Aquest dimecres a les 19.30 de la tarda es farà al Centre Cultural la Nau de la Universitat de València l’acte de lliurament de la vint-i-sisena edició del Premi Vicent Ventura. Enguany, el guardó ha estat atorgat a l’escriptora i mestra Mercè Viana i a la revista infantil Camacuc. A més, el periodista i professor Nel·lo Pellisser rebrà el Premi Centenari Vicent Ventura, creat enguany amb motiu dels cent anys del naixement del periodista.

El Premi Vicent Ventura, que es van començar a concedir el 1998, l’any de la mort del periodista; volen distingir trajectòries cíviques i compromeses amb la cultura i la llengua. El jurat està format per representants de la Universitat de València, la Universitat Jaume I, els sindicats CCOO, UGT i Intersindical Valenciana, la Unió Llauradora i Ramadera, la Unió de Periodistes Valencians i persones que van mantenir una estreta relació amb Ventura, com ara els professors Ramon Lapiedra i Àngel Llàcer, el filòleg Vicent Pitarch, l’escriptor Alfons Cervera, la periodista Rosa Solbes i l’assagista Francesc Pérez Moragón.

El candidat -únic- a la reelecció del rectorat de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Jaume Carot, ha presentat avui la candidatura a les eleccions de 21 de maig. I ho ha fet prometent ampliar les infraestructures del centre, ampliar la gratuïtat de les matrícules i crear noves titulacions de grau i màster.

Carot ha reivindicat el paper la universitat pública en un moment en què “es posa en qüestió” el model, davant d’iniciatives que, “amb el nom d’universitats privades, a vegades amaguen l’ànim de lucre, sense tenir en compte el projecte educatiu ni intentar transferir coneixement.”

Entre les mesures anunciades, també ha destacat la construcció de la nova residència d’estudiats amb 120 places, el nou edifici de Ciències, una biblioteca central i la reforma dels tres edificis més antics: l’Anselm Turmeda, el Guillem Colom i el Mateu Orfila. També ha dit que el campus “està quedant petit.” 

Pel que fa a la gratuïtat, el que cercarà és una política de beques “potent” similar a la del Regne Unit, cobrint la matrícula i que aporti als estudiants una quantia extra per a “sobreviure”. 

També ha dit que l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i l’Acreditació (Aneca) ja ha donat el vistiplau per a la implantació del grau de Ciències de la Mar. Els estudis podrien ser una realitat el curs 2026-2027. Així i tot, sense detallar-ne més, ha dit que ampliarà l’oferta educativa. 

Campanya contra Carot

Com que no hi ha cap candidat més, per la UIB s’ha engegat una campanya per votar en blanc. Carot ha assegurat que és una “alternativa vàlida”, però ha insinuat que, en un moment de “pressió de les universitats privades”, potser no es donaria una “bona imatge” en cas que el vot en blanc superés el 50% dels vots i s’haguessin de repetir les eleccions. 

En relació amb les universitats privades –i a l’anunci dels tràmits perquè el CEU San Pablo creï un nou centre a les Illes– ha dit que aquest “sí que és un projecte educatiu seriós”, però que “preferiria que no existís”. En aquest sentit, ha reclamat al govern que no destini “ni un euro públic” a les privades. 

El Moviment de Resistència Islàmica Hamàs ha confirmat que ha entregat al Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) el soldat israelià i ciutadà dels Estats Units Edan Alexander, que havia estat retingut a Gaza 584 dies d’ençà dels atacs del 7 d’octubre de 2023.

Segons que explica el diari Haaretz, l’hostatge ha estat entregat a Khan Yunis i potseriorment traslladat cap a Tel-Aviv, on se sotmetrà a una revisió mèdica.

Abans d’ahir, el dirigent de Hamàs a Gaza, Jalil al-Haya, va anunciar en un comunicat que alliberaria aquest soldat amb la voluntat d’iniciar “unes negociacions intensives i fer esforços seriosos per a arribar a un acord final que aturi la guerra i permeti d’intercanviar presoners de manera consensuada”.

Per la seva banda, les autoritats d’Israel van negar l’existència d’un compromís d’alto-el-foc a Gaza, i van dir que només permetrien un corredor segur per a l’alliberament d’Alexander.

Avui, en una compareixença, el president dels Estats Units, Donald Trump, s’ha mostrat satisfet de poder anunciar l’alliberament de “l’únic ciutadà nord-americà” segrestat per Hamàs durant l’atac del 7 d’octubre. A més, ha subratllat que s’ha produït “davant dels ulls d’Steve Witkoff, que ha fet una feina fantàstica”.

Alexander, de 21 anys, és nascut a l’estat de Nova Jersey i servia a l’exèrcit d’Israel quan va ser capturat per Hamàs durant els atacs de l’octubre passat, que van causar uns 1.200 morts i prop de 250 segrestats.

La secció sindical de la CGT a Mediapro denuncia que la lliga espanyola de futbol contracta empreses franceses durant la vaga convocada per a garantir la retransmissió dels partits de la 36a jornada.

Aquest fet podria afectar el derbi Espanyol-Barça de dijous, però afecta també els altres partits que es juguin a primera i segona divisió.

Segons que avisen en un comunicat, representants de la CGT en empreses del grup Mediapro han tingut accés a informació que confirma que la lliga espanyola està gestionant la contractació d’empreses franceses per garantir la retransmissió de la jornada 36 del campionat, amb partits afectats per la convocatòria de vaga.

Per això, el sindicat denuncia una “vulneració flagrant” del dret a vaga dels 800 treballadors de Mediapro, convocats a l’aturada laboral entre el 14 i el 27 de maig, coincidint amb les tres últimes jornades de la lliga EA Sports i les dates 40 i 41 de la lliga Hypermotion.

S’ha mort a 83 anys l’artista i comissari Antoni Mercader, pioner de l’art multimèdia a Catalunya, segons que ha comunicat la Direcció General de Promoció Cultural i Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

Nascut a Banyoles el 1941, Mercader es va llicenciar en Filosofia i Història de l’Art i era doctor en Comunicació Audiovisual. Les formes d’expansió audiovisual i multimèdia en l’art contemporani van ser un dels eixos d’investigació de la trajectòria professional de l’artista, segons que indica el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba).

Mercader va ser comissari d’exposicions, director, assessor i coordinador de projectes, i també productor audiovisual i multimèdia. Havia impartit conferències a diversos països del món i havia impartit docència a diferents universitats.

Va ser membre del grup Machines (1964-1966) i del Grup de Treball (1972-1976), ambdós englobats en el corrent de les arts plàstiques d’avantguarda. També va ser membre fundador de la Societat Catalana de Comunicació de l’Institut d’Estudis Catalans.

A més, va assessorar i coordinar la Mediateca Caixaforum a Barcelona, va coordinar el projecte europeu GAMA i va dirigir el també projecte europeu Vivid [Radical] Memory.

L’anàlisi de les restes de víctimes del franquisme localitzades a les fosses de Son Coletes (Manacor) i a Sant Francesc Xavier (Formentera) han identificat Gabriel Picornell, germà de la represaliada Aurora Picornell, Serafí Vives Servera, Bartomeu Fornés Bordoy, Antonio Sánchez Capilla, Francisco Delgado Machío i Manuel Gordillo Vega.

La troballa correspon a les excavacions realitzades entre 2020 i 2023 a Manacor, dins el II, III i IV Pla de Fosses i en la segona part de les excavacions al cementeri de Formentera (IV Pla de Fosses).

ATENCIÓ, ens informen han estat identificades Bartomeu Fornés Bordoy, Serafí Vives Servera i Gabriel Picornell Femenias (germà d'Aurora Picornell) a les exhumacions realitzades a Son Coletes durant les campanyes 22/23. pic.twitter.com/evb8UiHXma

— Memòria de Mallorca (@MemoriaMallorca) May 12, 2025

Gabriel Picornell va néixer a Palma el 1906 i era fill de Gabriel Picornell Serra i Joana Femenias. Era militant del PCE i, com la seva germana, va ser durament represaliat pel franquisme. Va estar a la presó de Can Mir i va ser assassinat entre 1936 i 1937 a Son Coletes. En la nota de premsa del Govern de les Illes, no s’esmenta en cap moment que sigui el germà d’Aurora Picornell.

Serafí Vives (Son Servera, 1905) era guarda jurat. Va ser assassinat amb el seu pare el 17 d’agost de 1936, a 31 anys.

Bartomeu Fornés (Manacor, 1896) es va refugiar amb la família a una casa de camp durant el desembarcament de Bayo. Allà va ser ferit i traslladat a l’hospital. Dies després, va ser detingut i assassinat a Son Coletes, a 40 anys.

Francisco Delgado (Badajoz, 1890) era jornaler i cap de la guàrdia municipal del seu poble. Va arribar a la presó de Formentera el 1941, acusat d’adhesió a la rebel·lió, on va morir a 50 anys per una malaltia.

Antonio Sánchez (Badajoz, 1891) era un obrer afiliat al PSOE i a UGT. Va ser condemnat per rebel·lió militar i enviat a Formentera, on també va morir el 1941.

Manuel Gordillo (Badajoz, 1885), era jornaler i pertanyia a Esquerra Republicana. Amb 56 anys va arribar a Formentera i també va morir a la presó per una malaltia.

Les identificacions han estat possibles gràcies a la comptabilitat de tota la informació històrica, arqueològica i antropològica del cas, així com a l’anàlisi i comparació dels perfils genètics realitzats als laboratoris d’ADN antic i modern de la Universitat Autònoma de Barcelona, al Servei de Genòmica de la Universitat Pompeu Fabra i al laboratori Biomics de la Universitat del País Basc. Les excavacions van ser dutes a terme per l’equip tècnic d’Aranzadi-Atics.

“Els ossos ens parlen de la mort, però els objectes ens parlen de la vida dels assassinats pel feixisme”

Fins ara, a les Illes s’han identificat 67 víctimes de la repressió franquista.

El Departament d’Interior investiga si dos bombers han fet un ús fraudulent de la llei trans en canviar-se de sexe. “Aquests casos estan sota investigació i es prendran les decisions que es considerin oportunes”, ha dit la consellera d’Interior, Núria Parlon, arran d’una informació que publica El Periódico sobre dos casos de canvi de sexe a Badalona i Vic. Segons el diari, els dos bombers van demanar el canvi de sexe i consten com a dones al seu DNI, però no haurien canviat ni el seu nom, ni la seva aparença, ni la seva conducta habitual. Parlon ha garantit que actuaran davant de qualsevol indici d’ús fraudulent de lleis que s’han creat per garantir drets.

En aquest sentit, ha explicat que Interior té un gabinet de polítiques transversals, que amb la direcció i subdirecció operativa de la Direcció General d’Extinció i Prevenció d’Incendis i Salvaments, treballa perquè es compleixen totes les “bondats” que aporten les noves lleis d’igualtat sense que es produeixi un “frau de llei”. Per això, ha asseverat que cada cop que el departament, a través d’informes preceptius, observi que hi ha indicis d’un ús fraudulent de les normes, “que garanteixen drets i que garanteixen que no hi hagi discrecionalitat pel que fa a aquests drets i l’accés al cos”, s’actuarà.

Els cotxes de fórmula 1 no circularan enguany pels carrers de Barcelona. La Fira de Barcelona, que gestiona el Circuit de Barcelona-Catalunya, ha anunciat que enguany no programarà el polèmic acte al passeig de Gràcia. En canvi, sí que es tornarà a fer la fira promocional a la plaça de Catalunya entre el 24 i el 31 de maig. El gran premi al circuit, a Montmeló (Vallès Oriental), serà del 30 de maig a l’1 de juny.

El director general de Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga, ha dit en una compareixença de premsa que el motiu de la decisió és la voluntat de reforçar la fira i atraure a un públic familiar i variat.

D’altra banda, fonts de l’Ajuntament de Barcelona consultades per VilaWeb han explicat que en cap moment era previst de repetir l’espectacle perquè en tot moment es va plantejar com un acte “puntual i extraordinari” que tenia l’objectiu de  demostrar internacionalment l’interès de la ciutat en seguir organitzant curses de fórmula 1, a més de rememorar la tradició automobilística de Catalunya.

L’any passat, l’exhibició va causar molta polèmica per les molèsties que ocasionava als veïns i la contaminació que causava. De fet, centenars de veïns de Barcelona van tallar el carrer d’Aragó en senyal de protesta. Finalment, l’esdeveniment va aplegar 38.000 persones, segons dades de l’ajuntament.

Negociacions per seguir fent la cursa en marxa

El conseller d’Empresa i Treball i president del Circuit de Barcelona-Catalunya, Miquel Sàmper, ha assegurat que les negociacions per renovar la fórmula 1 van bé i ha defensat la discreció del procés com una de les claus per garantir-ne l’èxit. En aquest sentit, ha posat com a exemple la renovació de la cursa de MotoGP fins al 2031, que també es va tancar amb discreció.

La Generalitat i Dorna signen un acord per a fer el Gran Premi de Catalunya de MotoGP fins el 2031

Sàmper ha subratllat que s’han tingut converses de fa molt de temps amb els propietaris de la competició i que les reunions són “franques i sinceres”. El conseller espera que aquestes trobades arribin a bon port i l’esdeveniment continuï organitzant-se al circuit català.

L’any vinent, la fórmula 1 aterrarà a Madrid i, per tant, la continuïtat de l’esdeveniment a Barcelona no està assegurada més enllà del 2026.

Junts ha decidit no entrar al govern municipal de Tarragona i no pactar amb el PSC. En una compareixença, el portaveu de la formació, Jordi Sendra, ha argumentat que tot i segellar una entesa amb els socialistes no podrien garantir l’estabilitat de l’executiu, ja que entre els dos partits no tindrien majoria absoluta. Sendra ha afegit que amb tres regidors per nou dels socialistes correrien “el risc de perdre la identitat i quedar dissolts dins el seu projecte polític”. A la vegada, ha reconegut “discrepàncies amb el PSC a escala nacional” per la “seva agenda descatalanitzadora” i que han estat les reflexions amb membres del partit, entre ells Carles Puigdemont, el que ha fet que des del grup municipal es decantessin pel no.

Sendra ha repassat diferents contrapartides que han aconseguit fins ara a base de pactes amb els socialistes i ha assegurat que han “mogut el PSC de la zona de confort”. Per tot plegat ha fet un balanç molt positiu dels dos anys a l’oposició. Tot i això, ha manifestat que considerava que el govern necessitava “braços de reforç”, ja que governa únicament amb nou consellers d’un total de vint-i-set que hi ha al plenari.

Des de l’executiu, la portaveu Sandra Ramos ha assegurat que respecten la decisió de Junts i els ha agraït la voluntat “constructiva i col·laboradora”, un agraïment que ha fet extensiu a la resta de formacions amb les quals arriben a acords. “La nostra responsabilitat és arribar fins al final de mandat podent continuar oferint a la ciutat els canvis i solucions que necessita. Si és des de dins o fora del govern té menys importància”, ha afirmat.

A la vegada, ha assegurat que el fet que Junts no s’incorpori a l’executiu no els representa cap daltabaix a escala de gestió perquè després de quasi dos anys els diferents consellers ja han apamat les seves àrees. “No és cap càrrega excessiva que no es pugui suportar”, ha emfatitzat.

El Comitè Interdepartamental de Sequera ha aprovat que tot Catalunya passi a situació de normalitat excepte l’embassament de Riudecanyes, que es mantindrà en pre-alerta. Això implicarà canvis en vuit àrees diferents. D’una banda, l’aqüífer Fluvià-Muga, l’embassament Darnius Boadella, l’Empordà i la Serralada Transversal passen d’alerta a normalitat. En paral·lel, el Consorci Aigües Tarragona, els embassaments del Llobregat, els del Ter i l’Embassament Ter-Llobregat també ho fan, però partien de l’estat de pre-alerta. Ho ha anunciat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, després de reunir-se amb el secretari de Medi Ambient espanyol a Madrid.

En el cas de Riudecanyes, Paneque ha explicat que la situació encara recomana mantenir la situació de pre-alerta, tot i que les comissions de desembassament s’aniran reunint per veure si millora la situació. Malgrat tot, segons la consellera, cal mantenir el mateix ritme d’inversions. Per aquest motiu, s’ha reunit a Madrid amb el secretari d’Estat de Medi Ambient espanyol, Hugo Morán, per avançar en el conveni entre Aigües Ter-Llobregat i Aquamed, un conveni que se signarà abans de les vacances d’estiu per iniciar la licitació de l’ampliació de la dessaladora de la Tordera. Es tracta, ha dit, d’una “peça clau” per incrementar la disponibilitat d’aigua sense dependre de la pluja.

La consellera ha destacat que entre el 2022 i el 2025 s’han aportat més de 300 hm3 de nous recursos que han pal·liat part del dèficit d’aportacions i han evitat que els embassaments quedessin buits durant més de quatre-cents dies. Els canvis a les unitats d’explotació seran efectius entre finals d’aquesta setmana i principis de la vinent, quan es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat la resolució del director de l’Agència Catalana de l’Aigua corresponent. Els embassaments estan ara per sobre del 76% de la seva capacitat. Pel que fa a Sant Feliu de Codines, que estava en situació d’emergència, també tornarà a l’escenari de normalitat.

Tot i la millora de les reserves, les dessalinitzadores catalanes continuaran funcionant al 90% de la seva capacitat. Precisament, Paneque ha refermat “la necessitat d’impulsar les actuacions per deixar de dependre de la pluja”.

Els tècnics han retirat el tren de Rodalia avariat que ha causat endarreriments de més de quaranta minuts entre les línies R1, RG1, R3 i R4 a l’altura de l’estació de l’Arc de Triomf de Barcelona.

El tren ha estat prop de dues hores aturat, obligant els combois a circular per via única en aquest tram. Ara, els trens recuperen progressivament la freqüència i horari de pas habituals.

 

El reconeixement del català, el gallec i l’èuscar com a llengües oficials de la Unió Europea tornarà al Consell d’Afers Generals del 27 de maig. El govern espanyol ha demanat que, aquesta vegada, l’oficialitat se sotmeti a votació. Així consta a l’esborrany de l’agenda de la reunió, publicat per la presidència polonesa de torn de la UE, que inclou el punt com una possible “adopció” de la modificació del reglament europeu sobre les llengües d’ús oficial.

Tanmateix, ni el govern espanyol ni fonts diplomàtiques europees no han volgut confirmar encara si realment es votarà. Perquè la votació tiri endavant cal que cap estat s’oposi en la votació, és a dir, que voti a favor o, pel cap baix, que s’abstingui. És la segona vegada que el govern de Pedro Sánchez provarà d’arribar a la votació formal, després d’haver-ho posat per primera vegada a l’ordre del dia el setembre passat, quan presidia el Consell de la UE. Aleshores, es va evitar de votar perquè no hi ha prou suport

A la cerca d’un acord

Durant el semestre de presidència espanyola, la proposta es va presentar en unes quantes reunions, però sense cap resolució. L’executiu espanyol ha intensificat els contactes amb la resta d’estats, tot posant èmfasi en l’especificitat del cas: tres llengües oficials a escala interna, emprades al congrés espanyol, amb milions de parlants i una llarga tradició administrativa.

Per a mirar de superar els recels, l’estat espanyol es va oferir a pagar els costos que implicaria l’ús de les llengües a les institucions europees, malgrat que el reglament estableix que aquestes despeses haurien d’anar a càrrec del pressupost comú. El desembre passat, la Comissió Europea va fer una estimació preliminar: 132 milions d’euros anuals, tot recordant que es tracta només d’un càlcul inicial basat en l’experiència amb el gaèlic.

Reticències a l’est i silencis diplomàtics

Els estats més reticents, principalment d’Europa oriental, mantenen els seus dubtes, que són sobretot polítics. Alguns estats han demanat formalment un document amb l’opinió dels serveis jurídics de la institució sobre la legalitat, però encara no se n’ha fet públic cap document. L’última vegada que es va tractar l’assumpte va ser el 19 de març d’enguany, sota presidència belga, en un punt informatiu a petició del govern espanyol. La intervenció, que no va suscitar rèpliques de cap altre estat, va durar tan sols deu minuts.

La proposta d’oficialitzar el català, el gallec i l’èuscar forma part del pacte d’investidura entre el PSOE i Junts per Catalunya. Junts ha insistit reiteradament que la votació s’ha d’arribar a fer com més aviat millor i ha expressat el seu malestar pel retard. Fins ara, però, les reunions han estat estèrils.

La jutgessa de Catarroja (Horta Sud), que instrueix la investigació sobre la gota freda, ha rebutjat la petició d’una acusació de la declaració com a testimoni de la periodista Maribel Vilaplana, que va dinar amb el president Carlos Mazón el 29 d’octubre a El Ventorro. La magistrada considera que aquesta petició està relacionada amb la localització i l’actuació del cap del Consell aquell dia. Recorda que l’ex-consellera Salomé Pradas, en la seua declaració, va fer referència a la comunicació que va mantenir i la durada d’aquesta amb el president, i que va sostenir igualment que l’enviament de l’alerta no es condicionava a l’autorització del president.

La magistrada considera que, si acceptara aquesta petició, “l’objecte de la investigació es desplaçaria substancialment cap a l’actuació del president de la Generalitat, què va indicar, va comunicar o amb qui, durant les hores en les quals va menjar amb la testimoni.” Com ha expressat en anteriors resolucions la jutgessa, això no és factible per la seua condició d’aforat. “El president de la Generalitat no és part en aquest procediment, es va efectuar un oferiment a fi de que pogués declarar com a investigat, per la qual cosa, en definitiva, ha de descartar-se la citació com a testimoni de M.V.”, ha conclòs.

En un altre acte, la jutgessa també ha admès la personació del sindicat d’ultradreta Manos Limpias com acusació popular contra l’ex-secretari d’Emergències, Emilio Argüeso, investigat en la causa. No obstant això, acorda donar trasllat d’aquesta personació a la representació lletrada de l’investigat, José María Bueno Manzanares –que s’ha manifestat públicament com a advocat de referència d’aquest sindicat–, perquè manifeste si existeix o no incompatibilitat entre l’exercici de defensa d’Argüeso i el de l’acció penal per Manos Limpias contra el seu client. D’una altra banda, rebutja la personació sol·licitada per aquest sindicat contra l’AEMET i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX).

“M’emprenye perquè no puc fer el que feia, no tinc vida ara”: el testimoni de Juan, que va perdre la cama per la gota freda

Les tensions internes al PSOE tornen a aflorar amb força arran de la difusió de missatges de WhatsApp entre Pedro Sánchez i la seva antiga mà dreta José Luis Ábalos. Tant el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, com l’ex-president de l’Aragó, Javier Lambán, han aprofitat l’ocasió per denunciar el que consideren una deriva autoritària del secretari general socialista i president del govern espanyol.

García-Page ha assegurat en una entrevista a Onda Cero que aquests missatges evidencien que les discrepàncies dins el partit venen de lluny i no són cap “teatret”. Segons ell, els problemes dins el PSOE no són tan sols una qüestió de poder: “Hi ha un problema de fons que es va obrir entre els qui no estàvem per governar a qualsevol preu i els qui sí que ho podien fer en qualsevol moment.” Ha afegit que no té gaire relació amb Ábalos i que les converses amb Santos Cerdán han estat escasses i cordials, però creu que potser des del començament ja el donaven per “perdut”.

Per a García-Page, els desacords ideològics i estratègics dins un partit són inevitables, però fonamentals: “No hi ha cap obligació d’estimar-se en un partit ni de ser germans, sinó de compartir un codi ideològic i una estratègia.” També ha remarcat que aquestes tensions s’han agreujat durant l’actual legislatura, després de les eleccions del 23 de juliol de 2023, quan —diu— “es va desfer qualsevol contenció”.

D’altra banda, Lambán, en una altra entrevista a Onda Cero, ha denunciat el tracte que rebia de Sánchez quan discrepava públicament. Ha revelat que va rebre diverses trucades del president del govern espanyol per fer-li retrets, i ha dit que el va sorprendre “la ira i la pèrdua de control” que mostrava en aquestes converses. Tot i que amb Ábalos i Santos Cerdán el to era més cordial, amb Sánchez era “àrid” i “intolerable”.

Segons Lambán, l’actitud del president denota una “obsessió malaltissa” per controlar els dirigents territorials i dir-los què han de pensar i dir. “Sembla que confon els presidents autonòmics amb delegats del govern”, ha dit. I ha afegit que sempre ha rebutjat aquest enfocament, tant en privat com en públic: “Jo era el president d’Aragó i em devia a Aragó i a Espanya abans que al partit.”

L’ex-president aragonès ha relacionat aquestes pràctiques amb la crisi del 2015, quan el comitè federal va destituir Sánchez per intentar pactar “amb qui fos” per accedir al poder. “Després va guanyar les primàries, va controlar el partit i el va convertir en un espai on la dissidència no hi cap”, ha afirmat.

Així mateix, ha criticat que, des d’aleshores, el PSOE ha perdut autonomia estratègica i ha quedat supeditat als seus socis, que segons ell tenen com a objectiu “acabar amb Espanya i amb la constitució”.

Aquestes declaracions evidencien la persistència de fractures internes al PSOE i apunten a un malestar creixent entre alguns dels seus dirigents territorials amb l’estil de lideratge de Pedro Sánchez.

El president del Partit Popular (PP), Alberto Núñez Feijóo, ha anunciat que el partit farà el congrés del partit el mes de juliol. Ho ha anunciat en la intervenció que ha fet al comitè executiu nacional, que ha començat a les 12.00.

L’objectiu, segons que ha dit, és “activar” la formació i preparar-la per fer front electoralment al president del govern espanyol, Pedro Sánchez. “Passarem del conclave del papa al conclave del PP”, ha ironitzat Feijóo durant la reunió.

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, havia demanat d’accelerar el congrés del PP a causa del rebombori generat, i ha dit que tots els presidents autonòmics donaran suport a Feijóo. Ayuso considera que, un cop iniciat el debat, cal actuar ràpidament per evitar especulacions.

Feijóo vol mobilitzar el partit per a transmetre el missatge que el govern de Pedro Sánchez està “col·lapsat” i afectat per la corrupció. La incertesa sobre si s’avançaria el congrés havia generat debat intern.

El darrer congrés ordinari del PP es va fer l’any 2017, amb Mariano Rajoy encara al capdavant. Posteriorment, el partit ha fet dues trobades extraordinàries: una el 2018, arran de la moció de censura que va desallotjar Rajoy del govern espanyol, que va culminar amb l’elecció de Pablo Casado; i una altra el 2022, a Sevilla, que va segellar Feijóo a la presidència després de la crisi interna provocada pel seu predecessor i Ayuso.

Els Estats Units i la Xina han pactat una reducció substancial dels aranzels durant noranta dies, gràcies a les negociacions del cap de setmana.

A Ginebra, el secretari del Tresor nord-americà, Scott Bessent, ha dit: “Totes dues parts reduiran els aranzels a un 115%”, en referència a la treva acordada per a aquest període. Això implica una distensió important en la guerra comercial que va esclatar el mes passat.

Els Estats Units havien apujat els aranzels als productes xinesos fins al 145%, i Pequín havia respost amb aranzels del 125% sobre les importacions nord-americanes.

Bessent ha dit als periodistes que totes dues parts havien mostrat “un gran respecte” durant les converses, i ha afegit: “Tenim un interès comú en un comerç equilibrat.”

Les autoritats d’Israel han negat l’existència d’un compromís d’alto-el-foc “de cap mena” a Gaza, i han dit que només permetran un corredor segur per a l’alliberament del soldat israelià-nord-americà Edan Alexander, anunciada ahir pel Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs).

“Israel no s’ha compromès a cap alto-el-foc ni a l’alliberament de terroristes, sinó només a un corredor segur que permeti l’alliberament d’Edan”, ha assenyalat l’oficina del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, en un comunicat enviat als mitjans.

En aquesta línia, ha celebrat que l’alliberament d’Edan sigui “a canvi de res”, cosa que ha atribuït a “la política enèrgica que hem dut a terme amb el suport del president (dels Estats Units, Donald) Trump”, però també a “la pressió militar dels soldats de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) a Gaza”.

A més, el govern israelià ha afirmat que és “enmig de dies crítics, en què s’ha presentat a Hamàs un acord que permetria l’alliberament dels nostres ostatges”. “Les negociacions continuaran sota el foc, durant els preparatius per a una intensificació dels combats”, han insistit.

El dirigent de Hamàs a Gaza, Jalil al-Haya, ha anunciat que alliberarà en les pròximes 48 hores el soldat israelià-nord-americà Edan Alexander, en un comunicat recollit per l’agència Sanad en què afirma que, amb aquesta decisió, el moviment expressa la voluntat d’iniciar de seguida “unes negociacions intensives i fer esforços seriosos per a arribar a un acord final que aturi la guerra i permeti d’intercanviar presoners de manera consensuada”.

El Pacte Nacional per la Llengua, reclamat de fa anys per les entitats, que va proposar el govern de Pere Aragonès i al qual hi ha volgut donar continuïtat Salvador Illa, se signarà demà. Però la signatura es farà sense la participació de dos dels principals partits independentistes, Junts i la CUP, que ja van anunciar que no hi donarien suport.

Entitats com Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua sí que hi donaran suport, malgrat advertir que hi ha encara mancances. Així s’ha expressat la vice-presidenta de la Plataforma per la Llengua, Mireia Planas, en una conversa amb VilaWeb: “Ens sembla molt bé que hi hagi un pla tan complet com sigui possible a favor de la llengua, però hi trobem moltes mancances i algunes incongruències.”

“El pla diu algunes coses que el govern, en algunes accions, sembla desmentir. Per exemple, amb l’escola. Pensem que s’hi ha de posar més èmfasi i actuar en conseqüència”, diu Planas. Ha insistit que cal despolititzar l’educació i complir les lleis de Catalunya, en relació amb el que pugui passar amb la sentència del 25% de castellà a totes les escoles.

De fet, una de les discrepàncies principals de la CUP amb el govern té a veure amb la resposta que farà l’executiu quan arribi l’esperada sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre la llei i el decret amb què el PSC, ERC, Junts i els Comuns van fer pinya la legislatura passada per provar d’esquivar la imposició judicial del 25% de castellà a totes les escoles. La CUP ha dit que el text no contenia res en relació amb l’ofensiva judicial contra el català i que un pacte d’aquestes característiques s’hauria de fer contra l’estat espanyol i no de bracet seu.

Aquesta també és una discrepància de Junts, que alerta que el govern no ha entrat a definir la reacció política que hi hauria d’haver quan arribés la sentència. També consideren que el govern hauria de canviar d’actitud i comprometre’s més amb el català, per exemple, en les comunicacions oficials o discursos, començant pel president. És una cosa aquesta que també troba a faltar la Plataforma per la Llengua.

Òmnium no ha fet declaracions sobre aquesta signatura, però fa anys que empeny perquè se signi un pacte en aquesta línia i que demana a les forces polítiques que es posin d’acord. Tampoc no han dit res sobre el fet que dues de les tres forces nacionalistes catalanes restin al marge de la signatura o s’hi manifesten contràries, i es deixi així el pes de l’acord en mans del Partit Socialista.

Un Pacte Nacional que no ho és

Tant Junts com la CUP, malgrat no donar suport al pacte, han dit que sí que donarien suport a mesures concretes al parlament. De tota manera, Planas opina que és una llàstima que un Pacte Nacional no ho sigui realment: “Que sigui un pacte no signat per totes les forces polítiques del país també és una mancança.”

El pla preveu dos-cents cinquanta-cinc milions d’euros per al català el primer any. La Plataforma per la Llengua diu que està expectant si aquests diners s’hi destinaran realment. I no solament els diners, sinó com s’actuarà en educació, salut, justícia i cultura. A més, diu que hi ha algunes accions previstes que no tenen quantificació econòmica i són buides de contingut.