Agregador de canals

Es filtren els àudios de les converses explosives de Santos Cerdán: “No vull que en parlis”

Vilaweb.cat -

L’escàndol de corrupció a les entranyes del PSOE, i que ha representat la caiguda del secretari d’Organització, Santos Cerdán, no para de créixer. Aquest migdia, la premsa espanyola ha començat a filtrar alguns dels àudios de les converses explosives de l’ex-número tres socialista amb els altres implicats en la trama, l’ex-ministre José Luis Ábalos i Koldo García, que apareixen en l’informe de l’UCO de la Guàrdia Civil.

El govern espanyol descarta que Sánchez se sotmeti a una qüestió de confiança

Un dels àudios és del gener del 2019 i se sent com Koldo demana –gairebé xiuxiuejant– diners a Cerdán després d’haver donat, suposadament, el gruix d’una comissió a Ábalos. “Necessito diners, cap, li ho he donat tot a ell”, diu.

—Santos Cerdán [S. C.]: Quant li vam donar?

—Koldo García [K. G.]: 60.

—S. C.: 60 li han donat ara?

—K. G.: Sí, però jo…

—S. C.: S’han de quedar allà, d’allà eren 50 i 10 per a tu.

—K. G.: No, perquè jo he de frenar, sé quan hi és, com hi és, i he de calcular molt els temps. No podem estar-nos amb ximpleries d’aquestes amb el que se li deu.

—S. C.: Traient, no el d’ara, eh!, fins ara.

—K. G.: 150.

—S. C.: [Inintel·ligible.]

—K. G.: Sí, senyor. I a mi, i a mi 50 [riu], i a mi 50 [riu]. Ha quedat clar, no? D’acord? M’ajudaràs? Ja saps que jo sóc molt fàcil.

Escolteu l’àudio ací:

https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2025/06/4511212_105716_audio_128-1.mp3

 

Un altre dels àudios filtrats és del gener del 2021 i se sent com Koldo fa un repàs de les xifres de les comissions, mentre Cerdán i Ábalos proven de parar-li els peus perquè no en volen parlar en veu alta. “Jo porto el paper, ho apuntem i ho veiem, punt”, diu l’ex-dirigent del PSOE.

—Koldo García [K. G.]: Que sapigueu que jo el que he fet ho tinc fet, i ho tinc, i estic segur que no m’equivoco. Em puc equivocar en alguna cosa i aleshores demanaré perdó… 450 es van donar en tres sobres.

—Santos Cerdán [S. C.]: Que no ho diré, que jo porto el paper, ho apuntem i ho veiem, punt.

—K. G.: D’acord, 50 de les altres dues, que són la vella i [inintel·ligible, parlen tots dos a la vegada].

—S. C.: Koldo! Que no vull que parlis d’això, que no se’n parla.

—José Luis Ábalos [J. L. A.]: Ja n’hi ha prou.

—K. G.: 70 de… [inintel·ligible].

—S. C.: Koldo…

—J. L. A.: Si us plau…

—S. C.: Que sí. Ja està, que no cal dir tantes coses… pum, es posa, es veu i es trenca… Que és el que… I es tenen aquí, collons!, que no n’hi ha cap… I no parlar-ne… punt.

Escolteu l’àudio ací:

https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2025/06/4511176_103141_audio_128.mp3

 

En un tercer àudio, del 2 de febrer de 2022, Koldo demana diners a Cerdán per a ell i Ábalos –ja fora del ministeri–, que, suposadament, els deuen de comissions. “Jo et transmeto el que hi ha. L’única cosa que et demano, per favor, és que aconsegueixis els 150 o 200 per al meu cap, perquè ell, d’això, me’n doni”, diu sobre l’ex-ministre, que, segons ell, va “amb la camisa a l’esquena”. En aquest punt, l’ex-dirigent socialista es posa a fer comptes.

—Santos Cerdán [S. C.]: 550.000, i d’aquí en descomptem. Aleshores, allò de Sevilla, li diré que m’ho posin per escrit si no, i te’l dono, d’acord?

—Koldo García [K. G.]: No, no, dóna-li a ell, jo no vull problemes.

—S. C.: No…

—K. G.: Prefereixo que l’hi diguis a ell i ja està, jo no vull problemes.

Escolteu l’àudio ací:

https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2025/06/4511188_104133_audio_128.mp3

 

En una quarta conversa, el 23 de novembre de 2023, Ábalos i Koldo es lamenten que Cerdán els ha deixat de banda. “No m’agafa el telèfon i no em veu de fa un any i quatre mesos”, diu la mà dreta de l’ex-ministre, mentre aquest es queixa que ja no té diners. “Quatre-cents cinquanta mil euros que et deu. I a mi me’n deu cent trenta més cent més… Imagina’t. I el fill de puta d’en Santos s’ha quedat diners, que ho ha fet davant meu, d’acord? I a mi se m’inflen els collons”, continua Koldo.

L’assessor prova d’animar Ábalos i li diu: “Sempre seràs l’home de la meva vida perquè m’has aconseguit moltíssimes coses que no m’ha aconseguit ningú.” Però, de seguida, torna a menysprear l’ex-secretari d’Organització del PSOE: “El fill de puta d’en Santos m’ha utilitzat durant quinze anys i no m’ha donat res. I et puc explicar mil coses, de bitllets de cinc-cents que li donava el de Guipúscoa i mil coses més.”

Escolteu l’àudio ací:

https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2025/06/cafeteria.mp3

L’informe de Salut que desmenteix Prohens: no falten sanitaris per l’exigència del català

Vilaweb.cat -

“El govern falta a la veritat quan afirma que el català és un obstacle per a la capacitació dels sanitaris. És una fal·làcia en què s’han instal·lat.” Així s’ha expressat avui el president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Antoni Llabrés, després de destapar les xifres que demostren que cap plaça sanitària no resta descoberta pel desconeixement del català.

Una de les primeres mesures que va prendre Prohens com a presidenta va ser eliminar el requisit del català a la sanitat en places de difícil cobertura. I en tot moment el govern ha argumentat que falten sanitaris per culpa del català. Però ara l’OCB ha pogut obtenir les dades que ho desmenteixen.

En els processos d’estabilització dels professionals sanitaris, es va demanar l’acreditació del català a 2.035 professionals de les 2.383 places, corresponent a 38 categories. 248 aspirants en van ser eximits, 11 categories en total. Però la realitat ha estat que d’aquests 248 professionals exempts, 210 sí que complien el requisit. A més, en cap categoria no hi ha mancat cap professional amb el títol de català. Per exemple, a aparell digestiu, de les 12 places oferides, 11 complien el requisit, i a pediatria, de 85 places, el complien 84.


Relació de places en què no es va demanar el nivell de català i professionals que el van acreditar (OCB) “No tenien cap dada”

“Quan el govern va eliminar el requisit no va aportar cap dada, perquè no n’hi havia cap que indicàs que el català era un obstacle”, ha dit Llabrés, que ha insistit que en la macroconvocatòria d’estabilització, en 38 de les categories hi havia més candidats amb el títol de català que places ofertes.

“Exigirem que en aquesta vergonya democràtica no s’afegesqui el trist espectacle de la mentida. Han mentit a la ciutadania vinculant les dificultats per a captar sanitaris amb l’exigència del català”, ha subratllat Llabrés. L’OCB també ha recordat l’informe elaborat per Salut el 2023, en què sí que s’exposen “altres circumstàncies que poden incidir en la disponibilitat de candidats”, però que l’OCB insisteix que són les reals. Per exemple, l’alt cost de vida, la insularitat (i la doble insularitat), el difícil accés a l’habitatge, l’escassetat de places per a la formació en l’àmbit universitari o les tensions inflacionàries.

“Aquesta és l’obessió que tenen per la llengua”

“Aquesta és l’obsessió que tenen per la llengua i la incompetència que demostren”, ha dit Llabrés, referint-se també al caos legislatiu en relació amb el requisit del català a la sanitat.

De fet, l’OCB ja ha dit que presentaria un tercer recurs davant del Tribunal Constitucional espanyol. El primer fou desestimat per un defecte de forma –es va derogar el decret objecte del recurs– i el segon ja ha estat admès a tràmit. Ha fet referència a la maniobra de Prohens per a protegir una de les seves normes estrella de la legislatura, “fruit de la improvisació i el pànic que té el govern a perdre la batalla que lliuram al TC”.

En aquest recurs, el TC haurà de valorar els tres motius de fons pels quals l’OCB sustenta que la norma és inconstitucional. En primer lloc, perquè significa una infracció del principi d’igualtat i no-discriminació per raó de llengua. En segon lloc, perquè va contra el règim d’oficialitat i el dret reconegut a l’estatut d’autonomia de poder-se expressar en la llengua pròpia a l’administració. I, en tercer lloc, pel principi de no-regressió en matèria de drets, molt assentat a la cultura jurídica europea i que Llabrés considera “una oportunitat extraordinària” del punt de vista jurídic.

Trump amenaça l’Iran amb “atacs més brutals” si no tanca un acord nuclear

Vilaweb.cat -

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha dit que el seu govern ha donat a l’Iran “una oportunitat rere una altra” per a arribar a un acord sobre el programa nuclear. En un missatge difós a la xarxa Truth Social, ha advertit que, si l’Iran no fa concessions, la situació empitjorarà.

Els EUA es desmarquen de l’atac a l’Iran i l’atribueixen a “accions unilaterals” del govern de Netanyahu

Trump ha tornat a defensar la força militar dels Estats Units, que ha dit que era “la millor i més letal del món, de llarg”, i ha elogiat l’arsenal d’Israel: “Aquell país en té molt i en tindrà molt més, i sap com fer-lo servir.”

També ha fet referència a dirigents iranians de línia dura que, segons que ha dit, havien parlat “amb valentia” i ara són morts. Ha reconegut “molta mort i destrucció”, però ha afegit que encara és possible d’aturar l’escalada: “Hi ha temps per a posar fi a aquesta massacre, perquè els atacs següents, que ja són prevists, serien encara més brutals.”

Trump ha instat l’Iran a arribar a un acord “abans no en quedi res” i a salvar “allò que una vegada es va conèixer com l’imperi iranià”. “Ha de fer-ho abans no sigui massa tard”, ha insistit.

Més tard, en declaracions a la cadena Fox News, Trump ha reconegut que Israel l’havia informat dels atacs abans de fer-los efectius. També ha reiterat el seu suport a la posició del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, segons la qual l’Iran no ha de poder obtenir l’arma nuclear.

El secretari d’estat nord-americà, Marco Rubio, ha assegurat, tanmateix, que els Estats Units no han participat en l’operació militar contra l’Iran.

Pàgines