Mínims històrics de la natalitat al Japó. Les estimacions preliminars del Ministeri de Sanitat, Treball i Benestar japonès apunten que el 2024 van néixer amb prou feines 721.000 nens, el mínim absolut registrat d’ençà del començament de les investigacions estatístiques del país, fa setanta-cinc anys. L’any 1949, amb l’anomenada generació del baby-boom, es va batre un rècord de natalitat, amb 2,69 milions de naixements.

Aquesta crisi de natalitat endèmica que arriba ara al Japó s’ha batejat com el “Problema 2025”. El terme fa referència a la crisi polifacètica (econòmica, social i, fins i tot, d’abast internacional) que tindrà el país quan els baby-boomers entrin en l’edat avançada. Serà el començament d’un efecte dominó que començarà a les residències i afectarà progressivament la seguretat social, els programes d’atenció als necessitats, i, en darrer lloc, l’economia japonesa.

La situació límit podria desembocar en una nova crisi de desigualtat, més acusada entre les persones grans i sota l’amenaça d’una població que ha passat desapercebuda durant dècades: aquells que van ser víctimes als anys noranta de l’esclat de la bombolla econòmica.

Hi ha tres aspectes que són al punt de mira: l’atenció sanitària, a causa de l’augment de població adulta; el dèficit pressupostari, a causa del creixent dèficit fiscal i l’augment de les primes d’assegurances; i la repartició geogràfica, atès que els problemes s’acumularan a les zones urbanes, més densament poblades.

Quines en són les causes?

Les famílies japoneses fa anys que són conscients d’aquest declivi. Segons una enquesta del 2021 de l’Institut d’Estudis de Població japonès, vuit parelles de cada deu consideren que el cost de l’educació infantil és l’obstacle principal per a tenir més d’un fill. El segon motiu més destacat és la manca d’espai: més nens requereixen més metres quadrats. Per la seva banda, el govern japonès prova d’explorar els pisos buits (nou milions en tot el país, un 10% a Tòquio) i de fer una reforma del lloguer per facilitar la transició a habitatges més espaiosos.

Sis enquestats de cada deu també veuen enormement difícil de conciliar la vida laboral amb la familiar. Ara mateix hi ha ajuts de dos-cents euros el mes per infant fins que arriben a divuit anys, i els pares també podran sol·licitar serveis d’escola bressol per a nens menors de tres anys, però es reforça la idea que l’escull principal és el teletreball.

Hi ha marge per a revertir la situació?

Per tot plegat, a partir del mes d’abril han entrat en vigor de manera gradual un seguit de mesures que volen transformar el règim laboral: les empreses estaran obligades a permetre que els treballadors amb nens en edat pre-escolar de tres anys o més elegeixin entre dues d’aquestes tres opcions: fer teletreball, fer jornades més curtes, o fer hores de treball escalonades. També es permetrà que els treballadors amb menors de tres anys treballin a casa.

Al Japó se li acaba el temps per a abordar la caiguda de la taxa de natalitat: els investigadors estimen que el país haurà perdut el 2070 el 30% de la població. El professor Yamaguchi Shintaro, de la Universitat de Tòquio, expert en economia laboral i familiar, ha aplaudit les mesures del govern, però considera que són insuficients per a abordar aquesta crisi i percep que el nucli familiar haurà de posar més de la seva part, especialment per al repartiment de tasques.

“Les dones dediquen cinc vegades més temps a les tasques domèstiques i a cura dels nens que els homes”, ha explicat a la radiotelevisió estatal japonesa, NHK. “Si els homes fossin més presents en la cura dels nens, com als països occidentals, seríem més prop de la solució”, ha afegit.

La sospitosa de l’atac amb ganivet a l’estació central de trens d’Hamburg ha admès que era culpable davant un jutge, segons que han confirmat fonts de la fiscalia.

La dona, de nacionalitat alemanya i de trenta-nou anys, va ser detinguda divendres a la nit després de presumptament haver apunyalat gent a l’atzar a l’estació de tren i haver ferit divuit persones.

La sospitosa, acusada de quinze casos d’intent d’homicidi involuntari amb lesions corporals greus, serà ingressada en una institució psiquiàtrica. Segons els informes policíacs previs, l’acte no va tenir motivacions polítiques. “Al contrari, ara existeixen indicis molt concrets que la sospitosa té una malaltia mental“, ha declarat la policia.

Tres dones de 24, 52 i 85 anys i un home de 24 van ser traslladats a l’hospital amb ferides greus després de l’atac. La policia va informar ahir que tots estaven estables. 7 persones van ser greument ferides i 7 més van tenir ferides lleus.

El Consell de Seguretat Nacional de l’Iran ha suspès l’aplicació de la polèmica llei que obliga les dones a portar vel islàmic als espais públics.

El president del Parlament iranià, Mohammad Bagher Ghalibaf, ha confirmat la decisió, que deroga la mesura aprovada l’any passat pel parlament, on hi ha molts diputats extremistes. “La Secretaria del Consell Suprem de Seguretat Nacional ens ha informat per escrit que la llei del vel islàmic no es promulgarà de moment”, ha indicat el president del Parlament en una declaració recollida pel portal de notícies ‘Entekhab’. El parlament, en canvi, ha insistit a aplicar la llei d’una vegada per sempre.

La llei imposa fortes multes, la retirada de serveis públics i, en cas de reincidència, penes de presó a les dones que no es cobreixin els cabells en públic. Fins a l’anunci de Ghalibaf, la llei es trobava en procés de remodelació després de diversos episodis de protestes, i sota el recel de l’actual president del país, Masoud Pezeshkian.

L’oposició a la llei ha augmentat amb protestes multitudinàries sota el lema “Dona, vida, llibertat” després de la mort de la jove kurda iraniana Mahsa Amini a la tardor del 2022 per lesions patides quan estava sota custòdia de la Policia de la Moral per haver presumptament violat el codi de vestimenta islàmic en portar incorrectament el mocador.

El parlament tomba la moció contra el vel islàmic d’Aliança Catalana, que rep el suport de Vox i el PP

Un tall elèctric a la Provença ha tallat el subministrament de llum a 45.000 llars de Niça, i a les ciutats veïnes de Saint-Laurent-du-Var i Cagnes-sur-Mer, menys de vint-i-quatre hores després que un incendi causés ahir una apagada a la zona dels Alps Marítims, prop de Canes.

El tall elèctric ha passat durant la matinada, i ha durat poca estona, segons que informa l’Independant. L’apagada l’ha causat un incendi en un transformador elèctric de Niça, al barri de Moulins, que ha estat l’objecte d’un “acte maliciós”, segons que ha dit el batlle, Christian Estrosi. A través de X, Estrosi ha denunciat els fets i ha avisat que han activat la policia francesa i la municipal, a més d’avisar que interposaran una queixa formal.

Cette nuit, un transformateur électrique a été incendié à l’ouest de #nice06, privant d’électricité près de 45 000 personnes de Nice à Cagnes. Les polices nationale et municipale sont mobilisées. La situation a été rétablie dans de très brefs délais. Je dénonce avec force ces…

— Christian Estrosi (@cestrosi) May 25, 2025

Per ara, s’ha obert una investigació per a esclarir si el sabotatge és acte d’una “banda organitzada”. La policia apunta que s’han detectat “rastres de pneumàtics” i fonts properes a la investigació parlen d’una porta trencada a la sala de transformadors.

L’incendi va ser declarat a les dues de la matinada, i no s’ha restablert el subministrament a les llars fins a les sis. La xarxa de tramvies de Niça i l’aeroport també s’han vist afectats a primera hora del matí, però s’han restablert ràpidament.

Segons les primeres conclusions de la investigació, confirmades al diari Le Figaro pel batlle de Canes, David Lisnard, l’incendi d’ahir de Canes era presumptament intencionat. L’apagada, de fet, va afectar també el festival de Canes, que va celebrar ahir la gala de clausura.

L’Aplec del Caragol de Lleida tanca avui la 44ena edició amb un balanç de 17.000 penyistes de 121 colles i uns 200.000 visitants.

Es tracta de l’edició més multitudinària de la festa, que també ha superat els reptes que des de l’organització s’havien marcat per tal de garantir la seguretat al recinte dels Camps Elisis. “Hem estat segurs al recinte, amb uns accessos àgils i continuats”, ha explicat el president de la FECOLL, Ferran Perdrix, qui també ha explicat que no hi ha hagut cap incidència greu en el marc de la festa. “Això ens fa estar orgullosos per ser un exemple de civisme i convivència”, ha conclòs.

Rússia i Ucraïna completen l’intercanvi de presoners de guerra més gran fet fins ara, després de tres anys de guerra. Compleixen així un acord pactat durant la reunió a Istambul (Turquia) el 16 de maig proppassat.

En l’intercanvi es va acordar de bescanviar un miler de presoners per part de cada bàndol. Avui, tant Rússia com Ucraïna han rebut 303 militars, un total de 606 presoners que tornen a casa seva. El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ho ha anunciat a la xarxa social X: “Avui tornen a casa els guerrers de les nostres forces armades, de la guàrdia nacional, del Servei Estatal de Guàrdia de Fronteres i del Servei Estatal de Transport Especial”, ha dit.

303 Ukrainian defenders are home. The third part of the 1000-for-1000 exchange deal, agreed upon in Türkiye, has been completed.

Today, warriors of our Armed Forces, the National Guard, the State Border Guard Service, and the State Special Transport Service are returning home.… pic.twitter.com/RpixVvQYDJ

— Volodymyr Zelenskyy / Володимир Зеленський (@ZelenskyyUa) May 25, 2025

Tot plegat, amb la notícia d’un atac mortífer per part de Rússia aquesta matinada sobre Kíiv i més ciutats ucraïneses. Hi ha dotze morts pel cap baix i vint ferits, segons que han informat les autoritats locals i ucraïneses. Entre els ferits, hi ha tres nens.

La Maria és una jove de vint-i-set anys, ex-tutelada per la DGAIA, que va passar per tres centres d’acollida diferents durant la seva infància i adolescència. En una entrevista a El suplement de Catalunya Ràdio, ha explicat que actualment estudiava un doble grau a la universitat, i que se sentia orgullosa d’allò que ha aconseguit, en part, gràcies al suport i l’empenta que va rebre d’alguns educadors socials, que sempre van creure en les seves capacitats. Tanmateix, ha explicat que la realitat de moltes de les seves companyes al centre havia estat molt diferent.

De fet, la Maria ha explicat que no l’havien sorpresa les notícies aquests dies, quan s’han fet públics els casos de violacions a noies menors dels centres tutelats per la DGAIA per part d’homes que s’hi posaven en contacte per les xarxes socials i les prostituïen fora dels centres. Explica que convivia amb moltes noies que sortien amb persones molt més grans que elles: “Eren relacions de risc: a canvi d’un llit, de menjar, de diners, de drogues…” Diu que per als educadors, era molt difícil de controlar quan s’escapaven, i que a tot estirar avisaven els Mossos. Diu que algunes companyes ho feien per diners, i unes altres per sentir companyia, sentir-se estimades i per evadir-se del centre.

“És possible que la situació hagi empitjorat molt pel que fa a les noves tecnologies. No hi ha control parental als mòbils”, alerta. Recorda que quan ella era adolescent, no disposaven de mòbils amb accés a les xarxes socials, i que, per tant, el contacte amb els agressors de fora dels centres era menys fàcil. Tanmateix, igualment es donaven aquestes situacions desiguals, en què un home s’aprofitava de la vulnerabilitat d’una de les menors del centre: “Són uns autèntics fills de la gran puta. No t’hauries d’aprofitar d’una situació de vulnerabilitat”, diu.

Actualment, diu, moltes d’aquestes companyes que van tenir relacions problemàtiques amb homes més grans de fora del centre tenen una vida difícil: “La vida no els ha anat gaire bé. Tenen molts fills, alguns també han entrat a la DGAIA, no tenen estudis, i es droguen. Quan de petit la família t’abandona, creus que estàs predestinat que la vida i la gent et maltracti, penses que t’ho mereixes.”

El dia a dia als centres de menors

La Maria ha relatat també com era el dia a dia als centres de menors: “Va ser molt traumàtic, amb faltes de respecte constants. Intentaven fer que s’assemblés a una casa, però mai ho era. Hi havia robatoris, fugides… els educadors anaven canviant, i la directora no hi era sempre”, recorda. La Maria va entrar en un centre de menors quan tenia tres anys, per problemes familiars, i després va estar en una família d’acollida dels set anys als catorze, quan va haver de tornar a un centre de menors fins a assolir la majoria d’edat. Dels catorze anys als divuit, va arribar a estar en tres centres diferents. “Això et marca de per vida”, resumeix.

Amb tot, considera que cal millorar l’atenció a les famílies, que considera el pilar fonamental per als infants, i abaixar les ràtios d’educadors-menors: “Cal ajudar les famílies. Algú treballa amb la mare i el pare? Se n’obliden. I cal també donar més atenció i més afecte als nens, amb un educador per cada vuit o deu nens, no li dones l’atenció que mereix.”

Quan la Maria va ser major d’edat, se’n va anar amb la seva família. Però denuncia que hi ha moltes companyes que quan fan divuit anys no tenen lloc on anar, i gairebé mai se’ls ofereix un lloc on anar a viure: “És molt difícil complir els requisits perquè et donin un pis. Per exemple, no haver robat o no drogar-te”, detalla.

Lloc: Arenys de Mar

Lloc: Horts Municipals del Bareu

La quinzena Trobada de Poetes, que organitza anualment l‘Obra Cultural Balear (OCB) de Formentera, aplegarà avui i demà vuit poetes dels Països Catalans, en un certamen que homenatjarà Josep Maria Llompart ara que se’n celebra el centenari del naixement, amb el títol “Formentera, pont de poesia”. Els poetes que hi participaran són: Pep Tur, Pere Gomila, Josep Antoni Soldevila i Miquel Lluís Muntané, Biel Mesquida, Begonya Pozo, Joan Ferrer i Maria Teresa Ferrer. A més, els recitals seran acompanyats per l’actuació musical de M. José Cardona.

Maria Teresa Ferrer, poetessa i presidenta de l’OCB de Formentera, explica a VilaWeb que aquest festival està molt consolidat i que vol ser un pont cultural: “Formentera es  mereix de ser referència cultural, els llocs petits tenim tendència a mirar sempre mira cap als altres llocs, però a ella no la miren i practiquen un centralisme que oblida les perifèries. És important que els llocs grans s’obrin i això no passi. Aquest festival és un acte modest de petit format, amb poc pressupost, que es fa amb moltes ganes i que és una referència i un punt de trobada de tots els territoris de parla catalana.”

Pilar Arnau: “A partir de la detenció, Josep Maria Llompart va fer un canvi”

Amb el títol “Formentera, pont de poesia”, la Trobada de Poetes d’enguany es farà en dos espais diferents: el Centre Antoni Tur, Gabrielet, avui, i l’IES Marc Ferrer demà. Els recitals començaran tots dos dies a les vuit del vespre.

“Llompart va transformar cada paraula en una declaració d’amor a la seva terra”

Lloc: Base Nàutica d'Arenys

Dotze morts pel cap baix i vint persones més han resultat ferides en un atac rus a gran escala sobre la capital ucraïnesa, Kíiv, i altres ciutats del país, segons que han informat les autoritats locals i estatals. Entre els ferits, hi ha dos nens.

“Lamentablement, quatre persones han mort com a resultat d’un atac enemic a la regió de Kíev aquesta nit”, ha anunciat el governador regional, Mikola Kalashnik, en un comunicat difós a través del canal oficial de Telegram. A la mateixa publicació, Kalashnik ha concretat que dues persones van ser descobertes mentre extingien un incendi al districte d’Obukhiv i que una altra persona va morir a la zona de Buchanan, sense que hagi transcendit de moment més informació sobre les víctimes mortals.

Entre els ferits es troben un home de 59, que va ser aconseguit per la metralla al districte de Bila Tserkva, patint diverses ferides a la cara. A més, el servei estatal d’Emergències d’Ucraïna ha notificat la mort d’una persona de setanta-set anys a la regió de Mikolaiv, on a més s’han comptabilitzat cinc ferits pel cap baix, inclosa una adolescent. Entre els ferits, hi ha dues dones en estat greu. “Es proporciona tota l’assistència mèdica necessària al lloc, sense necessitat d’hospitalització”, es llegeix en un comunicat difós per Kalashnik.

Tot i que no s’han registrat víctimes mortals ni ferits en altres punts de la capital, això no impedeix que els atacs russos hagin aconseguit altres zones com Brovarski i Obukhivski.

A conseqüència dels llançaments sobre aquest territori, fins a 210 persones han hagut de ser evacuades de casa seva i diversos edificis residencials han quedat destruïts.

Ahir, quinze ciutadans pel cap baix van ser ferits a Kíiv, capital d’Ucraïna, en un nou atac rus amb avions no tripulats contra unes quantes zones del país

Avui, diumenge 25 de maig de 2025, aquestes són les principals informacions del diari:

• Jordi Isanta: “Va ser violència gratuïta; n’apallissaven un, i després el següent”
• Ja no hi ha redós per a Mazón | ANÀLISI D’ESPERANÇA CAMPS
• Ferran Adrià: “Tancar el Bulli va ser una de les millors decisions de la meva vida”
• Crit d’alerta per l’alt risc de suïcidi entre els veterinaris
• Arriba el cotxe elèctric que ho pot canviar tot: BYD vol conquerir el mercat europeu
• Elna recorda avui la massacre del 1285 a mans dels francesos
• Envellida, sigil·losa i sospitosa de sabotatge: què cal saber de la “flota fantasma” de Rússia
• Addictes a la mort (de paper)
• Pau Minguet: “La intenció és empeltar l’art contemporani amb espais singulars del Canal d’Urgell”
• La por i la vergonya | MAIL OBERT DE MERCÈ IBARZ
• La tradició en escriptura és la tradició del nou | CLOSCADELLETRA

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Elna (El Rosselló) commemora avui la massacre del 25 de maig de 1285, quan els catalans foren víctimes d’una croada decidida pel papa i el monarca, ambdós francesos, amb la intenció de destituir el rei Pere el Gran. Aquell dia la població d’Elna fou assassinada i bona part d’ella cremada dins la catedral on hi van passar escenes horribles.

Els actes començaran amb la celebració d’una missa en català a la Catedral d’Elna, on van tenir lloc els actes més greus ara fa 740 anys. Posteriorment hi haurà els parlament de Daniela Grau Humbert per la Comissió organitzadora i de Josep Puig i Torres secretari de l’IPECC i una ofrena floral als Jardins de la Catedral davant la placa commemorativa dels fets del 25 de maig del 1285. Un dinar i una visita als llocs més emblemàtics de la població rematarà la jornada.

Pels organitzadors la commemoració s’inscriu en el marc de la denúncia de la colonització francesa, que s’ha fet popular en molts altres punts del planeta i que consideren que ha d’arrelar a la Catalunya Nord “que des dels anys seixanta del segle passat ha començat a denunciar també l’imperialisme francès”.

Després de perdre la final de la Lliga de Campiones, la futbolista del Barça, Aitana Bonmatí, ha afirmat que no sempre es guanya i ha assegurat que aquesta derrota els hi servirà per aprendre. La número u del món ha entomat al mea culpa, i ha afirmat que en la primera part del partit l’equip no ha jugat al nivell que ho fan habitualment, el que les ha penalitzat. A més, ha afegit que en la segona part com millor estaven, l’Arsenal els ha marcat el gol de la victòria. Just el que confessa que els hi ha faltat a elles, el gol. “No ha estat el nostre millor partit en l’àrea rival. No hem sabut materialitzar les accions”.

Per què s’ha fet onejar una senyera durant la celebració de l’Arsenal per la victòria de la Lliga de Campiones?

Bonmatí ha assegurat que ha estat una derrota frustrant. I ha volgut tenir un record pels seguidors del Barça que s’han desplaçat fins a Lisboa: “Em sap molt de greu per la gent que ens segueix i treballa per nosaltres”. Malgrat tot ha volgut veure la part positiva de tot plegat: “Ens ho hem de prendre com un aprenentatge.  Cal continuar i aixecar-nos perquè la vida no s’acaba amb una derrota.”

Després de perdre la final de la Lliga de Campiones, la futbolista del Barça, Aitana Bonmatí, ha afirmat que no sempre es guanya i ha assegurat que aquesta derrota els hi servirà per aprendre. La número u del món ha entomat al mea culpa, i ha afirmat que en la primera part del partit l’equip no ha jugat al nivell que ho fan habitualment, el que les ha penalitzat. A més, ha afegit que en la segona part com millor estaven, l’Arsenal els ha marcat el gol de la victòria. Just el que confessa que els hi ha faltat a elles, el gol. “No ha estat el nostre millor partit en l’àrea rival. No hem sabut materialitzar les accions”.

Per què s’ha fet onejar una senyera durant la celebració de l’Arsenal per la victòria de la Lliga de Campiones?

Bonmatí ha assegurat que ha estat una derrota frustrant. I ha volgut tenir un record pels seguidors del Barça que s’han desplaçat fins a Lisboa: “Em sap molt de greu per la gent que ens segueix i treballa per nosaltres”. Malgrat tot ha volgut veure la part positiva de tot plegat: “Ens ho hem de prendre com un aprenentatge.  Cal continuar i aixecar-nos perquè la vida no s’acaba amb una derrota.”

La dona que aquest migdia ha tingut un accident mentre feia espeleologia a l’Avenc de la Crisi, al terme municipal de Tortosa (Baix Ebre), ha mort. L’equip de rescat n’ha certificat la defunció aquesta tarda una vegada ha pogut arribar on era el cos. Els serveis d’emergències han rebut l’avís a les 12.52 d’un grup de sis persones que feia una ruta per la cova quan una d’elles ha tingut un accident. Arran d’això, els Bombers de la Generalitat han activat un equip de rescat amb dotze dotacions, efectius del Grup d’Actuacions Especials (GRAE), un helicòpter i una unitat conjunta amb el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), que també ha mobilitzat tres unitats terrestres i un equip de psicòlegs.

Els bombers han accedit a l’avenc per rescatar-la i la resta de membres del grup han pogut sortir-ne pel mateix peu, sense cap incident. Els Mossos d’Esquadra han activat patrulles de seguretat ciutadana i les unitats de subsol i de muntanya per poder fer la investigació judicial al lloc dels fets.

La dona que s’ha accidentat en practicar espeleologia a l’Avenc de la Crisi, ha perdut la vida.

Més informació, a la nota de premsahttps://t.co/SMUNQzeOPB@semgencat @mossos https://t.co/9NiqpY2ZGw

— Bombers (@bomberscat) May 24, 2025

Els bombers han hagut de dur a terme almenys set rescats més al medi natural avui, sobretot per caigudes que han deixat ferits de poca gravetat. Les operacions han estat a Setcases (Ripollès), al Puigsacalm a la Vall d’en Bas (Garrotxa), a Cadaqués (Alt Empordà), a Peramola (Alt Urgell), a Rialp (Pallars Sobirà), al Pont de Suert (Alta Ribagorça) i a Sant Climent de Llobregat (Baix Llobregat). Aquest darrer accident ha estat un ciclista que ha caigut en una pista forestal i que ha acabat evacuat a l’Hospital de Bellvitge en estat greu.

El PSPV ha rectificat avui la candidatura a secretaria general del PSPV-PSOE a València, Pilar Bernabé, que serà la candidata a la batllia de la ciutat el 2027. L’actual delegada del govern espanyol al País Valencià, que ha anat guanyat molt de protagonisme informatiu aquests últims mesos arran de la gota freda ha guanyat pel 93,28% dels vots.

Bernabé inicia així la campanya per competir la batllia a María José Catalá. De fet, avui ja ha pronunciat un discurs amb un to molt electoral, on ha demanat a la militància socialista “alçar-se amb tota la força com l’alternativa d’esquerres enfront de la coalició negacionista del PP i Vox” que actualment govern l’Ajuntament de València.

“Cal escoltar a la ciutadania” ha dit Bernabé que en el seu discurs ha volgut recordar el moment complicat que viu el País Valencià arran de la gota freda. I ha insistit que el PSPV és “el partit que representa a la veritat i que es contraposa al PP i a la mentida”. A més, la nova secretària general del PSPV de València ha anunciat la creació d’una secretaria de la reconstrucció de la gota freda amb mirada metropolitana i ha situat les polítiques en l’habitatge com una altra de les seves prioritats.

“Avui comença el compte enrere. Avui comencem a guanyar als carrers, clubs esportius, les Falles, les bandes de música… Avui comencen a guanyar els carrers” ha dit Bernabé en el seu discurs.

El congrés del PSPV de València se celebra aquest cap de setmana al poliesportiu La Petxina i ha comptat amb la presència de la secretària general del PSPV i ministra espanyola, Diana Morant, qui s’ha mostrat molt confiada: “Amb Pilar Bernabé som el tiquet electoral que guanyarà la Generalitat i l’Ajuntament de València en 2027”,

El PSPV ha rectificat avui la candidatura a secretaria general del PSPV-PSOE a València, Pilar Bernabé, que serà la candidata a la batllia de la ciutat el 2027. L’actual delegada del govern espanyol al País Valencià, que ha anat guanyat molt de protagonisme informatiu aquests últims mesos arran de la gota freda ha guanyat pel 93,28% dels vots.

Bernabé inicia així la campanya per competir la batllia a María José Catalá. De fet, avui ja ha pronunciat un discurs amb un to molt electoral, on ha demanat a la militància socialista “alçar-se amb tota la força com l’alternativa d’esquerres enfront de la coalició negacionista del PP i Vox” que actualment govern l’Ajuntament de València.

“Cal escoltar a la ciutadania” ha dit Bernabé que en el seu discurs ha volgut recordar el moment complicat que viu el País Valencià arran de la gota freda. I ha insistit que el PSPV és “el partit que representa a la veritat i que es contraposa al PP i a la mentida”. A més, la nova secretària general del PSPV de València ha anunciat la creació d’una secretaria de la reconstrucció de la gota freda amb mirada metropolitana i ha situat les polítiques en l’habitatge com una altra de les seves prioritats.

“Avui comença el compte enrere. Avui comencem a guanyar als carrers, clubs esportius, les Falles, les bandes de música… Avui comencen a guanyar els carrers” ha dit Bernabé en el seu discurs.

El congrés del PSPV de València se celebra aquest cap de setmana al poliesportiu La Petxina i ha comptat amb la presència de la secretària general del PSPV i ministra espanyola, Diana Morant, qui s’ha mostrat molt confiada: “Amb Pilar Bernabé som el tiquet electoral que guanyarà la Generalitat i l’Ajuntament de València en 2027”,

El 28 de maig de 2005 Berga i tot Catalunya es van despertar compungides per la notícia d’una batalla campal durant la Patum que va acabar amb la mort d’un jove, Josep Maria Isanta. Una vintena de persones van irrompre al concert de barraques i van desfermar un autèntic malson de cops contra qualsevol persona que es trobaven. Un huracà de violència en cercles concèntrics: un grupet envoltava la víctima i hi desfermava la puja de cops, i un cercle exterior impedia que la víctima fos auxiliada. Aviat van sortir les navalles i tres joves que eren al concert van ser apunyalats. A dos d’ells, la fulla els va tocar os. A Josep Maria Isanta, el cor.

La indignació social contra els assassins ràpidament es va redirigir contra un jove cos dels Mossos d’Esquadra, que encara es desplegava, i que aquella nit ni tan sols havia previst una patrulla a la vora del concert. Anys més tard, el TSJC va condemnar el Departament d’Interior per un funcionament “anormal i negligent” de les forces de seguretat. Pel vintè aniversari dels fets, VilaWeb ha entrevistat Jordi Isanta, germà de la víctima mortal, que també va rebre cops. Un treball periodístic que tindrà continuïtat amb la publicació, dimarts, d’un reportatge que reconstrueix què va passar aquella matinada, la indignació popular posterior, el judici, i els efectes psicològics que ha deixat en les víctimes aquella violència sense sentit.

Jordi Isanta, davant la rotonda on es feia el concert de la Patum.

—Quants anys teníeu quan va passar tot?
—Era l’any que en feia dinou, però encara en tenia divuit.

—I el vostre germà?
—Ell, vint-i-dos. N’hauria fet vint-i-tres al desembre.

—Sou molt patumaires a casa?
—Moltíssim. Sóc dels Nans Nous, una de les comparses de la Patum. Sempre ho hem viscut molt. Que si la Patum infantil, la Patum de la Pietat… I molta part de culpa la té la meva mare, que també és molt patumaire. Ho portem dins.

—Com era en Josep Maria?
—Li agradava molt viatjar, era molt intel·ligent i curiós, sempre intentava d’entendre el perquè de les coses. Era molt curiós i humil, no tenia cap maldat.

—I més enllà de la comparsa i la Patum, tenia vincles amb moviments socials?
—Sí, col·laborava sovint amb el Centre d’Estudis Josep Ester Borràs, un col·lectiu anarquista. També li agradava molt l’esport: esquiar, córrer per les muntanyes, escalar…

—Llegint la sentència, tot plegat sembla com un huracà de violència. Molt organitzat i metòdic, quan acabaven d’apallissar una persona, cercaven la següent. Com va començar?
—No s’ha sabut mai, no hi va haver cap detonant clar. Van venir a fer mal, violència gratuïta. N’apallissaven un, i després el següent. Si algú intentava ajudar, també anaven contra ell. Es va fer una bola gegant. Va ser un caos.

—Com vau veure que passava tot això?
—Érem a les primeres files del concert, i la música es va aturar. La gent mirava cap al darrere de l’escenari, que era on passava tot, i vaig veure-hi merder. Hi havia el meu germà, la meva ex-xicota… Gent corrent. I vaig anar cap allà. Era una batalla campal.

—Què vau fer?
—Vaig intentar adreçar-me a un d’ells i vaig clavar un cop de puny a un que pegava al meu germà. Després vam marxar cap a un cantó, els altres cap a un altre i vaig perdre’l de vista. Ja no el vaig veure més.

—Coneixíeu aquest noi amb qui vau parlar?
—D’aquí Berga. No érem amics, però el tenia vist del carrer o de sortir de festa.

—Quan us hi vau adreçar, éreu conscient de tot allò que passava?
—I ara. Era una baralla en uns quants punts. No podies ni pensar, va ser tot tan ràpid, tan agressiu tot… Després es van fer grupets i es va dissoldre. Al cap de poc em van dir que en Josep Maria era a l’hospital. Allà ens van explicar com havia anat tot. En teoria, va arribar a l’hospital que encara era viu, però la punyalada li va tocar el cor. Va ser mortal.

—Què van explicar els seus amics?
—Cadascú n’havia vist una part. Un era sobre l’escenari, l’altre era darrere, un altre a les primeres files… I entre tots vam poder anar reconstruint com havia anat la nit.

—Què havia passat després de les punyalades?
—Va córrer, es va escapar un bon tros de carrer, però es va desplomar. Anava amb dos més, i un va córrer a l’hospital de campanya, a la plaça de Viladomat, i el van portar amb ambulància a l’hospital.

—Encara van apunyalar-ne un altre, i amb un tercer ho van intentar. I abans, també havien apunyalat un altre noi.
—Qui intentava ajudar també rebia. Es desfeia aquella mica de baralla, i agafaven el que intentava ajudar. Era tot seguit.

Una placa recorda Isanta just al punt on va caure desplomat.

—Qui era aquesta gent?
—Gent problemàtica, a Berga se’ls coneixia per embolics amb unes altres històries. Drogues, baralles… Tothom sabia qui eren, i els Mossos també. Però com que no passava mai res prou greu, els deixaven fer.

—Ho van fer tan sols per buscar brega?
—Crec que sí, sempre he pensat que va ser això. Venien a fer mal, sense més ni més.

—No hi havia cap rerefons ideològic? Neonazis o així?
—No ho crec. Però una mica fatxes sí que ho eren, parlant clar.

—Ara tots ells ja són fora de la presó. Us els heu trobat?
—Sí. Quan vas a comprar el pa i te’ls trobes, et fa molta gràcia. Cagondeu. Ells fan vida normal, tenen família i feina, i el meu germà no tornarà mai més. És el que realment sap greu. És el pitjor que pots fer a una persona i uns quants anys després tornen a passejar-se per Berga com si no hagués passat res. Per mi és fatal, però em poso a la pell dels meus pares i ha de ser horrorós.

—Molta gent estava enfadada per la resposta dels Mossos d’Esquadra.
—És que no hi eren. El divendres de Patum és el dia més tranquil, només hi ha la Patum infantil i es fa un concert. Suposo que per això no van posar-hi dispositiu. Des d’aleshores, cada any hi ha dispositiu policíac també el divendres.

—Els van condemnar i tot.
—Va ser una negligència. No és que no fessin res, és que no hi eren. Fins i tot on són sempre, a l’hospital de campanya, tampoc no hi eren.

—Un mosso va dir al judici que la gent els va rebre amb insults i cops als vehicles.
—Després d’una gran batalla, que t’hagin apallissat i apunyalat, que apareguin preguntant què ha passat… és clar que et reben malament. Hòstia, si haguessis estat aquí hauria estat una altra història.

—Durant els dies següents hi va haver molta atenció mediàtica sobre Berga. Com ho recordeu?
—Tinc aquells dies una mica emboirats. En recordo trossos, però uns altres no. Era com si no hi fos.

—Es va venir a dir que com que l’espai de barraques era molt d’esquerres, els Mossos no hi eren perquè no els hi volien.
—No eren ben rebuts, però sempre hi havia una patrulla fent una volta i prou. No calia un mosso quiet allà, només que de tant en tant passessin, com sempre havien fet. I no hi havia hagut mai cap incident.

—L’ex-consellera d’Interior Montserrat Tura va dir: “No sé si és normal que en una ciutat de 16.000 habitants hi hagi 7 casals llibertaris, 4 d’anarquistes i 3 d’independentistes radicals.”
—Ens va indignar moltíssim. Al cap d’uns quants anys, ja no era consellera, va venir a fer una xerrada i un dels millors amics del meu germà li va demanar què volia dir amb això. Que sí, som 16.000 habitants amb casals llibertaris i independentistes, però tampoc no és que ho sigui tothom.

—I si fos així, quin problema hi ha?
—Exacte. Sóc anarquista i independentista, però mai no hem buscat brega. Sempre que hem fet alguna manifestació ha estat per millorar les coses i buscar la pau. Els “indepes i anarquistes”, com diu, estàvem molt bé al concert fins que van arribar ells, que no són ni indepes ni anarquistes. El que va dir aquesta dona, i el to despectiu de pensar que és culpa seva, va ser molt lleig i dolorós.

—El president Maragall va demanar de venir a casa vostra per mostrar el condol, però els vostres pares li van demanar que fos sense càmeres.
—I no va venir. Volia la foto. Gent del govern i periodistes ens demanaven de venir a casa i fer una entrevista, i els vam dir sempre que no. Si volien donar suport, molt bé. Però venir a fer la foto, no ho volíem.

—El judici va estar molt marcat pel paper de la jutgessa Ana Ingelmo, amb un posat molt dur i autoritari.
—Sí, va ser molt dura amb tothom, però en part s’agraeix. Tenia les coses molt clares i no va deixar que li passessin per sobre. Hauria pogut ser més humana, però està bé que les coses es diguessin clarament.

—També hi va haver queixes perquè no deixava declarar en català.
—Jo ho hauria preferit, perquè m’expresso molt millor en català. Encara que sàpiga castellà, molts matisos es perden pel camí.

—Quina sensació teníeu en el judici, havent de tornar a veure aquella gent?
—De bon començament vaig dir que no volia ser testimoni protegit. Ja em coneixien, i vaig testificar davant seu. Fins que no testifiques no pots entrar al judici, van ser dies d’espera. Els meus pares van voler ser dins sempre, també al judici dels menors. Van ser dies llargs, baixar cada dia a Barcelona, durant les setmanes que va durar. Emocionalment, molt difícil. Ho revius tot. Una merda.

—Com ho duien els vostres pares?
—Ara que sóc pare, els admiro molt més. Ho passaven malament, però el meu pare sempre intentava ser fort per la meva mare i per mi. La meva mare sempre ha expressat molt els seus sentiments, i el meu pare és més tancat. A vegades el veies pensatiu. Eren dies molt difícils.

—N’heu parlat amb el vostre fill?
—Sí, no pot ser és un tema tabú. Des del principi li hem dit que té l’oncle Josep Maria, però que és mort perquè hi va haver una baralla i gent dolenta el va apunyalar.

—Ha de ser molt difícil explicar-ho. Jo mateix no entenc aquesta violència tan gratuïta.
—Intento explicar-li de manera que ho pugui entendre: hi havia gent molt dolenta que el va matar. A principi de curs, un nen li va demanar si el seu oncle era el que van assassinar. I després em va preguntar “papa, com pot ser que ho sàpiga ell?”. Li vaig explicar que a Berga aquells dies va ser un trasbals i tothom es va abocar amb nosaltres.

—Com ha estat per a vós créixer essent “el germà de l’Isanta”?
—De fet, sempre havia estat “l’Isanta xic”, perquè érem el meu pare, el meu germà i jo. Hi ha gent que em mira i em veu com el germà del que van assassinar. Sempre ho he intentat evitar, no m’agrada gens ser el centre d’atenció. Però és un paper que encara que no ho vulguis, l’has de fer.

—Després del judici, les colles i les famílies dels assassins continuaven a la ciutat?
—Sí, però van baixar molt el perfil. Van veure de seguida que l’havien cagat molt. Van tancar els tres o quatre capitosts i es van quedar sense saber què fer.

—Hi van tornar a haver incidents semblants, encara que fos de menor intensitat?
—Durant molts anys, no. Ara, últimament, no sé pas què ha passat, hi ha hagut alguns apunyalaments. No tan greus, res d’assassinats. Hi ha jovent que no sap què va passar. Per això el dia 30 fem una xerrada per a recordar-ho. No volem que es repeteixi mai més.

—Quins altres actes d’homenatge heu preparat?
—Un mural que inaugurarem el 28 de maig mateix, i el divendres 30 farem aquesta xerrada, una botifarrada i repetirem el mateix concert del dia que va passar tot. Quasi els mateixos grups, les barraques amb les mateixes entitats, i tot igual. Tant com es pugui.

—Com espereu que Berga i la gent recordi en Josep Maria?
—Per la gent que el coneixia, ja veus que deixava empremta. Un paio tan humil, però alhora tan puta, que de seguida es feia amb tothom. Qui el va conèixer, el recordarà sempre amb un somriure a la boca. Tot el que podia, t’ho donava.

Mural de Roc BlackBlock en record de Josep Maria Isanta, que s’inaugurarà dimarts.