Agregador de canals
Cau l’aplicació de Sanitat després d’enviar els avisos de la suspensió de cites pel mal oratge
L’aplicació de la Conselleria de Sanitat, GVASalut, ha caigut després de l’enviament massiu de missatges que avisaven de la suspensió de les cites mèdiques en les demarcacions de València i Castelló, així com en els departaments de Dénia i Alcoi, per la situació meteorològica.
“Emergència climatològica març 2025. Davant el nivell d’emergència actual a causa de les condicions climatològiques, se suspenen les cites mèdiques programades durant la tarda del 4 de març (aquest dimarts) i tot el dia del 5 de març (aquest dimecres) a excepció de les oncològiques, diàlisi i cirurgies amb ingrés, sempre que siga possible el desplaçament. Les cites suspeses seran reprogramades el més aviat possible. L’activitat ordinària que es veu afectada correspon a les cites de consultes, proves mèdiques i cirurgia sense ingrés en els centres d’Atenció Primària, centres d’especialitats i hospitals de les províncies de Castelló i València, així com els departaments de Salut de Dénia i Alcoi. Es manté l’atenció 24 hores en punts d’atenció continuada i en les urgències hospitalàries”, deia l’alerta, que ha aparegut en la bústia de notificacions de l’aplicació.
A hores d’ara, alguns usuaris ja hi poden accedir, però uns altres encara continuen tenint problemes. “El servei està saturat, intenta-ho més tard”, apareix en la pantalla d’alguns mòbils. Amb tot, els qui han pogut entrat, asseguren que el funcionament és molt lent.
[EN DIRECTE] Se suspèn l’activitat mèdica a bona part del País Valencià per l’alerta meteorològica
Concert de Carnaval
Trudeau assegura que Trump ha obert una guerra comercial per annexionar el Canadà
El primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, ha anunciat la imposició d’aranzels del 25% sobre les importacions nord-americanes en resposta al que ha qualificat de la “guerra comercial” desencadenada pel president nord-americà, Donald Trump, una batalla davant la qual ha reivindicat el caràcter canadenc: “No ens aturarem”.
Trump suspèn l’ajut militar a Ucraïna després de la discussió amb Zelenski al Despatx Oval
Trudeau, que ha fet una compareixença de premsa, ha admès que seran temps difícils i ha assegurat que denunciarà les “accions il·legals” dels EUA davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC). Alhora, ha explicat que aquests aranzels afectaran 30.000 milions de dòlars d’importacions nord-americanes i ha donat vint-i-un dies a Washington per a retirar els gravàmens del 10% sobre les importacions d’energia. En cas contrari, ha amenaçat d’imposar tarifes addicionals a 125.000 milions de dòlars més de productes nord-americans. “Ens hem de fixar en el que sembla haver dit tot aquest temps, que vol un complet col·lapse de l’economia canadenca perquè això faria més fàcil annexionar el Canadà. Això no passarà mai, mai no serem l’estat 51, però sí, pot provocar danys a l’economia canadenca, i ja ha començat aquest matí”, ha dit. El president dels EUA fa temps que proposa la incorporació del Canadà als EUA i que titlla Trudeau de “governador”.
“Els canadencs són raonables i educats, però no ens aturarem una vegada comenci la lluita”, ha puntualitzat. Sobre això, ha incidit en la seva disposició a treballar de manera conjunta amb què encara considera un país “amic” i “aliat”. “No volem que el poble nord-americà pateixi les conseqüències, però el govern nord-americà ha triat fer-ho així”, ha dit abans d’alertar del “dramàtic augment” de la inflació i del “tancament dels mercats”.
La Plataforma per la Llengua demana la nul·litat de la consulta per la llengua
La Plataforma per la Llengua ha demanat la nul·litat de la consulta sobre la llengua base, un procés en el qual destaquen que solament hi ha participat un 50% de les famílies i que hi ha hagut manca de transparència, errors tècnics i la impossibilitat d’efectuar el vot en diversos casos, fets que vulnerarien els drets dels participants.
Tal com expliquen, d’ençà del començament de la votació es van rebre centenars de queixes per part de les famílies. El web va quedar totalment col·lapsat durant la primera jornada de votacions i ha estat impossible de triar el català com a llengua base en el format vertical del web des dels telèfons mòbils, fet que incompleix els requisits sobre accessibilitat dels llocs web i aplicacions per a dispositius mòbils del sector públic; uns errors que, segons la Plataforma per la Llengua, comprometen la transparència i la validesa del procés, i vulneren el principi de seguretat jurídica i els drets dels participants.
També han destacat la impossibilitat d’accedir a la consulta amb clau pròpia o la incapacitat del sistema per a reconèixer les dades dels representants legals que disposen de Número d’Identitat d’Estranger (NIE). La consulta tampoc ha permès votar a les famílies amb fills d’acollida o en procés d’adopció. Tampoc han tingut dret de vot les famílies amb alumnes amb discapacitat o necessitats especials que acudeixen a centres específics o aules específiques als centres ordinaris.
També destaquen que hi ha una desigualtat entre llengües, ja que les regles de percentatges estableixen un màxim de temps d’estudi en català del 65 %, mentre que el màxim del castellà arribarà al 80 %, almenys a l’etapa infantil.
Natura: Camins i boscos: privats o públics?
Espai de trobada literària per a públic infantil: La Colla d'en Grúfal
Zelenski vol refer la relació amb Trump i està disposat a signar l’acord de minerals
El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha afirmat que es posa a disposició del “ferm lideratge” del seu homòleg nord-americà, Donald Trump, per assolir la pau a més d’estar disposat a formar “quan sigui i en el format que convingui” a Washington l’acord sobre terres rares. “El meu equip i jo estem disposats a treballar sota el ferm lideratge del president Trump per aconseguir una pau duradora”, ha manifestat Zelenski a les seves xarxes socials, en què ha estat la seva primera declaració després d’haver decidit el govern dels EUA de cancel·lar l’ajuda militar a Ucraïna.
I would like to reiterate Ukraine’s commitment to peace.
None of us wants an endless war. Ukraine is ready to come to the negotiating table as soon as possible to bring lasting peace closer. Nobody wants peace more than Ukrainians. My team and I stand ready to work under…
— Volodymyr Zelenskyy / Володимир Зеленський (@ZelenskyyUa) March 4, 2025
“Cap de nosaltres vol una guerra interminable. Ucraïna està disposada a asseure’s a la taula de negociacions com més aviat millor per acostar una pau duradora. Ningú desitja la pau més que els ucraïnesos”, ha remarcat el president ucraïnès, que ha proposat una treva per mar i aire com a pas previ a aquest diàleg. Zelenski ha proposat l’alliberament de presoners de guerra com a part d’una d’aquestes primeres etapes de la negociació, sempre que, ha remarcat, “Rússia faci el mateix”. Tot plegat, ha subratllat, en estreta col·laboració amb Washington.
“Valorem molt el que els Estats Units han fet per ajudar Ucraïna a mantenir la seva sobirania i independència”, ha dit Zelenski, que ha agraït a Trump els esforços de la seva administració, precisament un dels retrets que tant ell com el vice-president JD Vance li van retreure al Despatx Oval. Zelenski ha lamentat que la reunió amb Trump de la setmana passada “no va sortir com s’esperava”, però ha destacat que “és hora de corregir les coses”.
“Ens agradaria que la cooperació i la comunicació futures fossin constructives”, ha dit. En aquesta línia, ha assegurat que Ucraïna està preparat per signar l’acord sobre terres rares “en qualsevol moment i format convenients”, ja que “és un pas cap a una seguretat més gran”.
Solidaritat demana de no reactivar de moment la ILP sobre la independència
Solidaritat Catalana per la Independència (SI), impulsors de la iniciativa legislativa popular (ILP) sobre la independència de Catalunya, ha tornat a demanar de no reactivar els tràmits perquè es pugui votar a la mesa de la cambra en els terminis pertinents. Després de reunir-se amb el president del parlament, Josep Rull, i amb Junts, ERC i CUP, els promotors volen ampliar els contactes amb entitats i organitzacions de la societat civil.
El desembre passat, la mesa va congelar la tramitació de la iniciativa legislativa popular, després d’haver-ho demanat per carta els promotors. Segons han explicat fonts parlamentàries, Solidaritat Catalana havia sol·licitat de posposar la possible tramitació o no de la iniciativa perquè abans es volia reunir amb el president del parlament i amb els grups que formen part d’aquest òrgan.
Inici de l'Escudella de recapte
El PSOE i Junts registren la llei per a cedir a Catalunya les competències d’immigració
El PSOE i Junts han registrat al congrés espanyol la proposta de llei orgànica de delegació a Catalunya de competències en matèria d’immigració. D’aquesta manera, es concreta un dels acords que feia mesos que els dos partits arrossegaven i negociaven amb la intermediació del mitjancer, Francisco Galindo Vélez. La setmana passada, Junts va retirar la petició d’una qüestió de confiança per a no provocar la ruptura entre les dues parts i facilitar la concreció d’acords com aquest. El secretari general de Junts, Jordi Turull, i la portaveu del partit al congrés espanyol, Miriam Nogueras, faran una conferència de premsa al matí per a donar més explicacions de l’acord.
Segons que han informat el PSOE i Junts per comunicat, la delegació de competències es farà a través de l’article 150.2 de la constitució espanyola, i farà que la Generalitat de Catalunya faci de “finestreta única” per a les autoritzacions d’estada de llarga durada, residència temporal i residència de llarga durada. També tindrà la capacitat d’expedir el document d’identitat per als estrangers, basant-se en el registre del NIE de l’estat espanyol.
Pel que fa a la seguretat, els Mossos d’Esquadra gestionaran el control de ports, aeroports i altres zones sensibles en cooperació amb la Guàrdia Civil i la policia espanyola. A més, s’incrementarà en 1.800 agents el cos dels Mossos, que arribarà així als 26.800 efectius, per sobre dels 25.000 acordats recentment entre la Generalitat i el govern espanyol. La Generalitat també assumirà la gestió de les devolucions d’estrangers amb entrada prohibida i l’execució d’expulsions administratives. Les expulsions que requereixin un expedient es resoldran i executaran a partir de la proposta d’expulsió formulada per la Generalitat, prèvia valoració dels criteris orientatius que estableixi la Junta de Seguretat de Catalunya.
Un altre aspecte destacat és la gestió integral dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE), així com el control de la contractació en origen, amb la determinació dels perfils i contingents de treballadors estrangers en col·laboració amb sindicats i empreses catalanes. També s’aplicaran criteris lingüístics propis a les competències delegades.
A més, els Mossos d’Esquadra assumiran la competència en matèria de prevenció, persecució i assistència a les víctimes de tràfic i explotació d’éssers humans. L’estat espanyol es compromet a transferir els recursos econòmics, tècnics i humans necessaris perquè la Generalitat pugui exercir aquestes funcions.
Els dos partits reivindiquen que, amb aquesta delegació de competències, Catalunya podrà desenvolupar un model propi i una política integral, perquè en totes les fases de la relació dels immigrants amb l’administració, qui tindrà la posició determinant seran les institucions catalanes. “Amb aquesta llei, Catalunya podrà donar resposta amb capacitats suficients a la necessària plena integració al país –inclosos la integració lingüística– basada en un marc de drets i deures, i el respecte als drets fonamentals, que és condició per a la cohesió social i el progrés”, argumenten.
Les portades del dimarts 4 de març de 2025
Ara:
Les portades del dimarts 4 de març de 2025
Ara:
Poblacions del Maestrat i la Plana superen els 200 l/m² aquestes darreres hores
Quatre municipis del nord del País Valencià van superar ahir a les 19.00 els 200 litres per metre quadrat de precipitació, segons dades de l’Associació Valenciana de Meteorologia (Avamet).
Al Pla de Meanes, a Atzeneta del Maestrat, s’havien registrat 220,2 l/m² al vespre; 211,4 l/m² a la Serra d’en Galceran – els Ibarsos; 203,7 l/m² a Suera i 203,4 l/m² a l’Alcúdia de Veo. A més, l’entitat destaca que a l’observatori de Catí, on hi ha registres d’ençà del 2008, s’ha batut el rècord de pluja diària, que s’acosta als 200 l/m².
Aquesta quantitat s’ha superat en punts de l’Alt Maestrat, l’interior de la Plana Alta i l’interior de la Plana Baixa, i a l’Alt Millars s’han vorejat els 200 l/m², segons l’associació.
L’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ha assenyalat que l’estació meteorològica d’Atzeneta del Maestrat havia registrat ahir 142,0 l/m², la precipitació més alta en un sol dia de març des que hi ha registres, és a dir, en més de tres quarts de segle.
A les comarques del nord del País Valencià s’han registrat tres mesos de març excepcionalment plujosos durant l’última dècada: els de 2015, 2020 i 2022. Segons Aemet, el març del 2025 també ho serà.
Aemet ha rebaixat a última hora l’alerta per pluges a l’Alcalatén, que ha passat a nivell groc, mentre que es manté el nivell carabassa al Maestrat i a la Plana Alta, segons el servei d’emergències 112 GVA.
Tanmateix, Aemet adverteix que el temporal serà llarg i que la fase més adversa d’avui a la vesprada fins dijous.
Trump suspèn l’ajut militar a Ucraïna després de la discussió amb Zelenski al Despatx Oval
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha ordenat de suspendre l’ajut militar a Ucraïna després de la discussió amb el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski, divendres passat al Despatx Oval, segons fonts de la Casa Blanca consultades per mitjans nord-americans.
Un atac rus després de l’aturada de l’ajuda dels EUA a Ucraïna deixa Odessa sense electricitat
“(Trump) ha deixat clar que s’ha centrat en la pau. Necessitem que els nostres socis també s’hi comprometin. Per això, hem aplicat una suspensió del nostre ajut, que revisarem per assegurar-nos que contribueix a la solució”, ha declarat un funcionari a mitjans com la cadena de televisió CNN i el diari The Washington Post.
Una altra font ha explicat que la pausa s’aplicaria a tot l’equip militar que encara no sigui en territori ucraïnès i ha afegit que la decisió es podria cancel·lar si Zelenski “demostra un nou compromís amb les negociacions per a posar fi a la guerra a Ucraïna”. Aquesta mesura, presa ahir a darrera hora, és una resposta directa a allò que Trump considera un “mal comportament de Zelenski” i forma part d’una estratègia de pressió sobre Ucraïna, ha afegit.
Trump diu que no tolerarà gaire temps més la posició de Zelenski sobre la pau a Ucraïna
Segons alguns funcionaris, Trump i els seus col·laboradors principals cerquen un gest de Zelenski, possiblement una disculpa pública, abans de continuar endavant amb l’acord sobre terres rares, que eren a punt de signar abans de la discussió.
Trump suspèn l’ajut militar a Ucraïna després de la discussió amb Zelenski al Despatx Oval
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha ordenat de suspendre l’ajut militar a Ucraïna després de la discussió amb el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski, divendres passat al Despatx Oval, segons fonts de la Casa Blanca consultades per mitjans nord-americans.
Un atac rus després de l’aturada de l’ajuda dels EUA a Ucraïna deixa Odessa sense electricitat
“(Trump) ha deixat clar que s’ha centrat en la pau. Necessitem que els nostres socis també s’hi comprometin. Per això, hem aplicat una suspensió del nostre ajut, que revisarem per assegurar-nos que contribueix a la solució”, ha declarat un funcionari a mitjans com la cadena de televisió CNN i el diari The Washington Post.
Una altra font ha explicat que la pausa s’aplicaria a tot l’equip militar que encara no sigui en territori ucraïnès i ha afegit que la decisió es podria cancel·lar si Zelenski “demostra un nou compromís amb les negociacions per a posar fi a la guerra a Ucraïna”. Aquesta mesura, presa ahir a darrera hora, és una resposta directa a allò que Trump considera un “mal comportament de Zelenski” i forma part d’una estratègia de pressió sobre Ucraïna, ha afegit.
Trump diu que no tolerarà gaire temps més la posició de Zelenski sobre la pau a Ucraïna
Segons alguns funcionaris, Trump i els seus col·laboradors principals cerquen un gest de Zelenski, possiblement una disculpa pública, abans de continuar endavant amb l’acord sobre terres rares, que eren a punt de signar abans de la discussió.
Pagesia Jove del Priorat torna a la càrrega
A final de novembre del 2023, ara fa una mica més d’un any, un grup de joves pagesos i ramaders del Priorat publicaven un vídeo ple d’aplaudiments crítics i irònics, que va tenir molta repercussió. Ahir al vespre, a Falset, aquests joves van presentar un segon vídeo on també prenien la paraula per posar de manifest que la seva situació un any després no ha canviat gens, que continua essent inestable, vulnerable, fins i tot precària i amb risc de final. I amb ironia reclamaven futur i palesaven els grans desafiaments de la pagesia del Priorat i d’arreu.
L’endemà del lliurament dels Oscar, el vídeo presenta una catifa vermella de l’èxit, la dels famosos, amb ironia a l’enèsima potència. Canvien els aplaudiments pels “m’agrada”: ens recorden que amb el primer vídeo, el dels aplaudiments, van fer-se conèixer i van tenir molts “m’agrada” a les xarxes socials. Moltíssims. “Ens vam posar de moda i vam deixar de ser invisibles.” Tants “m’agrada” van tenir, sobretot de polítics i administracions, que resulta que la realitat els ha canviat molt, moltíssim.
Desplegant la catifa vermella despleguen també la trista ironia de constatar que tots aquells problemes i reivindicacions que exposaven aleshores són on eren, que no s’ha avançat. I ens diuen: “Amb els likes hem omplert els pantans d’aigua; ja tenim reg de suport a tot el Priorat; que la Generalitat de Catalunya ha revertit el transvasament del 90% de l’aigua del riu Siurana i el Priorat ha recuperat el seu riu; amb els likes hem aconseguit revertir la injustícia de les ajudes europees de la PAC: abans el 80% de les ajudes anava a les grans empreses de sempre que ja estan folrades. I ara?, igual: 22 empreses s’emportaran el mateix que 22.000 pagesos que som els qui ho necessitem…” I el reguitzell de denúncies i reivindicacions continua fins a l’escena final, agredolça, que no descobrirem.
Mireu el vídeo Likes de la Pagesia Jove del Priorat. Estima la terra de veritat:
Hem parlat amb Josep Sedó, jove pagès de Bellmunt del Priorat. Té vint-i-quatre anys, és fill de família pagesa. Sobretot es dedica a la viticultura, però també té oliveres. Bona part del raïm el ven a tercers i una part la destina a elaborar el vi propi amb la marca Sedó Barceló. Actualment, també és el coordinador nacional dels joves d’Unió de Pagesos.
Sedó explica que s’hi ha incorporat algun jove més de la comarca que no sortia al primer vídeo. Però matisa: “A la comarca, de joves pagesos i ramaders en som pocs i pràcticament hi sortim tots. El vídeo nou, marcat per la irona també, juga amb la idea dels likes de les xarxes socials, els que ens va fer tanta gent i també tants polítics, perquè va ser un vídeo que va tenir molta repercussió, una repercussió que no ens esperàvem. Ens va sorprendre. Fins i tot vam sortir al Polònia. Si surts al Polònia ja pots dir que ets famós, oi? [riu]. I aleshores, juguem amb la idea que els likes ens han solucionat els problemes i ja vivim tranquils i les coses ens van bé.”
El vídeo, un manifest
El vídeo va acompanyat d’un manifest que acaba dient:
“Les conclusions són clares: necessitem que s’estimi la terra de veritat i aquelles persones que la cuidem. Necessitem ser visibles i necessitem excepcions a les normes generals que acullin la nostra realitat. No volem canviar la nostra forma de viure ni canviar l’aixada i el tractor per vendre souvenirs ni ser una imatge folklòrica d’un patrimoni ja extingit.
Ens posem al capdavant d’un territori i ens arremanguem en la seva defensa. El nostre futur és poder aprofitar els recursos propis i mantenir el nostre paisatge, cultura, gastronomia i tradicions, autenticitat i singularitat! No volem likes ni copets a l’esquena, volem accions concretes i adaptades a la nostra escala, volem un Priorat viu.”
Reivindicacions coincidint amb la presència de la secretària general d’Agricultura
Els joves pagesos i ramaders van presentar ahir el segon vídeo després d’una reunió a Falset amb representants de les administracions, encapçalada per la secretària general del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Cristina Massot, en què es va parlar precisament del problema de l’aigua i de les obres del rec de suport; un pla de prevenció d’incendis; dels agents rurals, etc. Els joves del Priorat van voler fer-hi coincidir la presentació del vídeo, per donar més força a la seva acció.
El primer vídeo va aparèixer abans de les grans manifestacions pageses de l’any passat i del moviment Revolta Pagesa, com un pòrtic que anunciava el malestar. Josep Sedó explica que l’administració sí que ha fet algunes accions, però que són completament insuficients. Destaca els ajuts directes a la sequera, que ja han cobrat, però també considera que la celeritat va fer que no es repartissin prou bé els diners.
Diu: “Aquest segon vídeo ens dóna continuïtat com a moviment i també constata que ens trobem al mateix lloc. I cal retreure que al cap d’un any gairebé no hagi canviat res. Ni amb l’aigua ni amb l’accés a la terra ni amb els ajuts a la incorporació de joves pagesos… El vídeo exposa els pilars principals dels nostres problemes i reivindicacions.”
Inscripcions obertes per a nous cursos dirigits a empreses, autònoms i persones a l'atur
Si no puc escriure el que vulgui sobre Nicaragua, no és la meva revolució
Prèvia número 1. La censura i els intents de limitar la llibertat d’expressió vénen de lluny. Silenciar, aïllar, marginar i fins i tot eliminar qui no opina com tu és més vell que anar a peu. I no només és propi de dictadures, no. Hi ha democràcies pretesament modernes i consolidades que també tanquen diaris, segresten revistes i empresonen cantants. Suposo que no cal posar exemples.
Prèvia número 2. Hi ha persones que s’hi juguen el coll a l’hora de defensar la llibertat d’expressió o, simplement, exercir-la. Periodistes i no periodistes. Julian Assange, Anna Politkóvskaia, Edward Snowden, Martxelo Otamendi, Xavier Vinader o Jesús Rodríguez són només alguns d’una llarguíssima llista de noms. Perseguits, exiliats, empresonats, torturats, assassinats. Només l’any passat, l’organització Reporters Sense Fronteres va comptabilitzar 54 periodistes morts, 550 empresonats, 55 segrestats i 95 desapareguts a tot el món.
Tenint en compte les dues prèvies anteriors, la història que explico avui és ben poca cosa. Fireta, fins i tot. Però és la meva història, i si no l’explico jo, no l’explicarà ningú.
Divendres 31 de gener. Vol Barcelona-Managua AA113 d’American Airlines amb escala a Miami. A l’hora de fer la facturació a Miami per a agafar el vol de connexió, ens diuen que hi ha “problemes amb la documentació” i que no podem embarcar cap a Nicaragua. No entenc res. La documentació ha estat prou bona per a poder entrar als Estats Units i no ho és per a entrar a Nicaragua? Les dues dones que ens atenen ens miren amb cara de llàstima però no hi poden fer res. És el govern del país centreamericà, qui no autoritza la nostra entrada. Que anem dilluns al Consolat de Nicaragua a Miami a veure si ho podem resoldre.
Aquesta mena de contratemps no són ben bé els que desitges després de dotze hores de vol i viatjant amb una criatura, però què hi farem. Tenint en compte que els passaports han d’estar en ordre si ens han dut fins a Miami, repasso mentalment el formulari que vaig omplir fa dies per a les autoritats de Nicaragua i intento endevinar quina creu vaig deixar de marcar o vaig marcar equivocadament. Ingenu de mi!
El motiu pel qual veurem les obres de l’estadi de futbol que construeixen per a Messi a la capital llatina dels Estats Units i dormirem en un dels pitjors hotels de la meva vida és tot un altre. Els “problemes de documentació” que el govern de Nicaragua ha detectat són un article que vaig escriure el 1996 a la revista el Temps, tornant d’una missió d’observació electoral, que es veu que no va acabar d’agradar a les autoritats sandinistes. És la primera i única vegada que he estat a Nicaragua.
Ho repeteixo perquè sé que costa de creure: un article escrit fa gairebé trenta anys és el motiu pel qual se’ns impedeix el 2025 d’entrar a Nicaragua a fer turisme! Les gestions que mirem de fer per a trobar una solució no ens porten enlloc. La vida és així de paradoxal: un dia ets feliç cantant i ballant “porque Nicaragua es san-di-nis-ta” amb Fermin Muguruza al Palau Sant Jordi i, exactament, una setmana després, et trobes encallat a Miami pel mateix motiu, perquè Nicaragua és sandinista.
Com que tothom té dret de forjar-se una opinió més enllà dels censors i dels qui dediquen la seva vida a la noble causa d’elaborar llistes negres, us deixo l’enllaç a l’article que vaig publicar en el seu dia, que òbviament jo havia oblidat i ara he rellegit un munt de vegades per veure quins imperdonables elements contrarevolucionaris conté. Debades. Potser amb el títol en van tenir prou? “Tercera passa enrere dels sandinistes”. Si és així, llàstima, perquè després a dins del text donava part de culpa als nord-americans. La part bona, no cal dir-ho, és constatar que el català no és marginat i té rang de normalitat per a les autoritats nicaragüenques a l’hora de castigar la llibertat d’expressió.
No entraré ara a analitzar la situació política actual del país ni la deriva del tàndem format per aquell líder que tanta admiració despertava a la Catalunya dels anys vuitanta, Daniel Ortega, i la seva esposa i vice-presidenta del país, Rosario Murillo. Fa anys que els seus antics companys de lluita són a l’exili o a la presó. Noms guerrillers que també ressonaven amb força i que en el seu dia admiràvem tant o més que Ortega, com els de Sergio Ramírez, Mónica Baltodano, Dora María Téllez o Gioconda Belli. Llegint la darrera novel·la de Belli, Un silenci ple de murmuris, queda clar en quina mena de monstres considera que s’han convertit Ortega i Murillo. Uns monstres com els que també retraten Oriol Malet i John Carlin al còmic Bèsties, una faula universal sobre els vicis inherents a l’acumulació de poder polític inspirada, justament, en Daniel Ortega.
Fins aquí la meva aventura. Vam acabar improvisant un viatge alternatiu a Costa Rica que va estar la mar de bé. Jo vaig trigar uns dies a pair el disgust. He esperat fins ara per veure si obtenia alguna resposta de les autoritats de Nicaragua a les meves preguntes, òbviament sense èxit. Amb aquest article suposo que m’asseguro no poder entrar al país fins que hi hagi un canvi de règim. Em sap greu. No sóc tan ingenu per a pensar que tots els països que em deixen entrar sense problemes són democràcies, però tinc ben clar que qualsevol país que persegueix els periodistes autòctons i veta l’entrada a periodistes estrangers per articles innocus que van escriure fa trenta anys sí que és una dictadura.
Si no puc escriure el que vulgui sobre Nicaragua, no és la meva revolució
Prèvia número 1. La censura i els intents de limitar la llibertat d’expressió vénen de lluny. Silenciar, aïllar, marginar i fins i tot eliminar qui no opina com tu és més vell que anar a peu. I no només és propi de dictadures, no. Hi ha democràcies pretesament modernes i consolidades que també tanquen diaris, segresten revistes i empresonen cantants. Suposo que no cal posar exemples.
Prèvia número 2. Hi ha persones que s’hi juguen el coll a l’hora de defensar la llibertat d’expressió o, simplement, exercir-la. Periodistes i no periodistes. Julian Assange, Anna Politkóvskaia, Edward Snowden, Martxelo Otamendi, Xavier Vinader o Jesús Rodríguez són només alguns d’una llarguíssima llista de noms. Perseguits, exiliats, empresonats, torturats, assassinats. Només l’any passat, l’organització Reporters Sense Fronteres va comptabilitzar 54 periodistes morts, 550 empresonats, 55 segrestats i 95 desapareguts a tot el món.
Tenint en compte les dues prèvies anteriors, la història que explico avui és ben poca cosa. Fireta, fins i tot. Però és la meva història, i si no l’explico jo, no l’explicarà ningú.
Divendres 31 de gener. Vol Barcelona-Managua AA113 d’American Airlines amb escala a Miami. A l’hora de fer la facturació a Miami per a agafar el vol de connexió, ens diuen que hi ha “problemes amb la documentació” i que no podem embarcar cap a Nicaragua. No entenc res. La documentació ha estat prou bona per a poder entrar als Estats Units i no ho és per a entrar a Nicaragua? Les dues dones que ens atenen ens miren amb cara de llàstima però no hi poden fer res. És el govern del país centreamericà, qui no autoritza la nostra entrada. Que anem dilluns al Consolat de Nicaragua a Miami a veure si ho podem resoldre.
Aquesta mena de contratemps no són ben bé els que desitges després de dotze hores de vol i viatjant amb una criatura, però què hi farem. Tenint en compte que els passaports han d’estar en ordre si ens han dut fins a Miami, repasso mentalment el formulari que vaig omplir fa dies per a les autoritats de Nicaragua i intento endevinar quina creu vaig deixar de marcar o vaig marcar equivocadament. Ingenu de mi!
El motiu pel qual veurem les obres de l’estadi de futbol que construeixen per a Messi a la capital llatina dels Estats Units i dormirem en un dels pitjors hotels de la meva vida és tot un altre. Els “problemes de documentació” que el govern de Nicaragua ha detectat són un article que vaig escriure el 1996 a la revista el Temps, tornant d’una missió d’observació electoral, que es veu que no va acabar d’agradar a les autoritats sandinistes. És la primera i única vegada que he estat a Nicaragua.
Ho repeteixo perquè sé que costa de creure: un article escrit fa gairebé trenta anys és el motiu pel qual se’ns impedeix el 2025 d’entrar a Nicaragua a fer turisme! Les gestions que mirem de fer per a trobar una solució no ens porten enlloc. La vida és així de paradoxal: un dia ets feliç cantant i ballant “porque Nicaragua es san-di-nis-ta” amb Fermin Muguruza al Palau Sant Jordi i, exactament, una setmana després, et trobes encallat a Miami pel mateix motiu, perquè Nicaragua és sandinista.
Com que tothom té dret de forjar-se una opinió més enllà dels censors i dels qui dediquen la seva vida a la noble causa d’elaborar llistes negres, us deixo l’enllaç a l’article que vaig publicar en el seu dia, que òbviament jo havia oblidat i ara he rellegit un munt de vegades per veure quins imperdonables elements contrarevolucionaris conté. Debades. Potser amb el títol en van tenir prou? “Tercera passa enrere dels sandinistes”. Si és així, llàstima, perquè després a dins del text donava part de culpa als nord-americans. La part bona, no cal dir-ho, és constatar que el català no és marginat i té rang de normalitat per a les autoritats nicaragüenques a l’hora de castigar la llibertat d’expressió.
No entraré ara a analitzar la situació política actual del país ni la deriva del tàndem format per aquell líder que tanta admiració despertava a la Catalunya dels anys vuitanta, Daniel Ortega, i la seva esposa i vice-presidenta del país, Rosario Murillo. Fa anys que els seus antics companys de lluita són a l’exili o a la presó. Noms guerrillers que també ressonaven amb força i que en el seu dia admiràvem tant o més que Ortega, com els de Sergio Ramírez, Mónica Baltodano, Dora María Téllez o Gioconda Belli. Llegint la darrera novel·la de Belli, Un silenci ple de murmuris, queda clar en quina mena de monstres considera que s’han convertit Ortega i Murillo. Uns monstres com els que també retraten Oriol Malet i John Carlin al còmic Bèsties, una faula universal sobre els vicis inherents a l’acumulació de poder polític inspirada, justament, en Daniel Ortega.
Fins aquí la meva aventura. Vam acabar improvisant un viatge alternatiu a Costa Rica que va estar la mar de bé. Jo vaig trigar uns dies a pair el disgust. He esperat fins ara per veure si obtenia alguna resposta de les autoritats de Nicaragua a les meves preguntes, òbviament sense èxit. Amb aquest article suposo que m’asseguro no poder entrar al país fins que hi hagi un canvi de règim. Em sap greu. No sóc tan ingenu per a pensar que tots els països que em deixen entrar sense problemes són democràcies, però tinc ben clar que qualsevol país que persegueix els periodistes autòctons i veta l’entrada a periodistes estrangers per articles innocus que van escriure fa trenta anys sí que és una dictadura.