El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el d’ERC, Oriol Junqueras, es reuniran a migdia al Palau de la Generalitat. Es tracta de la primera trobada pública entre tots dos dirigents d’ençà que Illa és president i de l’elecció de Junqueras com a nou cap d’ERC el mes de desembre. En principi, no està previst que facin declaracions públiques després de la trobada. Els republicans, justament, fan avui un consell nacional.
Els treballs per a la construcció de la futura estació de Francesc Macià de la L8 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) requeriran el tancament a la circulació del carrer del Comte d’Urgell de Barcelona, entre la plaça de Francesc Macià i el carrer de Buenos Aires. Serà a partir de diumenge 23 de febrer fins a final d’any. Aquest tall s’afegirà al ja existent d’ençà del mes passat en el tram entre els carrers de Rosselló i de Còrsega pels treballs de cara a la futura estació d’Hospital Clínic. Les parades terminals de bus interurbà es reubiquen a l’avinguda Diagonal entre la plaça de Francesc Macià i l’avinguda Sarrià. Es recomana a la ciutadania de no circular en vehicle privat per la zona afectada i prioritzar itineraris alternatius.
L’Ajuntament de Barcelona explica que els treballs en aquest entorn impliquen l’execució de pantalles amb molta profunditat i la utilització de maquinària de grans dimensions. Aquest fet, juntament amb la dimensió i ubicació de la futura estació, asseguren que fa necessari d’ocupar una gran quantitat d’espai a la superfície.
L’avinguda Diagonal i les parades terminals de bus interurbà afectades pel tall del carrer del Comte d’Urgell s’han reconfigurat per tal de prioritzar els usuaris del transport públic i reduir l’afectació causada per l’impacte de les obres de la L8. El tronc central de la Diagonal guanya més capacitat per als busos en tots dos sentits, especialment en sentit sortida de la ciutat, per poder donar cabuda a quatre parades terminals de línies de bus interurbà. Es tracta de quatre parades terminals que donen servei a 13 línies, situades als carrers del Comte d’Urgell, del Comte Borrell i de Buenos Aires, que es reubicaran a la vorera del costat muntanya de la Diagonal, entre la plaça de Francesc Macià i l’avinguda Sarrià.
L’ajuntament calcula que el tall d’Urgell entre Francesc Macià i Buenos Aires impactarà en els 18.000 vehicles que hi passen diàriament, sobretot en itineraris d’entrada a la ciutat, i en el bus interurbà.
El tall d’Urgell entre Francesc Macià i Buenos Aires impacta també en els itineraris ciclistes per a accedir a l’Eixample des de la Diagonal, ja que el carril bici d’aquest carrer quedarà tallat com la resta de carrils de circulació. Per aquest motiu, s’ha obert un carril bici unidireccional al carrer de Villarroel entre la Diagonal i el carrer de París.
Les obres s’emmarquen en el perllongament de la línia d’FGC Llobregat-Anoia i la seva connexió amb la del Vallès, que inclou la construcció d’un túnel de 4 quilòmetres mitjançant tuneladora en la major part del traçat, i tres noves estacions: Hospital Clínic (intercanvi amb L5), Francesc Macià (intercanvi amb tramvia) i Gràcia (intercanvi amb FGC). Addicionalment, es remodelaran les estacions actuals de plaça d’Espanya i de Gràcia. L’obra compta amb un pressupost de 300 milions d’euros i, sumats els imports prevists per a les instal·lacions de túnel i estacions i d’arquitectura de les estacions, la inversió per a aquesta actuació s’estima en 412 milions.
El moviment islamista Hamàs ha començat el procés d’alliberament de sis ostatges israelians, repartit en dues cerimònies fetes al centre i al sud de la Franja de Gaza. Aquest és el setè intercanvi d’ostatges per presos palestins d’ençà de l’entrada en vigor de l’alto-el-foc el 19 de gener.
Avera Mengistu i Tal Shoham han estat alliberats a la ciutat de Rafah, a la frontera amb Egipte, mentre que Eliya Cohen, Omer Wenkert i Omer Shem Tov han estat lliurats a un comitè de la Creu Roja a la localitat de Nuseirat.
Mengistu, de 37 anys, ciutadà etíop-israelià, va ser detingut per una patrulla de Hamàs el setembre de 2014, quan va decidir d’entrar pel seu compte a la franja. Tal Shoham, de 39 anys, amb la doble ciutadania austríaca-israeliana, va ser segrestat a la comunitat de Beeri durant l’atac de les milícies palestines contra Israel, el 7 d’octubre de 2023.
3,821 days.
10 years apart.
Avera Mengistu’s family has suffered his absence for a decade, not knowing if he was safe or even alive. Today, they can finally hold him again. pic.twitter.com/grhNjPsgZg
— Israel Defense Forces (@IDF) February 22, 2025
Per una altra banda, Cohen, Wenkert i Shem Tov van ser segrestats al festival de música Nova, un dels epicentres dels atacs palestins del 7 d’octubre.
Finalment, el sisè ostatge, Hisham al Sayed, ha estat lliurat de manera privada a la Creu Roja. Es tracta d’un cas especial perquè és un beduí israelià que va ser detingut per Hamàs el 2015 després d’entrar a la franja. Fonts de Hamàs han explicat que la privacitat és un gest de respecte arran de la seva condició de ciutadà àrab israelià.
A canvi dels sis ostatges, Israel deixarà en llibertat 602 presos palestins, la majoria dels quals van ser detinguts després de l’esclat de la guerra.
Concretament, seran excarcerats 445 gazians detinguts d’ençà del 7 d’octubre de 2023, 50 presos condemnats anteriorment a cadena perpètua i 60 més que també havien estat condemnats amb llargues penes abans de la guerra.
Aquesta primera fase de l’alto-el-foc tenia una durada prevista de 42 dies i expira d’aquí a una setmana, sense que encara hi hagi acord sobre una segona etapa.
Càrrecs i ex-càrrecs de Vox, crítics amb les decisions preses per l’executiva presidida per Santiago Abascal, es reuneixen avui a Madrid per reclamar una refundació, al·legant que la direcció els ha “robat” el partit. Fonts del moviment crític preveuen l’assistència d’un centenar de persones.
Entre els assistents destaquen els procuradors de les Corts de Castella i Lleó expulsats fa poc, Ana Rosa Hernando i Javier Teira, la també expulsada portaveu de l’Ajuntament de Palència, Sonia Lalanda, i la diputada dissident de les Illes, Idoia Ribas, a més d’alguns regidors en actiu.
La base de les crítiques ja es va exposar en el manifest “Patriotes de qui pagui”, atribuït a aquests càrrecs dissidents i fet públic abans de la cimera de Patriotes –la formació d’extrema dreta europea– a Madrid, que va reunir figures ultres rellevants, com ara el primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, i Marine Le Pen.
En el manifest, denunciaven el que consideraven un “viratge” de Vox que, a parer seu, perjudica l’estat espanyol i els seus interessos, i demanaven de reintegrar-se al grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, que Vox va abandonar per integrar-se en el grup Patriotes impulsat per Orbán.
De fet, el text se centra en la relació de Vox amb Hongria i suggereix que “podria implicar subordinació a agendes externes, en particular a través del finançament”. El partit va reconèixer que havia rebut un préstec d’un banc hongarès proper a Orbán, però va justificar que les entitats espanyoles es negaven a deixar-los diners.
Els crítics afirmen que més partits de Patriotes també han rebut diners hongaresos. “Això podria explicar el viratge de Vox, que sembla que ha subordinat l’interès nacional i la defensa de principis innegociables i fundacionals als interessos econòmics, no d’un partit, sinó de la seva cúpula”, deia el text, que parla també d’una “elit corrupta”.
El Fòrum de Familiars d’Ostatges i Desapareguts ha assegurat que el cos lliurat pel Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs) ahir a la Creu Roja és el de Shiri Bibas.
“Amb gran dolor hem rebut l’anunci de la identificació de la difunta Shiri Bibas, qui va ser assassinada en captivitat pels fills de la injustícia i va ser retornada a Israel ahir per al seu descans etern […]. Compartim el profund dolor de la família i continuarem acompanyant-los i abraçant-los”, ha expressat el grup en un comunicat.
El fòrum ha dit que la identificació s’ha fet a l’Institut de Medicina Legal i ha afegit que “els detalls del funeral s’anunciaran més endavant”.
Aquest fet es dóna una volta el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, assegurés que Hamàs “pagaria el preu” per la “cruel i atroç violació de l’acord” d’alto-el-foc, després de denunciar que el grup no va lliurar dijous el cadàver d’una de les ostatges mortes a la Franja de Gaza.
Hamàs va anunciar el novembre del 2023 que Shiri Bibas i els seus fills, Ariel i Kfir, havien mort en un bombardament israelià contra Gaza. Sobre aquests fets, va publicar un vídeo de Yarden Bibas, llavors retingut i alliberat el primer de febrer en el marc de l’acord d’alto-el-foc, tot culpant Netanyahu de les seves morts.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha destituït el cap de l’Estat Major Conjunt de les Forces Armades, Charles Brown, el segon general afroamericà en arribar al càrrec, i ha proposat el tinent general Dan “Razin” Caine.
“Vull donar les gràcies al general Charles Brown pels seus més de 40 anys de servei al nostre país, fins i tot com el nostre actual Cap de l’Estat Major Conjunt. És un gran cavaller i un cap excepcional, i li desitjo un gran futur a ell i a la seva família”, ha dit Trump.
Tanmateix, el president ha ressaltat que “malgrat que està altament qualificat i que és respectat per haver servit en la junta de caps de l’Estat Major durant l’administració anterior”, el general proposat per ell “va ser passat per alt per a la promoció per ‘sleepy’ (somnolent, en anglès) Joe Biden”. “Però ja no”, ha dit.
“Durant el meu primer mandat, Razin va tenir un paper decisiu en l’aniquilació completa del califat d’Estat Islàmic. Ho va fer en un temps rècord, en qüestió de setmanes. Molts dels anomenats ‘genis’ militars deien que es trigarien anys a derrotar Estat Islàmic. El general Caine, en canvi, va dir que es podia fer ràpidament, i ho va complir”, ha dit.
Poc després del missatge de Trump, el secretari de Defensa, Pete Hegseth, ha informat que tenia la intenció de reemplaçar l’almirall Lisa Franchetti, cap d’Operacions Navals, i el general James Slife, vice-cap de l’Estat Major de l’Aeronàutica.
El general Brown, nascut el 1962 i conegut al Pentàgon pel seu caràcter metòdic i calculador, va assumir el comandament de l’Estat Major Conjunt a principi del 2023.
En les últimes dues legislatures, a partir del 2021, el català ha recuperat presència al parlament tot coincidint amb el declivi i desaparició de Ciutadans. Segons dades de la cambra a què ha tingut accés l’ACN, actualment vora el 15% dels diputats utilitzen majoritàriament el castellà en les intervencions a l’hemicicle. Una xifra per sota del màxim històric de gairebé el 30% que es va assolir durant la legislatura entre el 2017 i el 2021, quan Ciutadans va guanyar les eleccions amb 36 diputats. Actualment, 115 dels 135 diputats del parlament intervé majoritàriament en català (85%). Tanmateix, la xifra és per sota dels anys anteriors a l’arribada de Ciutadans al parlament, quan l’ús del castellà era gairebé anecdòtic.
A excepció de la primera legislatura d’ençà de la restitució del Parlament (1980-1984) durant 25 anys l’ús del castellà va ser residual a l’hemicicle. Fins i tot en dues legislatures, la del 1992-1995 i la del 2003-2006, no hi havia cap diputat que utilitzés majoritàriament el castellà per a dirigir-se a la resta de diputats.
Tal com indiquen les dades, el 2006 es produeix un punt d’inflexió a partir de la irrupció de Ciutadans al parlament. En les dues primeres legislatures amb Ciutadans, el partit encapçalat llavors per Albert Rivera tenia 3 diputats, i l’ús del castellà es va augmentar lleugerament. Se situà vora el 4% el 2006 i superà el 5% el 2010.
Una xifra que es va disparar a mesura que Ciutadans va guanyar representació a la cambra: a les eleccions del 2012, el partit va obtenir 9 diputats i l’ús del castellà va superar el 10%; el 2015 van arribar a tenir 25 diputats i el castellà va arribar al 17%. Va ser durant la legislatura entre el 2017 i el 2021, després del referèndum de l’1-O, quan Ciutadans va guanyar les eleccions amb 36 diputats i el nombre de diputats del parlament que va utilitzar majoritàriament el castellà s’enfilà fins al màxim històric de gairebé el 30%, 39 dels 135 diputats de la cambra el parlaven majoritàriament.
A partir del 2021, el català va començar a recuperar terreny i el nombre de diputats que intervenia en castellà va tornar al 17%. Aquest fet va coincidir amb la caiguda de Ciutadans a només 6 diputats i a l’arribada de Vox al parlament amb 11 diputats. Segons les dades de la legislatura actual, que va començar el 10 de juny de l’any passat, hi ha 20 diputats que parlen habitualment en castellà a l’hemicicle, que representen gairebé el 15%. Ciutadans ja no té representació al parlament, Vox ha mantingut els 11 diputats i el PP ha passat de 3 escons a 15.
En declaracions a l’ACN, el president del parlament, Josep Rull, veu com una bona notícia que el català recuperi terreny a la cambra catalana en un “context d’emergència lingüística”. “Que a la institució que representa la sobirania del país, en termes molt majoritaris, s’utilitzi la llengua del país és exemplar i exemplaritzant. Ajuda a construir marcs mentals, des d’un punt de vista que el català és una llengua d’integració i cohesió”, ha defensat.
Rull assegura que el seu desig i la seva aspiració com a president del parlament és que el català torni a la situació que ha tingut en la majoria de les legislatures, quan el català era la llengua “rotundament preeminent”.
En canvi, l’ex-president de Ciutadans al parlament Carlos Carrizosa considera que l’ús del castellà a l’hemicicle era “més normal i més similar” al que passa a la societat catalana durant els anys en què Ciutadans tenia més diputats. “A la societat catalana no hi ha només un 15% de persones que parlin en castellà i, per tant, ens hauríem de preguntar per què els cercles de poder a Catalunya tenen un idioma diferent, més institucional que no pas real”, ha afegit en declaracions a l’ACN.
Carrizosa ha manifestat que està orgullós que Ciutadans obrís el debat sobre la llengua a Catalunya. Segons que ha dit, el seu partit va portar una “normalitat fugaç” a la cambra, ja que ara, segons demostren les dades, no passa el mateix.
Servei d’assessorament voluntari per a millorar el catalàEl parlament ha decidit fa poc posar en marxa un servei d’assessorament lingüístic en llengua catalana adreçat als diputats. Així ho va impulsar la mesa de la cambra el 4 de febrer, una iniciativa que ha sorgit d’una voluntat compartida entre el president del parlament, Josep Rull, i la resta dels membres de la mesa. La proposta va ser aprovada en el marc de la junta de portaveus per tots els grups llevat de Vox i PP, que consideren que també hi hauria d’haver assessorament per a millorar el castellà.
En concret, es faran sessions individualitzades amb aquells diputats que, de manera voluntària, ho sol·licitin. L’objectiu de les sessions és treballar a partir dels discursos dels diputats, corregir els errors més comuns i millorar el nivell de la llengua catalana dins l’hemicicle.
Rull defensa que com més alt sigui el nivell de qualitat del català que s’utilitza al parlament “més capacitat hi haurà de ser exemplars” i, sobretot, de “dignificar l’activitat parlamentària pròpia”. “Aquest és l’objectiu d’aquest projecte d’assessorament lingüístic”, ha explicat el president del parlament. Així mateix, també ha subratllat la necessitat de trobar un llenguatge específic en català sobre l’activitat parlamentària.
Avui, 22 de febrer de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.
Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.
Ara: Diari de Girona: Diario Información: Diario de Ibiza: El Periódico Mediterraneo: El Periódico de Catalunya: El Punt Avui: El Punt Avui – Girona: L’Esportiu: La Vanguardia: Las Provincias: Le Indépendant: Levante: Menorca – Diario Insular: Periódico de Ibiza: Regio7: Segre: Superdeporte: Última Hora:
