El dia que se’n va anunciar el nomenament, el vice-president segon per a la Reconstrucció Econòmica i Social, el tinent general en la reserva Francisco José Gan Pampols, va dir que ell no se sotmetria a les indicacions dels polítics. Als plens de les Corts es veu incòmode prou sovint i en els intercanvis dialèctics opta per refugiar-se en el seu inseparable quadern Moleskine per escriure o repassar notes. Tampoc no es va immutar gaire quan, en la darrera sessió de control, el síndic de Vox, José María Llanos, el va acusar de ser un infiltrat de Pedro Sánchez, un cavall de Troia del govern espanyol. No li ho va dir a ell directament, sinó que va preguntar al president de la Generalitat, Carlos Mazón, si no havia clavat l’enemic a casa nomenant-lo. Tot perquè, arran del retard a l’hora de demanar ajudes de la Unió Europea, Pampols es va mostrar comprensiu amb l’executiu espanyol i va dir que era normal que s’exhaurissen els terminis per a presentar un informe més ajustat de les necessitats.

L’ase dels cops

El partit de la ultradreta ha convertit el vice-president segon en l’enemic, que ha esdevingut l’ase dels cops contra el Consell. Llanos ha expressat fa unes quantes hores la incomoditat que sent per la presència del tinent general, és una nosa. I el Consell es troba entre l’espasa i la paret perquè necessita els vots de Vox per a aprovar el pressupost del 2025, que ja té calendari de tramitació fixat a les Corts. I, tanmateix, ni que siga per estètica, no pot permetre el maltractament i l’escarn públic a què el partit d’Abascal sotmet el fitxatge estrella de Carlos Mazón. Malgrat que el partit ultra va trencar el govern el mes de juliol, el PP i Mazón en són absolutament dependents, encara, de Vox. De fet, a les Corts, Llanos ataca Gan Pampols i Sánchez i preserva la figura de Mazón. I en les respostes parlamentàries, Mazón manté una exquisidesa en el tracte al portaveu de Vox que no exhibeix amb ningú més.

A Vox tampoc no li ha agradat gens que Gan Pampols haja fet bona lliga amb el comissionat del govern espanyol per a la reconstrucció, el socialista José Maria Ángel. Gan i Ángel tenen coses en comú, com ara haver compartit cursos de formació o haver anat a córrer plegats. Dilluns es van reunir per primera vegada i van transmetre bona sintonia. Fins i tot, van comparèixer plegats i van declarar que treballarien per un objectiu comú al marge de la brega política.

Un clevill de l’estratègia de confrontació

El PP, especialment els membres del Consell, també estan molests amb aquest capteniment del militar retirat perquè això de “restar al marge de la brega política” trenca la seua estratègia de confrontació absoluta amb el govern espanyol. N’hi ha prou de veure les darreres intervencions del president Mazón i de la vice-presidenta primera, Susana Camarero, per a comprovar que el Consell ha construït un argumentari contra l’executiu espanyol i les entitats que en depenen, com ara la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, l’Agència Estatal de Meteorologia i la delegada Pilar Bernabé.

L’objectiu de Carlos Mazón és exculpar-se de la negligència de què l’acusen les víctimes i l’oposició. Es tracta de fer mans i mànegues perquè la gent s’oblide de l’absència clamorosa del president la vesprada del 29 d’octubre i de les explicacions inversemblants sobre un dinar de feina i de partit, i uns embussos de trànsit que va atribuir a la pluja, tot i que ni a València ni a l’Eliana no va caure ni una gota.

Llanos, irritat

L’últim episodi que fa trontollar el joc de confiances i equilibris entre les dretes, també l’ha protagonitzat el vice-president segon i ha fet pujar els decibels de les crítiques de José María Llanos a la vegada que posava sordina a les crítiques de la portaveu Camarero.

Arran de l’anunci del govern espanyol de regularitzar –amb un seguit de condicions– la situació de 25.000 immigrants afectats per la gota freda, Gan Pampols va dir que estava encantat amb aquesta mesura i, sense tenir en compte que molts ja treballaven ací i que ja tenien una vida al País Valencià, va dir: “Fantàstic, si aquestes persones estan en condicions de prestar alguns dels múltiples treballs que són necessaris en la zona, són més que benvinguts.” Després va afegir que caldria formar-los i que qualsevol qui treballa en un país com Espanya té els drets propis d’un treballador en el moment que és reconegut.

El portaveu de Vox a les Corts, José María Llanos, va fer una piulada incendiària. Amb un vocabulari molt allunyat de la cortesia parlamentària, qualificava Gan Pampols d’infiltrat de Pedro Sánchez i es preguntava si no confiava en els espanyols per a reconstruir el país. A continuació, insistia en la negativa a aprovar el pressupost després d’aquesta decisió del govern espanyol i de les paraules del vice-president. La presidenta de les Corts, Llanos Massó, va reblar la idea. En realitat, no feia res més que rearmar-se d’arguments per a complir les instruccions i les declaracions reiterades del cap de la ultradreta espanyola, Santiago Abascal, sobre la negativa d’aprovar els comptes dels territoris on van eixir del govern el mes de juliol.

Susana Camarero, l’ariet més fidel i esmolat de Carlos Mazón contra la premsa i l’oposició

Els equilibris impossibles de Camarero

Un dimarts més, la vice-presidenta primera, Susana Camarero, que no ha demostrat en cap moment tenir en gaire estima Gan Pampols, va haver de nedar ahir entre dues aigües per no enutjar ni Vox ni el seu company de Consell. Va resultar curiós veure com esmerçava més esforç a lloar el capteniment del partit de la ultradreta que no a defensar Gan Pampols de les invectives de Vox.

Quan li van demanar si el Consell estava còmode amb el vice-president segon, ella va respondre que sí, que Gan Pampols té tot el suport del Consell. Ho va repetir tantes vegades com li ho van preguntar, però sempre de manera molt tèbia, amb la mateixa credibilitat que el president d’un equip de futbol confirma l’entrenador poques hores abans de destituir-lo.

Camarero, que en la conferència de premsa d’ahir va limitar les preguntes dels periodistes a dues per mitjà, feia un sandvitx entre el suport a Gan Pampols i les lloances a Vox, de què va arribar a dir que era un partit d’estat i que, en la primera fase de la legislatura, havien treballat molt de gust i havien aprovat lleis molt importants conjuntament. Aquesta idea era la que repetia una volta i una altra.

Fins i tot va voler fer una interpretació diferent de les paraules de Gan Pampols, dient que no havia dit allò que va dir: “Jo he parlat amb ell i quan va dir això ignorava la decisió del govern d’Espanya i va posar damunt la taula la necessitat de determinada mà d’obra per a determinats sectors que són deficitaris…” En realitat, Gan Pampols va fer eixes declaracions quan li demanaren sobre la mesura del govern espanyol; per tant, sí que la coneixia.

Quant a les relacions amb Vox, Camarero insistí ahir que treballen amb Vox perquè els aproven el pressupost. I que ho continuaran fent: “Vox ha estat el nostre soci i va aprovar el pressupost del 2024, hem aprovat lleis importants i continuarem treballant.” Recordà també la situació d’emergència en què es troba el País Valencià i, finalment, va dir allò que Vox és un partit d’estat per mirar de tapar el clevill obert pel seu company de gabinet.

El report anual de Transparència Internacional adverteix dels efectes negatius de la “demolició brutal” de l’Agència Antifrau del País Valencià i del tancament de l’oficina anticorrupció de les Illes. L’estat espanyol cau per quart any consecutiu en l’índex de percepció de la corrupció i se situa en la posició 56, per sota de països com Ruanda o l’Aràbia Saudita.

L’informe també destaca les deficiències en la justícia espanyola i la “brutal opacitat” en l’àmbit de la defensa. A més, assenyala que hi ha sectors amb riscs importants com el financer. Finalment, el document recomana de reformar la fiscalia i les mesures contra la corrupció i destinar més recursos als jutges.

L’estudi qualifica tots els països amb puntuacions entre 0 i 100 i, enguany, la mitjana mundial se situa en 43 punts. Més de dos terços dels països del món obtenen una puntuació inferior a 50, segons que ha explicat Transparència Internacional.

En aquest context, l’estat espanyol, amb 56 punts, és categoritzada entre les 47 “democràcies defectuoses”, a 15 punts de distància de les 21 “democràcies plenes”. La llista l’encapçala Dinamarca, amb 90 punts, seguida de Finlàndia i Singapur.

Metrovalència recuperarà dimarts vinent, 18 de febrer, la freqüència habitual dels trens, que havia estat reduïda arran dels danys causats per la gota freda a estacions, vies i altres infrastructures de la xarxa. L’horari normal es reprendrà quan els combois de les línies 1, procedents de Bétera i Seminari, els de la 2, des de Llíria i Paterna, i els de la 7, de Marítim, arribin a l’estació de València Sud, una de les més afectades per les inundacions.

Els trens de les línies que passen per València Sud des de Castelló, en el cas de la 1, i des de Torrent Avinguda, en el de la 2 i la 7, encara no hi podran arribar perquè continuen les tasques de recuperació de les vies i infrastructures. Aquests trajectes es mantindran en autobús fins a València, tot i que, a partir de dimarts, entrarà en servei el nou intercanviador autobús-metro de València Sud.

Així ho ha explicat el conseller de Medi Ambient, Infrastructures i Territori, Vicente Martínez Mus, durant una visita a l’estació de València Sud. Ha assenyalat que preveuen que “abans de l’estiu” la xarxa de Metrovalència torni a ser operativa al complet, un cop resolts els danys de la gota freda. Martínez Mus ha dit que és el primer pas de la fase definitiva de la recuperació de la xarxa de metro i tramvia. “Amb això, recuperem el cent per cent de la freqüència habitual, que encara no estava restablerta”, ha afegit, tot indicant que, a partir de dimarts, es recuperaran les freqüències de 15 minuts.

Amb l’arribada de les línies 1, 2 i 7 a València Sud, els recorreguts de la 1 i la 2 s’ampliaran en cinc estacions, ja que fins ara només arribaven a plaça d’Espanya, i el de la 7 en una, perquè fins ara acabava a Sant Isidre.

Martínez Mus ha assegurat que això permetrà també millorar i racionalitzar el servei d’autobusos llançadora des de Picanya, Paiporta, Torrent i la Ribera. Els autobusos de Picanya i Paiporta arribaran a l’aparcament de l’estació, mentre que els de Torrent es dirigiran a l’estació de Safranar i els de Picassent i la Ribera, a l’antiga estació de Jesús. “Això ha de millorar substancialment tot el servei de llançadores” per als municipis que encara no tindran metro, ha remarcat el conseller, que ha subratllat que aquest pas s’emmarca en les obres de recuperació, amb una inversió de més de 100 milions d’euros.

Pressió per a tenir la xarxa a punt per a Falles

Martínez Mus ha agraït l’esforç dels treballadors de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i de les empreses implicades en les obres de recuperació. Ha dit que l’objectiu és que la xarxa estigui totalment restablerta abans de l’estiu, però que voldria que fos abans. També ha remarcat que cal reconstruir vies, catenàries i estacions, unes obres que depenen de l’arribada de materials de diverses tipologies.

Pel que fa a la capacitat del servei durant les Falles, Mus ha assegurat que “des de València Sud cap a la resta de la xarxa hi haurà el mateix dispositiu de cada any”. “Posarem tots els recursos necessaris perquè els usuaris dels municipis on encara no hi ha servei de metro tinguin el mínim perjudici possible”, ha conclòs.

El conseller ha detallat que també es treballa per a recuperar les instal·lacions de València Sud, on hi havia el centre de comandament, devastat per la gota freda. Mentrestant, aquest servei s’ha traslladat a Machado fins que se’n pugui habilitar un de nou.

Els treballs de renovació d’aquesta estació tenen un pressupost de prop de 20 milions d’euros i afecten vuit vies de circulació en servei i vint de caràcter auxiliar. En total, es renovaran 10.000 metres de via. A més, s’han destinat 11 milions d’euros a la reposició i reparació de les instal·lacions de seguretat ferroviària i protecció automàtica de trens en el tram Sant Isidre-Torrent.

Amb la recuperació del servei a València Sud, Metrovalència tindrà 127 estacions i parades operatives, en espera d’incorporar les 20 del tram Paiporta-Castelló. Fins ara, FGV ha adjudicat 38 contractes d’emergència per un total de 113 milions d’euros per reconstruir les infrastructures danyades per la gota freda.

L’alto-el-foc a Gaza penja d’un fil. El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha amenaçat de reprendre-hi la guerra si Hamàs no alliberava tots els ostatges abans de dissabte, 15 de febrer, tal com s’havia acordat. D’aquesta manera, segueix el camí del president dels Estats Units, Donald Trump, que aquest matí avisava que hi “desfermaria l’infern”.

“Si Hamàs no retorna els segrestats abans del dissabte al migdia, l’alto-el-foc acabarà i les forces de defensa d’Israel tornaran als combats intensos fins que Hamàs prengui una decisió final”, ha dit Netanyahu.

“Atès l’anunci d’Hamàs de trencar l’acord i no alliberar els ostatges, ahir a la nit vaig ordenar a l’exèrcit que acumulés efectius a l’interior i al voltant de Gaza”, ha dit. “L’operació s’efectua a hores d’ara i es completarà en un futur molt proper”, ha alertat.

Ahir, Hamàs va anunciar que suspenia “fins a nou avís” l’alliberament d’ostatges i va acusar Israel de dificultar el retorn dels desplaçats al nord de Gaza, atacar la població civil i obstaculitzar l’entrada d’ajuda humanitària. D’altra banda, el grup palestí va reiterar el seu compromís amb l’acord vigent d’ençà del 19 de gener, però va avisar que no faria més gests si Israel no compleix la seva part.

Com a resposta, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha instat Israel a anul·lar l’acord d’alto-el-foc si això no es compleix. “Si tots els ostatges no són retornats abans de dissabte a les dotze en punt, jo diria que serà el moment adequat perquè es desfermi l’infern”, ha declarat al Despatx Oval de la Casa Blanca. “Haurien de ser retornats a les dotze de dissabte, tots alhora, no pas a poc a poc, no dos aquí, un allà… Tots”, ha insistit.

Els Estats Units i el Regne Unit han refusat de signar la declaració de la cimera sobre la intel·ligència artificial (IA) de París, que defensa que aquesta tecnologia es desenvolupi de manera “inclusiva” i “ètica”.

Seixanta-un països, entre els quals, tots els membres de la Unió Europea, la Xina i l’Índia, han signat aquesta declaració conjunta per a reclamar que la IA sigui “inclusiva, transparent, ètica, segura i fiable”, i també “sostenible per a les persones i el planeta”. A més, el text reconeix la necessitat de reduir les desigualtats i donar suport als països en desenvolupament per a desenvolupar les seves capacitats d’intel·ligència artificial.

El vice-president dels Estats Units, J.D. Vance, ha assistit a la cimera, però la primera potència mundial no ha volgut signar la declaració. En la seva intervenció, Vance ha defensat el lideratge mundial dels Estats Units en el sector i la desregulació. A més, ha acusat la UE d’imposar limitacions excessives quant als continguts i la protecció de dades. Per exemple, ha criticat la recent regulació dels serveis digitals per a combatre la desinformació.

En canvi, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha defensat que la tecnologia havia de ser segura i havia de promoure valors i beneficiar la humanitat. “Volem una IA on tothom col·labori i tothom se’n beneficiï. Aquest és el nostre camí, el nostre camí europeu”, ha subratllat.

Gran inversió

En la cursa global per a desenvolupar-la, la UE destinarà més fons públics al sector. La dirigent comunitària ha anunciat una inversió de 50.000 milions d’euros per a la Iniciativa Europea per als Campions d’IA i un fons específic de 20.000 per construir quatre gigafàbriques d’IA a Europa. En total, espera que es destinin uns 200.000 milions d’euros d’inversió publicoprivada.

A l’altra banda de l’atlàntic, el president dels Estats Units, Donald Trump, va anunciar al gener una aliança entre tres gegants tecnològics– OpenAI, Oracle i Softbank –, que invertiran almenys 500.000 milions de dòlars (més de 480.000 milions d’euros) en el desenvolupament de nous projectes d’intel·ligència artificial als Estats Units.

a càrrec de Victòria Medina Fernando, arqueòloga - Lloc: Sala d'Actes Col·legi Presentació

El govern d’Andorra proposa que el referèndum sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea inclogui la possibilitat que el text entri en vigor de manera provisional. Ho ha explicat el secretari d’estat d’Afers Europeus, Landry Riba, que ha especificat que aquesta opció només s’aplicaria si Brussel·les decidís que el pacte havia de ser aprovat pels vint-i-set estats membres.

Riba també ha explicat que, per a fer possible aquesta aplicació provisional, caldria canviar un article de la llei de tractats internacionals. Ara bé, abans cal esperar que la UE s’hi pronunciï. Segons el govern andorrà, aquest pronunciament arribarà a l’abril, com a molt d’hora.

L’ex-conseller delegat de la Banca Privada d’Andorra (BPA), Joan Pau Miquel, ha denunciat les coaccions i amenaces que va rebre de l’anomenada policia patriòtica durant la seva intervenció en la comissió d’investigació del congrés espanyol sobre l’operació Catalunya.

L’agent 111.129 de l’operació Catalunya, premiat pel govern de Sánchez amb una destinació daurada a l’Haia

Ha explicat que la trama va violentar els drets fonamentals dels treballadors i accionistes i va enfonsar BPA i la vida de set-cents treballadors “per motius polítics espuris”. A més, ha recordat que havia hagut de passar dos anys en presó preventiva, un fet que ha definit com a extremadament dur. “Som víctimes d’un atac que es va gestar prop d’aquesta cambra i en mans de policies que ho farien tot per Espanya dirigits per polítics sense escrúpols ni moral”.

Durant la primera intervenció de la seva compareixença, ha assenyalat directament l’ex-ministre d’Interior Jorge Fernández Díaz, i ha advertit que la lawfare que va posar en marxa contra BPA demà podia anar contra qualsevol, perquè les amenaces, les extorsions i l’engany van propiciar una intervenció bancària injusta. “Hem estat víctimes per no cedir al xantatge i les extorsions de l’estat amb finalitats polítiques contra el nacionalisme català”, ha dit. “No van importar ni les persones ni el fet que els bancs complissin escrupolosament amb la legalitat en cada moment”, ha conclòs.

Un ex-comissari espanyol esbomba la connexió del PP amb mitjans de Madrid per a enfonsar dirigents independentistes

Pregària mariana i cant de l'Ave - Lloc: Gruta de Lurdes

a càrrec de Carme Porcel - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Acció Cultural del País Valencià, Famílies pel Valencià i un grup de famílies del barri de Russafa de València han anunciat la presentació d’un recurs al Tribunal Superior de Justícia valencià contra l’ordre de la Conselleria d’Educació que convoca el procediment de consulta als representants legals dels alumnes per a triar la llengua base, aplicable a partir del curs acadèmic 2025-2026. Aquesta consulta s’empara en la disposició transitòria segona de la llei 1/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, coneguda com a “llei Rovira”.

En aquest recurs, sol·liciten la suspensió de la consulta com a mesura cautelar. Aquesta petició es fonamenta en el fet que la llei de segregació lingüística està recorreguda davant el Tribunal Constitucional espanyol. Consideren que cal evitar que es prenguen decisions irreversibles basades en una norma que no té garantida la constitucionalitat.

Tot allò que han de saber les famílies sobre la consulta per la llengua a les aules

Segons que han explicat les entitats que presenten aquest recurs, pretenen evitar la realització d’una consulta que vulnera els drets lingüístics dels catalanoparlants. “Deixa la nostra llengua dins del sistema educatiu en una situació d’inferioritat respecte al castellà”, han dit. Les dues entitats i el grup de famílies denunciants consideren que l’objectiu de la consulta és l’arraconament del català dins del sistema educatiu i adverteixen de la situació de la llengua en els usos socials. Així, exigeixen a l’administració que protegisca el català i adopte mesures per a la seua recuperació social; consideren que el desenvolupament d’aquesta llei va en el sentit contrari.

“La protecció i promoció del valencià en l’àmbit educatiu són essencials per a garantir l’equitat lingüística i la cohesió social. Qualsevol decisió que afecte aquest àmbit ha de ser presa amb rigor, respecte al marc legal vigent i als estudis científics adients, amb la màxima transparència i participació dels consells escolars”, han dit les portaveus de les entitats denunciants.

Alexandra Usó: “Si no trien l’opció del valencià, els seus fills no estaran capacitats per a controlar les dues llengües”

El projecte Barcelona Urban Tech Hub, que albergarà la nova seu de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya i un centre d’innovació urbana, ha estat seleccionat pel comissari Carlos Ratti per participar en el Pavelló Central de l’Arsenal de la XIX Biennal d’Arquitectura de Venècia, que es farà del 10 de maig al 23 de novembre, amb el lema “Intelligens. Natural. Artificial. Collective”. La instal·lació “IAAC: Prototyping the Future” exhibirà una maqueta a gran escala d’aquest nou edifici icònic del districte 22@ de Barcelona, desenvolupat en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona.

Desenvolupada en col·laboració amb Barcelona Activa de l’Ajuntament de Barcelona, la nova seu de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya serà un hub per a incubar i accelerar iniciatives en tecnologies urbanes. El seu disseny donarà com a resultat un edifici amb emissions de CO₂ negatives, amb un metabolisme material i energètic orientat a l’autosuficiència. El projecte del ‘Barcelona Urban Tech Hub’ es planteja com “un manifest arquitectònic que explora el paper de la intel·ligència col·lectiva en la creació d’espais d’innovació urbana”. A través de l’ús de biomaterials, industrialització i estratègies autosuficients, l’edifici “es convertirà en un model de referència d’arquitectura avançada i regenerativa”.

Aquest nou edifici, dissenyat pels arquitectes Vicente Guallart i Daniel Ibáñez de Urbanitree, se situarà en unes antigues naus industrials de la Sibèria, en el districte 22@ del Poblenou (Barcelona). El projecte transformarà un edifici històric obsolet en un prototip d’arquitectura avançada, integrant solucions innovadores desenvolupades en l’última dècada per IAAC.

Maqueta a escala 1.10

En el Pavelló Central de l’Arsenal de la XIX Biennal d’Arquitectura de Venècia, s’exhibirà una maqueta a escala 1.10, representant la interacció entre l’estructura històrica de maó i la nova extensió vertical en fusta massissa, exemplificant així la redensificació sostenible del teixit urbà existent. El projecte es presenta com un manifest arquitectònic que converteix la intel·ligència col·lectiva en espais d’innovació urbana, a través d’una arquitectura ecològica i tecnològicament avançada.

L’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) és un centre d’educació, recerca i innovació que imagina, dissenya i prototipa el futur de les nostres ciutats. Amb més de dos-cents cinquanta estudiants de setanta països, la seva seu en el 22@ de Barcelona s’ha consolidat com “un referent internacional en arquitectura avançada i disseny sostenible”.

Urbanitree SLP, fundada per Vicente Guallart i Daniel Ibáñez, és una companyia d’arquitectura amb projectes ecològics a Europa, Àfrica i Àsia. Entre les seves obres destaca ‘Terrasses per a la vida’, l’edifici de fusta més alt d’Espanya, inaugurat el 2025 a Barcelona.

La Xarxa, 3Cat i RTVE han formalitzat avui una convocatòria per a seleccionar diferents projectes de documentaris televisius en català en procés de desenvolupament. La convocatòria serà oberta del 24 de febrer al 22 d’abril i els projectes seleccionats s’anunciaran en les sessions de presentacions públiques durant el Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC), que es farà l’11 de juny a Granollers (Vallès Oriental). Aquests documentaris seran coproduïts i emesos per les tres corporacions públiques. La categoria de documentari obert tindrà un pressupost de 275.000 euros, un 65% més respecte a l’any anterior, i la categoria d’històries de proximitat, 195.000 euros, un 85% més.

Ambdues categories estan obertes a productores i operadors audiovisuals catalans sense restriccions temàtiques i de les propostes se’n valorarà la qualitat artística, la solidesa del guió, l’estructura dels continguts i l’adequació narrativa i sonora. Els projectes s’hauran de presentar abans del 22 d’abril a cridadocumentals@laxarxa.cat, direccioncatalunya@rtve.es i cridesdocumentals@3cat.cat i els seleccionats seran escollits per un comitè expert format per representants de la Xarxa, RTVE i CCMA.

A l’acte de signatura de l’acord, celebrat avui a les instal·lacions de la Xarxa, hi han estat presents la consellera delegada de la Xarxa, Núria de José, la presidenta de la CCMA, Rosa Romà i el president de RTVE, José Pablo López. Aquest pacte respon a la voluntat de les tres corporacions per donar suport i fomentar la comunicació audiovisual en català i per, amb vocació de servei públic, unir esforços i recursos per promoure el coneixement de les arts, la ciència, la història de la cultura a la societat.

També busca fomentar la producció conjunta de continguts audiovisuals, el desenvolupament de continguts en formats multiplataforma i interactius, els projectes audiovisuals tecnològicament innovadors i l’intercanvi de programes.

La consellera delegada de la Xarxa, Núria de José, ha remarcat la importància de l’acord que permet explicar històries que parlen de valors. “Un acord que empodera les televisions locals i que mostra la voluntat de les tres corporacions d’apostar per la informació veraç i l’entreteniment de qualitat.”

La presidenta de 3Cat, Rosa Romà, ha assegurat que l’acord reforça l’aposta que ja havíem fet per dotar la nostra oferta de continguts de servei públic. En aquest sentit, Romà ha remarcat que els mitjans públics tenen el compromís d’oferir a la ciutadania continguts de qualitat com els documentals i fer-ho “en la nostra llengua, el català, i apostant pel talent i indústria audiovisual del país”.

Per la seva part, el president de la corporació de RTVE, José Pablo López, considera que la col·laboració entre els operadors públics és necessària en l’entorn de competència mediàtica actual. “La producció de documentals en català és un dels nostres objectius”. Per això, ha afegit, el 2024, RTVE es va sumar a la XAL per convocar un pitching per a la coproducció de documentals en català.

Fruit d’aquesta col·laboració, ha apuntat, es podran emetre aquest any vuit documentals a la desconnexió de La 2 i a RTVE Play. Aquest any, el pitching creix amb la incorporació de 3Cat, i per tant la col·laboració entre els operadors públics.

L’Audiència de Girona ha absolt l’acusat que s’enfrontava a tretze anys de presó per haver agredit sexualment una menor amb discapacitat en un municipi de l’Alt Empordà la tarda del 29 de juny de 2022. La sentència conclou que “no ha quedat acreditat amb la seguretat i certesa que requereix” una condemna que el processat abordés la víctima, de catorze anys, pel carrer, li fes tocaments, petons i li introduís un dit.

La secció quarta assenyala que les proves i els indicis fan sospitar que “algun incident va passar el dia dels fets” però que no són suficients per a atribuir-li l’agressió sexual. 

La menor té un retard maduratiu i un trastorn adaptatiu que li genera un grau de discapacitat psíquica del 65% i, en el moment dels fets, estava en procés de transició al gènere femení. No va declarar al judici, però, segons el seu relat, cap a les cinc de la tarda va anar al poble per passar una estona amb una amiga. Quan ja tornava cap a casa, es va trobar amb l’acusat prop del consultori local del municipi.

Els fets, segons la víctima

La víctima va explicar que l’home, a qui no coneixia de res, se li va acostar amb l’excusa de preguntar-li a quina hora obria el consultori, que a aquella hora ja estava tancat. Després, li va demanar ajuda per mirar els horaris que hi havia penjats. Va ser aleshores quan la va acabar subjectant pel braç i la va empènyer fins a una zona més apartada, on va agredir-la sexualment. La menor va aconseguir desempallegar-se del processat i fugir corrent cap a casa.

L’acusat va negar-ho tot. El tribunal, a més, considera “censurable i poc professional” l’exploració que li va l’equip d’assessorament tècnic penal i sosté que els professionals “van abordar d’una manera no adequada l’interrogatori”, atès que li haurien fet preguntes “clarament suggestives”. El tribunal desgrana que la víctima no tenia lesions provocades per la subjecció al braç ni tampoc van localitzar ADN a les proves biològiques forenses. Tampoc van declarar al judici els professionals que la van atendre psicològicament que haurien pogut “validar l’existència d’un trastorn o afecció derivada d’una agressió sexual”.

El govern espanyol ha aprovat l’avantprojecte de llei per a reformar les lleis de discapacitat i dependència. Segons el Ministeri de Drets Socials, la reforma reforça el sistema de la dependència i el modernitza per adaptar-lo a les necessitats actuals. El ministre Pablo Bustinduy ha defensat que la reforma posava fi a les retallades del Partit Popular i dissenyava un model de cures que enforteix l’estat del benestar. Ha explicat que l’objectiu no era únicament atendre més persones, sinó garantir el dret del benestar, l’autonomia i una vida independent, tot afavorint que les persones puguin romandre al seu domicili amb els suports i serveis necessaris.

Entre les principals mesures, s’estableixen dos drets nous: el dret a la teleassistència com a dret subjectiu, amb un enfocament preventiu, i el dret a l’accessibilitat universal, en compliment de l’article 49 de la constitució espanyola. A més, la reforma preveu d’agilitzar els tràmits administratius i reduir la burocràcia. Per exemple, les persones amb un grau de dependència reconegut seran considerades automàticament com a persones amb un 33% de discapacitat, fet que els simplificarà l’accés a ajudes i serveis.

També s’eliminen les incompatibilitats entre prestacions, imposades arran de les retallades del 2012, fet que permetrà acumular ajudes com ara l’accés simultani a un centre de dia i a l’assistència domiciliària. A més, desapareix el període suspensiu de dos anys que retardava la prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar i es faciliten els tràmits per revisar el Programa Individual d’Atenció (PIA). S’afegeix, també, un procediment d’urgència per a situacions de vulnerabilitat especial, en la línia de la llei de l’ELA, que prioritzarà casos de demència, aïllament social, violència masclista o precarietat econòmica.

Es flexibilitzen els requisits de la prestació per cures en l’entorn familiar, per tal que puguin no només puguin rebre l’ajuda familiars directes, sinó també parelles, amics o persones pròximes, adaptant-se a nous models de convivència i a les necessitats de persones que viuen soles. L’assistència domiciliària, fins ara centrada en les cures personals i domèstiques, s’amplia a activitats de la vida quotidiana, com ara anar a comprar o al metge.

Finalment, la reforma incorpora mesures per garantir l’accessibilitat universal, com ara la creació d’un fons per a adaptar espais i serveis públics, inclosos els hospitals i els museus estatals.

Bustinduy ha qualificat la reforma de “molt ambiciosa” i ha destacat que va acompanyada d’un augment de finançament sense precedents. Segons que ha detallat, el 2024 la partida destinada al sistema de dependència ha arribat als 3.411 milions d’euros, un màxim històric que representa un increment del 150% respecte del 2018 i del 200% respecte del 2014.

El govern ha aprovat avui la simplificació d’una vintena de tràmits habituals per als pagesos. Segons que ha explicat la consellera portaveu, Sílvia Paneque, la decisió s’emmarca en “la voluntat global d’agilitzar tràmits administratius”. Les complicacions burocràtiques són una queixa recurrent dels agricultors i dels ramaders, que ahir s’havien de manifestar amb talls de carreteres i tractorades per tot el Principat per a protestar, precisament, contra l’excés de tràmits, la desatenció de les institucions i els costs de protecció desmesurats. Finalment, les protestes es van desconvocar, perquè els portaveus dels pagesos van anunciar un acord amb el conseller d’Agricultura, Ramaderia Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig. Els pagesos partidaris de l’acord addueixen que conté millores substancials, però n’hi ha que l’han rebut amb molt de recel. L’organització dels Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, per exemple, han acusat el govern de vendre fum.

Els pagesos es planten a la Panadella: “Això no s’ha acabat. Som aquí per a demostrar la nostra força”

De moment, el govern ha decidit que suprimirà el requisit de tenir un pla de gestió agrària; que eliminarà el límit del nitrogen de referència per a la gestió de les dejeccions; que suprimirà la taxa per al certificat sanitari del bestiar malalt; i que, si els pagesos tenen un quadern digital, els eximirà de l’obligació d’omplir un llibre de gestió de fertilitzants i de presentar una declaració anual de gestió de dejeccions. Amb més vaguetat, el govern també ha aprovat de revisar altres tràmits, com ara els vinculats amb els regadius, amb el material vegetal i la biodiversitat o amb l’autorització de determinats projectes de plantes de biogàs. Entre les mesures aprovades també hi ha un nou disseny del procediment per obtenir llicències de caça o pesca i canvis en els tràmits per autoritzar o comunicar activitats amb risc d’incendi. 

La concreció dels acords ha començat per l’aspecte burocràtic, però encara hi ha molts detalls pendents. Segons que va explicar Ordeig, l’acord establert amb els pagesos preveu, entre més mesures, d’augmentar els recursos per al control de la fauna cinegètica, especialment dels conills; simplificacions administratives; millores fiscals per als agricultors professionals, que inclouen una rebaixa del tram autonòmic de l’impost que afecta els hidrocarburs i també els imposts de successions i transmissions; canvis en el pla de sequera; ajudes vinculades a adversitats climàtiques i més problemes del sector; mesures contra els robatoris; el compromís de fer un debat públic sobre l’acord de la Unió Europea amb el Mercosur; i la creació d’una comissió bilateral per a revisar el compliment d’aquests acords.

El Gremi de la Pagesia Catalana denuncia pressions i amenaces per a coartar les manifestacions

Els usuaris del transport públic podran carregar a la T-mobilitat més d’un títol diferent alhora a partir de demà, i ho podran fer tant a la targeta personalitzada de plàstic com al mòbil. En canvi, no podran fer-ho a les targetes de cartó, pensades per a un ús menys freqüent del transport públic, segons que ha informat l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona en un comunicat.

L’ATM apuja un 3% les tarifes del transport públic per al 2025

Fins ara, els usuaris només podien tenir un segon títol de reserva idèntic al que estigués en ús, i ara podran tenir títols de diferents gammes o zones tarifàries. Els usuaris podran tenir un màxim de dos títols diferents a la targeta de plàstic i fins a cinc al mòbil, i podran seleccionar quins volen fer servir en el moment de validar al transport públic.

Com canviar de títol?

El sistema sempre tindrà un títol seleccionat per defecte i, si es vol canviar a un altre títol, s’haurà de fer a través de l’aplicació mòbil o a les màquines d’autovenda. Per evitar errors en les validacions, tant en el transbord com a la sortida o en cas d’inspecció, l’usuari haurà de mantenir seleccionat el títol utilitzat durant tot el trajecte.

Validació múltiple

La targeta de plàstic no permetrà validar dos títols diferents de manera consecutiva en un mateix viatge, ja que, en fer-ho, es perdrà la informació de la primera validació. Ara bé: en cas de fer servir el telèfon mòbil, sí que es podrà fer una validació múltiple i canviar de títol durant el trajecte a causa de la seva capacitat d’emmagatzematge d’informació.

La fiscalia ha demanat aplicar l’amnistia a Roger Español, l’independentista que va perdre un ull per l’impacte d’una bala de goma disparada per la policia espanyola durant el Primer d’Octubre a Barcelona, i també als quatre agents processats per haver-lo mutilat. El juliol passat, el jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona ja va amnistiar 46 policies espanyols investigats per les càrregues de l’1-O, però va mantenir la causa oberta tant per a Español com per als agents que haurien ordenat i disparat les bales de goma en aquella zona. Ara la fiscalia, que s’oposava a investigar els quatre policies, però acusava Español d’atemptat contra l’autoritat, demana l’amnistia per a tots cinc.

Segons l’escrit del ministeri públic, l’escopeter i els altres tres agents van complir el seu deure professional i, per això, cal aplicar-los un eximent. En canvi, la fiscalia volia que es jutgés Español per haver llençat una tanca a la policia que va actuar a l’escola Ramon Llull, a l’Eixample de Barcelona. L’acusació popular exercida per Irídia demana, en canvi, que els agents siguin jutjats per lesions i possibles tortures, que quedarien fora de l’amnistia.

Roger Español: “L’amnistia és una merda, perquè l’independentisme polític sap que l’estat espanyol voldrà una contrapartida”

El ministeri públic sosté que l’actuació policíaca va ser proporcional i congruent, amb un ús progressiu dels mitjans de dispersió, després que diversos manifestants fessin recular els agents. També defensa que el tret que va fer perdre l’ull a Español es va fer segons el reglament, a uns catorze metres de distància i amb rebot previ a terra. Per això, demana el sobreseïment lliure per als agents, amb l’argument que van actuar en compliment del deure. La fiscalia també vol que s’arxivi la causa contra quatre agents per l’ús de la porra durant aquells incidents, al·legant que no hi ha proves directes contra ells i que els fets ja haurien prescrit.

Irídia, en canvi, sosté que els quatre policies han de ser jutjats per les lesions a l’ull d’Español amb la bala de goma, i tres més per lesions lleus amb la porra. En el seu escrit, considera que els agents van abusar de les seves funcions i que no hi havia cap risc clar per a justificar l’ús de bales de goma, atès que no hi havia aldarulls greus en aquella zona. També qüestiona que hi hagués un ús progressiu dels mitjans de dispersió i denuncia que es van emprar simultàniament.

Pel que fa a les bales de goma, Irídia assegura que es van disparar a una distància inferior a la reglamentària –que és de cinquanta metres– i recorda que se’n van disparar tres contra Español.

L’entitat també argumenta que ja ha passat el moment processal per demanar l’arxivament de la causa, que altres instàncies judicials havien descartat. A més, considera que cal anar a judici perquè la jurisprudència internacional obliga a investigar fets que poden constituir tortura o tractes inhumans i degradants.

La titular del jutjat de primera instància i instrucció 3 de Catarroja (Horta Sud) ha encarregat una valoració forense dels familiars de les víctimes mortals de la gota freda que han sofert danys psicològics. Seran citats en l’Institut de Medicina Legal (IML) de València perquè aporten la documentació mèdica que tinguen i es puguen avaluar els danys morals i les seqüeles psíquiques.

També seran examinades pels forenses les persones que es van lesionar per les inundacions i que van requerir tractament facultatiu posterior a una primera assistència sanitària, segons que ha informat el Tribunal Superior de Justícia valencià en un comunicat.

La gota freda va deixar 227 víctimes mortals i danys materials milionaris. La magistrada recorda que s’analitza l’evitabilitat de la catàstrofe, a la qual ja va al·ludir en anteriors resolucions, i la investigació de les defuncions és l’essència d’aquest procediment, “l’objecte sobre el qual versa aquesta investigació, el mal absolutament irreparable”. No obstant això, la instructora considera que aquestes diligències també han d’incloure a les persones que van sofrir lesions de major entitat en la tragèdia, tant físiques com psicològiques.

La titular del jutjat fonamenta la necessitat de les valoracions forenses als familiars de les víctimes mortals que ho desitgen en l’important mal psicològic que molts d’ells van sofrir i que la pròpia instructora ha pogut constatar en les declaracions de testimonis i oferiments d’accions practicats fins al moment.

La resolució judicial descriu l’ocorregut el passat 29 d’octubre com un episodi dantesc, com “un infern real de destrucció, mort i finalment foscor”. Així, recull que un nombre rellevant de persones va veure desaparèixer els seus afins. “Eren pares, cònjuge o germans que van veure com se’ls escapaven literalment entre les seues mans els seus sers estimats i resultaven arrossegats per un torrent d’aigua i fang”, diu.

La magistrada cita alguns exemples com el d’un home que va poder posar fora de perill la seua dona, però va acabar morint després de lluitar llarg temps contra l’arrossegament de l’aigua. També aquells que van ser testimonis de com els seus parents baixaven als garatges i mai van tornar, i els qui van presenciar com els seus familiars perien a causa de l’edat avançada, les seues condicions físiques o davant la incapacitat humana de suportar la força del corrent d’aigua i fang. A més, segons resa la resolució, algunes víctimes mortals van perdre la vida després d’haver enviat missatges d’àudio de comiat als fills, i uns altres arribaven als domicilis dels seus majors i en trobaven els cossos sense vida.

D’aquesta manera, al mal moral inherent a la pèrdua de qualsevol familiar pròxim, se sumen totes les circumstàncies relatades i que poden haver generat una síndrome d’estrès posttraumàtic, concretament la síndrome del supervivent, que ha de ser objecte de l’oportuna valoració, conclou la magistrada.

La Fundació Bofill denuncia que hi ha el perill que 116 centres educatius de Catalunya tanquin per la manca de demanda, arran de la forta davallada d’alumnes d’aquests darrers anys, i acusa el Departament d’Educació de manca de planificació. En la presentació de l’informe “Planificació educativa: el futur de l’escola es decideix ara”, l’autora, Maria Segurola, ha explicat: “Els últims anys, s’ha parlat molt de demografia i de decreixement, però no s’ha parlat de com afectaria en el sistema educatiu. Els canvis demogràfics han afectat l’escola i, inevitablement, ho continuaran fent. La pregunta és si aquests canvis serviran per a abordar reptes pendents, com ara, la reducció de les ràtios a secundària o de la segregació escolar, o si continuarà com fins ara, que la planificació s’ha anat fent curs a curs, sense planificar. La planificació hauria de donar resposta a les necessitats futures.”

La natalitat s’ha reduït d’un 37% d’ençà del 2008 a Catalunya, i els alumnes estrangers no la compensen pas. Segons dades de l’Idescat, el 2008 va haver-hi 89.624 naixements a Catalunya, i el 2023, 54.217. Així i tot, Segurola ha deixat clar: “El problema no és la quantitat de nens que tenim al sistema, sinó la gestió que en fem.”

https://www.idescat.cat/indicadors/?id=basics&n=10342

Segons la Fundació Bofill, els centres afectats són centres d’una sola línia amb més del 25% de les places vacants a i3 i primer d’ESO, una tendència habitual en municipis petits –de menys de 10.000 habitants–, però com més va també és més freqüent en ciutats grans. Dels 116 centres educatius en perill de tancament, 63 són concertats i 57 públics, de 45 municipis diferents. N’hi ha 111 en perill de tancament en l’etapa infantil i només n’hi ha 5 en l’etapa de secundària, atès que en aquesta etapa encara es perceben els efectes del creixement demogràfic de la primera dècada del segle XXI, i l’arribada d’alumnes estrangers.

Sistema educatiu inoperatiu

La Fundació Bofill assenyala com a principal responsable el Departament d’Educació: l’acusa de “donar l’esquena”, d’ençà de fa anys, a la realitat demogràfica de Catalunya, com més va més minsa. “Catalunya fa dècades que pren decisions d’esquena a la realitat demogràfica, malgrat que la natalitat baixa d’ençà del 2008 i la caiguda demogràfica a l’escola no és cap imprevist.” Per tot plegat, demana al departament que “passi a l’acció” amb una planificació a deu anys vista. Entre les mesures proposades per la Fundació Bofill, hi ha la d’adaptar el mapa escolar a la conjuntura demogràfica “de la mà del món local” per a evitar el tancament de centres. També defensa la fusió i transformació; un nou decret de concerts per a regular la sobreoferta de tots els centres finançats amb recursos públics; reduir ràtios a secundària –ara mateix, un grup de secundària de cada tres és per sobre de la ràtio oficial; millorar l’atenció als alumnes nouvinguts; enfortir els circuits administratius locals d’acompanyament i assignació equilibrada d’alumnes amb matrícula viva –que sigui l’administració i no l’ajuntament qui ho gestioni– i, finalment, assegurar que cap territori es quedi sense escola, incloses les zones rurals amb baixa densitat d’alumnat. En definitiva, “millorar el sistema i les oportunitats educatives”.

La natalitat baixa i no es compensa amb alumnes estrangers

Segons que alerta la Fundació Bofill, el curs que ve la caiguda del nombre d’alumnes arribarà a totes les etapes i no es revertirà a mitjà termini. Unes dades que contrasten amb les del curs escolar 2019-2020, en què es va assolir el màxim d’alumnes a l’educació obligatòria –un 33% més que el 2000–, per l’alta natalitat prèvia a la crisi del 2008. Ara bé: d’ençà de llavors i fins avui en dia, hi ha hagut un descens del 37% de la natalitat a Catalunya, i la incorporació d’alumnes nouvinguts no el compensa. Una de les dades que ho il·lustra millor és la següent: fins el 2030, es preveu que Catalunya perdi 87.000 alumnes. “Per primera vegada, tots els nivells educatius han perdut alumnes globals i, alhora, hi ha hagut un increment de la diversitat de l’alumnat, que té a veure amb l’arribada d’alumnat estranger”, alerta Segurola, i afegeix: “Això obliga la Generalitat a decidir si ajusta places en benefici de tot el sistema o deixa que tanquin centres en funció de la demanda.”

Els més mal parats són els centres d’educació públics, per unes quantes raons: d’una banda, perquè hi ha més oferta d’i3 als centres concertats: en els darrers sis anys, l’oferta a les escoles concertades ha augmentat d’un 14% i, en canvi, als públics, ha baixat d’un 8%. Això passa perquè només la meitat dels concertats han reduït la ràtio fins a vint alumnes per grup, cosa que han fet tots els centres públics. La diferència és abismal: mentre el 86% dels centres públics van reduir la ràtio, només ho van fer el 48% dels concentrats, un 38% menys. Els anys vinents –tenint en compte que el padró continuarà disminuint–, la reducció de les ràtios no serà suficient. En aquest sentit, Segurola ha estat especialment dura: no només ha criticat la normativa actual, que impedeix a l’administració d’adaptar l’oferta de la concertada, tal com reclama el Pacte contra la Segregació Escolar, sinó que, a més, ha responsabilitzat les concertades d’aplicar també la reducció de ràtios. “Els centres concertats tenen les mateixes responsabilitats que els públics, perquè són finançats amb diners públics.”

El Pla contra la Segregació Escolar estableix un marc per a tractar la qüestió i ha significat un petit avenç en la lluita contra la segregació escolar, però, tal com les dades indiquen, el canvi no ha estat tan significatiu com s’esperava. De fet, tot i que la normativa actual i el pacte determinen que l’oferta educativa s’ha de programar conjuntament i sota els mateixos criteris, el decret de concerts de 1993 ho contradiu.

SalT’educa: el moviment ciutadà que fa d’exemple en la lluita contra la segregació escolar

D’una altra banda, ha crescut el nombre d’escoles d’una línia: més de la meitat de les escoles oferten una sola línia a i3, concretament el 58% de les escoles; un model que, segons la Fundació, debilita els centres perquè promou dinàmiques de competència, la qual cosa propicia grups homogenis i, per tant, promou la segregació escolar. Entre els cursos 2017-2018 i 2024-2025, el nombre de centres públics amb una línia ha crescut d’un 6%: és a dir, dels 986 a 1.044. En canvi, la xarxa concertada ha disminuït d’un 2%: de 269 a 263. Segons l’informe, com més petit és un centre i, per tant, com més fragmentada és l’oferta, més gran és la segregació escolar. “La baixa demanda crea un cercle viciós: la falta d’alumnes redueix l’atractiu de la preinscripció per a les famílies. Així, es debilita l’estructura del centre i afecta la seva estabilitat”, explica Segurola.

Oferta excessiva

L’excés d’oferta als municipis cronifica la complexitat dels centres més vulnerables. Pràcticament, la meitat dels centres en perill de tancament –un 49%– tenen una concentració d’alumnes vulnerables més alta que el seu entorn. A més, a la sobreoferta d’altres escoles s’afegeix la manca de demanda i l’assignació excessiva de matrícula viva. Alhora, ja fa anys que no reben solucions de l’administració, a qui la Fundació culpa de no haver previst respostes estructurals per a adaptar l’oferta educativa preventivament.

Planificar la davallada demogràfica

Segons la Fundació Bofill, una bona planificació atenent els canvis demogràfics hauria de permetre d’impulsar reformes de fons en clau d’equitat, augmentar la despesa per alumne i aprovar un nou decret de concerts que permetés de governar conjuntament tot el sistema educatiu de Catalunya. Per tot plegat, demana que s’ampliï la cobertura de 0-3, l’oferta postobligatòria i que s’ampliïn serveis educatius fonamentals, com el menjador escolar, als centres de secundària. “Una planificació estratègica ha de permetre més arribada d’alumnat al llarg del curs, i augmentar el nombre de dispositius d’acollida i acceleració dels aprenentatges de l’alumnat nouvingut”, diuen. Alhora, defensen que la nova planificació ha d’evitar la presa de decisions arbitràries, com ha passat fins ara, i preveure prou eines i criteri per a portar-la a terme “sense tensions”. “A més, ha de garantir que les reformes responguin a un objectiu clar que vagi a favor de l’equitat, la millora de les oportunitats educatives i que donin resposta a les necessitats reals d’escolarització”, conclou Segurola.