Agregador de canals

Això que ha passat a la Casa Blanca no és una simple grolleria d’un president maleducat

Vilaweb.cat -

La diplomàcia és un art perfeccionat amb el pas dels segles. Una coreografia elaborada de gests, paraules mesurades i rituals codificats que existeix, sobretot, per evitar els rampells personals de polítics poc curosos i les humiliacions públiques entre estats sobirans.

La diplomàcia, amb tota la seua parafernàlia, pot semblar excessiva o anacrònica als ulls profans, però ha salvat el món de mals majors: no és un caprici aristocràtic ni una resta fòssil d’altres temps. Ben al contrari. La diplomàcia és una maquinària de precisió dissenyada expressament per posar barreres a l’espontaneïtat mal entesa, a l’ofensa gratuïta, a la bravata impulsiva i sense retorn possible. En unes altres paraules, per impedir exactament això que acaba de succeir a la Casa Blanca.

Això que hem vist amb estupor que ha passat a la Sala Oval no té precedents en la història moderna. I és molt greu. Molt. Donald Trump, amb aquesta gestualitat histriònica que el caracteritza, ha escenificat un espectacle lamentable amb el president Volodímir Zelenski com a protagonista involuntari. I el resultat no és una mera descortesia protocol·lària –que ja seria greu–, sinó una humiliació calculada, teatralitzada amb la grolleria pròpia d’un magnat empresarial acostumat a acomiadar subordinats davant les càmeres, però evidentment incapaç d’entendre les obligacions del càrrec que ostenta –càrrec, el del president dels Estats Units, que també ha estat arrossegat pel fang amb la seua actitud.

Ara bé, cal tenir ben clar que el fet que un president en exercici siga tractat com ha estat tractat el president Zelenski no és un menyspreu únicament a l’home, al polític i les seues circumstàncies, sinó que és un menyspreu gravíssim i intolerable a tota una nació que ha pagat amb sang i mort la seua resistència a la invasió russa. No cal tenir cap dubte que això deu haver fet molt feliç Vladímir Putin, a qui Trump acaba de regalar una victòria simbòlica de proporcions considerables. La primera gran victòria que el Kremlin pot obtenir després de tres anys d’una invasió llançada amb la intenció confessada de fer desaparèixer la nació ucraïnesa i clarament fracassada, doncs.

L’escenografia diplomàtica, amb els seus protocols mil·limètrics, les seues fórmules ritualitzades i el seu llenguatge deliberadament ambigu, existeix en aquest món per una raó fonamental: protegir les relacions delicades entre estats de les possibles personalitats irracionals dels seus dirigents circumstancials.

De manera que quan Trump destrossa deliberadament aquest escenari curosament muntat, no tan sols ofèn un president i una nació que mereixen tot el nostre suport, sinó que dinamita segles de refinament en les relacions internacionals.

Això que ha passat a la Casa Blanca no és una simple grolleria d’un president maleducat. Això és una regressió molt inquietant a estadis que crèiem superats en les relacions internacionals. És tornar a l’època en què els capricis del príncep eren per damunt de la raó d’estat. I això significa retrocedir al temps on els desigs particulars i incontinents d’un líder prevalen sobre les necessitats col·lectives, cosa que debilita l’estat de dret, les institucions democràtiques i els mecanismes de control que garanteixen una governança equilibrada i justa.

[EN DIRECTE] Totes les reaccions a la reunió fallida entre Trump i Zelenski

Vilaweb.cat -

La reunió entre el president nord-americà, Donald Trump, i el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski, a la Casa Blanca, ha acabat amb un estrepitós fracàs.

[VÍDEO] Trump escridassa Zelenski en directe al despatx oval: “Jugueu amb la Tercera Guerra Mundial”

Finalment, no s’ha signat l’acord d’entesa pel qual Ucraïna havia de concedir als Estats Units l’accés a les “terres rares” en canvi del seguiment de l’ajuda nord-americana contra la invasió russa, hi ha hagut una esbroncada contra el mandatari ucraïnès i Trump l’ha acabat fent fora de la Casa Blanca.

La reacció del govern americà ha estat la de reivindicar que han defensat els EUA i, en un gest encara més humiliant, Trump s’ha dirigit a Zelenski a través de les xarxes socials: “Pot tornar quan estigui preparat per a la pau”.

Vegeu totes les reaccions a l’incident diplomàtic:

L’Ajuntament de València torna a arraconar el català als Concerts de Vivers

Vilaweb.cat -

L’Ajuntament de València ha tornat a arraconar el català als Concerts de Vivers i no ha programat cap concert en aquesta llengua. L’any passat, l’ajuntament també va marginar el català.

Els concerts començaran l’1 de juliol i no hi ha cap cantant ni grup que empri el català. “Catalá censura el valencià, una vegada més. Tot i ser els Concerts de Vivers que fins fa dos anys més prompte arribaven al sold out, enguany Catalá i la seua regidora de festes, ultra antivalencianista, tornen a vetar la presència del valencià als nous”, es queixa Pere Fuset, regidor de Compromís al consistori.

Catalá censura el valencià… una vegada més. Tot i ser els #ConcertsDeVivers que fins fa 2 anys més prompte arribaven al #SoldOut enguany Catalá i la seua regidora de festes, ultra antivalencianista tornen a vetar la presència del valencià als nous #ConciertosDeViveros . 0 de 18. pic.twitter.com/yHNezorlbv

— Pere Fuset (@perefuset) February 28, 2025

L’any passat, el síndic de greuges va admetre a tràmit una queixa de Compromís i va obrir un expedient per una possible marginació del català a la Gran Fira de València. D’acord amb Compromís, el govern municipal, encapçalat pel PP, havia eliminat pràcticament el català dels actes, cartelleria i difusió de l’esdeveniment, utilitzant només el castellà i fins i tot alterant el topònim de la ciutat.

Aleshores, el síndic va considerar que aquesta actuació podria vulnerar els drets lingüístics i va demanar explicacions a l’Ajuntament. A més, també va reclamar que es justifiqués l’absència de grups de música en valencià als esdeveniments estivals.

Escola Valenciana presenta les Trobades 2025: “En valencià, lliures i amb orgull”

Vilaweb.cat -

Escola Valenciana ha presentat les Trobades 2025, que se celebren d’ençà del 1986 i que enguany tenen com a lema “En valencià, lliures i amb orgull”. L’acte, com és habitual, s’ha fet a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València (UV) i ha comptat amb la presència de la presidenta de l’entitat, Alexandra Usó; la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Verònica Cantó; el director del servei de Llengües i Política Lingüística de la UV, Manel Perucho; l’il·lustrador Natxo Sarvatxo, autor de la imatge de les Trobades 2025; i el coordinador del projecte “Pilota a les Trobades d’Escola Valenciana”, Sebastià Giner.

“Amb el lema ‘En valencià, lliures i amb orgull’ volem situar l’estima i la rebel·lia en el centre de l’acció política per la llengua davant un context de gran hostilitat política i social. Les Trobades cohesionen i dinamitzen les comunitats, alhora que fan poble comarca a comarca. A més, amb l’escola com a centre, les nostres festes per la llengua expressen la memòria de la lluita històrica per l’ensenyament públic, de qualitat i en valencià”, ha dit Usó.

Ha explicat que aquesta primavera, davant la llei educativa de PP i Vox, mobilitzaran les comarques per a defensar el dret de l’alumnat a aprendre en llengua pròpia, així com un model plurilingüe i intercultural que aporte beneficis i oportunitats a les comunitats. “Ara més que mai, cal que ens trobem als carrer i les places dels nostres barris i pobles, que ens mostrem orgulloses de la nostra cultura, que refermem la nostra identitat, que compartim el nostre llegat, que defensem el nostre dret a existir i a viure plenament en valencià”, ha dit.

A l’acte, s’ha fet la primera lectura del manifest de les Trobades 2025, que destaca l’orgull per la llengua. “Si alguna cosa ens fa diferents de la resta dels pobles de l’estat és la manera de dir Bon dia. El valencià és la llengua que ens identifica i ens fa diferents, perquè és la nostra llengua, l’eix vertebrador de la nostra cultura; perquè la nostra identitat comença amb la llengua amb què interpretem el món”, diu el text.

Calendari de les Trobades 2025

Divuit municipis acolliran vint-i-una cites entre el 21 de març i el 31 de maig. La primera serà a Picassent (Horta Sud), i en tindrà una altra el 10 de maig. Després, el Campello i Alacant, els dies 28 i 30 de març; Aielo de Malferit (Vall d’Albaida), 4 i 5 d’abril; l’Alguenya (Valls del Vinalopó) i Algímia d’Alfara (Camp de Morvedre), el 5 d’abril; Fortaleny, (Ribera Baixa), el 6 d’abril; Albuixech (Horta Nord), els 6 i 10 d’abril; Benifaraig (València), el 13 d’abril; Guardamar (Baix Segura i Baix Vinalopó), l’11 de maig; Bètera i Serra (Camp de Túria), 16 i 24 de maig; Xàtiva (Costera), el 17 de maig; el Ràfol d’Almúnia (Marina Alta) i Benimantell (Marina Baixa), el 24 de maig; Betxí (Plana Alta, Plana Baixa i Alcalatén), el 25 de maig; Fageca (Alcoia i Comtat) i Gandia (Safor-Valldigna), el 31 de maig.

La cançó del grup Bèrnia

L’acte també ha acollit la presentació de la cançó de les Trobades 2025. Amb el títol “Paradís”, és obra del grup Bèrnia, integrat per Maria Faubel, Mar Real, Alba Real, Lara Domingo, Mari Cruz Mayoral, Alba Soriano, Marta García i Victoria Cervera. Segons les autores, l’obra és una celebració a l’escola ideal, que promou la diversitat, la llibertat de cada individu a crear el seu propi camí i l’alegria.

Trump humilia Zelenski i el fa fora de la Casa Blanca: “Pot tornar quan estigui preparat per a la pau”

Vilaweb.cat -

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha abandonat la Casa Blanca després de la suspensió d’una declaració conjunta que havia de fer amb el president dels EUA, Donald Trump, en la qual havien d’anunciar un acord sobre terres rares i minerals en canvi de prolongar l’ajuda nord-americana en la guerra d’Ucraïna.

Tal com explica The Washington Post, ha estat Trump mateix qui ha demanat al president ucraïnès que abandonés la Casa Blanca, i tot seguit ha suspès la compareixença de premsa.

[VÍDEO] Trump escridassa Zelenski en directe al despatx oval: “Jugueu amb la Tercera Guerra Mundial”

Zelenski se n’ha anat tot sol pocs minuts després de la tensa discussió mantinguda amb Trump davant els mitjans de comunicació. Finalment, aquest acord no s’ha signat, i en una declaració a les xarxes socials, Trump ha dit que Zelenski no estava preparat per a la pau: “Pot tornar quan estigui preparat per a la pau”, ha sentenciat.

Microsoft anuncia el tancament de Skype

Vilaweb.cat -

Microsoft ha anunciat que tancarà Skype el maig per centrar-se en Microsoft Teams, la seva plataforma de comunicació. L’empresa justifica la decisió per la voluntat de simplificar l’oferta de serveis gratuïts i adaptar-se millor a les necessitats dels usuaris.

Starting in May 2025, Skype will no longer be available. Over the coming days you can sign in to Microsoft Teams Free with your Skype account to stay connected with all your chats and contacts. Thank you for being part of Skype pic.twitter.com/EZ2wJLOQ1a

— Skype (@Skype) February 28, 2025

Teams inclou funcions similars a les de Skype, com les trucades individuals i en grup, els missatges i l’intercanvi d’arxius, però també ofereix prestacions avançades, com ara la gestió del calendari, la possibilitat d’organitzar reunions i la creació de comunitats.

Microsoft subratlla que actualment centenars de milions de persones ja fan servir Teams per a la feina, l’escola i la comunicació personal. En els darrers dos anys, el temps de reunió dels usuaris de Teams ha crescut quatre vegades.

Per facilitar la transició, Microsoft permetrà als usuaris de Skype iniciar sessió a Teams amb els seus comptes actuals. 

Skype va néixer el 2003 a Estònia i es va convertir en una de les plataformes de comunicació més populars. El 2011, Microsoft va comprar l’empresa per 8.500 milions de dòlars.

WhatsApp cau a tot el món i no permet d’enviar ni rebre missatges

Vilaweb.cat -

L’aplicació de missatgeria instantània WhatsApp ha registrat un problema a escala mundial i no permet als usuaris d’enviar ni rebre missatges de text. De fet, hi ha usuaris que poden rebre els missatges solament al Whatsapp Web i no al telèfon i d’altres que no en reben en cap plataforma. A poc a poc s’ha anat recuperant la normalitat en el servei.

Els usuaris són informats per l’app sobre l’arribada de nous missatges, però en realitat no els hi entra cap.  La pàgina web Down Detector, que monitora les incidències en les aplicacions i serveis informàtics principals, ha detectat errors en el servei de WhatsApp a escala mundial d’ençà de les 16.13. Així mateix, s’han notificat incidències al Facebook Messenger, també propietat de Meta.

Trump signarà una ordre per a declarar l’anglès llengua oficial dels EUA

Vilaweb.cat -

El president dels EUA, Donald Trump, enllesteix una ordre executiva per a declarar l’anglès com a llengua oficial, un gest sense precedent. En els vora dos-cents cinquanta anys d’història mai no hi ha hagut una llengua nacional en l’àmbit federal.

Segons ha avançat de Wall Street Journal, fonts de la Casa Blanca han confirmat els preparatius d’aquesta nova ordre, que encaixa amb altres iniciatives del Partit Republicà, com ara quan l’any 2021, el congressista James Inhofe va voler que l’anglès fos oficial per “evitar interpretacions errònies dels textos en anglès de les lleis dels EUA”.

Tot i que no hi ha una llengua oficial, hi ha trenta-dos estats que reconeixen formalment l’anglès, i els sol·licitants han de superar una prova que demostri la capacitat de llegir, escriure i parlar anglès per convertir-se en ciutadans naturalitzats.

Malgrat la normativa que es promou, les agències encara podran proporcionar documents i serveis en idiomes diferents de l’anglès, segons un resum de l’ordre de la Casa Blanca que ha vist The Wall Street Journal. El resum de l’ordre afirma que l’objectiu de fer de l’anglès la llengua nacional és promoure la unitat, establir una major eficiència al govern i proporcionar un camí cap al compromís cívic.

Els conductors de VTC faran vaga el primer dia del Mobile World Congress

Vilaweb.cat -

L’associació majoritària dels conductors amb llicències VTC Unauto ha convocat una aturada entre les 8 i les 12 del matí de dilluns, coincidint amb el primer dia de Mobile World Congress (MWC) “davant de l’evidència que la Generalitat, en connivència amb Elite Taxi, ha decidit d’esborrar del mapa al sector a Catalunya”. Unauto també ha convocat una mobilització unitària del sector dels vehicles de lloguer amb conductor per l’11 de març. El sector engloba plataformes com Uber, Cabify o Bolt. L’associació ha assegurat que la llei de transport que està preparant el Departament de Territori és el “quart intent del govern de restringir l’activitat de les VTC en favor del monopoli del taxi”.

Unauto ha lamentat que la nova regulació pretengui “prohibir els serveis urbans a les VTC i eliminar les plataformes de mercat” i ha recordat que el sector ja estava limitat per la precontractació de quinze minuts. A més, han assegurat que els canvis normatius s’han negociat “d’esquena al sector de les VTC”. “Aquesta vegada lluitarem. I ho farem com ens ha ensenyat el taxi. Anirem a la vaga durant el Mobile World Congress perquè el Govern, l’Ajuntament, GSMA i tots els assistents vegin com és Barcelona sense VTC”, afirma la patronal.

Mazón limita l’agenda d’avui a actes dins el Palau de la Generalitat i torna a atacar el govern espanyol

Vilaweb.cat -

L’agenda del president de la Generalitat avui conté dos actes, tots dos en el Palau. A l’entrada l’esperaven els periodistes, però Carlos Mazón ha tornat a l’estratègia de fa unes setmanes de no respondre preguntes sobre el seu capteniment el 29 d’octubre, sinó que tenia un discurs preparat i no se n’ha eixit del guió. L’objectiu, una vegada més, ha estat criticar el govern espanyol. En aquest cas, per no intervenir en el barranc de Torrent.

Abans que li poguessen fer cap pregunta, el president ha dit: “Jo crec que hi ha una notícia que és la que tots estem esperant. Com saben, la llei de l’Horta va impedir que es fessen les obres en el barranc de Poio. La millor notícia que podríem rebre és que el govern [espanyol] diga que farà les obres del barranc de Poio. Ja no tenen excuses. Va ser la llei de l’Horta que va impedir que es fessen aquelles obres.” Mazón ha recordat que el seu Consell ha derogat la llei de l’horta i ha tornat a repetir, “va ser el barranc de Poio, va ser el barranc de Poio, crec que està acreditat per tots els tècnics, aquesta va ser la veritable raó per la qual va passar tot això”, en referència a la barrancada del 29 d’octubre.

Per bé que els periodistes li han preguntat si té el suport del seu partit, si pensa dimitir o si no era massa tard, les 20.38 per anar al centre d’emergències, el president s’ha limitat a dir que ell està per la recuperació i que el govern espanyol ja no té excuses. “Això és el que vull dir avui matí, estem per la recuperació”.

Canvi d’estratègia comunicativa

Aquest canvi d’estratègia comunicativa d’avui s’ha produït després que d’ençà de dilluns tots els focus han estat damunt el president perquè les explicacions que dóna sobre la gestió de l’emergència de la gota freda no han convençut ni tan sols els líders del seu partit. També s’h conegut aquesta setmana que el president es va incorporar al CECOPI a les 20.28, quan ja s’havia llançat l’alerta massiva, en un intent de separar-se de la presa de decisions, i en resposta a una pregunta de la jutgessa de Catarroja que ha deixat escrit que les víctimes mortals s’haurien pogut evitar.

Investiguen la mort d’un home que sembla que havia entrat a robar en un institut de Sabadell

Vilaweb.cat -

Els Mossos d’Esquadra investiguen la mort d’un home en un institut de Sabadell. Els fets han passat de matinada quan el centre era buit. Tot apunta que era un lladre que ha tingut algun accident després d’haver accedit a l’interior de l’edifici, segons fonts policíaques consultades per l’ACN. També han explicat que una treballadora del servei de neteja havia trobat el cos de la víctima cap a les sis del matí. La direcció del centre ha avisat les famílies abans de començar les classes i s’ha suspès l’activitat lectiva.

Arran dels fets, s’han mobilitzat fins a l’institut unitats del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i dels Mossos d’Esquadra.

Les portades: “Mazón es nega a dimitir mentre es multiplica la pressió” i “11.000 alumnes desallotjats per una amenaça”

Vilaweb.cat -

Un ex-regidor denuncia que Aliot ha vetat un casament a Perpinyà perquè era en català

Vilaweb.cat -

L’ex-tinent de batlle a l’Ajuntament de Perpinyà, Jaume Roure, ha adreçat una carta oberta a l’actual batlle Louis Aliot, del partit d’extrema dreta Rassemblement National, perquè, com denuncia, aquest es va negar a cedir la sala municipal per als casaments perquè aquest s’havia de fer en català: “Un acte així, que menysprea els principis fonamentals de la nostra República, no pot quedar sense resposta”.

Roure explica que d’ençà de l’any 1993 s’havia permès que els casaments es fessin en català, i assegura que “la seva decisió, senyor batlle, és un greu atac a una llibertat individual garantida tant pel Conveni de 1976 sobre l’emissió dels documents multilingües de l’estat civil com per la normativa europea. També constitueix un insult a la diversitat cultural i lingüística que enriqueix el nostre territori, afirma l’article 75-1 de la Constitució francesa”; i remarca que “ningú no pot quedar exclòs de demanar que el matrimoni també es faci en català a més del francès”.

Finalment, l’ex-tinent de batlle li demana que “presenti les seves disculpes a la parella. També faig una crida a tots els càrrecs electes a mobilitzar-se perquè aquests actes no tornin a passar mai més”.

Jo no vull mantenir el català

Vilaweb.cat -

Miro el cel per empassar-me les llàgrimes,
soc un ocell immòbil enmig la catàstrofe,
del meu bec surt un desig i de l’arbre,
ja no hi creix res, pendent de retrobar-te.

Hi haurà qui llegint aquests quatre versos, aquesta estrofa, ja entoni una melodia i fins i tot es llanci a continuar-la (“Cada hivern te’n vas lluny d’aquest gener…”). Hi haurà qui la llegirà per dins com si fos un poema. Hi ha qui l’ha cantada saltant i envoltat de gent, al vespre, en una plaça… No és un poema, és una cançó. Continua així:

Cada hivern te’n vas lluny d’aquest gener
i jo t’espero aquí conscient
que tornaràs amb el bon temps.

L’escolto detingudament i em vénen a la memòria les classes de “Prosa i vers” a l’institut, una assignatura optativa que sempre era plena com un ou perquè la professora era una font d’entusiasme que et feia llegir Carner, Espriu, Vinyoli. Llegíem a poc a poc, un sonet podia durar dues classes, ens aturàvem en cada imatge, en parlàvem, després la professora ens deia d’on creia que venia allò, i apareixien els noms dels clàssics dins de l’aula perquè hi havien estat convidats pel poema. Res era forçat perquè la professora ho vivia i ens ho feia viure, i no us heu d’imaginar cap senyora abrandada perdent els papers per la lírica, era una professora fent de professora. 

I tot i els blaus d’aprendre a deixar anar,
sé que on te’n vagis hi estàs bé
i quan arribis cantaré…

Érem “millors”, nosaltres, adolescents dels noranta, que els d’ara? No. Potser la clau rau a deixar de fer comparacions i a atenir-se al present per tenir futur. Parlo de la llengua però també de la literatura i de la lectura, i de la comprensió lectora i de tot el reguitzell de sintagmes nominals incòmodes que repetim els del sector educatiu i cultural dia sí dia també perquè estem amoïnats. La situació actual de la llengua catalana no és responsabilitat dels adolescents d’avui, els carreguem un mort que és nostre, que en tot cas serà seu quan no sigui nostre.

Vola, vola, vola contra el vent,
que aquest amor desfaci el gel.
Quan se t’acabi el cel,
sempre en trobaràs un altre.
Vola, vola, vola contra el Sol,
que jo demà estaré millor.
La pluja és teva i l’aire
és més fred quan sap que marxes.

Hem arribat a la tonada de la cançó, potser ara en sou més els que la canteu. Jo m’adreço més aviat als que encara la llegiu com un poema, tot i que en realitat parlo per a tothom, també per a mi.

I de cop, quan començava a florir el roser,
es va sentir de lluny “tralaralarala”…

Si heu identificat la cançó, ara heu sentit un “es roser” i un “se va sentir” que us han dut cap a una illa. És la veu de la cantant mallorquina Maria Hein. La cançó que us he anat espigolant fins ara és Els ocells, del grup català Ginestà, del seu últim disc, Vida meva (Halley Records, 2024).

I ara necessito que volin uns asteriscs.

* * *

Si ara la situació del català és dramàtica és per culpa de qui ens governa, i si us plau que se sentin al·ludits tots els que tenen o han tingut mai en els darrers quaranta anys alguna responsabilitat política pel que fa a l’educació i la salut lingüística del país, no els que han estat a peu de carrer i d’aula. Al·ludits i si pot ser remoguts i culpables i que els pesi la culpa, la responsabilitat, perquè és ben seva, tota sencera, i no som ni nosaltres ni els nostres joves els qui l’hem de carregar. 

Perquè una llengua no mori, a banda de mantenir-la, cal enriquir-la, i això vol dir fer-la sonar bé, cantada, recitada, parlada, però que soni i que tingui el seu propi so. Ara mateix els responsables d’aquesta catàstrofe ens han dut a un punt pervers, ens fan preguntar si es pot viure les vint-i-quatre hores del dia en català. Penseu-hi un moment. És molt grossa aquesta pregunta. No es tracta de poder demanar un cafè amb llet en català i que no te’l duguin amb gel. Com ho hem pogut simplificar tant? Estem tan desesperades, i els responsables d’això ens han deixat tan soles i desarmades, que ara cridem a mantenir el català.

Jo no vull mantenir el català, no vull només mantenir el català, vull que llueixi, que brilli, que s’enriqueixi, perquè ja ho és, de ric, de brillant, de divers, d’assortit. Ho he vist, ho he sentit, ho he llegit, tot això ja ho tenim i ha de lluir. Però no ho podem fer soles, necessitem el suport de les institucions que precisament ens han dut fins a aquesta situació actualment empobrida. Hi podrem comptar? No m’ho feu dir. L’empenta, la iniciativa, la tenim, som nosaltres; només necessitem els recursos. I els recursos hi són, hi poden ser, si no es malversen. 

La bandera és la cultura. Hi posem recursos o seguim fent campanyes i declaracions per carregar el mort a qui no toca? Enriquim el català, hi invertim? Ho deia Joan Brossa: “Volem viure plenament en català.” Subratllo plenament.

Salvar Colòmbia

Vilaweb.cat -

Una tradició arrelada al sistema escolar noruec és l’anomenada Operasjons Dagsverk (‘Operació Jornada Laboral’), una acció solidària que organitzen els alumnes des del 1964. La idea original era renunciar a un dia d’aprenentatge i treballar per recollir diners per als nens de països desafavorits que no poden estudiar. L’any passat es van aconseguir dos milions d’euros, tot i que fa temps que va de baixa. El model encaixava bé amb l’activisme d’aquella època, però ara a la pràctica molts alumnes paguen diners de la seva butxaca per comprar un dia de festa. El meu institut va decidir fa un parell d’anys que hi renunciava.

L’altre problema de l’OD és que hem après a veure-hi problemes ètics. Per exemple, el projecte que rebrà l’ajut es vota entre els participants. Això, en principi, hauria de ser un acte positiu i democràtic, però en realitat és una mena d’Eurovisió de la solidaritat. Ara mateix les votacions estan obertes i els alumnes poden triar entre tres projectes: una campanya contra el matrimoni infantil i la mutilació genital femenina a Kènia i Tanzània, un espai d’aprenentatge per a les nenes de l’Afganistan, o ajuda psicològica per als adolescents de Palestina. M’ensumo quina serà l’opció triada, o sigui que nenes de l’Afganistan i de l’Àfrica, torneu a provar sort l’any que ve.

Fa uns quants anys el projecte guanyador es va centrar en les regions desafavorides de Colòmbia. Els alumnes d’un institut d’Oslo van decidir de crear una cançó motivadora –amb vídeo musical inclòs– per animar els companys a col·laborar-hi, i la van titular “Ara salvarem Colòmbia”. Ja sé que era feta amb tota la bona intenció, però veure una sèrie d’adolescents noruecs, alts, rossos i amb ulls blaus cantant que volien salvar uns sud-americans tenia un punt realment inquietant. A més, l’últim cop que ho vaig mirar diria que Colòmbia, tot i que pobra per als estàndards escandinaus, ara mateix és un país democràtic, amb un procés de pau que ha prosperat i unes estructures institucionals prou sòlides.

Vaig recordar aquesta història la setmana passada mentre preparava l’article sobre el fracàs de l’activisme, perquè per documentar-me em vaig entretenir a mirar les subvencions que donen l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament –tot un món, i un dia caldrà parlar-ne a fons. Així vaig descobrir que Catalunya dedica cada any força diners a projectes relacionats amb Colòmbia: del 2019 al 2024 l’organisme de la Generalitat hi va destinar vuit milions d’euros (Barcelona, només l’any passat, uns 266.000).

Algunes d’aquestes subvencions van a entitats com UNICEF per a crear espais cívics per als joves (250.000 euros) o a les Nacions Unides per a la cerca de persones desaparegudes (295.000). D’altres, però, tenen un objectiu polític. L’Associació Catalana per la Pau va rebre 900.000 euros per a “enfortir i consolidar els processos de reincorporació, reconciliació i construcció de pau en el Nord-occident de Colòmbia”. L’Associació Acció Internacional per la Pau en va rebre 450.000 per a la “protecció, pedagogia i reconciliació per la construcció de pau a Colòmbia”. De fet, hi ha una Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, formada per trenta-dues entitats, i que, segons llegim a la web, “treballa per contribuir des de Catalunya a la construcció d’una pau estable i duradora a Colòmbia que respecti i garanteixi els drets humans, acompanyant la sortida negociada i definitiva del conflicte colombià a tots els seus àmbits: polític, social, ambiental i armat”.

Admeto que tot això em deixa perplex. Nosaltres anem donant lliçons de democràcia als colombians? Nosaltres que hem estat incapaços de jutjar els assassins i torturadors de la dictadura, i que no vam aprovar una llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme fins l’any 2017? Que som part d’un país en què les altes institucions de l’estat són plenes de feixistes i ni tan sols se n’amaguen? Els explicarem el tancament del diari Egin? Les tortures als independentistes arran dels Jocs Olímpics? Els GAL?

I si encara fos el passat! Què els direm, que un estat proxeneta ha enviat dones policies a allitar-se amb activistes per a infiltrar moviments socials pacífics? Que encara no sabem quina relació tenien els serveis secrets amb un atemptat terrorista que va omplir de cadàvers el carrer més conegut de Catalunya? Prendran apunts de la violència desfermada per la policia durant el referèndum del Primer d’Octubre, o de la manera com es van trinxar els drets i procediments més elementals durant el procés judicial? Entendran que molts espais polítics que s’anomenen d’esquerres no van donar suport a les víctimes i a la minoria nacional oprimida, sinó que es van col·locar a la banda dels repressors? Segur que algú em dirà que tot això no hi té res a veure, i que de fet els projectes són liderats per professors universitaris i experts. Ah, d’acord.

En l’etapa històrica que ara comença, el món de la cooperació rebrà una forta sacsejada. Donald Trump vol tancar l’Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional, i quan escric aquestes línies el primer ministre del Regne Unit, el laborista Keir Starmer, ha anunciat una retallada dràstica dels programes de solidaritat, només amb excepcions per a zones en guerra com Ucraïna, Gaza o el Sudan. Tocarà, per tant, que l’anomenat tercer sector expliqui molt millor on van els diners i si el que fan té sentit, o tot plegat respon al clixé del salvador blanc. Jo, per la meva banda, potser preferiria agafar aquells vuit milions d’euros i buscar algun país més ric que vingués a donar-nos lliçons per a millorar la nostra democràcia precària. Si ens hi posem, en podria sortir un vídeo musical i tot.

Pàgines