L’Editorial Bromera fa festa grossa: enguany fa quaranta anys que es va crear a Alzira (Ribera Alta). Després de pensar-s’ho molt, ahir va obrir la celebració d’aquest aniversari, que s’allargarà fins a l’abril del 2026, perquè l’editorial es va crear el 1985, però el 1986 va publicar el primer llibre. La situació actual no és gens fàcil: la gota freda del 29 d’octubre passat va destruir-los 350.000 llibres, valorats en quatre milions d’euros, una sacsejada que ha afectat de manera general tot el sector editorial valencià. Però Bromera vol revertir aquesta situació: havent decidit de celebrar, malgrat tot, els quaranta anys, ho aprofiten per reivindicar, “ara més que mai”, la literatura que es fa al País Valencià i la llengua catalana, tal com diu la subdirectora del grup, Sandra Capsir. Ahir, en un acte a la llibreria Ona de Barcelona, van presentar les novetats editorials que es publicaran enguany, amb un èmfasi especial en les que sortiran per Sant Jordi, entre les quals es destaquen El blau al meu costat, d’Eva Moreno Bosch, premi de novel·la Ciutat d’Alzira 2024; Drames i likes a l’institut, de Gemma Pasqual i Escrivà, el primer llibre d’una sèrie de tres que es diu Secrets; i Quina història més bèstia, Minimoni!, de Rocio Bonilla, amb un dels personatges infantils actuals que té traducció a més idiomes –gairebé trenta– i que, a més, ara fa deu anys. Totes tres autores van intervenir en l’acte per a presentar els llibres.

Una tercera part del sector del llibre al País Valencià queda coix pels estralls de la gota freda

L’acte també va servir per a presentar el nou director editorial, Ivan Barreto, que ja va aterrar fa cinc mesos com a editor d’Animallibres –secció infantil de Bromera– i Més Llibres. Ara serà editor de tot el grup: Bromera, Animallibres i Més Llibres. Barreto, que és periodista, té un llarg recorregut com a editor en la literatura infantil i juvenil: va estar gairebé una dècada dirigint l’àrea infantil i juvenil del Grup Planeta –editorial que ara ha adquirit bona part de Bromera– i també ha estat editor responsable de l’editorial Bambú i de l’editorial Salvat.

Planeta també es menja Bromera adquirint el 60% de l’editorial

Novetats per Sant Jordi

En la presentació de les novetats, Eva Moreno va explicar que la història de les seves dues àvies, Càndida i Alina, va servir d’inspiració i punt de partida de la història que ha acabat essent El blau al meu costat: la primera, l’àvia paterna, va morir durant la guerra de 1936-1939 avortant, i no n’ha sabut mai res. De l’àvia materna, en canvi, n’ha pogut saber moltes més coses perquè va deixar escrits tres volums de dietaris que va dedicar a la seva filla, la mare de Moreno. Així doncs, a partir del silenci i del testimoni escrit de les àvies, Moreno ha desenvolupat una història que comença a l’estany de Banyoles (Pla de l’Estany) i acaba a la Barcelona dels anys cinquanta i seixanta. És la història de l’Elisa, una noia que lluita constantment per trobar la seva identitat i les seves arrels després de la desaparició de la seva mare, en una ciutat grisa marcada pel règim franquista. En aquest periple, l’Elisa descobreix el poder de la música i la mar, la violència i l’amor, però també els silencis ocults del seu origen.

Gemma Pasqual va aprofitar l’avinentesa per parlar sobre tecnologies i xarxes socials, una realitat que plasma en el seu nou llibre, Drames i likes a l’institut, el primer d’una trilogia anomenada Secrets, que s’endinsa en el dia a dia d’uns joves que es troben abocats a un drama quan algú, en un compte d’Instagram anomenat @RostresOcults, es dedica a penjar fotografies dels joves i secrets dels companys d’institut. “Les xarxes socials no són físiques, però el mal que poden fer sí que ho és. Amb aquest llibre he volgut fer una reflexió sobre els límits dels joves i els adults en les tecnologies”, va dir Pasqual. El llibre, doncs, tracta de temes com l’assetjament a les xarxes, la relació dels joves amb les xarxes socials i la responsabilitat dels adults a l’hora de protegir-los. L’Aloma, la protagonista del llibre, conjuntament amb els seus amics Joan, Júlia i Pol, provaran de descobrir qui s’amaga darrere aquest perfil.

Finalment, Rocio Bonilla va presentar entusiasmada un nou llibre sobre la Minimoni, un dels personatges de la literatura infantil en català més entranyables i que més ha triomfat internacionalment. Aquesta vegada, s’ha endinsat en la llegenda de sant Jordi. La Minimoni i els seus amics han de representar una obra de teatre, un clàssic. Però, a mesura que avancen en la història, els amics s’adonen que el clàssic no els acaba de fer el pes, i el volen actualitzar. Tanmateix, una bibliotecària els fa veure que la història de sant Jordi va ser escrita al segle XIII, en un context molt diferent, i que cal valorar i respectar els clàssics per entendre la nostra identitat. A partir d’aquí, el grup d’amics ha de decidir si fa cas de la bibliotecària o no. “Els nostres infants han de llegir i entendre els clàssics amb un acompanyament lector, perquè si no sabem d’on venim, no podem entendre on som ni cap on anem. La nostra canalla es mereix conèixer els clàssics de primera mà i tal com són, i aprendre a respectar-los”, va dir Bonilla. El llibre va acompanyat de material plàstic retallable perquè els infants puguin jugar a interpretar l’obra de teatre.

Bonilla estava especialment contenta perquè el personatge de Minimoni fa deu anys. Tot plegat va començar amb el llibre De quin color és un petó?, i ara ja s’ha traduït a vint-i-sis idiomes. Per als deu anys del personatge, l’editorial i l’autora preparen una Pop Up, una mena de botiga temporal sobre la Minimoni, tot i que encara no n’han volgut donar més detalls perquè es presentarà més endavant.

Més novetats importants

Entre les novetats que es publiquen ara, Ivan Barreto va voler-ne destacar, també, les següents: Vuit graus. Els nedadors d’hivern, de Jordi Ballart, i El que sé de tu, d’Éric Chacour, tots dos del segell Més Llibres. El primer és un llibre de no-ficció en què l’autor narra les sensacions i motivacions de tothom qui neda a la mar a l’hivern. El segon, de l’autor quebequès, arriba en català per primera vegada a les llibreries. Ha estat tot un fenomen literari internacional i ha guanyat el premi de les Llibreries de França.

Amb el segell Bromera, Barreto va destacar obres internacionals com Els ofegats, de Benjamin Black, una novel·la d’enjòlit ambientada a Irlanda el 1950, en què un home solitari troba un cotxe abandonat al camp. Malgrat voler-se’n mantenir al marge, un impuls el condueix a investigar un misteri profund: la desaparició d’una dona que, segons el seu marit, potser es va llançar a la mar. També va fer èmfasi en la publicació d’Un futur radiant, de Pierre Lemaitre, una història que ens situa el 1959, en plena Guerra Freda, en què una família es troba atrapada en uns esdeveniments que els porten de París a Praga en una fugida vertiginosa. Finalment, Barreto no va voler passar per alt la reedició de Les cendres del cavaller, de Silvestre Vilaplana, un llibre que narra en primera persona la vida de Joanot Martorell, i que va ser distingit amb el XV premi de novel·la Ciutat d’Alzira. El llibre ja acumula més de 40.000 exemplars venuts.

Any Maria Beneyto

Una altra fita important que commemora enguany l’Editorial Bromera és el centenari del naixement de Maria Beneyto, una de les poetesses valencianes de l’època contemporània més destacades. Per a celebrar-ho, Bromera ha volgut retre-li un homenatge amb una biografia il·lustrada que recorre la trajectòria personal i creativa de Beneyto i que posa en relleu la seva capacitat d’explorar temes amb gran sensibilitat i valentia mentre reflectia la lluita i la passió d’una dona compromesa amb la cultura i el món que l’envoltava. La biografia es titula Maria Beneyto, una dona forta, un nom que remet a La dona forta, l’obra més coneguda de Beneyto, publicada el 1967.

Hi ha una remor de fons que ve de Madrid i que s’ha escampat també per Barcelona aquestes darreres setmanes. Aquesta remor (que no deixa de ser un rumor) diu que la resolució de l’amnistia del Tribunal Constitucional espanyol (TC) serà molt abans que no es preveia fa uns mesos i que aquesta primavera el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Lluís Puig ja podrien tenir oberta finalment la porta del retorn amb l’aixecament de les ordres de detenció. No hi ha cap font judicial ni política que confirmi aquesta possibilitat, però els fets i els ritmes judicials fan que això sigui possible. Ara bé, amb un condicionant molt important: jurídicament, la majoria “progressista” actual al TC pot facilitar una resolució ràpida del litigi sobre la llei d’amnistia o bé pot fer-la encallar indefinidament, i això dependrà en gran manera de la voluntat política d’aquesta majoria que controla el president del tribunal, Cándido Conde-Pumpido, un home pròxim al PSOE amb fil directe a la Moncloa.

El TC va per feina

Quan va començar l’any judicial, el setembre de l’any passat, el TC va fer córrer que preveia de resoldre els recursos contra la llei d’amnistia a final d’aquest any, però ara sembla que la resolució pot arribar força abans, si fem cabal d’aquests rumors que alimenten alguns mitjans de Madrid. Hi ha un fet innegable, que és la rapidesa amb què el ple del TC ha ventilat tota la qüestió prèvia de les recusacions de magistrats: ha resolt de cop la recusació del magistrat José María Macías, el més bel·ligerant contra l’amnistia i contra l’independentisme, de tots els recursos que hi ha pendents sobre la llei, de la qüestió d’inconstitucionalitat que va presentar el Tribunal Suprem fins a la deliberació sobre els recursos d’empara que han presentat els ex-presos polítics i que presentaran els exiliats, passant per tots els recursos presentats pel PP i pels governs autonòmics presidits per aquest partit.

La sortida de Macías de les deliberacions i el manteniment de la magistrada Laura Díez (del sector afí al PSOE) fa que, a priori, la majoria favorable a la constitucionalitat de l’amnistia sigui de sis a quatre, i que es redueixi el marge per a sorpreses de darrera hora.

Amb això resolt, el TC ha començat a entrar en matèria, i ha decidit de prioritzar el recurs del PP a la qüestió d’inconstitucionalitat del Suprem (contra la lògica habitual), segons que va informar El Español. Aquesta informació –prou creïble, atesos els contactes amb la cúpula judicial de qui la signa– deia que Conde-Pumpido havia designat ponent de la sentència la magistrada del seu sector i vice-presidenta del tribunal, Inmaculada Montalbán, perquè li corresponia per torn. I Montalbán va encarregar a sis lletrats del TC l’elaboració d’un esborrany de ponència en un termini de dos mesos, que acabaria a començament o a mitjan mes d’abril.

El fet de prioritzar la resolució del recurs del PP contra l’amnistia permetria al TC de tenir resolt el gruix de les objeccions jurídiques contra la llei, de manera que, després, podria anar més ràpidament a resoldre tant la qüestió d’inconstitucionalitat del Suprem (més centrada en la suposada vulneració del principi d’igualtat davant la llei i del principi de seguretat jurídica) com els recursos presentats pels governs autonòmics. El TC hi podria fer via aplicant la doctrina de la primera sentència.

Però, per més que la primera sentència resolgui d’una manera integral la constitucionalitat de la llei d’amnistia, això no garanteix pas que la llei s’apliqui ni als condemnats per malversació en el judici contra el Primer d’Octubre ni als exiliats. Perquè l’aplicació de la llei depèn del Suprem, que pot dir que, si bé la llei és constitucional d’acord amb el que hagi resolt el TC, no es pot aplicar als condemnats o perseguits per malversació. Perquè poden mantenir la interpretació aberrant segons la qual aquella pretesa malversació implicava un enriquiment patrimonial i això és incompatible amb la literalitat de la llei d’amnistia. A més, el Suprem ja va advertir que, quan tingués la resposta del TC, es reservava el dret de recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb la presentació de preguntes pre-judicials que podrien allargar encara més el procediment.

La clau, els recursos d’empara

Així, doncs, la clau de tot plegat rau en els recursos d’empara al Tribunal Constitucional perjudicats per la desobediència a la llei que fa el Suprem. Serà la resolució d’aquests recursos i la possible concessió de mesures cautelars (o cautelaríssimes) allò que determinarà si, efectivament, Puigdemont, Puig i Comín podran tornar aquests mesos vinents i si Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull deixaran d’estar inhabilitats aviat.

El TC ja va admetre a tràmit (l’11 de febrer proppassat) els recursos d’empara que hi van presentar (el 12 de novembre) els ex-presos condemnats per malversació. Tres mesos entre la presentació del recurs i l’admissió a tràmit. Ara el tribunal estudia si concedeix la petició de mesures cautelars que acompanyava el recurs d’empara, que vol dir que mentre no resolgui si, efectivament, el Suprem els ha vulnerat drets fonamentals quan no els va aplicar l’amnistia, els concedeix l’aixecament de la inhabilitació de manera cautelar. Aquesta decisió podria arribar d’ací a poques setmanes, fins i tot el mes vinent, segons diverses fonts jurídiques consultades per VilaWeb.

Serà un moment important, perquè determinarà el capteniment del Tribunal Constitucional amb els recursos d’empara. Entre algunes de les defenses dels represaliats hi ha un cert temor que el tribunal s’empesqui algun argument jurídic per a desempallegar-se de les peticions d’empara, tant dels condemnats com dels exiliats: que allò que ha decidit el Suprem sobre l’aplicació pràctica de la llei d’amnistia no entra dins les competències del Constitucional, sinó que forma part de l’àmbit de la legalitat ordinària. I que això seria compartit per magistrats tant del bloc conservador com del progressista.

Si el TC apliqués aquest criteri, rebentaria qualsevol opció d’un retorn més o menys imminent de Puigdemont, perquè dependria de la resposta favorable que tingués la seva petició d’empara, quan la pugui formular. Els magistrats del TC (especialment els del bloc afí al PSOE) tenen a les mans arguments jurídics tant per a desestimar les empares i les cautelars com per a acceptar-les, i a ningú no se li escapa l’alt component polític del procediment, i la capacitat del PSOE de pressionar amb això en el seu particular estira-i-arronsa amb Junts en la negociació, tant a Suïssa com a Madrid.

El moment de Puigdemont

Puigdemont, Comín i Puig encara són presoners (jurídicament) del Tribunal Suprem. El seu recurs contra la inaplicació de l’amnistia del jutge Pablo Llarena és pendent de resolució per la sala d’apel·lació del tribunal, formada per Vicent Magro, Eduardo Porres i Susana Polo. Aquest 10 de març hi ha fixada la vista d’apel·lació, i no serà fins unes quantes setmanes després, un mes a tot estirar, que hi podria haver la resolució final sobre el recurs d’apel·lació, que serà previsiblement desestimat. Però serà el moment que s’obrirà la porta del TC per a tots ells.

Caldrà veure, en primer lloc, quan podran presentar el recurs d’empara al TC, tan bon punt el Suprem hagi resolt l’apel·lació. Això podria ser a començament del mes d’abril, si no hi ha hagut cap més estratègia dilatòria dels tres magistrats d’aquesta sala.

Puigdemont acompanyarà el recurs d’una petició de mesures cautelars, i probablement de cautelaríssimes, perquè el TC li aixequi l’ordre de detenció de manera immediata; la diferència entre les unes i les altres és la rapidesa: el TC pot trigar unes quantes setmanes o bé uns quants mesos a resoldre la petició de cautelars, com ja veiem en el cas dels ex-presos. Però la petició de cautelaríssimes s’ha de resoldre en el moment de decidir sobre l’admissió a tràmit del recurs. Amb els ex-presos el TC va tardar tres mesos (amb vacances de Nadal pel mig) a admetre a tràmit els recursos; en el cas dels exiliats, podria anar una mica més ràpid, però no gaire més. De manera que la decisió sobre l’admissió a tràmit i –sobretot– la primera decisió sobre una petició de cautelaríssimes podria arribar entre el maig i el juny.

El TC podria obligar a aixecar l’ordre de detenció de Puigdemont cap al mes de juny sempre que es complís aquest calendari més favorable (i del tot hipotètic) i hi hagués la voluntat de la majoria de magistrats afins al PSOE de concedir-li unes mesures cautelaríssimes. Si Puigdemont hagués de dependre de la petició de cautelars, probablement, s’hauria d’esperar fins passat l’estiu. I per tenir resolt el fons del recurs per part del TC, a final d’any.

La previsió d’un possible retorn imminent de Puigdemont té una certa base jurídica, és efectivament possible, però té encara massa condicionants de tipus judicial i, sobretot, polític.

 

Es pot innovar en un producte tan arrelat a la nostra terra i tradició com la botifarra d’ou? L’obrador Fussimanya de Tavèrnoles (Osona) ha demostrat que sí, amb una recepta ben sorprenent: afegint-hi ceba negra i carxofa. Una combinació única que ha estat distingida amb el premi Botifarra d’Ou Singular, organitzat pel Gremi de Carnissers.

La botifarra d’ou és el producte d’excel·lència d’avui, Dijous Llarder. En general, la gent no està pas acostumada als canvis. Ara bé, qui ha dit que la recepta no es pot reinventar?

L’obrador Fussimanya s’ha atrevit a fer un producte original que respecta escrupolosament la tradició. Josep Viladecàs, gerent de Fussimanya, explica que s’han inspirat en l‘arròs caldós amb carxofes que fan al restaurant i el resultat ha estat totalment reeixit.

A la botifarra d’ou de tota la vida hi han afegit la carxofa, que és un producte de temporada, i una ceba cuita a foc lent durant quaranta-vuit hores, cosa que l’ha feta molt més gustosa i n’ha fet enfosquir el color.

A Fussimanya van pensar que la combinació d’aquests productes podia encaixar en una botifarra d’ou i van comprovar que el gust, la textura i l’equilibri dels ingredients havien funcionat perfectament.

La botifarra d’ou amb carxofa i ceba es va començar a vendre fa un parell de setmanes a les botigues que tenen per tot Osona. Viladecàs admet que, ara que han rebut el premi, se’ls ha girat molta feina. També fan una botifarra amb sobrassada i mel, que ja va destacar en el concurs de l’any passat.

Viladecàs destaca que el premi del Gremi de Carnissers dóna aire en el món dels embotits que, a parer seu, passa un moment delicat per motius generacionals. Diu que al jovent potser li costa més de comprar aquesta mena de productes, sobretot els cuits. “Culturalment, ara sembla que costa més. Hem de continuar fent accions perquè no sigui així. És una cosa típica de la nostra terra i hem d’aconseguir que no es perdi la tradició”, diu.

Gerard Viladecàs i Josep Viladecàs, recollint el premi (fotografia: cedida).

Carnestoltes 2025: una desena de festes carregades de disbauxa

Mig segle de gastronomia i embotits

Fussimanya va néixer a Tavèrnoles el 1971, com a restaurant, gràcies a Rossend Viladecàs i Dolors Pascual. El negoci familiar va anar creixent i això els va permetre d’explorar noves línies, amb la creació d’un obrador annex al restaurant, un espai on produeixen tota mena d’embotits seguint mètodes tradicionals.

Expliquen que per a ells sempre ha estat important fer l’embotit artesanalment i de qualitat. A l’obrador hi fan embotits curats, com la llonganissa o el fuet, i cuits, com ara el bisbe (el bull) o la botifarra d’ou. Això sí, diuen que volen preservar l’autenticitat del producte fent-ne petites quantitats.

L’expansió de la marca va continuar quan van obrir botigues pròpies i van passar de ser productors a comerciants dels seus embotits i més productes de proximitat, com ara formatges, llegums i plats cuinats. A més, han ampliat l’oferta amb una casa de turisme rural, Mas Sabaters, al bell mig de les Guilleries-Savassona.

Uns quants testimonis presencials del Centre de Coordinació Operativa Integrat (CECOPI) han desmentit a TVE la nova versió del president de la Generalitat, Carlos Mazón, sobre què va fer el 29 d’octubre al vespre, el dia de la gota freda, que va causar 224 morts i tres desapareguts. Avui mateix, en una atenció a periodistes, Mazón ha dit que va arribar al centre a les 20.28, és a dir, quan feia disset minuts que s’havia enviat l’alerta a la població per les inundacions. Però hi ha testimonis que asseguren que va arribar “entre les 19.45 i les 19.50”.

Mazón reescriu els fets del 29 d’octubre en una cursa desesperada per l’exculpació | Anàlisi d’Esperança Camps

 

“Diversos testimonis presents al Cecopi el 29 d’octubre confirmen a Televisió Espanyola que l’arribada del president va produir-se entre les 19:45 i les 19:50”.

Atenció a aquesta peça de @sergimoyano_ per a @rtve. pic.twitter.com/vOgqmbqAlU

— Ramir Calvo i Cubedo (@ramircalvo) February 26, 2025

Abans d’això, el president havia assegurat davant les Corts que havia arribat al CECOPI després de les 19.30, és a dir, abans de l’alerta a la població. Malgrat això, ha assegurat que sempre ha mantingut la mateixa versió: “No entenc això del canvi de versió. Evidentment, les 20.28 són després de les 19.30. Quan he mentit? Repasseu la meua compareixença a les Corts Valencianes. Sempre he dit el mateix, no he canviat de versió mai”, ha dit, fent-se la víctima i sense explicar per què ha trigat quatre mesos a dir a quina hora va arribar.

El sumari de la gota freda revela que molta gent va morir abans no s’enviés l’alerta

Aquests testimonis també contradiuen la versió que el Consell ha enviat a la jutgessa de Catarroja (Horta Sud) que investiga el cas. El govern ha assegurat que Mazón no va arribar al CECOPI a les 20.11, l’hora en què es va enviar l’alerta per la gota freda el 29 d’octubre.

a càrrec de Leonora de Groot Bogaarts - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha presentat una queixa al Síndic de Greuges per la vulneració de garanties en el procediment de votació en la consulta sobre la llengua base a les escoles.

Problemes informàtics i confusió a primera hora dificulten la votació en la consulta lingüística

La presidenta de l’entitat, Anna Oliver, ha denunciat que la casella corresponent al català només apareix si es tomba el dispositiu mòbil en posició horitzontal, sense avís previ. A més, s’exigeix a les famílies d’indicar en quina zona es troba l’institut dels fills, si és limítrof o d’influència, una informació que habitualment les famílies no tenen, assegura l’entitat.

Així mateix, ha lamentat que la web presenti incidències, com ara, “caigudes reiterades” o les dificultats per a crear una clau d’accés. ACPV critica que, novament, es menysprea el català i que això representa “una nova agressió lingüística que atempta contra els drets dels valencians”.

Els consellers d’Hisenda del País Valencià i les Illes s’han alineat amb la resta de consellers del PP i han abandonat la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera que debat la proposta del govern espanyol de condonar més de 83.000 milions d’euros del fons de liquiditat autonòmica (FLA). Ho han fet en senyal de protesta contra l’acord assolit entre ERC i el govern espanyol, que consideren una enganyifa.

L’enganyifa de la quitança del deute | “La píndola” de Jordi Goula 

Alguns dels consellers del Partit Popular se n’han anat dient que no podien acceptar “les engrunes” del pacte de Pedro Sánchez amb els partits independentistes. Aquesta condonació del deute era un dels acords d’investidura del president espanyol entre el PSC i ERC.

La consellera del País Valencià Ruth Merino ha reivindicat la creació d’un fons d’anivellament per a les regions infrafinançades. “Ens convoquen per aprovar un acord que ja està arreglat, que està pactat entre el govern espanyol i un partit independentista i que es refereix a uns termes que no beneficien en res els valencians i que no atén les seves veritables necessitats”, ha dit.

Segons que ha dit, la condonació del deute no soluciona cap dels problemes perquè no permet al País Valencià de sortir als mercats, i considera que la solució del problema del deute ha d’anar lligada a una reforma del sistema.

En la mateixa línia, el conseller de les Illes, Antoni Costa, s’ha queixat que el govern espanyol ha portat “llentilles, per dir-ho d’alguna manera”, i ha recordat que la condonació del deute encara tenia “un camí desmanegat” i que, potser, ni tan sols arribava a ser aprovada al congrés.

A més, les comunitats del PP han registrat un escrit dirigit a la ministra d’Hisenda espanyola, María Jesús Montero, en què refusen de manera unànime la condonació i  la titllen de decisió “arbitrària i discriminatòria”. A més, demanen al govern espanyol de tornar al respecte i la lleialtat institucional entre les administracions i paralitzar “qualsevol avanç cap a la independència fiscal” que reclama Catalunya.

Romero critica el “xou” dels consellers

La consellera d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Alícia Romero, ha criticat el que ha titllat de “xou” i de “manca de respecte institucional” dels consellers del PP.

Segons que ha explicat Romero, els populars no han deixat ni tan sols que la vice-presidenta del govern espanyol respongués la intervenció del conseller gallec, que ha parlat en representació dels governs del PP.

En aquest sentit, ha dit que tot plegat suposa una “falta d’educació i de respecte als ciutadans que representen”. “Es pot discrepar, però no faltar al respecte, aixecar-se i no escoltar”, ha afirmat.

El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) espanyol ha designat Manuel José Baeza Díaz-Portales president del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià.

Mercè Caso, nova presidenta del TSJC en substitució del polèmic Barrientos

El magistrat ja presidia la sala interinament d’ençà del 2 de gener, quan l’anterior presidenta, Pilar de la Oliva, es va jubilar. Va ser elegit per al càrrec interí perquè era el president de sala del TSJ més antic, ja que era al capdavant de la sala del contenciós administratiu d’ençà del 29 de setembre de 2016.

Baeza, que també optava a una plaça al Suprem espanyol, va arribar al País Valencià el 2004.

L’Associació de Damnificats per la gota freda de l’Horta Sud exercirà d’acusació particular en el judici per la gestió de la gota freda. La titular del jutjat de primera instància i instrucció 3 de Catarroja ha admès la petició de l’entitat.

Nuria Ruiz Tobarra, la jutgessa de Catarroja que s’ha abocat a saber la veritat del 29 d’octubre

A més, en una altra interlocutòria, la mateixa jutgessa ha inadmès la querella contra el president de la Generalitat, Carlos Mazón, per la gestió de la gota freda presentada per la federació local del sindicat CGT. Ho ha fet a conseqüència de la condició d’aforat del president i després de la inhibició d’un altre jutjat d’instrucció de València.

La magistrada ha pres la decisió d’acceptar l’Associació de Damnificats per la gota freda de l’Horta Sud en una interlocutòria notificada avui a les parts, després que l’entitat comuniqués que entre els seus membres hi ha familiars de cinc víctimes mortals, així com una persona ferida.

El jutjat ha acceptat exclusivament la querella interposada per l’entitat en relació amb els possibles homicidis i lesions imprudents. En aquest sentit, la interlocutòria estableix que l’objecte de la investigació és exclusivament les defuncions i les lesions de caràcter imprudent, però no els danys per imprudència greu, tal com demana l’entitat. Així, manté el criteri de l’anterior resolució dictada l’11 de febrer.

Dolores Ruiz: “Vaig dir a Mazón: ‘Vostè sap què he perdut? El meu marit i els dos fills, el millor de la meua vida’”

El PSPV serà acusació popular

Finalment, en una tercera interlocutòria, la jutgessa ha admès el PSPV com a acusació popular, prèvia consignació d’una fiança de 6.000 euros en el termini de deu dies hàbils. El partit s’uneix així a Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Podemos i Vox.

Mazón reescriu els fets del 29 d’octubre en una cursa desesperada per l’exculpació | Anàlisi d’Esperança Camps

La llengua irlandesa es podrà fer servir als tribunals del nord d’Irlanda després de gairebé tres-cents anys de prohibicions. La disposició per a derogar la llei d’administració de justícia de 1737, que no permetia l’ús de cap més llengua que no fos l’anglès, formava part de la llei d’identitat i llengua introduïda pel govern britànic el 2022, però no s’ha promulgat fins ara.

Kneecap, el grup de hip-hop irlandès que no suporten els unionistes ni el Regne Unit i que ara triomfa al cinema

Els activistes de la llengua irlandesa feia temps que feien campanya per la derogació de la llei, que en el cas Gal·les i Escòcia es va eliminar durant el segle XIX.

El president de Conradh na Gaeilge, Ciarán Mac Giolla Bhéin, va dir que la derogació de la llei marca “un moment increïblement històric per a la comunitat de llengua irlandesa aquí al nord”. I va afegir que és una “victòria important contra segles d’exclusió i discriminació que demostra el poder i la decisió de la nostra comunitat”.

L’advocat de parla irlandesa Niall Murphy de KRW Law va dir que ara correspon a la ministra de Justícia, Naomi Long, d’introduir “directrius sòlides que reconeguin la creixent comunitat de parlants d’irlandès a tota la nostra societat i facilitin la seva inclusió als nostres serveis i espais legals”. “Aquest anunci del govern britànic és una fita important en el camí en curs cap als drets lingüístics integrals per als parlants d’irlandès aquí al nord”, va dir.

El diputat del Sinn Féin, Aisling Reilly, ha rebut amb satisfacció la notícia que s’ha de derogar la legislació, dient que marca un moment molt significatiu. “Per als parlants d’irlandès, aquest és un altre pas positiu en la direcció correcta, ja que el renaixement enèrgic de la llengua continua a bon ritme”.

Moltes de les víctimes mortals de la gota freda del 29 d’octubre van perdre la vida abans que es difongués l’alerta per SMS a la població. Ho revela el sumari que ha elaborat el jutjat d’instrucció 3 de Catarroja, segons que recull Efe. La investigació aplega desenes de testimonis sobre persones que van morir als baixos dels seus habitatges, en ascensors o mentre intentaven rescatar els seus vehicles.

El sumari es va començar a redactar el 30 d’octubre per ordenar l’aixecament dels cossos per part dels forenses i obrir peces separades per a cadascuna de les víctimes. Segons els testimonis de familiars i amics, la majoria de les víctimes van desaparèixer entre les 19.00 i les 20.00, abans que el Centre de Coordinació Operativa Integrada (CECOPI) enviés el missatge d’alerta Es-Alert a les 20.11.

Mazón reescriu els fets del 29 d’octubre en una cursa desesperada per l’exculpació | Anàlisi d’Esperança Camps

Desenes de testimonis

La gota freda va causar un total de 224 morts, tres desapareguts que ja es donen per morts i pèrdues materials milionàries. Segons les declaracions dels familiars, moltes víctimes van morir intentant salvar els vehicles als garatges subterranis o intentant ajudar altres persones.

En un dels casos recollits al sumari, una dona relata que el seu marit, policia de Benetússer, va baixar al garatge cap a les 20.00 per auxiliar els veïns atrapats per l’aigua. Poc després, una furgoneta arrossegada per la riuada va tirar la porta del garatge a terra, l’aigua va entrar i ho va inundar tot. L’endemà, la Guàrdia Civil i la Unitat Militar d’Emergències van accedir al garatge i van trobar-hi uns quants cossos, entre ells el del seu marit.

Un altre cas similar va passar a Catarroja, on un home de setanta-quatre anys va baixar al garatge del seu edifici cap a les 19.00 per intentar treure el cotxe. Alguns veïns van aconseguir sortir, però ell es va quedar dins del vehicle a la rampa d’accés. Finalment, els equips de rescat van trobar el seu cos fora del cotxe.

A Massanassa, una parella d’edat avançada també va ser sorpresa per la riuada mentre intentava retirar el vehicle del garatge cap a les 18.15. Es van subjectar a una barana per evitar ser arrossegats per l’aigua, però en un moment l’home va sofrir un desmai i la seva dona no el va poder aguantar més. El corrent se’l va endur i no va ser localitzat fins al 31 d’octubre per la policia local.

També a Catarroja, una dona de noranta-un anys va morir ofegada a casa seva. La seva cuidadora va avisar la família que l’aigua començava a entrar a l’habitatge i, minuts després, va trucar desesperada dient que la dona s’havia ofegat i que ella mateixa corria perill. Quan el nivell de l’aigua va baixar, la família va accedir a la casa i va trobar el cos sense vida.

[VÍDEO] Mazón revela finalment que va arribar al CECOPI a les 20.28

Van morir entre les 18.00 i les 20.00

Els fets confirmen que moltes de les víctimes van morir entre les 18.00 i les 20.00, abans que es comuniqués l’alerta d’emergència. Ara, la investigació judicial continua per determinar possibles responsabilitats en la gestió de la crisi.

El primer cas notificat va ser el d’un home de noranta-dos anys de Sedaví, trobat mort al baix on vivia sol. La forense de l’Hospital Peset de València es va negar a signar el certificat de defunció per desconèixer-ne les causes exactes.

El cos va ser identificat dies després per la Guàrdia Civil mitjançant les empremtes dactilars, i l’autòpsia va confirmar que la mort es va produir per asfíxia mecànica per submersió entre el 29 i el 30 d’octubre. La investigació continua per aclarir els fets i establir possibles responsabilitats en la gestió de l’emergència.

El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) espanyol ha designat Mercè Caso Señal nova presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Caso, que fins ara presidia la secció 12 de l’Audiència de Barcelona, assumeix el màxim òrgan judicial a Catalunya i substitueix el magistrat polèmic Jesús María Barrientos.

Nascuda a Barcelona el 1964, Caso es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona i va ingressar en la carrera judicial el 1989. La seva trajectòria professional es va iniciar al Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Vilafranca del Penedès i, posteriorment, va exercir com a magistrada en uns quants jutjats de Barcelona i Mataró. L’any 2007, va passar a exercir funcions en el Consell General del Poder Judicial com a professora de l’Escola Judicial.

El 2012 va reprendre la seva tasca jurisdiccional al Jutjat de Primera Instància número 19 de Barcelona, especialitzat en dret de família. Entre 2013 i 2021, va ser jutgessa degana dels jutjats de Barcelona i, posteriorment, magistrada de la secció 12 de l’Audiència de Barcelona, on ha desenvolupat la seva carrera fins ara.

Barrientos, al TSJC d’ençà del 2016

Barrientos ha estat al capdavant del TSJC d’ençà de l’any 2016 i ha presidit alguns dels judicis més importants del procés com el del 9-N contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, o contra l’ex-presidenta del parlament Laura Borràs.

A més, durant els moments més tensos del 2017 va ordenar que fos la policia espanyola qui vigilés el Palau de Justícia de Barcelona, seu del TSJC i de l’Audiència espanyola, perquè no es refiava del tot dels Mossos d’Esquadra davant de possibles atacs de manifestants independentistes. Sectors independentistes li van retreure que marxés d’un acte públic, a començament del 2018, una volta que el president del parlament aleshores, Roger Torrent, anomenés “presos polítics” als membres del govern que eren a la presó.

Barrientos ha qüestionat la llei d’amnistia i el juliol va fer que el TSJC en congelés l’aplicació per a Quim Torra, Pau Juvillà i Bernat Solé, tot i reconèixer que els seus casos s’hi ajusten. Considerà que la llei podia vulnerar principis constitucionals i va plantejar elevar una qüestió d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional (TC) espanyol.

Perfil de Jesús Maria Barrientos, el jutge que no entenia les preguntes retòriques

[Treballem per ampliar aquesta informació.]

Ramon Tremosa, que fa poc va deixar l’acta de regidor de Junts a l’Ajuntament de Barcelona, farà el salt al consell d’administració d’AENA, l’empresa pública espanyola de gestió aeroportuària que presideix Maurici Lucena, ex-diputat del PSC. En una intervenció a TV3, Tremosa ha confirmat el fitxatge, com a conseller independent, tot i que ha matisat que encara havia de rebre l’aval de la junta d’accionista.

Avui, precisament, AENA ha informat la CNMV que va tancar el 2024 amb uns beneficis rècord de 1.934,2 milions d’euros, un 18,6% més que no pas el 2023. Arreu del país, l’empresa gestiona deu aeroports, entre els quals els de Barcelona, Palma i València

Així mateix, AENA també ha informat la CNMV que en la junta d’accionistes del 9 d’abril es votarà reelecció dels quatre consellers a qui se’ls acaba el mandat enguany –Javier Marín, Jaime Terceiro, Amancio López i Juan Río– i la incorporació de Tremosa com a nou conseller.

Els consellers executius d’AENA tenen un sou base de 122.562,96 euros. A més, cobren un complement de lloc (49.020,81 euros) i un complement variable (13.720,33). Els consellers no executiu, com seria el cas de Tremosa, perceben dietes per assistir a les reunions amb un màxim d’11.994 euros anuals.

Ampliació de l’Aeroport de Barcelona

La incorporació de l’ex-conseller d’Empresa i Coneixement es produeix en ple debat sobre l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. Ara fa un any, en una interpel·lació al govern de Pere Aragonès sobre la gestió de l’Aeroport de Barcelona, Tremosa va dir que calia defugir de la “gestió centralista que AENA i el govern espanyol imposen a Catalunya”. “L’aeroport de Barcelona no té vocació de ser la T5 de Barajas”, va afegir.

En aquest sentit, Tremosa va recomanar més enllà de l’ampliació de l’aeroport i obrir el debat sobre el model aeroportuari de Catalunya, ressaltant “la necessitat d’una terminal satèl·lit” i una bona coordinació amb els aeroports de Girona i Reus.

 

Els usuaris de la T-Mobilitat amb telèfon iPhone ja poden tornar a descarregar-se l’aplicació a l’Apple Store, segons que ha informat l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). Apple la va retirar divendres passat —només dos mesos després d’haver-la habilitat— per donar compliment a un requeriment de documentació de la Unió Europea.

L’ATM assegura que va facilitar tota la informació al gegant nord-americà i que hi ha hagut un “contacte permanent” per restablir l’aplicació a l’Apple Store com més aviat millor.

Dit això, la retirada només va afectar les descàrregues i no pas als usuaris amb l’aplicació instal·lada. De fet, aquests usuaris han pogut fer servir la T-Mobilitat sense problemes.