Agregador de canals

El ministre d’Economia espanyol eleva al consell de ministres l’OPA del BBVA al Sabadell

Vilaweb.cat -

El ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo, ha decidit d’elevar al consell de ministres l’oferta pública d’adquisició (OPA) del BBVA al Banc Sabadell, segons que ha informat l’agència Efe. Això permet que el govern espanyol intervingui en l’operació i, fins i tot, en pugui modificar les condicions abans que sigui definitiva. Ara, l’executiu té trenta dies per a emetre un dictamen al respecte.

Salten espurnes en els darrers passos de l’OPA al Sabadell | La píndola de Jordi Goula

Cuerpo ha fonamentat la decisió en el potencial impacte en la garantia d’un adequat manteniment dels objectius de regulació sectorial, la protecció dels treballadors, la cohesió territorial, la promoció de la investigació i el desenvolupament tecnològic i els objectius de política social.

A més, ha dit que han estat sis els ministeris que han demanat de debatre l’OPA. A més, ha celebrat l’èxit de la consulta pública que l’executiu va endegar fa dues setmanes.

El Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa tenia un termini de quinze dies per a traslladar la seva proposta al consell de ministres, que ara haurà de valorar l’OPA tenint en compte el criteri de “l’interès general”.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reaccionat a la decisió assegurant que la posició del govern continua essent la defensa d’una competència equilibrada. Ho ha dit en un missatge a X en el qual ha defensat que les empreses i les famílies han de tenir una oferta bancària justa i adequada a les necessitats del territori.

L'OPA del BBVA al Banc Sabadell segueix el procés establert en aquests casos.

La posició del Govern de Catalunya és la mateixa: defensar la competència equilibrada i que les empreses i les famílies tinguin una oferta bancària justa, adient a les necessitats del territori.…

— Salvador Illa Roca (@salvadorilla) May 27, 2025

La decisió d’elevar la qüestió al consell de ministres era previsible, atès que l’executiu espanyol ha expressat reiteradament la seva oposició a la fusió. Des del primer moment, el govern de Pedro Sánchez ha manifestat preocupació pels efectes que la concentració bancària podria tenir sobre la competència i la disponibilitat de serveis financers en determinats territoris.

Fa un mes, la Comissió dels Mercats i la Competència (CNMC) espanyola va aprovar l’operació amb condicions. Aquests compromisos són garantir la presència d’oficines del Sabadell i l’accés a caixers en zones poc poblades, amb rendes baixes o amb escassa competència. La majoria dels compromisos tindran una durada de tres anys, prorrogables per dos anys més en el cas del crèdit a pimes; i d’any i mig en el cas dels caixers.

Josep Oliu diu que hi ha un clamor social i empresarial contra l’OPA del BBVA al Sabadell

Plataforma per la Llengua demana d’intensificar els esforços diplomàtics per l’oficialitat del català

Vilaweb.cat -

La Plataforma per la Llengua ha demanat al govern espanyol que intensifiqui les gestions diplomàtiques per aconseguir l’oficialitat del català a les institucions europees en el Consell d’Afers Generals de la UE.

Albares diu que el camí a l’oficialitat del català a la UE “és irreversible”

En un comunicat, l’organització ha sostingut que té capacitat per convèncer els estats que encara expressen dubtes i ha valorat positivament el canvi d’actitud, a parer seu, d’alguns estats a favor de l’oficialitat.

La plataforma considera que hi ha un abans i un després en l’actitud del PP i que, si no rectifica, fa que se situï en una posició clarament contrària a la llengua catalana.

Puigdemont acusa Feijóo de “conspirar amb tercers països” contra l’oficialitat del català

La Bressola convoca els agents implicats en l’ensenyament del català per coordinar noves accions

Vilaweb.cat -

L’escola la Bressola ha convocat a tots els agents que participen en l’ensenyament del català a Catalunya Nord a una trobada el dijous 5 de juny a les 18.30 de la tard al Casal de Perpinyà per coordinar noves accions en defensa de la llengua. La crida neix d’una xerrada que es va fer abans de la gran manifestació del 15 de març. Allà, es va detectar la necessitat de fer front comú i crear un canal de comunicació continu. Així, la Bressola es va comprometre a cercar data i hora.

L’Assemblea recapta més de vint-i-sis mil euros per a la Bressola

Hi són convidades entitats com Arrels, l’Associació per a l’ensenyament del català (APLEC), Òmnium, l’Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC), així com mestres o famílies.

L’objectiu de la trobada és detectar quines necessitats té l’ensenyament del català i decidir quines accions cal emprendre en el futur.

La nova sèrie de ‘Harry Potter’ anuncia els actors que interpretaran en Harry, l’Hermione i en Ron

Vilaweb.cat -

La plataforma HBO ha confirmat els noms dels actors que interpretaran els personatges principals en la seva nova sèrie Harry Potter, una adaptació fidel de la sèrie literària de J.K. Rowling. Dominic McLaughlin serà Harry Potter; Arabella Stanton, Hermione Granger, i Alastair Stout encarnarà Ron Weasley.

“Després d’una recerca extraordinària encapçalada per les directores de càsting Lucy Bevan i Emily Brockmann, estem encantats d’anunciar que hem trobat el nostre Harry, la nostra Hermione i el nostre Ron”, han dit en un comunicat la productora executiva i guionista principal Francesca Gardiner i el director Mark Mylod, que també exerceix de productor executiu. “El talent d’aquests tres actors únics és admirable, i estem impacients de mostrar la màgia que desprenen junts en pantalla.”

La sèrie es podrà veure exclusivament a HBO Max i és previst que arribi també a nous territoris com Alemanya, Itàlia i el Regne Unit. Segons HBO, cada temporada adaptarà un volum dels llibres i oferirà una aproximació més completa i fidel a la història original que no pas les pel·lícules. Així mateix, les versions cinematogràfiques clàssiques romandran disponibles a tot el món.

El projecte, impulsat en col·laboració amb Warner Bros. Television i Brontë Film and TV, té com a productors executius J.K. Rowling, Neil Blair i Ruth Kenley-Letts, a més de David Heyman, productor de les pel·lícules originals.

S’ha mort ofegada una dona de 78 anys a la platja del Racó de Cullera

Vilaweb.cat -

Una dona de 78 anys s’ha mort ofegada avui al migdia a la platja del Racó de Cullera (Ribera Baixa). Segons que ha informat el Centre d’Informació i Coordinació d’Urgències (CICU), l’han treta inconscient de l’aigua i l’equip mèdic no ha pogut fer res per salvar-li la vida.

Els fets han passat cap a les 12.30, quan s’ha alertat el CICU que hi havia una dona inconscient a la vora de l’aigua. Fins al lloc dels fets s’hi han desplaçat una unitat del SAMU i una altra de suport vital bàsic, però el personal sanitari només n’ha pogut certificar la mort.

La causa de l’ofegament s’haurà d’aclarir amb l’autòpsia.

Enderrock presenta ‘Història i poder del mètal català’, una enciclopèdia sobre el gènere al país

Vilaweb.cat -

L’escena de la música metall al país viu una autèntica edat d’or. D’ençà que el quintet barceloní Tro es va convertir en pioner amb el primer disc publicat el 1985, més de cinc-cents grups l’han anat poblant. Ho explica Història i poder del mètal català, una mena d’enciclopèdia sobre el gènere publicada per Enderrock Llibres. L’obra monumental, escrita a sis mans –les d’Eduard Cremades, Dani Farrús i Dani Morell–, rastreja una constel·lació de bandes de tots els estils i subgèneres del metall, nascudes entre 1985 i 2025, i que han enregistrat almenys una cançó en català.

La recerca dels tres autors ha permès de confeccionar un registre vast de grups: 399 del Principat, 57 del País Valencià, 51 de les Illes, dos d’Andorra, un de Catalunya Nord, set de la resta de l’estat espanyol i sis més d’arreu del món. “Vivim una època daurada del metall en català”, ha dit Dani Farrús durant la presentació del llibre. Queden enrere els anys en què semblava que només Sangtraït —la mítica banda de la Jonquera (Alt Empordà) en plena època d’esplendor del pop-rock català— enarborava la bandera del gènere.

Grups com Crim, de Tarragona —amb un dels directes més potents del heavy català—, Vidres a la Sang, del Vallès —que musiquen versos de Miquel Martí i Pol en clau de black metal—, Siroll!, des de Cardona —que s’endinsen en el death metal més profund— o els barcelonins Ósserp —amb un so extrem—, han aconseguit fer-se un lloc fins i tot en l’escena internacional del gènere.

Gairebé la meitat del llibre es dedica a fitxes de cada banda, amb les discografies respectives en català, les dates i llocs d’origen i les etiquetes estilístiques. En total, es documenten prop de 1.300 discos i senzills amb temes en català.

Més enllà de la dimensió enciclopèdica, els autors també dediquen capítols monogràfics a qüestions com l’ecosistema del metall en català —amb segells discogràfics, sales de concert, estudis de gravació i festivals—, el paper de les dones en aquest univers musical o la dimensió política que hi ha darrere algunes de les propostes analitzades.

Allò que abans semblava un estil condemnat a la marginalitat, apte només per a públics pintorescs amb els cabells llargs i jaquetes amb tatxes, ha canviat: el president del grup parlamentari d’ERC al parlament, Josep Maria Jové, ha recomanat Crisix, Siroll! i Vidres a la Sang; el dirigent del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, ha piulat un concert de Metallica a Moscou l’any 1991; i la mediàtica cuinera Maria Nicolau ha escrit el pròleg de Història i poder del mètal català.

Divuit estats alerten que Hongria vulnera els drets de les persones LGBTIQ+ i demanen la intervenció de la CE

Vilaweb.cat -

Divuit estats europeus han emès una declaració conjunta en la qual expressen la seva preocupació per les esmenes constitucionals a Hongria, les quals vulneren els drets fonamentals de les persones LGBTIQ+ sota el pretext de la “protecció de la infància”. La reforma permet sancionar a participants i persones organitzadores de les celebracions de l’Orgull i, fins i tot, prohibir els actes.

Prohibeixen una manifestació LGBTI a Budapest tot emparant-se en la protecció a la infància

Els estats demanen a la Comissió Europea que vetlli per l’estat de dret, ja que les mesures van en contra de la “dignitat humana, la llibertat, la igualtat i el respecte dels drets humans”, establerts a l’article 2 del Tractat de la Unió Europea. I atempten contra la llibertat d’expressió, el dret de reunió i el dret a la intimitat.

Alemanya, Àustria, Bèlgica, República Txeca, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Irlanda, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Portugal i Suècia han expressat la seva preocupació per les recents reformes constitucionals aprovades pel Parlament d’Hongria el 18 de març, on van esmenar la llei sobre el dret a reunió per prohibir manifestacions LGBTIQ+, i el 14 d’abril per blindar la modificació.

La declaració conjunta dels diversos estats membre arriba poc després de la publicació de l’informe anual Rainbow Map, publicat per l’organització ILGA-Europe, en el que Hongria retrocedeix en el rànquing dels drets LGTBI+, justament a causa dels canvis a la legislació hongaresa. L’entitat també alerta de l’erosió de les “proteccions democràtiques” a tot Europa seguint els passos del president dels EUA, Donald Trump, que ha aplicat polítiques trànsfobes. Entitats hongareses del col·lectiu LGTBI+ també ho equiparen a les lleis aplicades per Vladímir Putin a Rússia, i mantenen la convocatòria de l’Orgull pel 28 de juny. Els estats demanen que Hongria “revisi aquestes mesures” per complir amb les seves “obligacions internacionals”, i insten a la Comissió Europea a fer garantir l’Estat de dret.

El Sindicat de Llogateres proposa als eurodiputats d’imitar el model d’Amsterdam i impedir les compres especulatives

Vilaweb.cat -

La portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo, ha traslladat als europarlamentaris que aquesta setmana visiten Barcelona i Badalona per tractar amb diferents sectors la crisi de l’habitatge que el model a seguir sigui el d’Amsterdam i es prohibeixin les compres especulatives. Concretament, a la capital holandesa solament es permet d’adquirir un habitatge per a primera residència.

“Hem de caminar cap allà. Ara mateix el que estem veient és un acaparament dels habitatges i el que ens cal és tot el contrari”, ha dit Arcarazo després de reunir-se amb els diputats europeus, juntament amb UGT, CCOO i la FAVB. La secretària general de CCOO, Belén López, ha demanat lligar el preu dels lloguers als salaris i no al mercat i a la rendibilitat.

Puigdemont acusa Feijóo de “conspirar amb tercers països” contra l’oficialitat del català

Vilaweb.cat -

El president Carles Puigdemont ha retret al dirigent del PP, Alberto Núñez Feijóo, les maniobres per a fer descarrilar l’oficialitat del català a la Unió Europea. En aquest sentit, en un piulet, li ha recordat que l’estatut obligava la Generalitat i el govern espanyol a “emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea”.

El PP espanyol admet que Feijóo ha trucat a estats governats pel PPE perquè no donin suport a l’oficialitat del català

“Ara no sé si el PP fa apologia de la desobediència, de la rebel·lió o del delicte de traïció, perquè conspirar amb tercers països per anar contra els interessos oficials del Regne d’Espanya deu ser de tot menys lleialtat”, ha escrit.

“Ja poden descomptar la quantitat que vulguin del dèficit fiscal –en referència al cost econòmic de l’oficialitat—, que encara ens deuran 20.000 milions d’euros anuals”, ha conclòs.

Senyor @NunezFeijoo, les lleis estan per complir-les o això només és per als catalans? Ho dic perquè hi ha una llei orgànica vigent, la de l'Estatut, que obliga els governs català i espanyol a "emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l'oficialitat del català a… https://t.co/NApJgPRtRO pic.twitter.com/vJ4x3vtc2v

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) May 27, 2025

L’AVL reitera la il·legalitat de les esmenes del PP i Vox que l’estrangulen econòmicament

Vilaweb.cat -

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha remès un tercer informe jurídic a la mesa de les Corts sobre la tramitació parlamentària del projecte de llei de pressupost, motivat per les esmenes d’aproximació presentades pels grups parlamentaris de Vox i del PP, i aprovades en la Comissió d’Economia, Pressupost i Hisenda.

Compartim el comunicat de l'Institut Universitari de Filologia Valenciana, en el qual mostra la seua «preocupació davant els reiterats atacs a l'ús i a la promoció del valencià per part de l'actual govern de la Generalitat». pic.twitter.com/i4kQMCljC1

— AVL (@AVLoficial) May 27, 2025

Les esmenes deixen “sense capacitat d’actuació una institució estatutària que forma part de la Generalitat i impossibiliten el correcte funcionament de l’Acadèmia”, adverteix l’ens normatiu.

“Es posa en qüestió la mateixa existència de la institució. Per la via de fet, es vulnera tant l’estatut com la llei de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Sense recursos econòmics suficients, es deixa inoperatiu el mandat estatutari que ordena a l’Acadèmia la funció de determinar i elaborar, si escau, la normativa lingüística de l’idioma valencià”.

En la mateixa línia, expliquen que les esmenes d’aproximació objecte de l’esmentat informe comporten “la supressió total de recursos en el capítol 6, dedicat a inversions reals —de 102.000 euros es passa a 0—, i la disminució en un 90% del capítol 2, dedicat a despeses corrents (de 500.000 euros es passa a 50.000 )”.

Com s’adverteix en l’informe del lletrat secretari general de l’AVL, “aquesta reducció pressupostària majúscula comporta estrangular econòmicament l’Acadèmia i impedeix, en la pràctica, que la institució compleixi les funcions que li encomanen l’estatut, la llei de creació de l’AVL i la resta de normes de l’ordenament jurídic”.

Així mateix, s’indica que “no solament quedarà anul·lada materialment l’autonomia orgànica, funcional i pressupostària de l’Acadèmia, sinó que, de manera arbitrària, es farà inviable la mateixa existència de la institució”.

Albares diu que el camí a l’oficialitat del català a la UE “és irreversible”

Vilaweb.cat -

El ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, s’ha mostrat convençut que aconseguiran la unanimitat dels governs europeus per tal d’aprovar l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec, malgrat que avui no s’hagi pogut aprovar. “El camí que hem començat és irreversible“, ha dit.  En una entrevista a TV3, en la seva primera reacció pública, ha dit que tan sols hi havia set governs que s’hi oposaven activament, i que entre els altres vint n’hi havia molts que hi estaven a favor i que hi havia algunes abstencions. Fonts diplomàtiques presents a la reunió han informat que més de deu governs havien pres la paraula per expressar les reticències.

Albares ha dit que avui mateix es posarà en contacte amb els ministres d’Afers estrangers d’aquests set governs per a insistir en la negociació perquè l’oficialitat es pugui aprovar com més aviat millor. La següent reunió del Consell d’Afers Generals, l’òrgan que ho ha d’aprovar, es farà el 24 de juny, dia de Sant Joan.

“Fa molts mesos que treballem en els dubtes financers i jurídics”, ha dit Albares, i ha recordat que ja hi ha un informe de la Comissió Europea que xifra preliminarment en 132 milions d’euros anuals el cost de l’oficialitat dels tres idiomes, i una carta formal seva en la qual el govern espanyol es compromet a assumir-ne les despeses. La qüestió dels dubtes jurídics és més complicada, perquè ha donat a entendre que els serveis jurídics del Consell de la Unió Europea s’hi han mostrat en contra, i ho ha contraposat a l’informe jurídic espanyol que n’avala l’encaix legal. Sigui com sigui, ha dit, “els tractats estableixen molt clarament que tot el que toca el reglament lingüístic es decideix unànimement pels governs”, i que l’opinió dels serveis jurídics no és vinculant. “És una opinió més”, ha dit.

“Hem de parlar amb els set estats membres perquè volem que el que és normal als carrers de les nostres ciutats també ho sigui a les institucions europees”, ha dit Albares, que ha insistit en l’argument polític que la Unió Europea està obligada a respectar la identitat nacional de cada estat membre, i que el plurilingüisme és una característica fonamental de l’estat espanyol. “[El català, l’èuscar i el gallec] són llengües europees que són a la nostra constitució i que és la realitat dels nostres ciutadans. Vint milions d’europeus viuen en territoris que parlen algunes d’aquestes llengües, deu milions parlen català”, ha dit.

Alhora, ha garantit que el govern espanyol no hi renunciarà i ha insistit en la idea que el camí començat és irreversible, de manera que ha demanat “a tots els partits polítics espanyols” que col·laborin per aconseguir-ho. Aquestes darreres hores el PP ha reconegut contactes amb els governs europeus que els són afins perquè posessin traves a l’oficialitat, i quan s’ha sabut l’ajornament de la votació el president del partit espanyol, Alberto Núñez-Feijóo, ho ha celebrat i s’ha fet seu l’argument que no té un encaix legal vàlid en la legislació europea.

Puigdemont acusa Feijóo de “conspirar amb tercers països” contra l’oficialitat del català

“D’opinions jurídiques n’hi poden haver moltes, fa molts mesos vam posar sobre la taula un informe espanyol, els serveis jurídics del Consell ja s’han pronunciat. Els tractats de la Unió Europea diuen molt clarament que el règim lingüístic l’estableixen els governs per unanimitat”, ha insistit Albares.

Per això, ha dit que continuaran negociant amb els set governs contraris per a “treballar junts la redacció” de la reforma del reglament lingüístic i resoldre els dubtes expressats. Ha dit que el que demanen no és “res exorbitat” en el marc europeu perquè ja hi ha altres estats membres amb diverses llengües oficials al reglament lingüístic, com Irlanda i Malta.

El govern espanyol diu que hi continuarà treballant

Abans, la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ja havia reaccionat perquè la decisió ha coincidit amb la conferència de premsa del consell de ministres. Alegría ha assegurat que l’executiu de Pedro Sánchez continuarà treballant i negociant per aconseguir l’oficialitat dels tres idiomes. Fins avui, ha dit, han aconseguit “grans avenços en les últimes setmanes” amb “un nombre ampli d’estats que estaven disposats a aprovar la mesura”, i “un nombre menor de països que han demanat més temps i més informació”.

“Espanya acceptarà aquesta petició de continuar dialogant” perquè al final “es reconegui i respecti la identitat plurilingüe que té el nostre país”, ha afegit.

ERC culpa el PSOE de l’ajornament de la votació del català a la UE

Illa assenyala Feijóo

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha lloat les gestions del govern espanyol per aconseguir l’oficialitat del català. “El president està implicat en aquesta qüestió i ha fet el que s’ha de fer”, ha dit. Malgrat que no s’ha votat la proposta, el president s’ha mostrat optimista i ha assegurat que l’oficialitat és més a prop que mai.

Així mateix, ha aprofitat una atenció als mitjans per criticar les maniobres del PP i d’Alberto Núñez Feijóo per tombar l’oficialitat. En aquest sentit, els ha acusat de fer obstruccionisme. “Seria més fàcil si tots reméssim a favor”, ha dit.

El govern inspecciona la macrogranja de Llucmajor: entitats denuncien que l’aviram hi viu entre cadàvers i rates 

Vilaweb.cat -

El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha anunciat que inspectors del govern i agents del Seprona havien inspeccionat aquest matí la macrogranja avícola de Llucmajor, a Mallorca. Entitats animalistes havien denunciat que els animals hi convivien amb rates, cadàvers i una brutor extrema. 

El govern ha reconegut que l’agost de l’any passat ja es va inspeccionar la granja perquè hi havia unes quantes denúncies. Es van detectar incompliments greus que van concloure en els processos administratius pertinents i la imposició de mesures cautelars. I a l’octubre es va denunciar a la fiscalia la possible comissió d’un delicte ambiental per part dels responsables de la granja, l’empresa Avícola Son Perot, els mateixos que volien projectar una nova macrogranja a Sineu

Els veïns de Sineu, frustrats per la macrogranja de 750.000 gallines: “És una aberració”

Malgrat tot, el procediment va ser arxivat el mes de febrer. A finals del mateix mes, va haver-hi una última inspecció per part del govern i, segons Simonet, no es va detectar la situació que ara han denunciat les entitats animalistes. 

“En el moment que s’arxiva la denúncia penal, hem tornat a començar amb els expedients i multes administratives que havíem detectat”, ha explicat Simonet als mitjans de comunicació. Els expedients oberts tenien a veure amb la gestió de residus o la qualificació dels ous, que es comercialitzaven com a ous camperols quan realment eren de gàbia. 

Prudents sobre el tancament temporal

Ara, determinaran si els fets denunciats pels animalistes suposen una reincidència o són nous incompliments, fet que suposaria obrir un nou procediment penal. De tota manera, el govern és prudent a l’hora de parlar d’un tancament temporal: “No puc parlar de tancar. A més, en un tancament has de veure què fas amb els animals que hi ha dins.” També s’ha de valorar si es tracta d’un assumpte de salut pública o bé de maltractament animal. 

Més per Mallorca i Podem ja han demanat de tancar-la i ha advertit d’una possible contaminació dels aqüífers, per això ha demanat la intervenció de l’àrea de recursos hídrics. El partit ha explicat que des de fa anys els veïns de les urbanitzacions de Llucmajor han transmès queixes als governs municipals del PP per l’abocador de 5.000 metres quadrats que té la granja. La diputada de Podem, Cristina Gómez, ha considerat la situació com “un autèntic escàndol sanitari i ètic.”

Cal recordar que la macrogranja que es volia fer a Sineu va acabar paralitzant-se i va propiciar la creació d’un decret per regular les explotacions intensives com aquesta. Per exemple, la norma limita a 40.000 el nombre de gallines, àmpliament superada per la granja. 

Han estat les entitats Arde i Satya Animal que han denunciat els fets davant fiscalia per salut pública i estafa. Diuen que han documentat com les gallines camperoles, a part de conviure amb cadàvers, rates i brutor, no surten a l’exterior durant una setmana. Tot i que el govern no ha confirmat el número de gallines que hi ha, aquestes entitats les xifren en 136.000. 

El govern encara no sap quant costarà la refundació de la DGAIA

Vilaweb.cat -

El govern encara no sap quant costarà la refundació de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), que esdevindrà una nova direcció, anomenada Direcció General de la Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència (DGPPIA). “El pressupost consignat hi serà, però pot haver-hi diferents components que fan que ara no en puguem tenir una xifra exacta”, ha dit avui la consellera Sílvia Paneque, portaveu del govern. 

Pressupost, manca de concreció i inestabilitat laboral: els recels dels educadors socials sobre la nova DGAIA

Una de les raons que ha esgrimit perquè encara no puguin acotar-lo és que hi hagi “menys institucionalització”, és a dir, que hi hagi menys criatures a mans de la Generalitat, bé sigui perquè es poden quedar amb les seves famílies biològiques o perquè n’hi hagi més d’acollida. Això, ha dit Paneque, suposaria una reducció del pressupost. En tot cas, Paneque ha reconegut que la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, els ha exposat que la DGAIA “tenia una estructura molt prima en quant a gestió i seguiment dels recursos”. Per això, el govern preveu de contractar tres-cents professionals més. 

Paneque també ha dit que el govern valora positivament que les entitats vegin amb bons ulls la reforma anunciada. Certament, grups com el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya n’han dit que “la música sona bé”, però reclamen que se’n concreti el pressupost, i que hi hagi més recursos sobretot per a l’atenció dels menors tutelats i un compromís ferm per a millorar les condicions laborals i l’equiparació salarial. També han exigit que el govern posi els mitjans necessaris la Taula d’Entitats del Tercer Sector, la Plataforma d’Infància de Catalunya i la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya.

Escola Valenciana facilita un recurs a les famílies per a exigir respecte a l’escolarització en català

Vilaweb.cat -

Escola Valenciana, assessorada pels seus serveis jurídics, ha preparat un model de recurs administratiu perquè les famílies que no han vist respectada la seua decisió d’escolarització en català siguen escoltades. L’entitat explica que aquest recurs, que s’ha de presentar al centre i a la delegació territorial de la conselleria d’Educació, es tracta del primer pas per a aconseguir que les persones que volen estudiar en la seua llengua ho puguen fer.

Aquesta acció s’emmarca en la campanya en defensa de l’ensenyament en català al País Valencià, que s’enfronta a un retrocés d’ençà de l’aprovació de la llei Rovira i la consegüent consulta sobre la llengua base a les escoles, que pretén arraconar la llengua pròpia a les aules.

El recurs d’Escola Valenciana respon a les llistes que ja han publicat els centres, on la comunitat educativa ha comprovat un alt percentatge de casos en què no s’ha respectat l’elecció del català com a llengua vehicular. L’entitat denuncia que aquest percentatge està lluny del 99% de garanties que va assegurar el conseller José Antonio Rovira.

Segons que expliquen, al model editable les famílies poden afegir les seues dades per a reclamar al centre que els seus fills siguen matriculats en català, com escolliren, fent front a l’assignació imposada del grup en castellà. Al text també es demanen explicacions sobre motius pedagògics o administratius que impedeixen respectar l’elecció. Segons s’extreu de la llei, si la ràtio de vint-i-cinc alumnes per classe és superada, els alumnes s’hauran de matricular en el grup de castellà. Escola Valenciana considera que es vulnera “la suposada ‘llibertat educativa’ que proclamen el conseller i el Consell” perquè aparten els alumnes de l’opció triada i els obliguen a continuar l’educació en castellà durant tota l’etapa escolar.

L’entitat recorda que la consulta “mai no s’hauria d’haver fet” perquè no garanteix la competència lingüística establida a la Llei d’Ús i Ensenyament del València, i considera que ignora el programa formatiu fet pels centres educatius. “És una mostra més de la fallida ‘Llei Rovira’. Des d’Escola Valenciana sempre estarem al costat de les famílies per a fer valdre el seu dret a aprendre i viure en la seua llengua. Demanem a les famílies que esgoten, primer, la via administrativa. Però advertim que acudirem als tribunals si no es respecta el dret fonamental de l’alumnat”, ha dit Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana.

Escola Valenciana dóna suport a l’AVL contra els atacs del PP i Vox

Espanya no convenç els governs europeus i ajorna la votació de l’oficialitat del català

Vilaweb.cat -

El govern espanyol ha retirat la votació sobre l’oficialitat del català a la Unió Europea perquè no tenia possibilitats d’aprovar-se, segons que han confirmat a VilaWeb fonts diplomàtiques. La votació requereix la unanimitat, i dins de la reunió almenys deu ministres diferents han expressat posicions contràries pels dubtes jurídics i financers. Segons que ha fet públic el ministre espanyol d’Afers estrangers, José Manuel Albares, els governs realment contraris són set, i entre els altres vint n’hi ha molts favorables i algunes abstencions. És per això que, segons que informen fonts diplomàtiques, Espanya s’ha fet enrere i ha deixat la votació per a més endavant.

És habitual que, en aquestes reunions, quan les propostes no tenen prou suport per a aprovar-se, es retiri la votació, abans d’arriscar-se a perdre-les, i s’ajorni. Això ja va passar el 2023, quan la reforma del reglament lingüístic es va proposar per primera vegada. D’aleshores ençà, han persistit les discussions per mirar d’acostar posicions amb els governs recelosos i avui ha estat la primera vegada que s’ha tornat a portar a la reunió amb la previsió d’aprovar-ho.

Arran de les opinions contràries expressades, la presidència polonesa ha proposat d’ajornar la votació i el secretari d’estat espanyol Fernando Sampedro ho ha acceptat per a continuar negociant. La reunió següent del Consell d’Afers Generals de la Unió Europea, l’òrgan que ho ha d’aprovar, serà el dia de Sant Joan, el 24 de juny, l’última oportunitat perquè es pugui aprovar abans de l’estiu.

Finlàndia ja n’havia demanat públicament l’ajornament

Abans d’entrar a la reunió, el ministre finlandès d’Afers Europeus, Joakim Strand, ha dit que esperava no haver de votar avui la reforma del reglament lingüístic perquè creia que la discussió encara no era prou avançada. “Encara hi ha aspectes que han quedat pendents per part dels serveis jurídics del Consell”, ha afegit Strand. “Crec que és una cosa que ens hem de prendre molt seriosament. La diversitat lingüística és important, sempre som constructius. Volem continuar discutint-ho, però espero realment que avui no hàgim de votar-ho perquè no crec que la qüestió estigui encara prou madura”, ha dit.

Finlàndia ha estat, d’ençà que va començar el debat, un dels estats més refractaris a donar suport a l’oficialitat del català. El principal motiu són les implicacions que podria tenir sobre les minories lingüístiques dins el seu territori, amb una atenció especial al col·lectiu russòfon.

Suècia, que comparteix una preocupació similar, no ha mostrat gaire entusiasme amb la proposta, tot i que ha tingut una posició molt més cauta. Jessica Rosencrantz, ministra d’Afers Europeus sueca, ha començat dient que comprenia la importància que tenia la qüestió per a l’estat espanyol. Tot amb tot, ha volgut remarcar que tant Suècia com molts altres estats havien fet valer, durant tot el procés, les seves reserves sobre l’encaix legal i els costs que implicaria. Ha evitat d’avançar cap posició clara i s’ha limitat a dir que esperava un debat profitós durant la reunió i que posaria atenció en les intervencions dels altres socis. També ha assenyalat que, com a ministra, era la primera vegada que tractava d’aquest punt directament en aquest format, i que, per tant, escoltaria “molt atentament” què es deia. Amb tot, ha volgut expressar una certa empatia cap a la petició espanyola: “Tinc una simpatia plena per la posició espanyola”, ha dit.

Espanya proposava una aplicació gradual

En la proposta que el govern espanyol volia aprovar avui es presentava una entrada en vigor gradual i revisable de l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec per tal de vèncer els recels sobre l’aplicabilitat de la mesura. Segons que va publicar Europa Press, el document preveia que l’oficialitat de tots tres idiomes no tingués efectes jurídics fins que no comencés el 2027, i que llavors fos una oficialitat a mitges: només es traduirien els reglaments del Consell de la Unió Europea i del Parlament Europeu, i normes que s’apliquessin directament a tots els estats i no necessitessin cap transposició a la legislació de cada estat.

L’oficialitat total no arribaria fins més endavant, a tot estirar, el 2031. Aquest marge es podria escurçar si calgués, però requeriria la unanimitat de tots els governs europeus. Hi ha precedents dins la Unió Europea de llengües que, tot i haver estat reconegudes oficialment, van haver d’esperar anys perquè aquest reconeixement fos efectiu. El maltès, per exemple, es va declarar oficial el 2004, però no fou fins tres anys més tard que les institucions europees en van completar la traducció del corpus legal i el van situar al mateix nivell que llengües com l’alemany, el francès o l’espanyol. El cas de l’irlandès encara va ser més lent: l’oficialitat es va aprovar el 2005, però no es va desplegar plenament fins el 2022. El principal escull, en aquell cas, era la manca de recursos humans: gairebé no hi havia traductors formats. Aquesta mancança, en canvi, no existeix en el cas del català, que sí que disposa d’un teixit consolidat de professionals i eines lingüístiques.

Els obstacles jurídics i econòmics

Més enllà de les dificultats polítiques i les complicacions tècniques, les converses per a reconèixer l’oficialitat del català també han topat amb qüestions de naturalesa jurídica i pressupostària. Per mirar de desfer recels, el govern espanyol ja es va comprometre per escrit a cobrir el cost que implicaria incorporar tres llengües més al règim multilingüe de la Unió. En el seu moment, la Comissió Europea va estimar que el cost seria de 44 milions d’euros per llengua, a partir del cas de l’irlandès, cosa que situaria el total en 132 milions anuals. Amb tot, aquest càlcul figura en un informe preliminar i no es concretarà del tot fins que no s’aprovi formalment la reforma.

Tanmateix, aquestes darreres setmanes, algunes delegacions han expressat dubtes sobre la viabilitat d’aquest model a llarg termini, atès que contradiu l’estructura habitual de la Unió, on totes les despeses lingüístiques es financen amb càrrec al pressupost comú. Què passaria si, per exemple, un futur govern espanyol decidís de deixar de pagar?

Un altre dels esculls que ha emergit és el marc jurídic dels tractats. Hi ha estats membres que qüestionen que el català, l’èuscar i el gallec puguin esdevenir oficials sense ser llengües fundacionals dels tractats europeus. Aquest va ser, precisament, un dels motius adduïts per a rebutjar-ne una semioficialitat el 2005. Ara, però, el govern espanyol ha aportat un document jurídic per defensar que sí que hi ha marge per a fer efectiva l’oficialitat, i que la Unió Europea, en el seu conjunt, hauria de tenir en compte la pluralitat identitària dels estats membres. En el cas espanyol, això inclou la diversitat lingüística.

L’ofensiva d’Israel a Gaza ja ha causat més de 54.000 morts, segons les autoritats palestines

Vilaweb.cat -

L’ofensiva llançada per l’exèrcit d’Israel contra Gaza després dels atacs del 7 d’octubre de 2023 ja ha causat més de 54.000 morts i 123.000 ferits, segons que han denunciat avui les autoritats de Gaza, controlades per Hamàs.

Segons aquestes fonts, durant aquestes darreres vint-i-quatre hores, les tropes israelianes haurien matat més de vuitanta persones. El ministeri de Sanitat gazatí ha informat en un comunicat que fins ara s’han confirmat 54.056 morts i 123.129 ferits. Aquest balanç inclou les 79 persones mortes i les 163 ferides durant l’última jornada.

A més, des del 18 de març –quan Israel va trencar l’alto-el-foc pactat amb Hamàs el gener passat i va reprendre l’ofensiva militar–, s’han registrat 3.901 morts i 11.088 ferits.

El ministeri també ha insistit que encara hi ha cadàvers sota les runes dels edificis bombardejats per l’exèrcit israelià i als carrers, on els serveis d’emergència no poden accedir perquè les zones són ocupades o massa perilloses. Per això, adverteixen que el nombre real de víctimes podria ser molt més alt.

Detingut per violència masclista després d’haver-se tirat pel balcó la seva parella, a Mataró

Vilaweb.cat -

Els Mossos d’Esquadra han detingut un home a Mataró (Maresme) acusat de violència masclista després d’haver-se precipitat la seva parella pel balcó d’un cinquè pis, al carrer d’Argentona, segons que ha informat TV Mataró i han confirmat fonts de la policia a EFE.

Els fets van passar ahir cap a les deu del vespre. Segons les primeres hipòtesis, la dona hauria intentat de suïcidar-se després d’una discussió amb la parella. Actualment, és ingressada en estat greu en un centre hospitalari, però fora de perill.

Els Mossos han obert una investigació per aclarir les circumstàncies de la caiguda i són a l’espera de poder-li prendre declaració. La detenció de l’home es fonamenta en la discussió prèvia que van tenir i en els indicis de violència masclista. El Departament de Drets Socials s’ha fet càrrec dels fills menors de la parella.

Pàgines