Tres cries de falcó pelegrí han nascut al port de Tarragona, dins unes caixes niu instal·lades sobre unes sitges, on aquesta parella de rapinyaires ha tornat a nidificar per tercer any consecutiu. Segons que ha informat el Port en un comunicat, l’entitat Galanthus ha anellat els pollets per poder-ne fer el seguiment i reconèixer-los quan siguin adults i sobrevolin la zona.

La presència de falcons i altres aus rapinyaires és habitual en aquest entorn, atrets per coloms i tórtores, que formen part de la seva alimentació.

El primer intent de nidificació al port per part d’aquesta parella va ser el 2003, però no va reeixir. Vint anys després, el 2023, van criar per primera vegada amb èxit en una petita plataforma a 37 metres d’altura. Aquell any van néixer tres cries, però no se’n va fer l’anellament.

Arran d’aquesta primera nidificació reeixida, el port hi va instal·lar caixes niu per facilitar la reproducció de l’espècie i garantir la seguretat de les cries en els primers vols. L’any passat hi van néixer quatre pollets, que sí que es van anellar.

El parlament ha convalidat el decret llei de mesures urgents en matèria fiscal, de despeses de personal i d’administració. Hi han votat a favor el PSC, ERC i els Comuns; la resta de grups s’hi han oposat. Tot i això, Junts, ERC, Vox i la CUP han exigit que es tramités com a projecte de llei, com va recomanar el Consell de Garanties Estatutàries (CGE). Tots els grups hi han donat suport –excepte els Comuns– i, per tant, el decret serà tramitat per la via parlamentària ordinària.

El decret modifica l’IRPF per als treballadors que cobren menys de 33.000 euros anuals i introdueix canvis a l’impost sobre transmissions patrimonials per a combatre l’especulació. A més, inclou modificacions en tributs propis –com l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica– i tributs cedits –com el tram autonòmic de l’IRPF, les deduccions pel lloguer de l’habitatge habitual, l’impost sobre successions i donacions i el de transmissions patrimonials.

La consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, ha defensat el decret al ple i ha dit que les mesures fiscals responien a “la pressió inflacionària i l’emergència habitacional”. Segons ella, el paquet recull accions urgents per a fer front als reptes socials.

Entre les novetats més destacades hi ha la rebaixa de la quota de l’IRPF per als treballadors amb salaris inferiors a 33.000 euros. També s’hi preveuen canvis en la deducció pel lloguer de l’habitatge habitual, com ara l’ampliació de l’edat màxima per a accedir a un tipus reduït del 5% en la compra –que passa de 32 a 35 anys–, i s’estableix un tipus del 20% en la compra d’immobles per part de grans tenidors.

El decret fou aprovat a finals de març pel Consell Executiu. Però, arran d’una petició de Junts, el CGE va emetre un dictamen crític amb l’ús del decret llei per a aplicar aquestes mesures. L’òrgan considera que algunes no compleixen el requisit d’urgència que exigeix l’estatut i, per tant, el govern n’hauria vulnerat els límits. Romero ha dit que respecten el dictamen, però que l’executiu “defensa fil per randa” el contingut del decret.

Crítiques de l’oposició

L’oposició ha centrat bona part de les crítiques en aquest punt. El diputat de Junts Jaume Giró ha denunciat que el govern actua “a cop de decret” i ha dit que això el porta a un model “autoritari”. També ha criticat que el decret “barreja naps i cols” i que conté mesures fiscals contradictòries.

En una línia semblant, la diputada del PP Míriam Casanova ha dit que els socialistes abusen dels decrets “òmnibus” que barregen rebaixes i pujades d’impostos. ERC, que ha donat suport al decret, ha coincidit a demanar la tramitació com a projecte de llei, tot invocant la necessitat de garantir la seguretat jurídica. El diputat Joan Ignasi Elena ha defensat que el decret resol qüestions immediates i imprescindibles, i que calia aprovar-lo perquè la seva formació “fa oposició al govern i no a Catalunya”.

La CUP també ha exigit la tramitació ordinària i ha criticat que l’executiu hagi aprovat dotze decrets en nou mesos. La diputada Laure Vega ha acusat el govern de convertir el Parlament en un espai on només es fan discursos i es presenten mocions.

L’únic grup que s’ha oposat a tramitar el decret com a projecte de llei han estat els Comuns. La diputada Susana Segovia ha dit que no entén “l’obsessió” per aquesta via i que només és una excusa dels altres grups per a no votar-hi a favor. També ha celebrat que el decret blindi l’impost sobre transmissions patrimonials, una mesura que forma part de l’acord d’investidura entre el seu partit i el govern.

Un equip internacional encapçalat per l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha demostrat que augmentar els nivells de la proteïna Klotho perllonga l’esperança de vida i afavoreix un envelliment saludable. Els resultats, publicats a la revista Molecular Therapy, obren la porta a noves teràpies per a millorar la salut muscular, òssia i cognitiva en la vellesa.

El projecte l’ha encapçalat el professor Miguel Chillón, investigador d’ICREA i de l’Institut de Neurociències de la UAB (INc-UAB), i ha consistit a incrementar la producció de la forma secretada de la proteïna, coneguda com a s-KL, mitjançant una teràpia gènica aplicada a ratolins joves. A l’equivalent humà dels setanta anys, els animals tractats amb s-KL mostraven millores notables: una salut muscular més robusta, millor capacitat de regeneració, menys fibrosi i un rendiment físic superior. A més, les femelles van presentar una major preservació de l’estructura interna dels ossos –les trabècules–, fet que podria actuar com a protecció contra l’osteoporosi.

Els investigadors també han detectat beneficis al cervell: el tractament va estimular la generació de neurones noves i va augmentar l’activitat immunitària a l’hipocamp, una zona clau per a la memòria. Tot plegat apunta a un efecte positiu de s-KL sobre les capacitats cognitives. Els ratolins tractats amb aquesta teràpia van viure entre un 15% i un 20% més que els del grup de control.

Per aconseguir-ho, es van administrar vectors virals amb còpies del gen de la proteïna Klotho per via intravenosa i cerebral, de manera que les cèl·lules de tot el cos –també les del cervell– comencessin a fabricar-ne. Avui ja existeixen vectors que travessen la barrera hematoencefàlica amb una simple injecció intravenosa, cosa que podria facilitar la translació de la teràpia als humans. Una altra via seria administrar directament la proteïna com si fos un fàrmac convencional. “Encara cal trobar la manera més eficient de fer arribar el tractament als òrgans diana”, explica Joan Roig-Soriano, investigador de l’INc-UAB i coautor de l’estudi.

El grup de recerca ja havia patentat l’ús de la Klotho per tractar dèficits cognitius. Arran d’aquesta recerca, han registrat tres patents més que en protegeixen l’ús per millorar la salut òssia i muscular i per desenvolupar tractaments que allarguin la vida. Els investigadors insisteixen que no es tracta sols de viure més, sinó de fer-ho amb millor qualitat de vida. Amb l’edat, és habitual que els humans perdin massa muscular i òssia, cosa que afavoreix la feblesa, les caigudes i les lesions greus. Neurològicament, la degeneració neuronal i la pèrdua de connexions sinàptiques van acompanyades de malalties com ara l’Alzheimer i el Parkinson.

El Tribunal Suprem (TS) espanyol s’ha oposat a concedir un segon indult a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa per aixecar la inhabilitació, tal com havia sol·licitat un particular. Turull, per exemple, va demanar de ser eliminat de la petició perquè considera que aquesta demanda emblanquia la no-aplicació de la llei d’amnistia per part de la judicatura espanyola. El setembre, el Ministeri de Justícia espanyol va demanar TS un informe sobre aquesta petició.

La petició formulada pel ciutadà argumentava que la condemna impedeix que els electors a Catalunya puguin elegir lliurement els representants, i per això reclama d’indultar els condemnats per malversació. Aquest mateix ciutadà ja va demanar l’indult total per als dirigents independentistes el 2020.

En la resolució d’avui, els magistrats consideren que concedir un segon indult, sigui total o parcial, vulneraria de manera flagrant la Llei d’Indult de 1870 i obriria la porta a una “interferència governativa” en resolucions judicials fermes.

El tribunal recorda que els presos ja van ser beneficiats per un indult parcial l’any 2021, que va extingir les penes de presó, però va mantenir la inhabilitació. Segons els jutges, transformar ara aquest indult parcial en un de total vulneraria la prohibició legal de revocar un indult ja concedit i convertiria el dret de gràcia en una “segona instància” davant del govern espanyol.

A més, el tribunal destaca que no hi ha cap indici de penediment per part dels condemnats, un requisit establert per la llei per valorar la concessió d’un indult. La resolució ha estat adoptada pels magistrats Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Manuel Marchena, Antonio del Moral, Andrés Palomo i Ana Ferrer.

La plataforma d’afectats per l’impagament d’actes commemoratius del 9-N i el Primer d’Octubre a municipis del Maresme ha anunciat avui que preveu de presentar una demanda contra l’entitat Som 1 d’Octubre i el seu principal promotor, Jordi Mateu. Segons han explicat, aquesta entitat no consta com a registrada. El portaveu de la plataforma, Carles Gorbs, ha dit que les despeses impagades oscil·len entre els seixanta mil i els setanta mil euros.

En una conferència de premsa al Col·legi de Periodistes, han explicat que plantegen d’acudir a la via civil després de set mesos d’intents infructuosos de contactar amb els responsables. Els actes es van fer a Arenys de Munt, Arenys de Mar i Canet de Mar, amb la col·laboració dels ajuntaments.

La plataforma denuncia que, malgrat alguns intents de diàleg amb persones vinculades a l’organització, no han rebut cap resposta concreta ni per part de Mateu ni de Som 1 d’Octubre. Alguns membres de l’entitat s’han mostrat decebuts, però no han donat solucions. “No tenim cap altre remei que la via judicial”, han dit.

Els impagaments corresponen, segons que han explicat, al lloguer de barres de concert i al contracte d’artistes. Reclamen que se’ls aboni allò que se’ls deu i insisteixen que aquesta és la reivindicació que mantenen des de fa set mesos. Gorbs considera que tenen la denúncia “pràcticament guanyada”, però admet que caldrà veure si els demandats tenen capacitat de pagar.

El Parlament Europeu ha aprovat un informe  —353 vots a favor, 145 en contra i 78 abstencions— que demana a l’estat espanyol, Eslovàquia, Grècia, Romania i Xipre que reconeguin la independència de Kossove “sense demora”. El text destaca que és un pas fonamental per l’adhesió del país a la Unió Europea. “El futur de Kossove és a la Unió”, diu l’informe, que també reclama treure Kossove de “la zona grisa” pel bé dels ciutadans europeus i els kossovesos.

L’informe, elaborat per l’eurodiputat estonià Riho Terras (democratacristià), estira de les orelles als estats, com ara l’espanyol, que encara no reconeixen la declaració d’independència de 2008. En aquest sentit, considera que és una trava extra que dificulta el procés d’adhesió a la UE i recorda que una opinió consultiva del Tribunal Internacional de Justícia considera que la DUI no va vulnerar el dret internacional.

“Insta els cinc estats membres que encara no han reconegut la independència, que ho facin sense demora i permetin així que Kossove avanci en el seu camí cap a la Unió en peu d’igualtat que la resta de països candidats. Recorda, a més, l’opinió consultiva del Tribunal Internacional de Justícia, de 22 de juliol de 2010, en la qual s’afirma que la declaració unilateral d’independència de Kossove no vulnera el dret internacional”, diu el text.

Els 22 eurodiputats del PP, els sis de Vox i un de Podem —Irene Montero— han votat en contra de l’informe, mentre que els 20 del PSOE i un de Sumar —Estrella Galán— s’han abstingut. Els cinc representants d’ERC, EH Bildu, BNG, Comuns i PNB han votat a favor.

Vegeu l’informe ací:

La jutgessa que instrueix la causa penal sobre la gota freda ha acordat de citar a declarar com a testimoni a la cap de gabinet de l’ex-consellera de Justícia i Interior Salomé Pradas –una de les dues persones imputades en la causa– i ha requerit més informació al Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat.

A més, ha demanat informació a l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE) sobre els serveis de salvament i rescats de persones duts a terme pels bombers forestals de la Generalitat el 29 d’octubre amb helicòpters de salvament aeri, així com una anàlisi sobre el pla especial davant el risc d’inundacions del País Valencià. Aquest acte respon i admet les diligències de prova sol·licitades per l’acusació popular que exerceix el sindicat Fetap CGT.

Així consta en dues actuacions i una diligència d’ordenació notificats avui a les parts pel jutjat de primera instància i instrucció 3 de Catarroja (Horta Sud), en el marc de la investigació penal de la gota freda.

L’associació d’ultradreta Despierta España ha presentat un recurs de cassació al Tribunal Suprem espanyol contra la descatalogació del monument franquista sobre el riu Ebre a Tortosa. Ho fa després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi desestimat el recurs que ja va presentar.

Segons que ha confirmat el Col·lectiu per la Reinterpretació del Monument de la Batalla de l’Ebre i Tortosins pel Monument (COREMBE), l’associació ha decidit de recórrer al Suprem espanyol malgrat la negativa del TSJC. COREMBE no està personat en la causa, però comparteix advocat amb Despierta España.

A més d’aquest procediment, continuen oberts dos casos més vinculats amb la retirada del monument: un sobre la llicència d’obres per desmuntar-lo, i un altre referit al procés de licitació i adjudicació de les obres.

El 18 d’abril passat, el TSJC va desestimar dos recursos similars de les entitats d’extrema dreta Asociación Reivindicativa de la Memoria Histórica Raíces i Asociación Cultural Despierta España. Ambdós recursos s’oposaven a la modificació del planejament urbanístic de Tortosa aprovada el novembre de 2020 per la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre, que deixava el monument fora del catàleg de béns patrimonials protegits.

Les dues entitats al·legaven que la descatalogació havia estat arbitrària i contrària a la llei, i denunciaven la manca d’informes patrimonials, ambientals i econòmics. No obstant això, el TSJC va rebutjar aquests arguments i va avalar el procediment de descatalogació.

La fiscalia ha presentat un recurs contra l’absolució del futbolista Dani Alves davant el Tribunal Suprem espanyol. Considera que la sentència que el va exculpar del delicte d’agressió sexual ha “condemnat moralment” la víctima, perquè en qüestiona la fiabilitat amb una interpretació “cruel i arbitrària” d’una prova biològica clau. També diu que s’ha fet una valoració no racional ni total de la prova practicada al judici.

El recurs de la fiscalia critica la interpretació del TSJC, que va assumir l’existència d’una fel·lació a partir d’una declaració extrapolada del pèrit de defensa. També diu que un tribunal no pot introduir fets nous sense suport provatori científic clar, ni desqualificar la fiabilitat d’una víctima basant-se en interpretacions errònies de la prova. En concret, la fiscalia considera que la conclusió del TSJC que, molt probablement, va existir una fel·lació –cosa que la primera sentència no donava per provada i que la jove va negar–, contradiu la prova pericial, i per tant és arbitrària. El recurs diu que l’anàlisi de les mostres bucals descarta l’existència de secreció seminal i que l’ADN d’Alves a la boca de la jove pot tenir altres orígens, com ara la saliva.

“Una condemna moral”

“Atribuir aquest indici, en contra de la conclusió científica, a la jove denunciant, i deduir-ne que hi va haver una fel·lació i, per tant, que mentia i no és capaç de dir la veritat, és una mena de condemna moral. Justament, la mena de censura que temia quan la van haver d’encoratjar a denunciar l’agressió sexual”, diu la fiscalia. “El qüestionament de la fiabilitat de la testimoni i la introducció, contra qualsevol principi científic, de la suposada necessitat de penetració del penis a la boca pel simple fet d’haver-hi esmegma, és una decisió completament arbitrària i cruel. Una condemna moral que la desacredita i la presenta com una testimoni no fiable.”

Pel que fa a la credibilitat de la víctima, la fiscalia ha recordat que les contradiccions menors no afecten la persistència ni a la veracitat del seu testimoni, quan aquest és subratllat per proves mèdiques, psicològiques i videogràfiques. Amb tot, la fiscalia demana que es restableixi la pena imposada per l’Audiència de Barcelona o bé s’ordeni una nova valoració racional de prova.

Condemnat inicialment a quatre anys

La secció d’apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha absolt Dani Alves del delicte d’agressió sexual el març. El futbolista va ser condemnat a quatre anys i mig de presó per l’Audiència de Barcelona per haver violat una noia a la discoteca Sutton de Barcelona el desembre del 2022.

El ple de la secció d’apel·lacions del TSJC, format per Maria Àngels Vivas (ponent), Roser Bach, María Jesús Manzano i el magistrat Manuel Álvarez, va considerar que la versió de la víctima no s’havia contrastat prou amb més proves per sostenir la condemna. El TSJC compartia la visió del consentiment de la primera sentència, però, entre més, deia que el contrast entre allò que va dir la denunciant i allò que es veia a les imatges comprometia la fiabilitat del relat sencer. El Suprem tindrà l’última paraula sobre els fets.

Per què el TSJC ha absolt Alves? Les claus d’una sentència que sacseja el cas

La vice-presidenta i portaveu del Consell, Susana Camarero, ha dit que ella no comenta les declaracions dels portaveus parlamentaris. En aquest cas es referia a les paraules del síndic de Vox, José Maria Llanos, sobre les associacions de víctimes. Amb tot, Camarero sí que ha entrat a qualificat alguns d’aquests col·lectius com a polititzats. “Sabem que no tots són iguals, sabem que n’hi ha que tenen un marcadíssim perfil partidista, que són dirigides per persones que fan part de determinats partits polítics. És un fet que hi ha membres amb carnet”.

Camarero ha acusat l’oposició d’utilitzar les víctimes de manera partidista. “Hi ha partits que les utilitzen per mirar de guanyar vots”, ha lamentat i després ha citat el fet que els joves de Compromís van exhibir una pancarta on demanen la dimissió de Carlos Mazón durant el romiatge de la Santa Faç a Alacant. La vice-presidenta ha qualificat de pantomima el cartell que Compromís va llogar a Times Square de Nova York durant la visita de Carlos Mazón.

Afectats per la gota freda mediten de demandar el diputat de Vox que els ha demandat

Segons la presidenta, el Consell respecta molt les víctimes, es mereixen respecte, les rebem i tenen les portes obertes del Palau i de totes les conselleries.

L’Associació de Damnificats per la DANA Horta Sud-València ha anunciat avui que estudia presentar una demanda per injúries i calúmnies contra el síndic de Vox, José Maria llanos per haver-los acusats de tenir interessos o estar controlats pels partits polítics.

La portaveu de Junts al congrés espanyol, Míriam Nogueras, ha advertit que el seu grup no donarà més suport al govern espanyol si no destina el 20% de les inversions a Catalunya. “Si aquest 20% no es queda a Catalunya, que és el que li correspon, vostè no té el suport de Junts”, ha dit a Pedro Sánchez durant la compareixença en què el president del govern espanyol ha exposat el seu pla de seguretat i defensa i ha informat sobre l’apagada del 28 d’abril.

Nogueras ha deixat clar que aquesta exigència s’aplica a totes les àrees, també la defensa. “Amb la resta dels diners, els seus, facin vostès el que vulguin”, ha afirmat. I ha afegit que, si depengués de Junts, “ni un sol euro dels catalans aniria a un exèrcit militar que no és el nostre”.

“La nostra lògica és molt senzilla de comprendre: a Catalunya han de decidir els catalans, no Madrid”, ha remarcat. Ha criticat que Sánchez no hagi fet gens d’autocrítica ni hagi esmentat “l’ús coercitiu” del poder de l’estat contra “un poble que només vol decidir”. Segons Nogueras, el president espanyol ha tingut la “mala sort” de topar-se amb Junts, perquè tenen molt clar que “ni la dreta, ni l’esquerra espanyola, ni vostès: Catalunya”.

També ha justificat la negativa de Junts a donar suport a la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores, que diu que s’ha anunciat “sense comptar amb l’opinió dels catalans”. Ha dit que Junts no permetrà l’aprovació d’una mesura que, segons ella, pretén “carregar-se el model català i la classe mitjana catalana”. Ha preguntat què faran els 19 diputats del PSC i ha remarcat que ara només els set vots de Junts frenen el que ha qualificat de “saqueig”. En canvi, ha acusat el PSC de posar una “catifa vermella” a les polítiques del govern espanyol.

Junts anuncia una esmena a la totalitat contra la reducció de jornada

Pel que fa a l’apagada, ha retret a Sánchez que no hagi explicat les causes ni hagi aportat cap dada nova. Ha recordat que Junts és l’únic partit català que es va oposar a compensar amb més de 2.000 milions d’euros les grans empreses energètiques. A més, ha contrastat el col·lapse de RENFE a Catalunya amb el funcionament correcte de Ferrocarrils de la Generalitat.

Nogueras ha conclòs que aquest “desastre” només s’acabarà amb la independència de Catalunya, quan el país pugui gestionar els seus propis recursos. I ha reblat: “Si un banc mereix una consulta, un país mereix un referèndum”, en referència a la consulta anunciada pel govern espanyol sobre l’opa de BBVA sobre el Sabadell. Ha acabat recordant que els catalans ja van fer el seu referèndum l’1 d’octubre del 2017.

Com serà la consulta sobre l’OPA del BBVA al Sabadell?

El portaveu d’ERC al congrés espanyol, Gabriel Rufián, ha acusat diputats del PP, Vox i Junts de cobrar del “lobby de les nuclears i de les grans elèctriques”. Segons que ha dit, els qui atribueixen l’apagada elèctrica al sistema públic, a un excés d’energia renovable o a la manca de centrals nuclears “menteixen perquè volen intoxicar, cobrar, o totes dues coses alhora”. Ha recordat que aquestes tres formacions van votar en contra de l’impost a les grans elèctriques i que han estat “una setmana colant els mateixos discursos” sobre les plaques solars i la necessitat de mantenir les nuclears.

Segons Rufián, aquests partits defensen “interessos foscos”, i ha assegurat que la causa de l’apagada no va ser la falta de nuclears, sinó la manca d’inversió de les empreses en la xarxa. Ha acusat “l’oligopoli elèctric” de posar la cobdícia per damunt dels drets dels ciutadans.

Per aquest motiu, ha instat el govern espanyol a nacionalitzar Red Eléctrica. Segons que ha dit, arran de l’apagada, el valor de la companyia ha caigut per sota dels 10.000 milions d’euros, i l’estat espanyol, que en controla un 20%, podria assumir-ne el control amb 8.000 milions. “Vostès de cop tenen 10.000 milions per comprar armament”, ha dit. “Potser seria millor dedicar aquests diners a fer que la llum sigui un dret per a tothom que no pas a comprar més armes.”

La vice-presidenta del Consell i consellera d’Afers Socials, Susana Camarero, ha volgut eludir qualsevol responsabilitat en la gestió de la residència Savia de Paiporta on van morir ofegades sis persones el 29 d’octubre. Segons Camarero, el mes de juny van aprovar i enviar un protocol d’actuació en cas de pluges, però que, en tot cas, es tracta de recomanacions. La vice-presidenta ha aprofitat per a criticar el fet que durant el govern del Botànic aquest document no existia.

“Nosaltres el vam enviar a tots els centres que teníem en el sistema, tant si eren públics com privats. No vam diferenciar, però no podem saber si l’empresa Savia després ho envia a les seues residències”, ha dit Camarero. La vice-presidenta responia així a l’informe que la direcció de la residència de Paiporta va enviar al jutjat de Catarroja tot afirmant que no van rebre cap avís ni cap instrucció per part de la conselleria.

Un informe d’una residència de Paiporta relata el drama de la gota freda i la negligència de la Generalitat

Camarero s’ha excusat que, com que es tracta d’un centre privat, la conselleria no es pot immiscir en la gestió del centre, i ha insistit que no es tracta d’un sistema d’alerta. També ha dit que són els directors de les residències els responsables de prendre les decisions segons les situacions de risc.

A la vice-presidenta Camarero se li ha preguntat si és suficient aquell correu en comparació amb la crítica insistent per part del Consell a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer perquè només van informar de la situació del barranc de Torrent per correu electrònic. “Quina informació tenia el consell sobre què passava al barranc de Poio? Jo tinc una bola de vidre? No podia saber què passaria a la residència de Paiporta”, ha dit.

La Cambra del Llibre de Catalunya, institució que agrupa els gremis i associacions d’editors, llibreters, distribuïdors i de la comunicació gràfica de Catalunya, ha publicat la llista definitiva dels llibres i els autors més venuts per Sant Jordi d’enguany, que manté a Xavier Bosch i Xavier Sala i Martín com els autors més venuts de ficció i de no-ficció respectivament, per Diagonal Manhattan i Entre el paradís i l’apocalipsi, seguits de Sílvia Soler (Cor fort) i Manel Vidal (La passa a l’espai).

La llista definitiva és aquesta:

Ficció català

• Diagonal Manhattan, de Xavier Bosch (Columna)
• Cor Fort, de Sílvia Soler (Univers Llibres)
• La catastròfica visita al zoo, de Joel Dicker (La Campana)
• Aquest tros de vida, d’Estel Solé (Columna)
• Somiàvem una illa, de Roc Casagran (Univers Llibres)
• En l’amor i en la guerra, d’Ildefonso Falcones (Rosa dels Vents)
• L’assistenta, de Freida McFadden (Rosa dels Vents)
• Les tenebres del cor, d’Albert Sánchez Piñol (La Campana)
• No dormiràs, d’Oriol Canals (Rosa dels Vents)
• El llibre daurat, de Lluís Llach (Univers Llibres)

No ficció català

• Entre el paradís i l’apocalipsi, de Xavier Sala i Martín (Rosa dels Vents)
• La passada a l’espai, de Manel Vidal (Destino)
• Crims 4 – L’hora de la veritat, de Carles Porta (La Campana)
• L’art de ser humans, de David Bueno (Destino)
• La dona del segle, de Toni Cruanyes (Columna)
• La memòria dels catalans, de Borja de Riquer (Edicions 62)
• Com engegar a la merda de manera educada, d’Alba Cardalda (Rosa dels Vents)
• La passió dels estranys, de Marina Garcés (Galaxia Gutenberg)
• La Supraconsciència existeix, de Dr. Manuel Sans / Juan Cebrián (Columna)
• La fugida, de Mayka Navarro/Franci Marco Fernández (Columna)

Llibres infantils i juvenils català

• Titó. Excursió a la llegenda de Sant Jordi, de Cristina Jiménez Carbó (Estrella Polar)
• Una casa de por, de Meritxell Martí (Editorial Flamboyant)
• Quina història més bèstia, Minimoni!, de Rocio Bonilla (Animallibres)
• La meravellosa i horripilant casa de la iaia, de Meritxell Martí/Xavier Salomó (Combel Editorial)
• Aprendre a llegir a l’Escola de Monstres 18 – Sense por ni flotador, de Sally Rippin (Montena)
• La misteriosa i sorprenent casa de l’avi, de Meritxell Martí/XavierSalomó (Combel Editorial)
• La por a la butxaca, de Míaim Tirado (El Cep i la Nansa)
• Xarxes, d’Eloy Moreno (Nube de Tinta)
• Em dic Goa 6 – Quin drama, Goa, de Míriam Tirado, Míriam (B de Blok)
• Em dic Goa 1 – Em dic Goa, de Míriam Tirado (B de Blok)

Un Sant Jordi de rècord

El Gremi de Llibreters de Catalunya confirma que aquest ha estat un Sant Jordi de rècord: s’han superat els 26 milions d’euros de facturació i també els dos milions d’exemplars de llibres venuts, corresponents a 74.450 títols diferents. 

Aquestes xifres converteixen la diada d’enguany en la millor de la història i refermen la consolidació de la tendència de creixement dels darrers anys. D’altra banda, el Gremi creu que el fet que Setmana Santa fos tan sols uns dies previs a la jornada, va afavorir a les vendes.

Pel que fa als gèneres més venuts en català, la ficció representa el 33,7%, la no-ficció el 20,8%, el còmic el 6,9% i la literatura infantil i juvenil en representa el 38,6%.

El Consell General del Poder Judicial espanyol (CGPJ) s’ha fracturat avui i ha estat incapaç de nomenar els relleus dels presidents de les sala penal, Manuel Marchena, i de la sala contenciosa administrativa, Pablo de Lucas –en funcions perquè César Tolosa se’n va anar al TC–, del Tribunal Suprem. 

Arran de la divisió interna –s’han fet quatre votacions fallides–, la presidenta del CGPJ, Isabel Perelló, per decisió pròpia, ha retornat la convocatòria d’aquestes places a la comissió de qualificació perquè faci una nova proposta, que es pugui tornar a votar.

Era la tercera vegada que els relleus dels presidents es presentava al ple, però era la primera que es votava.

Les votacions han acabat amb els deu vots del bloc afí al PSOE per a Ana Ferrer i Pilar Teso, i els deu del sector afí al PP per a Andrés Martínez Arrieta i Pablo Lucas, per a les presidències de les sales penal i contenciosa administrativa, respectivament.

Perelló, que podia desempatar, ha votat en blanc. El sector afí al PSOE pretenia que la presidenta del CGPJ i del Suprem es decantés per alguns dels candidats, atès que havia estat ella qui havia forçat la votació.

El Paquistan ha invocat l’article 51 de la Carta de les Nacions Unides per justificar el dret d’autodefensa i ha advertit que es reserva el dret de respondre a l’Índia “en el moment, el lloc i la manera que decideixi”, arran de l’atac d’anit en què van morir, segons les autoritats paquistaneses, 26 civils. Amb aquest pas continua l’escalada de tensió entre dues potències amb armes nuclears.

En un comunicat, després d’una reunió del Comitè de Seguretat Nacional, presidida pel primer ministre, Shehbaz Sharif, el govern ha denunciat els atacs indis com un “acte de guerra no provocat, covard i il·legal”.

The National Security Committee (NSC) convened under the Chairmanship of Prime Minister Muhammad Shehbaz Sharif.

The forum offered Fateha for the souls of the innocent civilians martyred in India’s strikes.

On the night of 6/7 May 2025, the Indian Armed Forces launched… pic.twitter.com/kpxrUE5MM1

— Government of Pakistan (@GovtofPakistan) May 7, 2025

Segons que diu el text, les forces armades de han estat “plenament autoritzades” per dur a terme “accions corresponents”. Així mateix, assenyala que “han defensat amb fermesa la integritat territorial” davant l’agressió índia.

En l’atac d’anit, l’exèrcit paquistanès ha assegurat que va abatre cinc caces i drons de l’exèrcit indi. A més, ha denunciat que els bombardaments van causar danys en una central hidroelèctrica de Neelum Jhelum, al Caxmir.

Set morts a l’Índia

Aquest matí, l’exèrcit de l’Índia ha denunciat la mort de set civils, entre els quals hi ha dos infants, en atacs d’artilleria fets per les forces armades del Paquistan contra la part de Caixmir sota control indi. També hi ha una quarantena de ferits.

En aquest sentit, l’exèrcit del Paquistan ha bombardat desenes de pobles fronterers amb artilleria i morters a la línia de control, la frontera de facto que divideix el Caixmir en dos. Totes les morts s’han produït al districte de Poonch.

El Barça va quedar eliminat ahir a la nit de la Lliga de Campions després d’un duel èpic contra l’Inter de Milà, que es va resoldre a la pròrroga. Entre els jugadors blau-grana, va destacar especialment Lamine Yamal, que amb només disset anys va demostrar que és l’estrella de l’equip.

Després del partit, en una publicació a Instagram, va expressar la seva decepció per la derrota, però va deixar clar: “Tornarem, no en tingueu cap dubte, culers, no pararem fins a deixar aquest club on es mereix.”

“Compliré la meva promesa i la portaré [la Lliga de Campions] a Barcelona. No pararem fins a aconseguir-ho”, acabava.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by @lamineyamal

El bitllet senzill dels transports públics integrats de la rodalia de Barcelona comença aquesta setmana el traspàs progressiu al sistema de validació sense contacte T-mobilitat. És l’últim títol que fa el pas, la resta ja s’hi ha incorporat –entre els quals, la T-casual o la T-familiar.

Aquest títol no integrat, que ven directament cada operador de transport i que només permet de viatjar dins la seva pròpia xarxa, es començarà a vendre a les màquines d’autovenda en format T-mobilitat. Això vol dir que, tot i que el bitllet senzill no permet transbordaments entre operadors, es podrà carregar i validar en el mateix suport que ja s’empra per als títols integrats.

Com canvia la manera d’adquirir el bitllet senzill i fer-lo servir

Els usuaris hauran de tenir en compte alguns aspectes:

–Si ja disposen d’una targeta T-mobilitat, tant si és de cartó com de plàstic, hi podran carregar el bitllet senzill directament a les màquines d’autovenda.
–Si encara no en tenen cap, hauran de pagar un euro pel suport de cartó, que s’afegirà al preu habitual del bitllet senzill.
–Quan s’esgoti el viatge, la targeta es podrà conservar per recarregar-la més endavant amb nous bitllets senzills –també d’altres operadors– o amb títols com la T-casual o la T-familiar.

Primer, a Ferrocarrils

Aquesta mesura s’aplicarà de manera progressiva durant els mesos vinents. El primer operador que l’activa és Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que a partir d’avui ja incorpora el nou format en algunes estacions. El TRAM, TMB i Rodalia també preveuen de fer-ho durant aquest 2025.

Amb aquesta transició, es fa un pas més cap a la desaparició definitiva dels títols amb banda magnètica, que avui representen només un 25% de l’ús total i que acabaran essent substituïts pels suports sense contacte del sistema T-mobilitat.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha dit que condemnava l’espionatge amb el programari Pegasus, com és el cas del president Artur Mas. En la sessió de control al parlament, Junts li ha retret que havia estat “en silenci” després del pas de Mas per la comissió d’investigació de l’operació Catalunya del congrés espanyol. “Condemno rotundament tota acció il·legal no emparada per la llei i tot espionatge polític, i estic disposat a fer que s’arribi fins al final. I per això s’ha fet aquella comissió d’investigació. Condemno qualsevol espionatge polític, i estic disposat a col·laborar amb el que calgui”, ha dit Illa.

[VÍDEO] Mas assenyala Sánchez-Camacho: “Venia amb un somriure i per darrere passava llistes negres a Villarejo”

El president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, ha aprofitat el seu torn a la sessió de control per preguntar a Illa si pensava “condemnar el greu atac a la democràcia i als drets fonamentals” que representava l’espionatge amb Pegasus als quatre darrers presidents de la Generalitat “per part de governs del PP i del PSOE”. “Fa dos dies de la compareixença de Mas i vostè guarda silenci”, ha criticat, tot afegint que feia tard.

[VÍDEO] Un diputat de Vox perd els estreps amb Artur Mas en la comissió sobre l’operació Catalunya

A la seva resposta, el president ha volgut ser clar i també ha dit: “Cap govern del qual hagi format part ha espiat”. A més, ha volgut contradir que hagués estat callat respecte d’aquest tema. “No vaig tard. Qui em coneix sap què penso d’això. L’espionatge no és manera de fer política”, ha conclòs.

Junts, que no s’ha mostrat satisfet amb la resposta, i malgrat haver sentit la condemna que demanava, ha reclamat “menys silencis i més lideratge”.

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Javier Hernández ha començat els tràmits per a demanar al Parlament Europeu l’autorització per a procedir contra el diputat d’ultradreta Luis Pérez Fernández, conegut com a Alvise Pérez. Al mateix temps, li ha ofert que declari voluntàriament per la difusió d’una prova falsa de covid atribuïda al president Salvador Illa.

El magistrat ha acordat d’obrir diligències prèvies per investigar possibles delictes de falsedat i d’injúries que presumptament va cometre Pérez. Aquesta causa és una de les tres que ja té obertes al Suprem.

En la interlocutòria, el jutge assenyala que, com que és eurodiputat, cal sol·licitar al Parlament Europeu el suplicatori per poder-lo encausar formalment. Per això, comença els tràmits per a fer-ho. Ara bé, tal com estableix la llei d’enjudiciament criminal espanyola, li ofereix també la possibilitat de declarar voluntàriament davant el Suprem en garantia dels seus drets de defensa.

Té cinc dies per a manifestar si vol comparèixer abans que el Parlament Europeu pugui concedir l’autorització. Un cop respongui, el jutge adoptarà la decisió corresponent.