rosari en sufragi del papa Francesc a l’exterior de la basílica. Almenys dos mil cinc-cents periodistes s’han acreditat per als actes d’aquests dies.

Lloc: Mercat municipal

En gairebé cent dies al poder, el president Donald Trump ha signat un vertiginós nombre de decrets –130, un rècord històric–, en què ha eliminat nombroses accions dutes a terme pels seus predecessors. D’ençà de la seva investidura, per exemple, ha revocat 67 decrets de l’administració Biden. Els seus decrets pretenen de desmantellar programes federals –gairebé la meitat dels decrets signats van en aquest sentit– o desmuntar-ne més de la quarta part del total, en la batalla cultural que polaritza el país, i una cinquena part són la seva revenja personal contra alguns dels seus adversaris.

No s’havia fet mai tant en tan poc temps. Trump té pressa i això ha fet que alguns dels seus decrets hagin estat rebutjats per la justícia, o criticats directament pels mercats financers, que han estat molt durs amb els seus disbarats. En alguns casos, ell mateix ha hagut de fer marxa enrere, aconsellat per algú del seu equip amb una mica de senderi.

Fins fa pocs dies, hi havia crítiques de totes bandes, però no sabíem gaire què en pensaven els nord-americans, que són els qui pagaran més cara la incontinència del seu president. Finalment, sembla que la constatació de què pensen és inequívoca. Tots els baròmetres que mesuren la popularitat del president apunten la mateixa pèrdua de punts. Segons un estudi de YouGov per a la revista The Economist, Trump rebia un 41% d’opinions positives contra un 50% al gener, en el moment de la seva investidura. Un altre sondatge del Pew Research Center donava un 40% d’opinions favorables al president contra un 47% al febrer. Una puntuació molt més baixa que la del seu predecessor, Joe Biden, l’abril del 2021, en el mateix moment de la seva presidència.

El fet és que, en els tres primers mesos del seu segon mandat, Donald Trump aconsegueix una nota mitjana del 45% d’opinions positives, la qualificació més baixa de tots els presidents dels EUA d’ençà de la Segona Guerra Mundial, segons que publicava la setmana passada l’Institut Gallup. La taxa mitjana d’aprovació el primer trimestre per a tots els presidents elegits del 1952 al 2020 és del 60%. En el mateix moment del seu mandat, el seu predecessor Joe Biden, per exemple, era al voltant del 56%, segons l’agència Reuters.

Passats tres mesos, sembla que als nord-americans mateixos no els fa gaire gràcia l’espectacle que els ha muntat el seu president, després de les primeres actuacions. Durant aquest període, la part dels qui aproven la seva política econòmica basada en una guerra comercial sense precedents ha passat del 93% al 86% entre els republicans, del 40% al 30% entre els independents i del 10% al 7% entre els demòcrates, informa l’esmentada enquesta YouGov per a The Economist. En general, la part dels descontents de la política de Donald Trump arriba al 54% dels enquestats, que jutgen que, d’ara endavant, l’economia nacional està inclinada clarament a la baixa, contra només el 37% al gener, segons YouGov. I la cosa que deu costar més de digerir al multimilionari, després de les seves promeses, és que la seva qualificació pateix particularment en relació amb el cost de la vida, perquè tan sols el 31% dels enquestats aprova la seva acció en aquest àmbit, segons enquesta d’Ipsos per a Reuters. Em sembla molt poc, la veritat.

A més del temor de l’augment dels preus, pronosticat per molts economistes, hi ha alguns aspectes cabdals dels quals és l’únic responsable, i que no li surten bé. Un exemple ben clar és el que li van dir a la cara, en el despatx oval, alguns dels distribuïdors comercials més importants del país, dilluns passat. Els CEO de Home Depot, Target i Walmart el van advertir que els seus clients potser veurien els prestatges buits d’ací a unes setmanes. I li van recordar que el comerç exterior no revifaria amb comentaris fets en reunions financeres a porta tancada; que les empreses necessiten certesa sobre la política, i creuen que no l’aconseguiran.

El premi Nobel d’economia Paul Krugman escrivia al seu bloc dimarts passat: “Aviat veurem una interrupció de les cadenes de subministrament que ens recordarà què va passar durant la pandèmia de la covid-19 i després. Però aquesta vegada el responsable no serà pas un virus. Tota la responsabilitat recaurà sobre Donald Trump. I no hi haurà cap vaccí que ens ajudi. Estarem atrapats amb aquest agent del caos durant uns anys.” Val a dir que Krugman diu penjaments, argumentats, de Trump dia sí dia també.

Em costa d’entendre que ningú dels qui manen no li hagin fet veure el perill que tenen les empreses nord-americanes amb les seves decisions. L’informe de l’FMI apuntava aquesta setmana que les cadenes de subministrament mundials, escampades pertot arreu, podien multiplicar els efectes dels aranzels i la incertesa ja existent. Al capdavall, avui, la majoria dels béns intercanviats són productes intermedis que travessen unes quantes vegades les fronteres, abans de convertir-se en productes acabats. Això fa que les turbulències puguin estendre’s per la xarxa d’una munió de productes entrants i sortints, amb efectes multiplicadors que podrien ser considerables, com ja vam observar durant la pandèmia. “Les empreses, amb un accés incert als mercats, probablement posaran un fre a curt termini, tot reduint les inversions i la despesa.” Un panorama senzillament sinistre, aquest que pinta l’FMI.

Pierre-Olivier Gourinchas, el seu economista en cap, deia: “Segons les nostres previsions, el creixement del comerç mundial es deteriorarà més que no pas la producció, i es reduirà a l’1,7% el 2025, la qual cosa representa una degradació notable respecte de les anteriors dades de l’actualització de les perspectives de l’economia mundial del gener del 2025.” I afegia: “El creixement mundial hauria d’alentir-se i els perills de degradació s’accentuaran a mesura que es perfilen reorientacions importants en matèria de polítiques públiques.”

Els aspectes quantitatius de l’actuació de Trump fins avui són ben clars. Comencem per les borses. Els primers cent dies de l’actual mandat de Donald Trump s’han convertit en l’únic primer període d’una presidència en què queien els índexs de borsa. L’S&P 500 ha baixat d’un 14,7%, el Dow Jones, d’un 13%, i l’índex FTSE World, d’un 9,75%, per posar uns exemples, en aquests primers dies de presidència.

El dòlar ha seguit el mateix camí, amb una caiguda del 10% enfront de l’euro d’ençà del 20 de febrer. Deixa, doncs, de ser moneda refugi i els inversors prefereixen l’euro i, sobretot, el franc suís i el ien, respecte dels quals ha tingut baixades iguals o superiors. I, per descomptat, l’or, que sempre apareix en moments d’incertesa. D’ençà que va començar la presidència de Trump, ha pujat d’un 11%, i avui se situa al voltant dels 3.300 dòlars l’unça, però és que aquests darrers dies ha arribat a la vora dels 3.500! La mateixa desvaloració del bitllet verd el fa pujar, atès que es cotitza en aquesta moneda.

Però la cosa que més por ha fet a Trump, i que el va obligar a demorar noranta dies la posada en marxa dels inexplicables aranzels, és la caiguda dels bons del tresor nord-americans. La baixada va fer que la seva rendibilitat arribés al 4,5%. Avui ja s’ha relaxat una mica i és al 4,3%, però continua el perill que el nou deute que han d’emetre els EUA per a refinançar el que arribi a termini s’hagi de fer a aquests tipus més alts que no preveien. De poc serviria la destral d’Elon Musk desmuntant l’administració federal si allò que estalvien per aquesta banda ho han de pagar més en tipus d’interès, perquè interessin als compradors en el mercat.

Per una altra banda, no hem d’oblidar que el deute nord-americà s’imposa sempre com a primera opció de venda, atès que és l’actiu més líquid existent al món i el que tenen tots els grans inversors. Ara com ara, la incertesa sobre la futura política comercial i de despesa dels EUA pot ser una part de la raó de la fugida dels inversors d’aquestes darreres setmanes.

No oblidem que els EUA viuen sobre una muntanya de deute. En aquest moment, el deute públic nord-americà és de 36,2 bilions de dòlars (el 121% del PIB), dels quals 28,9 bilions són en poder d’inversors, segons dades oficials. Els 7,3 bilions restants corresponen a compromisos i obligacions contretes pel govern dels EUA amb jubilats i altres beneficiaris de prestacions.

Entre els grans tenidors de bons nord-americans, destaca la Reserva Federal, que posseeix entorn de 9 bilions de dòlars, i els inversors estrangers controlen entorn de 8,5 bilions. Per països, el tenidor més gran és el Japó, amb 1,08 bilions de dòlars, seguit de la Xina, amb 761.000 milions, i el Regne Unit, amb 740.000 milions. Per això s’ha especulat en alguns moments si els xinesos haurien venut bons nord-americans per fer-los trontollar en el mercat. Una dada que ningú no ha confirmat.

En definitiva, han passat uns cent dies que s’han fet molt llargs, i tot indica que continuarà així. Què passarà quan acabin els 90 dies de moratòria als aranzels que ha donat Trump? S’haurà arribat a pactes bilaterals per a evitar la guerra comercial? Sembla que sí, però, amb un personatge tan imprevisible, pot passar qualsevol cosa. De moment, les pèrdues de les borses li diuen que no va bé i que, pel camí, haurà fet perdre molts diners als estalviadors nord-americans, molts dels quals l’ha votat. Les enquestes esmentades indiquen que n’hi ha uns quants que se’n penedeixen, d’haver-lo votat, però encara han de passar moltes coses.

 

El FC Barcelona i el Reial Madrid es disputen demà el títol de copa a Sevilla, en un partit que ha quedat marcat per l’ofensiva del Madrid contra l’àrbitre designat, el basc Ricardo de Burgos Bengoetxea. L’última hora és que, en una decisió sense precedents, el club presidit per Florentino Pérez ha decidit de no acudir a la conferència de premsa oficial prèvia al partit, tampoc han entrenat a les instal·lacions i no es faran les fotografies oficials ni participaran en el sopar institucional. Ara, en un comunicat han explicat que mai s’han plantejat de no jugar el partit.

Per tant, el Madrid augmenta la pressió contra la federació espanyola. Tot ha començat amb un vídeo difós per la televisió oficial del Madrid, en què s’acusa De Burgos de perjudicar-los reiteradament i es critica que, tot i ser àrbitre internacional d’ençà del 2018, mai no ha estat triat per dirigir partits de la lliga de campions ni de competicions de la FIFA.

[VÍDEO] L’àrbitre de la final de la copa esclata a plorar per les pressions del Madrid

En la conferència de premsa feta aquesta tarda, De Burgos, visiblement afectat, ha esclatat a plorar quan li han preguntat per aquesta campanya d’assenyalament. “Quan un fill va al col·legi i li diuen que el seu pare és un lladre i arriba a casa plorant, és molt fotut”, ha dit, emocionat. I ha afegit: “Vull que el meu fill estigui orgullós del seu pare i de l’arbitratge.”

 

View this post on Instagram

 

A post shared by VilaWeb (@vilaweb)

La tensió ha crescut encara més quan el Reial Madrid ha demanat a la federació espanyola que els àrbitres de la final fossin substituïts, una maniobra insòlita que ha encès l’ànim dins el col·lectiu arbitral. Pablo González Fuertes, encarregat del VAR, ha avisat: “No continuarem permetent això que passa.” El desenllaç d’aquest conflicte obert amb els àrbitres és encara una incògnita, en una prèvia del partit més centrada en aquesta qüestió que no pas en les esportives.

Sobre això, el Reial Madrid ha emès un comunicat en el qual diuen que “davant la gravetat dels fets, el Reial Madrid espera que els responsables de la RFEF i de l’estament arbitral procedeixin en conseqüència, adoptant les mesures corresponents en defensa del prestigi de les institucions que representen”. També s’ha pronunciat el president de la lliga espanyola, Javier Tebas, tot afirmant que “això no és futbol, és control de poder”.

Esto no es fútbol, es control de poder.

No le gusta Tebas porque no le hace lo que él quiere.
No le gusta Ceferin porque no hace lo que él quiere.
No le gusta Louzán porque no hace lo que él quiere.
No le gustan los comentaristas de TV porque no dicen lo que él…

— Javier Tebas Medrano (@Tebasjavier) April 25, 2025

El Barça afronta el partit sense Lewandowski

En l’àmbit esportiu, el Barça arriba a la final en un moment complicat, sense el seu màxim golejador, Robert Lewandowski, que està lesionat. Tampoc no hi serà Alejandro Balde, ni els joves Marc Bernal i Marc Casadó. Sense el polonès, que ja ha fet quaranta gols aquesta temporada, Hansi Flick haurà de trobar alternatives a l’atac amb Ferran Torres, Ansu Fati o Dani Olmo, i també en el joc sempre desequilibrant de Lamine Yamal. Per la seva banda, els madridistes recuperen per a aquest enfrontament Kylian Mbappé i Ferland Mendy.

La de demà és la vuitena vegada que Barcelona i Madrid es troben en una final de copa. El Madrid té un petit avantatge en els enfrontaments directes, que demà es podria esborrar, amb quatre triomfs contra tres. Però el Barça és, clarament, l’equip que més títols té en aquesta competició, trenta-un, onze més que el seu rival.

Aquesta temporada, els dos equips s’han trobat dues vegades, amb doble victòria blau-grana. La primera, el 0-4 al Santiago Bernabéu, a la lliga, i la segona, la de la final de la supercopa espanyola, a l’Aràbia Saudita. Malgrat que el Madrid es va avançar en el marcador, el resultat final va ser de 2-5 a favor dels blau-grana, cosa que els va permetre de sumar el primer títol de l’any. Demà podria arribar el segon en un equip que encara aspira a guanyar-ho tot, és a dir, la copa, la lliga i la Lliga de Campions. En canvi, el Reial Madrid té demà la seva millor carta per a evitar un any en blanc després de l’eliminació als quarts de final de la Lliga de Campions contra l’Arsenal de Londres  el 16 d’abril.

 Els dos equips es tornaran a enfrontar encara l’11 de maig, amb un nou partit de lliga que pot marcar-ne el desenllaç, atès que serà la jornada 35 de les 38 que hi ha i ara mateix el Barça té un avantatge de quatre punts respecte del Madrid.

Un treballador de quaranta-un anys ha mort electrocutat en rebre una descàrrega elèctrica mentre feia tasques de desmuntatge en una parcel·la de la factoria Ebro, a la Zona Franca de Barcelona.

Els Mossos d’Esquadra han explicat que han rebut l’avís poc després de tres quarts d’una del migdia. Unes quantes patrulles de Seguretat Ciutadana i d’Investigació de la comissaria de Sants-Montjuïc, dotacions dels Bombers, Guàrdia Urbana de Barcelona i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) han actuat a l’indret.

La companyia Ebro ha explicat en un comunicat que l’operari pertanyia a una empresa subcontractada, i que l’accident s’ha produït a la parcel·la contigua a la planta de fabricació.

La firma automobilística també ha explicat que les tasques de desmuntatge que han estat l’escenari del succés no estan lligades a l’operativa diària de la factoria Ebro.

Els mossos han posat els fets en coneixement del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia i del Departament d’Empresa i Treball, d’acord amb els procediments habituals en accidents laborals amb víctimes mortals.

A càrrec del divulgador musical Rafael Esteve Alemany - Lloc: Ateneu Arenyenc

amb el seu autor Josep-Vicent Garcia Raffi - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Una avaria a Alhama d’Aragó ha provocat retards de fins a una hora i mitja avui a la línia ferroviària d’alta velocitat entre Madrid i Barcelona. Segons que ha informat ADIF, la incidència ha començat cap a dos quarts de cinc de la tarda i ha obligat a interrompre la circulació en aquest punt.

Un quart d’hora més tard, el gestor de la infrastructura ferroviària ha anunciat que s’havia resolt la incidència i que el servei s’havia restablert. Tot i això, els retards persisteixen i afecten trens de RENFE, Iryo i Ouigo.

L’FBI ha detingut la jutgessa Hannah Dugan, de l’estat de Milwaukee, acusada d’haver obstruït la detenció d’un immigrant irregular la setmana passada. La detenció l’ha anunciada el director de l’FBI, Kash Patel, en un missatge que publicat a la xarxa X, i que després ha esborrat, tal com recull el diari local Milwaukee Journal Sentinel.

És la primera vegada que el Departament de Justícia dels Estats Units deté un membre de la judicatura sota la presumpció d’interferir amb la nova doctrina migratòria impulsada per la Casa Blanca.

En el missatge, Patel anunciava la detenció de Dugan per “càrrecs d’obstrucció”, després d’haver trobat proves que apuntaven que la magistrada va interferir en “un operatiu de detenció migratòria”, desviant intencionadament els agents que havien de detenir un migrant sense papers, identificat com a Eduardo Flores Ruiz.

L’obstrucció de la jutgessa va impedir un primer intent de detenció de Flores Ruiz, que finalment va ser detingut després d’una persecució a peu. “L’obstrucció de la jutgessa va augmentar el perill per al públic”, ha dit Patel en el missatge esborrat.

A més, el portaveu del Servei de Marshals dels Estats Units a Washington D. C., Brady McCarron, ha confirmat al Milwaukee Journal Sentinel que la jutgessa ha estat detinguda cap a les vuit del matí al jutjat del comtat de Milwaukee i que actualment és sota custòdia federal.

Els jutges d’algunes jurisdiccions dels Estats Units han criticat els esforços del Servei de Control d’Immigració i Duanes per a localitzar i detenir migrants als jutjats. Diuen que aquests esforços han fet que els immigrants no vulguin presentar-se com a víctimes o testimonis en audiències no relacionades perquè tenen por de ser detinguts.

El batlle de Terrassa, Jordi Ballart, ha suspès el ple ordinari d’aquest matí amb l’objectiu d’impedir una provocació de l’extrema dreta de Vox. La portaveu de la formació, Alicia Tomás, s’havia presentat al plenari amb una samarreta amb un missatge en castellà que deia: “Per què Ballart silencia les violacions a Terrassa?”.

La peça de roba fa referència a una violació denunciada a la ciutat el 23 de març, que el consistori va condemnar amb un comunicat. Arran d’aquest fet, Ballart ha parat els peus a l’extrema dreta suspenent el ple, que es reprendrà dimecres.

Fonts municipals han explicat a l’ACN que havien intentat, sense èxit, de convèncer Tomás perquè es canviés de samarreta pel to ofensiu i d’atac al batlle. Ballart ha anunciat accions legals contra Tomás i també una proposta d’inici d’expedient sancionador.

Campanya de l’extrema dreta

Ballart ha remarcat en més d’una ocasió a les xarxes socials els atacs i mentides que fan córrer perfils vinculats a l’extrema dreta, atribuint-li, per exemple, un acord amb la Generalitat per acollir a la ciutat persones procedents de la Mina o que el seu marit és marroquí.

El partit de Ballart, Tot per Terrassa, ha emès un comunicat denunciant l’atac: “No hi ha d’haver lloc per les calúmnies i els insults”. La formació també ha explicat que emprendrà accions legals contra Tomás avui mateix. També preveuen de presentar una proposta d’inici d’expedient sancionador contra la regidora quan es reprengui el ple, el dimecres, per un fet que es considera una infracció greu, i a la que esperen que s’hi sumin més forces representades al consistori.

Mediapro ha rectificat oficialment després d’haver criticat la decisió de la lliga espanyola de retirar-li la producció audiovisual de la competició. En un nou comunicat, el grup català s’ha retractat íntegrament del comunicat anterior, emès el 14 d’abril, i ha admès que va ser fruit d’una “valoració precipitada” i que les afirmacions que contenia “no estaven justificades”.

Mediapro deixarà de produir audiovisualment la lliga de futbol la temporada vinent

Inicialment, Mediapro havia acusat la lliga de preferir una oferta “més cara” i de decantar-se per Host Broadcast Services (HBS), una empresa suïssa que, segons deia, no tenia mitjans tècnics a l’estat espanyol ni experiència en produir una competició de temporada completa com la lliga espanyola. També havia qüestionat que la decisió obeís a criteris tècnics i econòmics. Ara, en el nou comunicat, Mediapro es desdiu de totes aquestes afirmacions i admet que no disposa dels elements necessaris per a comparar les ofertes ni per a afirmar que la decisió hagi estat arbitrària o poc transparent. A més, reconeix que no pot assegurar que la nova adjudicació perjudiqui els clubs ni la competició.

Amb aquesta decisió, Mediapro perd una font d’ingressos important: només el 2023, la producció de la lliga li va representar 81,2 milions d’euros, prop del 20% del seu negoci. Malgrat tot, continuarà gestionant el sistema de videoarbitratge (VAR) del futbol espanyol, com a mínim, fins l’any 2028.

El grup català també ha reivindicat la feina feta durant els últims anys en la modernització de les retransmissions de la lliga, tot destacant innovacions com la producció remota, l’ús de la intel·ligència artificial per a generar resums o la incorporació de la realitat augmentada.

Concòrdia, el principal partit de l’oposició al parlament andorrà, ha demanat al govern que aturi l’aprovació de l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE). La petició, que s’ha anunciat avui en un comunicat de premsa, arriba després de la publicació al Diari d’Andorra d’un article en què s’assegura que l’estat francès bloca l’acord perquè considera que la naturalesa jurídica del text ha de ser mixta.

Els acords no mixts solament han de ser ratificats per les institucions europees, mentre que els mixts tenen un doble procés de ratificació: pel Parlament Europeu i per tots els parlaments dels estats membres.

Del punt de vista de Concòrdia, França “brinda una bona ocasió” per a aturar l’aprovació d’un acord que significaria l’aplicació de més de sis mil lleis en un estat que, segons ells, no està preparat per assumir-lo. La formació demana d’aprofitar el temps de suspensió per negociar “un acord més modest” que permeti una aproximació amb la UE molt més gradual. Específicament, demana que s’elimini de l’acord el llindar mínim de creixement demogràfic, la lliure circulació del capital immobiliari o l’absència de vet andorrà a les normes decidides per la UE que no convinguin al país. Segons Concòrdia, l’acord negociat “empitjora les crisis que viu actualment Andorra”, en els àmbits de l’habitatge, la immigració, la manca de cohesió social i en la construcció desmesurada.

Per la seva banda, el cap de govern, Xavier Espot, ha negat que l’estat francès bloqui l’acord i, en unes declaracions als mitjans, són ha recordat que el país veí havia estat “un impulsor i defensor” de l’acord. Espot ha recordat que Andorra sempre havia negociat defensant que el text fos considerat no mixt i que aquesta també era la posició de la Comissió Europea “i de molts estats membres”. Així i tot, ha reconegut que França, “per tradició”, defensava acords mixts, per la qual cosa ha garantit que es farien els esforços que calgués per convèncer-los que la millor solució és un acord no mixt. De moment, no hi ha una data prevista per al referèndum de ratificació.

L’àrbitre de la final de la copa, el basc Ricardo De Burgos Bengoetxea, ha esclatat a plorar en mitja compareixença de premsa per les pressions que rep del Reial Madrid. Un dels periodistes li ha preguntat pels vídeos incendiaris que ha fet córrer la televisió oficial del Madrid, poques hores abans del partit contra el Barça, que es jugarà demà a Sevilla. En els vídeos, el Madrid acusa de Burgos d’haver perjudicat l’equip blanc unes quantes vegades. Preguntat per això, l’àrbitre no ha pogut contenir les llàgrimes.

El Madrid empastifa la final de la copa contra el Barça amb una ofensiva sense precedents contra els àrbitres

De Burgos ha explicat que aquest assenyalament afecta la seva família. “Quan un fill va al col·legi i hi ha nens que li diuen que el pare és un lladre i arriba a casa plorant, és molt fotut. En el meu cas, intento educar el fill per dir-li que el seu pare és honrat, sobretot honrat, que s’equivoca com un esportista més. I això és fotut i no li desitjo a ningú”. I ha afegit: “Quan marxi d’aquí, vull que el meu fill estigui orgullós del que va ser el seu pare i l’arbitratge”.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by VilaWeb (@vilaweb)

Per la seva banda, Pablo González Fuertes, l’encarregat del VAR, en la seva intervenció, ha dit que “hi ha més unió que mai entre els àrbitres, possiblement a causa de la situació que tenim al nostre voltant. Començarem a prendre mesures, no seguirem permetent el que està passant. Aviat ho veureu. Farem història i no seguirem aguantant el que estem aguantant”, ha assegurat. El Reial Madrid ha demanat a la federació espanyola que els arbitres de la final siguin substituïts.

En un dels vídeos, un narrador amb to marcadament bèl·lic, diu: “Amb el col·legiat basc, el Reial Madrid té només un 64% de victòries. En canvi, el Barcelona té un 81% de triomfs. Una diferència increïble a la qual, a més, s’ha de sumar que l’equip d’Ancelotti només ha guanyat dos dels últims cinc partits amb ell al camp”.

Durant tres minuts, la televisió madridista critica les actuacions a la gespa de Burgos Bengoetxea i li fa tota mena de retrets, com ara que tot i ser un àrbitre internacional d’ençà de 2018, no hagi estat mai designat per partits de la Lliga de Campions, ni per matxs de la FIFA. “Tanmateix, a Espanya, serà la seva tercera final entre el Reial Madrid i el Barcelona, després de les supercopes de 2017 i 2023”, afegeix.

L’escriptora Margarida Aritzeta ha presentat una petició d’indult total per a Laura Borràs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que la va condemnar a quatre anys i mig de presó per prevaricació i falsedat en document oficial en l’adjudicació de contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Ho ha avançat Catalunya Ràdio i ho han confirmat a l’ACN fonts judicials. Ara el tribunal haurà de reenviar la petició al govern espanyol, que és qui haurà de prendre una decisió. De fet, el TSJC ha demanat també l’indult per a Borràs, però en aquest cas, parcial. Aritzeta, que va rebre la Creu de Sant Jordi el 2019, va ser degana de la Institució de les Lletres Catalanes entre el 2019 i el 2022.

El govern espanyol, per tant, tindrà sobre la taula dues peticions, la d’Aritzeta, que és total, i la del mateix TSJC, que és parcial. El tribunal proposa l’indult de la pena de presó que sobrepassi els dos anys, o sigui dos anys i mig. Mentre l’executiu de l’estat ho tramita ha suspès el seu ingrés a presó.

Compromís ha presentat dues iniciatives a les Corts relacionades amb el Vint-i-cinc d’Abril, la diada que commemora la pèrdua de l’autogovern després de la Batalla d’Almansa. D’una banda, una proposició de llei per a derogar explícitament el Decret de Nova Planta que Felip V de Borbó imposà l’any 1707, amb la voluntat d’elevar-la al congrés espanyol.

D’una altra, una proposició no de llei per a blindar la necessitat de recuperar les activitats de celebració del 25 d’Abril al parlament valencià, després d’haver decidit la presidenta de les Corts, Llanos Massó (Vox), de suspendre enguany la commemoració al·legant “la polarització política actual, la crispació i, sobretot, el drama de la gota freda”. Ho han anunciat els diputats Maria Josep Amigó, també vice-presidenta segona de la mesa de les Corts, i Jesús Pla, en declaracions als mitjans el dia que tradicionalment es lliuren les altes distincions Francesc de Vinatea en un acte institucional.

En la proposició de llei, Compromís recorda que el Decret de Nova Planta va suprimir tot l’ordenament jurídic i la sobirania del poble valencià, amb la dissolució de les institucions pròpies i l’abolició dels furs. A més, recorda que el Tribunal Constitucional espanyol, en una de les seves resolucions, invoca el “desafortunat” Decret de Nova Planta de 1707 per a impedir a l’Estatut d’Autonomia la capacitat legislativa en matèria de dret civil. “Això implica que aquest decret, malgrat la seua naturalesa profundament anticonstitucional, encara conserva alguna escletxa de vigència; per això, avui, en la diada del poble valencià, demanem la derogació expressa d’aquesta imposició absolutista i antidemocràtica que va exterminar tots els nostres drets”, ha dit Pla.

La proposició de llei estableix, en un únic article, que “mentre poguera conservar alguna vigència, es considerarà definitivament derogat el Decret de Nova Planta de 29 de juny de 1707 en tant que afecte l’actual nacionalitat històrica valenciana, successora institucional del Regne de València”. Quant a la proposició no de llei, Compromís cerca de garantir la recuperació de les activitats commemoratives del 25 d’Abril, que enguany el PP i Vox han suprimit unilateralment, substituint-les tan sols per una declaració institucional.

Amigó ha criticat la decisió i l’ha qualificada de “menyspreu absolut de la dreta i l’extrema dreta envers la màxima institució d’autogovern, la nostra història i les nostres llibertats com a poble”. La proposició insta els grups parlamentaris a aprovar la commemoració pública del 25 d’Abril mitjançant un programa d’actes obert a la societat civil, que faci visible la voluntat del poble valencià d’exercir l’autogovern.

Així mateix, demana de recuperar el Premi Guillem Agulló per a reconèixer persones i iniciatives destacades en la lluita contra la xenofòbia, el racisme i els delictes d’odi, i proposa que aquest guardó sigui lliurat durant els actes commemoratius.

El batlle de Kíiv, Vitali Klitschko, ha dit que una possible cessió de territoris ucraïnesos a Rússia podria ser una “solució” per posar fi a la guerra, tot i que considera que seria una mesura “injusta” i, en tot cas, “temporal”. En declaracions a la BBC, ha explicat que “ara mateix hi ha converses sobre possibles solucions i un dels escenaris és cedir territoris”, poc després d’un nou bombardament rus sobre Kíiv, que ha deixat almenys dotze morts.

Aquestes paraules arriben en un moment de pressió internacional intensa, especialment dels Estats Units, perquè Ucraïna accedeixi a una sortida negociada del conflicte. El president nord-americà Donald Trump ha retret a Volodímir Zelenski, president d’Ucraïna, la pèrdua de Crimea el 2014, quan va ser annexionada per Rússia. “Si volien conservar-la, per què no van lluitar per ella fa onze anys, quan va ser entregada a Rússia sense disparar ni un sol tret?”, ha dit.

El reconeixement de la península de Crimea com a territori rus ha esdevingut un dels punts clau en qualsevol hipotètic acord de pau. Però Zelenski ha deixat clar fa poc que Ucraïna “no reconeixerà legalment l’ocupació” de cap part del seu territori.

Tot i això, Klitschko considera que per assolir la pau potser caldrà acceptar una “solució dolorosa”. Ha dit que el poble ucraïnès “mai no acceptaria l’ocupació” del país per part de Rússia, però ha afegit que, en una situació límit, la cessió territorial podria formar part d’una resolució que posés fi a la guerra.

La relació entre Klitschko i Zelenski ha estat tensa durant aquests anys de guerra. El batlle de la capital ha criticat obertament el que considera una deriva autoritària del president, i ha expressat la seva disconformitat amb la manca de consulta sobre els detalls de les possibles negociacions de pau. Quan li han demanat si creu que hauria de participar-hi, ha respost: “El president pensa que no. Això ho fa el president Zelenski. No és la meva funció.”