Les organitzacions de la Cimera Social de l’Aigua demanen prudència al govern i als màxims responsables de la gestió de l’aigua de Catalunya, a més de revisar el pla de sequera, després de l’anunci de la reducció de les limitacions per sequera a deu àrees de Catalunya d’aquest matí.

Recorden que l’estat dels embassaments és un 29% per sota de la mitjana de fa deu anys, i alerten que l’escassetat d’aigua, com més va més crònica, no es pot gestionar amb mesures pensades per a episodis puntuals. També es mostren preocupades pel pla del govern per a afrontar la sequera i desvincular-se de la pluviometria. Denuncien que es planifiquen inversions en dessalinització i regeneració “a cop d’anunci” que preveuen un 50% més d’aigua de la necessària.

Manca de transparència

Les entitats ecologistes al·leguen que durant els anys de sequera no s’han publicat dades de consum i estalvi d’aigua del sector agrícola, ramader o industrial. “Ens falta la meitat del dibuix, és a dir, les dades de consum del sector agrícola, ramader i industrial, i sense aquestes dades, és impossible planificar amb rigor”, lamenten. A les portes d’una nova temporada turística, exigeixen saber el consum que representa aquesta activitat econòmica a escala catalana i municipal. També reclamen que es publiquin periòdicament les dades del transvasament del Ter a Barcelona per tal de fer seguiment dels Acords de la Taula del Ter.

Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Josep Lluís Armenter, director de l’Agència Catalana de l’Aigua; i Concha Zorrilla, directora General de Transició Hídrica, han promès a les entitats ecologistes que revisaran el pla especial de sequera i que posaran en marxa els consells de conca, que han de servir com a eina de participació en la gestió de l’aigua dins del marc del pla de gestió de conques internes. El govern també s’ha compromès a estudiar la derogació del transvasament del Siurana al Riudecanyes un cop implantada la regeneració de Reus, tal com els han demanat els ecologistes. D’aquesta manera, es podria retornar l’aigua del Siurana al Priorat.

El jutge instructor ha decretat presó provisional per corrupció i organització criminal per a quatre representants de l’empresa tecnològica xinesa Huawei per presumptes suborns a eurodiputats.

El magistrat ha pres aquesta decisió després dels escorcolls de dijous a la seu de l’empresa a Brussel·les durant la investigació d’un possible cas de corrupció. El Parlament Europeu va decidir l’endemà de prohibir l’entrada als seus edificis als representants de la companyia. Hi ha una cinquena persona que ha estat sortit en llibertat tot i que és investigada per emblanquiment de capitals. Ahir, hi va haver més escorcolls a les oficines de l’eurocambra a Brussel·les.

Informacions periodístiques assenyalen una quinzena d’eurodiputats i ex-eurodiputats en les investigacions per suborns. Segons la fiscalia belga, la corrupció s’hauria comès “de manera regular i molt discreta” del 2021 fins a l’actualitat, amb regals i suborns en canvi d’un tracte de favor en decisions de l’eurocambra. A més, la Comissió Europea ha donat instruccions de suspendre tots els contactes amb Huawei.

Els escorcolls i detencions de dijous formaven part d’una investigació dels serveis d’intel·ligència belgues, que analitzen les operacions de Huawei, especialment, com la Xina utilitza actors no estatals per avançar en els seus interessos a Europa. Segons la plataforma d’investigació Follow The Money, els investigadors sospiten que els grups de pressió de Huawei poden haver subornat els eurodiputats amb entrades de futbol, ​​regals i viatges de luxe a la Xina.

L’objectiu d’aquestes activitats de pressió seria contrarestar els intents dels Estats Units per excloure les companyies de telecomunicacions xineses de mercats sensibles, i també provar que els mercats europeus s’obrissin a aquestes empreses.

L’escàndol del Catargate

El desembre del 2022 va esclatar la trama de suborns de Catar i el Marroc, que esquitxà unes quantes personalitats del Parlament Europeu. En aquest cas, la policia va engegar una investigació per a esclarir les pressions que efectuaven Catar i el Marroc a eurodiputats i més càrrecs a fi de guanyar influència en la presa de decisions polítiques i econòmiques a la institució europea.

La vice-presidenta del Parlament Europeu, Eva Kailí, del Moviment Socialista Panhel·lènic (PASOK), fou detinguda per pertinença a una organització criminal, corrupció i emblanquiment de capitals en el marc de la investigació. També hi va haver tres persones més en presó preventiva per haver format part, presumptament, d’una organització criminal de corrupció i emblanquiment de capital que fa mesos que, en nom d’un país del Golf, provava d’influir en la presa de decisions econòmiques i polítiques de l’eurocambra. Són Francesco Giorgi, assessor de l’eurocambra i parella de Kailí; l’italià Pier Antonio Panzeri, diputat al Parlament Europeu del 2004 al 2019 amb el grup de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates i considerat el cap de la trama de corrupció; i Niccolò Figà-Talamanca, secretari general de l’ONG No Peace Without Justice.

Kailí fou destituïda l’endemà de l’escàndol per una àmplia majoria. En total, es van fer vint registres: dinou en oficines i habitatges i la seu del Parlament Europeu a Brussel·les.

El president rus, Vladímir Putin, ha acordat d’aturar durant trenta dies els atacs a les infrastructures energètiques d’Ucraïna durant una conversa telefònica amb el seu homòleg nord-americà, Donald Trump.

Tots dos coincideixen que “el camí cap a la pau començarà amb un alto-el-foc en matèria d’energia i infrastructura”. I han pactat d’impulsar negociacions tècniques sobre l’aplicació d’un alto-el-foc marítim a la mar Negra, un alto-el-foc total i, finalment, una pau permanent.

El Kremlin ha confirmat també que intercanviarà 175 presoners de guerra amb Ucraïna com a part de l’acord. Segons un comunicat del govern rus, l’intercanvi es durà a terme demà. Rússia també traslladarà “com a gest de bona voluntat” a 23 soldats ucraïnesos greument ferits hospitalitzats en instal·lacions mèdiques russes.

“Aquestes negociacions començaran immediatament al Llevant”, ha difós la Casa Blanca en un comunicat. De fet, tots dos dirigents han coincidit que el conflicte no hauria d’haver començat mai i que “hauria d’haver acabat fa molt de temps amb esforços de pau sincers i de bona fe”.

En la conversa també han tractat de la necessitat d’aturar la proliferació d’armes estratègiques i han coincidit en el fet que la millora de la relació entre tots dos tenia “avantatges enormes”. Això inclouria acords econòmics una vegada hagi acabat la guerra.

La Guàrdia Civil haurà de continuar desant als seus magatzems les restes d’explosius que es van recollir com a prova dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils. Fa més de quatre anys que es va acabar el judici, però la Guàrdia Civil encara té tota mena de proves que vol treure’s de sobre, com ara, ordinadors, tauletes, telèfons mòbils, targetes SIM, targetes i llapis de memòria, càmeres de fotografies, a més de documentació, elements per a fabricar explosius, vídeos i banderes d’Estat Islàmic i més objectes. Ha demanat permís més d’una volta per a desfer-se’n, però fins ara no se n’han sortit. Ara l’Audiència espanyola ha tornat a prohibir-li que destrueixi cap explosiu relacionat amb els atemptats.

El pare del nen assassinat el 17-A alliçona la portaveu de Vox: “Els catalans érem víctimes de tercera”

Ha estat determinant la demanda presentada al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) presentada per Javier Martínez Espínola, el pare del nen de tres anys mort en l’atemptat a la Rambla de Barcelona, que al·lega que l’estat espanyol va incomplir les seves obligacions d’investigar efectivament les circumstàncies de l’atac. A més, no hi havia cap de les parts personades al judici que hi estigués d’acord: tant la fiscalia com l’Ajuntament de Barcelona i els pares del nen mort havien demanat que continués tot desat als magatzems de la Guàrdia Civil. Jaume Alonso-Cuevillas, advocat d’aquestes víctimes, ha celebrat la decisió judicial.

Denegada la destrucció dels explosius !https://t.co/X6dSHa5tSG pic.twitter.com/Bkj2nXAoq8

— Jaume Alonso-Cuevillas i Sayrol (JACS) (@JACS_JaumeACS) March 18, 2025

Fins ara, de totes les proves del judici del 17-A només s’ha destruït un cotxe, model SEAT Ibiza.

Enric Hernández reconeix que no té proves que es contrastés la nota del 17-A

a càrrec de Muntsa Lamúa Cassou, presidenta d'AFOPA (Agrupació d'Aules de Formació Permanent per a la Gent Gran de Catalunya) - Lloc: Sala d'Actes Col·legi Presentació

Una mirada des de l´equitat i la no discriminació - Lloc: Sala Noble del C.C.Calisay

a càrrec de Montse Llavina Colomer. Activitat per a infants de 6 a 10 anys - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Els germans Roca obriran un restaurant de cuina tradicional catalana al castell de Sant Julià de Ramis (Gironès) a l’abril. El restaurant Fontané se situarà al cim de la muntanya de Sants Metges, al menjador principal de l’Hotel Esperit Roca, en el punt més alt del castell.

En el nou restaurant oferiran una experiència gastronòmica diferent de la del restaurant Esperit Roca, que ja se situa a la planta de baix del castell. Obrirà el 27 d’abril, coincidint amb santa Montserrat, atès que el local vol ser un tribut a la mare dels tres germans, Montserrat Fontané. 

Per aquest motiu, el restaurant incorporarà una mirada matriarcal i maternal a la cuina “clàssica, estricta, però no fonamentalista digna, potent, qualitativa, accessible i amb un punt de sofisticació i elegància”, han dit en un comunicat. 

Els germans Roca volen “fer valdre la cuina de sempre” i oferiran una versió elevada de la cuina tradicional de Can Roca. També optaran pel producte de proximitat. Alguns plats que s’han avançat són el carpaccio de peus de porc, el fricandó de vedella amb bolets i la crema catalana de poma. La direcció del restaurant la durà Carlos López. 

La productora cinematogràfica Isona Passola i l’historiador Jordi Casassas es disputaran la presidència de l’Ateneu Barcelonès a les eleccions que hi ha demà passat, dijous, 20 de març. La campanya electoral és aferrissada: Passola reivindica que la seva junta ha salvat la institució d’un perill mortal, perquè s’hi va trobar un dèficit de 668.000 euros que ha hagut de reduir, i Casassas, el seu antecessor, diu que no li agrada la manera de fer de la presidenta actual i se sent víctima de desqualificacions.

Ací podeu llegir les entrevistes que els ha fet VilaWeb, en què tots dos expliquen les propostes noves i les discrepàncies que tenen amb la candidatura rival:

Isona Passola: “Casassas diu que l’Ateneu no estava tan malament. No és veritat”

Jordi Casassas: “La junta de Passola ha desinformat”

Els equips

Passola manté a la llista bona part dels qui ja formen part de la junta, com ara l’escriptora i crítica Lluïsa Julià; l’antropòleg Ricard Faura; la conservadora Elisabeth Cirici; el censor jurat de comptes Daniel Faura; l’ex-directora de la Fundació Miró Rosa Maria Malet i el graduat en filosofia Jordi Jiménez. També incorporarà fitxatges com el periodista Marc Giró; la rectora de la Universitat Oberta de Catalunya, Àngels Fitó; la sinòloga Dolors Folch; i Pol Villaverde, un dels joves impulsors de la tertúlia Cafè Continental. 

Casassas, al seu torn, recupera Esther Escudero, que fou secretària de la junta presidida per Oriol Bohigas, i incorpora l’economista Oriol Amat, ex-rector de la Universitat Pompeu Fabra; el crític David Castillo; la periodista Mireia Rourera; la historiadora Mireia Freixa; i l’economista Ferran Piqué, ex-president de la FNEC.

Lloc: Sala Gran d'entitats del C.C. Calisay

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha reiterat l’obligació que dotze escoles catalanes facin un 25% de les classes en castellà. La Generalitat de Catalunya hi havia presentat recursos de cassació, però el TSJC els ha refusat tots amb l’argument que no havia argumentat prou bé per què hauria de rectificar.

La Generalitat argumentava que la legislació educativa aprovada arran de la primera sentència que imposava el 25% de castellà impossibilitava de fixar criteris numèrics de les llengües vehiculars. Així doncs, deia que el TSJC no podia eludir aquest marc legal, i afegia que la qüestió transcendia cada cas concret, perquè hi havia més escoles pendents que es resolguessin els seus recursos. Ara bé, el TSJC diu que no pot tenir en compte els recursos perquè no hi ha prou arguments perquè es tornin a estudiar els casos.

És una nova topada de la Generalitat amb el TSJC, que continua obsedit a aplicar un 25% de castellà a les escoles que ho demanin. Mentre el Tribunal Constitucional estudia la legislació catalana que es va aprovar quan la sentència ordenava de fer un 25% de les classes en castellà a totes les escoles, el TSJC continua avalant les demandes presentades per famílies concretes, que els permeten que a les classes dels seus fills un quart de l’educació sigui en castellà. Arran d’això, aquest curs va començar amb vint-i-quatre aules de Catalunya amb l’obligació de fer un 25% de les hores lectives en castellà, dues més que el curs passat.

L’ex-conseller Josep Gonzàlez-Cambray va dir que amb la legislació que havien aprovar el 2022 –que incloïa una reforma de la llei de política lingüística i un decret llei del govern– no hi hauria més centres que haguessin d’aplicar el 25% de castellà, i que tan sols afectaria els que havien rebut l’ordre judicial abans dels canvis legislatius. Tot i això, els jutges han continuat avalant peticions concretes de famílies que demanen més castellà per als seus fills, tot sovint assessorats per l’entitat espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe, i ara ha refusat els recursos de la Generalitat sobre dotze escoles.

El Partit Popular Europeu s’ha alineat amb la ultradreta per negar la compareixença de l’associació Víctimes DANA 29 d’octubre per a parlar de la catàstrofe davant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu. L’associació va tramitar la petició el 13 de març i avui ha rebut la negativa.

La intenció de l’associació era explicar al Parlament Europeu les greus deficiències en la gestió de la catàstrofe ocasionada per la gota freda. Volien denunciar que les autoritats valencianes havien menystingut els avisos meteorològics i no havien coordinat adequadament la resposta a l’emergència. Denunciaven que centenars de famílies havien quedat en una situació d’extrema vulnerabilitat.

Al mateix temps, les víctimes demanaven l’acceleració de la concessió de fons europeus per a atendre de manera immediata les necessitats dels afectats, molts dels quals necessiten ajut per a reconstruir les seues llars.

Tant la socialista Sandra Gómez com Vicent Marzà, de Compromís, han lamentat l’actitud de menysteniment de la dreta i l’extrema dreta de les víctimes de la gota freda.

La petició ha quedat desestimada perquè hi han votat en contra el Partit Popular Europeu, el grup Conservadors i Reformistes Europeus, Patriotes per Europa i més grups de l’extrema dreta, com els alemanys AFD.

El portaveu del PSIB al parlament, Iago Negueruela, ha confirmat la seva candidatura a encapçalar l’agrupació socialista de Palma. Tot just ahir, l’ex-batlle de Palma i actual senador espanyol, José Hila, va confirmar que no tenia intenció de presentar-se a la reelecció.

El PSIB va fent moviments pensant en les pròximes eleccions. Francina Armengol reeditarà càrrec a la secretaria general del partit, Amanda Fernández és la nova dirigent de l’agrupació a Mallorca i Negueruela aspira a ser-ho a Palma. De fet, fonts properes apunten que serà l’única candidatura i, per tant, serà proclamat secretari general de l’agrupació.

a càrrec de Carme Porcel - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Vox presidirà una de les comissions del Parlament de Catalunya. La diputada Mónica Lora ha estat triada avui com a presidenta de la comissió de Peticions del Parlament, la primera que presidirà la formació d’extrema dreta a la cambra catalana.

A inicis de la present legislatura, la junta de portaveus va decidir el repartiment de presidències de comissió, de les quals dues corresponien a Vox, la de la comissió de Peticions i la de Consolidació de Textos Normatius, que s’havien constituït, però no havien triat la presidència i als membres de la mesa.

Després de reunir-se en dues ocasions, en què no s’havia nomenat Lora com a presidenta, la diputada d’extrema dreta ha obtingut avui el suport de dos diputats del PPC, amb l’abstenció d’Aliança Catalana. La CUP ha emès un vot nul, mentre que el PSC, JxCat i ERC no han participat en la votació. Els Comuns no han assistit a la comissió.

Fonts de la formació d’extrema dreta han explicat que en les últimes setmanes havien traslladat a la Mesa del Parlament que presentarien un recurs contenciós administratiu en cas que la comissió no s’engegui.

L’ex-director d’El Periódico Enric Hernández s’ha escudat en el secret professional per no identificar qui va filtrar la famosa “the nota” de la CIA que advertia d’un suposat atemptat a la Rambla. En la comissió d’investigació del 17-A al congrés espanyol, ha dit que no tenia cap dubte de la veracitat del document, tot i el reguitzell de desmentiments, entre els quals, el del govern dels EUA. De totes maneres, Hernández ha admès que no tenia proves que s’hagués contrastat la informació –amb fonts d’àmbit estatal i internacionals– abans de ser publicada.

“Em consta que el periodista [Antonio Baquero] que va signar la informació va fer les gestions”, ha dit, en resposta al diputat Francesc Marc Álvaro. Tot seguit, ha matisat: “Parteixo de la base que el periodista ho va contrastar […] N’estic convençut, però no en tinc la prova fefaent.” El 17 d’agost de 2017, poc després de l’atac a la Rambla, el diari va publicar la primera referència a la nota: ‘La CIA va avisar fa dos mesos als Mossos del risc d’atemptat a Barcelona.‘

Preguntat per la diputada Pilar Calvo,  Hernández ha reconegut que la notícia va generar “certa polèmica”, però ha evitat de fer cap esmena a l’actuació d’El Periódico en plena alerta terrorista. La diputada li ha recordat que el document mencionava la Rambla –objectiu final arran de l’explosió d’Alcanar–, però no pas els objectius reals dels atacants, com ara la Sagrada Família o el Camp Nou.

“Si hi havia una relació directa de causa-efecte entre la nota, entre l’avís, i l’atemptat, és una cosa que el 17 d’agost era impossible de saber i el 31 també. Això es va saber amb posterioritat”, ha contestat. Prèviament, l’ex-director ha negat que la publicació fos un encàrrec de l’ex-vice-presidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría i ha assegurat que l’origen de la filtració –el maig del 2017– eren dues altes instàncies de la Generalitat.

“Si es va filtrar és perquè a les altes esferes de la Generalitat la coneixien i la van utilitzar informativament amb un biaix determinat: incriminar o responsabilitzar l’estat d’amagar informació”, ha relatat Hernández, que ha dit que el diari no va publicar res abans per no generar psicosi social. “Es va comunicar als Mossos a efectes de seguretat ciutadana i no pas de lluita antiterrorista”, ha afegit.

D’altra banda, ha tret importància als desmentiments immediats del president Carles Puigdemont, el conseller Joaquim Forn i el major Josep Lluís Trapero sobre el document i ho ha atribuït a una estratègia d’imatge. “Surten a desmentir la informació perquè consideren que danya la seva reputació”, ha declarat.

Hernández ha insistit que la primera informació sobre la nota va provenir de la Generalitat, però no ha volgut precisar tant sobre qui va facilitar el document. “Arriba per unes altres vies. Unes altres vies que no puc revelar, però vinculades a la lluita antiterrorista nacional i internacional”, ha continuat.

El 31 d’agost de 2017, el diari va obrir la portada amb el suposat document original, però de seguida es va saber que “the nota” era una manipulació. Segons Hernández, es va publicar “una reproducció del text perquè les fonts ens van demanar que no aparegués en la tipografia original”. Sobre les errades, ha dit que es van produir “en la transcripció del text”, abans de recordar que “l’endemà a les deu se’n va publicar [a la web] el text íntegre.”

El Periódico publica ara una segona nota on corregeix els greus errors ortogràfics de la primera 

Preguntat pel diputat Santi Rodríguez, l’ex-director ha explicat que el diari va sofrir crides al boicot, amenaces i “pressions de representants insignes del món independentista”. “Es va haver de prendre alguna mesura de seguretat, que afortunadament no van anar més lluny”, ha dit. No ha apuntat directament als responsables polítics del moment, però ha assegurat que tot plegat floria “sota la seva narrativa eufemística, que evidenciava certa dificultat per escoltar la veu del discrepant.”

“En el meu cas hi va haver amenaces de mort i va haver-hi alguna actuació judicial, però afortunadament és aigua passada”, ha conclòs.

Què se n’ha fet, d’Hernández?

Hernández va ser director d’El Periódico fins el maig del 2019, quan va ser destituït. El setembre del mateix any va ser nomenat director de serveis informatius de RTVE. Un càrrec que va ostentar fins que va ser acomiadat l’agost del 2021. El 2022, entre abril i juny, va ser assessor de l’àrea de presidència a la Diputació de Barcelona (amb Núria Marín). El juliol d’aquell mateix any, va entrar a Prisa Media com a president adjunt. Un càrrec que va deixar a final de febrer d’enguany.

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha assegurat que el traspàs de Rodalia continuava viu després de l’acord amb els sindicats ferroviaris que l’aigualeix. En la negociació perquè desconvoquessin la vaga, el govern espanyol els ha concedit que l’empresa nova, Rodalies de Catalunya, no tingui participació majoritària de la Generalitat i que continuï subordinada al Grup RENFE, cosa que vulnera substancialment l’acord amb del novembre del 2023 entre el PSOE i ERC. Paneque considera que és un canvi quirúrgic perquè els treballadors mantinguin el conveni i la mobilitat entre empreses. “Ni els treballadors s’han mostrat contraris al traspàs ni això el toca de mort. Al contrari: ens permet de fer un pas definitiu”, ha dit.

Així i tot, es va fent clara la diferència entre el relat del govern i el d’ERC. El president dels republicans, Oriol Junqueras, ha dit que acceptaven provisionalment la majoria espanyola en l’accionariat per no obrir un conflicte amb els treballadors, però ha posat un termini de dos anys perquè la nova empresa mixta passi a estar adscrita a la Generalitat. Conscient que els republicans són un soci decisiu del govern, Paneque els ha donat les gràcies repetidament per la col·laboració, però ha evitat de comprometre’s amb el termini. “Situem-nos en el present. Esquerra Republicana ha marcat aquest termini i no diem que no, però acabem de desplegar les eines del 2025, que no són menors, i comencem a caminar. Això ha costat molt”, ha dit. De moment, els estatuts de l’empresa recolliran “el percentatge diferencial en favor de RENFE” però no pas aquest termini de dos anys. “Els estatuts d’una empresa no poden veure futuribles”, ha dit. L’únic compromís del govern és que s’haurà constituït abans d’acabar l’any. 

La via morta del traspàs de Rodalia: del “traspàs integral” a la dependència de RENFE

A banda l’accionariat, hi ha més aspectes que són en entredit després de l’acord amb els sindicats. Per exemple, si els trams que es vagin traspassant a Rodalies de Catalunya s’exclouran del catàleg de la Xarxa Ferroviària d’Interès General de l’estat espanyol. El govern del president Salvador Illa va demanar a mitjan gener a Madrid que ja se n’exclogués el tram de la R1 entre la futura estació de Bifurcació Sagrera –no inclosa– i la de Maçanet-Massanes. D’entrada, doncs, aquest tram s’havia de segregar del catàleg i la titularitat de les infrastructures havia de passar d’ADIF a IFERCAT, l’operador de la Generalitat, però els treballadors hi estaven en contra perquè deien que això perjudicaria la interoperabilitat de la línia. Ara, l’acord diu que “la interoperabilitat d’aquesta línia estarà garantida donant continuïtat a la situació actual a través d’una encomana de gestió, o a través de l’instrument equivalent en la legislació catalana, entre la Generalitat i ADIF”.

Avui, Paneque ha negat que aquest punt de l’acord vulgui dir que les línies no s’acabaran segregant mai. La justificació que ha donat a l’acord és que els sindicats estaven preocupats perquè el traspàs es faci “sense que hi hagi cap desconnexió en l’àmbit de la seguretat ferroviària”, i que caldrà prendre mesures per a continuar complint els criteris estipulats per la Unió Europea. “Quan es faci el traspàs, hi haurà d’haver una oficina catalana de seguretat ferroviària que farà les funcions que fa ara l’oficina espanyola”, ha explicat.

En tot cas, Paneque ha reivindicat que per ara n’hi ha prou en les modificacions amb la governança: una nova empresa amb seu a Catalunya. Tot i que les decisions estratègiques s’hauran de prendre per majoria qualificada i això donarà dret de veto a Madrid, el govern considera que el sol fet de prendre les decisions del Principat estant és un canvi determinant. “No és una cosa menor. Ho és tan poc que entre el 2010 i el 2025 no havia passat mai”, ha dit la consellera. També ha insistit que hi ha àmbits d’actuació més enllà del traspàs, com la millora de les infrastructures –que ara com ara depèn de la inversió espanyola– o el Pla Endreça amb les mesures més urgents. Aviat, ha dit, n’anunciaran de noves.

Paneque compareixerà demà al parlament per a donar explicacions del caos ferroviari dels últims dies i dels avenços de les negociacions amb ADIF, RENFE i el ministeri de Transports espanyol.

El caos de Rodalia: un problema crònic d’inversió de més de tres decennis

El judici contra dos agents de la policia local de Benidorm (Marina Baixa) per haver humiliat i insultat una dona trans que s’havia de fer avui ha estat ajornat,  i s’haurà de fixar una nova data. La fiscalia demana dos anys i dos mesos de presó per un delicte d’odi. Els fets van tenir lloc l’1 de maig de 2020 quan, del cotxe patrulla estant, un dels dos policies va proferir insults i humiliacions a la dona, que era al carrer. L’altre policia va enregistrar l’escena en vídeo i ho va reenviar a un grup de WhatsApp amb més agents, i un d’ells ho va publicar a YouTube, on es va fer viral.

El relat dels fets que apareix a l’escrit d’acusació de la fiscalia es fonamenta justament en el vídeo, en el qual se sent com un dels policies diu: “De dia ets encara més lleig, ets horrible.” Aquells dies encara era vigent el confinament per la covid, però ja es podia sortir en algunes franges horàries. En aquest context, el policia diu a la dona: “Què feu ara que no podeu mamar i robar? Com vius? Si abans xuclaves poc, tan lleig com ets, ara què fas?” Al vídeo se sent com l’agent encara diu: “Et vaig dir l’altre dia que no podies estar-te per aquí i no et vaig denunciar”, i el seu company, que ho enregistra, replica: “No, no, cal denunciar-lo.” “Que te’n vagis, porc”, etziba el policia local abans d’aturar l’enregistrament.

La difusió del vídeo va tenir una gran repercussió a les xarxes socials i als mitjans de comunicació, i va portar a la detenció de l’agent que havia estat insultant, que va quedar en llibertat amb càrrecs després d’haver passat a disposició judicial. A més, tant ell com el seu company, que era qui enregistrava les imatges, van ser expedientats per l’Ajuntament de Benidorm i suspesos cautelarment de les seves funcions, però finalment es va tancar l’expedient amb la conclusió que no havien comès cap mala praxi. En canvi, segons que va anunciar el director de l’Observatori Valencià contra l’LGBT-fòbia, Toño Abad, la dona va marxar de Benidorm perquè va rebre amenaces i coaccions i havia temut per la seva seguretat.

La productora de cinema Isona Passola vol continuar quatre anys més com a presidenta de l’Ateneu Barcelonès. Va arribar al càrrec a començament del 2021, sense rival, a proposta del president d’aleshores, l’historiador Jordi Casassas, però durant el mandat ha anat creixent la mala maror. Passola diu que va heretar una institució al caire de l’abisme i reivindica que el seu equip ha aconseguit de revertir la situació i ha obert la casa. Les eleccions seran aquest dijous, 20 de març.

Passola manté a la llista bona part dels qui ja formen part de la junta, entre els quals, l’escriptora i crítica Lluïsa Julià; l’antropòleg Ricard Faura; la conservadora Elisabeth Cirici; el censor jurat de comptes Daniel Faura; l’ex-directora de la Fundació Miró Rosa Maria Malet i el graduat en filosofia Jordi Jiménez. També incorporarà fitxatges com el periodista Marc Giró; la rectora de la Universitat Oberta de Catalunya, Àngels Fitó; la sinòloga Dolors Folch; i Pol Villaverde, un dels joves impulsors de la tertúlia “Cafè continental”.

—Com explicaríeu la importància de l’Ateneu Barcelonès per a la ciutat, més enllà dels socis?
—És clau. El Barça és dels socis, però si l’equip no guanya la Lliga i la Champions, tothom es queda amb un pam de nas. L’Ateneu és dels socis, però, com a entitat històrica, amb una tradició de debat intel·lectual riquíssim, ha de tenir una projecció ciutadana. No ha de ser l’Ateneu tancat que voldrien alguns socis, en decadència i on se sent el rajolinet de l’aigua. L’Ateneu és molt més que un club privat. Ha de ser un far, un lloc de referència.

—Què vol dir que hi ha socis que voldrien un Ateneu tancat?
—Són molt pocs. És ell. Diuen que hem comercialitzat l’Ateneu. És una barrabassada. Tots els ateneus federats del país tenen un bar i un restaurant. Si no, econòmicament no són sostenibles. D’això en diuen comercialitzar? Cada migdia, aquí, hi ha vida! Un ateneu ha de ser un lloc viu on et vingui de gust anar. A més, ara el restaurant de baix queda lliure i això servirà per a treure pressió del jardí. Venim d’on venim.

—D’on veniu?
—Quan la junta anterior ens va fer el traspàs, el vice-president aleshores, Carles Llorens, ens va dir que el segon pressupost més difícil del segle XXI havia estat el del 2020, però que el més difícil seria el del 2021, i va exposar que eren conscients que es deixava una situació molt complicada a la nova junta. Ara el senyor Casassas diu que l’Ateneu no estava tan malament. No és veritat: em va venir a buscar ell i em va dir: “L’Ateneu podria estar en fallida, es troba en un moment dificilíssim.”

—La seva candidatura ho atribueix a la covid, i critica que vós, això, no ho dieu mai.
—No és veritat. La covid va fer molt de mal, evidentment, i ens va fer perdre socis que ara anem recuperant, però això venia de molt més lluny. Vam heretar un dèficit acumulat de 668.515 euros. Després, quan l’electricitat va pujar tant per la guerra d’Ucraïna, encara es va disparar. Deien: “No, això t’ho arreglarà la Caixa.” El tresorer i jo vam anar a veure el senyor Fainé, i ens va dir: “S’ha acabat de donar diners a l’Ateneu si continua perdent. Si em demostres que no perdeu en l’exercici corrent, pagaré un terç del dèficit.” I vam haver de demostrar que no perdíem diners. Què va comportar, això? Baixar compres, neteja… Ens vam haver d’estrènyer molt el cinturó, i per sort ja ens hem recuperat.

—Això no ve d’un acord entre el senyor Fainé i l’ex-president Francesc Cabana, en què es va acordar que la Caixa contribuiria a eixugar el deute perquè l’Ateneu n’era soci fundador?
—Sí, però això ja s’havia acabat. El senyor Cabana va negociar que la Caixa pagaria 150.000 euros cada any durant deu anys. Quan vam entrar-hi nosaltres, només quedava un any. La junta anterior comptava aquests 150.000 euros anuals com a beneficis. Nosaltres, no, perquè faríem un servei ben galdós a allò que ens va demanar el senyor Fainé: que l’Ateneu fos sostenible. L’esforç dels treballadors i d’aquesta junta ha estat brutal. És una victòria d’aquesta junta. Dir que això és comercialitzar l’Ateneu és mala fe.

—Més enllà d’aquestes diferències respecte de la gestió, quina és la discrepància profunda amb l’altra candidatura?
—És que no els entenem. De què discrepen? Hi ha hagut tres assemblees de socis, que han votat en un 99% favorables a la nostra gestió. Això feia molt de temps que no passava. No entenc per què es torna a presentar, després d’haver estat president set anys. Va tenir temps de sobra. Ara hi ha una junta amb professionals potents, que ha fet una política culturalment oberta, amb perspectiva internacional i des d’una òptica catalana i per als Països Catalans. S’ha obert l’Ateneu. Hem parlat moltíssim amb els treballadors, amb les seccions i amb les tertúlies. No s’havia fet. La síndica del soci ha recollit mil idees, bones i dolentes. S’ha pogut vehicular tot un malestar. Hi ha quatre-cents socis joves que no són socis passius! Hem tingut una gran disposició a parlar amb tothom. No entenc com és que s’han esperat a final de mandat per fer retrets.

—Per què hi ha hagut moments que ha estat tan complicada la relació amb els treballadors?
—No és veritat, però tant se val: quan un equip entra en una institució té dret de fer el seu equip. I és normal. Passa que la gent que ve de les facultats o de la Generalitat creuen que tota la vida tenen el lloc assegurat. No hi ha hagut mala relació amb els treballadors. Quan vam entrar, hi havia més d’un 10% de baixes laborals. Ara no n’hi ha gairebé cap. En lloc de despatxos aïllats i petits, els hem pujat al pis de dalt, horitzontal com una redacció de diari. Hi ha un bon ambient. Ara, hi ha mobilitat, és clar. Només hem tret un gerent, que van col·locar ells dos mesos abans de plegar.

—Però n’hi ha hagut quatre, en total, en aquest mandat.
—Dos se n’han anat perquè allò que proposàvem no els interessava, però han trobat feina de seguida. Nosaltres tenim un projecte i hem triat un gerent que el pogués fer possible. Això, per mi, que vinc de l’empresa privada, és la cosa més normal. Quan faig una pel·lícula, trio el millor equip perquè vagi a Hollywood, i va a Hollywood! El problema és quan no vols anar a Hollywood. Ho hem fet tot amb amplis consensos. Si entres en un lloc i veus que hi ha coses que no funcionen, hi fas canvis.

—Hi ha hagut socis que han expressat un cert disgust amb els acomiadaments d’Àlex Cosials i Diana Cot.
—És clar. Sempre que fas coses, passa. Si no vols tenir crítiques, no facis res. L’Àlex Cosials és una persona excel·lent, però el seu càrrec l’ha agafat un altre treballador que ja era a la biblioteca. Vam fer una enquesta i ara hi ha el 87% de satisfacció amb la biblioteca. Es va fer l’equip idoni per a aconseguir la resurrecció de l’Ateneu. Són coses normals a les empreses. Una de les gerents de l’època Casassas també se’n va anar a l’Institut d’Estudis Catalans.

—Quines propostes noves hi ha al vostre programa?
—Tothom diu que és el més catalanista. A mi, això, em sembla una bestiesa. La patent de catalanisme no me la dóna ningú. He fet cinema en català que ha anat a Hollywood, he ajudat a aixecar l’Acadèmia del Cinema Català, que estava subjugat a l’espanyol. No he parat de fer coses a favor de la llengua i de la cultura. A mi les patents de catalanitat em fan molta angúnia. Nosaltres no parlem de catalanisme, el fem. Per això tenim de gerent l’Oriol Bota, que abans ho era de Sant Joan de Déu i que té molta experiència en treball social. Quins són els dos reptes principals que té la nostra cultura? La llengua i la immigració. El nostre projecte estrella és dedicar els pròxims anys a fer vincles amb els nous catalans.

—I què pot fer l’Ateneu respecte d’aquesta immigració?
—Catalunya té la societat civil més important d’Europa. Hi ha dos milions de persones afiliades a institucions. La responsabilitat d’aquesta societat civil que ha creat un estat a part de l’estat és crear vincles amb la immigració. Quan hi ha castellers o equips de futbol, la gent es barreja. Volem barrejar per mitjà de la cultura. En diem “El club del català”. Només d’obrir la inscripció, ja hi ha cent cinquanta persones: sense-sostres de Santa Anna, expats, refugiats ucraïnesos… Fem parelles lingüístiques amb els socis, estem creant un programa de mentories per a vincular-los amb les seccions i les tertúlies. Baixarem l’Ateneu a la plaça. Hem fet un programa amb l’ajuntament per a fer un festival de primavera amb les cultures que hi ha a la plaça, sempre amb una òptica catalana.

—Com casa el fet que hagi de funcionar com una empresa amb l’obertura al públic? Hi ha d’haver canvis tarifaris, per exemple?
—La junta anterior demanava una derrama als socis per a eixugar el deute, i enguany nosaltres congelem les quotes per als joves o per als qui són al club del català. Es tracta de facilitar la integració d’una manera oberta i recíproca. Els ateneus sempre han contribuït a l’ascensor social mitjançant la cultura, i l’associació d’ateneus està pendent de com el fem per reproduir-lo a tot arreu. Si no guanyem les eleccions, no es farà. També hem refet i reforçat tota la planta noble i continuarem reorganitzant l’edifici. El PEN Club i l’Associació d’Escriptors se’n van al Palau de les Bones Lletres i ens deixen un pis lliure. El recuperarem per als socis, que ara necessiten més espais petits i sales per a fer videoconferències.

—L’altra candidatura diu que aquestes obres ja eren previstes.
—Sí. Però qui ha trobat els diners? Una cosa és dir “faré això”, però qui ha trobat els diners i qui ho ha executat a temps?

—No és veritat que la junta anterior us va dir quines eren les següents obres necessàries?
—Em fa molta gràcia: em van dir tot el que havia de fer. No només això. Tot. Van tenir set anys per fer-ho! I tant, sí. M’agafaven per l’esquena i em deien: “Has de fer això i allò, i has de tenir aquesta junta.” Jo vaig dir: “No. Això ho farem amb una junta professional, competent i a la nostra manera.”

—Com és que vau reduir la despesa en biblioteca?
—Ho vam reduir tot per eixugar el dèficit, però no és veritat que ha baixat la inversió en la biblioteca. Vaig trucar jo mateixa a les editorials demanant que, mentre no superéssim el deute, ens enviessin els llibres de franc. Vam deixar de comprar llibres, però no de tenir-ne. A més, ara, gràcies a un programa de la Comissió Europea, estem posant al dia tots els arxius.