Un equip d’astrònoms del Centre d’Astrofísica de Harvard i la Smithsonian Institution (CfA) ha detectat, per primera vegada, isòtops rars de metanol en un disc de formació planetària. Aquest descobriment, publicat a The Astrophysical Journal, representa un pas important per entendre com poden originar-se formes de vida fora de la Terra i aporta pistes sobre la composició química dels materials que donen lloc a planetes i cometes.

Els científics han localitzat aquests isòtops al voltant de l’estrella HD 100453, situada a uns 330 anys llum de la Terra, en direcció a la constel·lació del Centaure. Aquesta estrella té una massa una mica superior a la del Sol i es troba envoltada d’un disc protoplanetari que els investigadors consideren un laboratori natural on s’estudien les condicions químiques que precedeixen la formació de planetes.

El metanol, un indici de vida

El metanol és una forma senzilla d’alcohol i una molècula fonamental en la química prebiòtica. Ja s’havia detectat en altres discs protoplanetaris, però és la primera vegada que s’hi identifiquen les seves variants isotòpiques, molt menys abundants. Els isòtops tenen el mateix nombre de protons, però diferent nombre de neutrons, cosa que els fa útils per reconstruir la història química d’un sistema. “Trobar aquests isòtops ens dóna una visió molt més precisa de quins ingredients poden haver contribuït a l’aparició de la vida a la Terra”, explica Alice Booth, investigadora principal del projecte.

El descobriment s’ha fet gràcies a les observacions del radiotelescopi ALMA, al desert d’Atacama (Xile), una de les plataformes més potents del món per a l’estudi de discs planetaris joves. En aquest cas, la massa superior de l’estrella HD 100453 genera una temperatura més elevada al disc, que permet que molècules com el metanol siguin detectables en estat gasós, a diferència dels discs més freds al voltant d’estrelles com el Sol.

Una recepta còsmica compartida amb els cometes

L’equip ha constatat que la proporció de metanol en aquest sistema és similar a la que es troba en cometes del sistema solar. Aquest fet dona força a la teoria que, fa milers de milions d’anys, els cometes haurien tingut un paper decisiu en l’aportació de molècules orgàniques a la Terra primitiva. “La composició d’aquests discs ens ajuda a entendre què podien contenir els cometes quan es van formar, i fins a quin punt podrien haver sembrat la Terra amb els ingredients essencials per a la vida”, explica Milou Temmink, coautora de la investigació, de l’Observatori de Leiden (Països Baixos). L’anàlisi apunta que el metanol detectat prové de la vora interior d’un anell de pols situat a uns 2.400 milions de quilòmetres de l’estrella —setze vegades la distància entre la Terra i el Sol. Aquesta regió calenta i rica en compostos orgànics pot contenir també altres molècules fonamentals com aminoàcids i sucres simples, encara no detectats però potencialment presents.

El valor dels isòtops rars

Per als investigadors, el valor de la troballa no és la presència del metanol en si —ja coneguda—, sinó la detecció dels seus isòtops, molt més difícils de captar perquè són entre deu vegades i cent menys abundants. La seva presència reforça la hipòtesi que aquests discs contenen molècules orgàniques complexes i diverses, i que els processos químics que condueixen a la vida poden ser relativament comuns a l’univers.

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha expressat el seu desacord amb la sentència del Tribunal Suprem espanyol que ordena d’enviar a Sixena les pintures murals del monestir de Santa Maria i ha instat les institucions que integren l’òrgan de govern del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a protegir-les i preservar-les en el seu emplaçament actual. Ho ha fet mitjançant una declaració pública en què reivindica la necessitat de tenir en compte els informes tècnics i científics que alerten del risc extrem que comportaria la seva retirada.

“Una forma de catalanofòbia institucional”: front comú dels ex-consellers de Cultura a favor del MNAC

Segons que recorda el IEC, l’extracció va implicar el traspàs a tela de fragments molt delicats, susceptibles de degradació en condicions inadequades. La institució científica insisteix que el museu ha dut a terme una feina exemplar de conservació i que, sense aquesta intervenció, les pintures no haurien arribat als nostres dies. “Executar la sentència suposaria una pèrdua patrimonial irreparable”, diu el IEC, que remarca que els materials emprats en la restauració són molt reactius als contaminants ambientals i que només el control climàtic del MNAC pot garantir-ne l’estabilitat química. A més, afegeix que prop d’un 35% del conjunt pictòric fou reintegrat l’any 1940 pels germans Gudiol, fet que també cal tenir en compte a l’hora d’avaluar-ne la fragilitat i la singularitat.

El IEC recorda que les pintures són declarades bé cultural d’interès nacional (BCIN) a Catalunya i bé d’interès cultural (BIC) per l’estat espanyol, i adverteix que qualsevol actuació sobre aquestes obres ha de passar per un dictamen patrimonial fet per professionals especialitzats. Sobre això, denuncia que la sentència judicial no considera en cap moment els criteris tècnics ni de conservació.

El patronat del MNAC es reunirà el 16 de juny per decidir com respon a la sentència de Sixena

També expressa el suport als equips del MNAC i agraeix la tasca feta per estudiar i difondre una col·lecció considerada una de les millors del món en pintura mural romànica. Remarca que d’ençà de la seva fundació, l’any 1907, l’entitat ha estat compromesa amb el coneixement i la difusió d’aquest patrimoni, i per això es declara legítima per a demanar a les tres institucions que integren el patronat del MNAC –la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura espanyol– que actuïn.

Finalment, demana explícitament que es consideri el valor patrimonial de les pintures de Sixena i la necessitat de preservar-les, que se’n garanteixi la integritat mitjançant tots els informes tècnics que calgui i que es defensi la seva permanència al MNAC davant qualsevol organisme civil o judicial, estatal o internacional. L’Institut conclou que aquesta defensa no sols és un deure amb el passat, sinó també amb el futur cultural del país.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, no pot fer acte de presència enlloc sense rebre xiulets i escridassades. Avui, havia de comparèixer i fer un discurs en un lloc teòricament poc hostil, l’acte de final de curs de l’associació de mestresses de casa Tyrius, a Alzira. Tanmateix, l’aparició del dirigent del PP ha ocasionat incomoditat i una part de les assistents li ha recriminat amb crits i xiulets la gestió nefasta de la gota freda.

El dirigent del PP havia començat el dia visitant unes obres de modernització del regadiu a la séquia reial del Xúquer, en una trobada tancada i lluny del públic, per evitar més escenes de desaprovació. Tot i això, un grup de veïns s’hi ha acostat expressament per demanar-ne la dimissió, amb crits i pancartes. A l’acte no hi ha assistit cap regidor de Compromís, que governa la ciutat.

Posteriorment, Mazón ha participat en el dinar de l’associació Tyrius, que ha reunit més de 800 persones, entre les quals batlles i representants municipals. El president havia de fer un discurs, però el seu equip ho ha descartat arran de l’escridassada i l’amenaça dels socialistes de marxar si feia un parlament.

Un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) ha localitzat restes d’aus pròpies de regions àrtiques en una cova de Sitges (Garraf). La descoberta s’ha fet al jaciment de la cova del Gegant i s’ha publicat a la revista Journal of Archaeological Science: Reports.

Els científics hi han identificat més de mil dos-cents ossos d’aus de quaranta-sis espècies diferents. La major part corresponen a ocells del clima mediterrani, però també n’hi ha de procedents de zones nòrdiques europees, pròximes a l’Àrtic. Entre aquests exemplars, hi ha un sit blanc (Plectrophenax nivalis) de fa 90.000 anys, un duc blanc (Bubo scandiacus) de fa uns 39.000 anys, i ocells forestals com el pinsà dels pins (Pinicola enucleator), el trencapinyes becgròs (Loxia pytyopsittacus) i el pinsà borroner eurasiàtic (Pyrrhula pyrrhula), datats de fa quaranta-cinc mil anys.

Totes aquestes espècies van conviure amb aus característiques del nostre entorn, com ara la perdiu vermella (Alectoris rufa) i la gralla becvermella (Pyrrhocorax pyrrhocorax), cosa que suggereix un paisatge fa mil·lennis molt diferent de l’actual. Segons els investigadors, aquestes aus nòrdiques no estan adaptades al clima mediterrani d’avui. La seva presència a la costa catalana indica que, en moments puntuals del passat, van fer migracions de milers de quilòmetres per fugir de condicions climàtiques extremes en els seus hàbitats habituals.

Una setzena de consells locals del Consell de la República han impugnat formalment la sessió constitutiva de l’Assemblea Territorial feta el dissabte 31 de maig al barri de Sant Andreu de Barcelona. En un comunicat conjunt, denuncien irregularitats que, segons que afirmen, deslegitimen la validesa de la reunió i en reclamen la repetició. Els consells impugnants –entre els quals hi ha els de Gràcia, el Segrià, el Baix Camp, l’Eixample i el Tarragonès– critiquen que l’assemblea es va convocar fora del termini de quinze dies previst pel codi intern i que la va convocar un òrgan que no tenia la potestat per a fer-ho, el nou govern territorial, en compte de la junta gestora, tal com exigia el reglament.

També retreuen que, per justificar la convocatòria a posteriori, es modifiqués el codi amb un decret que, segons que diuen, no pot corregir de manera retroactiva una irregularitat ja comesa. A més, assenyalen que es va inventar un requisit no previst per a verificar la validesa dels delegats territorials, que exigia una carta signada per tres membres de la junta rectora. Aquest nou requisit es va comunicar solament quatre dies abans de l’assemblea.

Un dels casos que ha causat més malestar és el del Consell Local de Sant Martí. Segons el comunicat, es va impedir la participació de Montserrat Duran, amb l’argument que la coordinadora que constava havia renunciat i que ho era ella, malgrat que la coordinadora que constava oficialment també va voler participar en l’assemblea. També critiquen que es permetés participar a consells locals dimitits, com el de Sant Andreu, on, segons que diuen, la junta havia plegat en bloc més d’un any enrere.

El Consell de la República no s’ha pronunciat públicament sobre la impugnació. Fonts pròximes a la direcció han declarat que consideraven superat el procés electoral i han defensat que era hora de “començar a treballar plegats”.

Una incidència tècnica a l’estació de l’Arc de Triomf de Barcelona, causada per un tren aturat més temps del previst, ha causat retards importants a les línies R1, R3, R4 i RG1. Segons que ha informat Renfe, els combois poden romandre aturats i el temps de recorregut s’ha vist alterat, amb endarreriments que poden superar els 40 minuts.

La circulació s’ha desviat per l’estació del passeig de Gràcia, fet que ha obligat a modificar el recorregut de bona part dels serveis habituals. En el cas de les línies R1 i RG1, tan sols circulen els trens amb origen o destinació a Blanes i Maçanet-Massanes, i no es fan parades a la plaça de Catalunya ni a l’Arc de Triomf.

La mateixa situació afecta la línia R3, en què només es mantenen els trens que connecten Vic, Ripoll, Ribes de Freser, Puigcerdà i la Tor de Querol. Aquests trens es desvien pel passeig de Gràcia i no fan parada ni a la plaça de Catalunya, ni a l’Arc de Triomf, ni tampoc a la Sagrera i Fabra i Puig.

A la línia R4 l’afectació també és considerable: tan sols circulen els trens amb origen o destinació a Sant Vicenç de Calders, desviats igualment pel passeig de Gràcia i sense servei a la plaça de Catalunya, l’Arc de Triomf, la Sagrera ni Fabra i Puig.

Giovanni Brusca, antic cap mafiós i autor confés de més de cent cinquanta assassinats, entre els quals el del jutge Giovanni Falcone, ha recuperat la llibertat total després d’haver passat vint-i-cinc anys a la presó i quatre més en llibertat vigilada. Ara, segons que ha informat el diari Il Messaggero, viurà lluny de Sicília amb una nova identitat i acollit al programa de protecció de testimonis.

Brusca va ser arrestat el maig del 1996 per la seva llarga trajectòria criminal, que incloïa l’assassinat del jutge Falcone, la seva esposa Francesca Morvillo i tres escortes, en un atemptat amb explosiu a distància. La seva col·laboració amb la justícia –especialment en les investigacions sobre els vincles entre la política italiana i la Cosa Nostra– li va permetre de rebaixar la condemna.

“És un moment que reobre inevitablement el dolor i una amargor profunda”, ha dit Maria Falcone, germana del magistrat assassinat. Malgrat tot, ha recordat que les lleis que havien permès la sortida de Brusca eren les mateixes que el seu germà considerava indispensables per a desmantellar les organitzacions mafioses des de dins.

Anomenat el Matacristians, Brusca és considerat un dels assassins més sanguinaris de la màfia siciliana. Entre els crims que ha confessat hi ha el d’un infant –fill d’un informant de la màfia–, a qui van estrangular i van dissoldre en àcid, i uns quants atemptats comesos el 1993 a ciutats com Roma, Florença i Milà.

El canal infantil SX3, de la plataforma 3Cat, dedicarà aquesta setmana dos dels seus programes més emblemàtics a Catalunya Nord per acostar als espectadors la realitat del territori mitjançant la mirada dels més petits.

El primer a fer-hi cap és en Titó, protagonista de la sèrie d’excursions del SX3, que ha pujat al Tren Groc, l’emblemàtic ferrocarril que travessa el Pirineu, entre boscs i cims. L’episodi s’ha enregistrat entre Vilafranca de Conflent i Prada (Conflent), i s’hi pot sentir la veu dels alumnes de l’escola Bressola de Prada, que parlen i juguen amb en Titó mentre descobreixen el paisatge i les particularitats del territori.

També s’hi ha desplaçat l’InfoK, l’informatiu del SX3 adreçat als infants, que ha dedicat íntegrament el programa d’avui a Catalunya Nord. El programa fa un recorregut que comença a Perpinyà i s’acaba a Banyuls de la Marenda, amb peces dedicades a la història, la cultura i amb la llengua com a punt de trobada i identitat.

L’Audiència de Barcelona ha absolt l’ex-batlle de Badalona Rubén Guijarro (PSC), jutjat el 21 de maig per un delicte contra el territori, i pel qual la fiscalia li demanava quatre anys de presó i setze d’inhabilitació, igual que al cap de disciplina urbanística i al cap jurídic d’Urbanisme del consistori. El tribunal considera que la no-persecució dels autors d’unes obres il·legals en terreny natural protegit no va infringir la normativa o almenys no ho va fer conscient de la irregularitat. Per això, també absol els dos tècnics municipals. Els fets es remunten als anys 2018 i 2019, quan Guijarro era regidor d’Urbanisme del govern del també socialista Àlex Pastor.

La fiscalia l’acusa de no haver perseguit els responsables d’unes quantes construccions il·legals que els Agents Rurals havien alertat que s’havien fet en parcel·les de l’espai protegit de la serralada de Marina. El cas afecta unes parcel·les rurals on la normativa urbanística no permet usos residencials ni recreatius, entre més restriccions. Era, explica la fiscalia, un sòl no urbanitzable especialment protegit pel seu valor natural. Tot i això, els Agents Rurals van detectar que en unes quantes finques s’havien fet obres il·legals.

En concret es parlava de diverses tipologies d’habitatge en parcel·les on la qualificació dels terrenys no ho permetia. Segons la fiscalia, eren unes actuacions totalment contràries a la normativa urbanística municipal i catalana. A més, els responsables de les obres il·legals havien ocupat il·legalment les parcel·les. Quan van tancar els expedients, es van incoar uns nous expedients sancionadors exclusivament contra els propietaris. La fiscalia deia que les dues menes d’expedients s’havien de fer simultàniament, i que la segona tanda d’expedients també s’havia de dirigir contra els ocupants.

Els magistrats consideren que la legislació urbanística i ambiental no obliga a obrir tots dos expedients simultàniament, sinó que només és recomanable, i que es podien obrir consecutivament, com es va fer. Respecte del fet de no perseguir els ocupants en els segons expedients, el tribunal diu que no hi veu una actitud conscient que allò no era correcte, i que la fiscalia no ha demostrat que s’actués voluntàriament contra la legalitat. Per tot això, absol tots tres acusats.

“O m’ho diuen en espanyol, o sortiré.” La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha advertit que abandonaria la conferència de presidents durant les intervencions que es fessin en català i èuscar arran que el govern espanyol ha habilitat per primera vegada l’ús de traducció simultània en aquesta reunió. En una intervenció a l’Assemblea de Madrid, ha dit que no es pensava posar l’orellera: “En compte de promoure l’espanyol, el que fan és utilitzar el català per fer provincianisme amb el secessionisme català, que és una corruptela que no penso pagar des de la Comunitat de Madrid.”

Ayuso ha afirmat que els presidents de les comunitats del PP assistirien finalment a la conferència per coherència amb les seves peticions anteriors perquè es fes, i per escoltar la resta de presidents. Però també per no “desdenyar” els catalans: “Si sempre reivindiquem la presència de l’estat a Catalunya, ara farem igual.”

“Penso dir als ministres, al president i a tota la premsa que això que pretenen fer és una absoluta vergonya, i que tot el que m’hagin de dir als passadissos en espanyol, o m’ho diuen a dins en el mateix idioma o sortiré. I pel camí, ja veuré el que faré jo amb aquestes orelleres, ja li dic que no me’ls penso posar”, ha dit.

“Qui s’endeuti, que ho pagui”

També ha recordat que a la conferència es parlaria de la condonació del FLA, que beneficiava tots els territoris. Les comunitats del PP han acordat una postura comuna en contra de la mesura, en la línia del que defensa la Comunitat de Madrid, l’única que no té deute del fons de liquiditat.

“Quan parlem de deute, diré que el qui s’endeuti, que ho pagui. […] Ja n’hi ha prou d’aquest pillatge que costa diners a la resta dels espanyols per crear una acció para-legal perquè el senyor Illa tingui els vots per a mantenir, alhora, la màfia a la Moncloa”, ha reblat.

I segons Ayuso, quan es parli de Catalunya –cosa que no consta a l’ordre del dia–, defensarà això: “Que no es creï una nació para-legal amb els diners de tots i trencant l’estat de dret i la constitució, i menys en mans del Tribunal Constitucional, que quina setmana ens ha donat a tots.”

La comissió encarregada del nomenament dels professors que formen part dels tribunals de la prova d’accés a la universitat (PAU) ha aprovat amb “caràcter urgent” l’anul·lació del nomenament, com a vocal-corrector, del professor d’Oriola que ahir va difondre un examen abans del temps estipulat.

Ahir al matí, a la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH), es va detectar l’actuació “incorrecta” d’un professor d’institut, membre d’un dels tribunals de la PAU –el del campus de les Saleses, situat a Oriola (Baix Segura)–, que va fer públiques les preguntes de l’examen d’història de l’estat espanyol minuts abans que es pogués fer oficialment.

Un cop començat un examen de la PAU, explica la comissió gestora, hi ha un marge de 45 minuts perquè un estudiant pugui entrar a l’aula corresponent i fer l’examen, encara que arribi amb un cert retard. Aquest mateix marge de temps és el que es fixa perquè les preguntes de la prova es puguin fer públiques. És també passats 45 minuts de l’inici quan es lliuren els originals dels exàmens als professors acompanyants de cada centre educatiu.

La Universitat Miguel Hernández va fer una “investigació ràpida” dels fets, ha identificat el professor, i ha confirmat que havia enviat fotografies de l’examen a les 12.11 per Telegram a un determinat grup de persones. El moment en què l’examen es podia fer públic era a les 12.30, atès que havia començat a les 11.45.

La comissió va fer ahir una reunió d’urgència per una “greu irresponsabilitat i actuació incorrecta” d’aquest professor, i en què es va acordar d’anul·lar-ne el nomenament com a vocal-corrector. La comissió lamenta “la inquietud generada” entre alumnes i professors.

Tanmateix, asseguren que aquesta difusió “no va causar cap problema en el desenvolupament de l’examen, perquè tot l’alumnat en aquell moment ja estava fent la prova a les aules”. Així doncs, insisteixen que l’examen és “plenament vàlid i no cal repetir-lo”.

“Manca de respecte”

En la mateixa línia, el vice-rector d’Estudiants i Coordinació de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, José Juan López Espín, ja va criticar ahir la irresponsabilitat i “manca de respecte” del docent.

En declaracions a Europa Press, López Espín va enviar un missatge de tranquil·litat als alumnes, “perquè no cal repetir” la prova.

El representant de la universitat va afegir que no s’havia de repetir l’examen perquè no hi havia hagut cap filtració, ja que “ningú no el tenia abans de l’hora establerta” i els alumnes “ja eren dins de l’aula i feia vint minuts que el feien” quan el professor va enviar la fotografia.

Els Mossos d’Esquadra han desplegat un ampli dispositiu pels carrers de Salou (Tarragonès) per a evitar una escalada de tensió del col·lectiu de manters després de l’escorcoll de matinada efectuat per la Guàrdia Civil en dos magatzems del municipi on tenien mercaderia desada.

Detrás del top manta hay redes que explotan a personas y vulneran la ley.

Hoy en Salou, la @guardiacivil, con la colaboración de @mossos, ha desplegado la Operación PILUCAS contra el top manta:

Se han realizado 2 registros en almacenes utilizados como cocheras y se han… pic.twitter.com/R10nVIZ0If

— Carlos Prieto Gómez (@carlosprietogo) June 5, 2025

Una trentena de venedors s’han concentrat per protestar contra la intervenció des de primera hora del matí. S’han situat entre el carrer del Sol i el passeig de Miramar, on han llençat papereres i brossa a terra per tallar el pas. Efectius dels ARRO vigilen de prop els concentrats. Mediadors dels Mossos s’han reunit amb representants dels venedors per intentar desencallar la situació. De moment no hi ha detinguts.

L’escorcoll de la Guàrdia Civil als dos magatzems, dels carrers de València i del Sol, ha començat cap a dos quarts de set del matí. D’ençà que ha acabat la intervenció, els agents efectuen el recompte del material intervingut: samarretes, gorres, vambes i bosses de marques conegudes falsificades.

L’Ajuntament de Barcelona ha detectat que una treballadora de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) va desviar, presumptament, diners d’ajuts socials a comptes bancaris que no eren pas els dels usuaris als quals anaven destinats. Ho ha avançat Catalunya Ràdio i ho han confirmat fonts municipals a l’ACN. Han explicat que, després d’una “revisió exhaustiva interna”, s’havien trobat “indicis sòlids” que acreditaven aquests fets. Una auditoria interna ha constatat que era un fet aïllat i que aquesta persona va actuar tota sola, han dit.

Els serveis jurídics municipals han pres les mesures judicials corresponents i l’ajuntament ha incoat un expedient disciplinari a la funcionària. A més, l’ha suspès de sou i feina cautelarment.

Fonts municipals han explicat que en el marc del pla de treball de mandat van iniciar-se nous procediments complementaris als actuals per reforçar i millorar els sistemes d’informació per identificar, documentar, analitzar, optimitzar, planificar i monitorar els diferents processos clau de l’organització així com l’actualització del pla de sistemes informàtics i el reglament d’ajuts.

En aquest sentit, han apuntat que “gràcies als sistemes actuals” havia estat possible detectar aquesta incidència i posar el cas a disposició judicial. L’IMSS té una plantilla de 1.500 treballadors.

L’ex-militant socialista Leire Díez ha admès que va mentir quan oferia beneficis processals a l’empresari Alejandro Hamlyn amb l’objectiu d’aconseguir-ne informació compromesa sobre la Guàrdia Civil, i ha negat taxativament que treballés per al PSOE i a les ordres del secretari d’organització, Santos Cerdán. Amb tot, ha admès que es va reunir amb Cerdán a la seu del PSOE, juntament amb la periodista Patricia López i l’empresari Javier Pérez Dolset, per abordar aquestes qüestions. En unes entrevistes a RAC1 i Catalunya Ràdio, Díez ha insistit que tot plegat formava part d’una tasca de “periodisme d’investigació” sobre les clavegueres de l’estat.

Díez ha explicat que presentaria una denúncia per amenaces contra l’empresari Víctor de Aldama, que ahir va irrompre en la seva compareixença a Madrid. Ha explicat que es va sentir assetjada pel comissionista, també cervell del cas Koldo.

Segons Díez, tota la seva activitat respon a una tasca periodística de “recopilació de dades” com a autònoma juntament amb la periodista Patricia López i l’empresari Javier Pérez Dolset.

En aquest sentit, ha reiterat que no treballava per a ningú, tampoc per al PSOE ni a les ordres del president del govern espanyol, Pedro Sánchez. “Algú creu que, si treballéssim per a la Moncloa o Ferraz, haurien passat totes aquestes coses? Jo crec que no.”

A part de la reunió amb Cerdán a Ferraz, també ha explicat que es va reunir una vegada amb el diputat de Junts Josep Pagès per abordar qüestions de l’operació Catalunya.

Quant als àudios on se sent com ofereix reunions amb la fiscalia per a obtenir beneficis processals en canvi d’informació, ha dit que va mentir per generar confiança i aconseguir informació. “No conec ningú a la fiscalia”, ha admès.

També ha apuntat que el llapis de memòria que va lliurar dimarts a Ferraz –i que el PSOE portarà a la fiscalia– conté informació sobre la trama d’hidrocarburs, i servirà per a “identificar gent que ha format part d’aquesta trama”.

Segons Díez, ella és una víctima més de les “clavegueres mediàtiques” que escupen “tinta de calamar” per desviar l’atenció sobre els casos del PP. També ha admès que, malgrat la seva voluntat, tot aquest escàndol perjudicava el PSOE.

Els professionals de cures pal·liatives de tot l’estat espanyol denuncien el cas d’un pediatre de l’Hospital de Cruces de Barakaldo, al País Basc, que va rebre un toc d’atenció per haver atès, fora del seu horari laboral, una nena de quatre anys que s’estava morint. El doctor fa més de tretze anys que treballa en aquest àmbit, i és tot un referent al País Basc. Per això, de seguida, la plataforma Echamos de Menos, formada per associacions de professionals de cures pal·liatives, va mobilitzar-se en defensa el doctor. “No és cap fet puntual, sinó que és el reflex d’un problema de fons: la desprotecció institucional d’un servei essencial”, advertia la plataforma.

Arran d’aquest cas, associacions i entitats de professionals de cures pal·liatives de tot l’estat espanyol s’han adherit a les mostres de suport al doctor. També la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives i la Societat Catalana de Pediatria, ambdues de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.

A Catalunya, els especialistes demanen una atenció adequada, en el moment que calgui i amb els professionals necessaris. “Cal garantir una atenció pal·liativa especialitzada efectiva a tot el territori i disponible vint-i-quatre hores al dia, els set dies de la setmana, amb una dotació de professionals interdisciplinaris que pugui donar una resposta de qualitat”, exigeixen en un comunicat emès avui, atès que actualment el Programa d’Atenció Domiciliària – Equip de Suport (PADES) funciona a Barcelona set dies de la setmana durant tot el dia, però a la resta de Catalunya només funciona dotze hores diàries.

Expliquen que en la població pediàtrica s’han establert tres serveis d’atenció per donar cobertura a la població infantil i juvenil necessitada de cures pal·liatives especialitzades. “S’està avançant per desenvolupar una xarxa que garanteixi accessibilitat, equitat i qualitat assistencial, amb equips interdisciplinaris”, exposen, però no n’hi ha prou. També exigeixen un desplegament equitatiu de les cures pal·liatives pediàtriques a Catalunya, perquè ara presenten grans desigualtats: “La xarxa ha passat de disposar de tres centres el 2020 a deu centres el 2025, però encara és insuficient. El desplegament és desigual i no garanteix l’atenció continuada els set dies de la setmana durant les vint-i-quatre hores del dia. Només Sant Joan de Deú garanteix atenció hospitalària i domiciliària durant cada dia de l’any.”

I afegeixen: “Amb una estimació de prop de deu mil infants i adolescents que poden requerir aquest tipus d’atenció, és urgent un model que integri l’atenció hospitalària, intermèdia i primària, amb finançament suficient i protocols unificats i perquè l’atenció al domicili sigui un dret garantit. Mentre això no sigui així, serà un repte pendent.”

Un problema de futur immediat és la manca de professionals. Per això adverteixen que “cal afavorir l’accés a les universitats i garantir que els professionals de grau sanitari rebin formació obligatòria en atenció pal·liativa.”

Finalment, carreguen contra l’esgotament dels professionals que treballen en “condicions extremes de voluntarisme” i de gran sobrecàrrega assistencial i emocional que “pot portar conseqüències per a la salut del professional i per a la qualitat de l’assistència.”

El govern valencià sosté que les imatges de les càmeres de seguretat del Palau de la Generalitat corresponents al 29 d’octubre, el dia de la gota freda, es van esborrar d’acord amb la normativa de protecció de dades. Ho diu una breu nota informativa de tan sols set paràgrafs que signa Pilar Bojó, fins fa poc cap de seguretat del palau i que recentment ha estat apartada per una sentència del Tribunal Superior de Justícia valencià.

El text, segons que publica El Diario, recull literalment fragments de les lleis que regulen la videovigilància i no fa cap referència específica al context d’aquell dia ni al debat o la possibilitat de conservar els enregistraments. L’única explicació que s’aporta és que les imatges es conserven durant un màxim de quinze dies i que, si no són requerides per la policia o la justícia, s’esborren automàticament per sobreescriptura.

Aquest informe va ser llegit parcialment en conferència de premsa per la vice-presidenta Susana Camarero, quan li preguntaren per l’hora exacta d’entrada del president Carlos Mazón al Palau aquella tarda. Camarero va atribuir la decisió a Bojó i va defugir qualsevol responsabilitat política, tot i que el moment és clau per a determinar si el president va fer cap acció institucional mentre el país s’enfonsava sota l’aiguat.

Quan encara era viva la polèmica, el govern valencià va emetre aquest escrit com a resposta a una pregunta parlamentària de Compromís. El document va ser enviat també a la Prefectura de la policia espanyola al País Valencià, encapçalada per la comissària Marisol Conde, que mesos abans havia proposat distingir Bojó amb una medalla i condecorar els escortes de Mazón.

Compromís considera que l’eliminació dels enregistraments forma part d’una estratègia deliberada per a tapar les absències i les negligències del govern. “Cada intent d’amagar la veritat és un menyspreu a les víctimes i a tota la societat valenciana”, ha dit el portaveu Joan Baldoví, que considera inadmissible que, set mesos després, encara no se sàpiga què feia Mazón durant l’emergència.

El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha anunciat que l’exèrcit ha recuperat els cossos de Judy Weinstein, de 70 anys, i Gadi Haggai, de 72, segrestats durant els atacs del 7 d’octubre de 2023 a Nir Oz, un kibbutz del sud d’Israel. Segons que ha informat, l’operació s’ha dut a terme a la zona de Khan Yunis, al sud de Gaza, amb la col·laboració dels serveis d’intel·ligència del Shin Bet.

Netanyahu ha explicat que la parella, que també tenia nacionalitat nord-americana, fou assassinada el mateix 7 d’octubre i que posteriorment els seus cossos foren traslladats a Gaza. “Els cossos de dos ostatges retinguts per l’organització terrorista i assassina Hamàs han estat tornats a Israel”, ha escrit a la xarxa X, on també ha traslladat el condol a les famílies i ha agraït als militars “l’execució reeixida” de l’operació. “No descansarem ni callarem fins a fer tornar tots els ostatges, vius o morts”, ha conclòs.

Judy and Gadi were murdered on October 7, and were held hostage in the Gaza Strip. Together with all citizens of Israel, my wife and I convey our heartfelt condolences to the dear families. Our hearts grieve over this terrible loss. May their memories be blessed.

— Prime Minister of Israel (@IsraeliPM) June 5, 2025

Fonts militars han detallat que l’operació es va fer anit i han assenyalat que els cossos eren en mans de les Brigades Mujahidins, un grup armat relativament petit a Gaza. Aquest grup també fou responsable del segrest de Shiri Bibas i els seus dos fills petits, Ariel i Kfir, també a Nir Oz. Segons les autoritats israelianes, els cossos d’aquests tres ostatges foren lliurats per Hamàs el mes de febrer, durant l’alto-el-foc acordat al gener, que es trencà el 18 de març per acció de l’exèrcit israelià.

Els atacs del 7 d’octubre van causar 1.200 morts i prop de 250 segrestats, segons les xifres oficials d’Israel.

Els correctors de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) restaran 0,1 punts per falta d’ortografia en els exàmens de català, castellà i literatura, però amb un topall del 20% en la nota global (2 punts). En llengües estrangeres, es descomptarà en comprensió lectora fins al 10% de l’exercici si l’expressió és deficient. En la resta de matèries, no es penalitzarà l’estudiant per l’ortografia, tot i que els criteris de correcció publicats a l’octubre recollien que es valoraria la coherència, la correcció gramatical i ortogràfica i la presentació dels texts amb un descompte que podia arribar al 10% de la nota global.

Les PAU es faran a Catalunya de l’11 al 13 de juny, amb un total de 44.238 estudiants -dades provisionals- matriculats. Aquesta xifra suposa un quart rècord consecutiu de matriculacions a la selectivitat una volta en l’anterior convocatòria ordinària se superés la barrera dels 42.000 inscrits, segons dades facilitades pel Departament de Recerca i Universitats.

La principal novetat d’enguany és que les proves s’adeqüen a la llei educativa en vigor d’ençà del 2021, la LOMLOE, amb adaptacions d’acord amb el currículum de batxillerat i a la normativa estatal d’accés i admissió a la universitat aprovada el juny de l’any passat.

Criteris de correcció

La “nova selectivitat”, amb exercicis més competencials i altres canvis que s’han explicat en els darrers mesos, finalment no penalitzarà per les faltes d’ortografia en aquelles matèries que no siguin llengües i els exàmens de les quals requereixin textos més o menys llargs, com són per exemple història o història de la filosofia.

No restar per les faltes d’ortografia en aquestes matèries ja era el criteri que se seguia fins ara, però en un document previ de l’adaptació de les PAU s’havia parlat de restar fins a un 1 punt de la nota global de l’examen en totes les matèries -excepte les llengües, amb criteris específics- per l’adequació de les respostes als enunciats i altres criteris com la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica dels texts produïts.

“S’ha considerat millor no aplicar el descompte per faltes d’ortografia. Òbviament, com s’ha fet sempre en aquestes matèries, el que es valora és la coherència de resposta amb la pregunta, però no es descomptarà un 10%, sinó el que valgui l’exercici”, ha aclarit la cap de l’Oficina d’Accés a la Universitat, Mònica Garizuain, que ha puntualitzat que sí que tenen en compte faltes flagrants, lletres il·legibles o presentacions molt desendreçades en les valoracions dels exercicis.

Un altre cas diferent són els exàmens de català, castellà i literatura, amb un descompte de 0,1 punts per falta. La novetat d’aquest any és que la Generalitat limita aquesta penalització a un màxim del 20% de la nota global de l’examen (2 punts).

En altres llengües, com ara alemany, anglès, francès i italià, es mantenen els criteris de correcció ja aplicats fins ara i en l’exercici de comprensió lectora, que enguany és pregunta oberta i requereix redacció, s’aplica un descompte de fins al 10% de l’exercici si l’expressió de la resposta és deficient i en dificulta la comprensió.

Als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE), amb trastorn específic del llenguatge (dislèxia, disortografia, etc.), se’ls aplicarà un terç de la limitació establerta del 20% per correcció ortogràfica en les llengües, que equival a un 0,6% en el global de l’examen.

Un únic model per examen i com a màxim un 30% de preguntes tancades

Un altre canvi substancial és que cada matèria tindrà un únic model d’examen, on tots els exercicis seran obligatoris, si bé alguns poden presentar alguna opció interna. Pel que fa a la tipologia de les preguntes, les tancades podran suposar com a màxim un 30% de l’examen.

Davant d’aquests canvis, la consellera Núria Montserrat ha assenyalat que entenen el nerviosisme que puguin tenir els estudiants i ha volgut tranquil·litzar-los assegurant que les proves PAU estan “adequades” al currículum de primer i segon de batxillerat. En aquest sentit, ha remarcat la campanya per a les proves amb el lema “Estiguis com estiguis, estigues en pau”, per reflectir a través d’adhesius el viatge emocional que poden significar aquestes proves per als estudiants.

Avui, 5 de juny de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Christian Lesaec: “Espere que Mazón entenga que era al capdavant del govern valencià i que la gent pensa que ha de dimitir” 
• Qui és qui en el nou escàndol del PSOE? De Leire Díez a Pérez Dolset
• El xou aquest, tan madrileny I Editorial de Vicent Partal   
• Un estiu amb turbulències: la manca de pilots causa problemes a les companyies aèries
• La nostra enveja i la vostra avarícia I Mail obert d’Estel Solé 
• L’embassament com a resum de tot I Mail obert de Núria Cadenes 
• “La imatge de la vergonya”: els nervis de la premsa espanyola pel País Basc-Espanya 
• Estat Islàmic torna a guanyar força a Nigèria una dècada després de l’apogeu de Boko Haram 
• Guillem-Jordi Graells: “El Teatre Lliure del començament era com un convent” 
• Com mantenir un aire pur dins de casa? 5 claus per a un habitatge sa

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país. 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha ordenat una investigació per a esclarir si durant el mandat del seu predecessor, Joe Biden, es va abusar de la signatura automàtica per amagar un suposat deteriorament cognitiu. Alhora, també ha aprovat un vet a l’entrada de ciutadans dotze estats, amb l’argument d’un atemptat terrorista recent a Boulder (Colorado).

Segons un memoràndum difós pel president mateix, la fiscal general, Pam Bondi, i l’assessor jurídic de la Casa Blanca han rebut l’ordre d’investigar si hi hagué una conspiració entre assessors de Biden per a “enganyar la població” sobre la seva salut mental i per a exercir “inconstitucionalment” les seves funcions presidencials.

Trump assegura que, durant els darrers mesos del mandat de Biden va perdre la capacitat de prendre decisions i que, per encobrir-ho, el seu equip va recórrer a l’ús reiterat de la signatura oficial, fins i tot en mesures, nomenaments i indults.

Trump també vol saber si els col·laboradors de Biden van pactar de manera deliberada la difusió de vídeos falsos o manipulats per contradir la percepció pública sobre el suposat deteriorament de l’ex-president. Si es confirma –diu– es posarà en dubte la legalitat de moltes accions executives del mandat anterior.

Vet a dotze estats

D’una altra banda, ha signat una proclamació que restringeix totalment l’accés als EUA a ciutadans de dotze estats –l’Afganistan, Eritrea, Guinea Equatorial, Haití, el Iemen, l’Iran, Líbia, Myanmar, la República del Congo, Somàlia, Sudan i el Txad– i imposa limitacions a viatgers de set més –Burundi, Cuba, Veneçuela, Laos, Sierra Leone, el Turkmenistan i Togo. Les mesures entraran en vigor dilluns, 9 de maig.

La Casa Blanca justifica la decisió adduint el risc a la seguretat nacional arran de l’atemptat de diumenge passat. En el document, Trump diu que el govern ha detectat “actituds hostils” d’aquests països envers els Estats Units, i defensa que l’entrada dels seus ciutadans seria “perjudicial per als interessos del país”.

El decret preveu algunes excepcions per a residents legals, titulars de visats ja vigents i persones que puguin acreditar que la seva entrada serveix l’“interès nacional dels Estats Units”. La mesura es fonamenta en un informe elaborat pel Departament d’Estat i en el de Seguretat Nacional, que Trump va encarregar tot just començar el seu segon mandat, el gener passat.

Amb aquestes dues decisions, Trump fa una demostració de força política i obre nous fronts de polèmica en matèria institucional i migratòria, tot marcant distància amb l’administració anterior i reforçant el discurs de fermesa i control.