Aragonès, Mas i Montilla i l’esperança que el finançament singular arribi a bon port
Les trobades d’ex-presidents de la Generalitat sembla que ja s’hagin convertit en una tradició. Com quan ex-alumnes de BUP es retroben en una casa rural trenta anys després i repassen històries viscudes, alguns amb més ganes que uns altres. Fa una setmana, la PIMEC va reunir set presidents de la Generalitat en la cloenda dels cinquantenari. Avui, el Col·legi d’Economistes ha aconseguit de reunir-ne tres, Pere Aragonès, Artur Mas i José Montilla, que han valorat el futur de Catalunya segons el vessant econòmic. Tot plegat, acompanyats de Carles Puig, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya.
Jaume Menéndez, membre de la junta directiva del col·legi i vice-president de la Comissió d’Economia i Fiscalitat de Foment del Treball, ha destacat que tots tres havien viscut moments delicats. De Montilla, ha dit que li tocà viure la gran recessió de la crisi. De Mas, que va haver de conviure amb els anys de les retallades. I d’Aragonès, el confinament, la borrasca Filomena i el col·lapse del turisme. Però d’aquesta trobada, Menéndez esperava que posessin “llum a la foscor” –petita broma bo, que coincideix amb l’estrena de Crims a TV3– i que parlessin i discutissin sobre economia i finances.
Abans d’entrar en matèria, tots tres s’han sotmès a una ronda de preguntes de pre-escalfament a càrrec de la periodista Ariadna Belver. El lloc preferit per a descansar, el llibres que llegeixen, activitats per a relaxar-se, el plat català preferit… Aquí ja s’han fet paleses algunes discrepàncies. Si Montilla és partidari de descansar a casa, Mas ha respost que al mig de la mar, lluny de la costa. Aragonès ha optat per Pineda de Mar, i ha reconegut que fa bandera del seu poble sempre que pot. Parlant de menjar, més discrepàncies. Montilla, un ferm defensor dels caragols a la llauna; Mas, discrepant totalment, i Aragonès, uns fideus a la cassola amb una bona picada, si li toca cuinar a ell. I fins i tot hi ha hagut diferències quan els han preguntat pel film preferit. Aragonès ha respost El padrino, però Montilla li ha volgut deixar clar que és molt millor la segona part que la primera.
Els ex-presidents Pere Aragonès i José Montilla, en la taula rodona al Col·legi d’Economistes (fotografia: ACN / Nico Tomás). L’experiència dels presidents
Tot fent repàs dels mandats, Montilla ha assenyalat que el seu va estar marcat pel desplegament del mandat de l’estatut. Que es van aprovar més de seixanta lleis, que es va fer un esforç de contractació de funcionaris de diferents sectors, i que van tenir el poder de desplegar una política expansiva. Després ha dit que hi va haver una etapa diferent: gestionar la crisi econòmica, la caiguda dels ingressos de la Generalitat i els problemes amb el FLA. Mas ha dit que la seva etapa també fou intensa: “En lloc de desplegar, em va tocar replegar”. I ha dit que li tocà afrontar-ho amb l’atur disparat, l’euro amenaçat i amb polítiques d’austeritat. Aragonès ha volgut destacar que, durant el seu mandat, es va passar “d’una dinàmica de conflicte no gestionar amb l’estat a una dinàmica de negociació”, que es va recuperar la relació amb institucions europees i que es va impulsar el Pacte Nacional per la Indústria.
Quina és la situació econòmica?Sobre la situació econòmica actual, Mas ha dit que l’economia funciona i és molt exportadora. “És una economia que crea ocupació, tanta que les empreses no troben la gent que busquen ni els perfils professionals que cerquen”, ha dit. Tot i això, ha expressat preocupació sobre la preservació de l’estat del benestar al conjunt d’Europa. “Avui a Europa, noto unes actituds que em preocupen molt. No ens adonem del que hem arribat a crear i del que caldrà fer per preservar l’essència de tot això”, ha dit. “Hem de tenir present que això no és un regal, sinó que és una conquesta. No és el mateix una cosa que et ve donada que el que has conquerit. Això va al cor de les polítiques econòmiques europees”, ha afegit.
Aragonès ha assenyalat que el repte principal ha de ser créixer en competitivitat. Segons ell, si Europa pren les decisions correctes en l’actual conjuntura, Catalunya té moltes oportunitats. Ara bé, ha relatat un escenari gris: “Europa afronta els reptes més complexos dels últims cinquanta anys en el pitjor moment. Tenim governs febles, A Alemanya no hi haurà nou govern fins al juny. A França, hi ha una crisi que no és de govern, gairebé de règim, a l’estat espanyol no hi ha una majoria parlamentària sòlida”. Sobre estabilitat, ha dit considerat que tan sols se salva Itàlia, i que en absolut és el model que convé seguir.
Montilla s’han mostrat optimista sobre el futur: “Ser pessimista no serveix per a res. Fa que no tinguis predisposició a afrontar els problemes de l’economia catalana”. Segons ell, el problema principal és que els governs saben com afrontar els reptes, però que falla el “com fer-ho” per no perdre les eleccions. “Aquest és el gran drama de la política. Tothom està d’acord a descarbonitzar l’economia i desplegar les renovables. Però depèn d’on es posi el molí, hi haurà gent en contra”, ha assenyalat a tall d’exemple. Montilla ha estat l’únic president que s’ha atrevit a parlar del pressupost fracassat del president Salvador Illa i ha dit que són qüestions que “convé a la gent”. “Cal mirar al futur per mirar les coses amb les incerteses. En economia, cal pensar en els drets i deures”, ha assenyalat.
José Montilla, al Col·legi d’Economistes de Catalunya (fotografia: ACN / Nico Tomás). Sistema de finançament
Preguntats pel sistema actual de finançament, el president Aragonès ha aprofitar per a defensar l’acord de finançament singular pactat amb el PSOE i ha dit que ara hi ha una correlació de forces que permet de configurar una conjuntura que “ens ha de permetre fer un gran salt endavant”. “Hi ha un acord polític. Per primera vegada, el partit que govern l’estat ha acceptat un model en què la Generalitat recapti els impostos”, ha dit. “Hi ha uns compromisos que assumeix el president de la Generalitat i aquest és un any en què caldrà desplegar aquest acord. Una conjuntura que costarà que es torni a repetir”, ha dit.
El president Montilla també ha abraçat l’acord del finançament singular que ha defensat Aragonès. Ha destacat que la reforma del finançament mai no va ser una prioritat de l’ex-president espanyol Mariano Rajoy, i que ara cal posar fil a l’agulla de l’acord que va sorgir entre ERC i el PSOE. “Hi ha una oportunitat única i estaria bé que les formacions polítiques catalanes puguin anar de bracet”.
Segons Mas, que l’acord del finançament surti bé “és gairebé tan difícil com el referèndum d’autodeterminació”. Però ha dit que ara mateix hi ha una porta oberta a l’esperança i que hi ha dos factors clau: “Que el PSOE s’ho cregui de debò, que no sigui una postura perquè hem d’anar passant els dies. I que es faci pinya entre les forces polítiques catalanes”. I n’ha assenyalat tres de concrets: “ERC, PSC i Junts. “Si aquestes tres forces demostren cintura, sintonia i prou autonomia per, juntes defensar això com un tema català, aquesta petita porta cap a l’esperança potser no fora tan petita. Si fos així, seria un avenç en termes d’autogovern”, ha dit.
Mas, segons que ha dit, parteix d’una experiència dolenta en autogovern i autonomia financera. “La Generalitat es va quedar sense cap marge de maniobra per trucar a cap porta. Només podíem tocar la del govern espanyol de torn. I què va fer? Idear els programes i les seves condicions. O les complies, o d’allà no rajava res. L’autonomia va quedar absolutament enterrada”. A partir d’aquesta consideració, ha destacat: “És evident que sense autonomia financera no hi ha autonomia política ni cap mena d’autonomia”. Segons ell, a Catalunya hi ha sentiment d’autogovernança: “Si volem això, hem de tenir l’autonomia financera”, ha insistit.
Artur Mas, al Col·legi d’Economistes de Catalunya (fotografia: ACN / Nico Tomás). Més diners públics en l’habitatge i infrastuctures
El tercer gran bloc que han tractat l’habitatge. I segons Montilla, el problema se soluciona amb habitatges. ”S’han de fer habitatges i hi ha d’haver una política de sòl. Creant sòl, construint habitatge públic”, ha assenyalat. També ha clamat per simplificar les polítiques que impliquen fabricar sòl i construir habitatge, que considera que és una carrera d’obstacles.
“Hi ha alguna política d’interès públic o de prioritat pública que no comporti despesa pública? Quan hem volgut garantir sanitat universal, hi hem hagut de posar diners. Quan hem volgut garantir educació gratuïta, hi hem posat diners. Quan hem hagut de garantir atenció a la dependència, hi hem posat diners públics. Algú es pensa que l’habitatge, sent política d’interès, ho solucionarà el mercat? El mercat, per moltes lleis imposicions, no ho resoldrà”, ha considerat el president Mas. Segons ell, l’habitatge és una gran preocupació, però no pas per a tothom, i que l’administració cal que controli el sòl. “Si s’aconsegueix generar sol, es pot concertar una activitat entre públics i privats sempre que els públics aportin això sense voler especular”, ha apuntat Mas.
Aragonès ha destacat que hi ha hagut un augment de la població, que la demanda d’habitatge residencial no està coberta i que hi ha grans ciutats en què els usos d’habitatge no són residencials. “L’ús prioritari és per viure-hi. Cal que quedi clara que aquesta és la prioritat”, ha dit.
El darrer gran bloc que s’ha tractat ha estat infrastuctures. Mas ha considerat que calen recursos, també públics, i ha apel·lat el govern espanyol perquè compleixi el que recull l’estatut d’autonomia: “Que l’estat es compromet a invertir a cat en infrastructures l’equivalent de què aporta l’economia catalana al conjunt de l’economia espanyola”.
Aragonès ha fet palès que aquests darrers anys encara s’ha hagut debatallar per tenir pagaments endarrerits del 2008. Hi ha destacat que hi ha dos àmbits claus: la mobilitat interior, amb una posta clara per al transport públic i el traspàs de rodalia, però que també cal tenir una visió de la mobilitat de cara enfora i que cal cooperació política. Montilla ha destacat que el país ha fet un gran esforç d’infrastructures, però, segons ell, encara hi ha una feina pendent: l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, que diu que gha de servir per perquè “l’economia estigui a l’altura que volem que sigui”.
El president Pere Aragonès, al Col·legi d’Economistes de Catalunya (fotografia: ACN / Nico Tomás).