La secció quarta de la sala del contenciós administratiu del TSJ del País Valencià ha denegat la suspensió cautelar de la consulta per la llengua a les aules, que comença demà. Els magistrats, que desestimen així les mesures sol·licitades per Acció Cultural del País Valencià i Famílies pel Valencià, junt amb alguns particulars, recorden que l’ordre que regula la consulta, dictada el passat 7 de febrer per la Conselleria d’Educació, és “netament de dret adjectiu” i “complix amb un mandat de la Llei 1/2024”, de llibertat educativa, que és la “norma substantiva”.

La sala explica que el TC ha admès a tràmit un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei, però va rebutjar suspendre-la cautelarment en una providència de data 19 de novembre de 2024, per la qual cosa “es troba en vigor i resulta aplicable”. Així, els recurrents combaten en realitat en el seu escrit “els efectes que determina la Llei 1/2024, és a dir, els drets i obligacions” que la norma estableix, per la qual cosa estimar la mesura cautelar sol·licitada “implica suspendre de facto la llei”, qüestió que es troba fora de la jurisdicció del TSJ i correspon al Tribunal Constitucional (TC).

“Suspendre l’eficàcia de la vigència de l’ordre de la consulta pel règim i sistema que la Llei establix, o pels possibles efectes en funció dels seus resultats, suposaria en certa mesura admetre la inconstitucionalitat de la Llei. Funció que només competix al Tribunal Constitucional”, argumenta aquesta secció.

Ja en l’anàlisi dels motius que fonamenten l’adopció de mesures cautelars segons la Llei Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, el tribunal valencià descarta que l’aplicació de l’ordre recorreguda suposi un “dany o perjuí d’impossible o difícil reparació”. D’altra banda, afegeix, “quan es tracta d’impugnació de disposicions generals és prioritari l’examen de la mesura en què l’interès públic, implícit en la pròpia naturalesa de la disposició general, exigisca l’execució”.

Els magistrats no aprecien tampoc una “manifesta il·legalitat” de l’ordre de la Conselleria d’Educació, perquè tant el mandat legal que desenvolupa com la mateixa consulta “gaudixen de presumpció de juridicitat”, sense perjuí del “juí de constitucionalitat” que ha de fer el TC.

El nou president del Consell de la República, Jordi Domingo, ha adreçat una carta als adherits a l’entitat després d’haver guanyat les eleccions amb vora de dos terços dels vots. “El vostre suport i implicació han fet possible una participació significativa, que ens marca un nou camí per enfortir el Consell i convertir-lo en una institució útil per a la independència de Catalunya”, assegura Domingo, i explica que el seu compromís és “fer del Consell una estructura operativa i participativa, connectada amb la ciutadania i els Consells Locals”.

Sobre el seu mandat, ha explicat que ja té programades les tres primeres reunions, amb el president sortint, Carles Puigdemont, amb la Sindicatura Electoral, amb la Junta Gestora i amb les entitats Cat Global i Cat CIP.

Sobre l’objectiu, ha dit que “som aquí per treballar plegats, per construir un projecte sòlid que representi la voluntat popular i que ens porti més a prop del nostre objectiu col·lectiu: la República catalana” i recorda que el primer paràgraf de la declaració d’independència del 27 d’octubre de 2017 deia que “la justícia i els drets humans individuals i col·lectius intrínsecs, fonaments irrenunciables que donen sentit a la legitimitat històrica i a la tradició jurídica i institucional de Catalunya, són la base de la constitució de la República catalana.” “Que aquests principis regeixin totes i cadascuna de les passes que farem des d’ara i en endavant”, rebla el nou president.

El nou president del Consell de la República, Jordi Domingo, ha adreçat una carta als adherits a l’entitat després d’haver guanyat les eleccions amb vora de dos terços dels vots. “El vostre suport i implicació han fet possible una participació significativa, que ens marca un nou camí per enfortir el Consell i convertir-lo en una institució útil per a la independència de Catalunya”, assegura Domingo, i explica que el seu compromís és “fer del Consell una estructura operativa i participativa, connectada amb la ciutadania i els Consells Locals”.

Sobre el seu mandat, ha explicat que ja té programades les tres primeres reunions, amb el president sortint, Carles Puigdemont, amb la Sindicatura Electoral, amb la Junta Gestora i amb les entitats Cat Global i Cat CIP.

Sobre l’objectiu, ha dit que “som aquí per treballar plegats, per construir un projecte sòlid que representi la voluntat popular i que ens porti més a prop del nostre objectiu col·lectiu: la República catalana” i recorda que el primer paràgraf de la declaració d’independència del 27 d’octubre de 2017 deia que “la justícia i els drets humans individuals i col·lectius intrínsecs, fonaments irrenunciables que donen sentit a la legitimitat històrica i a la tradició jurídica i institucional de Catalunya, són la base de la constitució de la República catalana.” “Que aquests principis regeixin totes i cadascuna de les passes que farem des d’ara i en endavant”, rebla el nou president.

Junts per Catalunya retirarà la proposició no de llei sobre la qüestió de confiança que s’havia de discutir demà i votar demà passat al congrés espanyol. L’executiva ha decidit per unanimitat seguir la petició del verificador de la taula de Suïssa després de la reunió entre Junts i el PSOE de divendres. Francisco Galindo Vélez va emetre un comunicat on demanava a Junts que considerés retirar la iniciativa per la “transcendència política” que podria tenir en les negociacions entre els dos partits. El PSOE podria haver rebut un sever revés parlamentari atès que es preveia que el PP i Vox hi votessin a favor, i que el congrés aprovés instar Sánchez a presentar una qüestió de confiança. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha justificat la seva decisió perquè deuen a Galindo la confiança que no tenen amb el PSOE i que s’ha guanyat ell en les dotze reunions que han tingut.

En una roda de premsa, acompanyat de la plana major del partit, Turull ha explicat que Junts manté la desconfiança amb el PSOE, que la confiança amb els socialistes espanyols està deteriorada. “És molt difícil creure que el govern actuarà de manera diferent”, ha admès. No obstant això, Junts es posa en mans del verificador i confia que certificarà l’incompliment dels acords si, quan passin les setmanes de marge temporal que ara es donen, no han avançat prou. Turull ha confiat que serà el mediador qui haurà de moure fitxa si no es desbloquen els acords pendents. Ha assenyalat, de fet, que Galindo admetia en el seu comunicat que “és un fet real que, avui dia, no s’han materialitzat alguns dels punts en què hi ha acord polític entre les dues parts”. La decisió de Junts, en qualsevol cas, ha estat intentar preservar la taula de Suïssa per treballar en les bases de la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’estat espanyol.

Turull va enviar ahir un missatge als membres de l’executiva en què els demanava que no fessin pronunciaments individuals ni als mitjans de comunicació abans que la direcció fes un “debat rigorós” i prengués una decisió. Turull reconeixia que Galindo intentava evitar una ruptura i donar més temps perquè es compleixin alguns dels acords pendents en què s’ha avançat. El traspàs integral de les competències en immigració, el reconeixement del català com a llengua oficial a les institucions europees i l’amnistia política de Carles Puigdemont són les qüestions clau per a Junts.

El govern espanyol també ha fet públic que demà aprovarà l’adhesió a un protocol del Conveni Europeu de Drets Humans, segons que ha avançat La Vanguardia. Junts ho havia demanat i era un altre intent dels socialistes de persuadir-los de la retirada. Això permetria als alts tribunals demanar opinions consultives sobre l’aplicació de drets al Tribunal Europeu de Drets Humans. Turull ha apuntat que feia molt de temps que havien tancat aquest acord, que està relacionat amb la llei d’amnistia, i ha lamentat que el PSOE trigui tant a materialitzar els pactes a què arriben. “Ens haguéssim pogut estalviar moltes presons preventives i vulneracions de drets”, ha apuntat Turull sobre la signatura de l’anomenat protocol 16. Al seu criteri, és un exemple més de les dificultats amb què es troben perquè allò que s’acorda s’acabi produint.

El 29 d’octubre passat, el president de la Generalitat va arribar més tard de les 19.43 al centre de Coordinació d’Emergències de l’Eliana on s’havia constituït el CECOPI per la gota freda. Això contradiu les informacions que indicaven que havia arribat a les 18.30. Ara, gràcies al fet que la Presidència de la Generalitat ha fet pública la llista de telefonades que el president va fer entre les 17.37 i les 19.44, s’ha sabut que, pel cap baix, a eixa hora encara no era a l’Eliana. El CECOPI s’havia convocat a les cinc de la vesprada.

En resposta als periodistes, el president –que és a Madrid– ha dit que entre les cinc i les vuit de la vesprada va fer o va rebre setze telefonades. Unes hores més tard, el departament de Presidència les ha facilitades.

Una primera conclusió que se’n pot extraure és que va arribar al lloc de comandament molt més tard de l’hora que s’havia dit fins ara. En la compareixença del 15 de novembre, a les Corts, Mazón es va excusar dient que el viatge entre València i l’Eliana va ser molt complicat per les condicions meteorològiques, però aquella vesprada a València no hi plogué.

A banda aquesta contradicció horària, de la llista de telefonades es pot deduir que Mazón no va parlar amb cap batlle de la zona afectada. Ni tan sols amb el d’Utiel, que s’havia negat a les dues del migdia. Tampoc amb la batllessa de Xiva, que a les sis ja havia rebut l’embat del barranc.

La llista de telefonades

Segons les dades facilitades per Presidència, Carlos Mazón va parlar amb la consellera d’Emergències, Salomé Pradas, cinc voltes. A les 17.37, a les 18.16, a les 18.25, a les 18.30 i a les 19.43. Aquesta de les 19.43 és la darrera trucada que fa i dura menys d’un minut, perquè a les 19.44 el president estableix una altra comunicació, en aquest cas, amb el director general d’Organització i Coordinació.

Mentre el president era absent del CECOPI, va parlar per telèfon tres vegades amb el president de la Diputació de València, Vicent Mompó. A les 17.46, per WhatsApp, a les 18.25 i a les 18.27. Mompó també era d’ençà del començament a la sala del CECOPI i la setmana passada va reconèixer que en un moment determinat es va posar molt nerviós i va demanar que s’enviàs el missatge d’alerta a la població.

Les altres trucades de què ha informat Presidència són les següents: a les 18.28, va parlar, menys de dos minuts, amb el batlle de Cullera, que va dir que ni el to ni el contingut de la conversa no revelaven que Mazón estigués preocupat per la situació del país. A les 18.48 va parlar amb el director general de Comunicació. A les 18.57, amb el síndic del PP, Juanfran Pérez Llorca. Segons una anotació de la nota de Presidència, hi parlà dues voltes.

Hi ha 37 minuts de silenci i fins a les 19.34 no va tornar a posar-se en contacte amb ningú. A eixa hora va parlar amb el secretari d’Infrastructures, Javier Sendra. A les 19.41, Mazón va parlar amb el cap de gabinet. A les 19.43, la mateixa hora que consta la darrera comunicació amb Pradas, va tornar a parlar amb el cap de gabinet. I a les 19.44, amb el director general d’Organització i Coordinació.

Informació amb comptagotes

La Presidència de la Generalitat facilita la informació d’allò que va ocórrer el 29 d’octubre amb comptagotes. Fa dues setmanes, no volgué facilitar la factura telefònica, en una resposta parlamentària al PSPV, tot al·legant que la companyia no presentava la llista de telefonades desglossades. La setmana passada, una informació periodística ho va desmentir i avui s’ha facilitat aquest extracte, que és fragmentari, atès que no hi consta tota la informació de les possibles telefonades que Mazón va fer o va rebre mentre dinava.

La consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, es mostra satisfeta perquè la condonació del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) s’incorpori a l’ordre del dia del dimecres del Consell de Política Fiscal i Financera i espera que s’aprovi.

Pocs minuts després de l’anunci de Junqueras, Romero ha volgut mostrar-se prudent i no ha parlat d’una xifra concreta per “respecte als procediments”. Amb tot, la consellera sí que ha confirmat que avui el govern espanyol ha notificat la documentació amb el càlcul de la quitança. Amb aquesta condonació, el govern estima que podria estalviar-se 1.500 milions d’euros en interessos.

“Estem satisfets que aquesta proposta estigui sobre la taula amb una metodologia que ens sembla correcte”, ha afirmat la consellera. Aquesta condonació permet complir un dels acords d’investidura entre el PSC i ERC.

“Un cop s’aprovi, sortirà la xifra final. Hem de ser respectuosos amb els procediments”, ha insistit Romero, en una atenció als mitjans des del Districte Administratiu.

Pel que fa als interessos, la consellera d’Economia ha assegurat que l’estalvi és difícil de calcular perquè un cop s’aprovi, la proposa ha d’anar al congrés espanyol per modificar la llei d’estabilitat pressupostària. “No podem calcular quin és l’estalvi d’interessos perquè no sabem quan serà efectiva la condonació”, ha dit Romero.

La consellera també ha explicat que l’augment dels tipus d’interès ha disparat les quantitats que ha d’abonar la Generalitat, que en l’exercici anterior van ser de 750 milions i, en canvi, aquest any arriben a 1.500 milions.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat avui que l’estat espanyol enviarà a Ucraïna un nou paquet d’ajuda militar per valor de 1.000 milions d’euros.

“Continuarem donant suport a Ucraïna mentre sigui necessari. No els abandonarem quan més ens necessiten, i Espanya continuarà proporcionant suport i equip militar”, ha dit durant la seva participació en la cimera internacional de suport a Ucraïna que reuneix a Kíiv els màxims mandataris de la Unió Europea, amb Úrsula Von der Leyen al capdavant.

Sánchez assenyala que Ucraïna “ha de guanyar una pau justa i duradora”, i que d’això en depenen la llibertat, la seguretat i el futur de tots els europeus. També ha advertit que per aconseguir una pau justa, Ucraïna ha de ser present a la taula de negociació, i que Europa ha de participar en aquesta taula perquè la pau sigui sostenible.

El nou paquet s’emmarca en l’acord bilateral de seguretat que Sánchez i el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, van signar l’any passat. La Moncloa ha afirmat que la mesura s’alinea amb el missatge que han expressat la resta de dirigents en aquesta cimera: “Per aconseguir una pau justa necessitem donar més suport militar i humanitari a Ucraïna”.

Sánchez també ha advertit que els crims de guerra comesos per Rússia “no poden quedar impunes”, i ha destacat el valor dels ciutadans ucraïnesos davant “l’agressió brutal” de Putin. El president espanyol també ha defensat l’adhesió d’Ucraïna a la Unió Europea “tan aviat com sigui possible”. “Seria la victòria més important per al poble d’Ucraïna, perquè l’esperança d’Ucraïna està a Europa, i la d’Europa és a Ucraïna”.

“Tenim mesos difícils al davant, però estic convençut que al final d’aquest període terrible la llibertat i la democràcia prevaldran i superaran la violència i l’autoritarisme”, ha dit Sánchez.

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha anunciat un acord amb el govern espanyol perquè la condonació del deute de la Generalitat pel Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) sigui finalment de 17.103,95 milions d’euros i no de 15.000 milions, com van pactar originalment en canvi de la investidura de Pedro Sánchez. Representa el 22% del deute del FLA, superior al 19,9% previst originalment. Segons que ha dit Junqueras, la condonació del deute s’aprovarà dimecres a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, i més tard l’haurà de ratificar el congrés espanyol.

Les bilaterals i els acords d’investidura: comença una setmana clau per a falcar l’estabilitat d’Illa

Ara fa una mica més d’un any, el novembre del 2023, ERC i el PSOE van pactar la condonació de 15.000 milions de deute (equivalent al 20% del FLA) que significat, a més, uns 1.300 milions d’estalvi en interessos. Més tard, Sánchez va anunciar que s’ampliaria a totes les comunitats autònomes, però fins ara no s’ha materialitzat.

“És un deute injust que mai no hauria d’haver existit, originat pel fet que el govern espanyol dóna a crèdit a la Generalitat allò que en realitat correspon a la societat catalana”, ha dit Junqueras, que ha il·lustrat la magnitud dels 17.000 milions d’euros dient que és una xifra equivalent a la inversió prevista per la Generalitat de Catalunya durant els quatre anys vinents, i alhora equivalent a la suma de la despesa anual en salut, educació, universitats i recerca.

Ha afegit que, amb aquesta condonació, la Generalitat de Catalunya s’estalviarà vora 1.500 milions d’euros. “És l’equivalent a tot allò que el govern del nostre país posa en seguretat, a tot el que correspon a la Conselleria d’Interior. Són més o menys equivalents al que correspondria a la construcció de quaranta escoles noves”, ha afegit.

Però, segons Junqueras, això no modifica la negativa a negociar amb els socialistes el pressupost del govern espanyol ni el de la Generalitat. Ha dit que no podien negociar-los si no incorporaven les reivindicacions d’ERC, com ara el nou sistema de finançament, ja acordat en canvi de la investidura de Salvador Illa.

Nou cop de porta als intents d’encausar l’advocat Gonzalo Boye pel retorn de Carles Puigdemont. Si la querella de Vox va ser desestimada amb un escrit molt dur que recordava que no es podia investigar algú pel fet de ser l’advocat de Puigdemont, ara també s’ha refusat la del pseudo-sindicat Manos Limpias, que el jutjat no veu fonamentada.

A la interlocutòria, a la qual ha tingut accés VilaWeb, la jutgessa Carmen García Martínez diu que no hi ha cap indici que assenyali Boye, i que no es pot obrir un procés penal contra algú “sense aportar un indici objectiu” que hagi comès cap delicte.

La jutgessa arriba a dir: “La denúncia presentada no té el més mínim rigor i no aporta cap mena de suport que permeti d’evidenciar en l’actuació del Sr. Boye, lletrat del Sr. Puigdemont, cap comportament delictiu quan el va acompanyar a Espanya i posteriorment tornar a marxar del país, atesa la seva situació processal, coneguda per tots.” I afegeix que la condició d’advocat de Puigdemont li dóna una posició especial, perquè no podria declarar en contra del seu representat.

La Unió Europea ha desembarcat a Kíiv per donar suport a Ucraïna, coincidint amb tres anys de la invasió russa, i per a anunciar noves mesures de suport energètic i l’arribada de 3.500 milions d’euros destinats a armes i munició al març. La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i el president del Consell, António Costa, ja són a la capital ucraïnesa, on també hi ha dirigents polítics de fora de la Unió Europea, com el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau. A l’arribada, Von der Leyen ha publicat a X: “En la lluita per la supervivència no només està en joc el destí d’Ucraïna, sinó també el d’Europa. El nostre compromís amb el poble ucraïnès és inalterable.”

On the 3rd anniversary of Russia’s brutal invasion, Europe is in Kyiv.

We are in Kyiv today, because Ukraine is Europe.

In this fight for survival, it is not only the destiny of Ukraine that is at stake.

It’s Europe’s destiny. pic.twitter.com/s0IaC5WYh6

— Ursula von der Leyen (@vonderleyen) February 24, 2025

De Kíiv estant, la Comissió Europea anunciarà un nou paquet d’ajuda energètica que facilitarà la integració del mercat elèctric ucraïnès amb el de la Unió Europea el 2027. La mesura, que també inclourà Moldàvia, preveu de reforçar la connexió en el sector del gas mitjançant compres que assegurin reserves suficients i la seguretat energètica, alhora que fomenta la inversió en renovables amb un increment previst del 25%. En els darrers tres anys, la UE ha invertit més de 2.000 milions d’euros en millorar el sistema energètic ucraïnès per contrarestar els atacs russos que provoquen talls de llum i gas, deixant milers de persones vulnerables.

La presència de líders europeus a Ucraïna coincideix amb la reunió dels ministres d’Exteriors dels 27 a Brussel·les, que ha aprovat el setzè paquet de sancions contra Rússia per la invasió ucraïnesa. A l’arribada, l’Alta Representant de Política Exterior i Seguretat, Kaja Kallas, ha destacat la necessitat de donar més suport que mai a Ucraïna. Els ministres debatran una nova iniciativa per incrementar l’ajuda militar a curt termini, que inclourà munició i altres capacitats de defensa. Kallas ha insistit, a més, que tant Kíiv com els europeus han d’estar presents a qualsevol taula de negociació per la pau, descartant ara l’enviament de missions de pau, ja que “Putin no vol la pau”.

Una recerca encapçalada per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha detectat un augment significatiu del sexisme en les lletres de les cançons populars a l’estat espanyol durant aquests darrers vint anys, i especialment aquest darrer decenni. L’estudi, que analitza més de dues mil cançons compreses entre 1960 i 2022, revela que un 51% de les lletres presenten expressions sexistes. Aquest treball, publicat a la revista Cogent Arts & Humanities, és pioner per l’ús d’eines d’anàlisi de contingut basades en intel·ligència artificial.

Segons l’autora principal, Laura Casanovas-Buliart, malgrat els avenços en igualtat, moltes cançons perpetuen estereotips nocius. L’estudi, que deriva d’un treball final de grau supervisat per Carlos Castillo, del grup Web Science and Social Computing de la UPF, assenyala que l’augment del masclisme es manifesta sobretot en la hipersexualització i l’objectificació del cos femení, a més de les idees de possessió i control per part dels homes.

Els investigadors atribueixen aquest fenomen a diversos factors. D’una banda, la música reflecteix el context cultural i històric, i la societat de l’estat espanyol encara és influïda per estereotips tradicionals de gènere i per la persistència de la violència masclista, malgrat els avenços socials recents. D’una altra banda, també hi ha contribuït la substitució creixent de la ràdio per les plataformes de streaming, on no s’apliquen els mateixos criteris de selecció. L’algorisme d’aquestes plataformes tendeix a situar més amunt les cançons amb contingut sexista i així s’origina un “bucle de retroalimentació”.

Per analitzar una mostra tan voluminosa de cançons sense etiquetes prèvies de sexisme, els investigadors han desenvolupat un mètode nou basat en l’aprenentatge automàtic. Aquest sistema, entrenat amb dades etiquetades manualment gràcies a una iniciativa de proveïment participatiu (crowdsourcing), es preveu que millori amb l’ampliació del banc de dades.

Els resultats obtinguts poden contribuir a detectar i monitorar amb més eficàcia els biaixos sexistes en la música. Castillo proposa que, així com es demana als mitjans socials que redueixin la visibilitat del contingut radical o xenòfob, també es podria sol·licitar a les plataformes audiovisuals que limitessin la difusió de cançons que promouen comportaments masclistes.

Avui, 24 de febrer de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

—Una forta mobilització electoral frena el progrés de l’extrema dreta a Alemanya
—Qui és Friederich Merz, el previsible nou canceller d’Alemanya?
—Merz diu que Europa s’ha d’independitzar dels Estats Units
—L’extrema dreta alemanya convida Vox, Zemmour i Aliança Catalana a Berlín, per celebrar els seus bons resultats
—Die Linke sorprèn guanyant clarament les eleccions a Berlín
—El pessimisme independentista com a coartada moral | Editorial de Vicent Partal
—Quins són els grupuscles espanyolistes que volen marginar el català a les aules valencianes?
—150 anys del tren a Mallorca: una oportunitat perduda contra la invasió dels cotxes
—Les bilaterals i els acords d’investidura: comença una setmana clau per a falcar l’estabilitat d’Illa
—Junts debatrà si retira la iniciativa de la qüestió de confiança per deixar temps a acords “molt avançats”
—En un racó oblidat de l’Àfrica, els gihadistes i els mercenaris russos desafien l’ordre internacional
—Jordi Prat i Coll: “Hi ha una invasió: el 99% de la ficció que consumim és anglosaxona”
—El joc dels disbarats… nuclears | Anàlisi de Pep Puig
—Javier Mariscal rep el Premi Trajectòria 2025 de l’Animac
—L’actitud Orwell i l’ofici d’escriure
—Crònica de cap de setmana colonial | Mail obert de Julià de Jòdar
—Sí al valencià! | Mail obert d’Esperança Camps

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara: 

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia: 

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Die Linke, el Partit de l’Esquerra, és el sorprenent guanyador de les eleccions federals a Berlín. El partit, que en l’enquesta més recent ocupava el quart lloc a l’estat, ha obtingut un 20,1% i ha passat davant de la CDU (18,4) i els Verds (17,7). A més, ha guanyat a quatre circumscripcions directes de les dotze de la ciutat.

Guanyar directament en una circumscripció tan sols semblava possible a Treptow-Köpenick, on Gregor Gysi, que hi guanya regularment d’ençà del 2005, ha obtingut el millor resultat de tot Berlín, amb un 42% – gairebé tant com els candidats de l’AfD, CDU i SPD junts.

Per als Verds, en canvi, la nit ha estat realment dura. Tot i que poden mantenir les candidates a Pankow i Mitte, perden clarament el bastió de Friedrichshain-Kreuzberg-Prenzlauer Berg Est en pro de Die Linke.

La gran sorpresa de Berlín ha estat el candidat de Die Linke Ferat Kocak, a Neukölln. Amb més del 30% dels primers vots escrutats, aconsegueix una victòria aclaparadora en un districte on l’Esquerra havia obtingut tan sols la meitat dels vots que l’SPD a les darreres eleccions federals.

Si es confirma al final del recompte, seria la primera vegada que Die Linke guanya en una circumscripció a l’antiga part occidental de la capital alemanya.

Alguns dirigents de partits d’extrema dreta europeus han celebrat el resultat electoral d’Alternativa per a Alemanya (AfD) que a les eleccions legislatives d’ahir va passar del 12% al 20% de suport.

A Itàlia, el vice-primer ministre i dirigent de la Lega, Matteo Salvini, va felicitar l’AfD, com també dirigents com André Ventura, líder del partit portuguès Chega o el francès Eric Zemmour, que ha publicat un vídeo a les xarxes socials, juntament amb Alice Weidel. Sorprenentment, Marine Le Pen s’ha mantingut en silenci. Le Pen va trencar relacions amb AfD per la seva filiació amb els moviments neonazis.

Je suis ce soir à Berlin aux côtés de @Alice_Weidel.

Quelle belle percée électorale ! L’AFD est maintenant la deuxième force politique en Allemagne.

La vague de la liberté et de l’identité continue de monter dans tout l’Occident. La France suivra ! pic.twitter.com/i2qoUKd9l8

— Eric Zemmour (@ZemmourEric) February 23, 2025

Vox també s’ha afegit a les felicitacions, mitjançant l’eurodiputat Jorge Buxadé, present també a la capital alemanya. També hi era Pau Nadal, cap de les relacions internacionals d’Aliança Catalana.

El pueblo alemán rompe el “cordón antidemocrático” y convierte a @AfD en la segunda fuerza en Alemania. En la sede de Afd en Berlín, confianza en que es solo el principio. pic.twitter.com/8naIoQvK87

— Jorge Buxadé (@Jorgebuxade) February 23, 2025

Felicitem a l'@afd pels resultats històrics a les eleccions federals alemanyes. Els agraïm també que ens hagin convidat i acollit a la seva seu a Berlín per poder seguir en primera persona la jornada d'avui.

Des d'Aliança Catalana continuem treballant per portar arreu la… pic.twitter.com/N5l5RZ1vnB

— Aliança Catalana – Foreign Office (@ForeignOfficeAC) February 23, 2025

En unes declaracions públiques contundents, el probable nou canceller alemany, Friedrich Merz, ha dit que Europa hauria d’aconseguir “la independència” dels Estats Units.

Merz ha criticat durament l’administració de Donald Trump i ha instat Europa a distanciar-se de Washington durant un debat postelectoral emès a l’emissora estatal ARD.

“Em comunico estretament amb molts primers ministres i caps d’estat de la UE, i per a mi és una prioritat absoluta enfortir Europa tan aviat com sigui possible, per aconseguir la independència dels Estats Units, de mica en mica –ha dit Merz–. No hauria pensat mai que hagués de dir una cosa com aquesta a la televisió, però després de les últimes declaracions de Donald Trump, la setmana passada, és clar que als americans –si més no aquests americans, aquesta administració–, majoritàriament, no els importa el destí d’Europa”, ha afegit.

Així mateix, ha criticat el confident de Trump, Elon Musk, per haver-se interferit en la campanya electoral alemanya. “Les intervencions de Washington no han estat pas menys dràstiques, dramàtiques i, finalment, descarades que les intervencions que hem vist de Moscou.”

El resultat de les eleccions d’Alemanya, amb una victòria clara dels conservadors, i sense alternatives de govern, semblen indicar que Friedrich Merz, candidat de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), serà el nou canceller del país.

Nascut fa seixanta-nou anys a Brilon, una ciutat de vint-i-cinc mil habitants de l’estat del Rin del Nord-Westfàlia, prové d’una família catòlica. És casat i té tres fills. Dins la seva formació, Merz ha estat un dels principals rivals d’Angela Merkel. I, d’ençà que dirigeix el partit, ha imposat un viratge a la dreta. Ha guanyat les eleccions amb un discurs basat en els valors més conservadors i amb unes propostes sobre immigració més acostats a l’extrema dreta que no pas les de la seva predecessora al capdavant del partit. De fet, va encetar una polèmica quan va qualificar alguns fills d’immigrants musulmans de “petits paixàs” sense respecte a l’autoritat, i també quan va difondre falsament que alguns immigrants rebien tractaments dentals cars mentre que els ciutadans alemanys no podien ni aconseguir que els donessin hora.

Advocat corporatiu de formació, el seu entorn el descriu com un home directe i pragmàtic, amb un gran sentit del deure i una puntualitat estricta. Segons que sembla, comença les reunions a l’hora prevista, tanta si hi ha tots els convocats com si no. Molt exigent amb ell mateix i amb els altres, a la seu de la CDU molt pocs poden conversar de manera informal amb Merz. Fins i tot els seus col·laboradors més estrets s’hi refereixen amb el pronom alemany Sie, utilitzat per a donar gran formalitat i transmetre respecte.

Algunes veus el descriuen com a arrogant i amb la pell prima. Arran de les picabaralles internes, el 2009 va arribar a abandonar el partit després d’haver perdut una batalla interna amb Merkel.

Té un discurs centrat en la responsabilitat individual i de grup, i això s’ha traduït en propostes polítiques com ara la derogació del subsidi ciutadà, amb l’argument que no s’hauria de recompensar el fet de “no fer res”. De fa temps ha estat un defensor del “fre del deute” per mantenir un pressupost governamental equilibrat, i ell mateix es descriu com a conservador social i liberal econòmic. Merz ha promès polítiques que impulsaran Alemanya. “Faran que el país torni a funcionar i potser també ens faran tornar a sentir orgullosos del nostre país”, ha dit.

Merz també dóna molta importància a la política internacional i és favorable a augmentar els vincles amb els EUA, tot i ser molt crític amb Donald Trump, de qui va dir que no era un demòcrata, arran de l’assalt al Capitoli del 2021. Durant deu anys va ser cap de l’Atlantik-Brücke, una associació que vol fomentar la comprensió entre Alemanya i els EUA. En referència a això, ha criticat durant l’actual canceller, Olaf Scholz, per no haver actuat prou, segons ell, sobre els problemes globals. “Heu fet sentir vergonya a Alemanya” davant la Unió Europea i més aliats, li va arribar a dir.

Una llarga carrera política

Merz va esdevenir membre de les joventuts de la CDU el 1972 i polític amb dedicació completa d’ençà del 1989. De primer fou eurodiputat i després, a partir del 1994, diputat federal i portaveu del grup parlamentari. En canvi, no té experiència de govern. Per això, molta gent té dubtes sobre com podria gestionar un govern, i probablement de coalició. A seixanta-nou anys, seria el polític d’edat més avançada a assumir el càrrec de canceller d’ençà de Konrad Adenauer, el primer cap de l’Alemanya Occidental després de la Segona Guerra Mundial, que en tenia aleshores setanta-tres.

Sí que té experiència en el sector privat, on es va refugiar després de l’ascens de Merkel dins el partit. Va exercir com a advocat a Mayer Brown i va formar part d’uns quants consells assessors. Fins i tot fou president de la filial alemanya del fons d’inversió BlackRock, la gestora d’actius més gran del món. Tot i haver aconseguit una fortuna –i tenir dos avions–, en una entrevista es va situar en la “classe mitjana-alta”, fet que va aixecar una befa generalitzada dels seus rivals. Una vegada retirada Merkel, Merz va tornar a la política i va aconseguir la direcció de la CDU en el tercer intent. Poques vegades esmenta l’ex-cancellera en públic i ella també ha evitat de donar-li un suport ferm, fins al punt que la seva intervenció més sonada en campanya ha estat per a desautoritzar-lo quan va qualificar d’error votar de bracet de l’extrema dreta per endurir les polítiques sobre la immigració al parlament.

Així i tot, poques setmanes abans, quan Merkel va presentar el seu llibre de memòries Llibertat, va dir que per arribar a canceller es necessita “una voluntat incondicional d’arribar al poder” i que “Friedrich Merz en té”.

Alternativa per Alemanya (AfD) ha estat el segon partit més votat a les eleccions federals alemanyes d’avui, però el temut creixement d’aquesta força ha estat limitat per una gran mobilització dels votants i per la reacció dels joves, entre els quals Die Linke ha estat el partit més votat. AfD ha vist també com la CDU i la CSU, el bloc dels conservadors que ha emergit com a clar guanyador de la cursa electoral, li barrava les portes immediatament, i ha dissipat les especulacions sobre si mantindrien el cordó sanitari o no.

Resultats definitius de les eleccions alemanyes

Només de saber-se les projeccions dels sondatges, la dirigent de l’extrema dreta, Alice Elisabeth Weidel, ha comparegut davant la premsa per anunciar que el partit estava disposat a formar part de la coalició de govern, fos quina fos. La proposta no ha obtingut resposta, però en un debat postelectoral emès per la televisió pública un parell d’hores després, el pròxim canceller conservador, Friedrich Merz, li ha respost amb duresa i mirant-la fit a fit. Merz, que va causar un terratrèmol fa unes setmanes quan va semblar que volia acostar-se al partit neonazi, no ha deixat cap espai al dubte ara i, invocant la tradició antifeixista del seu partit, ha aclarit que de cap manera els conservadors no s’acostarien a AfD ni comptarien amb els seus vots.

AfD ha estat el partit que ha guanyat més percentatge de vot respecte de les passades eleccions (+10,4), però amb prou feines han superat el 20% dels vots totals, com pretenien els seus líders, i no han pogut acostar-se als conservadors del bloc CDU-CSU, que també han millorat el resultat (+3,5).

Per a això ha estat decisiva la participació, que ha assolit el 83,5%, una xifra rècord, que no s’havia aconseguit mai d’ençà de la reunificació del país. I sobretot la participació jove. Segons les dades dels sondatges a peu d’urna, el 25% dels joves entre 18 anys i 24 han votat Die Linke, el partit de l’esquerra radical que ha fet bandera de la confrontació amb l’extrema dreta. I entre els joves que votaven per primera vegada la xifra encara s’ha enfilat més, fins al 27%; el 21% ha votat l’extrema dreta, el 13% els conservadors; i tan sols un 12% els socialdemòcrates.

Die Linke ha capitalitzat l’oposició a l’AfD, en una cursa espectacular que va començar fa poques setmanes, quan la CDU i AfD, per primera vegada en la història, van votar junts al parlament federal. Una intervenció vibrant contra el feixisme per part de la cap del grup parlamentari de Die Linke va catapultar el partit, que als sondatges voltava el 3% dels vots, fins al 7,9% que ha aconseguit ara. La dada és encara més significativa, perquè Die Linke ha deixat enrere l’escissió del seu partit, l’Aliança Sahra Wagenknecht.

L’Aliança, que no ha entrat al parlament, s’havia separat de Die Linke perquè havia assumit postulats xenòfobs i antiimigració, semblants als d’AfD.

[EN DIRECTE] Els resultats oficials a Alemanya confirmen la victòria dels conservadors

El dibuixant Javier Mariscal, conegut sobretot pel fet de ser el dissenyador del Cobi, la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona, ha recollit el Premi Trajectòria 2025 de l’Animac, la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya, en el marc de la gala de cloenda del certamen. “Significa amor i reconeixement”, ha dit el dissenyador. Ha destacat que l’animació és el futur, malgrat que hi ha gent que pensa que és un cinema per a nens.

El 2012, Mariscal es va fer un lloc als Oscars amb el film Chico y Rita, la cinta dirigida per Fernando Trueba, que va ser nominada a l’apartat de Millor Pel·lícula d’Animació. Mariscal ha cobert una àmplia gamma de mitjans, que van des de la pintura i l’escultura al disseny d’interiors i paisatgisme. D’ençà de 1970 viu i treballa a Barcelona. El 1979 va crear el logotip Bar-Cel-Ona, amb el qual es va donar a conèixer.

Javier Mariscal: “Seria en un psiquiàtric si no hagués dibuixat tota la vida”

En el marc de la gala de cloenda de l’Animac, també s’han lliurat els premis del públic Petit Animac a Beurk! de Loïc Espughe, el premi Futur Talent per Antonio Lomas amb Cuando Llegue la Inundación, mentre que Beautiful men de Nicolas Keppens, ha estat reconegut amb el premi del públic Curts. També s’ha reconegut la tasca de les animadores Wendy Tillby i Amanda Forbis amb el Premi Honorífic, i l’artista, director i animador Gianluigi Toccafondo ha estat distingit amb el Premi Animation Master.

El 24 de febrer de 1875 es va fer el primer trajecte en tren entre Palma i Inca. Fa 150 anys de l’arribada del tren a l’illa, un projecte que posava la primera pedra al que hauria pogut ser una xarxa real de transport públic en un territori limitat com Mallorca. El tren era sinònim de modernitat, d’efectivitat. Ho va canviar tot.

Avui, 150 anys més tard de la inauguració de l’única línia que ha funcionat de manera ininterrompuda i que va contribuir a una transformació econòmica, social i cultural sense precedents, la realitat de la mobilitat és ben diferent. El cotxe privat ha envaït les carreteres i, llevat d’algunes poblacions que estan ben connectades amb la capital, optar pel transport públic no és una alternativa massa viable.

Però anem a pams. La locomotora Mallorca, la primera de totes, va fer camí per tenir un mapa de Mallorca interconnectat per les vies. El 1877, el tren arribava a La Pobla; el 1879, a Manacor; el 1897, a Felanitx; el 1912, a Sóller; el 1916, a Llucmajor; el 1917, a Santanyí, i el 1921, a Artà. La xarxa ocupava més de 280 quilòmetres de carril. És quan hi va haver la millor connexió en tota l’illa.

El tren de Llevant: la història d’un fracàs polític col·lectiu

La situació econòmica de Ferrocarrils de Mallorca no va ser fàcil a partir dels anys 30 i, sobretot, després de la guerra. La incorporació al grup espanyol de ferrocarrils (FEVE) va assegurar que es mantingués la companyia, a canvi d’eliminar el servei d’aquelles línies, cosa que va impedir de créixer més urbanísticament, i pensant en el model econòmic al qual es volien destinar les Illes: el turisme. L’opció del cotxe –el 1950 naixia Seat públicament– també va influir de manera notòria. Fins el 1994 no es van traspassar les competències a Serveis Ferroviaris de Mallorca. Una dècada abans, la xarxa que havia tingut 280 quilòmetres en passà a tenir quaranta-tres. Ara com ara, té 86,4 quilòmetres.

La mobilitat, avui

Avui el tren connecta Palma amb Inca, la Pobla i Manacor, a més de les dues línies de metro que connecten amb la Universitat de les Illes Balears i Marratxí. També hi ha el tren de Sóller i el tramvia, que es mantenen amb un ús turístic. Inca i els pobles per on es passa (Santa Maria, Alaró, Consell, Binissalem i Lloseta) són els que tenen una connexió més bona, amb freqüències de pas de deu minuts de dilluns a divendres. Els caps de setmana s’augmenta la freqüència a un tren cada mitja hora. 

El tren de Sóller en el seu pas per un dels ponts que travessa.

Però més enllà d’Inca, la freqüència de pas no és tan agradable. “Perd tot el dia per anar a fer feina”, comenta en Lluís, que s’ha de desplaçar diàriament de Palma a Manacor. Anar en tren és una odissea de temps, però, ara com ara, i amb la gratuïtat del transport, s’ha convertit en una alternativa per a salvar l’economia i no gastar en benzina, que torna a anar disparada de preu.

Per exemple, conta que el tren passa cada quaranta minuts. Com que entra a la feina a les 8.00, no pot agafar el tren que surt a les 6.50 i arriba a les 7.55, sinó que ha d’agafar el de les 6.10, que arriba a les 7.15. En total, dues hores i vint minuts des que surt de casa i entra a la feina. Si anés en cotxe, trigaria vora 45 minuts. “És un escàndol, almanco hi hauria d’haver més freqüències, si és que no es pot reduir el temps de recorregut.”

“Si tingués cotxe, l’agafaria”

A n’Aina, que es desplaça de la Pobla a Palma en tren perquè no té permís de conducció, li molesta especialment que les freqüències del cap de setmana siguin d’una hora. “Si tingués cotxe, l’agafaria. M’he d’organitzar segons l’horari del tren i no del que m’agradaria fer”, diu, i hi afegeix: “Entre setmana la freqüència no és molt més bona: passa un tren cada quaranta minuts, però només vaig a Palma un dia.”

Estació de tren d’Inca (fotografia: Martí Gelabert).

A Inca, na Catalina, una usuària jubilada que no vol conduir més, entra a l’estació on acaba de passar el tren. Li és igual, agafarà el següent. El que més odia és viatjar en hora punta: “No pots seure. La gent no és educada i poca gent et cedeix el seient. I si has d’anar dreta, hi ha moments que és molt angoixant.” Per això, intenta d’evitar-ho, ella que pot: “El tren va molt bé, en mitja hora som a Palma. I ara que és gratuït, més encara.” 

Els pobles oblidats: més de pressa a peu que en autobús

A pobles com ara Artà, prou allunyats de la capital, aquests mals de cap encara són més grans. El tren, que hi va existir, és ara només un fracàs polític col·lectiu. La línia es va aturar el 1977 i avui, per anar fins a Palma, s’han d’agafar dos busos i fer un recorregut d’una hora i tres quarts. En cotxe, una hora. 

Protesta a favor del tren de Llevant.

Però les connexions amb Palma són les més fàcils, tot i la durada dels trajectes i la manca de freqüències que puguin posar fre a l’ús intensiu del cotxe. No és estrany que al territori hi hagi més d’un vehicle per habitant, comptant els menors de divuit anys. Un exemple molt clar: de Can Picafort a Muro s’hi va més de pressa a peu que en autobús. La proposta de ruta que fa el TIB t’obliga a agafar dos busos i trigar una hora i trenta-nou minuts en arribar. A peu, hi ets cinc minuts abans. I només deu minuts en total si hi vas en cotxe.

Promeses

Després de múltiples promeses d’un govern i d’un altre, la darrera va venir l’octubre del 2024. La presidenta Marga Prohens anunciava el tren fins a Llucmajor. Vint-i-set quilòmetres més de xarxa viària i un 76% més d’usuaris. En total, 690 milions d’euros per a connectar Palma amb Llucmajor, passant per l’Aeroport de Son Sant Joan (en 11 minuts), l’Hospital de Son Llàtzer i l’Arenal, a més de connectar noves barriades de Palma amb la xarxa ferroviària. S’espera que les obres acabin el 2032. 

L’esquerra ja s’hi va oposar, atès que durant el govern d’Armengol ja es va projectar el tramvia. També una partida de trenta milions per al tren de Llevant. El PSIB va criticar llavors que amb els 690 milions que costaria es podria finançar el tramvia, el tren fins a Alcúdia i el tren de Llevant. Més enllà d’intencions, no hi ha res de l’actual govern per a executar, només l’espera de conèixer un estudi informatiu. I entre més promeses, també s’ha deixat anar la intenció de poder fer un servei de tren nocturn, que seria un desig exprés de la presidenta. 

Un tren a Menorca? I a Eivissa?

A Menorca, el tren gairebé va ser una realitat en els anys de màxima esplendor. Era el 1910, es van donar els permisos per a implantar-lo i, fins i tot, es va presentar en societat dos anys més tard. Pretenia de connectar el port de Maó, Alaior, es Mercadal, Ferreries i Ciutadella. Però la fallida econòmica d’aquells anys va comportar la fallida del projecte. El 2017, el president del PI en aquell moment, Jaume Font, va proposar la creació del tren que unís les dues ciutats principals menorquines. Tot va quedar en paper banyat.

A Eivissa, a la primera meitat del segle passat, el que existia era el tren de la sal, a les Salines. Més enllà d’això, fa deu anys el president del Consell, Vicent Torres, va proposar un tramvia que unís port i aeroport. No va reeixir, com tampoc va reeixir el 1975, fa cinquanta anys, quan una empresa espanyola va projectar tres línies de monoraïl les vies del qual no anirien per terra. Una línia uniria Eivissa amb Sant Antoni, una altra amb l’aeroport i una darrera connectaria la badia de Sant Antoni. Però el projecte, com tants més, també va acabar morint.