El cap de govern d’Andorra, Xavier Espot, ha rebut en visita oficial el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, en una jornada que ha servit per a refermar els vincles institucionals i impulsar projectes conjunts que millorin la qualitat de vida dels ciutadans de tots dos territoris. Espot i Illa han encapçalat una reunió de treball per a fer seguiment dels àmbits de col·laboració actius entre Andorra i Catalunya. Han posat l’accent en iniciatives concretes en l’àmbit sanitari, com ara el conveni recent per a la donació de còrnies entre el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), el Ministeri de Salut andorrà, l’Hospital Clínic de Barcelona i el Banc de Sang i Teixits. També han celebrat el bon funcionament dels trasllats de pacients entre el SAAS i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) català.

En matèria de mobilitat, Andorra ha fet valdre la voluntat del govern català de col·laborar en la millora de l’accés per la carretera N-145, i tots dos governs han acordat de demanar conjuntament a l’estat espanyol que n’estudiés l’ampliació amb un carril addicional. A més, s’estudiarà la viabilitat d’un tramvia entre la Seu d’Urgell i Andorra, un projecte que permetria d’enfortir la connexió transfronterera.

Espot ha remarcat les bones relacions institucionals amb Catalunya i ha subratllat la importància d’enfortir la cooperació en més àmbits, com ara la prevenció d’incendis, la promoció de la llengua i la literatura i el desenvolupament del Pirineu com a regió econòmica innovadora. Sobre això, tots dos governs treballen en la creació d’una zona econòmica especial a Organyà (Alt Urgell), que es vol convertir en un pol d’activitat entre Andorra i els territoris veïns, especialment en sectors com la logística i les tecnologies netes.

A la reunió també hi han assistit la ministra d’Afers Exteriors d’Andorra, Imma Tor, i el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat, Jaume Duch. La trobada dóna continuïtat a la reunió mantinguda el desembre passat al Palau de la Generalitat i s’emmarca en un calendari de reunions periòdiques per a fer seguiment dels projectes compartits entre Andorra i Catalunya.

La Bressola, la xarxa d’escoles en immersió en català a Catalunya Nord, ha anunciat avui que té garantida la continuïtat per un curs més després de les aportacions extraordinàries que han rebut d’administracions, institucions i societat civil.

En total, el conjunt de centres ha aconseguit 710.000 euros entre aportacions d’administracions de la Catalunya del Nord i del Sud, entitats, societat civil i altres institucions. Les diputacions de Barcelona, Girona i Lleida aporten 210.000 euros en conjunt, les campanyes de donatius d’entitats i societat civil suposen un ingrés de 185.000 euros. A més, la Generalitat aporta 150.000 euros més del que ja donava, la Regió Occitana dona 80.000 euros més, les administracions locals 55.000 i el Departament dels Pirineus Orientals, 30.000. De fet, el president de la Bressola, Guillem Nivet, ha criticat que el departament solament destini 30.000 euros de forma extraordinària a la xarxa d’escoles catalanes i que, a sobre, són diners que han retallat d’altres entitats de la Catalunya Nord. “Necessitem els diners, però no a canvi de treure’ls a altres entitats catalanes”, explicava Nivet.

Per altra banda, la xarxa de centres critica que hi ha una trentena de municipis de la Catalunya Nord que els deuen 104.000 euros del curs 2023-2024. Són forfaits que han de pagar els ajuntaments per cada alumne que s’escolaritza fora del sistema públic i hi ha batlles que ja han comunicat que no els pensen pagar. La Bressola assegura que si fa falta anirà als tribunals.

La xarxa d’escoles immersives de la Catalunya Nord, la Bressola, seguiran un curs més, com a mínim. Fa uns mesos, la direcció va anunciar que no tenien els recursos garantits per tirar endavant la xarxa d’escoles més enllà del maig i que no tenien prou diners per pagar totes les nòmines. D’ençà d’aleshores es va iniciar una campanya per captar donacions que s’ha tancat amb un final feliç per la Bressola.

Per això assegura que ara començaran una campanya per aconseguir incrementar aquesta partida fins que arribi al 5% dels ingressos que té la Bressola. Un objectiu que també es fixa en la Regió Occitana, tot i que en aquest cas assegura que estan més a prop d’aconseguir-ho i hi ha el compromís ferm de fer-ho. De fet, la regió ja donava 126.000 euros a la xarxa d’escoles i ara suma 80.000 euros més a la partida. Per altra banda, el departament en donava 50.000 i ara en dona 80.000.

Tot plegat permet que l’escola catalana segueixi el curs vinent i ho farà amb un increment del 10% de les quotes. Saben que això pot suposar un fre a noves matrícules, però de moment no han notat una fugida d’alumnes després d’anunciar la nova quota per al curs vinent.

Deutes amb ajuntaments

En paral·lel, l’escola critica que hi ha una trentena d’ajuntaments que els deuen 104.000 euros en total del curs 2023-2024. Són diners en concepte de forfaits comunals. Es tracta d’una aportació que han de fer de forma obligatòria els municipis per cada alumne que s’escolaritzi fora del sistema públic. Des de la Bressola asseguren que s’han posat en contacte amb tots els batlles que deuen diners i n’hi ha que alguns d’ells no responen o directament els diuen que no els pagaran. Per això des de la Bressola han avisat que començaran una mediació amb la prefectura i els ajuntaments deutors per com retornen el deute. Si aquesta mediació no arriba a bon port, la xarxa d’escoles en català assegura que anirà als tribunals. “No tenim gens de ganes de portar ajuntaments del país al tribunal administratiu, però volem que ens paguin el que marca la normativa”, afirmava Nivet.

Per això assegura que esgotaran totes les vies possibles per resoldre la situació de forma amistosa. De moment, ja hi ha quatre municipis que s’han compromès a tornar els diners i establir un conveni de llarg termini amb la Bressola. Aquests convenis garanteixen el pagament de les ajudes els pròxims anys i fixen també la quantitat que abonaran.

El liceu de Perpinyà avança

En paral·lel a la situació econòmica de la Bressola, el president de la xarxa d’escoles ha anunciat que han desencallat la compra del monestir de Vernet, a Perpinyà, per convertir-lo en liceu. La compra de l’edifici estava encallada als tribunals perquè l’Ajuntament de Perpinyà volia impedir la transacció. El president del conjunt d’escoles ha explicat que Perpinyà tenia fins a principis de juny per posar l’últim dels recursos judicials en contra de la compra. Fins ara els havia perdut tots i els tribunals sempre donaven la raó a la Bressola. De moment, Nivet assegura que no tenen constància que l’ajuntament hagi presentat cap recurs i, per tant, donaria llum verda de forma definitiva a la compra.

El que queda pendent és la llicència d’obres, que estan tramitant amb l’Ajuntament de Perpinyà. Guillem Nivet confia a tenir-la a la tardor i assegura que els tècnics veuen “viable” la reforma per convertir l’edifici en un centre educatiu. Una vegada tinguin la llicència, el president de la Bressola explica que hauran de començar una campanya per veure com financen el projecte.

El secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, està acorralat per vuit enregistraments fets per Koldo García entre el 2019 i 2023 que l’impliquen en una xarxa de cobrament de comissions il·legals organitzada al voltant de l’ex-ministre espanyol José Luis Ábalos i els mateixos Cerdán i García. L’informe de la Guàrdia Civil que els recull, i al qual ha tingut accés VilaWeb, mostra una relació piramidal amb Ábalos com a beneficiari i ministre amb poder decisori, Koldo com a agent actiu i intermediari logístic i Cerdán com a responsable del “control de zona” i de fer que es paguessin les comissions. Segons aquest informe, els membres de la trama van percebre o esperaven de cobrar més d’un milió d’euros en suborns, vinculats a cinc grans contractes d’obra pública.

Es considera que Ábalos i Koldo van cobrar 620.000 euros, que va gestionar Cerdán, que farien referència a 550.000 euros per dues adjudicacions d’ADIF a Múrcia per unes obres de soterrament de la xarxa ferroviària i pel corredor mediterrani, i 70.000 euros pels baixos d’un immoble als quals Koldo fa referència però que no atribueix a cap expedient en concret. A banda, hi hauria 450.000 euros més pendents de cobrar per tres obres adjudicades a Acciona a Logronyo, Sevilla i Sant Feliu de Llobregat. Tot plegat, serien 1.070.000 euros.

L’informe posa sota la lupa adjudicacions a Acciona, però també les empreses Obras Públicas y Regadíos i Levantina Ingeniería y Construcción, totes dues ja mencionades per l’empresari Víctor de Aldama en la seva declaració judicial.

La Guàrdia Civil fonamenta les xifres en les converses enregistrades per García, com ara una del 2 de febrer del 2022, quan Ábalos ja no era ministre de Transports. “Jo els vaig demanar a aquells allò de Sevilla”, diu Cerdán a García, que li reclama els pagaments. “Però és que primer ha de ser allò de Logronyo i després el de Barcelona”, contesta García. “Li ho donaré, 550.000 euros”, diu Cerdán, que atribueix la xifra a Logronyo, però García l’interromp per dir-li que aquella xifra és la de Múrcia. “Sí, i Logronyo em diuen ells, i després el que ens queda és allò de Sevilla”, contesta Cerdán. “No, i allò de Barcelona?”, li demana García. “550.000 i des d’allà, descomptem”, li diu Cerdán. Tot seguit, el secretari d’organització del PSOE diu que demanarà que “allò de Sevilla” li ho posin per escrit i que l’hi farà arribar a García, però ell s’hi oposa. “No, no, dóna-li a ell, jo no vull problemes.”

D’aquest fragment de conversa, que continua, la Guàrdia Civil dedueix que els 550.000 euros que ja s’haurien pagat a Ábalos provenien de dues adjudicacions a Múrcia, i que encara restava pendent el pagament de 450.000 euros derivats d’una obra a Logronyo, una a Sevilla i una altra a Tarragona.

Un descuit en antena a la cadena SER ha evidenciat el nerviosisme que es viu dins el PSOE arran de la difusió d’un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que involucra el secretari d’organització del partit, Santos Cerdán, en un suposat cas de cobrament de comissions vinculades a adjudicacions públiques.

La situació va passar durant l’emissió en directe del programa Hora 25 de la cadena SER ahir al vespre. El presentador, Aimar Bretos, va demanar en directe a la periodista Inma Carretero, cap de política espanyola d’El País, què li arribava del PSOE. Pensant que no estava en antena, Carretero va començar a relatar una conversa privada que mantenia en aquell mateix moment amb la vice-presidenta primera del govern espanyol i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero.

“Están perdidísimos”

Cadena SER.
“El poder de la conversación” pic.twitter.com/Y0Et5IVS0K

— Jesús Ortega (@JesusOrtegaE) June 12, 2025

“Doncs ara mateix parlo amb Maria Jesús Montero i em diu: ‘Però algú té l’informe?’ És que estan perdudíssims…”, va dir Carretero abans d’adonar-se que el micròfon estava obert. Tot seguit va callar sobtadament, i solament després de la insistència de Bretos va tornar a parlar amb un “Ah! Perdó”, acompanyat d’una rialla nerviosa. El presentador va mirar de reconduir l’escena tot apuntant que hi havia “un gran desconcert”.

Un missatge explosiu de Santos Cerdán qüestiona les primàries que va guanyar Sánchez: “Fica-hi dues butlletes”

“La veritable defensa de la presumpció innocència no es fa quan t’afecta a tu sinó a un adversari polític. Que s’investigui tot el que s’hagi d’investigar. A més informació, menys rumorologia.” D’aquesta manera ha valorat el secretari general de Junts, Jordi Turull, la difusió dels continguts de l’informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil sobre la suposada participació del secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, en l’adjudicació il·legal d’obres en canvi de comissions amb l’ex-ministre José Luis Ábalos i l’ex-assessor Koldo García. Cerdán ha estat l’interlocutor principal de Turull en les negociacions amb els socialistes espanyols que van fer possible la investidura de Sánchez i que s’han articulat de manera estable en la taula de Suïssa, i un dels dirigents que més ha greixat el complicat engranatge de la relació entre tots dos partits. Turull ha dit que els dirigents de Junts havien estat víctimes de condemnes mediàtiques i judicials i sabien com era d’important defensar la presumpció d’innocència. També s’ha mostrat convençut que Cerdán donaria totes les explicacions sobre l’informe de l’UCO.

Ara, les últimes informacions i la petició del Tribunal Suprem espanyol perquè Cerdán declari voluntàriament no han fet que Junts es replantegi el posicionament contrari a participar en una hipotètica moció de censura encapçalada pel PP. “És una fantasia”, n’ha dit al respecte, i encara més després dels moviments d’Alberto Núñez Feijóo per a torpedinar la necessària unanimitat europea per al reconeixement de l’oficialitat del català a les institucions comunitàries. Junts manté que si demana un avançament electoral serà perquè fracassen les negociacions a Suïssa. “La petició d’eleccions la farem en funció d’això, no de decantar-nos d’una banda o d’una altra de la batalla campal”, ha refermat Turull, respecte de l’ambient de confrontació que es viu a Madrid.

Precisament, avui Junts ha fet balanç sobre l’aplicació de la llei d’amnistia, l’acord principal pel qual van investir Sánchez. Turull ha insistit en la necessitat que el president espanyol es reunís amb Carles Puigdemont en aplicació d’una amnistia política, tenint en compte l’oposició de la cúpula judicial a aplicar la llei. Junts insisteix que no cerca “una fotografia” sinó el reconeixement de Puigdemont com a interlocutor polític vàlid, cara a cara amb Sánchez, que vagi més enllà de les terceres persones. Seria una constatació de la normalitat entre dos lideratges polítics, que veuen diferent de la normalitat política que defensa Illa. Per Junts, el conflicte polític persisteix i una reunió entre Sánchez i Puigdemont tindria sentit en tant que podria contribuir a trobar-hi una solució. Tot esperant que el Tribunal Constitucional espanyol es pronunciï sobre la llei d’amnistia, a partir del debat del recurs contrari presentat pel PP, Turull ha advertit al PSOE que, si arribés primer l’amnistia jurídica que no pas la política, no tindria valor. “Potser farà tard quan ho vulgui fer”, ha dit.

També ha assenyalat que aquest cara a cara entre Sánchez i Puigdemont podria servir per a constatar l’acord o la impossibilitat de pacte entre tots dos partits. No obstant això, Junts redoblava la petició al PSOE en un moment especialment complicat per a Sánchez i el seu entorn, acorralat en diferents causes judicials que apunten indirectament el president del govern espanyol i que el PP fa servir per provar de tombar l’executiu. El partit de Puigdemont mira de mantenir la seva agenda malgrat les turbulències de Madrid i ha donat marge al PSOE perquè compleixi amb els pactes acordats, malgrat que se li faci llarga l’espera amb l’amnistia política, la tramitació de la llei de delegació de competències en immigració o el reconeixement de l’oficialitat del català a Europa.

Turull ha insistit que el PSOE havia avalat la llei d’amnistia gràcies a l’acord de Brussel·les per a la investidura tot i que d’entrada no volia tirar-la endavant i ha insistit que, si no s’aplicava en tots els casos, era perquè hi havia hagut “un cop d’estat liderat pels jutges del Tribunal Suprem”. Turull ha censurat el “fanatisme polític” i la voluntat d’exercir de “justiciers” dels jutges Manuel Marchena i Pablo Llarena i ha avisat que no s’aturarien fins a aconseguir l’aplicació total de la llei i el retorn dels exiliats. Segons la sentència del Constitucional i els pronunciaments dels tribunals europeus, ha apuntat que podrien emprendre accions legals contra els jutges per prevaricació.

El ple del Consell de Mallorca ha estat interromput avui per una petició de Vox per a retirar una bandera reivindicativa a favor del català de color verd i amb el lema: “La llengua no es toca.” Més per Mallorca, que s’hi ha presentat amb les samarretes verdes, i PSIB l’havien penjat davant dels seus bancs. 

Les samarretes verdes tornen amb força: on les podeu aconseguir?

El portaveu de l’extrema dreta, Toni Gili, ha demanat al president, Llorenç Galmés (PP) la retirada del símbol. Com que no ho ha pogut fer per motius ideològics, s’ha intentat treure de la màniga un argument que no ha funcionat: que podia provocar danys al mobiliari de la sala de plens.

Així i tot, Galmés ha aturat el ple per a consultar amb el departament de Patrimoni si era procedent o no la retirada de la bandera. Després de mitja hora, els tècnics han donat el vistiplau perquè la bandera es pugui exhibir.

Els consellers insulars han protestat, d’aquesta manera, en contra dels darrers entre PP i Vox, que arraconen la llengua.

Les informacions que impliquen el secretari d’Organització del partit, Santos Cerdán, en la trama Koldo, han causat una gran crisi en el govern espanyol. Sumar ha reclamat al PSOE que aparti Cerdán i que deixi l’escó del congrés espanyol. “El PSOE ha de prendre decisions clares i contundents davant d’aquesta crisi. Com a primera mesura immediata, el senyor Santos Cerdán ha de ser apartat de totes les seves responsabilitats i el PSOE li ha d’exigir l’acta perquè la justícia faci la seva feina”, han avançat fonts del partit.

La vice-presidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha instat el PSOE a donar “tota mena d’explicacions com més aviat millor”. Segons ella, el cas és “molt greu” i requereix una resposta immediata. La ministra de Sanitat, Mónica García, exigeix la dimissió de Santos Cerdán.

“És un assumpte molt seriós i, per tant, demanem que s’esclareixi i que es donin tota mena d’explicacions i clarificacions com més aviat millor”, ha dit des de Suïssa Yolanda Díaz, on ha participat en el Fòrum de la Coalició Global per la Justícia Social.

“El que estem coneixent les últimes hores és molt greu. És el moment de prendre mesures contundents i sense miraments. Santos Cerdán ha de marxar i el PSOE donar totes les explicacions necessàries. Estem a l’altura del nostre país”, ha dit García en un piulet.

Lo que estamos conociendo en las últimas horas es muy grave. Es el momento de tomar medidas contundentes y sin miramientos. Santos Cerdán debe marcharse y el PSOE dar todas las explicaciones necesarias. Estemos a la altura de nuestro país.

— Mónica García (@Monica_Garcia_G) June 12, 2025

El Suprem veu indicis contra Santos Cerdán i li ofereix de declarar voluntàriament

Prèviament, Sumar ja havia exigit als socialistes transparència “ipso facto” i una actuació ferma en cas que es confirmessin les informacions que apunten que Cerdán podria haver participat en el cobrament de comissions per l’adjudicació de contractes.

L’informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil entregat al Tribunal Suprem espanyol, en el marc del cas Koldo, assenyala Cerdán com “la persona encarregada de gestionar” els “presumptes pagaments” de comissions per adjudicar obres de manera irregular a l’ex-ministre José Luis Ábalos i al seu ex-assessor Koldo García. Segons aquest document, Cerdán hauria arribat a dir a García: “Ho demanaré tot, ho vull tot.”

L’informe de la Guàrdia Civil que esquitxa el secretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, en la trama de cobrament de comissions il·legals en canvi d’obres públiques amb José Luis Ábalos i Koldo García també revela uns missatges que projecten una ombra de sospita sobre les primàries del PSOE del 2014, que va guanyar Pedro Sánchez. L’informe, al qual ha tingut accés VilaWeb, inclou captures de missatges entre Cerdán i García en què el primer li dóna l’ordre d’introduir irregularment butlletes de vot, i l’altre li comunica que ja ho ha fet.

[VÍDEO] Escridassada al congrés espanyol contra Santos Cerdán

La Guàrdia Civil explica que la relació entre Cerdán i García es remunta pel cap baix al 2013, i que comença arran de la pertinença de tots dos al Partit Socialista de Navarra. Es descriu una relació de subordinació de García respecte de Cerdán, i tot sovint Cerdán li encomanava tasques. Com a exemple, inclouen aquesta conversa del 13 de juliol de 2014, que la Guàrdia Civil emmarca en les primàries del PSOE. Santos escriu: “Quan acabi apuntes com si aquells dos que et falten haguessin votat sense que no et vegi ningú i hi poses les dues butlletes.” Deu minuts després, García respon: “Ja està.”

Aquestes primàries són les primeres que Sánchez va guanyar –contra Eduardo Madina i José António Pérez Tapias–, abans que dimitís com a secretari general i les tornés a guanyar contra Susana Díaz el 2017. Sánchez es va imposar com a dirigent del PSOE amb 64.086 vots, el 48,67% dels vots.

L’informe de la Guàrdia Civil es fonamenta principalment en converses de missatgeria que han trobat al telèfon de Koldo García, l’ex-assessor de José Luis Ábalos investigat en el cas, però també inclou aquests enregistraments fets d’amagat per ell mateix. Les converses són amb Ábalos i Cerdán, i fan referència a pagaments de contraprestacions per obres públiques adjudicades a Acciona.

El Suprem veu indicis contra Santos Cerdán i li ofereix de declarar voluntàriament

Entitats ecologistes contràries a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona han anunciat una gran mobilització ciutadana en contra del projecte. Serà el dissabte 28 de juny a les 11.30 a la plaça de Sant Jaume, a davant del Palau de la Generalitat de Catalunya. Ho ha anunciat la plataforma Zeroport, que agrupa Greenpeace i més entitats com el Sindicat de Llogateres i SOS Baix Llobregat. La plataforma ha dit que aquesta és la primera mesura de rebuig i que també estudien la via judicial a fi d’aturar el projecte.

Zeroport considera que l’ampliació implica greus conseqüències, com ara l’augment de la contaminació, l’agreujament de la crisi ecològica i l’escalfament global i els seus efectes. L’entitat també denuncia que el projecte insisteix en el model econòmic basat en el turisme i assenyalen que això precaritza els sous i condicions laborals i empitjora el problema de l’habitatge.

Carol Pérez, membre de Zeroport, assenyala que la proposta d’ampliació de l’aeroport no ha estat cap sorpresa, però que la que s’ha fet pública “és encara pitjor del que s’esperava”. “Es presenta com a més sostenible i dialogada que les anteriors, però no resol cap problema de fons. Els que han format part de les comissions no han estat veus independents sinó que només responen al servilisme dels lobbies econòmics”, explica.

El col·lectiu recorda que el president Illa ja havia avançat aquesta intenció al començament de la legislatura i que, malgrat el rebuig social, el projecte ha anat prenent forma amb la complicitat del PSC, el PSOE, la patronal i l’anterior govern d’ERC.

L’organització acusa l’executiu català de sotmetre’s als interessos econòmics d’AENA i dels lobbies turístics, i de presentar l’ampliació com una proposta “inevitable”, tot i que consideren que és fins i tot més agressiva que la plantejada entre 2019 i 2021.

Zeroport denuncia que la proposta actual, malgrat voler-se presentar com a “sostenible, tècnica i dialogada”, no resol cap dels problemes estructurals i se sustenta en una Comissió Tècnica mancada d’independència i pluralitat, dominada per càrrecs polítics del PSC i el PSOE.

Tots els detalls sobre el projecte per a ampliar l’aeroport de Barcelona

Olga Alcaraz, de la UPC: “Això no s’aguanta per enlloc”

Olga Alcaraz, coordinadora del Grup Governament del Canvi Climàtic de la UPC, ha denunciat que el canvi climàtic és una amenaça present, i no pas futura. “Ens volen fer creure que l’aeroport pot créixer i descabronitzar-se alhora. Això no s’aguanta per enlloc”, ha dit. Segons ella, convé que els aeroports perdin pes i que es prioritzin els trajectes ferroviaris.

Alcaraz s’ha queixat que les mesures compensatòries anunciades no poden esmenar el gruix de les emissions del Prat, que representen un 9 % de totes les emissions de Catalunya, segons ella. “No explica com preveuen reduir les emissions, i aposta per la compensació de les emissions”, ha dit Alcaraz, que també ha clamat per a desmuntar les falsedats.

“La factura climàtica que acumularem serà molt superior i sí que la pagarem entre tots, i afectarà serveis essencials. Cada any que retardem el procés, la factura va augmentant. Per això diem clarament que tirar endavant el projecte és com tirar benzina al foc, i esperar que el foc s’apagui. Volem acció climàtica”, ha dit Alcaraz.

Joan Sanpera, de la plataforma SOS Baix Llobregat, considera que l’anunci del president Illa “crea expectatives, però no dona solucions reals”. “Si augmentem els vols en l’aeroport del prat, el que fem és augmentat les emissions de tota mena de gasos. Si això va endavant, el que farem com a país és incomplir els acords de la conferència de París”, ha Sanpera.

Segons ell, l’aeroport amenaça de destrossar espais naturals i agraris i afectarà la població local, i implicarà consum d’aigua, hi haurà més pressió turística i d’habitació. “És un contrasentit. L’anunci és la punta d’un iceberg, representa una amenaça, un projecte que representa espoli”, ha exclamat. “Menys ciment, més vida. Ens cal treballar per una societat més justa, més sana. I no per treballar pels mateixos de sempre”, ha dit.

L’afectació en la Ricarda i el Remolar

Un dels punts més greus del projecte, segons Zeroport, és la destrucció simultània de dues zones humides d’alt valor ecològic: la Ricarda i el Remolar. Aquests espais, protegits amb la màxima figura de conservació europea, contenen hàbitats únics i espècies de gran valor ecològic. Zeroport alerta que qualsevol nova afectació suposaria un cop definitiu al delta del Llobregat, ja en estat crític, i adverteix que aquestes llacunes són irreproduïbles i incompensables.

A més de l’impacte ambiental directe, la plataforma denuncia l’efecte del projecte sobre el canvi climàtic. L’aeroport del Prat és, segons que afirmen, la infraestructura que més gasos d’efecte hivernacle emet a Catalunya. Les emissions del sector aeri s’han multiplicat per 2,5 des del 1980, i Zeroport assegura que la seva ampliació fa “impossible” assolir els objectius climàtics. També rebutgen la idea que els anomenats “combustibles sostenibles” puguin compensar aquests impactes, qualificant-los d’enganyosos i de tecnologia limitada que no resol els problemes estructurals de l’aviació.

Zeroport critica també el model econòmic que s’amplifica amb el projecte: un turisme massiu, poc regulat, que agreuja problemes com la precarietat laboral, l’encariment de l’habitatge i la pressió sobre recursos bàsics com l’aigua o l’energia

Els diputats del PP al congrés espanyol han interromput la sessió amb cops i crits de “dimissió” contra el sectari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, quan ha entrat a l’hemicicle. Tot plegat, arran de l’informe de la Guàrdia Civil que recull unes converses amb l’ex-ministre José Luís Ábalos i amb Koldo García sobre el cobrament de comissions irregulars a canvi d’obra pública. Un cop rebut l’informe, el Tribunal Suprem espanyol li ha ofert de declarar voluntàriament, un pas previ a encausar-lo si s’hi nega, per presumptes delictes d’integració a organització criminal i suborn.

La presidenta del congrés espanyol, Francina Armengol, els ha demanat que deixessin d’escridassar-lo: “Això és absolutament intolerable, els demano respecte a la cambra”, ha dit, i els ha avisat que suspendria el ple si no s’aturaven. “Deixin de comportar-se de manera tan grossera a l’espai que és la cambra de la sobirania nacional i el temple de la paraula, no de les puntades de peu”, ha conclòs.

Abans, Cerdán ha reiterat la seva innocència i ha dit que donarà “totes les explicacions” quan conegui l’informe de la Guàrdia Civil. “Estic molt tranquil. No he comès cap il·legalitat”, ha dit, i ha negat haver participat “en cap conversa d’aquesta mena”. Ha dit que encara no coneix el contingut de l’informe, i que parlarà quan en conegui el contingut. “Quan tinguem l’informe els convocaré a una roda de premsa a Ferraz i donaré les explicacions que hagi de donar”, ha dit.

La gestió de la gota freda per part del president de la Generalitat ha tornat a centrar la sessió de control d’avui a Carlos Mazón. El síndic socialista, José Muñoz, li ha demanat directament si havia estat ell qui havia redactat el missatge d’alerta que va arribar als mòbils de la població a les 20.11 del 29 d’octubre. Muñoz ha relacionat la llista de trucades entre el president i l’ex-consellera Salomé Pradas amb les declaracions del tècnic d’emergències encarregat d’enviar el missatge, que va dir al jutjat que havia estat Pradas qui li l’havia dictat. La resposta de Mazón a Muñoz ha estat: “No, sap vostè que no, únicament vol enredar.”

Aquesta ha estat la primera volta que Carlos Mazón ha parlat obertament de la redacció d’un missatge que la jutgessa de Catarroja considera que era erroni i que va arribar massa tard a la població.

El Washington Post a l’hemicicle

Abans, el síndic socialista havia mostrat a l’hemicicle un retall del diari The Washington Post, que fa dos dies va publicar un article en què es demanava si la gestió de Mazón de la gota freda havia estat criminal. L’article recollia testimonis de familiars de les víctimes, però també de tècnics i d’advocats personats en la causa.

En la sessió d’avui, el síndic de Compromís, Joan Baldoví, ha llegit una carta d’una de les víctimes de la gota freda i li ha tornat a demanar quan presentaria la dimissió.

Les notes de la selectivitat 2025 es publicaran aviat, una vegada acabats els exàmens de les PAU 2025 a Catalunya, el País Valencià i les Illes.

A continuació us expliquem quan podreu consultar les notes per a accedir a la universitat i la resta de dates clau a tenir en compte per a fer les matriculacions als graus universitaris que vulgueu.

Correccions de la selectivitat 2025: tots els exàmens de les PAU a Catalunya

Quan surten les notes de les PAU 2025?

A Catalunya, com que la selectivitat s’ha fet una setmana més tard que a la resta dels Països Catalans, notes dels exàmens no es publicaran fins el 25 de juny, l’endemà de Sant Joan. Es podran demanar revisions fins el 30 de juny. Els resultats de la revisió dels exàmens es publicaran el 8 de juliol, i del 9 a l’11 es podrà sol·licitar de veure la correcció.

Al País Valencià, es faran públiques les notes el dia 13 de juny. Les reclamacions es poden fer fins el 18 de juny, i els tribunals tenen fins el 20 per a pronunciar-se respecte de les peticions. El període de petició de veure exàmens serà entre el 23 i el 25 de juny per als estudiants de les demarcacions Castelló i València, i el 26 i 27 de juny per als de la d’Alacant.

Finalment, a les Illes ja s’han publicat les notes. Van sortir el dia 11 de juny. Podeu demanar-ne la revisió fins demà, dia 13. Després de les revisions, es publicaran els resultats definitius el 21 de juny. Per consultar la nota, cal que accediu de manera personal a UIBdigital, amb les vostres credencials d’estudiant. Cal introduir-hi el nom d’usuari i la contrasenya personals, accedir a l’apartat de formació i, tot seguit, al de proves d’accés.

Creixen els graus inaccessibles: els que demanen una nota de més d’un 12 passen de 20 a més de 70

Quan surten les notes de tall?

A Catalunya, la primera assignació a la universitat es farà l’11 de juliol. Això vol dir que la nota de tall, que és la qualificació de l’últim estudiant que ha aconseguit d’entrar en un grau concret en una universitat determinada, es farà pública al voltant d’aquella data.

Al País Valencià, l’assignació de places es farà el 10 i 11 de juliol, per la qual cosa tots els estudiants que s’hagin presentat a la convocatòria ordinària de juny o juliol competiran en igualtat de condicions en el procés d’admissió universitària. Recordem que, a causa de la situació excepcional causada per la gota freda, enguany hi ha dues convocatòries oficials de les PAU. La primera convocatòria ordinària va ser del 3 al 5 de juny, i la segona serà del 1r de juliol al 4.

A les Illes, ja podeu consultar les notes de tall de cada grau universitari en aquest enllaç que facilita la UIB.

Calculadora de la nota de tall 2025: com podem esbrinar-la amb el simulador?

Calculadora de la nota de tall 2025: com la podem esbrinar amb el simulador?

Amb les notes de selectivitat publicades, molts estudiants volen saber si podran accedir als graus universitaris desitjats. Podeu calcular la nota d’admissió en aquesta calculadora. Així, podeu esbrinar quina nota heu de tenir a cada assignatura per a poder entrar a la carrera que voleu.

La UIB també facilita un simulador per a calcular les notes d’admissió als estudis de grau.

L’instructor del cas Koldo al Tribunal Suprem espanyol ha ofert al secretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, de declarar el 25 de juny voluntàriament. Ho ha decidit després de trobar “indicis consistents” en contra d’ell en l’informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil sobre la seva presumpta participació, amb l’ex-ministre José Luis Ábalos i l’ex-assessor Koldo Garcia, en l’adjudicació il·legal d’obres a canvi de comissions. Apunta a presumptes delictes d’integració a organització criminal i suborn.

Creix la pressió contra Santos Cerdán: l’oposició i els socis del govern espanyol li exigeixen explicacions

La Guàrdia Civil ha lliurat al Suprem uns enregistraments que, segons que ha informat El Diario, va fer Koldo García d’amagat. Aquests enregistraments, segons la Guàrdia Civil, inclouen converses que vinculen Cerdán amb la presumpta manipulació de contractes d’obra pública. El material havia estat afegit en un informe lliurat al jutge Leopoldo Puente, instructor d’una peça separada del cas Koldo.

Puente li ha ofert de declarar de manera voluntària atès que Cerdán és aforat, com a membre del congrés espanyol. Es tracta d’un pas previ a l’inici dels tràmits al Suprem per a sol·licitar formalment el suplicatori de la cambra baixa per a investigar el número tres del PSOE.

Ábalos i Koldo García també són citats a declarar el dia 24 de juny, pels nous fets delictius revelats durant el curs de la investigació. El magistrat també ha aixecat el secret de la peça separada oberta arran de la recepció de l’informe de la Guàrdia Civil.

Un avió d’Air India amb 242 passatgers a bord s’ha estavellat poc després d’haver-se enlairat de l’aeroport d’Ahmedabad, a l’estat de Gujarat (Índia), amb destinació a l’aeroport de Gatwick, a Londres (Regne Unit). Ara com ara no s’han donat xifres concretes de víctimes, però Air India ha confirmat que hi ha supervivents i que han estat traslladats als hospitals més pròxims. Dels 242 passatgers 169 eren indis, 52 eren britànics, 7 eren portuguesos i 1 era canadenc.

L’avió s’ha estavellat en una zona residencial nou minuts després d’enlairar-se. Havia sortit amb un petit retard i havia rebut l’autorització de sortida a les 13.39 hora local. Segons que ha informat la direcció general de l’aviació civil índia als mitjans, l’avió ha llançat una trucada de socors poc després d’haver-se enlairat, però després no ha respost a cap de les comunicacions posteriors de la torre de control. Finalment, ha caigut fora del perímetre de l’aeroport, en una zona residencial, i s’ha vist una gran columna de fum negre al lloc de l’impacte. L’avió era comandat pel capità Sumeet Sabharwal, que acumula 8.200 hores de vol, i l’acompanyava un copilot amb 1.100 hores d’experiència.

Unes quantes imatges i vídeos difosos a les xarxes socials mostren grans columnes de fum negre enlairant-se del lloc del sinistre, que ha causat una gran alarma a la zona. Les primeres informacions apunten que l’accident ha passat tot just després de l’enlairament, però encara no se’n saben les causes exactes.

Air India AI171, a 787-8 Dreamliner, with around 242 passengers on board has reportedly crashed near Ahmedabad airport during take off. More details to follow. pic.twitter.com/k4HBIRHlQg

— Breaking Aviation News & Videos (@aviationbrk) June 12, 2025

Equips d’emergència s’han desplaçat fins al lloc de l’accident i, segons que informen mitjans locals, ja han començat les tasques de rescat. L’aeroport s’ha tancat després de l’accident.

Air India plane bound for London crashes near Ahmedabad https://t.co/Lshh2gIFjH

— Reuters (@Reuters) June 12, 2025

Llanos Massó, la presidenta de les Corts Valencianes, ha decidit de suspendre la sessió durant deu minuts perquè els diputats de Compromís havien demanat a Mazón on era la vesprada del 29 d’octubre amb uns cartells.

Abans, Baldoví havia criticat que el president de la Generalitat no hagués respost a la carta de la germana d’una víctima de la gota freda. “L’única reconstrucció que t’interessa és la de la teua cara folrada de baqueta”, ha dit el síndic de Compromís al president Mazón. A continuació li ha dit que de la seua posició estant podia comprar el vot de Vox al pressupost i els avals per a Feijóo per a comprar la supervivència, però que no la podria comprar de manera innoble: “No podràs comprar mai l’estima dels valencians, el perdó dels valencians.”

A continuació, els diputats del seu grup han mostrat els cartells en què demanaven al president on era el 29 d’octubre i s’han estat drets fins que Llanos Massó ha suspès la sessió.

Arenys de Mar Vila del Llibre - Lloc: Biblioteca

Encarna Martínez, la germana del director de l’institut de Xest, José Martínez Toral, ha escrit una carta al president de la Generalitat perquè el síndic de Compromís, Joan Baldoví,  li la llegís durant la sessió de control. A la carta, Martínez recorda al president Mazón que els diners que cobrarà quan deixe de ser president estaran tacats per la sang de les dues-centes vint-i-vuit víctimes i li recorda que quan era a l’oposició reclamava responsabilitats polítiques a Ximo Puig.

En la resposta, Carlos Mazón no ha fet cap referència a la carta d’Encarna i s’ha limitat a criticar el paper de Compromís a les Corts i la crisi oberta amb Sumar al congrés espanyol.

Encarna Martínez: “José Va enregistrar un vídeo dient: ‘Mireu com s’ompli el cotxe d’aigua’, i ja no en vam saber res més”

Aquesta és la carta d’Encarna Martínez a Carlos Mazón:

“Aquesta és la carta d’una germana trencada de dolor, d’un germà al qual van matar i van arrabassar aquells que van ometre el seu deure d’avisar a temps la població. El seu nom és José Martínez, sí, aquest nom que s’ha nomenat ja aquí unes altres voltes, el director de l’institut de Xest, que sortint de la seua faena i fent-la bé, va morir en l’eixida aquell fatídic dia 29 d’octubre cap a les sis de la vesprada per uns altres que no van fer bé la seua faena d’avisar ni fer absolutament res abans. Li recorde l’estiu del 2022. Ximo Puig governava la comunitat i vostè, senyor Mazón, era el president de la Diputació d’Alacant. Un tren amb 49 passatgers va ser a punt de travessar un incendi. Aquells dies, senyor Mazón, vostè va recordar a Puig que les emergències de la comunitat eren responsabilitat de la Generalitat Valenciana. I vostè va dir, i els responsables polítics? I va afegir, les responsabilitats polítiques existeixen. Mire’s en el mirall vostè també i assumisca el que retreu als altres, perquè ni assumeix ni va amb vostè, ja que l’única cosa que li interessa és continuar fins a aconseguir aquests diners: 75.000 euros durant dos anys. Però aquests diners, senyor Mazón, són tacats de sang, de sang de 228 valencians, i aquests diners no haurien de ser seus. Judes va trair Jesús per un grapat de monedes, però vostè ha traït el poble valencià i la gent que el va votar per diners, també. Tacats, però a vostè li serveixen, oi? La raó no va amb vostè, ni l’empatia, ni la solidaritat, ni la justícia. Però un polític ha de fer tot això: fer el bé, respondre per la seua ciutat i els seus ciutadans que voten apostant per ell. Ens ha aixecat la camisa, es riu de tots i la gravetat rau en tots aquells que li ho permeten, que li ho consenten. No tot s’hi val. Ni en política, perquè és llavors quan es perd la condició de l’ésser humà per a convertir-se en un ésser mesquí, en el qual s’han convertit tots aquells que silencien o miren cap a una altra banda. La política és plena d’ombres, i una és vostè, senyor Mazón. Justícia per a les víctimes mortals de la dana. Dimissió ja.”

El comandament nord dels Estats Units ha anunciat que desplegarà en les pròximes 48 hores 700 marines a la ciutat de Los Angeles, enmig d’una escalada de protestes contra les deportacions i les batudes del Servei d’Immigració i Control de Duanes (ICE). Les mobilitzacions, que van començar divendres a la ciutat californiana, ja s’han escampat per ciutats de tretze estats del país.

Els marines s’afegiran als efectius de la policia local i a més de 4.000 soldats de la Guàrdia Nacional. Segons que ha explicat el general Scott Sherman, 2.100 ja estan desplegats i la resta es mobilitzaran dijous. Tanmateix, el cap del Departament de Policia de Los Angeles, Jim McDonnell, ha dit a la CNN que encara no quedava clar quin paper tindria cadascun dels tres cossos de seguretat implicats. “Això no té precedents”, ha afegit.

[VÍDEO] La Pissarreta d’en Partal: Què és la Guàrdia Nacional dels EUA? Quants exèrcits hi ha a Califòrnia?

A Los Angeles, les protestes continuen per sisè dia consecutiu, malgrat la queda imposada a les vuit del vespre (hora local). Després d’aquesta hora, la CNN ha informat que hi havia hagut entre vint i trenta detencions i que s’havien emprat bales de goma i cavalleria policíaca per a dispersar els manifestants.

El governador de Califòrnia, Gavin Newsom, ha denunciat que l’”incendi de Ranch”, a San Bernardino –a menys de cent quilòmetres de Los Angeles– havia cremat més de 1.600 hectàrees i encara continuava actiu. Ha criticat que cinc dels catorze equips de bombers de la Guàrdia Nacional tenien poc personal perquè el president Trump els havia destinat a un acte polític a Los Angeles. “Això no sols és il·legal, sinó perillós”, ha dit.

Les protestes també han arribat a unes altres ciutats, com Spokane (estat de Washington), on s’ha declarat l’estat d’emergència i s’ha imposat una queda, amb més de trenta detencions. També hi ha hagut protestes importants a Nova York, Las Vegas i Indiana, on la multitud ha envoltat el pavelló dels Indiana Pacers durant el tercer partit de les finals de l’NBA contra els Oklahoma City Thunder.

“Lliura una guerra contra nosaltres”: els veïns de Los Angeles prometen defensar la seva ciutat de Trump

Els fetus exposats a nivells elevats de contaminació atmosfèrica durant l’embaràs poden tenir alteracions en la forma i el volum d’algunes estructures cerebrals. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi encapçalat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), en col·laboració amb BCNatal (Hospital Sant Joan de Déu, Hospital Clínic i Universitat de Barcelona) i l’Hospital de Sant Pau. És el primer treball que analitza amb detall la relació entre la contaminació de l’aire i el desenvolupament cerebral fetal.

La recerca s’ha publicat a la revista The Lancet Planetary Health i s’ha basat en dades de 754 dones embarassades que van participar en el projecte BiSC (Barcelona Life Study Cohort) entre els anys 2018 i 2021. Les participants es van sotmetre a una neurosonografia transvaginal, una ecografia especialitzada que permet d’analitzar les estructures cerebrals del fetus durant el tercer trimestre.

Els investigadors han detectat una relació entre l’exposició al diòxid de nitrogen (NO₂), partícules en suspensió (PM2.5) i carbó negre, i un augment del volum de diverses cavitats cerebrals que contenen líquid cefaloraquidi. En concret, han observat canvis en els ventricles laterals, la cisterna magna i el vermis cerebel·lós, una zona clau per a l’equilibri i la coordinació motora. A més, també s’ha registrat una reducció en la profunditat del solc lateral –o fissura de Silvi– associada a una exposició més alta al carbó negre, un indici de menor maduració cerebral.

Els efectes han estat més marcats durant el segon i tercer trimestre, coincidint amb una fase crítica del desenvolupament cerebral. “És en aquesta etapa quan el cervell fetal és especialment vulnerable a factors externs com la contaminació”, explica l’investigador d’ISGlobal Payam Dadvand, autor sènior de l’estudi. Les doctores Elisa Llurba i Lola Gómez-Roig, de l’Hospital de Sant Pau i BCNatal-Hospital Sant Joan de Déu, respectivament, afegeixen que aquests resultats mostren que, fins i tot en embarassos clínicament normals, la contaminació pot afectar el cervell fetal de manera subtil. Per això, consideren necessari reforçar la consciència social i sanitària sobre aquest risc.

No són alteracions patològiques

Tot i aquests canvis morfològics, totes les mesures obtingudes es mantenen dins dels paràmetres considerats normals i no suposa que els infants participants en el projecte tinguin alteracions cerebrals patològiques. “Aquestes diferències poden semblar petites a escala individual, però són rellevants des d’una perspectiva poblacional”, destaca Laura Gómez-Herrera, coautora principal.

L’estudi posa de manifest la necessitat de continuar la investigació per saber si aquests canvis persisteixen després del naixement i com poden influir en el desenvolupament neurològic. “Encara no podem concloure si són efectes temporals o permanents”, adverteix Jordi Sunyer, autor sènior de l’estudi.

Per tot plegat, l’equip remarca que calen polítiques públiques que protegeixin les dones embarassades de l’exposició a la contaminació, sobretot a les ciutats. “Els nostres resultats reforcen la necessitat de minimitzar aquesta exposició”, conclou Yu Zhao, investigadora d’ISGlobal i coautora de l’article.

El Consell ha eliminat pràcticament tots els criteris que afavorien l’ús del català i la igualtat de gènere en les ajudes públiques al sector musical. L’Institut Valencià de Cultura (IVC), dirigit per Álvaro López-Jamar, ha convocat les subvencions per a l’any 2025 amb una dotació de dos milions d’euros i amb canvis significatius en el sistema de valoració: el català i la presència de dones pràcticament desapareixen dels barems.

Les ajudes, que es poden demanar fins al 3 de juliol i només per via telemàtica, es divideixen en set modalitats i tenen com a objectiu principal impulsar la creació, producció, difusió i exhibició musical. També pretenen de fomentar la cooperació amb altres agents culturals i oferir una programació de qualitat. Tanmateix, enguany no preveuen cap impuls ni a la llengua pròpia ni a la igualtat entre dones i homes.

El català, gairebé fora de les puntuacions

De totes les línies d’ajuda, només en una es valorarà l’ús del català: la producció discogràfica, amb tan sols 3 punts sobre 100. En la resta —festivals, esdeveniments commemoratius, sales d’exhibició, cursos, concursos i producció d’espectacles— el català ha deixat de puntuar. Això representa una rebaixa encara més dràstica que la que ja va aplicar Vox quan tenia la conselleria de Cultura.

L’any passat, per exemple, els festivals podien obtenir 5 punts si feien ús del català, i 5 més si ja l’havien fet servir en l’edició anterior. També es puntuava l’ús de la llengua pròpia amb 5 punts en les produccions musicals en viu i en cursos, concursos, jornades i congressos.

Fins i tot en les ajudes a la producció discogràfica, la convocatòria del 2024 reconeixia amb més pes el català: es donaven 2 punts si les cançons eren en català i 3 punts més si el disc contenia informació escrita en aquesta llengua.

Amb el Botànic, aquests criteris tenien encara més pes i s’aplicaven a més línies d’ajuda, com ara a les sales d’exhibició, on el valencià podia aportar fins a 5 punts.

També cau la puntuació pel criteri de gènere

La convocatòria del 2025 també retalla el pes de la igualtat de gènere. Només es dona 2 punts sobre 100 a l’autoria femenina en la composició d’obres musicals. A les convocatòries anteriors, inclosa la de Vox, els festivals amb dones en càrrecs de lideratge podien obtenir fins a 7 punts, i la participació femenina en cursos, produccions musicals, biennals i discos podia sumar-ne fins a 5. Tots aquests criteris han desaparegut enguany.