a càrrec del Grup de Fonts i Mines d'aigua - Lloc: Sala d'actes de l'Ateneu

La xarxa d’Escoles Europees impartirà el català als alumnes espanyols que ho sol·licitin després que la junta de governadors de l’organisme hagi adoptat la decisió pel compromís del govern espanyol a assumir totes les despeses derivades de la mesura. “El ministeri d’Exteriors i Unió Europea es felicita per la decisió adoptada pel Consell Superior de les Escoles Europees d’incloure el català com a matèria d’ensenyament en el seu sistema escolar. L’acord permetrà que aquells alumnes que ho desitgin puguin rebre ensenyament en català”, ha expressat el ministeri de José Manuel Albares en un comunicat.

Les Escoles Europees són una xarxa educativa creada per oferir educació multilingüe als fills dels treballadors de les institucions de la Unió Europea, de diplomàtics i de personal de l’OTAN. Funcionen com a escoles públiques amb un currículum harmonitzat entre els diferents països membres i ofereixen el Batxillerat Europeu, que dona accés a les universitats de tota la Unió Europea. Per poder tirar endavant la mesura, s’ha considerat el català com una “Altra Llengua Nacional” perquè pugui ser impartit com a assignatura per aquells alumnes que ho desitgin. Es tracta d’una opció que es dona a aquells països que tenen més d’un idioma en el seu currículum escolar encara que aquests no siguin llengües oficials de la UE.

Amb la decisió es dóna resposta a la petició feta pel govern espanyol. El febrer passat, Albares va enviar una carta al secretari general de les Escoles Europees, Andreas Beckmann, en què insistia en la voluntat de l’estat espanyol d’introduir progressivament el català com una “altra llengua nacional” espanyola que s’ofereix a aquests centres a partir del curs 2025-2026.

En la missiva, també recordava que, per implementar la mesura, no s’han de desviar recursos que la xarxa d’escoles té assignats a les seccions espanyoles perquè l’estat es compromet a “assumir tots els costos addicionals derivats de la inclusió del català al currículum”.

L’exdirector de l’Institut de Toxicologia i Ciències Forenses espanyol, Antonio Alonso, ha remès un escrit a la fiscalia en què adverteix que la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que absol Dani Alves d’agressió sexual conté un error científic que pot haver dut a una conclusió equivocada, segons El País. Alonso ha enviat l’escrit al ministeri públic a títol particular, tal com ha confirmat l’ACN. Alves va ser condemnat a 4,5 anys de presó pel jutjat de primera instància però el TSJC el va absoldre. Un dels motius, el que Alonso considera erroni, és que va donar per fet que mostres d’ADN trobades a la boca de la noia provenien del penis del jugador, cosa que donava pes a la hipòtesi de la relació consentida.

Per què el TSJC ha absolt Alves? Les claus d’una sentència que sacseja el cas

Alonso ha enviat l’escrit a la fiscal en cap de Barcelona, Neus Pujal, i al fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, tot plegat després que la fiscalia anunciés a principis d’abril que recorrerà contra la sentència que absol l’ex-jugador del Barça. La sentència inclou altres arguments segons els quals el testimoni de la dona no té prou pes per emetre una sentència condemnatòria, però Alonso adverteix que també hi té un paper destacat el fet de trobar l’ADN d’Alves a la boca de la jove.

Ella va declarar que no havia practicat cap fel·lació a l’ex-esportista, i ell, en canvi, va assegurar que sí. La procedència de l’ADN, doncs, dóna suport a una de les dues versions. A parer d’Alonso, en cap cas podia provenir del penis del jugador, entre altres coses, perquè la concentració d’ADN que es va trobar a les mostres preses de la boca de la jove eren molt petites. La primera sentència va considerar, precisament, que no es podia determinar l’origen d’aquest ADN, que també podria provenir d’un petó o d’haver compartit un got o una cigarreta. El TSJC, en canvi, sí que considera que les mostres provenen del penis del jugador, un fet que Alonso considera que no es pot acreditar.

El col·lectiu Sant Jordi per la Llengua ja ho té tot preparat per a la gran manifestació del 23 d’abril, que començarà a les 19.00 a la plaça de la Universitat de Barcelona. Amb el lema “Per un futur en català, recuperem la Barcelona popular”, el col·lectiu fa una crida a sortir al carrer deixant de banda el discurs victimista i optant per un de positiu i reivindicatiu. “Que serveixi per a fer pujar l’autoestima com a poble i alhora per a empoderar-nos i canviar els usos lingüístics, i fent reivindicacions a les institucions”, ha explicat Núria Alcaraz, portaveu de l’entitat, durant la presentació.

La manifestació és pensada per denunciar l’estat del català i exigir a les institucions, especialment l’Ajuntament de Barcelona, que impulsi accions per a revertir la situació. Alcaraz considera que convé recuperar la “Barcelona popular” perquè “el model de ciutat perjudica enormement la llengua catalana”. En aquest sentit, retreuen que és una ciutat enfocada al turisme i als macroesdeveniments, que no té en compte que el català és una llengua minoritzada i que sempre hi ha més presència del castellà i l’anglès.

Alcaraz també ha esmentat més qüestions que caldria tractar. “Les condicions de vida de la gent són imprescindibles per a abordar el futur del català. També és imprescindible tenir un habitatge digne per a arrelar a la ciutat. Les condicions de vida en l’àmbit laboral tenen vincle en l’aprenentatge de la llengua catalana. Reivindiquem el dret de viure en català, i d’aprendre la llengua catalana”, ha dit.

Barcelona no serà l’única ciutat que es mobilitzarà el 23 d’abril. Ara per ara, a Girona també s’ha preparat una manifestació amb els mateixos objectius. Organitzada per la Taula per la Independència, la mobilització començarà a les 19.00 a la plaça de la Independència i acabarà a la plaça de Catalunya, on es llegirà el mateix manifest que a Barcelona.

A Barcelona, la manifestació començarà a la plaça d’Universitat, baixarà pel carrer de Pelai, per Via Laietana i acabarà a la plaça de Sant Jaume. Hi haurà intervencions de participants de la primera manifestació que es va fer per la llengua, l’any 1985, i que fou brutalment reprimida per la policia espanyola, i hi haurà intervencions explicant les reclamacions que fan i també actuacions musicals.

Adrià Font i Núria Alcaraz, en un moment de la presentació (fotografia: ACN / Nico Tomás). Una desena de reclamacions a l’Ajuntament de Barcelona

Adrià Font, l’altre portaveu de l’organització, ha explicat que demanen a les institucions i a l’ajuntament valentia i recursos per a defensar i garantir la llengua en tots els àmbits de la vida, com ara, el comerç, la salut i l’esport. També un acompanyament lingüístic dels nouvinguts i campanyes de supervisió i denúncia de les discriminacions.

El col·lectiu ha preparat deu mesures dirigides a l’Ajuntament de Barcelona a fi de combatre l’emergència lingüística i reforçar l’ús del català en tots els àmbits municipals. Demanen que es constitueixi una regidoria específica de política lingüística, com ja passa a la Generalitat de Catalunya, i també que es garanteixi la presència preeminent del català en els actes oficials, les comunicacions institucionals i els serveis municipals, tant directes com subcontractats.

També exigeixen d’incloure clàusules i requisits lingüístics en la contractació pública i en les subvencions culturals, per tal d’afavorir el català. En l’àmbit educatiu, defensen el model d’immersió i proposen mesures contra la segregació lingüística als centres.

El col·lectiu demana de reforçar l’aprenentatge i l’acollida lingüística per a nouvinguts, augmentar el finançament del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, i impulsar campanyes de sensibilització, especialment entre els joves. També demana d’impulsar accions de sensibilització, supervisió i, si cal, denúncia per a protegir els drets lingüístics en àmbits com el comerç, la salut i altres serveis públics, i per combatre els casos creixents de discriminació.

Tres quilòmetres seguits de llibres i roses: com serà el Sant Jordi 2025 a Barcelona?

Queixes pel model de ciutat i per la manca de polítiques valentes

El manifest de Sant Jordi per la Llengua commemora els fets del vespre de la diada de Sant Jordi de l’any 1985, quan la policia espanyola va carregar brutalment contra una manifestació en defensa del català a la Rambla de Barcelona. Aquella actuació repressiva va acabar amb manifestants, paradistes i vianants ferits, i nombroses destrosses.

Quaranta anys més tard, el text denuncia que la situació de la llengua catalana no ha fet sinó agreujar-se. “El català viu un retrocés històric sense precedents. A cada any que passa, avança el procés de minorització lingüística, i segons les enquestes, avui dia només un 32% dels seus habitants la utilitza habitualment”, recorden. I es queixen que viure plenament en català ha esdevingut utòpic al comerç, la sanitat, l’ensenyament, el cinema o la justícia, mentre la llengua ha esdevingut el quart motiu de discriminació a Barcelona.

El manifest assenyala com a factors clau de la regressió de la llengua el model econòmic basat en el turisme massiu i l’especulació immobiliària, que gentrifica els barris i debilita la cultura local. També critiquen la Barcelona “de postal” creada pels grans esdeveniments, que ha esdevingut, segons el manifest, una “poderosa màquina de trinxar la cultura i la llengua” i una aliada de la política d’assimilació lingüística promoguda per l’estat espanyol. Aquest procés, segons que denuncien, condemna Barcelona a esdevenir una ciutat sense ànima. “La desnacionalització de la capital és el símbol d’un procés que s’estén arreu del Principat i dels Països Catalans”, diuen.

Els autors reivindiquen el valor profund del català, més enllà d’una eina de comunicació. “Explica allò que ens defineix com a poble, ens iguala i ens fa més forts. El català ens singularitza davant del món, i si Barcelona és capital, és en tant que capital d’un país amb una cultura i llengua pròpies. El català ens dota de resiliència col·lectiva davant dels reptes i amenaces d’un món cada cop més globalitzat, hostil i atomitzant”, recull el manifest.

Sant Jordi per la Llengua assenyala que aquesta situació crítica de la llengua es veu agreujada per la manca de polítiques valentes de les institucions. Per això, exigeixen mesures concretes, entre les quals, promoure l’ús del català en tots els àmbits, perseguir les discriminacions lingüístiques i destinar tots els recursos necessaris a garantir l’accés a l’aprenentatge de la llengua.

“Perquè estimem i volem fer valdre la Barcelona que ens ha vist créixer o la que ens ha acollit. La de les festes majors, els mercats de barri i la vida associativa de les entitats. Aquella que esdevé universal per la seva particularitat més genuïna, sense haver de renunciar-hi. La Barcelona de la cultura popular, la de la cultura en català”, diu el manifest.

Un moment de la presentació de la manifestació (fotografia: Martí Nogués). Qui forma part de Sant Jordi per la Llengua?

Sant Jordi per la Llengua és una iniciativa popular que neix a partir de la inquietud de joves vinculats al teixit associatiu de Barcelona preocupats pel català, que van arribar a la conclusió que calia portar les reivindicacions per la llengua als carrers de la ciutat i vincular-les a més lluites socials.

El grup té el suport de més d’un centenar d’entitats de la societat civil, entre les quals, Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), el Sindicat de Llogateres, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona, la Crida LGTBI, el Consell Nacional de Joventut de Catalunya i els principals sindicats d’educació, com USTEC, Intersindical, CGT Ensenyament, COS i el SEPC.

a càrrec de Clara Gavaldà. Activitat recomanada per a infants d'1 a 3 anys - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

La setmana del llibre en català a Mallorca està en perill. Avui, el ple del Consell de Mallorca ha suspès la subvenció de 95.000 euros al Gremi de Llibreters per la falta d’entesa entre el PP i l’oposició. “Sense l’aprovació urgent de la subvenció, es veuran greument compromeses activitats tan rellevants com la Fira del Llibre i la setmana del llibre en català, amb les greus repercussions que pot tenir per a editors, escriptors, llibreters i tot el sector cultural”, ha advertit el Gremi en saber la notícia.

El grup socialista havia proposat de dur al ple de la setmana vinent la mateixa proposta, però incrementant la partida a 190.000 euros. Més per Mallorca també s’havia mostrat obert a aprovar la subvenció si s’incrementava el pressupost. De fet, el Gremi de Llibreters ha dit que la quantia dels darrers anys no ha anat de la mà de la pujada de preus i, per tant, consideren que la partida també ha d’incrementar.

“No hi ha hagut cap mena d’agraïment a l’oposició, ni una telefonada per reunir-nos i teixir conjuntament les polítiques culturals”, ha dit el portaveu socialista, Joan Ferrer. Un fet necessari, a parer seu, per “l’actitud contrària” de Vox amb la llengua catalana. “Es pensen que governen tots sols a Cultura, però saben que ens necessiten per a aprovar el que és més ideològic”, ha dit Ferrer.

El portaveu de Més, Jaume Alzamora, ha criticat al PP de “provocar el vot en contra” de l’oposició per la falta de voluntat d’arribar a acords.

Els aranzels del president nord-americà, Donald Trump, sobre les importacions xineses són pel cap baix del 145%. Això inclou tant una taxa del 125% que cobreix els drets “recíprocs” com les taxes imposades a la Xina per represàlies contra els impostos d’importació dels EUA, segons una nota de la Casa Blanca. També inclou una taxa del 20% imposada per Trump a principi d’any pel suposat tràfic de fentanil.

Les divuit hores que han fet canviar d’opinió Trump sobre la guerra comercial

Els durs aranzels nord-americans a la segona economia més gran del món segueixen una escalada de guerra comercial que han fet trontollar els mercats financers mundials. El desplegament dels aranzels de Trump s’ha vist marcat per la confusió sobre les taxes que s’imposen a diferents països; el president nord-americà va ajornar ahir bona part dels aranzels tot i intensificar les accions contra Pequín.

El primer ministre francès, François Bayrou, ha acceptat de comparèixer el 14 de maig vinent davant la comissió d’investigació de l’Assemblea francesa que examina els presumptes abusos sexuals comesos durant dècades al col·legi religiós Notre-Dame de Bétharram, a la ciutat de Pau, de la qual és batlle d’ençà del 2014.

La comissió investiga les agressions físiques i sexuals que diversos ex-alumnes han atribuït a sis sacerdots de la institució. Segons que han declarat, els fets es remunten a les dècades dels setanta, vuitanta i noranta i haurien estat silenciats durant anys. L’escàndol va esclatar fa poques setmanes, quan les primeres víctimes van començar a fer públiques les seves denúncies. “Va ser una autèntica nit del malson”, ha dit un dels afectats.

Bayrou, que també va ser ministre d’Educació entre el 1993 i el 1997, ha estat assenyalat per una part de l’oposició com a responsable d’haver encobert durant anys aquests fets. Els diputats que dirigeixen la comissió han explicat que la citació és oficial i que el primer ministre ha accedit a declarar-hi, tal com ell mateix havia promès que faria si es formalitzava la convocatòria. Amb tot, Bayrou ha negat rotundament haver estat al corrent dels abusos. “No conec cap d’aquests protagonistes, i la meva esposa tampoc”, ha declarat reiteradament. També ha insistit que, si mai hagués sabut res, hauria actuat immediatament.

Malgrat aquestes afirmacions, els grups parlamentaris de l’oposició han intensificat les crides perquè dimiteixi, i l’acusen d’haver encobert deliberadament els delictes. Li retreuen especialment que durant el seu mandat com a ministre no actués contra els responsables, tenint en compte que els fets van ocórrer en el període en què ell dirigia el ministeri. La cadena BFM TV ha recollit algunes informacions segons les quals Bayrou podria haver estat informat parcialment dels fets, però de moment no hi ha cap prova concloent sobre això. La comissió parlamentària pretén aclarir si, com sostenen alguns dels antics alumnes, hi va haver una voluntat institucional de silenciar els abusos.

La compareixença de Bayrou és un dels moments clau de la investigació, que continua prenent declaracions i reunint testimonis per a determinar les responsabilitats polítiques, administratives i institucionals d’un cas que ha sacsejat profundament l’opinió pública francesa.

El canvi d’opinió de l’Ajuntament de Tarragona sobre l’emplaçament de la futura estació intermodal del Camp de Tarragona ha sacsejat el Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana de Tarragona. El consens entre les ciutats definia que l’equipament ferroviari s’havia de situar al terme de Vila-seca, a prop de l’aeroport de Reus, però Tarragona ara la reclama al seu municipi, a l’Horta Gran. A causa d’això, l’Ajuntament de Vila-seca ha comunicat a la Diputació de Tarragona que abandonava la seva participació en tots els grups de treball actualment existents “fins que no es recuperi el clima de confiança i de generositat del moment inicial”. La diputació i l’Ajuntament de Reus reclamen també de mantenir el pacte inicial.

“El que fem des de Tarragona a escala tècnica és una reserva d’espai al nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal per poder situar una estació intermodal a l’Horta Gran. Tarragona impulsa l’Àrea Metropolitana, però també té sobirania urbanística per redefinir les infrastructures amb l’elaboració del nou POUM”, ha manifestat el batlle de Tarragona, Rubén Viñuales. El batlle tarragoní diu que aquesta estació “no és a l’aeroport, sinó al mig del no-res” i que això reprodueix “el mateix error de l’estació del Camp de Tarragona”. “Fa dinou anys que patim una estació en un lloc on no hi ha el gruix de la població, per tant, com a Àrea Metropolitana no podem tornar a cometre aquest error”, ha insistit.

Sembla que el consistori tarragoní ha presentat la proposta de l’Horta Gran a la Generalitat i al ministeri espanyol, cosa que no s’ha rebut bé a Vila-seca, que ha valorat que el nou projecte de Tarragona afectava “el consens tècnic i polític creat a tot el territori sobre les infrastructures ferroviàries del Camp de Tarragona i que són un dels pilars claus de la futura Àrea Metropolitana”. Amb tot, han considerat que el Grup Impulsor i les sessions de treball –als quals ara deixen d’assistir– han de “portar a un verdader debat i en profunditat tant dels objectius com dels beneficis per tot el territori amb una mirada estratègica i a llarg termini”.

Més reaccions

La polèmica ha fet que reaccionessin tant la diputació com l’Ajuntament de Reus. Des de l’ens supramunicipal no s’ha valorat la ubicació de l’estació intermodal en si mateixa, sinó que la seva presidenta, Noemí Llauradó, ha remarcat que el Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana està format per vuit municipis i que tots ells “són plenament sobirans de prendre les seves decisions, siguin les que siguin”. Alhora, ha afegit: “la confiança i el consens són valors fonamentals” pel grup. En ocasions anteriors Llauradó sí que ha expressat el seu suport al fet que Vila-seca aculli l’estació intermodal.

Finalment, la batllessa de Reus, Sandra Guaita, ha defensat que la infrastructura ferroviària es faci a Vila-seca, ja que “és un projecte treballat i consensuat amb el territori, pactat amb el govern de la Generalitat i de l’estat”, que encara “els darrers passos de tramitació” i que s’ha de començar a construir “el 2026”. “La mobilitat del territori s’ha de dibuixar amb lleialtat, mirada àmplia, generosa i visió de territori”, ha expressat. “El camí encetat per impulsar una Àrea Metropolitana i per redactar una estratègia i un pla d’acció territorial amb dimensió metropolitana és el correcte i el que reclama la ciutadania i els principals agents socials i econòmics locals”, ha dit.

La salut, més a prop del que penses - Lloc: Riera, davant del C.C. Calisay, Sala Josep Maria Arnau del C.C.Calisay i Espai Jove

L’ex-parella de Koldo García, Patricia U., ha comparegut a la comissió d’investigació del senat espanyol amb unes ulleres de sol i un mocador que li cobria el cap i part del rostre, i s’ha acollit al dret de no declarar, al·legant la seva condició d’investigada en el procediment judicial.

“Tal com he comunicat prèviament per mitjà de la meva advocada, m’acullo al dret de no declarar, atès que els fets que s’investiguen en aquesta comissió són idèntics als que s’investiguen en un procediment judicial en què sóc investigada”, ha dit al començament de la comissió d’investigació.

La senadora d’UPN, María del Mar Caballero, ha demanat a la mesa de la comissió si realment es tractava de Patricia U.: “Perquè em sorprèn que es pugui comparèixer disfressada o tapada de manera que no es pugui saber qui és la persona que compareix.”

Arran d’això, Eloy Suárez ha acceptat de suspendre la sessió perquè la lletrada de la comissió consultés una qüestió. Quan s’ha reprès, el president ha dit que Patricia U. havia estat identificada en el moment d’entrar al senat espanyol: “Ens hem de creure que és ella.”

“Jo discrepo que es pugui comparèixer d’aquesta manera en una comissió que recull la constitució espanyola com una comissió d’investigació de caràcter públic. El DNI es pot presentar en entrar, però, independentment d’això, així no es pot presentar ningú en cap acte d’aquesta mena”, ha denunciat.

La casa de moda italiana Prada ha anunciat l’adquisició del 100% de Versace per un valor de 1.250 milions d’euros. L’operació, segons que ha detallat la mateixa marca en un comunicat, s’ha fet “sense efectiu ni deutes” i serà tancada a la segona meitat del 2025, una vegada obtingudes totes les aprovacions reguladores necessàries. La firma pertanyia fins ara al grup Capri Holdings, que també ha validat la venda mitjançant el seu consell d’administració. Prada ha explicat que la quantitat definitiva que es pagarà serà ajustada en funció del capital circulant i la posició financera neta de Versace en el moment del tancament. També s’hi inclouran “pèrdues fiscals significatives que poden traslladar-se a l’exercici següent” i determinats costos vinculats amb la transacció, que assumiran Capri Holdings.

El president i director executiu del grup Prada, Patrizio Bertelli, ha celebrat la incorporació de la firma fundada per Gianni Versace. “Ens plau de donar la benvinguda a Versace al grup Prada i obrir un nou capítol per a una marca amb la qual compartim un compromís inqüestionable amb la creativitat, la cura pel producte i un patrimoni cultural sòlid”, ha dit. Bertelli ha remarcat que Prada se sent “preparada i ben posicionada” per a escriure una nova etapa en la història de Versace, tot aprofitant els valors del grup i “continuant amb confiança i determinació rigorosa”.

Versace conservarà el seu estil distintiu

La firma adquirida continuarà mantenint el seu “ADN creatiu i la seva autenticitat cultural”, segons que ha garantit Prada, que diu que en reforçarà la projecció internacional gràcies a la plataforma del grup. Aquesta aportarà a Versace coneixement industrial, experiència en la gestió de botigues i processos operatius consolidats. Malgrat les dificultats del sector de la moda de luxe, Prada ha aconseguit de mantenir-se solvent, mentre que Versace ha arrossegat pèrdues econòmiques significatives en els darrers anys.

El febrer passat, davant la possibilitat de la compra, Prada ja havia començat a analitzar els comptes de Versace per a estudiar-ne l’estat i les perspectives. Ara, amb l’acord ja anunciat oficialment, la transacció entra en la fase final, tot esperant els tràmits habituals de control i supervisió. L’absorció de Versace representa un moviment estratègic destacat dins el món de la moda de luxe, en un moment d’inestabilitat i transformacions. Prada ho entoma amb voluntat de reforçar-ne el llegat i ampliar-ne l’impacte global.

L’Ajuntament de Barcelona continua el procés de dissolució del Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona dins el Museu d’Història de la ciutat. El nou director de l’equipament, Carles García Hermosilla, diu que la idea és que l’exposició permanent funcioni com una prèvia de l’accés al jaciment i hi hagi un fil de continuïtat entre les dues propostes. Desapareix el concepte de centre de cultura i memòria, “però no del cor i línies de treball” del museu, segons que ha defensat el director.

Com a exemple d’això, ha explicat que la pròxima exposició del museu serà sobre el moviment estudiantil antifranquista amb motiu dels cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco. “Crèiem que calia un paradigma de fusió”, ha dit sobre el procés per a integrar el Born a la xarxa del Museu d’Història de Barcelona. A parer seu, el Born esdevé un espai central dins el museu i no s’hi incorpora com un espai més, sinó que ocupa un paper destacat tant per les seves infraestructures.

A més, Carles García ha assegurat que exploraran formats audiovisuals que permetin als visitants un itinerari des d’una dimensió més vivencial. El recorregut acabarà amb una sortida per la llibreria dels serveis editorials de Barcelona, que es traslladarà al Born. Segons que ha dit Garcia, la voluntat és que l’itinerari que passa pel jaciment es pugui fer sense necessitat d’una visita guiada, però ha afegit que ho han d’estudiar.

Avui ha estat la presentació de la nova etapa del centre, que perd entitat pròpia i s’integra definitivament al Museu d’Història de Barcelona. Per això també abandona l’acrònim MUHBA. “Ens sembla més fàcil de reconèixer i explicar a la ciutadania”, ha dit García. La imatge ja es pot veure a la façana del Born i, segons ha dit ell, continuen treballant perquè es vagi estenent a la resta d’equipaments de la xarxa del museu.

Entre les novetats, ha destacat la recuperació de la sala Casanova com a espai per a exposicions temporals, amb la voluntat de renovar els continguts i facilitar un diàleg constant amb la ciutadania. “Hem pensat que calia conservar-la com a gran sala d’exposicions temporals del museu”, ha dit.

També s’hi incorporen dues noves instal·lacions: la renovació de la Balconada, amb nous plafons que contextualitzen l’espai urbà de la Barcelona del segle XVIII, i l’Espai Mercat, que explica la història del mercat del Born i la seva relació amb el parc de la Ciutadella.

A més, el Born acollirà una exposició permanent estructurada en tres àmbits. La sala Villarroel presentarà una nova versió de l’exposició “La Barcelona de 1700, de les pedres a les persones”, centrada en el context social, econòmic i institucional de la ciutat entre 1519 i 1717. A continuació, la visita s’endinsarà al jaciment arqueològic, que permetrà una lectura “més viva i accessible” del passat urbà, una dimensió més “vivencial” segons el director del museu. Finalment, la sala Castellví acollirà una instal·lació audiovisual i interactiva sobre la Barcelona del final de l’època moderna i l’inici de la contemporània. “Ens ho imaginem com un sol museu, un sol projecte que comença per un extrem i té un fil de continuïtat”, ha assegurat.

L’objectiu és que el públic pugui gaudir d’una primera mostra de la nova versió del museu entre finals d’enguany i principis de l’any vinent.

Amnistia Internacional ha acusat la Generalitat Valenciana d’haver gestionat de manera negligent la gota freda que va causar la mort de 227 persones. En un informe publicat avui, sis mesos després del desastre, l’organització de drets humans denuncia que les autoritats valencianes van vulnerar greument el dret de la vida, de la integritat física i de la informació, i que la manca de coordinació institucional va tenir conseqüències devastadores, especialment per als col·lectius més vulnerables. També alerta dels efectes nocius que tingué la desinformació i fa catorze recomanacions per a garantir que no es tornin a repetir fets d’aquesta mena.

Nou informe #JustíciaDANA: denunciem com autoritats de la Generalitat valenciana van vulnerar dret a la vida i integritat física, i van posar en risc milers de persones per no haver-los ofert informació accessible i a temps https://t.co/jE0e98W5qX

— Amnistia Internacional Catalunya (@AmnistiaCAT) April 10, 2025

L’informe, titulat “Tinc malsons en què sona aquesta alarma”, atribueix la responsabilitat principal a la Generalitat, que era qui tenia encomanada la direcció de l’emergència, però també assenyala mancances greus del govern espanyol i dels ajuntaments. La falta d’un enfocament centrat en els drets humans i la no-participació de les víctimes en les fases de resposta i recuperació han agreujat una situació que, segons Amnistia Internacional, era en part evitable.

Com es pot ser tan mala persona? | Editorial de Vicent Partal

Amnistia denuncia que milers de persones van rebre l’alerta d’emergència quan ja es trobaven en situació de risc extrem i que aquesta manca d’informació oportuna i accessible va tenir conseqüències tràgiques. L’organització recorda que el dret de la informació és una obligació de l’estat reconeguda pel Tribunal Europeu de Drets Humans, que estableix que els governs han de prevenir riscos per a la vida mitjançant avisos adequats. “Les persones amb qui hem parlat coincideixen a assenyalar la desprotecció i el desemparament en què es van trobar abans, durant i després de la gota freda”, explica Daniel Canales, autor de l’informe. “Cal una rendició de comptes mitjançant investigacions exhaustives que garanteixin veritat, justícia i reparació a les víctimes.”

Testimonis que revelen un sistema fallit

L’informe recull nombrosos testimonis que exposen la magnitud del desastre. José Manuel, veí d’Alfafar (Horta Sud), relata que va haver de passar sis hores enfilar-se a un semàfor per evitar de morir ofegat, mentre son germà va morir quan provava de rescatar una dona atrapada dins un cotxe. Meri, de Catarroja, va trigar deu dies a localitzar el cos de son pare, Felipe, gràcies a l’ajuda de voluntaris: “He sentit la solitud més absoluta en el pitjor moment. És molt dolorós perdre un pare, però també és molt dur adonar-te del sistema on vius.”

Marta, de Picanya, va trobar el cos de son pare pel seu compte, amb el suport de familiars i voluntàries, i gràcies a una pista que algú havia publicat a les xarxes socials. “Per la no presa de decisions, el meu pare avui és mort”, lamenta.

Segons l’informe, la Generalitat no tan sols va trigar a activar les alertes, sinó que tampoc no va assumir plenament les responsabilitats que li atribueix la llei de protecció civil, ni tan sols quan l’emergència ja s’havia desbordat. El president Carlos Mazón no va encapçalar de manera directa la gestió de la crisi, tot i la magnitud dels fets.

Quant al govern espanyol, Amnistia considera que hauria pogut assumir la direcció de l’emergència, ja que va afectar més d’una comunitat autònoma. La llei estatal li permet d’intervenir per iniciativa pròpia en aquests casos, però no ho va fer. El Ministeri d’Interior espanyol va al·legar que no havia rebut cap sol·licitud formal per part del govern valencià, de manera que tota la responsabilitat va recaure sobre aquest. A escala local, Amnistia ha constatat que ajuntaments com els de Paiporta, Catarroja, Picanya, Massanassa, Alfafar i Benetússer tampoc no van rebre informació o directrius clares durant les primeres hores. A més, la manca de personal tècnic en protecció civil en molts municipis va dificultar encara més una resposta eficaç.

L’organització denuncia que la manca de coordinació entre administracions va persistir durant els primers dies després de la catàstrofe. Moltes ajudes van arribar tard, i sovint van dependre de la solidaritat local i l’autoorganització ciutadana. Alfafar, per exemple, va romandre tres dies aïllat. Benetússer va denunciar una situació de caos. Paiporta lamenta haver quedat fora del circuit d’actuació del Lloc de Comandament Avançat. I Massanassa i Picanya van assenyalar la manca de coordinació entre institucions.

A tot això, s’hi afegeix la denúncia que el procés de recuperació tampoc no ha tingut un enfocament basat en drets humans. Les persones afectades no han pogut participar de manera significativa en la presa de decisions i moltes s’han sentit novament desemparades. “No hi havia gens d’informació. A partir del sisè dia van arribar missatges sobre protecció higiènica, però tothom feia dies que es movia pel fang sense cap mena de mesura”, diu Meri.

Gairebé la meitat de les víctimes mortals tenien més de setanta-un anys, moltes vivien soles o en habitatges baixos. Persones amb mobilitat reduïda o amb discapacitats van patir greus dificultats. És el cas d’en Carlos, un home gran de Picanya que vivia en un habitatge de protecció oficial adaptat i que va sobreviure gràcies a un veí. La majoria dels seus veïns van morir. Carlos va ser allotjat en una residència durant tres mesos com a “no resident”, cosa que li impedia accedir a serveis mèdics. “Era com si no fóssim amos de les nostres vides”, diu la seva filla Katrin. També el cas de Teresa, veïna de Paiporta, és significatiu. Va quedar-se durant hores amb son pare, de vuitanta-set anys i el maluc trencat, dins de casa, amb l’aigua que els arribava fins a dalt. “Estava convençuda que no en sortiríem vius.”

Catorze recomanacions per a evitar que torni a passar

L’informe acaba amb catorze recomanacions per a les autoritats valencianes, espanyoles i municipals. En destaquen tres:

– Revisar i modernitzar el sistema d’alertes d’emergència i garantir-ne l’ús efectiu.
– Incorporar les víctimes i comunitats afectades en tots els processos de presa de decisions.
– Impulsar formació escolar i ciutadana sobre autoprotecció i resposta a emergències.

Amb aquestes propostes, Amnistia Internacional aspira a evitar que en una catàstrofe com la gota freda es tornin a violar drets tan fonamentals com el de la vida, la seguretat i la informació.

Un motorista ha resultat ferit crític avui a Barcelona en un accident de trànsit amb un vehicle dels Mossos d’Esquadra. L’accident s’ha produït poc després de la una de la tarda a la cruïlla entre els carrers Aragó i Independència, al districte de Sant Martí.

Fins al lloc s’hi han desplaçat efectius de la Guàrdia Urbana i també del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). La Guàrdia Urbana investiga les causes del sinistre.

Els arqueòlegs han descobert que el jaciment ibèric del Coll del Moro, a Gandesa (Terra Alta), amaga un gran assentament extramurs d’unes tres hectàrees, amb una organització urbana complexa i un important paper polític i territorial durant el segle III aC.

Aquesta nova troballa fa repensar la dimensió i rellevància del nucli, que fins ara s’interpretava com un poblat fortificat de mida mitjana. La descoberta d’una nova premsa de biga per torsió confirma també la funció destacada del jaciment com a centre de producció vitivinícola.

El codirector del projecte de recerca, Rafel Jornet, explica que aquests descobriments fan “canviar la idea de la importància i rellevància que té aquest enclavament pel que fa al control polític i econòmic del territori”. Les estructures trobades, segons que ha dit, posen en qüestió la imatge tradicional dels assentaments ibèrics com a poblats petits i molt fortificats. “Ara hem de començar a parlar de ciutats”, ha dit.

Les troballes s’han fet en la darrera campanya arqueològica, duta a terme l’estiu passat pel Grup de Recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució Social (GRACPE), vinculat a la Universitat de Barcelona. En excavacions anteriors ja s’hi havien trobat fins a vuit mil fragments de material protohistòric, que apuntaven a una activitat intensa al voltant de la fortificació. Amb els nous sondeigs, els arqueòlegs han localitzat restes d’edificis i traçats de carrers fora de la muralla, a més de cases que daten del segle III aC a més de cinc-cents metres de la torre fortificada.

Fotografia: ACN / Anna Ferràs. Fotografia: ACN / Anna Ferràs. Fotografia: ACN / Anna Ferràs. Xarxa de metròpolis protohistòriques

El Coll del Moro se suma així a la petita xarxa de metròpolis protohistòriques conegudes al sud del Principat. Fins ara, només el Castellet de Banyoles, a Tivissa (Ribera d’Ebre), tenia un nucli de població similar, d’unes quatre hectàrees. Segons Jornet, aquestes ciutats vertebrarien el territori ebrenc durant la protohistòria, i el cas del Coll del Moro és singular perquè l’espai fortificat sembla que feia de centre neuràlgic per protegir la producció de vi. “És una acròpolis separada de la ciutat que salvaguarda la manufactura vitivinícola”, ha indicat.

El jaciment ja havia destacat l’any 2016, quan s’hi va identificar el trull més antic de Catalunya. Ara, la nova premsa de biga localitzada en aquesta campanya confirma que s’hi feia producció mecanitzada de vi, un fet molt poc documentat en altres enclavaments ibèrics. L’estructura trobada inclou un contrapès de pedra amb encaixos esculpits, un mur de decantació amb canal de maçoneria i un espai de banquetes de fang on s’han conservat els negatius dels fons de les tenalles o gerres. Aquestes gerres contindrien el most per fer-lo fermentar.

Segons Jornet, les fortificacions ibèriques, en aquest cas, no protegien tant un nucli residencial com les instal·lacions de transformació d’aliments. “El que protegien és el vi”, ha afirmat. La hipòtesi és que els habitants residien en l’assentament extramurs i es desplaçaven fins al recinte fortificat per treballar-hi o fer-hi operacions comercials.

Els materials descoberts s’han enviat a analitzar, com ja es va fer amb el trull del 2016, que va permetre de confirmar la presència d’àcid tartàric, propi del vi, i àcid siríngic, vinculat a les fruites roges. Ara també s’estudiaran sediments i restes vegetals per identificar-ne l’origen.

El director de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, Joaquim Borràs, ha destacat la singularitat del Coll del Moro per la seva relació amb la cultura del vi i la transformació de productes. Ha assegurat que el suport institucional a la recerca està garantit i ha remarcat que les troballes són “molt reveladores” i permeten reinterpretar el jaciment.

El projecte s’emmarca en la recerca quadriennal “La formació, desenvolupament i dissolució de la Cultura Ibèrica al curs inferior del riu Ebre, coordinada pel GRACPE amb la col·laboració de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i amb el suport del Departament de Cultura i l’ajuntament de Gandesa.

La delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, anunciarà dimarts 15 abril la seva candidatura per ser la secretària general de la ciutat de València, segons han confirmat a EFE fonts socialistes.

Bernabé, que és també la número 4 del PSOE, aspirarà a dirigir el partit a la capital valenciana en substitució de Sandra Gómez, que actualment és eurodiputada.

Aquest anunci arribarà just després que el PSPV-PSOE tanqui aquest cap de setmana amb el de València els congressos celebrats després que es revalidés Diana Morant com a secretària general.

A finals de març, la fiscalia de València va rebutjar que s’investigués Bernabé per la mala gestió de l’emergència de la gota freda. En un escrit al jutjat d’instrucció número 3 de Catarroja, el fiscal Cristóbal Melgarejo considerava que Bernabé no havia de fer front a cap responsabilitat penal.

Revés per la lliga espanyola i Javier Tebas. El jutge els ha denegat la cautelaríssima per impedir que Dani Olmo i Pau Víctor continuïn jugant amb el Barça fins a final de temporada. La lliga considera que la decisió del Consell Superior d’Esports (CSE) espanyol d’avalar les inscripcions dels dos jugadors “vulnerava greument el marc normatiu en matèria de control econòmic”.

Malgrat la decisió del jutge, la lliga encara té una bala perquè també va demanar una mesura cautelar que encara no s’ha resolt. En aquest cas, el club, els jugadors i el CSE podran defensar la seva posició abans que el magistrat prengui la decisió final.

El col·lectiu LGTBI+ denuncia que la reforma de la llei trans del País Valencià, impulsada pel Partit Popular, implica una greu regressió en drets fonamentals, especialment per a les persones trans menors d’edat.

En un comunicat, Lambda i l’associació de famílies Chrysallis expliquen que l’anàlisi jurídica que estudia la llei indica que les esmenes presentades pel PP vulneren principis reconeguts tant per la legislació autonòmica i espanyol com per acords internacionals com la Convenció sobre els Drets de l’Infant i els Principis de Yogyakarta, un document sobre drets humans en les àrees d’ orientació sexual i identitat de gènere.

Les entitats recorden que fa un any ja van advertir que el PP tenia la intenció de retallar la llei trans valenciana. En aquell moment, van ser acusades de mentir i de generar alarma sense fonament. Ara, amb les esmenes registrades i una anàlisi jurídica que les avalua, asseguren que es confirma tot allò que van denunciar.

Participació de menors i més preocupacions

Un dels canvis més preocupants, segons les entitats, és el que afecta la participació dels menors trans. Fins ara, podien ser escoltats segons el seu grau de maduresa. Amb la reforma, només podran intervenir a partir dels dotze anys i amb autorització familiar o judicial.

“Les noves esmenes, no obstant això, imposen que només puguen participar si ho autoritzen les seues famílies o, en defecte d’això, la justícia i sempre a partir dels 12 anys. Això trenca amb el principi d’autonomia progressiva i relega la voluntat de la persona menor d’edat a un segon pla, fins i tot quan tinga prou maduresa per a expressar-la amb claredat”, expliquen.

Entre més qüestions, també s’elimina l’obligació que tenia l’administració de respectar la identitat de gènere manifestada per cada persona, encara que no constés al DNI. “Amb la reforma, eixa garantia desapareix. Això obri la porta a situacions de maltractament institucional, com que una persona siga anomenada en públic per un nom que no reconeix o assignada a un espai equivocat en un servici públic”, diu Lambda i Chrysallis.

A més, la reforma suprimeix la funció del Consell Consultiu Trans, òrgan que garantia la participació directa del col·lectiu. En el seu lloc, es proposa un consell LGTBIQ+ no regulat legalment.

En l’àmbit sanitari, s’imposen nous filtres mèdics i psicològics per accedir a tractaments, contravenint la normativa estatal i internacional, i s’introdueix el concepte de “desistiment”, que reforça prejudicis sobre la inestabilitat de la identitat trans. Finalment, l’eliminació del règim sancionador autonòmic suposa, segons les entitats, una renúncia a protegir efectivament els drets del col·lectiu.

El parlament ha reconegut el poble gitano com a part essencial del teixit econòmic, social i cultural de Catalunya. Ho estipula una declaració que han signat PSC, Junts, ERC i Comuns, i que s’ha llegit al ple parlamentari, amb motiu del Dia Internacional del Poble Gitano.

El text reafirma un compromís en la lluita contra l’antigitanisme, així com amb la igualtat d’oportunitats, amb una educació inclusiva i de qualitat, i amb la participació activa i protagonista del poble gitano a la vida pública.

El Parlament s’ha unit al crit de ‘Opré, roma!’ per a celebrar l’orgull i la riquesa de la cultura gitana.

Un documentari que vol trencar amb sis-cents anys d’estereotips: “Catalunya és el model del poble gitano”