La portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, ha confirmat que els aranzels anunciats pel president dels Estats Units, Donald Trump, contra les importacions de Mèxic, el Canadà i la Xina entraran en vigor demà. “El president implementarà demà aranzels del 25% sobre Mèxic, aranzels del 25% sobre el Canadà i un aranzel del 10% sobre la Xina pel fentanil il·legal que han obtingut i permès de distribuir al nostre país, que ha matat desenes de milions de nord-americans”, ha dit en compareixença de premsa.

La portaveu de la Casa Blanca ha afegit que el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, “hauria de parlar primer” amb el president dels Estats Units, Donald Trump, abans de deixar anar “comentaris extravagants” als mitjans de comunicació. “Tant el Canadà com Mèxic han permès una invasió sense precedents de fentanil il·legal que mata ciutadans nord-americans i també immigrants il·legals al nostre país”, ha dit Leavitt, que ha afegit que Trump respondria als comentaris de Trudeau “en el moment oportú”.

Preguntada per un possible efecte negatiu dels aranzels a l’economia nord-americana, la portaveu ha assegurat que si en algun moment el president s’havia de revertir la mesura seria ell qui prendria la decisió. “A partir de demà, aquests aranzels seran vigents”, ha dit. El primer ministre Trudeau havia reiterat que, si finalment els EUA imposaven aranzels del 25% a les importacions, hi hauria una resposta “decidida” i “contundent”, però “raonable” del Canadà.

Sense cap mena de dubte, el protagonisme de la setmana se l’ha endut l’empresa xinesa d’intel·ligència artificial DeepSeek, que ha demostrat que el rendiment de la seva IA superava totes les expectatives després d’haver igualat i, fins i tot, millorat competidors molt més grans, com ChatGPT, d’OpenAI, però sobretot, havent utilitzat i aplicat un pressupost molt menor. Però han passat moltes més coses i d’una importància de primera línia. Per exemple, la negativa del president de la Reserva Federal americana, Jerome Powell, a baixar els tipus d’interès, com li exigia Donald Trump. O l’estancament en el quart trimestre a l’economia de la zona euro, amb creixement zero. O la baixada dels tipus del BCE, que es distancia més dels americans. O els preus al consum, que es resisteixen a baixar, malgrat què digui el BCE. O el creixement de l’economia espanyola, del 3,5% anual en el quart trimestre, superant quatre vegades el 0,9% anual registrat a la zona euro. O el fort creixement també de l’economia nord-americana, amb un 2,8% en tot l’any 2024, cosa que obre una escletxa important amb Europa pensant en aquest 2025.

Comencem pel pas important, la quarta baixada consecutiva dels tipus d’interès de referència del BCE, que passen del 3% al 2,75%. No ha estat cap sorpresa, però significa allunyar-se una mica més del tipus central dels EUA, la qual cosa és una invitació a vendre uns euros, més mal remunerats, en canvi d’uns dòlars amb un interès més alt. La diferència que hi ha avui entre la taxa de les dues monedes és d’1,75 punts percentuals, i ja comença a ser important. La resposta no s’ha fet esperar en el mercat de divises, i l’euro perdia avui un -0,13% davant el bitllet verd.

Però l’evolució de l’euro no és el principal maldecap que té ara la presidenta del BCE, Christine Lagarde, que ahir va tornar a deixar la porta oberta a ulteriors retallades. “Encara som en territori restrictiu, per la qual cosa no hem discutit quan deixarem de reduir els tipus”, va apuntar. I va afegir: “El procés de desinflació va ben encaminat, i tant les projeccions com els indicadors que fem servir habitualment apunten a la consecució de l’objectiu d’estabilitat de preus del 2% en el 2025.”

No obstant això, Lagarde va voler insistir, com a advertiment, que encara no havien arribat a la meta. I ho va explicitar. “La inflació interna continua essent alta, principalment perquè els salaris i els preus en uns certs sectors encara es van ajustant a l’augment inflacionari anterior amb un retard substancial. Però sembla que el creixement dels salaris es va moderant com s’esperava…”, va dir.

El cas és que fins dilluns no sabrem quin és l’avanç de la inflació del gener a la zona euro, en conjunt. Sí que sabem que a Espanya l’IPC ha pujat dues dècimes, fins al 3%; que a França s’ha mantingut en l’1,8% i a Alemanya també ha quedat igual, en el 2,8%.

De totes maneres, la inflació, de moment i pel que diu, tampoc sembla que sigui el seu gran maldecap. Sí que ho és, en canvi, la marxa de l’economia, sobretot en els pesos pesants de la zona euro. Em va sorprendre la seva negació de la cruesa de les xifres, quan va considerar explícitament que l’economia europea estava en “recuperació, no en estagflació” (inflació alta amb baix creixement econòmic), malgrat que el darrer PIB trimestral a Alemanya ha baixat d’un 0,2%, a França, d’un 0,1% i a Itàlia ha estat del 0%. Tot un panorama, amb el ja esmentat 0% de tota la zona euro. No sé si li remou la consciència per haver allargat massa temps els tipus alts, però sembla clar que els ha de continuar baixant, malgrat alguns preus que no acaben de baixar com voldria.

L’any 2024 ha estat un any de patiment a molts països, com ho demostren els seus creixements anuals de l’activitat. A Alemanya, ha estat d’un -0,2%; a França, d’un 0,7% i a Itàlia, d’un 0,5%. I, el 0,9% assolit per la zona euro en conjunt és gràcies al 3,2% que ha crescut l’economia espanyola, la quarta en pes dins l’activitat europea. No sembla que l’aportació relativa al total de la zona dels quatre països durant l’any es pugui qualificar de normal.

Sí que és veritat que el gener podria haver representat una inflexió incipient en aquest panorama tan desolador. Segons l’avanç del gener de l’índex dels directors de compres (PMI), hi ha indicis de millora en l’economia més gran de la zona euro, perquè l’activitat empresarial a Alemanya s’ha estabilitzat el primer mes de l’any, cosa que posa fi a una seqüència de sis mesos de declivi. França ha continuat registrant una contracció econòmica, però el ritme de reducció s’ha atenuat, fins a ser el més feble d’ençà del setembre del 2024. La resta de la zona euro va continuar produint més bons resultats que no pas les dues economies principals, la qual cosa indica una nova expansió modesta de l’activitat total. Veurem si l’indicador definitiu continua apuntant en el mateix sentit positiu.

I queda el factor Trump. Els seus deliris ja comencen a causar problemes i contradiccions dins els EUA mateix, amb les deportacions i les retallades de fons a alguns col·lectius (i la retirada posterior del decret), quan fa tot just uns dies que és al capdavant del país. En economia no hi ha entrat, encara, però tal com apuntava ahir Lagarde, sobre les amenaces que planen pel programa d’aranzels que pretén d’implementar, “els seus efectes encara s’han de veure, per la complexitat de moviments econòmics que poden desencadenar”. De moment, l’enuig que deu tenir amb el president de la FED, Jerome Powell, deu ser monumental, perquè ha mantingut la seva política monetària prudent, en lloc de doblegar-se als desitjos de Trump, que són els d’abaixar el preu del diner tan ràpidament com sigui possible. Ho va prometre mantes vegades durant la campanya. Veurem si hi ha conseqüències.

I, finalment, en termes d’afectació més propers a nosaltres, tenim la marxa de l’euríbor. Val a dir que la mitjana del gener ha trencat amb nou mesos de baixades consecutives, però deixa la bona notícia que encara abaratirà les hipoteques. Avui és la darrera jornada del mes i l’indicador, al qual fan referència la majoria d’hipoteques a l’estat espanyol, acaba el gener en el 2,526% de mitjana, malgrat haver baixat avui fins a un 2,519%. Amb aquestes dades, els canvis en la quota de les hipoteques, ara com ara, continuaran essent a favor de l’hipotecat, perquè aquest primer mes del 2025 es compara amb el 3,6092% del gener del 2024. I això significa més d’un punt percentual de baixada.

 

El calendari de capellans amb fotografies de joves sacerdots és un objecte de record representatiu de Roma, i se’n venen milers cada any. El “Calendari romà” ja va ser objecte de polèmica l’any passat, quan van reconèixer que la majoria dels models no eren pas capellans reals. Ara la polèmica ha sortit pel tarannà ideològic del calendari.

L’escriptor i periodista Marc Cerrudo ha explicat a les xarxes socials que va comprar-ne un exemplar, que incloïa el català, i la seva sorpresa va ser trobar-hi un recordatori dels cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco, amb un text ple de lloances: “Vaig tenir la fantàstica idea a Roma de comprar el calendari aquest de sacerdots presumptament guapos”, explica. “Resulta que dins del calendari hi ha un text lloant Franco.”

En el text es pot llegir, entre més fragments: “Recordem la figura exemplar d’un governant recte” i “defensor exemplar de l’Església i la Religió, va deixar l’Estat en condicions sòlides i millors que quan el va trobar”.

Vaig tenir la fantàstica idea a Roma de comprar el calendari aquest de sacerdots presumptament guapos. Com a regal divertit i tal de jijijeje, ja sabeu.

Resulta que a dins del calendari hi ha un text lloant a Franco. Lloant molt fort a Franco. I traduït al català. Tremendu. pic.twitter.com/RO8diezbgs

— Un Marc Cerrudo (@nonantlemarc) January 29, 2025

El policia espanyol Iván Racaj, que fou condemnat el 2022 a un any de presó per haver agredit el fotoperiodista Jordi Borràs al crit de “viva Franco”, ha estat nomenat ara nou vice-president de Vox a Ceuta, tal com ha avançat El Diario.

Racaj era militant de Vox d’ençà del 2016, i es trobava vinculat a la secció de la formació d’extrema dreta a Ceuta d’ençà de l’abril de l’any passat, pel cap baix. Aleshores va fer una xerrada a la seu local de la formació sobre “l’estratègia del Marroc per a controlar les comunitats islàmiques a Espanya”.

En una entrevista a VilaWeb, Borràs va explicar que, sortint de la presentació de la Crida Nacional per la República, que es feia a l’Ateneu Barcelonès, havia estat increpat per un home a l’altura del carrer de Capellades al crit de “¡Viva España!”. Inicialment no en va fer cabal, però després se li va plantar davant i li va tornar a cridar “¡Viva España i viva Franco!” i li va clavar uns quants cops de puny que el van tombar a terra. En el moment del primer cop estaven sols, però de seguida van arribar més vianants, que el van voler retenir; tot seguit, els va mostrar una placa i els va dir que era policia. Després d’això, se’n va anar corrents. Mentre fugia, va perdre una navalla.

Arran dels cops, el policia va trencar el nas a Borràs. També li va fer mal a les costelles i les cervicals. Mesos més tard, la Directa va revelar que en el moment de l’agressió l’inspector era un comandament de la Brigada Provincial d’Informació adscrit a la Prefectura Superior de Policia de Catalunya, i que treballava en l’àmbit d’informació relacionat amb l’extremisme gihadista a les oficines de la Brigada d’Informació a Barcelona, al barri de la Verneda.

També va transcendir que Racaj s’enfrontava a un altre cas, aquesta vegada per haver agredit presumptament dos manifestants l’11 de setembre de 2021 al centre de Barcelona.

Obres fotogràfiques de Josep Lluís Escudero - Lloc: Sala Exposicions del C.C.Calisay

Ara que els dies es van allargant de mica en mica, molta gent espera el canvi a l’horari d’estiu. Més hores de sol després de la feina, més temps per a fer activitats a l’aire lliure i, per molts, una sensació que el dia s’allarga i és més aprofitable. Però quan canviarem l’hora, enguany?

Haurem de canviar l’hora la matinada del 29 de març al diumenge 30, quan a les dues passaran a ser les tres. Aquest horari es mantindrà fins el 26 d’octubre. 

Què implica, l’horari d’estiu?

L’efecte més clar d’aquest canvi és que es farà de dia i, per tant, de nit, una hora més tard. A part de més hores de llum a la tarda, s’hi associen uns altres beneficis. Per exemple, un impacte positiu al lleure, el turisme i la restauració.

Serà l’últim canvi d’hora?

Aquest canvi d’horari s’aplica a tots els països de la Unió Europea, en compliment d’una directiva que afecta tots els estats membres. Tanmateix, les discrepàncies que hi havia sobre aquest afer van dur la Comissió Europea a fer una consulta pública no vinculant l’estiu del 2018 per a saber què en pensaven, els ciutadans, les parts interessades i els estats.

Els resultats van ser prou clars. Dels 4,6 milions de respostes, el 84% dels enquestats volia eliminar el canvi d’hora, i una àmplia majoria, el 64%, volia tenir permanentment l’horari d’estiu. Es va aprovar el canvi, però el març del 2019, el Parlament Europeu va votar d’ajornar la resolució definitiva.

El canvi horari espanyol, un cas únic al món que prové del nazisme

Més enllà d’Europa, qui ja ha fet passos per a posar fi a aquesta modificació horària són els Estats Units. Una setmana després d’haver canviat l’hora, van proposar de fer desaparèixer aquesta normativa. El senat va aprovar per unanimitat de suprimir el canvi d’hora i tenir tot l’any l’horari d’estiu.

Marco Rubio, el senador republicà que va impulsar el projecte de llei, diu que és una de les qüestions que té més consens i creu que, amb aquesta mesura, es permet a la població de passar més temps a l’aire lliure a l’horabaixa. De totes maneres, la normativa preveu que els territoris que fins ara no canviaven d’horari, com ara Hawaii i bona part d’Arizona, continuïn igual i mantinguin el d’hivern tot l’any.

I nosaltres, tindrem l’horari d’estiu o el d’hivern?

Si finalment s’elimina el canvi, no és clar quin horari prevaldrà, si el d’estiu o el d’hivern. A l’estat espanyol es va crear una comissió d’experts que s’havia d’encarregar de decidir-ho, però encara no ha arribat a cap acord concloent.

Hi ha opinions diverses sobre quina és la millor opció, però segons el baròmetre del CIS del mes d’abril de 2022, un 65,6% dels enquestats volia posar fi al canvi horari i gairebé un 71% volia mantenir el d’estiu.

Per una altra banda, hi ha sectors que opten per l’horari d’hivern, que evitaria que durant els mesos de fred hi hagués zones en què no es fes de dia fins a les nou o les deu del matí, cosa que voldria dir començar la jornada laboral o entrar a l’escola a les fosques. La iniciativa ciutadana Reforma Horària defensa, en el dictamen del Consell Assessor per a la Reforma Horària, que s’ha de mantenir el mateix horari tot l’any i que ha de ser el d’hivern.

El motiu principal és que la llum al matí és un sincronitzador important i, amb aquest horari, l’activitat de la gent s’ajusta més a les hores de sol. “La llum al matí afavoreix la sincronització del rellotge circadiari, millora l’humor i ajuda a avançar la son. En cas contrari, la manca de llum al matí afavoreix que s’endarrereixin els ritmes circadiaris. Aquest endarreriment en un país d’horaris ja tardans, com el nostre, encara originaria tendència a allargar-los més”, diu el text.

La plataforma, que treballa per impulsar canvis horaris que permetin de gaudir de més llibertat en la gestió del temps, també diu que un canvi d’horari altera el rellotge intern. Alerten que, encara que el canvi sigui tan sols d’una hora, el cos triga uns quants dies a resincronitzar-se. Aquests efectes sobre el sistema circadiari afecten més la gent gran i els infants, atès que tenen un rellotge intern menys flexible.

amb Zenon Tomàs, Eva Giménez i Noèlia Pastor - Lloc: Sala d'actes de l'Ateneu

La neteja i el desenrunament de l’edifici incendiat del barri valencià del Campanar fa prop d’un any, el 22 de febrer de 2024, que va deixar deu morts i centenars de famílies sense llar, ha acabat després de cinc mesos.

El 2 de setembre van començar oficialment les tasques de desenrunament de l’edifici, ubicat al número 2 del carrer del poeta Rafael Alberti de València, compost per dues torres amb centre trenta-vuit habitatges, com a pas previ a la futura reconstrucció de l’immoble, atès que no hi havia danys a l’estructura que impedissin de rehabilitar-ho.

Es preveia que els treballs de desenrunament duressin quatre mesos, encara que ja van avisar que finalment seria gairebé un mes més, amb un cost d’un milió i mig d’euros assumit per les companyies asseguradores, igual que el de la redacció del projecte de reconstrucció.

Cinc mesos per retirar milers de tones

L’empresa Giticsa ha estat l’encarregada de retirar els enderrocs dels habitatges, la zona comuna de jardins i piscina, on s’acumulaven milers de tones de paviments, fusteria metàl·lica, vidres de finestres i balcons, cabines d’ascensors i restes de la façana ventilada, i de netejar la llana de roca adherida a la façana. Els primers dies de treball es van dedicar a la descàrrega i aplec de materials, equips i contenidors, i a la col·locació de la tanca perimetral i de les mesures de seguretat. Després va començar el desenrunament pròpiament dit dels habitatges i la zona comuna i la piscina.

Les tasques van avançar a bon ritme i el 13 de setembre, tot just onze dies després d’haver-se iniciat, ja havia acabat la neteja de la façana gràcies a l’ús d’hidronetejadores industrials i el desenrunament dels habitatges de la primera planta. Amb el pas dels dies, les plantes anaven quedant netes i totalment buides i diàfanes de baix a dalt i es van aclarir també els jardins i les zones comunes fins a acabar avui la neteja de tot l’edifici.

Camí a la reconstrucció

El despatx d’arquitectura Arqueha -que va dissenyar la torre Ikon de València, obra pòstuma de Ricard Bofill- redacta el projecte de reconstrucció de la finca, amb un termini de set mesos per proposar en què es canviarà sobretot la façana, perquè no recordi la tragèdia, i que a a més ha estat votada pels veïns entre els esbossos que se’ls han exposat. Amb el projecte definitiu, és previst un concurs per adjudicar les obres a una empresa constructora, que disposarà d’entre dotze mesos i divuit per executar la reconstrucció de l’edifici, segons les estimacions que s’estudien en aquests moments.

D’aquesta manera, si es compleixen els càlculs dels propietaris, a final del 2026 o el 2027 podrien tornar a l’edifici els ocupants que el van abandonar la tarda del 22 de febrer.

La magistrada titular del jutjat de primera instància i instrucció 3 de Catarroja assumirà la investigació sobre la gestió de la gota freda i centralitzarà les denúncies i querelles que s’han fet en els diferents jutjats de la demarcació. Així, la jutgessa ha demanat de practicar noves diligències d’investigació.

Entre més, ha reclamat al Ministeri per a la Transició Ecològica espanyol informació sobre l’estat de les preses i les lleres, així com l’organigrama directiu i tècnic de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Per a la seva banda, també ha demanat a la Conselleria d’Emergències i Interior que comuniqui qui va prendre la decisió d’emetre l’SMS d’alerta a la població el 28 d’octubre, i també vol saber quina era la informació que tenia Emergències en cada moment, si aquesta procedia d’altres òrgans o administracions i si es van adoptar altres mesures preventives.

Aquest jutjat va obrir inicialment una investigació per les setanta-cinc morts que hi va haver en el seu partit judicial. Avui, la fiscalia ha anunciat que serà aquest jutjat el que centralitzarà ara les diligències que hi ha en diferents òrgans judicials de la demarcació.  L’acord obeeix al fet que aquesta instància judicial té les diligències obertes més antigues i les més nombroses relacionades amb la gota freda.

Junt amb aquesta decisió, des de la fiscalia s’ha acordat de formar un equip integrat per un total de cinc fiscals i que inclou especialistes en medi ambient, anticorrupció i penal, per a proporcionar una “resposta coordinada” en aquest assumpte i treballar “en col·laboració” amb el jutjat de Catarroja.

Són vàries les denúncies i querelles interposades en diferents òrgans judicials valencians per la gestió de la gota freda. Precisament aquesta mateixa setmana més d’un centenar d’afectats per la gota freda de l’Associació de Damnificats Horta Sud de València han presentat una querella contra cinc membres del Consell i contra el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo, per a depurar les seves responsabilitats davant de “la inacció” en l’exercici de les seves funcions davant de la catàstrofe.

Karla Sofía Gascón és un dels noms de moda del cinema. La intèrpret trans madrilenya protagonitza Emília Pérez, un dels films més aclamats de la temporada que opta a tretze premis Oscar i ja ha guanyat quatre premis en els Globus d’Or. Ara bé, aquestes darreres hores la seva imatge pública ha rebut un sotrac important, perquè han sortit a la llum uns quants piulets seus catalanòfobs i contra l’independentisme. Aquestes publicacions són plenes d’insults i altres expressions barroeres i plenes d’odi.

L’Oscar no crec que el guanyi, però algú podria atorgar-li un premi a la catalanofòbia. pic.twitter.com/kUIpzOw33N

— Àlex (@alexsnclmnt) January 31, 2025

Ràpidament, la xarxa s’ha omplert de crítiques contra l’actriu, que ha tancat el compte de X per evitar que les publicacions puguin ser llegides fàcilment.

Forçada a disculpar-se per publicacions racistes

Aquest no és l’únic cop que ha rebut la reputació de Karla Sofía Gascón aquests darrers dies. Aquest matí, ja s’ha vist forçada a disculpar-se per uns quants piulets racistes, islamòfobs i contra la diversitat que també havia publicat a X.

Netflix, companyia que ha produït Emília Pérez, ha publicat un comunicat en què la intèrpret reconeix que aquests missatges han pogut fer mal a moltes persones: “Conec molt bé aquest sofriment i em sap profundament greu haver causat dolor. Tota la meva vida he lluitat per un món millor. Crec que la llum sempre triomfarà sobre la foscor”, diu el missatge.

L’allau de crítiques que ha rebut aquestes darreres hores compliquen molt la candidatura de l’actriu als Oscar, en què està nominada com a millor actriu protagonista. Abans d’això, ja va rebre crítiques per haver acusat la brasilera Fernanda Torres, rival en la lluita per l’Oscar, i el seu equip d’haver iniciat una campanya de desprestigi contra ella.

En cas de victòria, es convertirà en la primera actriu trans a guanyar una estatueta atorgada per l’acadèmia del cinema dels Estats Units.

Gairebé cent periodistes i activistes van ser espiats per WhatsApp per un programari de l’empresa Paragon Solutions, un fabricant israelià de programari de pirateria informàtica, segons ha reconegut avui Meta a Reuters.

“WhatsApp ha interromput una campanya de programari espia de Paragon dirigida contra uns quants usuaris, inclosos periodistes i membres de la societat civil. Ens hem posat directament en contacte amb persones que creiem que estaven afectades. Aquest és l’últim exemple de per què les empreses de programari espia han de ser responsables de les seves accions il·legals. WhatsApp continuarà protegint la capacitat de la gent de comunicar-se en privat”, ha explicat un portaveu de la companyia. En canvi, Paragon Solutions s’ha negat a fer declaracions.

Els periodistes i membres de la societat civil són alertats d’una possible intrusió en els seus dispositius, i Meta, propietària de WhatsApp, admet que tenia “alta confiança” en el fet que usuaris en qüestió havien estat atacats i “possiblement compromesos”. De fet, un responsable de WhatsApp ho ha xifrat en noranta usuaris.

WhatsApp va dir que creia que l’anomenat vector, o el mitjà s’infectava l’usuari, era a través d’un fitxer PDF maliciós que s’enviava a persones que s’afegeixen als xats de grup.  El responsable es va negar a detallar quins eren els objectius concrets o en quina zona geogràfica es troben. La companya ha assegurat que ja es van interrompre els intents de pirateria el desembre i que estudien accions legals contra Paragon Solutions, i ha assegurat que la policia i  “socis de la indústria” han estat informats, sense entrar en més detalls o explicar quant de temps podrien haver estat amenaçats els objectius.

Els usuaris d’internet fan servir habitualment sigles en anglès en les seves interaccions. Ara el compte de la Incorrecta ha fet una crida a catalanitzar les més comunes en un pas per a normalitzar la llengua. “Els catalanoparlants necessitàvem aquests equivalents amb urgència! Quin és el teu preferit?”, es demanen, i posen uns quants exemples, com ara, substituir ‘OMG’ (“oh my god”) per ‘MFC’ (“me’n faig creus)”; ‘WTF’ (“what the fuck”) per ‘PQC’ (“però què carai/collons”) o ‘LOL’ (“laughing out loud”) per ‘QFDR’ (“quin fart de riure”).

 

View this post on Instagram

 

A post shared by La incorrecta® (@somlaincorrecta)

La idea d’aquesta iniciativa, tal com explica la mateixa Incorrecta, és un piulet de l’usuari @esquenadret, que explicava que la seva filla feia servir ‘MFC’ (“me’n faig creus”) en compte de’ OMG’.

La meu filla per comptes d'escriure OMG als xats amb les amigues, escriu MFC (me'n faig creus). És la millor

— Albert (@esquenadret) January 16, 2025

Entre les respostes que hi ha hagut a aquesta campanya curiosa hi ha ‘PDC’ (“pendent de confirmar”), ‘PLC’ (“per llogar-hi cadires”), ‘PLTI’ (“per a la teva informació”) o ‘QG’ (“quin goig”).

No li diguis “xurri”, digues-li “carquinyoli”: la Incorrecta torna amb ‘Catalanament’

Una dona de Badalona ha denunciat públicament que va ser víctima d’assetjament sexual per part de l’ex-regidor de Guanyem Badalona Toni Flores. La dona ha respost a un piulet de la dirigent del partit, Dolors Sabater, en què justament lamentava que se silenciessin casos d’assetjament. “I tu què vas fer en el meu cas?”, li replica. La víctima lamenta que Guanyem no va fer res tot i que ella ho havia explicat a Sabater i a més dones del partit que ella creia de la seva confiança. En el seu moment, els protocols interns del partit van determinar que no hi havia hagut assetjament, però ara admeten que “hi ha hagut un dany que no s’ha reparat”. Sobre això, s’ha ofert a la dona suport d’una professional externa.

Ostres Dolors, i tu que vas fer en el meu cas? Ho vaig denunciar primer a tu personalment, tu i jo soles al teu cotxe.Perque volies saber amb qui treballaries, i després a les dones del partit, i a més persones que pensava de confiança. I no vau fer res.Ell va ser regidor amb tu

— SOKA (@Snia21368128) January 30, 2025

Segons el relat de la víctima, els fets van tenir lloc entre el 2018 i 2019, ara fa sis anys. “Som conscients que ha passat temps”, admeten fonts de Guanyem, que expliquen que el contacte amb la víctima es va reprendre a final del 2024: “Volem responsabilitzar-nos i obrim la porta a la reparació.”

La víctima detalla que aquest contacte per part del partit ha estat per mitjà de correu electrònic i que la proposta que li fan per assumir aquesta reparació “fa riure”.

Obre un dels porticons verds que contrasten amb el groc de la façana. Surt al balcó i encén un cigarret. Beu un cafè encara fumejant i, a poc a poc i mentre parla amb gent que podrien ser els companys de pis, menja una torrada. Va abrigat i porta la caputxa de la dessuadora de sota l’abric posada. Són les vuit del matí d’un divendres de gener i fa fred per vist que és Barcelona. Exhala el fum del tabac i abaixa la mirada. A sota, al carrer, hi veu desenes de persones concentrades davant el portal. Som al número 137 del carrer del Consell de Cent, cantonada amb el carrer de Calàbria, davant la Casa Orsola on, avui, hi ha previst el primer intent de desnonament. En Josep, després de més de vint anys a l’edifici, és possible que es quedi sense casa. El 2021, el fons voltor Lioness Inversiones SLU, propietat d’Albert Ollé Bartolomé, va comprar l’edifici sencer i va voler-ne fer fora els llogaters per fer-hi lloguers de temporada amb el preu triplicat.

Concentració d’alumnes i professors de l’institut del veí de Casa Orsola que volen desnonar

La majoria dels assistents fan cara de son. Alguns han passat la nit al ras per evitar el desnonament. Han passat fred i han dormit poc, i es freguen els ulls per treure’s les lleganyes que encara els queden. Pau Cuadern, amb les mans a les butxaques i la màrfega blava plegada cilíndricament i desada a la motxilla que porta a l’esquena, explica que, amb un grup d’amics, han volgut venir-hi a dormir perquè és un cas “important, simbòlic i representatiu del que passa a Barcelona”. “No volem que ens facin fora de casa nostra”, diu. Segons que declara, la nit ha estat tranquil·la. “De tant en tant passava algun mosso d’esquadra, però, en general, ha estat tranquil.” La massa de manifestants s’estén a mesura que avança el matí: el Sindicat de Llogateres de Barcelona els ha convocat a les nou. Ahir a la tarda es va fer una marató de resistència que va aplegar mig miler de persones i que durarà fins avui a migdia.

Reporters de les principals ràdios i televisions del país –n’hi ha desenes, també d’internacionals– entren en directe a sengles programes informatius matinals per descriure l’ambient que es respira en aquesta hora davant la Casa Orsola. Són quarts de nou del matí. “Bon dia, sí, exacte, ens trobem davant la Casa Orsola. Com veieu, comença a arribar la gent, però de moment l’ambient és tranquil. El desnonament és previst…” Un nen que agafa el seu pare de la mà exclama, entusiasmat: “Mira, papa! Una altra càmera de tele!” Pare i fill travessen el carrer de Calàbria i es perden carrer del Consell de Cent enllà, entre les presses d’un matí feiner a la gran ciutat, malgrat tot. Però avui alguns arribaran tard a l’escola. És el cas de la filla de Marc Llaó Fuster, veí del barri de Sant Antoni, que acompanya el seu pare a la concentració. “Potser avui arribem una mica tard, però no passa res, oi?”, diu Llaó, adreçant-se a la seva filla, que se’l mira rere unes ulleres de pasta de color vermell. “Això també és educació”, es justifica. Quan demano a la nena, de nou anys i mig, si entén què li ha explicat el seu pare sobre la Casa Orsola, em respon de manera decidida: “Mmmh… Una mica, sí.” Lladó, com la majoria dels manifestants, ha vingut per allò que considera que representa l’edifici: un símbol de la lluita pel dret d’habitatge a la ciutat. És el que s’ha repetit i repetit aquests tres anys de conflicte entre veïns i propietaris, i molt especialment aquests darrers dies els portaveus del sindicat: “Defensar la Casa Orsola és defensar Barcelona.” Abans de deixar-los enrere, Lladó m’explica què és la iniciativa “Docents 080 pel dret a l’habitatge digne“, una plataforma que va crear la comunitat educativa de Salt (Gironès) contra els desnonaments i que ara s’ha reproduït a més ciutats, entre les quals, Barcelona. Una iniciativa significativa tenint en compte que, segons les dades, en el 70% dels desnonaments hi ha menors implicats.

Cap a dos quarts de nou, Enric Aragonès, un dels portaveus del sindicat, dóna la benvinguda als manifestants de dalt un balcó de la Casa Orsola estant. Cada vegada hi ha més gent. Al balcó del costat, envoltat de pancartes on poden llegir-se missatges com “Casa Orsola resisteix” o “Renovació de contractes ara”, un veí fa sonar una carraca de fusta mentre se li escapa el riure. Al meu costat, una noia jove fa una fotografia de la façana i la comparteix en una història d’Instagram acompanyada del text “La ciutat per a la seva gent.” A les nou en punt, dos cotxes i una furgoneta de la Guàrdia Urbana tallen el carrer de Calàbria a l’altura del carrer de la Diputació. Al número 128 del carrer de Calàbria, observo gent esmorzant tranquil·lament en una cafeteria de rajoles blanques i cafè d’especialitat, i pocs metres més enllà la concentració comença a animar-se a ritme de jazz i càntics com “Casa Orsola, no estàs sola”. Quan torno a escapolir-me entre la multitud, aturo un senyor gran que es manifesta. M’explica que viu al barri i que ha vingut a donar suport als seus veïns. “Diuen que quan perds la casa, ho perds tot. Hem d’evitar que passin aquestes coses. La casa és un dret que tenim tots per a viure dignament.”

Les hores passen volant: ja són dos quarts d’onze, hora en què s’havia previst l’arribada del comitè judicial i l’execució del desnonament d’en Josep. Des del balcó central de la Casa Orsola, membres del sindicat demanen a tothom que s’acosti davant la porta del número 137 per no deixar-los passar. “Agafeu-vos de bracet amb qui tingueu al costat. No passaran!”, exclamen. Però la porta de la Casa Orsola s’obre. De dins, en surt en Josep acompanyat de militants del sindicat. La gent l’ovaciona enmig de crits i aplaudiments. Vestit amb una jaqueta verd caqui, s’emociona i, amb els ulls plorosos, baixa carrer Calàbria enllà per anar a negociar amb la comitiva judicial. Hi va amb la fermesa que el caracteritza i que ha demostrat tenir aquests dies en què ha hagut de fer tantes declaracions per a tants mitjans de comunicació.

En Josep, acompanyat de membres del sindicat per a negociar amb la comitiva judicial. En Josep, acompanyat de membres del sindicat per a negociar amb la comitiva judicial. En Josep, acompanyat de membres del sindicat per a negociar amb la comitiva judicial.

Desenes i desenes de càmeres persegueixen en Josep. L’ambient és tan incòmode que asfixia. Membres del sindicat ens obliguen a apartar-nos per donar-li espai. “No és una situació gens fàcil, aparteu-vos, si us plau. No ens perseguiu”, ens demanen. A Calàbria amb Diputació, al mateix punt on fa estona que la Guàrdia Urbana ha tallat el carrer, apareix Estela Vergés, cap de la comitiva judicial, escortada per dos Mossos d’Esquadra. Els mitjans ens hi dirigim de pressa i, en qüestió de pocs segons, fem un cercle tot envoltant la comitiva, formada per Vergés i tres voluntaris de la unitat descentralitzada de la comitiva, en Josep i uns quants membres del sindicat, identificats amb armilles taronja fluorescent. El silenci sepulcral del moment permet de sentir, de fons, la remor dels manifestants, que continuen cridant, xiulant i fent dringar claus tan sols uns metres més amunt. De cop, es trenca el silenci: “No teniu vergonya! No teniu vergonya de suspendre el desnonament i ajornar-lo per dilluns!”, exclama una de les militants del sindicat que negocia. Minuts després, ho confirma del balcó estant Carme Arcarazo, acompanyada d’en Josep i Enric Aragonès, que es miren la multitud des del tercer pis de Casa Orsola, i exclamen: “Vam dir que, aquí, avui, no hi hauria cap desnonament i, avui, aquí, no hi ha hagut cap desnonament!” En aquest mateix moment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) emet un comunicat: “Us informem que la comitiva judicial encarregada de dur a terme avui el desnonament d’un veí de Casa Orsola ha acordat d’ajornar el llançament davant la impossibilitat de dur-la a terme en condicions de seguretat.” Així doncs, el desnonament ha estat ajornat fins a una nova data: dimarts 4 de febrer a les cinc de la matinada. Els manifestants, doncs, són convocats novament pel Sindicat de Llogateres dilluns 3 de febrer a les nou del vespre. “Avui hem estat molts, però necessitem ser molts més”, diu Arcarazo, que, quan acaba el discurs, s’abraça a en Josep, que avui podrà tornar a dormir a casa seva. Entre crits d’eufòria, sento un “tu hi aniràs o què, dimarts?”.

Pocs minuts després, a peu de carrer, Arcarazo és envoltada de micròfons de tots colors fent una valoració de la convocatòria. “Avui hem guanyat. Aquest desnonament s’ha aturat, no l’han pogut efectuar perquè érem tanta i tanta gent que era impossible.” Després de valorar positivament la convocatòria, ha volgut demanar explicacions al president de la generalitat, Salvador Illa, i a la consellera d’Interior, Núria Parlon, que considera responsables de la crisi actual d’habitatge, i també a l’Ajuntament de Barcelona i el govern espanyol. Ha repetit tot el discurs també en castellà i, quan ha acabat, una veu tímida li demana: “Perdona, Carme, podries repetir-ho en anglès, si us plau?” Mentre periodistes i manifestants marxen, de fons, es continua sentint Arcarazo. “So, today, we succeeded…”. A la cruïlla del carrer del Consell de Cent amb Calàbria, avui, no hi faltarà cap veí.

Tretze membres dels trenta-cinc de la junta de fiscals de sala han presentat un escrit en què demanen formalment a Álvaro García Ortiz que dimiteixi del càrrec de fiscal general després d’haver-se negat a respondre al magistrat del Tribunal Suprem espanyol que l’investiga per presumpta revelació de secrets.

“D’ençà de l’última junta de fiscals de sala en què la vostra excel·lentíssima va comunicar la seva decisió de continuar en el càrrec de fiscal general de l’estat, s’han produït fets en la causa en contra la vostra excel·lentíssima en el Tribunal Suprem que fan imprescindible –pel bé de la institució que dirigeix i dels membres que la integren– la seva renúncia d’aquest càrrec”, recull l’escrit, al qual ha tingut accés Europa Press.

Segons fonts fiscals consultades per aquesta agència de notícies, entre els signants d’aquesta missiva hi ha les ex-fiscals generals Consuelo Madrigal i María José Segarra, l’ex-cap d’anticorrupció Manuel Moix, els fiscals del procés Javier Zaragoza, Fidel Cadena i Jaime Moreno i la cap de la Fiscalia Especial Antidroga, Rosa Ana Morán. A més, la signen els fiscals de sala Francisco Moreno, Javier Huete, Pilar Martín, José Miguel de la Rosa, Elvira Tejada i Antonio Narváez.​

La modificació de l’ordenança de circulació entrarà en vigor demà a Barcelona, cosa que implica l’obligatorietat per a usuaris de patinet de portar casc, entre més mesures que preveu el canvi normatiu, com la prohibició d’anar més d’una persona en un sol patinet. La nova normativa també fixa que aquests vehicles hagin de tenir elements de seguretat, com ara llums de davant i de darrere, i prohibeix de manera generalitzada que bicis i patinets puguin circular per la vorera, tot i amb algunes excepcions. El canvi normatiu pretén, ha dit la tinenta de batllia Laia Bonet, de “protegir els actors més fràgils” de la mobilitat i preveu de castigar els incompliments amb multes de fins a cinc-cents euros.

La nova normativa també prohibeix que les motos estacionin en accessos de centres escolars i hospitals. Amb l’entrada en vigor de la modificació de l’ordenança, la Guàrdia Urbana ja pot imposar a partir d’aquest dissabte multes a les persones que incompleixin les normes. Es multarà amb cent euros no dur casc, l’ús per més d’una persona o no dur els llums davanters i posteriors. L’ús de patinets per part de menors de setze anys se sancionarà amb dos-cents euros.

L’ordenança de circulació, vianants i vehicles que estava fins ara en vigor era del 2017 i la modificació cerca d’adaptar-la a les noves formes de mobilitat. La normativa vigent ja prohibia l’ús de patinets a menors de setze anys i en limitava l’ús a carril bici i a carrers amb límit de velocitat 30 km/h o inferior. Sobre això, la modificació cerca de clarificar les condicions de circulació, tot prohibint la circulació pels carrers 50km/h i definint la velocitat màxima de 25 km/h, que es redueix a 10 km/h als carrils bici en vorera.

Excepcions a la prohibició de circular en vorera

Pel que fa a la circulació per la vorera, la prohibició no s’aplica en el cas dels infants, ja que els menors de dotze anys i les persones adultes que els acompanyin sí que podran circular en bicicleta per les voreres, cosa que s’amplia fins als catorze anys en aquells carrers que no disposen de carril bici. En els carrers sense carril bici, podran circular per la vorera persones adultes que transportin menors d’edat. El transport de menors d’edat solament el podran realitzar majors d’edat i sempre amb sistemes de remolc o cadiretes homologats al pes del menor. Excepte en aquestes situacions, circular per la vorera se sancionarà amb cinc-cents euros.

El nou text també recull la prohibició de realitzar càrrega i descàrrega per part de qualsevol vehicle en un carril bici, cosa que tindrà una sanció de dos-cents euros.

La presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Rosa Romà, ha defensat que 3Cat ha de ser la principal factoria pública en llengua catalana, aprofitant els mitjans existents i els nous canals que puguin sorgir. Ho ha dit l’endemà que el president de RTVE, José Pablo López, expliqués al congrés espanyol que vol potenciar el centre de Sant Cugat per augmentar la seva producció en català i que abans de final d’any el canal infantil Clan tindrà una versió dual en aquesta llengua.

Durant la Comissió de Control de la CCMA al parlament, Romà ha insistit que 3Cat és la gran factoria audiovisual catalana perquè el centre de decisió és a Catalunya i depèn de la Generalitat. Ha recordat que l’objectiu del Consell de Govern de la CCMA és rellançar els mitjans públics del país, posant èmfasi en la llengua i la cohesió social. Segons que ha dit, avancen al ritme previst en el pla estratègic per a consolidar una gran factoria audiovisual catalana.

A banda, Romà ha reivindicat que 3Cat formi part del projecte Catalunya Media City a les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs. “Som el principal instrument públic del país per impulsar el sector audiovisual”, ha remarcat.

Durant la sessió al parlament, ha tornat a destacar la “referència informativa” de 3Cat i ha reivindicat el compromís dels mitjans públics amb la neutralitat. En aquest sentit, ha dit que no pensen abandonar xarxes socials com X, tal com han fet alguns mitjans, argumentant que fer-ho significaria deixar el terreny lliure a la desinformació: “És important treballar amb rigor en un espai on hi ha interessos per manipular la ciutadania.” El director de TV3, Sigfrid Gras, ha avançat que amb l’estrena dels nous Telenotícies s’introduiran unitats de verificació de notícies per detectar informació falsa i garantir una millor anàlisi de les informacions que arriben als espectadors.

D’altra banda, després d’un 2024 d’èxit per al cinema català, Gras ha explicat que volen continuar apostant pel cinema en els anys vinents. Ha assenyalat que l’època dels drets exclusius audiovisuals s’ha acabat i ha reivindicat les coproduccions i el treball conjunt amb altres operadors com una estratègia bàsica per a les sèries i el cinema.

Prop d’un centenar d’alumnes i professors de l’Institut Alexandre Satorras de Mataró s’han concentrat avui per donar suport a Josep Torrent, docent del centre, a qui una jutgessa havia de desnonar aquest matí del seu domicili a la Casa Orsola de Barcelona. El col·lectiu ha llegit el manifest que ja es va fer públic ahir al vespre a la concentració davant de casa seva i un escrit breu dels estudiants. “Els alumnes ho viuen amb afectació”, ha dit Anna Sanchis, cap de departament de l’institut, que ha avançat que, malgrat la suspensió del desnonament previst per avui, es mobilitzaran la setmana vinent, quan s’ha tornat a programar el llançament.

Alumnes de batxillerat i professors han sortit a la porta del centre per donar suport a Torrent, mentre que els d’ESO s’han hagut de quedar a l’interior, des d’on han seguit la concentració. Els participants han exhibit pancartes tant en suport de Torrent com de la lluita col·lectiva dels veïns de la Casa Orsola, i una en què es llegia el lema: “Sense habitatge no hi ha educació”. Ja abans de la concentració, alumnes i professors han sabut que la comitiva judicial havia girat cua i no havia fet efectiu el desnonament, ajornat a la matinada de dimarts. “Sabem que és una lluita llarga. Hi ha un fons voltor a qui la llei ha donat la raó, però nosaltres creiem que és un problema general de la població. En Josep representa tots els veïns”, ha dit Sanchis.

Per això, ha explicat que tenen previst de mobilitzar-se de nou la setmana vinent, traslladant-se a Barcelona la matinada de dilluns a dimarts, com ja van fer ahir, i, molt probablement, concentrant-se de nou a la porta de l’institut dimarts mateix. “Els alumnes ho viuen amb afectació. És un professor a qui tenen molta estima. Ahir alguns van anar a la concentració per voluntat pròpia, i això ens va emocionar perquè s’adonen que és un problema greu que afecta algú que estimen”, ha dit. Ha afegit que molts estudiants els demanen per què s’està donant aquesta situació.

“No entenen les circumstàncies socioeconòmiques que envolten el problema, no comprenen per què no pot viure a casa seva si no ha fet res mal fet”, ha dit. “Ell treballa, paga la seva quota, és una persona responsable que té cura dels altres, i no ho comprenen”, ha conclòs Sanchis.

Junts per Catalunya considera que Salvador Illa té “una visió poc realista del que passa al país” arran de l’anunci que el govern invertirà en cinc anys 18.500 milions d’euros. A la sortida de la conferència, la portaveu del grup parlamentari, Mònica Sales, ha preguntat al president de la Generalitat “com ho farà possible sense pressupost, sense captació d’inversions i sense acords per a tirar-ho endavant”.

Sales ha denunciat que “el discurs del president no s’ajusta a la realitat, perquè no hi ha ni captació d’inversions ni pressupost per al país”. L’ha acusat d’haver estat “en silenci, fins i tot quan hi ha inversions en risc”.

“La primera cosa que va prometre Illa va ser aprovar el pressupost a principi d’any, i ara ha llançat la tovallola”, ha dit la portaveu de Junts, que ha posat en dubte com farà possibles aquests 18.500 milions d’euros anunciats.

A més, ha retret al president que hagi “obviat el dèficit fiscal, el malestar per les infrastructures i els problemes amb Renfe”. Illa no ha parlat de dèficit fiscal en la seva conferència, però el document presentat sí que critica els dèficits de finançament i inversions del govern espanyol, que diu que suposen un fre per a l’economia catalana.

Podeu presentar ací el pla econòmic d’Illa:

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha dit que el govern invertirà 18.500 milions d’euros entre el 2025 i el 2030. “La mobilització de recursos públics més ambiciosa d’ençà del 2010”, ha dit. La inversió es distribuiria entre infrastructures, modernització productiva, coneixement i innovació, bon govern i igualtat d’oportunitats. D’aquests fons, 13.700 milions provindrien directament de la Generalitat i 4.800 es mobilitzarien a través de crèdits de l’Institut Català de Finances.

Junts pregunta a Illa com mobilitzarà 18.500 milions sense pressupost: “No té una visió realista del país”

En una conferència titulada “Catalunya lidera. Un model econòmic de prosperitat compartida”, Illa ha presentat el seu full de ruta econòmic, que es concretarà en dues-centes actuacions estructurades en cinc blocs i que el govern aprovarà dimarts al consell executiu. A la conferència, Illa ha apuntat l’objectiu que Catalunya lideri l’economia de l’estat espanyol i que s’arribi a situar entre les regions més pròsperes d’Europa en un termini de deu anys, o fins i tot en cinc.

El president ha defensat un “model de prosperitat compartida”, que, segons ell, ha d’evitar tant l’austeritat excessiva com la desregulació econòmica. Ha dit que és un error greu i una temptació perillosa agafar el millor de cada model sense compromís: voler impostos baixos i, alhora, serveis públics de qualitat.

L’habitatge, una prioritat en la lluita contra les desigualtats

Un dels àmbits que més ha destacat el president ha estat l’accés a l’habitatge, que ha descrit com un dels principals factors de desigualtat a Catalunya. Ha recordat que el preu de l’habitatge ha pujat molt per damunt de la renda disponible de les famílies i ha fet referència al desnonament previst a la Casa Orsola com un exemple del problema.

Per combatre-ho, Illa ha anunciat el desplegament d’un règim sancionador contra grans tenidors i la construcció de 50.000 habitatges públics abans del 2030, un anunci que ja va fer al parlament aquest octubre. “És la política d’habitatge més ambiciosa de l’Espanya”, ha assegurat, tot remarcant que el govern farà complir estrictament la nova normativa.

Infrastructures i modernització econòmica

Davant dels consellers i representants del món econòmic, Illa ha detallat algunes de les mesures concretes que inclou el seu pla. Pel que fa a infrastructures, ha anunciat una aposta per l’autonomia hídrica i l’impuls de les energies renovables amb 12.000 MW de nova potència (5.000 MW eòlics i 7.000 MW fotovoltaics) per assolir el 50% de generació renovable el 2030; millores en la mobilitat i en les connexions digitals per garantir un territori plenament digitalitzat i més sostenible; i la modernització de sectors estratègics com l’automoció, l’agroalimentari, la salut, la biomedicina i la indústria química.

A més, ha subratllat que la millora de la productivitat és essencial per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya i que això demana reforçar la indústria, els serveis tecnològics i financers, i l’exportació.

Finançament i infraestructures pendents

Illa ha reconegut que els dèficits de finançament i inversió de l’estat espanyol suposen un fre per a l’economia catalana. El pla Catalunya Lidera denuncia l’execució baixa de les inversions estatals i un “desajust notable” entre el que Catalunya aporta i el que rep. “És un problema que s’accentua des del 2010”, afegeix

Sobre l’aeroport de Barcelona, el govern en defensa la transformació per potenciar vols intercontinentals de llarg radi, però diu que s’ha de fer garantint la protecció de les zones naturals. També aposta per potenciar la xarxa aeroportuària catalana amb un nou model de coordinació entre el Prat, Girona, Reus, Sabadell i Lleida-Alguaire.

Pel que fa al corredor mediterrani, Illa ha remarcat que acabar-lo és fonamental per millorar el transport de mercaderies i reforçar la connexió amb sectors estratègics com SEAT, Celsa i els ports de Barcelona i Tarragona.

Relacions amb Espanya i la Unió Europea

Illa ha explicat que, en les seves trobades amb altres dirigents polítics de l’estat espanyol, ha detectat “recel i desconfiança” cap a Catalunya. Davant d’això, Illa diu que cal explicar-se millor i defensar el paper de Catalunya com a motor econòmic.

També ha destacat que el futur del país passa per l’encaix en una Europa federal, alineant-se amb les polítiques de descarbonització i transició digital que promou la Comissió Europea.

Podeu presentar ací el pla econòmic d’Illa: