Stanstead, Quebec. Per a Sylvie Boudreau, que passés això era qüestió de temps. L’ex-agent fronterera canadenca fa setmanes que observa alarmada, d’aquest pintoresc poble fronterer estant, com Trump dinamita sense miraments la relació entre els Estats Units i el Canadà. D’ençà que tornà a la Casa Blanca, el president nord-americà ha amenaçat repetidament de convertir el Canadà en el cinquanta-unè estat dels Estats Units; també ha imposat costosos aranzels a les importacions canadenques amb el pretext que Òttawa no ha fet prou per a contenir una suposada –i inexistent– “invasió” d’immigrants i de fentanil cap als Estats Units.

Amb la frontera entre el Canadà i els Estats Units com més va més en el punt de mira, Boudreau es pregunta fins a quin punt les tensions entre Òttawa i Washington atectaran la biblioteca i òpera Haskell, de la qual presideix el patronat. Fa 120 anys que la biblioteca s’erigeix al bell mig de la frontera entre el Quebec i l’estat nord-americà de Vermont: una cinta adhesiva negra a la sala de lectura infantil, de fet, marca la frontera que divideix ambdós països.

L’emplaçament del centre no és casual: els ideòlegs d’aquesta petita biblioteca la fundaren amb l’objectiu que servís tant per als habitants del Canadà com per als dels EUA, i que fos com una mena de monument a la convivència i les bones relacions entre tots dos països.

Ara la relació bilateral entre el Canadà i els Estats Units s’ha fet més malbé que la desfilada cinta adhesiva que marca la frontera, al parquet de l’interior de la biblioteca. El primer ministre canadenc, Mark Carney, ha dit que la bona harmonia que tradicionalment ha caracteritzat les relacions entre el Canadà i els Estats Units ha passat a la història. De manera que el mes passat, quan les autoritats dels Estats Units es reuniren amb Boudreau i l’informaren que havien decidit unilateralment de restringir l’accés dels canadencs a l’edifici –que té l’entrada al costat dels EUA–, l’ex-agent no se’n sorprengué pas.

“Em vaig empipar”, diu Boudreau. “Realment calia?”, es pregunta.

El Departament de Seguretat Nacional dels Estats Units assegura que sí. Segons el govern, els narcotraficants i traficants de persones s’han aprofitat del fet que els canadencs, fins ara, podien passar la frontera als Estats Units per un caminet adjacent a la biblioteca.

L’any passat es van registrar 147 detencions –a més de quatre confiscacions de vehicles vinculades a activitats il·lícites– a la rodalia de la biblioteca. Però molts d’aquells qui viuen a banda i banda de la frontera no defensada més llarga del món sostenen que la mesura és injustificada, i que servirà de ben poc per a aturar qualsevol activitat il·legal que es pugui perpetrar a la frontera.

“Em trenca el cor veure com passen aquestes coses”, afirma Kim Prangley, una dona amb doble nacionalitat de Stanstead, que va dirigir la biblioteca durant dues dècades.

Una biblioteca molt estimada

Els orígens de la biblioteca es remunten a una història d’amor transfronterera, molt habitual en aquestes contrades.

La cofundadora de la biblioteca, la filantropa canadenca Martha Stewart Haskell, va fundar la biblioteca i l’òpera en memòria del seu difunt marit, Carlos Freeman Haskell, un ric propietari d’una serradora de Vermont. L’edifici, dissenyat per un arquitecte del Canadà i un dels EUA, s’inaugurà l’any 1904.

La biblioteca depèn tant del Canadà com dels Estats Units per a poder funcionar. L’energia hidroelèctrica que fa servir procedeix del Quebec; el petroli, de Vermont. Té llibres en anglès i francès, i paga imposts tant al Canadà com als Estats Units. L’escenari de l’òpera és al costat canadenc de la frontera; gran part del públic seu al costat nord-americà. Els seients J-13, K-10 i M-12 són en el punt exacte que divideix ambdós països.

Aquest emplaçament únic de la biblioteca ha atret l’atenció del món durant dècades. Quan Trump, durant la seva primera legislatura, prohibí els viatges de diversos països de majoria musulmana als Estats Units, les famílies afectades per la prohibició feren servir la biblioteca per a poder-se retrobar. A la dècada dels vuitanta, l’edifici fins i tot va servir d’escenari per a un cas judicial, amb els acusats –canadencs– asseguts en una banda de la frontera i els fiscals –nord-americans– en l’altre.

Mig segle abans, Bernard Wexler, un jueu romanès emigrat al Canadà, hi va representar un espectacle. Era durant la Gran Depressió i la banda del violinista recorria el Quebec. Una tarda de març, el seu fill Gerald va pelegrinar a l’edifici del qual tant havia sentit parlar de nen. Què en pensa, ara?

“És una bogeria”, explica Gerald Wexler a The Washington Post. “Tot plegat no té ni cap ni peus.”

Una frontera com més va més hermètica

Pocs pobles de la frontera entre el Canadà i els Estats Units comparteixen un vincle més fort que Derby Line, a Vermont (població: 660 habitants), i Stanstead, al Quebec (2.800 habitants). Per exemple, van celebrar junts l’armistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial, amb una desfilada transfronterera. Durant dècades, la gent solia travessar la frontera repetidament per a treballar o donar a llum.

Molts habitants d’ací recorden una època en què travessar la frontera no requeria gran cosa més que un somriure a l’agent de torn. El batlle de Stanstead, Jody Stone, recorda que, de petit, la travessava per anar a classes de natació. Prangley explica que sovint la passava simplement per comprar gelat. “La frontera era ací, com ara, però per a nosaltres no existia”, diu Stone.

Scott Wheeler, editor d’un diari local de Vermont, recorda que els seus hostes sud-coreans es van sorprendre molt quan van veure que no hi havia impediments per a passar la frontera, marcada tan sols per un seguit d’obeliscs de granit.

Però amb el pas del temps la frontera ha esdevingut hermètica. Molta gent diu que l’atac contra les torres bessones fou un punt d’inflexió. Poc després, els residents de la zona commemoraren el centenari de la col·locació del primer maó de la biblioteca amb una cerimònia en què enterraren una càpsula del temps que no s’obrirà fins l’any 2101. En un dels papers de la càpsula hi ha una pregunta: com serà la frontera al cap d’un segle. No estaven segurs si les autoritats permetrien l’acte, explica Prangley, però van optar per fer-lo igualment. “Va ser meravellós, però tots vam tenir la sensació que era el començament del final”, diu.

Ara la frontera és vigilada amb càmeres i focus lumínics. Com a condició per a poder reobrir després de la pandèmia, el govern dels EUA exigí als responsables de la biblioteca que prohibissin les reunions de famílies separades per les restriccions migratòries de Trump.

Aquests darrers anys, l’edifici també ha atret el focus de les autoritats judicials del Canadà i dels Estats Units.

El 2018, un home del Quebec es declarà culpable d’un complot per a utilitzar la biblioteca per a passar armes de contraban al Canadà. El 2020, un home de Pensilvània es va declarar culpable d’utilitzar una carretera que hi ha prop de l’edifici per a introduir lloros de contraban a Vermont. Al novembre, les autoritats dels EUA van acusar un veneçolà d’un seguit delictes després d’arrestar-lo a uns 800 metres de la biblioteca.

Boudreau i Stone afirmen que fa temps que col·laboren estretament amb les autoritats dels Estats Units per a resoldre qualsevol problema que hi pugui haver relacionat amb la biblioteca. Boudreau, per exemple, instrueix ara als treballadors per detectar activitats sospitoses a l’edifici. Tant ella com altres responsables de l’edifici neguen que les activitats il·legals a la rodalia de l’edifici siguin un problema de seguretat pública, i consideren que les noves mesures faran poc per aturar-les.

“M’avergonyeixo del meu país”

La preocupació per la immunitat oficiosa que la biblioteca gaudeix de les restriccions frontereres s’accentuà després de la visita a l’edifici, aquest gener, de la secretària de Seguretat Nacional dels Estats Units, Kristi L. Noem. Segons que informà The Boston Globe, Noem exclamà les paraules “cinquanta-unè estat” mentre passava al costat canadenc de la cinta fronterera.

La notícia no trigà a escampar-se. Stone qualifica d’infantil l’actitud de Noem. Boudreau recorda que en restà esbalaït. Prangley diu que tot plegat li semblà de molt mal gust.

Les autoritats nord-americanes permetran a tots els canadencs que tinguin carnet de biblioteca de continuar entrant a l’edifici sense restriccions fins el primer d’octubre. A partir d’aleshores, estaran obligats a passar per les duanes. Boudreau explica que té previst de convertir una sortida d’emergència a la banda canadenca de la frontera en una segona entrada. Les autoritats d’ambdós països, tanmateix, hauran d’aprovar el canvi.

La campanya de micromecenatge per a recaptar diners per al condicionament de l’entrada nova ha superat l’objectiu que havien fixat els impulsors. Entre els donants hi havia nord-americans que refusaven els actes del seu govern. “M’avergonyeixo del meu país, i em trenca el cor veure el mal que infligim sense motiu”, escrigué un dels contribuents.

 

Aaron Schaffer ha contribuït en aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

La quarta fira de vins naturals Natrus, impulsada pel viticultor Oriol Artigas, ha estat un èxit: quaranta-set cellers de set països diferents van oferir els seus vins, que van poder tastar més de vuit-cents professionals i prescriptors, que es van desplaçar fins a can Guardiola, una masia situada a la banda obaga de Vilassar de Dalt (Maresme), a la serralada Litoral, a tocar de Sant Mateu. I el dia va acompanyar. De manera que el Natrus va ser un nosaltres amb molt de plural.

Aquestes trobades serveixen per a descobrir vins i projectes vinícoles i, també, per a tastar les darreres anyades que han sortit al mercat de vins ja coneguts. Enguany, ens hem fixat en quatre elaboradors, als quals hem demanat que triessin un vi que els expliqués, és a dir, que fos l’expressió dels valors del seu projecte vinícola, que els representés, i que ens expliquessin el vi triat.

Gemma Miró.

La Partió 2023, de Gemma Miró

Gemma Miró és una jove viticultora del Priorat de trenta-un anys. Va començar el 2020 recuperant la vinya del seu avi, a Falset. Va ser un any d’aprenentatges, tot i que havia estudiat biologia i va passar cinc anys en un centre de recerca en el departament de biologia enològica i després va fer un màster de viticultura i enologia. Perquè tenia ben clar que algun dia volia fer un vi amb raïm de casa seva, de la vinya del seu avi. El seu primer vi va ser La Partió 2021.

Explica Gemma Miró: “Som a Falset, al Priorat, i tenim una parcel·la que no arriba a una hectàrea, situada a la partició entre Falset, Marçà i Bellmunt del Priorat, amb sòls mixtos d’argila, sauló i llicorella, amb vinyes de quaranta-cinc anys envoltades de pins de les varietats carinyena, garnatxa negra i moscatell i elaborem les tres varietats per separat. És un lloc molt frescal, perquè la major part del dia hi toca l’ombra i això ens permet fer vins molt frescs. La meva idea sempre és treballar la vinya a consciència, en ecològic, tenir una bona matèria primera, un bon raïm, per buscar l’equilibri entre l’acidesa que dóna frescor i la maduresa del raïm. Fem vins complexos però frescos i lleugers. Treballem amb graduacions baixes, maceracions curtes, no volem emmascarar el vi, perquè hi volem trobar la fruita. La Partió és el vi amb què vaig començar i és fet amb la carinyena de casa, que és la meva varietat preferida. És una varietat difícil de treballar, perquè és molt reductiva, i a la vinya és molt sensible a les malalties. L’has de treballar bé. És una varietat que té molt de caràcter, un caràcter mediterrani de romer, de sotabosc, i sempre m’ha agradat cercar aquest caràcter sense emmascarar el vi amb fusta ni altres materials. Perquè la carinyena, si la saps treballar bé, és molt fina. És raïm sencer trepitjat amb els peus, amb una semicarbònica d’una setmana. Obrim, sagnem i set mesos de criança amb ciment. El resultat és una carinyena que s’identifica poc amb les típiques carinyenes del Priorat, perquè té 12 graus i és molt fresca i lleugera.”

Eloi Cedó.

Fato 2023, d’Eloi Cedó

Eloi Cedó és un enòleg nascut a Tivissa el 1982, però que fa quinze anys que viu a Mallorca. Es va fer conèixer amb el vi Chateau Paquita, un vi d’homenatge a la seva mare. Anomena el seu projecte Sistema Vinari. Vinifica al celler de Cati Ribot.

Explica: “Fato és la meva interpretació d’una illa com Mallorca. Són vuit parcel·les arrendades i jo sempre m’he basat molt en la filosofia xilena que la puresa es troba en la barreja. I el meu camí és barrejar vinyes i varietats, fermentar per separat, però al final ajuntar-ho tot. I aquesta barreja representaria Mallorca. El Fato porta raïm de quatre parcel·les majoritàriament de la varietat callet coplantada amb altres varietats, una vinya de fogoneu mallorquí, una de garnatxa peluda i una de mantonegro. Són vinyes velles en coplantació que jo treballo a Felanitx, que és on visc jo, i Porreres, i és la continuació del que va ser Chateau Paquita. I li vaig posar “Fato” perquè és una paraula molt de Tivissa, que pot ser menjar, droga, abundància… i em va semblar una bona manera de continuar l’herència del Chateau Paquita.”

“Fins ara, elaborava el vi amb una part de raïm sencer, tot i que això ens ho haurem de replantejar de resultes del canvi climàtic, perquè abans aportava l’expressió de la varietat, però ara a mi em sembla que la treu, per tant, haurem de reinterpretar la situació. I normalment és una fermentació amb gairebé el 100% del raïm sencer per separat totes les parcel·les, i sis mesos després, ajuntar-ho tot perquè es vagin coneixent, i tres mesos després, embotellar. La fermentació la faig amb inoxidable i la criança normalment amb fusta vella. I quan ho ajunto tot, passa a tines d’acer inoxidable.”

Núria Renom.

ADDA 2023, de Núria Renom

L’any 2021, la viticultora Núria Remon va comprar la masia Can Barceló, juntament amb la seva companya, Arola Tous-Galí, a Sant Martí Sarroca, tocant a Torrelles de Foix, i van començar un projecte vinícola i de vida. La finca té setze hectàrees, de les quals en treballen vuit de moment, que són majoritàriament de la varietat parellada, la que s’ha conreat tradicionalment en aquesta zona. La finca es troba a l’Alt Penedès, a 430 metres d’altura a exposició nord. Té una climatologia mediterrània amb influència continental.

“Aquest vi es fa a partir de tres vinyes de parellada situades al voltant de la casa. És la primera parellada que recollim i ho fem amb la família i els amics. Té 9’9 graus, aquest vi, tot i que cullo el raïm a l’octubre. La intenció és fer un vi molt senzill i molt fi, però amb caràcter. De la parellada es deia, i encara diu segons qui, que només serveix de farciment. Doncs no: nosaltres amb la parellada fem vins subtils, silents, fem vins del silenci. Per mi, dins de la senzillesa, aquesta varietat és la bellesa. És un vi vibrant, amb salinitat, de terra calcària. Són parellades entre quaranta anys i seixanta, que produeixen tres mil quilos per hectàrea, només. És un ancestral.

Anna Serra.

La Noia del Bosc, d’Anna Serra

Anna Serra impulsa, amb Toni Carbó, el celler de la Salada d’ençà de fa quinze anys. Del 2019 ençà, elabora dels seus propis vins al celler: un xarel·lo, un macabeu i un cupatge de 70% monestrell i, entre més, mandó i una mica de malvasia de sitges. Ens explica que la Noia del Bosc és el primer vi que va elaborar, un xarel·lo 100%. L’etiqueta és un dibuix que va fer ella quan era petita.

Explica: “Es diu la Noia del Bosc perquè jo vaig néixer en una masia al mig del bosc. La vinya de xarel·lo d’on surt aquest vi també es troba envoltada de bosc. És al Pla del Penedès. Es troba en sòl sorrenc, argilós-calcari. És un vi escumós ancestral brisat: el derrapo i el deixo macerar amb la pell durant tres dies. Premso i embotello a mil de densitat, que és just abans d’acabar de fermentar. Busco una bombolla fina, senzilla, elegant. I no en trec res ni hi afegeixo res. Miro que s’expressi tal com és.”

 

amb l'actuació del Duet Sharazan - Lloc: Ateneu Arenyenc

Els veïns de Palma i Eivissa han estat els primers del país a sortir el carrer per defensar el dret d’un habitatge digne i denunciar l’especulació immobiliària que afecta greument les Illes. Amb el lema “Acabem amb el negoci de l’habitatge”, col·lectius socials i ciutadans han sortit al carrer per exigir mesures valentes i efectives que posin fi a la crisi residencial.

A Palma, la manifestació ha començat al voltant de les 12.20 a la plaça d’Espanya i ha recorregut uns quants carrers cèntrics fins al passeig des Born. La convocatòria ha estat impulsada per entitats com ara el Sindicat d’Habitatge de Palma, el GOB, la PAH Mallorca, “Mallorca no es ven” i més col·lectius. Ha aplegat vora deu mil persones, segons l’organització, tot i que la policia espanyola ha calculat que eren tres mil cinc-centes, i la policia local, mil cinc-centes.

Durant la marxa s’han cridat proclames com ara “Ni gent sense casa, ni cases sense gent” i “Lloguer vacacional, fora de Mallorca”. També s’han pogut veure pancartes amb missatges com ara “La riquesa per a qui la produeix” i “Tenir una casa és un dret”.

Miquel Durán, portaveu del Sindicat d’Habitatge Palma, ha denunciat que “la llar ha deixat de ser un dret per a convertir-se en un objecte de mercat i especulació”. A més, ha fet una crida a “organitzar-se durant tot l’any per combatre aquest sistema que condemna la classe treballadora a destinar una part inassumible del seu salari al lloguer”.

Bel Abrams, portaveu de la PAH Mallorca, ha alertat que els desnonaments no deixen d’augmentar, sobretot en casos relacionats amb el lloguer. “Hi ha famílies senceres vivint en condicions de massificació perquè no troben alternatives accessibles”, ha afirmat.

Margalida Ramis, del GOB, ha assenyalat que la crisi de l’habitatge és profundament vinculada a la turistificació, que redueix l’oferta disponible i encareix els preus de manera desorbitada. Ha criticat les polítiques del govern de Marga Prohens, i l’acusa de fomentar la desregulació urbanística amb l’excusa de facilitar l’accés a l’habitatge.

Jacob Stringer: “Les classes altes han decidit que les nostres cases són un bon lloc per a invertir-hi”

Manifestació a Eivissa

A Eivissa, vora tres-centes persones (cent vint segons la policia espanyola) han respost a la convocatòria del Sindicat de Llogateres. La manifestació ha començat davant el Consell i ha acabat al Mercat Vell, entre crits com ara “Les claus amunt. Això és un atracament” i “La teva inversió és el nostre proper dictador”.

En el manifest, els impulsors han denunciat la situació insostenible que viu l’illa, on els preus de lloguer són astronòmics, les condicions abusives i moltes famílies s’han vist obligades a viure en caravanes o assentaments. Han criticat amb duresa les institucions per “propostes ridícules” com ara el programa “Lloguer segur”, i les han acusades de prioritzar la construcció davant la recuperació d’habitatge existent.

Tant a Palma com a Eivissa, les entitats convocants han presentat propostes clares: regular els preus del lloguer, prohibir el lloguer turístic, expropiar habitatges buits de grans tenidors, limitar la compra per a no residents, eliminar les empreses de desocupació i aturar els desnonaments sense alternativa residencial.

El Sindicat Professional de Policies Locals i Bombers (SPPLB) ha defensat la feina dels bombers forestals desplegats el 29 d’octubre al barranc de Torrent, durant la gota freda. El sindicat ha desmentit les afirmacions de l’ex-inspector en cap del Consorci Provincial de Bombers, José Miguel Basset, que va vincular la retirada dels efectius a les ganes de dinar.

Segons fonts del sindicat, la unitat de Bunyol va ser mobilitzada per vigilar el barranc de Torrent i, passades les 14.00, van deixar una autobomba fent seguiment mentre la resta de l’equip es desplaçava a un supermercat de Xiva per comprar menjar, amb la intenció de tornar immediatament i continuar la vigilància.

El tiquet de compra demostra aquesta voluntat: és registrat a les 14.23 i forma part de la documentació aportada com a prova del compromís dels bombers amb la tasca assignada. En la factura, s’observa que els bombers van comprar, entre més productes, aigua, barres de pa, formatge i truita de patates.

La factura dels bombers.

Amb aquesta resposta, el sindicat rebat directament les declaracions de Basset d’aquesta setmana en el marc de la comissió d’investigació sobre la gota freda a la Diputació de València. L’ex-responsable del Consorci, que s’ha jubilat fa poc, va afirmar que el cabal del barranc havia disminuït i que els efectius van interpretar que, com que era l’hora de dinar, podien marxar.

En la declaració, quant a la unitat que revisava el barranc, Basset digué que els tècnics van veure que el cabal no era preocupant. “Es traslladen a un altre punt de Xiva a mesurar i al cap d’una estona tornen al mateix punt de l’escala i informen que el nivell ha baixat.” “Són dos quarts de tres, instruccions”, diu que van dir. Van interpretar que volien dir que, com que el nivell havia baixat i era l’hora de dinar, els demanaven què hi feien, allí. Amb aquesta frase, l’ex-cap dels bombers atribueix als efectius mateixos la decisió de retirar-se. Fins ara, els bombers havien afirmat que van rebre l’ordre de retirar-se a les 15.00.

Tanmateix, el SPPLB insisteix que la retirada va ser ordenada des de la Central de Bombers del Consorci vora les 15.00, i que no saben qui la va ordenar concretament, però recorden que Basset era el màxim responsable operatiu aquell dia.

A més, el sindicat ha lamentat que no s’activessin tots els recursos disponibles aquell 29 d’octubre. Segons que expliquen, només es van mobilitzar entre tres unitats i quatre de les 28 disponibles, incloses les helitransportades. També critiquen que la retirada d’efectius es va fer de manera generalitzada, llevat d’aquelles unitats que intervenien en rescats actius.

Milers de persones han sortit als carrers d’arreu del país per reclamar un habitatge digne. Després de mesos de mobilitzacions i accions, com ara la defensa de la Casa Orsola a Barcelona, sindicats i col·lectius han convocat protestes a les principals ciutats. Les primeres concentracions han estat a Palma i Eivissa, on s’han fet sentir tota mena de reivindicacions. L’organització ha dit que unes 10.000 persones s’han mobilitzat a Palma.

Milers de persones es mobilitzen a Palma i Eivissa en defensa del dret a l’habitatge 

A les 18.00 ha estat el torn de Barcelona, que ha estat l’epicentre de les protestes a Catalunya. Desenes de milers de persones han arribat en columnes a la plaça d’Espanya i s’han concentrat a l’avinguda de Maria Cristina. El Sindicat de Llogateres ha aprofitat l’escenari per a fer una crida a la vaga de lloguers i reclamar mesures a l’administració, com ara una rebaixa del 50% dels preus. L’organització ha xifrat en 100.000 els manifestants, mentre que la Guàrdia Urbana ho ha rebaixat a 12.000.

Al País Valencià, milers de persones s’han fet sentir a Alacant, Castelló i València. A la capital, columnes carregades de gent han omplert el centre de reivindicacions a favor de l’habitatge digne. “València no està en venda”, ha estat un dels lemes. “Volem que la ciutat sigui per a qui l’habita”, ha dit l’organització, que ha estimat la participació entre 12.000 i 15.000 persones. Una xifra que la delegació del govern espanyol ha rebaixat fins a les 4.000.

Finalment, Andorra ha tancat la jornada de mobilitzacions amb una manifestació organitzada per la Coordinadora per un Habitatge Digne. Hi han participat centenars de persones. “Per un habitatge digne. Regulació dels lloguers, ja”, deia la pancarta principal. La portaveu Rebeca Bonache ha reclamat una regulació immediata. “Ens hem de treure la por i sortir al carrer, perquè és l’única manera de poder fer alguna cosa. A casa, esperant les pròrrogues, no aconseguim res”, ha dit.

La crisi de l’habitatge a Andorra: què es pot fer amb les competències d’un estat?

Podeu recuperar tota la informació del minut a minut a continuació.

El macrooperatiu encapçalat pels Mossos d’Esquadra contra la multireincidència a Barcelona, Badalona, l’Hospitalet, l’aeroport, el metro i la xarxa de bus s’ha tancat amb 105 detinguts, 60 investigats penalment i 330 denúncies administratives, segons que han informat els Mossos d’Esquadra.

El dispositiu s’emmarca en el nou pla Kanpai de la policia catalana per a caçar als lladres multireincidents. Un miler d’agents dels Mossos, la policia espanyola, els cossos de la Guàrdia Urbana d’aquests municipis i la policia portuària han fet intervencions simultànies durant vint-i-quatre hores, entre les 9.00 d’ahir i les 9.00 d’avui. Han intervingut tretze patinets i han recuperat una moto robada.

El dispositiu simultani va començar ahir amb actuacions a una cinquantena de punts. Una hora abans del començament de l’operació, es va fer un brífing a la comissaria de Sant Andreu de Barcelona on l’intendent Rafa Tello, cap de Seguretat Ciutadana de la Regió Policial Metropolitana de Barcelona, va exposar els objectius als agents dels serveis implicats.

Tello va indicar que el pla Kanpai pretén d’ocupar l’espai públic “per augmentar la prevenció i la reacció al carrer”. Va apuntar que les dades objectives no casen amb la percepció d’inseguretat que té la ciutadania i va insistir que cal revertir aquesta sensació. Alhora, va assenyalar que la nova estratègia contra la multireincidència vol fer la vida més difícil als delinqüents i evitar que sentin que poden actuar amb impunitat.

Segons els Mossos, un 80% de les detencions de multireincidents es produeixen en el moment en què actuen, i la resta tenen lloc després d’una investigació policíaca.

24 hores de controls i intervencions policíaques

Tello va recordar que el pla Kanpai –que vol dir “brindis” en japonès i es presenta com una evolució del pla Tremall– inclou més agents de paisà al carrer i incorpora efectius de les unitats BRIMO i ARRO a les tasques de seguretat ciutadana. Així, per exemple, s’han pogut veure efectius d’aquestes unitats participant en controls i identificacions a l’estació de metro de la Sagrera.

En aquest mateix sentit, el pla també intensifica la col·laboració entre cossos policíacs, especialment amb la policia espanyola, que és el cos que té les competències en matèria d’estrangeria a Catalunya. Els agents de la policia espanyola van estar presents en moltes de les accions que es van desplegar ahir arreu del territori, com ara els controls de patinets que s’han fet a la rambla Prim, a Sant Martí. Allà, dues patrulles dels Mossos i de la policia espanyola, amb el suport d’agents de paisà, van aturar i identificar unes quantes persones que circulaven amb aquest mitjà de transport, un dels més utilitzats pels multireincidents per escapolir-se després de cometre un robatori.

Coordinació des del CECOR

El dispositiu es va coordinar des d’un CECOR que es va instal·lar a la comissaria dels Mossos de Sant Martí. La sots-cap dels Mossos de Ciutat Vella, Patrícia Duran, es va encarregar de supervisar aquest centre de control. A banda els agents de la policia catalana, també seguien les tasques de control membres de la Guàrdia Urbana i de la policia espanyola.

“Disposem d’imatges de totes les pantalles de l’ajuntament i del transport públic i, en cas de detectar una incidència, tenim una ràpida visualització del que succeeix per poder donar una resposta ràpida i efectiva”, deia Duran.

Durant el vespre es van fer intervencions en locals conflictius on la policia té constància que hi ha presència de lladres multireincidents i també intervencions en zones de lleure nocturn.

Desplaçament dels multireincidents

A diferència del pla Tremall contra la multireincidència, que estava centrat en la ciutat de Barcelona i tenia versions a més indrets, el pla Kanpai “va més enllà de les fronteres” i no se centra només en Barcelona. Segons la policia catalana, aquesta decisió es va prendre després de detectar un desplaçament dels delinqüents multireincidents a municipis de l’entorn de la capital catalana a causa de l’augment de la pressió policíaca a la ciutat.

Tot i que en una primera fase han actuat a Barcelona, Badalona, l’Hospitalet i també a l’aeroport i la xarxa de metro, la previsió és que, a la llarga, el model pugui exportar-se a més punts del territori on aquesta tipologia delinqüencial també està arrelada.

A banda, el pla vol anar més enllà de l’actuació policíaca i presenta un abordatge transversal de la multireincidència, que inclou més sectors com ara el judicial, el de serveis socials i el de presons. L’any 2024, només a Barcelona, la policia va detenir 452 lladres multireincidents que acumulaven un total de 3.600 detencions per 9.114 fets.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha anunciat que el govern comença la desescalada en les limitacions d’aigua per culpa de la sequera, amb la fi de les restriccions als municipis que depenen del sistema Ter-Llobregat, on viuen vora sis milions de catalans.

En una conferència de premsa del pantà de Sau estant, Paneque ha dit que el Ter-Llobregat se situarà en prealerta una volta que els embassaments hagin superat el 64% de la capacitat. A més, el sistema del Baix Ter tornarà a la normalitat i el del Fluvià-Muga passarà d’excepcionalitat a alerta. Tot i la millora, les dessalinitzadores continuaran funcionant al 90% de la capacitat i es mantindran les inversions per a combatre la sequera.

La consellera Paneque ha explicat que s’aixequen les restriccions per a la immensa majoria de la població catalana després de 56 mesos amb la sequera “més gran dels últims 200 anys”. Fa unes setmanes, Jaén va reunir un comitè permanent de sequera que donava bones notícies sobre els nivells dels embassaments, però que encara quedava el sistema Ter-Llobregat per poder desescalar: “Avui sí que ja podem dir que efectivament aixequem les limitacions de l’ús d’aigua en els embassaments i en el sistema Ter-Llobregat”, ha dit.

La decisió s’adoptarà formalment en el consell executiu de dimarts i entrarà en vigor a mitjan abril, una volta es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Ara els municipis que depenen del Ter-Llobregat tenen uns embassaments amb una capacitat de 391 hm³, més del doble que fa un mes.

Això permetrà d’aixecar les limitacions en l’ús d’aigua tant en el reg agrícola com en els cabals ambientals i els usos urbans. “Des de principis de març, que els embassaments de les conques internes estaven al 31%, amb aquestes pluges acumulades, hem doblat aquesta capacitat d’embassament fins al 64% de capacitat, assolim nivells que no havíem vist des del desembre del 2021”, ha destacat Paneque.

Aquesta matinada s’ha mort, a vuitanta-set anys,  l’escriptor Josep Palàcios. Segons que ha confirmat a VilaWeb el seu amic i especialista en la seua obra, Salvador Ortells, feia unes quantes setmanes que la salut de l’escriptor havia fet una davallada important.

De caràcter molt reservat, Ortells ha dit de Palàcios que no hi havia solució de continuïtat entre la seua literatura i la seua vida. “La seua entrega a la literatura ha estat total i absoluta”, ha dit.

Josep Palàcios, retrat del gran escriptor ocult de la literatura universal

Palàcios va convertir la seua vida en literatura. Mai no donava per acabada una obra, sempre hi tornava. Un cas emblemàtic és AlfaBet, un sol títol per a moltes versions. Una d’elles, potser la més comercial, va obtenir el premi de la Crítica. Un altre cas paradigmàtic d’aquest reescriure sempre és Un nu, que va començar essent un poema i va acabar essent un llibre.

Sempre va viure de manera molt discreta a la casa de Sueca, allunyat de la vida social i sense voler concedir entrevistes. Joan Fuster, que era setze anys més gran que ell, el va nomenar hereu i marmessor. Era l’hereu moral i intel·lectual, però també l’hereu físic i l’encarregat que es complira tot allò que Fuster va deixar escrit al testament.

Un gust exquisit

Antoni Furió, amb qui va treballar en l’obra completa de Fuster, ha dit a VilaWeb que van estar treballant fins el març. Anit mateix, Furió encara el va visitar. Segons l’estudiós, l’obra de Palàcios va per davant de la seua vida. “El que realment li importava era la seua obra. És un escriptor, i després moltes coses més. Un bibliòfil, amb una magnífica biblioteca, traductor, editor, i va dissenyar un alfabet. Tenia un gust exquisit pel disseny tipogràfic. Era un home culte, de lletres per damunt de tot, i havia tornat a la seua condició d’escriptor en els últims anys.”

L’escriptor Manuel Baixauli, també de Sueca, que el va retratar en la novel·la L’home manuscrit, ha dit que es tracta de l’autor més exquisit i autoexigent de la literatura catalana. “Algú hauria de tenir vergonya que no se li haja concedit el Premi d’Honor de les Lletres Valencianes, ni el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes”, ha dit.

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana ha destacat que l’obra de Palàcios és “rigorosa, hermètica i molt mesurada”. La Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València ha destacat que va ser un editor i un escriptor amb una obra “molt extensa”. I Acció Cultural del País Valencià ha qualificat l’escriptor de Sueca com un “home discret que feia gran la nostra literatura i el país”.

La vetlla

La vetlla es farà aquesta vesprada de les 17.30 a les 20.30 en el tanatori Astruells de Sueca. El comiat es farà demà en una cerimònia íntima.

Els Mossos d’Esquadra han detingut el conductor d’una furgoneta que aquest matí ha xocat frontalment contra dos motoristes que han mort a causa del sinistre. L’home, de quaranta-sis anys, és arrestat per dos homicidis imprudents.

L’accident ha estat a la N-340 a Cervelló (Baix Llobregat), segons que ha informat el Servei Català de Trànsit. L’avís s’ha rebut a les 8.29 i l’accident ha estat al quilòmetre 1.231,4, al Coll de la Creu d’Ordal. Les víctimes són O.H.S., de quaranta-vuit anys i de Sant Feliu de Llobregat, i M.H.D., de quaranta-nou anys i de Sant Joan Despí. El conductor de la furgoneta ha resultat ferit lleu.

Amb aquestes dues víctimes, ja són quaranta-dues les persones que han perdut la vida a les carreteres de Catalunya d’ençà que va començar l’any, catorze de les quals eren motoristes.

Arran del sinistre, que ha obligat a tallar la via en tots dos sentits de la marxa, s’han activat sis patrulles dels Mossos d’Esquadra i tres unitats terrestres i l’helicòpter medicalitzat del Sistema d’Emergències Mèdiques. Les causes de l’accident encara s’investiguen i els Mossos han evitat d’oferir-ne més detalls.

Lloc: Plaça de l'Església

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha fet una protesta a l’estació de Sants de Barcelona a les 12.00 per denunciar el mal funcionament de Rodalia i la manca d’inversió de l’estat espanyol. Amb el lema “Independència! És l’única via”, l’entitat ha fet una crida als usuaris afectats pel servei ferroviari a reunir-se a les finestretes de reclamacions per presentar-hi queixes en massa i col·lapsar el sistema.

Joan Amorós: “El perill que veig en tot això de Rodalia és que la Generalitat acabarà essent l’ase dels cops”

L’ANC s’ha queixat del deteriorament sistemàtic del servei de RENFE i ADIF, i considera que la precarietat de Rodalia no és solament un problema de gestió, sinó una vulneració del dret d’una mobilitat digna. Aquesta mobilització forma part de la campanya que l’entitat va fer al gener per a visibilitzar les conseqüències de l’espoli fiscal i la manca d’inversió en infrastructures.

Els manifestants han omplert l’interior de l’estació, han desbordat els taulells de reclamacions i han visibilitzat el seu malestar amb cartells i pancartes. Alguns d’ells han ocupat el pont d’accés a les oficines d’Adif i han desplegat una pancarta gegant a la façana de l’estació, visible des de la plaça Països Catalans.

El president de l’ANC, Lluís Llach, ha posat veu a les reivindicacions dels assistents: “Patim un tracte discriminatori evident i estructural. Amb els impostos que paguem els catalans, tenim dret a un bon servei de transport públic!”, ha denunciat davant dels mitjans. Llach ha volgut agrair l’assistència als participants i ha subratllat la urgència de la independència: “Cada dia que Catalunya no és independent hi perdem en drets i benestar, és per això que ens cal amb urgència!”

Agents de la policia espanyola han desarticulat una organització criminal dedicada a introduir cocaïna en contenidors pel port de València, en una operació coordinada per Europol que ha permès de detenir vint persones i intervenir mil quilos de cocaïna.

En total, han detingut disset persones a l’estat espanyol, dues a Bèlgica i una a l’estat francès, i han fet onze escorcolls en què han intervingut, a més de la droga, moneders virtuals, dues armes de foc, vuit vehicles d’alta gamma, armes prohibides, 15.000 euros en efectiu i un camió.

L’organització comptava amb “homes aranya” dedicats a escalar per les piles de contenidors del port fins a arribar al que contenia la droga, per obrir-lo i portar-la al camió que l’havia de traslladar fins a un lloc segur, segons que han informat avui la policia.

3Cat fa una pas endavant tot invertint en innovació i tecnologia capdavanteres i es converteix en la primera empresa audiovisual del món a adquirir un sistema de càmeres robotitzades d’última generació.

El sistema s’anomena ARTIMO (acrònim de “art” i “motion” –”moviment”, en català–) i l’ha desenvolupat l’empresa canadenca Ross Video, una de les més importants del món en desenvolupament de tecnologia aplicada a la televisió. L’adquisició s’emmarca en el projecte del nou model d’informatius que 3Cat començarà a partir de la tardor. En un primer moment, s’adquiriran cinc robots de la marca canadenca.

Aquest sistema innovador de càmeres robotitzades –que permet de capturar imatges de gran qualitat– és dissenyat per a poder-se moure lliurement per qualsevol plató de realització, tot oferint una gran versatilitat d’angles i moviments de càmera i aportant solucions de realització més artístiques i creatives.

Segons 3Cat, mitjançant la integració de cinc robots, es millorarà significativament la qualitat d’emissió, i oferiran a l’audiència uns continguts visualment més atractius i tècnicament més sofisticats. L’anunci oficial del llançament s’ha fet a la prestigiosa fira tecnològica NAB Show de Las Vegas.

Lloc: Sala '1 d'octubre' del C.C.Calisay

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha signat avui una nova ordre executiva per a ajornar setanta-cinc dies més la prohibició de TikTok. L’objectiu és de guanyar temps per a tancar un acord amb la matriu xinesa de l’aplicació, ByteDance. La pròrroga arriba pocs dies abans que expiri el període de setanta-cinc dies que el mateix Trump havia concedit al gener. Aquella mesura era una derivada de la llei impulsada per l’anterior administració de Joe Biden, que prohibeix TikTok als Estats Units si no es ven abans del 19 de gener.

“El pacte necessita més treball per a garantir que s’obtenen totes les aprovacions necessàries”, ha escrit Trump a la xarxa Truth Social. També ha dit que confia a continuar negociant “de bona fe amb la Xina” i que ja s’han fet avenços considerables en la qüestió. Segons Trump, el govern xinès “no està gaire satisfet” amb els aranzels del 34% que els Estats Units començaran a aplicar el 10 d’abril, però defensa que són “necessaris per a un comerç just i equilibrat”. “Això demostra que els aranzels són l’eina econòmica més poderosa i molt important per a la nostra seguretat nacional. No volem que TikTok desaparegui. Esperem poder tancar l’acord amb TikTok i la Xina”, ha conclòs.

Washington exigeix que TikTok trenqui tota relació amb ByteDance perquè considera que representa una amenaça per a la seguretat nacional. Assegura que tenen por que les dades dels usuaris nord-americans acabin en mans del govern xinès. La companyia de comerç electrònic Amazon s’ha mostrat interessada a comprar TikTok. Tanmateix, tant ByteDance com TikTok insisteixen que no és viable vendre només la part nord-americana, perquè això destruiria la plataforma. Una altra empresa interessada és el gegant del programari Oracle, a qui ByteDance ja ha encarregat la gestió i protecció de les dades dels usuaris dels Estats Units.

Obra de Tarmo Thorström - Lloc: Sala Exposicions del C.C.Calisay

Dirigida per Hugh Hudson amb banda sonora de Vangelis, guanyadora d'1 Oscar - Lloc: Sala d'actes de l'Ateneu

L’advocada de la víctima de Dani Alves, Ester García, recorrerà contra la sentència absolutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) davant el Suprem espanyol.

“Ha sentit que tornava al lloc dels fets”: la defensa de la víctima d’Alves, molt decebuda amb la sentència

L’ex-futbolista havia estat condemnat a quatre anys i mig de presó per l’Audiència de Barcelona per haver violat una noia a la discoteca Sutton de Barcelona el desembre del 2022, però el tribunal ho va tombar en considerar que la versió de la víctima no s’havia contrastat prou amb més proves per sostenir la condemna.

L’advocada ha confirmat a l’agència Europa Press que està redactant el recurs i que el presentarà dilluns. Ja fa uns dies que la fiscalia va anunciar que també recorreria contra la sentència.

Avui mateix, Dani Alves ha recollit personalment el passaport a l’Audiència de Barcelona.