Els Agents Rurals de les comarques de la demarcació de Girona demanen que es fixin quotes d’accés als espais naturals més freqüentats per fer front a la massificació que hi ha durant l’estiu i la Setmana Santa. El cap del cos a Girona, Jaume Bosch, adverteix que aquests espais no poden suportar un nombre il·limitat de visitants i alerta dels efectes negatius sobre el medi.

Bosch explica que, en algunes zones com ara la Fageda d’en Jordà, els gorgs de les Planes d’Hostoles i Sadernes (Garrotxa), ja s’han imposat restriccions als aparcaments. Quan es completa la reserva, no s’hi permet l’entrada de més vehicles. Aquest model, diu, ha evitat escenes habituals d’automòbils aparcats als vorals de les carreteres, que generaven problemes de seguretat i de saturació turística.

A més d’aquests punts de la Garrotxa, també han detectat pressió excessiva en espais com ara els massissos de Cadiretes i les Gavarres (Baix Empordà), i el de l’Albera (Alt Empordà). Bosch considera que calen mesures globals per a posar fi a la sobreocupació i insisteix en la necessitat de fixar quotes màximes: “La massificació genera un impacte negatiu en el medi i cal posar-hi remei”, diu.

Una de les principals preocupacions del cos és l’augment de visitants al medi natural arran de la pandèmia de covid. Segons Bosch, d’aleshores ençà han detectat un augment notable de persones que freqüenten espais de muntanya, zones de bany interior i platges, sobretot a les comarques gironines.

Regulació per a bicicletes i barques

Els Agents Rurals també demanen una regulació clara sobre l’ús de bicicletes de muntanya. Bosch alerta que aquesta activitat ha crescut molt aquests darrers anys i, a diferència dels vehicles motoritzats, no està regulada. Explica que, en indrets com ara les Gavarres i Cadiretes, s’obren constantment corriols nous sense autorització, cosa que genera tensions amb la resta d’usuaris i amb els propietaris forestals.

També preocupa la presència massiva de barques a les cales de la Costa Brava durant els mesos de juliol i agost. Els agents han detectat casos en què els propietaris de les embarcacions han retirat boies per acostar-se a la zona de bany, tot incomplint la normativa. “Tenim cartografia de les praderies de posidònia i podem definir els límits. Igual que fem a terra amb les bicicletes, cal saber quina és la càrrega màxima que pot suportar el mar”, conclou Bosch.

Més de 400 eurodiputats jubilats han presentat una demanda contra el Parlament Europeu per la retallada del fons voluntari de les seves pensions. Denuncien que els seus pagaments s’han reduït d’un 50% i reclamen que s’anul·lin les liquidacions fetes d’ençà del juliol del 2023, quan van entrar en vigor les mesures de contenció per a frenar el dèficit del fons, i que s’emetin nous pagaments amb la suma pendent i els interessos.

El fons voluntari de pensions, creat el 1990, permetia els eurodiputats de fer-hi aportacions per complementar la seva jubilació, en una època en què no existia una pensió legal pròpia. Tot i que el 2009 es va tancar l’accés a nous membres arran de l’entrada en vigor de l’estatut únic dels eurodiputats, el fons es va mantenir actiu per als qui ja n’eren part.

Segons fonts jurídiques, la reducció del fons es va aplicar arran d’un dèficit milionari. Per contenir-lo, a més de retallar les pensions, es van congelar els increments per inflació i es va endarrerir l’edat de jubilació de 65 anys a 67. El Parlament defensa que aquestes mesures són legals, que els ex-eurodiputats ja tenen dret a una pensió pública de més de 6.000 euros mensuals i que el fons voluntari només complementa aquest règim. Per això, sosté que la reducció no vulnera els seus drets adquirits.

Per contra, la part demandant argumenta que la retallada vulnera el dret de la propietat i el principi de confiança legítima. Consideren que l’eurocambra havia assumit el compromís de cobrir el dèficit una volta el fons quedés esgotat, previsiblement el 2027. També al·leguen una vulneració de la igualtat de tracte i del principi de proporcionalitat, i critiquen que el Parlament no n’ha avaluat prou l’impacte.

El cas ja ha arribat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Si el tribunal dóna la raó als ex-eurodiputats, l’eurocambra haurà d’indemnitzar-los, pagar les costes i aportar diners addicionals al fons. Si perd la demanda, la part demandant n’assumirà les despeses.

L’eurodiputat dels Verds-Aliança Lliure Europea, Daniel Freund, ha lamentat que es destinin diners públics a pensions elevades de figures com ara Marine Le Pen i Nigel Farage, que han combatut el projecte europeu. Freund creu que la qüestió s’hauria d’haver resolt el 2009, i opina que no s’ha de continuar injectant diners en un fons que ja no té sentit. Tot i això, reconeix que hi ha discrepàncies legals sobre si el Parlament té responsabilitat directa sobre aquest fons, i preveu que el Tribunal haurà de marcar el camí a seguir.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, s’ha reunit aquest matí amb representants de la multinacional xinesa Huawei. Fonts del govern asseguren que ha estat una visita “institucional i de cortesia”. Tanmateix, la trobada ha estat enmig de la polèmica per l’adjudicació a Huawei d’un contracte del Ministeri de l’Interior espanyol per a gestionar l’emmagatzematge de les escoltes telefòniques ordenades per jutges i fiscals.

El contracte, valorat en 12,3 milions d’euros, ha suscitat preocupació als Estats Units. El 16 de juliol, membres de la comissió d’intel·ligència del senat i de la Cambra de Representants van enviar una carta a la directora d’Intel·ligència Nacional, Tulsi Gabbard, en què demanaven que es revisessin els acords d’intercanvi d’informació amb l’estat espanyol. Hi alertaven d’un possible risc de filtració d’informació confidencial a la Xina.

El Ministeri de l’Interior espanyol ha respost que no existeix cap risc de filtració i ha assegurat que el sistema d’emmagatzematge adjudicat a Huawei no permet de manipular la informació ni extraure’n cap dada.

Aquesta no és l’única controvèrsia que envolta el gegant tecnològic xinès. A mitjan març, la policia belga va escorcollar la seu de l’empresa a Brussel·les en el marc d’una investigació per un presumpte cas de corrupció al Parlament Europeu. La fiscalia belga investiga possibles suborns a eurodiputats i ex-eurodiputats.

Arran d’aquesta operació, el Parlament Europeu va vetar l’entrada de representants de Huawei i la Comissió Europea va ordenar a tots els gabinets dels comissaris i departaments de suspendre qualsevol reunió o contacte amb l’empresa fins a nova ordre.

Avui, diumenge 27 de juliol, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• “Algú ha decidit que estem condemnats a ser el balneari i la granja de porcs d’Europa”
• Puigdemont torna a Catalunya Nord i intervindrà en un acte a Prats de Molló
• Calidoscopi: Noves aplicacions de la IA, València compra busos elèctrics i continua la crisi de Tesla
• Jordi Roca: “Estic preparat per a posar-me al capdavant del Celler de Can Roca”
• Dècades després del cas Armstrong, el fantasma del dopatge mecànic plana sobre el Tour de França
• Receptes d’estiu: préssecs amb infusió de marialluïsa i gelatina de menta del Teresa Carles
• Vins curiosos i bons en temps de vacances
• Quan la boira amaga la sang
• La desigualtat econòmica, brou de cultiu de l’extrema dreta | Opinió de Toni Comín

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Última Hora:

18è Festival de Música a la Gruta - Lloc: Gruta de Lurdes

El ministre francès d’Exteriors, Jean-Noël Barrot, ha demanat explicacions a la consellera delegada de Vueling, Carolina Martinoli, per saber si el grup d’adolescents francesos de confessió jueva que van ser desembarcats a València, d’un vol amb destinació a París, van ser víctimes de discriminació.

Barrot, en una trucada telefònica, va manifestar a Martinoli la “profunda consternació” que li va causar saber la notícia del grup d’adolescents i monitors (un total de 52 persones) que dimecres van ser trets d’una aeronau de Vueling a l’aeroport de València, d’on anaven a enlairar-se rumb a París.

“Es van sol·licitar explicacions, en particular per determinar si aquests compatriotes havien estat objecte de discriminació per motius religiosos”, ha indicat el portaveu del ministeri francès d’Exteriors.

Vueling diu que els adolescents jueus expulsats d’un vol van posar en perill la seguretat

Martinoli va assegurar a Barrot que està en marxa “una rigorosa investigació interna i que les conclusions d’aquesta investigació es compartirien amb les autoritats franceses i espanyoles”, ha conclòs la declaració del portaveu francès.

En la mateixa línia, fonts de Vueling han confirmat a EFE la conversa amb el ministre i han assegurat que s’ha traslladat la informació rellevant sobre aquest incident tant als governs francès i espanyol com a les autoritats de seguretat aèria.

Per la seva banda, Vueling insisteix a al·legar motius de seguretat aèria, tal com ja van explicar dijous. El comandant va informar les autoritats que els membres d’aquest grup manipulaven de manera reiterada el material d’emergència i interrompien activament la demostració de seguretat que fa la tripulació de cabina. Després d’uns quants intents d’intervenció per part dels membres de la tripulació i també del copilot, els passatgers es van negar a cessar la conducta, per la qual cosa van decidir desembarcar-los.

L’Hospital Vall d’Hebron ha consolidat una tècnica pionera per a operar el càncer de cap i coll, basada en la tecnologia 3D i robòtica, que ja ha reeixit amb més de quinze pacients. La intervenció, amb una tècnica que evita de fer una incisió al coll i preserva els sentits, ha obert camí per a nous pacients.

El doctor David Virós i la pacient de la primera operació d’aquesta mena per a extirpar un tumor a la zona tova del paladar a la Vall d’Hebron s’han retrobat als jardins de la Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) per compartir avenços i desafiaments en el tractament de la malaltia, atès que demà és el Dia Mundial del Càncer de Cap i Coll.

El següent pas en què treballa el Servei d’Otorrinolaringologia és la creació de bessons digitals per a planificar les operacions amb més precisió. “Les estructures que operem són elàstiques, es mouen, i amb bessons digitals podem simular tots els canvis amb què ens podem trobar i anticipar-nos a possibles complicacions”, ha explicat Virós.

Lloc: Sala Josep Maria Arnau del C.C.Calisay

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president dels Estats Units, Donald Trump, es reuniran demà a Escòcia per provar de tancar un acord sobre els aranzels. Segons que ha dit Trump, tenen un “50-50 de possibilitats” de tancar un acord comercial que eviti la imposició d’aranzels unilaterals. “Treballem en un acord, ja veurem si l’aconseguim”, ha dit.

Brussel·les, que divendres va confirmar la trobada, considera que el pacte és molt a prop de fer-se realitat. La voluntat de la UE és negociar un acord que situï els aranzels al 15%, tot evitant així l’amenaça de Trump d’imposar gravàmens del 30% a partir del primer d’agost.

Dijous, els estats europeus van aprovar un paquet de contramesures aranzelàries de 93.000 milions d’euros que es posarà en marxa en cas que fracassin les negociacions comercials amb els Estats Units.

Segons que van confirmar fonts diplomàtiques consultades per l’ACN, només Hongria es va oposar a la mesura, que entraria en vigor el 7 d’agost en cas que les converses amb Trump es torcessin.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha alertat que avui hi haurà risc d’incendi extrem a les Terres de l’Ebre per l’entrada del vent de mestral.

Fins a set municipis del Baix Ebre, la Ribera d’Ebre i el Baix Camp (Benifallet, el Perelló, l’Ametlla de Mar, Tivenys, Tortosa, Tivissa i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant) estaran en les pròximes vint-i-quatre hores dins el nivell 4 del pla Alfa dels Agents Rurals. Per això, els Agents Rurals han restringit l’accés als espais naturals de les serres de Cardó-el Boix i les muntanyes de Tivissa-Vandellós.

La tramuntana també bufarà amb força a l’Empordà i el risc de foc serà molt alt, amb un nivell 3 al Cap de Creus. “Tenim per davant un episodi de vent de mestral i tramuntana que ens farà estar alerta i redistribuir efectius”, ha assenyalat el cap de la regió d’emergències de les Terres de l’Ebre, Ricard Expósito.

Microteatre improvisat per a reivindicar el comerç de proximitat. Aquesta és la iniciativa que es pot veure al barri del Poble-sec de Barcelona amb l’objectiu que els ciutadans coneguin els establiments i connectar els veïns amb el barri.

Forns de pa, establiments de ioga, botigues de plantes i de joguines són alguns dels comerços en què actors i actrius expliquen les històries en un recorregut itinerant.

Manel Tort, president de l’eix comercial de Poble-sec-Paral·lel, afirma que la ruta de microteatre reivindica que els comerços són totalment necessaris a la ciutat i que aquesta defensa es faci de la mà de la cultura. “El comerç tradicional de tota la vida pateix perquè els nous veïns tenen una altra manera de viure”, ha dit en declaracions a l’ACN.

Crit d’auxili dels forns artesans: “Els petits negocis intenten sobreviure com poden enmig d’aquesta selva”

La solidaritat que van demostrar els joves voluntaris del país durant les inundacions de la gota freda ha quedat immortalitzada en una novel·la: D’acer i de cristall (Bromera), escrita per Marta Meneu, vol ser una crònica social i històrica per a recordar què es va viure aquells dies.

La novel·la juvenil és un encàrrec de Bromera, l’editorial valenciana que va resultar afectada per la gota freda. Es tracta d’una ficció construïda a partir de vivències reals dels joves que van ajudar els afectats, i discorre durant els quinze dies posteriors a la barrancada del 29 d’octubre. Els protagonistes són un grup d’universitaris de la ciutat de València. Joves que, com molts, caminaven fins als pobles inundats per treure el fang amb escombres a la mà i amb bosses de plàstic als peus.

“És com si hagués fet un vídeo d’aquell moment i ara ho veus per recordar coses que amb el temps acabes oblidant, com els sentiments, les olors o el que es va viure aquells dies i que amb la tornada a la rutina i la voràgine de treballar o estudiar potser s’acaben perdent”, afirma Meneu.

La generació que no és de vidre

L’autora, de vint-i-sis anys, ha donat veu als joves de la seva generació en la seva segona novel·la. Reivindica que la seva generació no és fràgil ni de vidre, com és qualificada, sinó que té fortaleses i no és “més estúpida” perquè fa servir les pantalles, sinó que va jugar un paper important després de les inundacions.

Meneu explica que els testimonis que més la van emocionar van ser els de la gent gran quan agraïa la col·laboració dels joves. De fet, creu que la catàstrofe va servir per a acostar generacions. “Més enllà que després de la gota freda ara es valori la joventut, crec que el més positiu va ser trobar aquests espais en comú”, considera Meneu.

El 29 d’octubre “sembla que es va aturar tot, però cadascú tenia les seves dinàmiques i problemes”, assenyala Meneu, que admet que ha estat difícil cercar l’equilibri entre la ficció i la realitat en una qüestió tan delicada com aquesta tragèdia, però ha quedat contenta del resultat.

Lloc: Església de Santa Maria

Desenes de manifestants van recórrer ahir al vespre els carrers d’Alacant per denunciar la turistificació de la ciutat. Amb el lema “Alacant no es ven“, van criticar un turisme que consideren desmesurat i que es basa en els apartaments turístics. Així, van reclamar que no es perdés l’essència dels barris.

La manifestació, organitzada per la plataforma Alacant, a on vas?, va denunciar la preocupació com més va més estesa sobre l’impacte que el turisme té a la ciutat. “La ciutat no és la que volem ni la que mereixem“, expressava a À Punt Carmen Juan, llibretera de 80 Mundos.

Per la seva banda, Jordi Arnés, membre de la Plataforma Alacant, a on vas? va assegurar que no és una veritat tan absoluta que el turisme aporti riquesa. María Cuevas, membre de la plataforma, afegia que el model no funciona perquè fomenta la desigualtat. “La solució passa per prohibir els apartaments turístics i que els turistes vagin a hotels, com ha sigut sempre”, detallava a À Punt.

 

Ens hem manifiestat contra la turistificació i les implicacions que comporta en la vida de la ciutadania, sobretot per al jovent, que no troba habitatge o no pot pagar-lo. Ja n’hi ha prou.#Alacant no està en venda. pic.twitter.com/YAPmLA1cJ5

— MariaJosep S Boronat (@mariajosanchis) July 25, 2025

La Universitat d’Estudis Estrangers de Pequín tornarà a impartir classes de català a partir del segon semestre del curs vinent. El centre signarà un conveni amb l’Institut Ramon Llull per recuperar el programa de lectorat que hi va existir entre el 2015 i el 2019, però que es va cancel·lar arran de la pandèmia. El lectorat de català va arribar a tenir 180 estudiants.

Així ho ha anunciat el president de la Generalitat, Salvador Illa, durant una visita a la universitat, des d’on ha vist amb bons ulls l’acord i ha subratllat la importància que els estudiants xinesos puguin apropar-se a la realitat “catalana i espanyola”, una realitat que assegura que és plural i diversa. Illa els ha traslladat la visió que Catalunya és un país que té una llengua i que expressa la seva identitat, i per això ha destacat que és molt important de poder ensenyar el català a la Xina.

El cap de l’executiu ha explorat més vies de col·laboració amb la universitat, com podrien ser intercanvis d’estudiants o la signatura de convenis amb més universitats. També s’han compromès a treballar per formar traductors que puguin traduir obres del xinès al català i a la inversa.

El desafiament d’aprendre el català

En declaracions als mitjans, la professora del lectorat de català, Xiao Zhang, ha apuntat que un dels motius perquè els estudiants xinesos s’apropin al català és la intenció d’anar a estudiar, després, a Catalunya. En aquesta línia, la professora ha destacat el bon nivell de les universitats catalanes, que fa que els estudiants xinesos vulguin aprendre el català abans de venir.

Zhang, que va aprendre el català gràcies als cursos de llengua que li va oferir la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) quan hi va anar a estudiar Història, destaca que per a la majoria dels estudiants xinesos no és difícil d’aprendre el català. Segons que relata, una gran part tenen primer una base de castellà i, així, els és fàcil d’aprendre la llengua catalana. Tot i això, remarca que també hi ha estudiants que només saben l’anglès a banda del xinès, i fan el salt directament al català.

El quart nanosatèl·lit impulsat pel govern i amb tecnologia 100% catalana s’enlairarà l’octubre des de la base de Vandenberg a Califòrnia de la mà de l’empresa d’Elon Musk, SpaceX.

El dispositiu, anomenat 6GStarLab, serà el primer laboratori en obert en òrbita baixa que permetrà de fer recerca i experiments en l’àmbit del 6G, que ha de facilitar una connectivitat global i ubiqua. Es tracta d’una iniciativa pionera a Europa que possibilitarà de fer proves de manera oberta i flexible a empreses i grups de recerca interessats.

L’aparell ha estat fabricat en un temps rècord de nou mesos per part d’un consorci encapçalat per la companyia Open Cosmos i la fundació I2CAT, que ha finançat el projecte amb 1,65 milions d’euros, provinents del fons europeu. En concret, la iniciativa ha estat finançada pel Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, mitjançant el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

Open Cosmos també ha participat en el disseny de més nanosatèl·lits catalans com ara el Menut, i, en aquest cas, ha completat per primera vegada a Catalunya el procés de fabricació i validació del satèl·lit –des del disseny fins a les proves– íntegrament a les seves instal·lacions de Barcelona. La companyia ha fet el procés en una sala blanca ubicada a Barcelona que controla la temperatura i la humitat i elimina la contaminació que pugui comprometre el funcionament del dispositiu a l’espai.

Estació òptica terrestre a Móra la Nova

La missió també preveu actuacions des de terra, concretament, a Móra la Nova (Ribera d’Ebre), des d’on es controlaran els experiments del satèl·lit. L’equipament inclourà una estació òptica terrestre que permetrà d’establir comunicacions làser i retransmetre dades a alta velocitat tant en descàrrega com en pujada.

Els Amics de les Arts han protagonitzat un dels concerts més especials i ambiciosos de la seva trajectòria. Han celebrat vint anys amb un gran concert d’aniversari al Poble Espanyol.

El concert, amb més de trenta cançons, ha inclòs molts dels grans èxits del grup, interpretats per un públic entregat que havia exhaurit totes les entrades. No han faltat cançons com ara “Jean-Luc”, “Louisiana o els camps de cotó”, “4-3-3” i “Ja no ens passa”, però també s’han cantat a ple pulmó temes que feia temps que no tocaven en concert, com ara “El tren Transsiberià”, “Miracles” i “Ciència-ficció”.

L’Orfeó Català hi ha jugat un paper protagonista. Han sumat a l’escenari un quartet de corda i un trio de vents, i l’Orfeó Català ha acompanyat Els Amics de les Arts quan han interpretat “Apunto Shakespeare”, “Tots els homes d’Escòcia” i “Louisiana o els camps de cotó”, una de les peces més populars.

Un dels moments més especials de la nit ha estat amb la cançó “L’home que treballa fent gos”, quan ha aparegut a l’escenari disfressat de gos el cuiner Jordi Roca, que ha portat un pastís d’aniversari fet per ell. També han sorprès el públic l’actriu Júlia Bonjoch, que ha aparegut en clau de comèdia musical durant “Bed & Breakfast”.

Els Amics de les Arts: “Compartir pis ens va canviar la vida”

Concerts per al 2026

Joan Enric Barceló, Ferran Piqué i Daniel Alegret han tingut paraules de gratitud per a tots els que han acompanyat el projecte durant aquests vint anys. Les entrades per a l’esdeveniment al Poble Espanyol es van exhaurir en tres hores, i això els ha fet pensar que a partir del 2026 el públic ha de tenir noves oportunitats de veure l’espectacle arreu de Catalunya. “És una forma d’allargar la festa”, ha anunciat Dani Alegret.

Enguany, els Amics de les Arts actuaran el 30 d’agost a l’Espiga Rock de Sueca; el 19 de setembre al Trui Teatre de Palma i el 10 d’octubre a la Sala prat del roure a Escaldes Engordany.

Durant la seva carrera, els Amics de les Arts han venut més de 100.000 discs, han rebut 3 Discs d’Or i un de Platí, i han estat reconeguts amb més de 20 premis, incloent-hi 19 Premis Enderrock, 2 Premis UFI i 3 Premis ARC. Han protagonitzat campanyes per a Estrella Damm i el FC Barcelona (2011), van compondre l’himne oficial dels Mundials de Natació 2013 en tres idiomes, i el 2021 van crear la banda sonora de la campanya d’estiu de la CCMA.

Un home ha estat mort aquesta nit a la comissaria de la policia local de Montornès del Vallès, on havia entrat armat amb un ganivet, segons que han informat els Mossos d’Esquadra, que es faran càrrec de la investigació.

L’avís de l’incident s’ha rebut a les 21.30 i, segons fonts properes a la investigació consultades per l’ACN, l’individu ha irromput amb l’arma blanca al recinte i ha amenaçat els agents que hi havia.

Aleshores, un agent de la policia local ha disparat la seva arma reglamentària contra l’agressor, un jove entre 20 anys i 25, que ha mort al lloc dels fets. Un agent del cos ha estat ferit, possiblement per una altra bala rebotada, cosa que sembla indicar que s’ha disparat més d’una bala dins el recinte policíac per abatre una persona que només portava un ganivet.

Segons les mateixes fonts, l’home abatut estava molt inestable, tenia problemes de salut mental i pot haver tingut una discussió prèvia amb agents al carrer.

Un home armat ha entrat aquesta nit a la comissaria de la Policia Local de Montornès del Vallès armat. El pressumpte agressor ha sigut abatut. Un agent ha resultat ferit. Mossos es fa càrrec de la investigació pic.twitter.com/OW3wTP94Lt

— Mossos (@mossos) July 25, 2025

Avui, dissabte 26 de juliol, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Ja no es tracta d’Endavant o Poble Lliure: la setmana que ha trencat el mirall de la CUP
• Itziar González: “La corrupció està tan normalitzada que hi ha corruptes que ni saben que ho són”
• La lluita solitària del sacerdot que ha destapat el “camp de concentració” de Volkswagen a l’Amazònia
• “Per” i “per a” davant infinitiu: fora dubtes | DUBTES DE LLENGUA
• Quan la festa es fa trinxera: les neofestes, la nova revolta popular mallorquina
• Tio Che: el sabor valencià que ja és part de la identitat del Poblenou
• La brutícia del paternalisme |BOTS I BARRALS
• La llengua oficial dels EUA contra les llengües dels EUA | OPINIÓ CONTUNDENT DE GELA

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Última Hora:

Sopar de germanor - Lloc: a la Plaça Flos i Calcat