Willie Paats i la seva dona passegen pel cementiri de Darwin, a l’illa principal de les Malvines. Les tombes que l’envolten són dels soldats argentins que van caure durant la guerra amb el Regne Unit. Ha aconseguit de trepitjar aquell lloc després de més de quaranta anys intentant-ho. Per fer-ho, ha hagut d’apuntar-se a un creuer per l’Antàrtida que hi feia escala. “Òbviament, l’Antàrtida és impressionant, però el nostre objectiu del creuer era el cementiri de Malvines”, m’explica amb llàgrimes als ulls.

Willie Paats, com la immensa majoria d’argentins, recorda el conflicte bèl·lic amb molta emoció. Per al país, més enllà de la reclamació territorial, aquells esdeveniments són un record de com la dictadura militar va enviar milers de soldats adolescents a combatre contra un exèrcit professional i experimentat com el britànic, bàsicament, sentenciant-los a mort.

Willie Paats, al cementiri Darwin de les Malvines.

La guerra, que va durar només setanta-quatre dies, va començar quan l’Argentina ocupà les Malvines el 2 d’abril de 1982, un territori que considera seu perquè havia estat espanyol uns segles abans. Els encarregats de defensar aquella ocupació van ser nois de poc més de vint anys de mitjana, la majoria, joves que feien el servei militar obligatori. Els van desplegar sense experiència ni prou material per a combatre el fred o la fam. El 14 de juny, el Regne Unit de Margaret Thatcher va forçar la rendició de les tropes argentines. La guerra va acabar després de deu setmanes i la mort de 649 militars argentins, 255 de britànics i tres civils.

Quan els joves argentins derrotats van ser retornats a l’Argentina, van arribar a la ciutat de Puerto Madryn. “Els soldats tenien l’ordre de no tenir contacte amb nosaltres, amb la població”, recorda Willie Paats. La dictadura del general Leopoldo Galtieri volia que els culpables de la derrota fossin els soldats. “Però la situació els va desbordar, perquè la població va començar a aixecar les lones dels camions, a donar-los escalfor i missatges, i els van començar a fer baixar. I els oficials no van poder contenir aquest desbordament. Cada família, a poc a poc, s’enduia un soldat, dos soldats, tres soldats, a casa per donar-los menjar, que es banyessin, els vam donar roba…”. Ell va ser un dels qui va acollir-ne. Aquell 19 de juny, els forns de pa es van quedar sense existències. A l’Argentina, aquesta data és recordada com “el dia que Puerto Madryn es va quedar sense pa”.

Un cotxe rovellat a la vora de Stanley, les Malvines.

Segons Willie Paats, la decisió de la junta militar d’envair les illes va ser una “matusseria”. Ell i la seva família creuen que era qüestió de temps que les Malvines haguessin volgut formar part de l’Argentina. “El meu cosí, en Richard Pentriach, era l’encarregat de portar en els avions les mestres argentines per fer classe a les Malvines. És a dir, ja hi havia una connexió molt interessant amb els habitants de les illes. Els seus fills estudiaven als col·legis de Bariloche, de Buenos Aires… Pensàvem que en deu anys tindríem una comunicació total i que els habitants de les Malvines ens estimarien perquè els proveiríem de tot. Les nostres autoritats haurien d’haver optat per la via diplomàtica i pel temps de convivència i d’afectes”, diu l’home.

En l’actualitat, a l’illa, el terme “Malvines” és un tabú. Fins i tot s’hi fan xerrades prèvies als visitants de països hispanoparlants per conscienciar-los de com s’han de mencionar les illes, com a Falkland, o què no es pot fer. Per exemple, és prohibit de fer mostres “d’argentinitat” com, per exemple, portar la samarreta de futbol de la selecció.

Stanley vist des de la mar.

Qui no té embuts a l’hora de parlar de tot plegat és Phil Middleton, que era professor a l’illa quan tot va esclatar. Tot i no haver volgut mai que les illes fossin argentines, és empàtic amb l’exèrcit que els va envair. “Ells creien que ens alliberaven dels temuts opressors britànics”, rememora. “Això, per als qui treballàvem en educació, implicava continuar fent classe a les escoles, però cantant un altre himne, ensenyant en un altre idioma, saludant una altra bandera i aplicant un altre currículum. La resposta a tot plegat va ser fàcil: vam tancar les escoles.” En compte de fer classe allà, els alumnes es trobaven a casa seva per continuar amb el temari.

“Es va formar una mena de societat paral·lela. Tenies els argentins ací, que volien fer les coses a la seva manera, purament militar. Després, tenies els illencs, que anaven a la seva, fent coses que no tenien res a veure amb els argentins. Jo sóc baixet i estic acostumat a tractar amb pinxos. No els suporto, però sé com enfrontar-m’hi. Si al pati de l’escola tens un busca-raons, què pots fer? Doncs el pots punxar amb un bastó gros… sempre que puguis córrer més de pressa que ell. Ara bé, pensa que ells anaven armats i nosaltres, no. L’altra opció és ignorar-los. I a un pinxo no li agrada gens que l’ignorin. De manera que vam acabar anant cadascú a la seva i no fer cas dels qui ens envoltaven.”

Phil Middleton té ara una botiga de records i antiguitats.

Phil Middleton va decidir de quedar-se a les illes, a diferència d’alguns altres veïns. Segons que explica, el seu impuls d’historiador afeccionat el va obligar a quedar-s’hi. “Si me n’anava, me’n penediria tota la vida, perquè sabia que vivia un moment històric”, assegura amb contundència.

“L’única vegada que hi ha hagut gent pidolant pels carrers de Stanley va ser durant l’ocupació, i eren reclutes argentins. Et trobes en una situació en què aquests nanos –alguns de només quinze anys– demanaven almoina; estaven molt mal equipats i molt mal atesos. Per això paraven dones, mares, àvies i els demanaven menjar. I ací sorgeix una altra situació: dónes menjar a un noi que podria ser el teu fill perquè s’està morint de fam, o en fas cas omís perquè és l’enemic?”, reflexiona. “Hi ha moltes emocions barrejades.”

Phil Middleton xerra animadament amb els turistes que s’acosten a Stanley.

La veritat és que, abans de la guerra, les Falkland eren un territori d’ultramar pràcticament oblidat per la corona britànica. Però, després d’allò, el govern va decidir d’invertir més recursos per assegurar la viabilitat de l’illa, que amenaçava de quedar-se buida per la manca d’oportunitats econòmiques. El 1982 només hi havia 1.813 habitants. Amb les inversions britàniques i, sobretot, amb la incorporació d’unes llicències de pesca internacional, especialment destinades a la captura d’un calamar migratori, les condicions de vida han millorat exponencialment. D’ençà de començament dels vuitanta fins a l’actualitat, la mitjana d’ingressos personals s’ha multiplicat per cinquanta gairebé: d’uns 2.000 euros per persona a prop de 100.000, actualment, una de les xifres més altes del món. A més a més, la població s’ha doblat, fins als 3.662 habitants.

Això sí, més de la meitat són residents nascuts a l’estranger. De fet, a l’illa s’hi poden trobar més de seixanta nacionalitats.

A les Malvines, hi onegen banderes britàniques.

Una d’aquestes persones és José Luis Ortega, un xilè que fa més de vint anys que s’hi va traslladar a la recerca d’una millor qualitat de vida. “El lloc és tranquil i segur, molt bo per als nens”, resumeix. “L’ambient britànic es nota des del primer dia. És totalment diferent, i em va encantar. I els bars són molt britànics”, diu tot recordant els pocs pubs que hi ha a Stanley, la capital.

Per ell, la millor part de viure ací és poder tenir accés al sistema sanitari britànic com a resident. “Si em posés malalt o alguna cosa així, em derivarien a Anglaterra o, si no, a Xile, que té un conveni amb les Falkland.”

José Luis Ortega té un negoci de taxis a Stanley.

La presència de tanta població estrangera posa una mica en qüestió la fortalesa de les institucions democràtiques de les illes, com bé explica Phil Middleton, que creu que elegeixen “un govern amb el vot d’una minoria, i això no havia passat mai”.

El 2013 es va fer un referèndum no vinculant per a consultar la voluntat dels habitants de les illes. El resultat va ser clar: un 99,8% va respondre que volia continuar formant part del Regne Unit, amb més d’un 90% de participació. Ara bé, per al professor d’història, la clau era en la formulació de la pregunta. “Les dades diuen que el sí va guanyar de manera aclaparadora. Però la pregunta era: ‘Voleu continuar essent un Territori Britànic d’Ultramar?’. No esmentava la sobirania, ni esmentava l’Argentina, només deia ‘continuar’. Jo a aquesta pregunta hi podria respondre que sí. I també hi podria respondre que no, perquè hi ha aquesta paraula: ‘continuar’. Però, continuar fins quan? Personalment, m’encantaria que aquest lloc s’independitzés.”

Uns vaixells abandonats, a la costa de Stanley.

Com ell, cada vegada hi ha més persones que valoren aquesta possibilitat, tot i que sigui remota. Les millores evidents en la qualitat de vida i la detecció de pous de petroli a la mar creen un escenari en què no és tan agosarat arribar a plantejar-s’ho. També és clau la posició geopolítica d’aquest enclavament. “Sovint es dóna a entendre que som només un petit indret ací a baix i que no podríem tirar endavant sense la resta del món. Doncs bé, això fa molt que ja no és així. I també defensaria que, pel que fa a l’Antàrtida, la resta del món ha d’estar al cas del que passa ací”, emfatitza.

Avui en dia, tot i la sensació aclaparadora que les Malvines se senten britàniques, el conflicte diplomàtic continua obert. El Regne Unit defensa que no hi haurà negociacions sobre la sobirania de les illes, tal com demana l’ONU, fins que els seus habitants no expressin que volen separar-se’n. D’altra banda, l’Argentina fins i tot anomena en la seva constitució que els seus drets sobirans sobre les illes són “irrenunciables i imprescriptibles”, i argumenta que, tot i legítima, l’opinió dels habitants de les Malvines, que hi són des de fa poques generacions, no pot ser utilitzada per determinar la sobirania d’un país sobre un territori.

Un mural recorda els soldats britànics i els tres civils que van morir durant la guerra, en el museu que hi ha a Stanley.

De la mateixa manera, el 2 d’abril és un dia festiu a escala nacional per a recordar les baixes i els veterans de la guerra. Les mencions a les Malvines es poden veure per tot arreu durant tot l’any, en cartells, pintades, càntics en estadis de futbol i, fins i tot, en edificis governamentals.

El cementiri de Darwin és un record d’aquell tràgic conflicte, que molts argentins relacionen amb la impunitat del poder a l’hora d’utilitzar els ciutadans com a peons d’un tauler d’escacs.

El cementiri que hi ha a Stanley.

Després de deixar-hi algunes ofrenes florals, Willie Paats es troba amb un home de la seva edat, gran, tot sol. Com ell, també ha vingut a retre homenatge a les víctimes argentines. Sorprenentment, aquell home no és cap compatriota. De fet, és el suposat enemic. Un veterà britànic que va lluitar també a la guerra. “Aquestes coses t’omplen el cor i et fan pensar que, en algun moment, som al mateix costat. I bé, és la vida, i tant de bo puguem continuar mantenint ben alt el valor del veterà de guerra, de l’heroi de guerra. Cal continuar destacant-los, respectant-los i posant-los ben alt a la història.”

Segrest, opacitat, censura, o vedat privatiu de cacera són alguns dels adjectius amb què els partits de l’oposició a les Corts Valencianes qualifiquen el funcionament de la cambra. La membre de Vox Llanos Massó, de presidenta, ajudada pel veterà diputat del PP Alfredo Castelló, de vice-president, controlen el calendari amb mà de ferro. Especialment, d’ençà de la gota freda del 29 d’octubre de 2024. La cambra legislativa s’ha afegit a la croada de protegir el president de la Generalitat, Carlos Mazón, que d’ençà d’aquell dia no pot moure’s amb normalitat pel país.

Vaja a on vaja, i per més controlat que semble l’acte, sempre hi ha algú disposat a demanar-li, a crits, que dimitesca. Això l’incomoda a ell i obliga el seu gabinet a trobar la manera d’amagar-lo i preservar-lo. Com els espies o els delinqüents, no perden mai de vista la porta per on, si cal, hauran de fugir.

Amagat i protegit

A les Corts Valencianes també l’amaguen i li eviten, tant com poden, l’exposició pública. Carlos Mazón escatima la seua presència al lloc on, pomposament, es diu que rau la sobirania popular. Amb la col·laboració còmplice i necessària de Vox, que presideix la cambra, s’han limitat al mínim possible els plens o les sessions de control. De fet, Mazón va tardar més de quinze dies a anar a les Corts a donar la seua versió dels fets del 29 d’octubre, i la primera sessió de control després del desastre no la va tenir fins al 28 de novembre. Un mes després de la barrancada.

En aquestes sessions, l’oposició posa Mazón davant l’espill. Ha de debatre cos a cos amb José Muñoz i Joan Baldoví, que li demana una vegada i una altra que dimitesca i que reta comptes, que explique on era durant les hores més dures del 29 d’octubre, quan mig país s’ofegava. Mazón fuig d’estudi i engega la tàctica del ventilador, però no pot evitar el desgast de la difusió dels intercanvis verbals o la imatge dels diputats mostrant cartells en què li demanen la dimissió.

Un ple condensat

Més recentment, el ple per a aprovar el pressupost, que habitualment dura dos dies, enguany s’ha reduït a una sola jornada maratoniana. Va ser el dia 28 de maig, la vespra que es complís el setè mes de la gota freda. El gabinet del president no va voler exposar-lo a l’escrutini públic el mateix dia de l’efemèride, quan hi havia una vaga general i una manifestació convocades. I amb totes aquestes prevencions, el president tan sols hi va ser de vesprada, a les Corts. De matí tenia un acte a Alacant. Carlos Mazón va arribar a les Corts més d’una hora tard sobre l’horari previst per l’agenda oficial facilitada pel gabinet de premsa. Mazón entrava i sortia de l’hemicicle i no estalviava les gesticulacions, com la de la fotografia que encapçala aquest article.

Calendari buit

Fa tan sols uns quants dies, el síndic de Compromís, Joan Baldoví, denunciava que durant tot el mes de juny es faria un sol ple i quatre comissions. És el ple que començarà dimecres i s’acabarà dijous i que inclourà sessió de control al president. Serà la setena d’ençà del 29 d’octubre. Compromís va proposar de fer un altre ple abans no s’acabàs el mes, però la majoria de la mesa ho ha impedit.

El síndic socialista, José Muñoz, també ha criticat durament aquestes absències del president i la pràctica paràlisi parlamentària.

La comissió de la gota freda, al ralentí

La paràlisi de les Corts no solament se centra en l’escassesa de plens. La comissió d’investigació sobre la gota freda, que es va constituir el 27 de gener, encara no té calendari per a començar a escoltar els compareixents. Per a garantir-se el control absolut sobre el contingut, el calendari i els testimonis cridats a declarar, el PP i Vox van pactar que fos la diputada ultra Míriam Turiel qui la presidís. També es garantien una lentitud que a parer dels dos grups de la majoria els era beneficiosa. Amb prou feines s’ha reunit per aprovar el pla de treball. Tots aquests mesos, hi ha hagut peticions de documentació a organismes equivocats, l’aprovació dels compareixents, resolució de dubtes jurídics, etcètera. La darrera sessió va ser divendres passat, però és que l’anterior havia estat el 5 de maig. Una qüestió que encara no ha resolt la comissió és de quina manera hi participaran les associacions de víctimes. Divendres van rebre la llista amb les disset associacions registrades a la Conselleria de Justícia i es van comprometre a convidar-les totes. Les més nombroses i actives fins ara, que també són les més crítiques amb el president Mazón, consideren que és una maniobra per a diluir-ne el protagonisme. En tot cas, segons que ha denunciat la diputada de Compromís Isaura Navarro, la intenció del PP i Vox és adormir la comissió en una letargia que dure tot l’estiu i començar la feina a partir del setembre.

Això farà que la cambra parlamentària del lloc on hi va haver la gota freda siga la darrera a investigar-la. Fa mesos que van començar tant la de la Diputació de València com la del senat espanyol, també controlades pel PP, i és a punt de començar la que s’ha constituït al congrés espanyol, aquesta controlada pel Partit Socialista.

Una composició de la mesa inèdita fins ara

El control ferri que el PP i Vox fan de les Corts ha estat possible d’ençà del començament de la legislatura perquè tenen majoria de la mesa. El mes de març això s’ha accentuat perquè, gràcies a aquesta majoria, el Partit Socialista ha perdut la representació en l’òrgan de direcció de les Corts per primera volta a la història. Va passar quan la diputada socialista Gabriela Bravo, que ocupava la vice-presidència segona, va renunciar a l’escó en deixar la política i tornar a la fiscalia. A l’hora de nomenar la successora, els socialistes van proposar María José Salvador, però el PP i Vox es van negar que la substitució fos automàtica. En canvi d’acceptar Salvador, el PP demanava que els socialistes s’asseguessen a negociar les vacants en els òrgans estatutaris com ara el Consell Jurídic Consultiu, la Sindicatura de Comptes i el Consell Valencià de Cultura. En alguns casos, alguns càrrecs fa tres anys que estan en funcions i uns altres encara més. Els socialistes van considerar que això era un xantatge i no ho van acceptar. El resultat va ser el nomenament de Magdalena González, del PP, com a vice-presidenta segona. Ara, l’única membre de la mesa que no és membre de la majoria de govern és Maria Josep Amigó, de Compromís.

Denúncia contra l’opacitat i la censura

El mes passat, els síndics i els diputats del PSPV i de Compromís van fer un acte de protesta simbòlic al pati de les Corts per denunciar el que consideraven l’opacitat i les pràctiques de censura que la majoria exercia en la mesa a mans de Vox. Diuen que arran de la gota freda del 29 d’octubre controlen molt més les proposicions i les preguntes de l’oposició, i entorpeixen la tasca de control al govern. Primer, convocant menys plens que no és habitual, i també retardant les preguntes amb resposta escrita que l’oposició té dret de formular al govern. En concret, les que tenen a veure amb la petició d’informació relacionada amb les activitats de Carlos Mazón el 29 d’octubre mateix.

En alguns casos, les preguntes formulades són retornades a l’oposició sense tramitar amb la petició que siguen redactades d’una altra manera. Unes altres voltes s’aplica el reglament de manera dubtosa, però com que tenen una majoria tan àmplia, ha esdevingut un mur moltes voltes infranquejable. Els síndics Baldoví i Muñoz consideren que això és pervertir el funcionament de la cambra i menystenir centenars de milers de persones que han votat els seus partits.

El Vint-i-cinc d’Abril

De manera arbitrària i sense consultar-ho a la junta de portaveus, en què sí que participen tots els grups, la presidenta Llanos Massó, va decidir que enguany les Corts no celebrarien el Vint-i-cinc d’Abril. Aquest dia es fa un acte a la cambra per recordar la batalla d’Almansa i es lliuren les distincions Francesc de Vinatea. Massó va decidir que no hi havia res a celebrar pel que va qualificar de “polarització política actual, la crispació i, sobretot, pel drama de la gota freda”. L’any passat el PP i Vox ja van vetar el premi Guillem Agulló, que es lliurava a una persona que hagués destacat per la seua lluita per les llibertats, el pacifisme i l’antiracisme.

Compromís ha decidit de no trencar el pacte amb Sumar, tot i els últims xocs polítics en el si del grup parlamentari al congrés espanyol, especialment per la llista de compareixents a la comissió d’investigació de la gota freda. La comissió executiva de la formació ha aprovat per unanimitat una proposta per a reavaluar el pacte amb Sumar, però sense liquidar-lo, i obrir un procés que, diuen, “culminarà aquesta setmana” amb la proposta d’un nou marc de relació. Així mateix, la formació continua defensant que el president espanyol comparegui a la comissió de la gota freda.

Compromís vol recuperar un espai d’autonomia i relacions horitzontals amb la resta de forces, com ja va fer en la legislatura anterior en grup parlamentari Plural. Ara vol tornar a un model similar, que hauria de permetre una relació bilateral directa amb el govern espanyol i més capacitat de control legislatiu.

El comunicat també insisteix a reivindicar la necessitat de respondre a “la negligència del govern valencià” i a la “falta d’agilitat” del govern espanyol després de la gota freda. Malgrat tot, la formació no ha fet cap pas per desvincular-se del grup de Sumar, i evita així de forçar una ruptura amb el soci de coalició al congrés.

La formació, per tant, es limita a proposar “un canvi en el funcionament del grup plurinacional” i anuncia que en traslladarà les bases i condicions per a mantenir una nova relació dins el mateix marc parlamentari.

Al congrés de manera digna i valencianista

Després de la reunió de l’executiva, la diputada al congrés espanyol Àgueda Micó (Més) ha dit que les tres potes de la coalició han acostat posicions amb la voluntat de posar el projecte polític valencianista “per damunt de tot” i participar en un grup plural “de manera digna, valencianista i d’esquerres”.

Segons que ha explicat, considera compatible defensar els interessos dels valencians amb treballar amb comoditat en un espai on es facin “polítiques valentes i transformadores”. I confia que la resta de formacions que integren Sumar ho entenguin. “Ara toca parlar amb elles, veure si accepten aquests acords. En aquests moments, tots els escenaris són damunt la taula”, ha advertit. També ha avançat que a final de setmana explicaran com avança la negociació.

Micó ha remarcat que a Sumar hi ha “disposició a parlar de tot” i que el primer pas és establir les bases del diàleg. Per això, ha dit que no és qüestió de plantar cara, sinó d’integrar totes les sensibilitats en un grup realment plurinacional.

Pel que fa a la comissió d’investigació, ha remarcat que els valencians necessiten respostes i que el govern espanyol ha de donar explicacions sobre el procés de reconstrucció. En aquest sentit, ha exigit que compareguin “tots els membres” de l’executiu espanyol. I, sobre si Pedro Sánchez hauria d’aparèixer ja en la primera llista de compareixences o més endavant, ha dit que s’haurà de negociar dins la comissió.

Una veu més forta a Madrid

D’altra banda, el diputat de Compromís Alberto Ibáñez (Iniciativa) ha assegurat que la coalició ha acordat un full de ruta compartit després d’una setmana de negociacions i ha demanat prudència en les converses amb Sumar per a avançar en els acords.

L’objectiu, ha dit, és “tenir una veu més forta a Madrid, poder aplicar totes les eines possibles i, sobretot, mantenir una relació bilateral amb el govern espanyol per complir l’agenda que els valencians van votar a les urnes”.

En ser preguntat si això és un ultimàtum a Sumar, s’ha mostrat convençut que totes les parts del grup plurinacional ho entendran i ho compartiran, i que al llarg d’aquesta setmana s’hi faran avenços.

Ibáñez ha defensat que Pedro Sánchez ha d’aclarir quines són les eines per a la reconstrucció, les inversions que s’han fet i, sobretot, les polítiques de futur per mitigar el canvi climàtic i evitar que una dana com la de l’any passat es torni a repetir.

Finalment, la diputada de Verds-Equo a les Corts, Paula Espinosa, ha reclamat d’encetar un “procés de reavaluació” de la relació entre Compromís i el grup de Sumar, i ha insistit en la necessitat que Sánchez comparegui a la comissió.

El vaixell humanitari Madleen, capturat de matinada per l’exèrcit israelià quan es dirigia cap a Gaza per trencar el blocatge marítim i intentar de lliurar-hi ajut humanitari, ha estat remolcat fins al port d’Asdod, al sud d’Israel.

The ‘Selfie Yacht’ docked at Ashdod Port a short while ago. The passengers are currently undergoing medical examinations to ensure they are in good health. pic.twitter.com/dGOhPxQnYI

— Israel Foreign Ministry (@IsraelMFA) June 9, 2025

La Flotilla de la Llibertat diu que fa hores que no sap res dels activistes del Madleen 

Segons que han informat el Comitè Internacional Trenquem el Blocatge de Gaza i l’organització Adalah –que s’encarrega de la defensa legal dels activistes–, el vaixell ja és a port. És previst que els dotze tripulants siguin traslladats a un centre de detenció a Ramle i, posteriorment, deportats.

El comitè ha denunciat que Israel “continua violant el dret internacional amb impunitat: desobeeix les ordres del Tribunal Internacional de Justícia, que l’obliguen a permetre l’accés humanitari a Gaza; menysprea les lleis que protegeixen la navegació civil, i menysprea les demandes de milions de persones de tot el món que reclamen el fi del blocatge i dels assassinats en massa.”

El Madleen, amb bandera britànica, va ser abordat cap a les tres de la matinada (hora local) per tropes israelianes a unes 120 milles nàutiques d’Alexandria, encara en aigües internacionals, i ben lluny de qualsevol frontera marítima. Segons mitjans israelians, l’abordatge va anar a càrrec de la unitat especial Shayetet 13, que va actuar –diuen– sense fer ús de la força, després d’haver ordenat reiteradament al vaixell que es desviés de rumb.

Entre els ocupants del vaixell hi ha la jove activista Greta Thunberg (Suècia), Suayb Ordu (Turquia), Thiago Ávila (Brasil), Sergio Toribio (estat espanyol), Marco van Rennes (Països Baixos), Yasemir Acar (Alemanya) i Baptiste Andre, Omar Faid, Pascal Maurieras, Reva Viard, Rima Hassan i Yanis M’hamdi (França).

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha tornat a incendiar el debat polític. Trump ha ordenat el desplegament de 700 marines a Los Àngeles i ha defensat el desplegament de la Guàrdia Nacional a Califòrnia per a reprimir les protestes contra les batudes per a fer deportar immigrants. A més, ha anat més enllà i ha donat suport a la detenció del governador demòcrata Gavin Newsom, que ha anunciat una demanda contra el govern federal perquè considera que aquest desplegament vulnera les competències de l’estat.

“Si no haguéssim enviat la Guàrdia Nacional, Los Angeles hauria estat totalment aniquilada”, ha dit a la seva xarxa social, Truth Social. Trump ha titllat de “incompetent” el governador, i l’ha insultat anomenant-lo Gavin Newscum (una barreja de Newsom i scum, ‘escòria’ en anglès), i també ha criticat contra la batllessa de la ciutat, Karen Bass.

A més, Trump ha fet costat al cap de fronteres, Tom Homan, que fa poc va insinuar que es podria detenir Newsom per haver-se oposat al desplegament. “Jo ho faria si fos en Tom. Crec que és fantàstic… Fa una feina tremenda”, ha dit el president, donant validesa a l’amenaça.

Trump ha acabat la seva intervenció recalcant que els aldarulls a Califòrnia no són pas protestes pacífiques, sinó actes de destrucció instigats per “insurrectes” que, segons ell, haurien de ser empresonats. “Sempre fem el que cal per mantenir segurs els nostres ciutadans. Junts, tornarem a fer gran Amèrica.”

Demanda contra l’administració federal

Newsom ha respost amb desafiament: “És un paio dur? Doncs que ho faci. Sap on trobar-me. Vine a buscar-me. Detén-me. M’és igual.” Ho ha dit en una entrevista a NBC, en què ha acusat Trump i Homan de practicar una política de fanfarroneria esgotadora: “A mi m’importa la meva comunitat.” De fet, el governador ha anunciat que presentarà una demanda contra l’administració federal en considerar que “no tenia autoritat” per ordenar el desplegament.

Newsom l’ha acusat d’haver “fabricat una crisi” per escampar la por i justificar una ingerència militar que vulnera la constitució i sobirania estatal. Segons el governador, l’ordre d’enviar tropes és un pas clar cap a l’autoritarisme que posa en perill els fonaments de l’estat de dret. Per això, ha exigit que tots els governadors, de qualsevol partit, rebutgin aquesta extralimitació.

Sobre el desplegament dels marines, Newsom ha dit que “els marines dels Estats Units han servit amb honor en múltiples guerres en defensa de la democràcia. Són herois i no haurien de ser desplegats en territori americà enfrontant-se als seus propis compatriotes per complir la fantasia trastornada d’un President dictatorial. Això és anti-americà.”

El debat sobre el desplegament dels marines

Des del punt de vista del sistema constitucional americà és molt difícil d’acceptar que el president dels Estats Units pugui federalitzar la Guàrdia Nacional (la part de l’exèrcit que depèn dels governadors) sense l’acord de cada estat i encara més que pugui ordenar a l’exèrcit federal, en aquest cas els marines, participar en la repressió d’una protesta dins el país.

La Llei Posse Comitatus de 1878 prohibeix generalment l’ús de les forces armades federals (incloent-hi els marines) per a tasques de policia domèstica als Estats Units. Aquesta llei va ser creada per evitar que el govern federal utilitzés l’exèrcit per controlar la població civil. Però hi ha excepcions importants, especialment la Llei d’Insurrecció, que permet al president desplegar forces militars domèsticament en situacions molt específiques, però sempre d’acord amb les autoritats locals.

L’escriptor i antic agent de l’MI6 Frederick Forsyth s’ha mort a 85 anys arran d’una malaltia. Nascut el 1938 a Ashford (Kent, Anglaterra), Forsyth ha estat un dels grans noms de la novel·la espionatge –ha venut més de 75 milions de còpies dels seus llibres arreu del món–, amb una obra que combina l’acció, l’intriga i la política internacional amb una documentació meticulosa i una narració directa. Amb llibres com The Day of the Jackal , The Odessa File o The Dogs of War, va captivar milions de lectors de tot el món i va contribuir a definir el gènere.

Educat a la Tonbridge School i a la Universitat de Granada, va entrar molt jove a la Royal Air Force, i posteriorment va començar una carrera com a periodista que el va dur a treballar per a l’agència Reuters i la BBC. La seva experiència com a corresponsal, especialment durant la Guerra de Biafra, va marcar tant la seva trajectòria literària com la seva mirada política. Aquella cobertura li va costar l’acomiadament de la BBC, però també el va portar a escriure The Biafra Story (1969), un dels seus primers llibres.

A Biafra, Forsyth va començar a col·laborar amb el servei d’intel·ligència britànic. Durant la seva vida, l’escriptor sempre va negar haver estat un espia, fins que el 2015, a la seva autobiografia, The Outsider, va admetre que durant més de vint anys havia estat un “actiu” dels serveis secrets.

El 1971, el seu debut en la ficció, The Day of the Jackal, es va convertir en un èxit internacional immediat. La novel·la recreava un complot de l’OAS per a assassinar Charles de Gaulle i ja mostrava l’estil que el faria famós: una prosa precisa, informació rigorosa i un retrat incisiu dels engranatges del poder.

Amb el temps, la seva obra es va anar decantant pels relats d’espionatge en plena guerra freda, sovint protagonitzats per agents britànics o nord-americans immersos en trames complexes.

Entre les seves obres més destacades hi ha The Odessa File (1972), sobre la persecució d’un criminal nazi; The Dogs of War (1974), que narra una temptativa de cop d’estat a l’Àfrica; The Devil’s Alternative (1979), una faula sobre dilemes impossibles en temps de guerra freda; The Fourth Protocol (1984), El negociador (1989), The Deceiver (1991), The Fist of God (1994), El manifest negre (1997), El venjador (2003) i The Afghan (2006), entre més.

La Coalició de la Flotilla de la Llibertat ha fet una crida internacional perquè es pressioni Israel arran de l’assalt militar contra el vaixell humanitari Madleen, abordat de matinada quan navegava cap a Gaza per trencar el blocatge marítim i lliurar-hi ajuda humanitària.

“Fa quinze hores que no veiem ni sentim els nostres amics i companys. No se’ns permet cap mena de contacte”, ha denunciat l’organització propalestina en un comunicat. Al Madleen hi viatjaven dotze voluntaris: sis francesos (Baptiste Andre, Omar Faid, Pascal Maurieras, Reva Viard, Rima Hassan i Yanis M’hamdi), un neerlandès (Marco van Rennes), un turc (Suayb Ordu), una sueca (Greta Thunberg), un brasiler (Thiago Ávila), una alemanya (Yasemir Acar) i un espanyol (Sergio Toribio).

“Els mitjans israelians asseguren que cap voluntari ha estat ferit, però l’impacte psicològic de ser segrestat per una força militar que comet un genocidi a Gaza i crims de guerra arreu del món, i que els impedeix de contactar amb els seus amics, familiars i companys de la Flotilla, és il·legal, molt més que preocupant i un atac a la solidaritat”, continua el comunicat.

La coalició ha agraït el suport rebut per part de qui s’ha mobilitzat per l’equip del Madleen, tot advertint que, pel “privilegi” dels seus passaports, probablement no seran sotmesos a les tortures que pateixen diàriament molts palestins, alguns dels quals fa dècades que són empresonats il·legalment.

“Per això cal mantenir la pressió sobre els estats per aturar Israel. Per això som aquí, ara, en aquest moment, per Gaza, per Palestina”, conclou el text.

El comunicat va acompanyat de fotografies dels dotze activistes i fa una crida directa als ciutadans dels set estats de procedència perquè reclamin a les respectives ambaixades a Israel la llibertat immediata dels voluntaris.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat a la Tercera Conferència dels Oceans (UNOC3) de Niça que l’estat espanyol tramitaria la creació de noves àrees protegides, entre les quals, l’espai marítim de la costa central catalana i les muntanyes submarines del canal de Mallorca. D’aquesta manera, s’incorporaran a la Xarxa Natura 2000. Amb les noves àrees, l’estat espanyol assolirà el 25,7% de protecció del litoral, un 5,8% més que el 2023, en la línia del compromís d’assolir una protecció del 30% el 2030.

A més, segons Sánchez, els mesos vinents es tramitaran com a àrees marítimes protegides l’àrea de cria del catxalot del nord de Menorca, i el Parc Nacional del Mar de les Calmes, a les Illes Canàries.

En la seva intervenció, Sánchez ha defensat la importància dels mars i oceans com “la memòria a llarg termini del clima del nostre planeta”, una memòria que “es va debilitant, any rere any, a conseqüència de l’emergència climàtica”.

Per això, ha instat els països participants a adoptar mesures concretes de protecció, però també a “acompanyar les polítiques amb recursos suficients”.

En aquest sentit, ha anunciat que el govern espanyol faria una nova aportació de 8,5 milions d’euros al Fons Blau de Cooperació per al Mediterrani, de manera que esdevindria el principal donant d’aquesta iniciativa.

També ha destacat que l’estat espanyol va ser el primer de la Unió Europea a ratificar l’Acord sobre la Conservació i Ús Sostenible de la Biodiversitat Marina, que defensa una pausa cautelar per evitar l’aprovació de plans d’explotació minera als fons marins fins que no hi hagi una normativa que garanteixi la seva protecció.

L’estat espanyol també assumirà pròximament la presidència del conveni sobre la protecció del medi marí de l’Atlàntic nord-est, el més rellevant del món en aquest àmbit.

Pacte Europeu dels Oceans

Sánchez ha participat en la presentació del Pacte Europeu dels Oceans, aprovat per la Comissió Europea el dijous passat. Aquesta iniciativa reuneix totes les polítiques europees relatives als oceans i planteja com a objectiu aprovar un Reglament d’Oceans el 2027.

L’organització del Concurs de Castells de Tarragona ha començat un treball consultiu per acordar una nova taula de puntuacions que compti “amb el consens més ampli possible” i que sigui vàlid “durant moltes edicions”. Aquesta nova taula és un compromís adquirit l’any 2023 en la comissió assessora del certamen.

La puntuació s’ha d’adaptar “als reptes presents i futurs” del món casteller i establirà un ordre de dificultat que estigui reconegut àmpliament. El procés participatiu inclou enquestes a les 42 colles castelleres participants en l’última edició del concurs, setanta prescriptors del món casteller i setze periodistes i es mantindran converses personalitzades amb més experts. La nova taula ha d’entrar en vigor l’1 de setembre de 2025.

En el procés també es tindran molt en compte les reflexions de l’estudi Propostes per optimitzar el Concurs de Castells i la taula de puntuacions, fet per Enric Güell, Carles Esteve i Pau Ricomà, en el marc de la beca CEPAC. A més a més, l’enquesta recollirà les opinions sobre la durada de la competició, el reglament intern, la composició del jurat o el sistema de venda d’entrades, entre d’altres.

El congrés espanyol ha ajornat la compareixença d’un agent de la policia espanyola a la comissió sobre els atemptats del 17-A, prevista per a demà a les 13.00. Segons fonts parlamentàries, el motiu és que el Ministeri de l’Interior ha remès una carta sol·licitant mesures addicionals de seguretat per a protegir la seva identitat.

Aquesta petició requereix una reunió de la mesa i de la junta de portaveus, que es reunirà demà mateix, a més de gestions amb la policia del congrés i el departament de comunicació.

D’aquesta manera, s’ha desconvocat la sessió de demà, on havien de comparèixer aquest agent i l’ex-cap de la divisió de contraterrorisme de Girona i actual secretari general del CNI, Luis García Terán.

La tenista nord-americana Coco Gauff es va imposar dissabte a la final del Roland Garros a la bielorussa Aryna Sabalenka en tres sets (7-6, 2-6 i 4-6). Ara, la jugadora s’ha fet viral arran d’un vídeo que ha publicat a TikTok en què desmitifica el trofeu de vencedora.

“Hola, acabo de guanyar l’Obert de França, o Roland Garros, i aquest és el trofeu amb el qual m’heu vist fer-me les fotos”, explica Gauff amb imatges de la celebració. “Però en realitat no ens el deixen emportar a casa”, continua, abans de mostrar la rèplica que col·locarà a les seves vitrines.

“És molt més petit”, diu mentre mostra la rèplica. “Aquest és el que ens emportem a casa és com una rèplica en miniatura del trofeu. És realment petit”, afegeix la tenista entre rialles. Posteriorment, compara la rèplica amb una ampolla d’aigua i un vas.

@cocogauff fun fact! #rolandgarros ♬ original sound – Coco Gauff

El ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ha celebrat l’abordatge del Madleen, un vaixell de la Flotilla de la Llibertat que portava ajuda humanitària cap a Gaza, i ha dit que els activistes detinguts hauran de veure un vídeo produït per l’exèrcit israelià sobre els atacs del 7 d’octubre de 2023, un cop arribin al port d’Asdod.

“He felicitat les Forces de Defensa d’Israel per l’operació ràpida i segura per evitar que el vaixell trenqués el bloqueig i arribés a la costa de Gaza”, ha dit en un missatge a la xarxa X. També ha anunciat que havia ordenat que es projectés als detinguts “el vídeo dels horrors de la massacre del 7 d’octubre”.

Katz ha aprofitat per atacar l’activista Greta Thunberg, a qui ha qualificat d’antisemita, i ha acusat els membres de la flotilla de donar suport a Hamàs. “És apropiat que vegin exactament qui és el grup terrorista al qual donen suport i en nom de qui actuen: les atrocitats comeses contra dones, ancians i infants i contra qui Israel lluita per defensar-los”, ha escrit.

El vídeo, que dura 43 minuts, ja ha estat mostrat anteriorment a periodistes. Inclou imatges del moment dels atacs, enregistrades per Hamàs i altres faccions palestines, que segons les autoritats israelianes van causar uns 1.200 morts i prop de 250 segrestats.

El vídeo dels 45 minuts de l’horror d’Hamàs

Katz ha conclòs dient que l’exèrcit mantindrà l’ofensiva contra Hamàs “amb tota la força moral”, fins que, segons ell, “el grup sigui sotmès, tots els ostatges siguin alliberats i la seguretat d’Israel estigui garantida”.

אני מברך את צה"ל על ההשתלטות המהירה והבטוחה על משט "מדלן" כדי למנוע מהם לפרוץ את הסגר ולהגיע לחופי עזה.

הנחיתי את צה"ל להקרין בפני נוסעי המשט את סרטון הזוועות של טבח ה-7 באוקטובר כאשר יגיעו לנמל אשדוד.

ראוי שגרטה האנטישמית וחבריה תומכי החמאס יראו בדיוק מיהו ארגון הטרור חמאס…

— ישראל כ”ץ Israel Katz (@Israel_katz) June 9, 2025

El departament de policia de Los Àngeles ha detingut deu persones pel cap baix durant la tercera jornada de protestes contra les batudes migratòries ordenades per les autoritats dels Estats Units. Amb aquestes, ja són gairebé quaranta els arrestats en només dos dies.

El cap del cos, Jim McDonnell, ho ha anunciat en una conferència de premsa en què ha defensat que la tasca de la policia “no és dividir les comunitats ni polititzar l’aplicació de la llei”, sinó “garantir la seguretat de tothom”. També ha assegurat que el cos es manté “compromès amb la transparència, la rendició de comptes i el respecte a tots els ciutadans de Los Àngeles, independentment de la situació migratòria”.

Les protestes van començar divendres, arran de la detenció de 44 persones pel Servei d’Immigració i Control de Duanes (ICE) en unes quantes batudes a la ciutat californiana. La tensió ha anat augmentant a mesura que avançaven les hores.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha demanat públicament el desplegament de tropes de manera immediata per impedir que “aquests sicaris se’n surtin amb la seva”. Ho ha dit a través de la xarxa social Truth Social, referint-se a McDonnell com un cap policial “molt respectat”.

Mentrestant, el departament de policia ha declarat il·legal les reunions públiques al centre de Los Àngeles i ha advertit la població que abandonés la zona. En els enfrontaments, dos agents han resultat ferits quan dos motoristes, posteriorment detinguts, han mirat de trencar la línia de defensa.

S’han registrat sis vehicles cremats i barricades improvisades amb cadires, contenidors i senyals de trànsit. També s’han fet pintades contra l’ICE a un autobús i s’han encès focs artificials mentre la policia muntada intentava fer retrocedir la multitud.

En un missatge a la xarxa X, el cos ha advertit que l’ús de dispositius incendiaris contra els agents es respondrà amb “la força adequada” i ha recordat que tenen autorització per a fer servir “munició menys letal” que pot causar “dolor i molèsties”.

El nom d’Isabel Díaz Ayuso fa dies que és al centre de la polèmica amb motiu de la conferència de presidents, on va menysprear els discursos en èuscar i català d’Imanol Pradales i Salvador Illa. L’espectacle tampoc no va agradar gaire a les files del PP. Uns quants dirigents van criticar amb la boca petita les ànsies d’atenció de la presidenta madrilenya. “Aixecar-se de la sala en una conferència de presidents és voler tenir un protagonisme que no li correspon”, van dir.

Una excusa madrilenya I Anàlisi d’Ot Bou

Ara, l’esmena principal al xou de divendres se la va fer Ayuso mateix en un piulet d’ara fa més d’una dècada. En un acte del PP a La Granja (Segovia) per reivindicar la constitució espanyola, va publicar un missatge a Twitter –amb l’etiqueta “#España”– vantant-se dels discursos en català i gallec.

Acto por la Constitución de @PPopular. Discursos en catalán, gallego, valenciano, mallorquín, castellano… #España pic.twitter.com/oVBLCIX9qh

— Isabel Díaz Ayuso (@IdiazAyuso) December 13, 2014

Evidentment, tractant-se d’Ayuso, no tot va ser encertat. La presidenta madrilenya també va atemptar contra la unitat de la llengua, tot diferenciant el català del valencià i el mallorquí.

La selecció portuguesa es va imposar als penals contra l’equip espanyol en la final de la Lliga de Nacions de futbol. Ara, una de les notícies de la nit va ser a la grada i no pas a la gespa de l’estadi de Munic: la retransmissió de televisió va mostrar unes quantes vegades un grup de joves afeccionats espanyols amb la bandera franquista.

Una bandera franquista en la grada de la afición de España hoy en la final de la Nations League en Múnich. En Alemania la apología fascista está perseguida con penas de prisión. Aquí su careto. pic.twitter.com/54A2rqB7Ht

— Fonsi Loaiza (@FonsiLoaiza) June 8, 2025

A la tanda de penals, després del gol de Mikel Merino, la retransmissió va tornar a enfocar el grup. “Aquesta bandera no val, feliçment”, va dir Juan Carlos Rivero, el comentarista de TVE.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Excursió de cinc dies per la Manxa - Lloc: Riera, davant del C.C. Calisay

L’exèrcit israelià ha abordat el Madleen, un vaixell de la Flotilla de la Llibertat que volia trencar el blocatge marítim imposat per Israel a Gaza el 2007 per fer-hi arribar ajuda humanitària. Segons que ha informat la coalició, poc abans s’havia perdut la connexió amb l’embarcació després d’un atac amb dron. Més tard han denunciat: “Els voluntaris han estat segrestats per les forces israelianes.”

"My name is Greta Thunberg and I am from Sweden. If you see this video, we have been intercepted and kidnapped in international waters by the Israeli occupational forces, or forces that support Israel." pic.twitter.com/Ku7QILHpfd

— Prem Thakker (@prem_thakker) June 9, 2025

L’incident ha passat cap a les dues de la matinada (hora catalana), segons que ha explicat la relatora especial de l’ONU per als territoris palestins ocupats, Francesca Albanese, que ha detallat que una llanxa militar s’havia acostat al vaixell i que no hi havia cap ferit.

All the passengers of the ‘selfie yacht’ are safe and unharmed. They were provided with sandwiches and water. The show is over. pic.twitter.com/tLZZYcspJO

— Israel Foreign Ministry (@IsraelMFA) June 9, 2025

“He sentit com parlaven els soldats mentre el capità del Madleen em telefonava. He perdut la comunicació perquè m’ha dit que s’hi acostava una altra llanxa”, ha explicat.

Poc abans, la Flotilla de la Llibertat havia alertat que uns quants drons havien envoltat el vaixell i l’havien ruixat amb una substància blanca irritant, mentre es blocaven les comunicacions i se sentien “sons inquietants” per ràdio.

Una passatgera del Madleen, l’eurodiputada franco-palestina Rima Hassan, ha confirmat a la xarxa X que un dron havia llançat un líquid blanc sobre l’embarcació. Alhora, ha fet una crida a la mobilització: “Un dron sobre nosaltres! Reuniu-vos a la República!”, en referència a la plaça parisenca.

L’exèrcit israelià ha confirmat que havia ordenat a la flotilla de canviar de rumb per acostar-se a una zona marítima restringida. El Ministeri d’Afers Estrangers d’Israel ha dit que la zona costanera de Gaza era tancada a la navegació per un “blocatge naval legal” i que remolcava el vaixell a un port israelià on els passatgers i la tripulació serien expulsats als països d’origen.

En un vídeo difós pel ministeri, una militar israeliana ha assegurat que, si es vol fer arribar ajuda humanitària a Gaza, s’ha de fer pel port d’Ashdod i “mitjançant els canals establerts”. A més, el ministeri ha emès un comunicat extens en què diu que l’acció del Madleen és “una operació mediàtica amb menys ajuda que un sol camió” i que Israel lliura ajuda “de manera regular i eficaç”.

El ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ha ordenat a l’exèrcit d’actuar perquè la flotilla no arribés a Gaza i ha dit que calia prendre “les mesures necessàries”. I ha remarcat: “Israel actuarà contra qualsevol intent de trencar el blocatge o d’ajudar organitzacions terroristes, per terra, mar o aire.”

La Flotilla de la Llibertat defensa el dret internacional mitjançant la desobediència civil i l’acció no violenta, i ja ha intentat en més d’una ocasió de fer arribar subministraments a la població de Gaza d’ençà que va començar-hi el blocatge israelià, el 2007.

La situació política als Estats Units s’ha agreujat molt arran del desplegament de la Guàrdia Nacional de Califòrnia a Los Angeles, ordenada pel president Donald Trump per contenir les protestes contra la deportació d’immigrants.

Aquest desplegament s’ha fet sense el consentiment del governador de Califòrnia, Gavin Newsom, que n’ha reclamat la retirada immediata. La Guàrdia Nacional és una força militar sota el comandament dels governadors dels estats, i per tant, qualsevol desplegament l’haurien d’avalar. En aquest cas, la Casa Blanca no l’ha sol·licitat, i Newsom ha denunciat que la decisió és “il·legal i molt perillosa”.

La reacció dels governadors demòcrates ha estat contundent. En un comunicat conjunt, han condemnat l’actuació de Trump i han assegurat que vulnerava la sobirania dels estats. Han dit que era una maniobra d’inèdita i han exigit a Trump que rectifiqués.

Tradicionalment, les guàrdies nacionals s’han desplegat per gestionar situacions de tensió o ajudar en emergències, però sempre d’acord amb els governs estatals. El desplegament unilateral ordenat per Trump trenca aquest precedent.

Ahir el president va amenaçar de respondre amb força fins i tot a les accions no violentes dels manifestants, i va dir que volia tenir tropes “a tot arreu”. Encara no ha invocat formalment la llei d’insurrecció, que permetria de desplegar l’exèrcit federal per sufocar revoltes, però ha admès que segueix la situació de prop per decidir si ho fa.

Segons el Comandament Nord dels Estats Units, ja han arribat a la ciutat uns 300 membres dels 2.000 de la Guàrdia Nacional que el president ha mobilitzat per protegir propietats i personal federal. A més, uns 500 marines de la base de Twentynine Palms són es preparen per actuar si es dóna l’ordre.

La Posse Comitatus Act, vigent del 1878 ençà, prohibeix que l’exèrcit federal faci funcions de policia dins els Estats Units, llevat que el congrés ho autoritzi expressament o que el president invoqui la llei d’insurrecció. El desplegament de marines sense aquestes condicions seria inconstitucional i podria desencadenar una crisi política de primer ordre.