Els últims dies de febrer del 1985 –és a dir, ara fa exactament quaranta anys— va arribar a les llibreries una novel·la no gaire gruixuda d’una autora desconeguda que durant la Nit de Santa Llúcia anterior havia enlluernat el jurat del premi al qual s’havia presentat. Em refereixo a Pedra de tartera, de Maria Barbal, publicada per l’editorial Laia amb l’etiqueta de guanyadora del premi Joaquim Ruyra de narrativa infantil i juvenil perquè el mecanoscrit original no tenia el nombre mínim de folis per a optar al premi gran de la nit: el Sant Jordi.

M’adono d’aquest aniversari en plena lectura de Peripècies, la novel·la més recent de Maria Barbal,  i penso que una coincidència tan afortunada demostra que aquella escriptora que ara fa quaranta anys va irrompre de manera tan contundent en el panorama literari de casa nostra és, de fa molt de temps, una veu indiscutible de les nostres lletres i un valor consolidat per una bibliografia amb una trentena de títols i un munt de premis i de reconeixements, com ara el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que li van concedir fa tres anys.

La trama de Peripècies gira entorn d’un escriptor i del món editorial en què desenvolupa la seva activitat, però m’apresso a dir que ni és una novel·la autobiogràfica, ni pretén fer cap radiografia de cap sistema literari en concret. No cal, doncs, que ningú perdi el temps cercant-hi traces de noms camuflats darrere cap màscara.

Amb més o menys protagonisme, a Peripècies apareixen tots els actors que intervenen en el món del llibre: els escriptors, és clar; però també els jurats, els premis literaris, els crítics, els mitjans de comunicació, les signatures de Sant Jordi, les biblioteques, els clubs de lectura, els familiars dels escriptors, els seus hereus i dues categories més que tenen una presència significativa: els agents literaris i els editors.

Podeu comprar a la Botiga de VilaWeb el llibre ‘Peripècies’, de Maria Barbal

Passar la maroma

A la coberta del llibre veiem un personatge que, amb més o menys dificultats, camina damunt una corda fluixa. Una imatge ben trobada, aquest passar la maroma, que remet al fràgil equilibri entre dues servituds: les de la vida personal i les de la creació. O a la diferència entre “ser” escriptor i “fer” d’escriptor, tal com diu la mateixa Maria Barbal.

Peripècies m’ha semblat una magnífica demostració de domini de l’ofici, una lliçó sobre la manera de construir una història per mitjà d’un seguit de situacions que la fan avançar i, sobretot, d’uns personatges que circulen pels seus paisatges i que li donen sentit. Tenim tres protagonistes principals: l’escriptor Anton Bellart; Eduard Catín, editor; i Sílvia Cors, també escriptora. I un munt de personatges secundaris que van entrant i sortint en el lloc, moment i mesura que els corresponen.

Anton, el protagonista central, pertany a l’estrat social de les famílies convencionals i burgeses “de tota la vida”, el vici de l’escriptura el té ben arrelat –tot just començar sabem que la seva passió era “l’intent d’escriure el món, el que coneixia i el que imaginava”– i té talent. Un talent acompanyat, a més a més, de sort perquè quan es presenta amb un recull de contes a un premi l’èxit de crítica i vendes li somriu, tot i que només queda finalista. De seguida es professionalitza com a escriptor i poc després escriu la seva primera novel·la, que és un retrat més o menys dissimulat de la seva gent, cosa que provoca una gran crisi familiar. Amb aquest segon llibre Anton Bellart ja no serà finalista: guanyarà directament el premi més important de la Nit de Santa Llúcia.

Eduard Catín, l’editor, home de relacions complicades amb les dones, s’aboca des del primer moment en la carrera de l’Anton, bàsicament perquè és l’autor que aporta més guanys a l’editorial: li cerca col·laboracions als diaris perquè visqui d’allò que escriu i per escampar, de passada, el seu nom. Eduard se sap tots els trucs de l’ofici i no s’està de res a l’hora de cercar els escàndols perquè sap que fan pujar les vendes.

Sílvia Cors, en canvi, és l’escriptora tranquil·la. La contraimatge de l’Anton: no és una escriptora d’èxit (ni ho vol), escriu per al seu plaer i manté una relació estranya, amb més ombres que llums, amb l’Eduard, que és també el seu editor.

La maduresa

La trama de Peripècies abasta un arc temporal no gaire definit, tot i que el podem delimitar en uns trenta anys o trenta-cinc; el relat segueix un ordre cronològic que intercala, quan cal, el·lipsis per saltar endavant en el temps. Al final de la seva trajectòria l’Anton demostrarà que és possible dominar el timó de la seva vida i canviar-ne el rumb quan convé. I que el trajecte no és fàcil perquè haurà de saber conviure amb la vanitat que va associada a l’èxit, amb l’angoixa davant el full en blanc i amb el sentiment de culpa per haver traït les esperances de la família.

Però en aquest trajecte apareixerà també la maduresa, tal com llegim en la frase que clou la novel·la i que remet a aquell “ser” i “fer” d’escriptor a què m’he referit més amunt: “Ara sabia escriure millor que quan havia començat, però ja no feia d’escriptor.” Una maduresa que implica la constatació que els temps i els costums canvien; i no sempre per millorar: “Darrerament, li semblava que quasi ningú llegia lliurement. Només moguts per qui és la persona que ha escrit, si és algú conegut, si sap promocionar-se.”

He començat dient que, encara que el protagonista sigui un escriptor, Peripècies no és una novel·la autobiogràfica. Però és evident que hi ha més possibilitats de trobar racons de Maria Barbal en la tria d’un personatge com aquest que si l’hagués concebut com un cuiner, un professor universitari o un conductor d’autobús (que ara estan molt en voga).

Ho dic perquè tinc la impressió que la idea central que defineix l’actitud d’Anton Bellart –aquest concepte de l’escriptura entesa com a necessitat– no és gaire allunyada de l’actitud que l’autora ha mantingut en els quaranta anys dedicats a l’ofici d’escriure.

Ho deia quan va ser nomenada Escriptora del Mes de novembre del 1993: “Escric perquè m’agrada i per tenir la llibertat de dir el que no diria enraonant. I algunes hores, escric per necessitat.” I gairebé trenta anys després –el 29 de novembre de 2022– va dir això mateix en el seu discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona: “Jo em trobo en el grup d’escriptors que s’han iniciat en l’art de l’escriptura per expressar una necessitat interior […]. M’interessa des de fa temps el tema de la ficció narrativa com a vehicle de memòria i de veritat perquè l’escriptura implica pensament i reflexió.”

I, afegeixo jo, anar bastint l’obra sense presses, amb la màxima honestedat, amb el legítim orgull que dóna mirar cap enrere per veure el que s’ha fet i amb una mirada llarga cap endavant, cap al que encara està per fer. Del suc de tota aquesta experiència, en surt aquest Peripècies que demostra que Maria Barbal està en plena forma.

La força dels sèniors

Tot i que encara falten dies per a Sant Jordi, en vista de les novetats que van apareixent detecto que hi ha uns quants títols de gruix que pertanyen a autors veterans. Em refereixo, per exemple, a El jo que no mor, de Ferran Torrent, nascut el 1951; a El carrer de la xocolata, de Ramon Solsona (1950); a L’anell del nibelung d’Amadeu Fabregat ( 1948); aquest de Maria Barbal (1949); i hi incloc Josep Piera (1947), de qui ara es reedita un llibre que ja semblava perdut i que em sembla extraordinari: Ací s’acaba tot.

Potser tot plegat és una simple coincidència, però, com he dit fa un moment, per Sant Jordi encara falten dies i tindrem, si és el cas, prou temps per a tornar-hi.

Protecció Civil ha desactivat aquesta tarda l’alerta del pla especial d’emergències per inundacions de Catalunya (Inuncat), un cop superat l’episodi de pluja intensa de les darreres hores. Tot i això, el manté en pre-alerta a causa de l’elevat cabal dels rius arran de les precipitacions. Cursos com el Fluvià, la Muga, el Manol, la Tordera, el Llobregat, el Tenes, el Ser i el Congost baixen carregats i han patit desbordaments en alguns punts.

Durant l’episodi de tempesta, el telèfon d’emergències 112 ha rebut 623 trucades per 393 incidents derivats del temporal, sobretot per caiguda d’arbres, despreniments de pedres i inundacions en habitatges. Els bombers de la Generalitat han rebut 379 avisos, cap de gravetat.

La regidora de Vox a l’Ajuntament de València Cecilia Herrero ha anunciat que es dóna de baixa voluntàriament com a militant del partit. Ho ha comunicat en un missatge al seu compte de X, on ha indicat que explicarà els motius en una conferència de premsa.

Fa pocs dies que el portaveu del grup i segon tinent de batlle, Juanma Badenas, fou suspès cautelarment de militància per presumptes irregularitats en una adjudicació de la fundació municipal que presidia.

Badenas era assenyalat pels contractes de publicitat de la fundació València Activa, que presideix. Acumula unes quantes denúncies a la fiscalia i és investigat internament a Vox per un contracte de 128.000 euros amb la consultora Institut Mediterrani de Desenvolupament Sostenible.

L’oposicio ha sortit en tromba a criticar la reunió del govern amb Renfe i Adif. La portaveu de Junts al parlament, Mònica Sales, ha criticat que el govern hagi sortit “amb les mans buides” de la reunió en què la Generalitat, el govern espanyol, Renfe i Adif han pactat de contractar més personal per intensificar la revisió de vies i millorar l’atenció als usuaris del tren. Sales l’ha definida com un despropòsit. Ho ha dit en un comunicat a través de xarxes, en què assegura que no s’han pres les mesures necessàries per acabar amb la situació de caos ferroviari. Sales ha destacat la necessitat que el govern es planti davant Madrid per a buscar solucions i ha criticat l’absència de Salvador Illa a la reunió: “Hi ha una falta de lideratge”.

El portaveu dels comuns al parlament, David Cid, ha lamentat que després de la reunió es continua desconeixent “què falla a Rodalies” i no es té “un calendari clar de solucions”. També ha anunciat que dilluns registraran la sol·licitud d’un ple monogràfic sobre els problemes transport ferroviari al parlament. Fonts dels Comuns han explicat a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que precisament presentaran aquesta petició conjuntament amb ERC i la CUP després d’haver arribat a un acord amb aquestes dues formacions.

Al matí, abans de la reunció, el president d’ERC, Oriol Junqueras, ha dit a Catalunya Ràdio que “els responsables d’Adif i Renfe haurien de dimitir si no són capaços de fer la seva feina” i ha denunciat el funcionament “catastròfic” de la xarxa ferroviària a Catalunya, que considera “impropi de qualsevol país europeu”. Ha defensat que aquest “mal funcionament” justifica plenament el traspàs del servei de Rodalia al govern català i ha remarcat que “la prova que els trens a Catalunya poden funcionar bé és que els Ferrocarrils de la Generalitat són exemplars”.

La Generalitat, el govern espanyol, Renfe i Adif han pactat de contractar més personal per intensificar la revisió de vies i millorar l’atenció als usuaris del tren. Aquest ha estat un dels acords de la reunió entre la consellera de Territori, Sílvia Paneque, el ministeri de Transports espanyol i els presidents d’Adif i Renfe, feta avui arran del caos ferroviari dels últims dies. Tots dos governs han acordat de reforçar els centres d’informació i gestió de Renfe i augmentar el personal d’atenció immediata als usuaris. És l’acord més tangible d’un seguit de punts que no aporten cap mesura definitiva per a frenar el caos a Rodalia.

Una persona de 63 anys s’ha mort després de tenir un accident de muntanya al Montlude, a l’Aran. Els serveis d’emergències han rebut un avís a les 13.13 que hi havia un ferit a la cara nord de la muntanya, a cavall dels municipis de Les i Vilamòs.

Els Pompièrs d’Aran hi han desplaçat efectius de rescat de muntanya i han evacuat la víctima fins a l’heliport de Vielha, on els serveis mèdics d’Aran Salut n’han certificat la mort. Segons que ha informat el Conselh Generau d’Aran, s’investiguen les causes de l’accident.

L’empresa catalana Starlab ha desenvolupat un dispositiu que facilita la detecció precoç de l’Alzheimer en centres sanitaris. El sistema consisteix en un casc que utilitza neurotecnologia i intel·ligència artificial per a fer un primer cribratge dels pacients amb malalties neurodegeneratives, segons que ha informat el Departament d’Empresa i Treball en un comunicat.

El dispositiu incorpora neuromarcadors que es connecten a una tauleta per monitorar les senyals cerebrals del pacient, a qui se li fa un test cognitiu inicial. Posteriorment, mitjançant intel·ligència artificial, es desenvolupen biomarcadors per determinar si la persona té Alzheimer i en quin estadi es troba.

El projecte ha rebut una ajuda de 135.000 euros de la Generalitat a través d’Acció i la línia de finançament Tecniospring Industry. La tecnologia permet conèixer l’estadi de la malaltia amb un cost deu vegades inferior als sistemes tradicionals de detecció.

El director de Starlab, Aureli Soria-Frisch, ha destacat que el dispositiu utilitza una tècnica disruptiva i no invasiva i ha explicat que ja han començat a provar-ne la viabilitat en entorns operacionals.

Soria-Frisch ha subratllat que l’objectiu principal de l’empresa és “universalitzar l’accés al dispositiu perquè pugui ser utilitzat en tots els centres sanitaris, des d’hospitals de referència fins a centres d’atenció primària”.

Una tragicomèdia de Ramon Madaula - Lloc: Teatre Principal

Grup de teatre Paranys de Sant Joan de Vilatorrada - Lloc: Teatre dels Seràfics

Els Mossos d’Esquadra investiguen un segon tiroteig a Terrassa, que ha deixat un home ferit, només unes hores després de la mort a trets d’una persona a les portes de la discoteca Chicago Latino. Segons que ha pogut saber l’ACN, la policia treballa amb la hipòtesi que els dos atacs amb arma de foc poden estar relacionats.

En aquest segon incident, els agents han rebut un avís vora les 15.00 alertant d’uns trets al carrer de l’Historiador Cardús. Fins allà s’han desplaçat dotacions dels Mossos i la policia municipal i hi han trobat un home ferit al peu, que ha estat traslladat a l’hospital. L’agressor o agressors han fugit i són cercats per la policia.

Un primer tiroteig mortal a la matinada

El primer tiroteig ha estat aquesta matinada vora les 6.30 a l’exterior de la discoteca Chicago Latino, situada al carrer de Tàrrega, al polígon industrial de Can Petit. Segons les primeres informacions, els ocupants d’un cotxe han obert foc contra la víctima amb almenys cinc trets i han fugit ràpidament del lloc dels fets.

Els Mossos d’Esquadra de la Divisió d’Investigació Criminal de la Regió Metropolitana Nord s’han fet càrrec de la investigació, que és sota secret de sumari, i intenten localitzar el vehicle i els autors del tiroteig mortal a la cocapital vallesana.

La despesa dels desplaçaments dels senadors amb càrrec al pressupost del senat espanyol ha estat superior a quatre milions d’euros durant el 2024, cosa que representa un increment d’1,2 milions respecte de l’any anterior i el rècord d’ençà que es disposa d’aquestes dades, ara fa deu anys.

Segons dades recopilades per Europa Press, el senat ha batut el rècord de despesa en viatges dels senadors, tot coincidint amb l’augment de l’activitat parlamentària. Fa poc, la cambra va detallar les dades del quart trimestre del 2024, que sumen 1.080.173,13 euros. Aquesta despesa inclou viatges parlamentaris, polítics i oficials dels senadors, i despeses de gestió, cancel·lació i canvi de bitllets, a més de bitllets emesos pendents d’utilització.

El senat cobreix el cost dels viatges dels senadors en mitjans de transport col·lectiu –avió, tren, autobús i vaixell– per a l’acompliment de la seva activitat parlamentària, per a activitats polítiques, sectorials i de representació institucional, i per a viatges oficials en representació de la cambra. A més, el senat facilita als parlamentaris una targeta de taxi amb un crèdit màxim anual de 3.000 euros per als desplaçaments dins la Comunitat de Madrid i, si fan servir el vehicle particular, els abona 0,25 euros per quilòmetre i, si escau, el cost dels peatges d’autopista.

Amb dos mesos inhàbils

La despesa dels senadors en viatges el 2024 ha estat la més alta d’ençà que es publiquen aquestes dades, malgrat que durant aquest període hi ha hagut dos mesos inhàbils per vacances: gener i agost. En comparació amb anys anteriors, el 2023 la despesa total en viatges va ser de 2.817.216,52 euros, i el 2022 de 2.915.300,74 euros. El 2020, amb la pandèmia de la covid i la suspensió gairebé total de l’activitat presencial a la cambra, la despesa va ser d’1.652.745,42 euros. El 2021, encara amb restriccions, va arribar a 2.280.326,17 euros. El 2019, l’últim any abans de la pandèmia, els viatges dels senadors van costar 1.710.209,1 euros. Els anys 2018 (3.374.370,17 euros), 2017 (3.010.569,19 euros), 2016 (2.014.547,67 euros) i 2015 (2.469.622,55 euros) mai no s’havia superat la barrera de quatre milions d’euros, com ha passat el 2024.

L’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC) i l’Assemblée Régionale des Radios Associatives Occitanie/Pyrénées-Méditerranée (ARRA) han fet a Narbona la primera trobada de mitjans de proximitat d’Occitània i en català. En aquestes jornades, totes dues entitats han volgut reforçar els vincles entre territoris, han presentat l’Associació de Mitjans d’Occitània i Catalunya Nord i han signat la Declaració de Narbona, que pretén d’establir les bases per a projectes de futur. “La trobada és crucial per diverses raons, però sobretot perquè és la primera que reuneix i agermana mitjans de proximitat de banda i banda d’una frontera política, però no cultural”, ha dit el president de l’AMIC, Ramon Grau.

Grau ha destacat que aquestes jornades permeten de “compartir experiències per a millorar els nostres mitjans i posar les bases de futurs projectes”. Per la seva banda, el copresident de l’ARRA, Jean Marc Courrèges, ha subratllat la importància de crear “aliances locals” per a continuar essent referents en la vida social i cultural del territori. “Per a aconseguir-ho ens haurem de reinventar i acostar-nos encara més a la gent i al territori”, ha dit.

El futur dels mitjans de proximitat

La trobada ha inclòs ponències sobre el futur dels mitjans de proximitat, especialment amb l’impacte de la intel·ligència artificial i les noves oportunitats per a generar ingressos. Clara Soteras, consultora i cap d’Innovació i Estratègia Digital a l’AMIC, ha repassat vuit tendències clau per als mitjans de proximitat: la incorporació de la intel·ligència artificial a les redaccions, la importància de la informació local, l’ús de Google Discover, la sostenibilitat dels mitjans, la formació dels periodistes per a entendre l’audiència, el paper clau del producte, la importància del vídeo social i l’exploració de noves vies com ara newsletters, esdeveniments i marxandatge.

L’AMIC, que agrupa més de 600 mitjans de proximitat digitals, en paper i audiovisuals, ha destacat la voluntat de crear una xarxa de cooperació entre mitjans transfronterers i integrar nous formats en les narratives informatives. L’ARRA, que representa unes quantes emissores de ràdio comunitàries d’Occitània, defensa el paper clau de les ràdios associatives en la diversificació de l’oferta mediàtica i la promoció de la cultura local, amb la perspectiva d’obrir-se a la resta de l’espai lingüístic català.

La plataforma Trens i Transports Dignes de les Terres de l’Ebre i el Priorat ha anunciat concentracions en unes quantes estacions de Catalunya el dissabte 22 de març si no es prenen “solucions immediates” al corredor sud de Rodalia. L’entitat denuncia un col·lapse evident i un tracte denigrant als usuaris de Tarragona, l’Ebre i el Priorat. “La situació és gravíssima i les condicions materials i de conservació de la infrastructura són pèssimes i deplorables. Cal actuar amb fermesa i constància per a solucionar una situació que fa temps que és insostenible i indigna per als usuaris”, ha apuntat Trens Dignes. “El col·lapse del corredor sud és feridor i fruit d’una greu deixadesa per part de les administracions”, ha afegit.

Demanen accions urgents i no tan sols disculpes

Trens Dignes ha valorat positivament les disculpes del president de la Generalitat, Salvador Illa; la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i el director de Rodalia, Antonio Carmona, però considera que “no n’hi ha prou”. “La gravetat de la situació no demana disculpes. Exigim solucions immediates i urgents, i que se’ns escolti de manera activa i es facin efectives les propostes que fa anys que reclamem”, ha insistit la plataforma. “Demanem una cosa tan simple, però pel que sembla tan utòpica, com una bona gestió”, ha conclòs. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va anunciar fa uns dies que convocaria una manifestació per protestar contra el “caos” de Rodalia el dissabte 5 d’abril a l’estació de Sants, a Barcelona.

La Generalitat, el govern espanyol, Renfe i Adif han pactat de contractar més personal per intensificar la revisió de vies i millorar l’atenció als usuaris del tren. Aquest ha estat un dels acords de la reunió entre la consellera de Territori, Sílvia Paneque, el ministeri de Transports espanyol i els presidents d’Adif i Renfe, feta avui arran del caos ferroviari dels últims dies. Tots dos governs han acordat de reforçar els centres d’informació i gestió de Renfe i augmentar el personal d’atenció immediata als usuaris. És l’acord més tangible d’un seguit de punts que no aporten cap mesura definitiva per a frenar el caos a Rodalia. Segons Paneque, cal respondre a les incidències “amb més celeritat” i donar un tracte “exquisit” als usuaris. També s’ha creat una oficina tècnica per a la direcció i el seguiment de les obres.

Temps de prova abans de reprendre la circulació

Quant a les obres que impliquin una interrupció del servei de més d’una setmana, quan es reprengui la circulació no hi haurà passatgers a bord fins que no s’hagi fet un període de “marxa blanca”. Aquest període serà d’un dia per als talls de més d’una setmana i de dos dies per als talls de més d’un mes. Segons la consellera, si aquesta mesura s’hagués aplicat en la represa del servei després de les obres de Roda de Berà, s’hauria pogut assegurar que les infrastructures estaven a punt.

A més, han acordat que qualsevol actuació que afecti els usuaris del servei ferroviari s’haurà de comunicar a la Generalitat amb una antelació mínima de sis mesos.

Reunió de dues hores i mitja

La trobada ha començat vora les 13.00 i s’ha allargat fins a les 15.30. També hi han assistit el secretari general de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Jordi Terrades, i el secretari de Mobilitat i Infrastructures, Manel Nadal. Per part del govern espanyol, el secretari d’Estat de Transports, José Antonio Santano Clavero, i el president de Renfe, Álvaro Fernández, s’han connectat telemàticament. El president d’Adif, Pedro Marco de la Peña, s’ha incorporat a la reunió més tard, passades les 14.00, perquè el seu vol ha estat retardat a causa de la situació meteorològica.

Paneque va convocar aquesta reunió ahir al matí arran de les diverses incidències ferroviàries recents. Ahir una avaria en una catenària a l’estació de Sants va deixar les vies sense tensió i va obligar a aturar tota la circulació d’alta velocitat, cosa que va causar retards d’una hora de mitjana. Al migdia, una segona incidència ferroviària va interrompre la circulació entre Sants i la bifurcació de Mollet per l’avaria d’una vagoneta de reparació.

Agents de la policia espanyola han detingut a Borriana (Plana Baixa) un home acusat d’haver estafat més de 32.000 euros a persones afectades per la gota freda del 29 d’octubre passat, en la reconstrucció de les seves cases situades a prop del barranc de Torrent (Horta Oest).

Segons que ha informat la Prefectura Superior de Policia en un comunicat, el presumpte estafador hauria comès almenys vuit estafes i desapareixia després de rebre la meitat del pagament per avançat.

Les investigacions van començar al gener, quan tres veïns d’una urbanització de Torrent –greument afectada per la gota freda– van presentar denúncies independents a la comissaria, explicant que havien estat estafats després de confiar la reconstrucció de les seves cases a un home.

Els investigadors van comprovar que el sospitós actuava sempre amb el mateix patró i van detectar almenys cinc casos més. Oferia a les víctimes un pressupost “considerablement inferior” al preu de mercat i els demanava la meitat del pagament per avançat.

Un cop aconseguia els diners, feia algun treball mínim per guanyar-se la confiança dels afectats i després desapareixia amb qualsevol excusa, sense acabar les obres.

Durant la investigació, agents del Grup de Ciberdelinqüència de Torrent van identificar l’home, que oferia serveis de demolició i reconstrucció de cases amb una empresa el nom comercial de la qual havia modificat per atreure clients. S’aprofitava així de l’estat de necessitat i vulnerabilitat de les víctimes.

El detingut va arribar a estafar 32.456 euros oferint reconstruccions “ràpides” i “econòmiques”. A més, feia servir diversos comptes bancaris per rebre els pagaments, un dels quals estava a nom d’una persona morta que en el passat havia estat relacionada amb ell en altres delictes semblants.

Els agents han detingut l’home, de 41 anys, com a presumpte autor de les estafes. Té antecedents per fets similars i ha estat posat a disposició judicial.

El Tribunal de Comptes espanyol ha detectat incompliments legals i una infracció sancionable en la primera fiscalització d’Aliança Catalana. En el seu informe sobre les eleccions municipals del 2023, en què Sílvia Orriols va obtenir la batllia de Ripoll, el Tribunal de Comptes indica que Aliança Catalana va superar en 359,62 euros el límit de despesa electoral establert (3.516,15 euros), cosa que representa un excés del 10,23%. Aquesta irregularitat està tipificada com a molt greu segons l’article 17 de la llei de finançament dels partits polítics i pot comportar una multa d’entre el doble i el quíntuple del valor excedit.

A més, l’informe recull altres incompliments legals, com ara una donació de 500 euros rebuda sense DNI, aportacions per valor de 3.024,85 euros que no compleixen els requisits d’acreditació establerts per la llei, i una despesa de 1.070,14 euros sense la corresponent factura justificativa. La formació també va declarar una despesa de 605,14 euros en despeses de mailing, però el Tribunal de Comptes considera que el partit no compleix els requisits per a reclamar aquesta subvenció i, per tant, ho computa com a despesa ordinària.

L’informe assenyala que Aliança Catalana no va acreditar l’obertura d’un compte bancari específic per a les eleccions municipals del 2023, tal com exigeix l’article 124 de la LOREG. Això implica que tots els cobraments i pagaments –de 3.524,85 euros i 3.270,63 euros, respectivament– es van fer en efectiu, fet que incompleix la normativa. Davant d’aquestes irregularitats, el Tribunal de Comptes proposa al ministeri de l’Interior espanyol una reducció d’uns 7.500 euros en la subvenció electoral d’Aliança Catalana.

La reunió entre el govern, el ministeri de Transports espanyol i Renfe per abordar les incidències ferroviàries ja és en marxa. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha arribat a les oficines de Renfe i Adif a l’estació de Sants poc abans de la una del migdia. També hi assisteixen el secretari general de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Jordi Terrades, i el secretari de Mobilitat i Infrastructures, Manel Nadal. Per part del govern espanyol, el secretari d’Estat de Transports, José Antonio Santana Clavero, i el president de Renfe, Álvaro Fernández, s’han connectat telemàticament a la reunió. El president d’Adif, Pedro Marco de la Peña, s’hi incorporarà més tard perquè el seu vol ha patit retards per complicacions meteorològiques. El govern va convocar aquesta reunió ahir al matí arran de les incidències ferroviàries dels últims dies. Paneque va remarcar que calien “solucions immediates”.

L’home que s’havia enfilat amb una bandera palestina a la Torre d’Isabel, on hi ha el rellotge del Big Ben, al palau de Westminster –seu del parlament britànic–, ha baixat després de més de setze hores i ja ha estat detingut.

“La detenció s’ha fet efectiva. Ha estat un incident llarg per la complexitat de l’espai on es trobava i la necessitat de garantir la seguretat dels nostres agents, de l’individu i del públic en general”, ha dit la policia.

Els fets van començar dissabte a les 07.24, quan la policia va rebre l’avís que un home s’enfilava a la torre del parlament. Els agents es van desplaçar a l’indret, amb el suport de la Brigada de Bombers de Londres i el Servei d’Ambulàncies de Londres, per resoldre la situació.

Un camió de bombers va elevar tres persones en una plataforma fins a l’altura on es trobava l’activista, que continuava publicant fotografies i vídeos a les xarxes socials. En un d’aquests enregistraments, una dona vestida de paisà li pregunta quant de temps creu que podrà aguantar a la torre, i ell respon que baixarà quan decideixi: “Ara mateix estic bé i segur”. En un altre vídeo, assegura que volia resistir-hi tres dies i mig amb la bandera i el mocador palestí.

Mentrestant, desenes de manifestants propalestins s’han concentrat prop del parlament, però la policia ha impedit la protesta a la vora de la seu de la BBC, al·legant la proximitat d’una sinagoga en dissabte, dia sagrat jueu.

Els organitzadors –Palestine Pulse, XR per Palestina i altres grups– han traslladat la protesta a Downing Street. En passar pel Big Ben, han expressat el seu suport a l’activista.

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha dit que el partit investigarà les denúncies per assetjament laboral contra la diputada al congrés espanyol Pilar Vallugera. En una entrevista a Catalunya Ràdio, ha respost a les informacions publicades per El País, segons les quals les ex-diputades Maria Dantas i Carolina Telechea haurien rebut maltractament laboral per part de Vallugera, amb qui van treballar al congrés.

“Si s’ha produït qualsevol comportament inapropiat per part d’una diputada contra altres, ho lamento, no ho comparteixo i demano perdó tants cops com calgui a les persones que s’hagin vist afectades”, ha dit Junqueras. Ha insistit que es farà una investigació per aclarir els fets i ha dit que ERC intentarà “ajudar i acompanyar a través dels òrgans que correspongui”. També s’ha mostrat disposat a escoltar “qui cregui que no ha tingut el tracte que mereixia”.

Durant l’entrevista, Junqueras ha repetit que “no hi ha hagut cap denúncia formal en cap moment” i que la denúncia s’ha vehiculat als mitjans de comunicació. El dirigent ha explicat que va parlar amb Dantas sobre la qüestió a l’estiu, abans de tornar a ser president del partit, i que li va expressar “tota la solidaritat”. Tot i això, ha dit que, com que aleshores no era president, no li corresponia prendre cap iniciativa formal sobre la qüestió, i que creu que li corresponia a ella perquè “qui creia que no havia rebut el tractament que mereixia tenia l’oportunitat de presentar denúncia, cosa que no va fer”.

Segons El País, Dantas i Telechea denuncien assetjament i maltractament laboral per part de Vallugera al congrés espanyol, amb “constants faltes de respecte, crits, retrets per agafar permisos de maternitat i menyspreus en públic”.

Renfe oferirà 174 expedicions que garantiran la mobilitat dels viatgers durant les obres de millora de la infrastructura ferroviària que Adif fa al voltant de Tarragona. Els treballs interrompran completament la circulació de trens entre les estacions de Tarragona i Salou-Port Aventura del 10 de març al 16.

Per garantir el servei als viatgers de la línia R17 de Rodalia, Renfe ha previst un pla alternatiu de transport per carretera amb 7.776 places d’autobús. L’horari d’aquest servei estarà coordinat amb el de la línia R17.

Renfe informa que tota la informació sobre aquests canvis es pot consultar a les estacions afectades, a les pàgines web rodaliesdecatalunya.cat, adif.es i renfe.com, al telèfon 900 41 00 41, a les aplicacions de Rodalia de Catalunya i Adif, i als perfils de les xarxes socials @rodalies, @renfe i @infoadif.

Un home ha mort aquesta matinada després d’haver rebut trets a la sortida de la discoteca Chicago Latino de Terrassa (Vallès Occidental), segons que han explicat fonts pròximes a la investigació a Europa Press. Els fets han passat cora les 6.30, quan el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha acudit al carrer de Tàrrega per intentar reanimar la víctima, que ha mort al lloc. Els autors de l’atac han fugit abans no arribessin els Mossos d’Esquadra. S’ha obert una investigació per identificar el presumpte autor o autors del crim.