“Paciència, que és la paraula de moda, ja no ens en queda”. Així s’ha expressat la portaveu de la plataforma Dignitat a les Vies, Anna Gómez, en finalitzar el ple monogràfic de Rodalia. Segons Gómez, els usuaris estan completament col·lapsats, alhora que “cada vegada més enfadats i més rebels” i per aquest motiu demanen posar data a la reunió que se’ls va prometre amb la Generalitat, RENFE i ADIF.

En una conferència de premsa des de, la portaveu també ha exigit al govern un “canvi de llenguatge” i que, a més de Rodalies, tingui en compte la situació dels trens Regionals. “Cada vegada som més forts i tenim més gent al darrere demanant que sortim al carrer fins que això se solucioni”, ha alertat Gómez.

Representants de la plataforma han comparegut des de la sala de premsa del parlament minuts després d’acabar-se el ple. Ho han fet convidats per Junts, Esquerra Republicana, el PP, Comuns i la CUP.

La plataforma ha repassat algunes de les incidències dels últims dies i la situació de les diverses línies i ha conclòs que “cal donar solucions”. Els usuaris del tren han remarcat que estan “farts” de tot plegat.

Entre les propostes, han reclamat revertir la “desigualtat” tarifària, gent treballant a les estacions del corredor sud, més pantalles, millorar l’accessibilitat i millorar enllaços. “Ens tindran organitzats”, han conclòs.

Les línies R2 Nord, R8 i R11 presenten alteracions al servei des de poc abans de les vuit del vespre arran de l’envestida d’un tren a una persona que travessava les vies a la zona de l’estació de Mollet Sant Fost, a Mollet del Vallès (Vallès Oriental), segons que han explicat els Mossos d’Esquadra.

El cos policial ha rebut l’avís de l’accident a les 19.52, i la víctima ha resultat ferida per l’impacte. Renfe explicava inicialment que els trens podien romandre aturats i augmentar el temps de recorregut quan s’acostaven al tram afectat, però a dos quarts de nou de la nit ha indicat que en aquest tram se circulava per via única i que les demores podien superar els vint minuts.

INOC ha presentat una oferta pública d’adquisició (OPA) per a controlar el 100% del grup assegurador Catalana Occident. En un comunicat remès a la Comissió del Mercat de Valors espanyola (CNMV), INOC ha fixat el preu de l’oferta en cinquanta euros per acció.

Catalana Occident ha tancat avui amb les accions a 42,25 euros, de manera que en aquests moments suposa una prima del 18,33%. També es proposa l’intercanvi d’accions, en concret una de classe B de nova emissió d’INOC per cada 43,8419 accions de Catalana Occident, amb un màxim de 8 milions d’accions.

INOC ja és accionista del grup assegurador i controla un 62,03% del seu capital social. L’oferta s’ha formulat després d’aprovar-se en el consell d’administració d’INOC.

Càstig sever del Parlament de Catalunya a la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i toc d’atenció al ministre de Transports espanyol, Óscar Puente. La cambra ha reprovat la consellera i n’ha demanat la destitució per la seva “mala gestió” en l’escalada d’incidències d’aquests darrers mesos a la xarxa de trens de Rodalia-RENFE i d’ADIF i als serveis de mitjana distància i de gran velocitat. Aquesta ha estat una de les conclusions del debat parlamentari monogràfic sobre el desgavell ferroviari. Era una proposta de Junts i també hi han votat a favor el PP, Vox, la CUP, i AC i la diputada del Jovent Republicà Mar Besses, de manera acordada amb el seu grup. El PSC i els Comuns hi ha votat en contra. ERC s’ha abstingut. La CUP havia presentat una iniciativa semblant, però també feia referència a la manca d’inversions dels governs espanyols i no ha rebut prou suport.

L’executiu no ha pogut sortir indemne del ple. Ha rebut el primer gran revés parlamentari de la legislatura. El president de la Generalitat, Salvador Illa, havia provat d’esquivar el desgast polític situant Paneque en la primera línia de la gestió de la crisi gairebé tota sola. Illa tampoc no ha assistit al debat que ha precedit la votació de les propostes de resolució, ha entrat a l’hemicicle a l’hora de votar. Però la consellera no sols ha de respondre pel problema dels trens. Encapçala un macrodepartament que té les competències d’habitatge, ha d’entomar les polítiques contra la crisi climàtica i és la portaveu del govern. Una peça clau de l’executiu d’Illa que ha estat represa amb duresa pel parlament. D’una altra banda, la cambra també ha reclamat la dimissió dels presidents d’ADIF i RENFE com a responsables del col·lapse, i ha reprovat els successius presidents de RENFE del maig del 2018 al gener del 2025, entre els quals Isaías Taboas i Raül Blanco, vinculats al PSC.

ERC ha fet equilibris amb les votacions i les propostes de resolució presentades. Ha combinat la col·laboració amb els socialistes, pactant-hi algunes propostes –com ara la consagració del traspàs– amb la decisió de no blindar Paneque d’un càstig pel qual pressionava la resta de l’oposició. ERC, de fet, havia presentat una altra proposta de resolució per a reprovar Paneque que ha reeixit. Però el motiu era un altre: no haver demanat les responsabilitats necessàries a ADIF i a RENFE; és aquí on Esquerra situava l’assenyalament de les responsabilitats. Hi han votat a favor tots els grups tret del PSC, que ha votat en contra, i els Comuns, que s’han abstingut. El parlament també ha demanat a Paneque que faci canvis al departament per capgirar la situació i prioritzar la defensa dels interessos i el dret de mobilitat de la ciutadania.

El govern espanyol també ha estat amonestat pel parlament. El ministre de Transports, Óscar Puente, ha estat reprovat per la constant “ineficàcia” en la gestió del servei ferroviari a Catalunya i per la incapacitat d’adoptar mesures per a fer front a les incidències i a la degradació de la qualitat del servei. “El parlament reitera la incompetència, la desatenció deliberada i la irresponsabilitat de l’actual govern d’Espanya en la gestió, la planificació i la prestació del servei de Rodalia a Catalunya”, diu la iniciativa aprovada, presentada pel PP. Ha comptat amb els vots a favor de Junts, Vox, la CUP i AC, l’abstenció d’ERC i els vots en contra del PSC i els Comuns. La cambra ha constatat que cada dos dies i mig hi ha una incidència greu a la xarxa que afecta més de 10.000 viatgers de Rodalia i un miler de viatgers de Regionals, de manera que entre l’agost del 2021 i el del 2024 n’hi va haver 553.

El PSC i ERC pacten la tria del director general de l’operadora de Rodalia

El parlament ha aprovat una altra resolució pactada entre el PSC i ERC que consagra els seus acords sobre el traspàs de Rodalia. Els dos partits hi han recollit la demanda d’Esquerra perquè el director general encarregat de la gestió operativa sigui proposat pel president del consell d’administració, que dependrà de la Generalitat. També hi han votat a favor els Comuns i la CUP s’ha abstingut. La direcció executiva, per tant, seria “independent del grup RENFE”. Els republicans també volien garantir la presa de decisions de la nova operadora, després d’haver decidit d’evitar un enfrontament amb els sindicats acceptant que la part espanyola fos majoritària en l’accionariat de la nova operadora i restés vinculada a RENFE, per a preservar els drets laborals dels treballadors, sobretot el de la mobilitat dels maquinistes a tot l’estat espanyol. La resolució diu: “Cap decisió de la Junta General o del Consell d’Administració es prendrà sense la participació i el vistiplau de la Generalitat de Catalunya.” Els dos partits també han recollit acords previs sobre el traspàs, com ara que el nou operador de Rodalia s’haurà de constituir abans del 31 de desembre d’enguany i que la Generalitat tindrà una posició majoritària en el consell d’administració, a més de la presidència.

La cambra també ha donat suport a una altra proposta pactada pel PSC i ERC perquè els maquinistes i el personal d’atenció a les estacions disposin d’un pla de comunicació i protocol per comunicar als usuaris les incidències del servei. Pretenen garantir que la comunicació sigui fluida i entenedora i s’adreci en “la llengua pròpia de Catalunya”, i que els usuaris disposin d’una aplicació mòbil amb aquesta finalitat abans d’acabar l’any. El govern haurà d’assegurar, segons la iniciativa aprovada, que RENFE i ADIF formen el seu personal perquè hi pugui haver aquesta millora de la comunicació de les incidències.

Entre les resolucions aprovades, n’hi ha una altra de proposada pels Comuns que proposa de mantenir la bonificació dels títols del servei de transport fins que el servei de Rodalia, Regionals i mitjana distància funcioni “amb normalitat” i una altra de la CUP perquè s’allargui la gratuïtat dels abonaments fins a final de l’any vinent. La cambra també ha aprovat que la primera prioritat en la inversió en infrastructures sigui per als trens.

Una trentena d’il·lustradors valencians han col·laborat en un número especial de la revista Camacuc, la seu de la qual va quedar afectada per la gota freda, a Paiporta (Horta Sud). La revista, que el 2024 va fer quaranta anys, no ha pogut celebrar com volia l’efemèride, perquè, tal com explica el fundador, Joan Escrivà, “l’aigua i el fang s’endugueren bona part dels quaranta anys d’història”. Amb tot, remarca que d’ençà del primer moment varen rebre “una allau de solidaritat i l’estima de persones, associacions i institucions, que ens feren entendre com era d’important continuar editant”.

Ara Camacuc celebra el retorn amb una edició que Escrivà qualifica de “molt especial”. “Poder comptar amb les històries de Sento, Miquel Calatayud o Cristina Durán, i amb una portada de Paco Roca, és un somni. Els subscriptors en gaudiran molt, i a nosaltres ens ha donat molta força”, diu. El número 227 té seixanta-vuit pàgines i inclou quaranta-cinc històries amb els personatges habituals i d’altres de nous, a més de les seccions clàssiques com la Barraqueta de la Ciència, el conte i els passatemps.

La revista arribarà als lectors durant el mes d’abril. Tanmateix, Escrivà aclareix que, com en altres ocasions, els qui s’hi subscriguin ara rebran primer el número anterior. “Per tant, les noves subscripcions que es facen fins al juny rebran aquesta edició especial”, precisa.

Heus ací la portada d’aquesta edició especial:

El baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) publicat avui estima que el PSC de Salvador Illa guanyaria les eleccions al Parlament de Catalunya, i que Junts, en segon lloc, perdria força suport. Aquest sondatge ha estat criticat pel president Carles Puigdemont, que ha assegurat que darrerament el CEO publica “resultats que semblen perseguir més un efecte polític que no pas contribuir a aportar dades per a l’anàlisi del moment polític”.

En un text a les xarxes socials, diu que “els sondejos s’han convertit, des de fa temps, en una eina per a la propaganda política” i que “es noten les ganes del PSC de fer un Mitterrand… per entendre de què (i contra qui) va la cosa”. És a dir, de provar de reforçar Aliança Catalana per a debilitar Junts.

Puigdemont diu: “Els resultats reals dels amics del CEO (tu ja m’entens) sempre se situen a la seva part baixa o, directament, per sota de la forquilla baixa.” I posa d’exemple que a l’inici de la darrera campanya electoral al parlament van donar al PSC una forquilla d’entre 40 a 47 diputats (en va tenir 42, a la part baixa de la forquilla), entre 31 i 37 a ERC (en va tenir 20, entre 11 i 17 menys del que li donava la projecció) i en preveien entre 28 i 34 a Junts (en vam tenir 35, més que la franja alta que ens donava la projecció).

I acaba dient: “Els sondejos (tots, els que et van bé i els que et van malament) s’han d’agafar amb molta prudència, sobretot si passa com en el cas del CEO, que presenta serioses mancances. Si els fem servir per fer propaganda, avall que fa baixada i tot serveix. Si els volem fer servir per conèixer el pols del país, això que acaba de perpetrar el CEO és llençar diners públics. Com fa el CIS espanyol, vaja”.

Els sondejos s'han convertit, des de fa temps, en una eina per a la propaganda política. Darrerament ni el CIS ni el CEO no han pogut escapar de la temptació i publiquen resultats que semblen perseguir més un efecte polític que no pas contribuir a aportar dades per a l'anàlisi… pic.twitter.com/CgcONbyF9l

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) March 27, 2025

a càrrec de la Roser Soler. Activitat recomanada per a infants a partir de 4 anys - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

El president francès, Emmanuel Macron, ha anunciat la creació d’una “força de garanties” per tal de vetllar per la seguretat a Ucraïna en cas d’un acord de pau. Aquesta força, segons que ha dit, la integraran “uns quants estats membres”, però no ha dit quins. França i el Regne Unit encapçalaran aquesta missió europea, que no compta amb el suport unànime dels dirigents europeus i aliats. Els principals motius de la divisió han estat la manca de capacitat militar i de consens polític.

Macron ha reunit avui una trentena de dirigents europeus a París per tal de debatre amb Volodímir Zelenski la situació d’Ucraïna. En aquest sentit, han acordat de no retirar les sancions a Rússia i augmentar el suport militar a Kíiv.

“La coalició de voluntaris”, segons que l’ha anomenat, s’instal·laria “en alguns punts estratègics prèviament identificats amb els ucraïnesos” i no tindria com a objectiu ser una força de manteniment de la pau. En aquest sentit, ha dit que no es desplegarà al front, ni substituirà l’exèrcit ucraïnès.

Macron ha assegurat que el desplegament representaria “un suport de llarga durada i de caràcter dissuasiu respecte d’una potencial agressió russa”.

Missió franco-britànica

Macron també ha anunciat que en “els pròxims dies” hi haurà una missió franco-britànica que entrenarà l’exèrcit ucraïnès i que valorarà la possibilitat de desplegar un contingent més gran de tropes. “El nostre objectiu és clar: guanyar la pau i posar Ucraïna en la millor posició per negociar”, ha dit.

La Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia i l’Ajuntament d’Alcanar senten una satisfacció amarga per l’anunci de segellament definitiu dels pous del Castor. El consistori ha denunciat la manca de respecte institucional perquè, novament, no s’havia informat els municipis afectats de l’actuació. La Plataforma del Sénia, que va encapçalar l’oposició al “monstre” gasístic, demana que es prenguin mesures pel risc de vessaments d’hidrocarburs o de nous terratrèmols que pot suposar l’operació i critica l’opacitat amb què es fa el desmantellament del Castor, fins i tot a l’hora de rescabalar econòmicament als propietaris afectats. L’entitat i el consistori consideren “una broma” que el magatzem de gas acabi costant quatre mil milions d’euros a la ciutadania.

El batlle d’Alcanar, Joan Roig, ha recriminat que la falta de lleialtat institucional de l’estat espanyol cap als ajuntaments i la ciutadania afectada pel projecte Castor ha sigut “una pràctica sistemàtica habitual” en els més de dotze anys que ha durat el fallit projecte. “Tenim tota la informació per la premsa i per la Plataforma del Sénia, que ha anat fent una feina de recerca i d’investigació digna de ser reconeguda”, ha defensat el batlle. Tot i que l’anunci del segellament pugui semblar una victòria, el batlle ha lamentat que “el veritable triomf del territori i del poble d’Alcanar hauria estat que el projecte Castor no s’hagués implantat mai”. Que s’acabés executant, tot i els dubtes que generava, Roig ho ha atribuït a altres administracions locals i supramunicipals “que van caure en la trampa o les falses promeses – dels poders fàctics- del progrés econòmic i del desenvolupament del territori vinculats al projecte Castor”. “L’Ajuntament d’Alcanar no a ser una d’elles”, ha remarcat.

L’alcalde i la plataforma han recordat que van alertar que el Castor era “una aberració” ambiental i econòmica i han acabat tenint raó. A part de la crisi sísmica que es va produir quan es va injectar gas al magatzem submarí que ara s’ha de clausurar, el projecte gasístic ha acabat costant deu vegades més del que es va anunciar inicialment. Dels quatre-cents milions d’euros que va assegurar que costaria Recaredo de Potro, president de la concessionària Escal UGS (filial d’ACS de Florentino Pérez) acabarà costant quatre mil milions d’euros als ciutadans. “Aquesta és la vergonya i la indecència d’aquest projecte Castor”, ha asseverat Joan Roig.

Nous riscos fiscalitzats

L’Ajuntament i la plataforma ja han avisat que la seva fiscalització al Castor continua. El consistori ha reclamat “informació detallada de totes les possibles conseqüències que puguin haver-hi” en el procés de desmantellament i segellat. El territori es torna a exposar a riscos importants, com són “el possible vessament d’hidrocarburs”, restes de cru que no es van extreure quan Shell va explotar la plataforma petroliera Amposta, o “nova sismicitat” pels moviments estructurals que es preveuen en el segellat.

La Plataforma del Sénia insisteix que cal transparència en els costos, ara declarats “confidencials”, del Castor i en com es reverteixen en la factura del gas. Com a exemple, han mostrat que la resolució de la direcció general de Política Energètica i Mines dels costos i inversió de la indemnització del Castor és publicada amb les xifres ocultes. L’entitat també demana un calendari del desmantellament de la plataforma terrestre d’operacions, que es preveu en una pròxima fase; i una petició a la Generalitat Valenciana, que en el seu moment va declarar a l’entitat com a part interessada, que “recordi que ho són i els informi absolutament de tots els tràmits que a partir d’ara afectin la planta terrestre i també el gasoducte terrestre”, ja que els terrenys afectats són terme municipal de Vinaròs (Baix Maestrat).

Rescabalament als propietaris

Un altre aspecte que preocupa són els terminis i la transparència amb què s’anuncia que es compensarà als propietaris afectats per la servitud forçosa del pas de la canonada de gas del Castor. Més de cent trenta propietaris van ser expropiats, en molts casos de finques de cítrics que van ser arrencades per garantir aquesta servitud a Escal UGS. Com ha explicat Cristina Reverter, portaveu de l’entitat en Defensa del Sénia, el pla de desmantellament diu que aquests particulars afectats tindran tres mesos, des del moment en què s’autoritzi el tancament de la planta terrestre, per reclamar el dret de reversió,  recuperar la propietat i reclamar la compensació pel lucre cessant. “Som conscients que, molt possiblement, no ens n’assabentarem, perquè l’opacitat de l’Estat continua”, ha recriminat Reverter.

Evelio Montfort, per la seva part, ha recriminat els costos que ha suposat mantenir el Castor tancat durant tots aquests anys i fins i tot els interessos que s’han pagat pels crèdits amb els quals es va indemnitzar l’adjudicatària del Castor. “Havien de menjar tots i la banca havia de cobrar la propina. Hem ajudat que tinguin un negoci relativament rendible pagant tots nosaltres”, ha criticat el portaveu de la plataforma del Sénia. Aquesta falta de transparència, la plataforma del Sénia la durà al síndic de greuges de Catalunya i, si cal, a l’Ombudsman de la Unió Europea.

Dinamitzar els pous responsables dels terratrèmols

Montfort ha assenyalat que en el segellat dels pous, es planteja dinamitzar-ne alguns, no tots, amb 1.900 quilos d’explosius. L’entitat ha analitzat aquesta estratègia amb experts en geologia que, segons el portaveu, assenyalen que les canonades que es vol dinamitzar “són per on és on es va escapar el gas, que va produir els terratrèmols” a finals de 2013. Montfort també ha qüestionat si han funcionat les vàlvules de seguretat  de la infraestructura submarina, tenint en compte que es preveu que hi hagi hidrocarbur a les canonades marítimes; o per què es va permetre a Escal UGS injectar gas a 8 atmosferes si el projecte de segellat limita les pressions a 0,5-1 atmosferes.

També es critica que es descarti fer un nou estudi d’impacte ambiental per al segellat donant per bo l’informe del MIT (Massachusetts Institute of Technology) i Harvard, que no es va acceptar en el judici del Castor perquè només es podia assignar al professor que el va elaborar i no a les institucions universitàries.

Finalment, des de Defensa de les Terres del Sénia també reclamen que es revisi si funcionen els sismògrafs que es van instal·lar per controlar la injecció de gas del Castor perquè són els que ha de vetllar l’Institut Geogràfic Nacional per controlar la sismicitat durant el segellament. Els treballs s’aturarien si es registra un terratrèmol per sobre de 2,5 a l’escala de Richter o cinc terratrèmols seguits de menor intensitat.

La secció tercera de l’Audiència de Barcelona ha decidit d’amnistiar els onze agents de la Guàrdia Civil acusats de torturar Jordi Ros, un dels detinguts en l’operació Judes del 23 de setembre de 2019. El procediment ja havia estat arxivat pel jutjat d’instrucció 2 de Sabadell que ho va justificar per manca d’indicis de delicte, decisió que va ser impugnada per Alerta Solidària.

Ara, l’Audiència de Barcelona no ha entrat a valorar l’actuació de la Guàrdia Civil perquè entén que els fets entren en l’àmbit d’aplicació de l’amnistia. En el recurs d’apel·lació, s’assenyalava que el jutjat de Sabadell ni tan sols havia complert una resolució anterior de l’Audiència, que l’instava a prendre declaració als agents investigats.

Alerta Solidària denuncia que l’aplicació de l’amnistia és un subterfugi —tenint en compte que la llei exclou les tortures i els tractes degradants— i lamenta que durant cinc anys el jutjat de Sabadell hagi boicotat la investigació. “Estava decidit a arxivar la denúncia per tortures per qualsevol via”, diu l’entitat.

Així mateix, tot i que el recurs argumentava que la llei d’amnistia exclou les tortures i els tractes degradants, per l’Audiència de Barcelona les amenaces, les coaccions i la privació de l’accés a un advocat durant la detenció a Sabadell no són prou greus i tanca definitivament la qüestió.

“Aquesta amnistia posa de relleu l’aplicació a gust de l’estat, que mentre deslliura a desenes de policies de la seva responsabilitat, boicoteja l’amnistia amb casos com el mateix 23-S que es troba pendent de la qüestió prejudicial plantejada per l’Audiència Nacional al TJUE. Una vegada més s’evidencia que l’amnistia ha estat una trampa per ‘pacificar’ l’independentisme i blanquejar la repressió de l’estat i les tortures policials”, explica Alerta Solidària en un comunicat.

El fotògraf Samuel Nacar (Barcelona, 1992) ha guanyat el World Press Photo 2025 en la categoria de reportatge gràfic de la regió d’Àsia Occidental, Central i del Sud, amb el projecte “Les ombres ja tenen nom”, sobre supervivents de les presons de Síria que relaten les tortures que van viure durant el règim de l’ex-president Baixar al-Assad.

Així ho ha anunciat el concurs de fotoperiodisme més prestigiós del món, que avança els quaranta-dos guanyadors regionals i a mitjan abril es donarà a conèixer el World Press Photo de l’Any, elegits entre aquests. L’exposició del World Press Photo es podrà visitar al CCCB de Barcelona del 7 de novembre al 14 de desembre. L’any passat la mostra va rebre 66.500 visitants.

El concurs World Press Photo 2025 ha comptat amb la participació de 3.778 fotògrafs de 141 països i 59.320 fotografies. Els quaranta-dos guanyadors regionals –vint són locals de la regió on van captar els seus relats–, procedeixen de trenta països.

Els treballs guanyadors d’aquesta edició se centren en alguns dels problemes més urgents als quals s’enfronta el món avui, com qüestions de gènere, migració, conflictes i crisi climàtica. De les protestes a Kenya o el Salvador, a les devastadores guerres al Líban i Palestina, les múltiples cares de la crisi climàtica al Perú, el Brasil o les Filipines, o la persecució de la comunitat LGBTQI+ a Nigèria, entre més.

Tot a punt per a la nova manifestació contra Carlos Mazón, demà passat a València. Més de dues-centes entitats cíviques, socials i sindicals del País Valencià, juntament amb les associacions de víctimes de la gota freda, els comitès locals d’emergència i reconstrucció i el personal dels serveis d’emergència, sortiran a les 18.00 de la plaça de l’Ajuntament amb el lema “Mazón, dimissió”.

Exigeixen uns serveis públics de qualitat, justícia, reparació i dignitat. Dissabte es farà visible la feina del personal dels serveis d’emergència, malgrat “la negligent gestió per part de Mazón i el seu Consell”.

També protestaran per la precarietat i el maltractament que sovint han de suportar els treballadors dels serveis d’emergència. “El 29 d’octubre una plantilla de poc més de vint treballadors varen rebre 19.821 trucades d’auxili”, recorden els organitzadors. I subratllen les jornades laborals extenuants i la falta de suport psicològic a què són sotmesos.

“El Consorci de Bombers de València, que atén tots els municipis de la província menys la capital, només va mobilitzar una quarta part del personal el dia de la barrancada”, diuen en un comunicat. Els bombers denuncien una falta de personal i mitjans crònica: una quarta part de la plantilla està sense cobrir i el material amb què treballen, que es fa malbé i no es canvia, és insuficient.

A la manifestació es vol destacar també el paper del personal sanitari, dels serveis socials i dels psicòlegs: “El seu treball és clau per a no deixar ningú enrere després de la catàstrofe. Uns serveis públics de qualitat salven vides, les retallades i la precarització maten”.

Crítiques del pacte pel pressupost

Els organitzadors també s’han indignat pel pacte entre PP i Vox per un pressupost “infame”, atès que els consideren corresponsables del desmantellament de la unitat d’emergències.

El dia que Carlos Mazón va pegar la cabotada davant Vox per arrapar uns pocs dies més com a aforat

“Mazón ha incrementat darrerament un 33% la dotació de la caixa del president. Mentre el poble tracta d’eixir del fang, els responsables s’aprofiten de la situació per a satisfer els seus interessos personals i polítics”, continua el comunicat.

També critiquen la reunió de Mazón el 20 de març amb tres familiars de víctimes mortals de la barrancada, quasi cinc mesos després de la catàstrofe: “No només ha fet tard, sinó que continua ignorant les associacions de familiars de víctimes mortals i amb lesions greus. Ni ha demanat perdó, ni dóna la cara.”

La manifestació començarà a la plaça de l’Ajuntament a les 18.00 i recorrerà el carrer de les Barques, el carrer del Poeta Querol, el carrer de la Pau, la plaça de la Reina, el carrer de Brodadors i el carrer Micalet, fins a la plaça de la Mare de Déu.

VilaWeb recorda que aquest article és basat en els resultats d’un sondatge i tan sols s’ha d’interpretar en aquest sentit: tal com s’ha demostrat, no hi ha garanties que aquestes dades siguin reflectides en els resultats finals.

El PSC de Salvador Illa guanyaria les eleccions al Parlament de Catalunya amb un interval de 41 escons a 43, segons el baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). És un resultat molt semblant al de les eleccions del 12-M, quan va aconseguir 42 diputats. En segon lloc, hi hauria Junts que baixaria força. Passaria de 35 escons a 27-29. Un descens que capitalitzaria l’extrema dreta d’Aliança Catalana, que faria el salt dels 2 escons actuals 8-10 (passaria de ser la vuitena força a la cinquena).

ERC es manté com a tercera força amb un lleuger augment. Passaria de 20 diputats a 21-23. Tot seguit vindria el PP amb un resultat força semblant: 14-16 escons (actualment en té 15), i Vox tampoc no es mouria: 10-12 escons (actualment en té 11).

Finalment, els Comuns mantindrien els 6 diputats actuals o en podrien guanyar un, i la CUP es podria mantenir amb 4 o perdre’n un.

Valoració del govern d’Illa

Els enquestats valoren amb un 4,8 la gestió del govern de Salvador Illa. Una nota per sota de l’aprovat, però que és la més alta que ha registrat cap govern en les darreres divuit enquestes (d’ençà del juny del 2018).

Pel que fa a dirigent preferit per ser president de la Generalitat, el 22% es decanta per Illa, un 9% per Carles Puigdemont i un 6% per Oriol Junqueras. El 27% no es decanta per cap i un 23% no contesta.

Suport a la independència

El suport a la independència ha tornat a baixar, segons el CEO. Els qui votarien sí a un referèndum són el 37,6%, el percentatge més baix d’ençà que l’enquesta fa la pregunta binària, fa una dècada. Els contraris a la plena sobirania continuen en un 54%, com al baròmetre del novembre passat.

A la pregunta sobre la forma de govern preferida, l’opció d’un estat independent baixar fins al 27,5%, el nivell més baix d’ençà del juny del 2011, és a dir, abans del procés, tal com ha constatat el director del CEO, Joan Rodríguez Teruel. Per contra, els favorables a una comunitat autònoma són el 36%, el percentatge més alt d’ençà del 2010.

Dades del CEO

El treball de camp del primer baròmetre del 2025 s’ha fet entre el 14 de febrer i el 14 de març mitjançant enquestes personals domiciliàries (mètode CAPI) a una mostra de 2.000 persones de 18 anys pel cap baix, residents a Catalunya, amb dret de vot.

El marge d’error mostral de l’enquesta, per a un nivell de confiança del 95% i sota la hipòtesi de màxima variància (p=q=0,5), es pot aproximar al +2,19.

Vegeu tot l’estudi del CEO:

Un tribunal de Bòsnia i Hercegovina ha emès una ordre de detenció internacional contra el president de la República Srpska, Milorad Dodik, i contra el president del parlament serbobosnià, Nenad Stevandic, tots dos acusats d’haver “atacat l’ordre constitucional” per haver-se negat a acatar unes quantes resolucions judicials.

El tribunal, que ha confirmat que la detenció és ara “dins el marc de la jurisdicció de la Interpol”, ha indicat que esperava de rebre’n la confirmació de la secretaria general de l’organització a Lió, al sud-est de França.

L’ordre –ara com ara inactiva, pendent que s’admeti a tràmit a la seu central de la Interpol– estableix que tots dos són cercats per delictes tipificats a l’article 156 del codi penal de Bòsnia i Hercegovina, segons informacions recollides pel diari Dnevni.

Aquesta mesura aprofundeix la crisi entre les autoritats serbobosnianes i Sarajevo, una tensió que ha augmentat aquestes darreres setmanes per la negativa de Dodik a aplicar una sentència del Tribunal Constitucional bosnià que anul·lava un paquet de lleis aprovades pel parlament de la República Srpska.

Aquestes lleis foren adoptades poc després que Dodik fos condemnat a un any de presó i sis d’inhabilitació per haver desobeït algunes decisions de l’enviat especial internacional que supervisa l’acord de postguerra a Bòsnia, Christian Schmidt. Els decrets aprovats –i després anul·lats per la justícia– pretenien expulsar de la república els principals òrgans judicials i policíacs de Bòsnia.

Dodik, que ara és a Israel i ha ignorat les citacions de la justícia bosniana, ha titllat la decisió judicial de “pamflet polític” i ha traçat paral·lelismes amb el “Politburó del Partit Comunista de l’antiga Unió Soviètica”.

El director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Josep Lluís Armenter, diu que espera que es puguin aixecar “totes les restriccions” al consum d’aigua si l’abril i el maig són mesos plujosos.

Malgrat la pluja d’aquestes darreres setmanes, Armenter ha explicat que continuaven essent prudents mentre no es consolidi la situació dels embassaments. Els de les conques internes de Catalunya han superat el 60% de les reserves, després de tres anys. “No volem fer un passa endavant i dues cap enrere”, ha dit en una entrevista a TV3 recollida per Europa Press.

Els embassaments de les conques internes de Catalunya arriben al 60% de reserves tres anys després

Quant a les dessalinitzadores, Armenter ha explicat que continuaven funcionant a la màxima capacitat i que no es modularia l’activitat fins que no es normalitzés la situació. En el cas de la del Llobregat, ha dit que l’aqüífer del delta estava “molt estressat” perquè durant molt temps s’havia hagut d’extreure aigua del subsol. “La primera obligació que tenim és recuperar aquesta aigua subterrània.”, ha insistit.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha dit que el seu govern rebia víctimes de la gota freda “des del començament” i que ho continuaria fent “amb respecte” i “discreció”. La realitat és que ell va rebre el primer grup de víctimes ara fa una setmana i es va excusar dient que no tenia el seu telèfon. 

Mazón ha remarcat que no volien pas “instrumentalitzar-les”. “He atès víctimes personalment, i molts membres del Consell també les han ateses i han estat directament amb elles, preocupant-nos-hi personalment”, ha declarat.

Quan li han demanat si amb aquestes trobades pretenia de rentar la seva imatge, com ha denunciat una associació de víctimes, ha respost que no es tractava d’això.

Ho ha dit als mitjans abans de l’acte de presa de possessió del president del Comitè Econòmic i Social del País Valencià, Fernando Móner, al Palau de la Generalitat. Ara, no ha volgut respondre preguntes sobre la llista de telefonades del seu mòbil el dia de la gota freda.

Quant a les reunions amb víctimes, Mazón ha dit que ha vist “diverses” associacions i ha afegit que “tampoc no es tracta d’entrar en un debat amb elles, perquè del que es tracta és de respectar-les”. “I sempre que he tingut coneixement, en molts formats, de la possibilitat de parlar directament amb les víctimes, ho hem fet. No tan sols jo, també molts membres del Consell”, ha indicat.

Mazón ha afegit que “una cosa són les víctimes que han perdut familiars directes, i una altra, els afectats, amb qui estem fent un esforç extraordinari”, com ho demostren les xifres d’ajudes que dimecres exposaren a les Corts, segons que ha defensat.

Els embassaments de les conques internes de Catalunya han arribat avui al 60% de la seva capacitat, un nivell que no s’assolia d’ençà del gener del 2022. El creixement de reserves és generalitzat, amb sis dels nou embassaments per sobre del 50% i només un, el de Siurana, per sota del 25%.

 

Quant als cinc pantans del sistema Ter-Llobregat, encara en fase d’alerta per sequera, avui també superen el llindar del 60% (60,4%), que és el que marca el retorn a la normalitat. La gran escalada dels embassaments ha arribat aquest mes de març, gràcies a uns registres de precipitacions generalitzats i històrics que han fet remuntar els embassaments trenta punts en poc més de vint dies.

Els embassaments han remuntat de forma pronunciada durant el mes de març, i comparat amb la situació d’ara fa un any, es triplica el nivell de reserves. Al sistema Ter- Llobregat, a començament del març del 2024, els cinc pantans tenien unes reserves mitjanes per sota del 20%, i avui han superat el 60%.

 

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ja va avisar la setmana passada que calia superar aquest llindar, però també “veure què passa durant el mes d’abril” en termes de pluja, per tal de garantir una “sortida estable de l’alerta i no haver de canviar al cap de poc temps i tornar a les restriccions”.

En concret, el de Darnius-Boadella, supera el 60%; Sau ja ha arribat al 63% i el pantà veí de Susqueda, al 43,3%; Sant Ponç arriba al 74%; Riudecanyes s’apropa al 50% (48,6%); Foix segueix ple del tot i la Baells baixa lleugerament respecte als últims dies, però perquè s’està desembassant aigua, ja que està al 95,7% de la seva capacitat. Finalment, el de Siurana és el que presenta un aspecte menys generós (22,1%), però cal recordar que encara no fa un mes estava per sota del 10% i, a l’octubre, gairebé sec (0,4%).

 

Un tribunal d’Algèria ha condemnat a cinc anys de presó l’escriptor franco-algerià Boualem Sansal, conegut opositor del govern algerià. Va ser detingut el novembre del 2024 i encausat per “atemptat contra la unitat nacional” i “publicacions contra la seguretat i l’estabilitat del país”, entre altres càrrecs.

Avançament editorial: ‘2084. La fi del món’ de Boualem Sansal 

Segons les informacions recollides pel diari algerià El Khabar, l’escriptor també haurà de pagar una multa de 500.000 dinars (prop de 3.465 euros). La Fiscalia d’Algèria havia reclamat la setmana passada una pena de deu anys de presó contra Sansal.

El cas obert contra ell deriva de la seva detenció a l’aeroport d’Alger després de la publicació d’una entrevista concedida a un mitjà francès de tendència ultradretana. Va afirmar que París va cedir territori marroquí a Algèria durant l’era colonial, paraules considerades per Alger com un afront a la seva sobirania nacional.

La detenció de Sansal va provocar una onada de crítiques per part de les autoritats franceses, en plena deterioració de les relacions bilaterals. Ara com ara, París no s’ha pronunciat sobre el veredicte.

L’operari ferit crític ahir en l’incendi d’un supermercat al centre de Girona s’ha mort aquesta matinada a l’Hospital Josep Trueta de Girona. L’home va quedar atrapat a la sala de màquines i els bombers el van rescatar quan el foc ja s’ha estès completament. Els serveis d’emergència el van reanimar d’una aturada cardiorespiratòria i el van traslladar de seguida al Trueta, on va ingressar en estat crític, però els metges no han pogut fer res per salvar-li la vida. 

A banda de la víctima mortal, una noia de 20 anys també va haver de ser traslladada a l’hospital per inhalació de fum. El SEM va concretar que, segurament, era una de les veïnes de l’edifici, als baixos del qual hi ha el supermercat afectat.

L’incendi va començar pels volts de tres quarts d’una a la zona de la sala de màquines, on es feien tasques d’insonorització. El foc es va propagar ràpidament i va acabar afectant tot l’establiment, que fa cantonada entre els carrers de la Séquia i de Cristòfol Grober.

Les flames i el fum van obligar els bombers a tallar els dos carrers i van delimitar una zona de seguretat per evitar que cap dels nombrosos curiosos s’acostés a la zona. També es van confinar els veïns de plantes superiors per a la seva seguretat.

Artur Mas assegura que les noves revelacions sobre l’operació Catalunya i les compareixences a la comissió d’investigació del congrés espanyol “reforcen els arguments” per a querellar-se contra els responsables. “Cada vegada estic més decidit a presentar aquesta querella”, ha dit l’ex-president de la Generalitat en una entrevista a Ràdio Estel. Si bé no ha aclarit quan ho farà, Mas ha assenyalat que estan “esperant al final d’aquesta comissió d’investigació”, perquè “han de sortir més coses” sobre aquesta trama. 

L’ex-cap de govern, però, ha refredat les expectatives. “Fa molts anys que s’arrossega i el sistema judicial espanyol no ha actuat, li ha fet una mandra absoluta”, ha criticat.

Mas també ha parlat del traspàs de Rodalia i ha lamentat que podria ser una “aixecada de camisa” per part del govern espanyol. “O ens han aixecat la camisa, o es van aixecar expectatives des d’aquí que no es podien complir. No sé quina és la bona, però tendeixo a pensar que és la primera”, ha afirmat. Ha admès que durant el seu govern “podria haver prioritzat” aquesta qüestió, però no ho van fer.

Sobre el paper de Junts per Catalunya, ha confiat que sigui l’eina per a ocupar la centralitat que en el seu moment va ocupar CDC. “Junts és un element central dels pactes que es fan a Madrid. Està demostrant que, amb la política real, és capaç de fer aquesta mena de pactes”, ha sostingut. 

També ha defensat l’estil negociador del partit de Carles Puigdemont, perquè “de tant en tant s’han d’ensenyar les dents”. Pel que fa a la seva eventual militància a Junts, Mas ha dit que encara no s’ha donat d’alta i creu que ho haurien de fer plegats amb l’ex-president Jordi Pujol. “Estem buscant el moment i la manera de fer-ho, sense pressa”, ha afegit.