Aquest cap de setmana se celebra la festa de Sant Ponç, el patró dels herbolaris i els apicultors, i el país s’omplirà d’herbes remeieres, de mel i de fires. Els botànics calculen que hi ha gairebé set-centes espècies de plantes medicinals i, entre les més conegudes, algunes poden servir per a l’insomni, és a dir, per a millorar els cicles del son o poder dormir millor. La trementinaire Olga Domingo ens explica quines herbes autòctones són les més adequades per a aconseguir una qualitat de son millor. 

Quan és la fira de Sant Ponç 2025? Totes les fires d’herbes remeieres

Infusions de llúpol, valeriana, melissa… 

Hi ha una àmplia varietat d’herbes remeieres que poden anar bé per a regular el nostre descans. Domingo en destaca el llúpol, un potent inductor de son, perquè té propietats sedants i relaxants. També les roselles, molt abundants a la nostra terra, que popularment han estat emprades per a tractar l’insomni i l’ansietat gràcies a les propietats sedants. Una altra bona opció és la fulla de til·ler, amb propietats calmants que ajuden a agafar el son. I la valeriana també és una bona solució, perquè relaxa el sistema nerviós.

D’una altra banda, Domingo també assenyala la melissa. Malgrat que no és present a la nostra terra, la podem plantar fàcilment. A banda de relaxar, ajuda a regular el sistema nerviós, cosa que va bé per a descansar profundament a la nit. També és relaxant l’espígol. I una altra herba adient és la camamilla: “Tot i que la gent la relacioni amb el mal de panxa, també té propietats relaxants”, explica Domingo.

A vegades, ens costa d’adormir-nos a la nit perquè arribem amb molta tensió de tot el dia i estem blocats mentalment. Per tenir la ment més centrada, Domingo recomana el romaní, que ajuda a concentrar-nos i a alliberar pensaments.

Si l’insomni té origen en desajusts hormonals, és recomanable de prendre infusions de sàlvia i artemisa, que alhora són molt útils per als dolors menstruals i la menopausa. “Una bona infusió seria amb una barreja, per exemple, de sàlvia, artemisa i llúpol”, explica Domingo.

Fra Valentí Serra: ‘Les herbes remeieres formen part d’una saviesa mil·lenària que es va recuperant’

Com cal prendre les herbes remeieres? 

Totes aquestes herbes remeieres es poden consumir de maneres diferents, però segurament la més habitual i senzilla és fer-ne infusions, tot utilitzant l’aigua com a dissolvent. Us en podeu preparar tot combinant unes quantes varietats de plantes, o bé centrant-vos en una de sola. L’ideal seria de prendre’s la infusió una hora o mitja hora abans d’anar a dormir.

De totes maneres, també és bona idea d’ingerir herbes remeieres relaxants durant el dia, per a regular els nervis i l’estrès tothora i no tan sols a la nit, just abans de dormir. D’aquesta manera, no tesem tant el cos i arriba a la nit més relaxat. “Es pot fer una infusió a migdia i així no arribem a la nit tant al màxim”, comenta Domingo. De totes maneres, diu que val més evitar de prendre una infusió de llúpol durant el dia, perquè té unes propietats subtilment narcòtiques que ens causarien somnolència. També podem ruixar-nos amb esprai unes gotetes d’hidrolats (destil·lats d’herbes) per a relaxar-nos en moments de tensió. “Ens podem ruixar una mica de romaní durant el dia”, concreta.

Així mateix, Domingo explica que també és possible d’ingerir-ne en tintures, un concentrat que resulta de l’extracció de principis actius de les plantes gràcies a l’alcohol etílic diluït, que serveix de dissolvent. Una vegada feta la concentració, se’n poden ingerir unes quantes gotetes.

Quines herbes remeieres cal prendre per a la regla i la menopausa?

Més enllà de les infusions 

Domingo assegura que, com més va, més gent té problemes d’insomni. En part, a causa del ritme de vida frenètic que seguim. Per ajudar-nos a agafar el son, les herbes remeieres poden ser unes bones aliades, però també cal tenir en compte més factors. Un dels més importants, segons que explica, és la llum, que regula els cicles del son. “Hauríem d’evitar de mirar pantalles –el mòbil o la televisió– l’estona abans de dormir”, avisa.

Per acabar, recomana també de fer banys relaxants d’aigua calenta abans d’anar a dormir. “Preparem en una olla una cocció forta de plantes remeieres i després ho aboquem a la banyera. Si no, s’hi poden afegir unes gotetes d’oli essencial de lavanda, i sal granada, perquè es dissolgui en aigua”, explica. També es poden preparar palanganes d’aigua calenta amb concentrat de plantes remeieres i sal granada, per a posar-hi els peus una estona abans d’anar a dormir i relaxar-se.

Una altra opció és ruixar el coixí amb aromes relaxants, com ara lavanda. “Antigament, es farcien els coixins amb llúpol –o se’n feien petits farcellets per col·locar sota el coixí–, perquè, com que té un punt narcòtic, si a l’hora de dormir en senties l’olor, t’ajudava”, subratlla Domingo.

Les vint-i-cinc herbes remeieres més freqüents: quines propietats tenen?

L’ús del fang es remunta al paleolític superior en la història de la humanitat. És, doncs, un material molt antic, que a cada època ha sumat processos i utilitats. L’àmfora d’argila que contenia vi per a ser conservat i transportat es remunta als ibers i es conserven vestigis d’una “producció industrial” durant l’imperi romà. Els arqueòlegs de la Mediterrània saben bé que la recerca interdisciplinària sobre les produccions ceràmiques del passat ens permet de comprendre aquells habitants que les van produir i usar.

Però el fang i la ceràmica han continuat presents durant la història i fins avui en molts àmbits, que van molt més enllà de l’utillatge de cuina. I és amb aquesta perspectiva que es desenvolupa l’exposició “Orbitant la ceràmica”, comissariada per Ariadna Benavides i Isabel Sabaté, professores de l’escola EdRa d’art i disseny de Rubí (Vallès Occidental). Una mostra que ha impulsat l’escola i en què han participat alumnes i professors. Un projecte que es pot veure a l’espai Pepa de Haro, una sala diàfana de la mateixa escola.

La mirada sobre el fang i la ceràmica d’aquesta mostra és especialment inspiradora, perquè apunta des del treball industrial de la ceràmica en un àmbit poc imaginat com és l’odontologia, fins al disseny transgressor d’objectes a partir de rajoles ceràmiques o la creació d’una instal·lació interactiva amb videomapatge sobre rajoles, un treball fet per alumnes del cicle formatiu de grau superior de gràfica publicitària d’edRa.

Gerra obra del ceramista Carles Llarch.

Els organitzadors expliquen així la proposta: l’exposició enfoca la mirada de la ceràmica cap a pràctiques molt diverses, on el material ceràmic possibilita i passa a ser eina, procés, experiència. Un component que es converteix en eina de coneixement en l’arqueologia; present en processos de recerca, art i tècnica; suport per al disseny gràfic, disseny d’interiors, serigrafia i instal·lacions interactives; peces especialitzades en la indústria; peces per a interpretar la vida dels ciutadans de Rubí; material sonor i instruments per a fer música; l’argila aplicada a l’experiència organolèptica, mitjançant gerres i vi d’àmfora.

Un espai de l’exposició estimulant i interessant és el que vincula Rubí amb l’argila: la geologia d’aquesta ciutat, marcada per la riera, ha permès de trobar grans quantitats d’argiles que durant la història han estat emprades per a la producció de ceràmica. El color rogenc característic del terra de Rubí és fruit de la presència d’òxids de ferro en aquests sediments, que en ser cuits en forns ceràmics adquireixen tonalitats encara més intenses, de taronges a vermells profunds. Una de les teories de l’origen del nom de Rubí va lligat al color vermellós de les seves terres i provindria del llatí rubeo, vermellós.

L’exposició també recorda Cal Gerrer, que va ser el primer i gran ceramista rubinenc, del 1850. Ell i els seus descendents fabricaven vaixella, gerres, elements decoratius i constructius, que han guarnit les cases de Rubí durant més d’un segle. Encara avui es poden veure rajoles en forma de trencadís a les façanes de moltes cases i formen part innegable del patrimoni de la ciutat.

Un altre àmbit destacat és l’apartat dedicat a l’artista i ceramista Pere Noguera, l’obra del qual en bona part és basada en el fang com a matèria. Una projecció interessant mostra una acció artística a partir d’unes guardioles de fang. I també és interessant el treball d’elements amb fang que tenen sonoritats que poden arribar a interpretar una partitura d’Erik Satie.

Ens hem guardat un darrer àmbit pel final i és el que va lligat al món del vi. Es presenten tres peces que tenen l’argila al centre, però a partir d’experiències diferents: s’exposa una gerra de fang obra del ceramista Carles Llarch, creada especialment per a l’exposició. Llarch actualment és un dels pocs ceramistes especialitzat en l’elaboració d’àmfores per al vi. D’uns quinze anys ençà, entre els elaboradors vinícoles més atrevits i experimentals es van començar a reivindicar les gerres de fang per a convertir-se en contenidors de vi.

Les àmfores submergides de Xavier Belda.

Una altra peça que ja és icònica és una ampolla de vi de fang del celler Rendé Masdéu de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), de les que es van rescatar del fang quan l’octubre del 2019 una riuada va destrossar el celler. I també es mostra un audiovisual de l’experiència que impulsa Xavier Belda a Tarragona, que amb la complicitat d’alguns cellers omple de vi àmfores d’uns quinze litres que submergeix durant sis mesos o nou dins les aigües de la Mediterrània.

Aquest dimecres passat, per celebrar l’obertura de l’exposició “Orbitant la ceràmica”, es van tastar dos vins que tenen el fang en el seu ADN, però per raons ben diferents:

Aus Orange 2023. Celler de les Aus. Alta Alella

Per una banda, es diu Aus, perquè aquest vi forma part del Celler de les Aus, propietat de la marca Alta Alella. El Celler de les Aus elabora la gamma de vins naturals d’Alta Alella. Són vins que no contenen sulfits afegits. Aquest celler és situat en un turonet de sauló que mira a la Mediterrània. L’edifici té forma d’un gran vaixell de vela, però si s’hi entra per la banda de baix, com que és dins la terra, sembla que entris dins la panxa d’una balena de sauló. El sauló és el terrer propi de la DO Alella. A més, parlem d’arquitectura reversible, perquè l’edifici no té fonaments i es podria plegar i refer el turó. Rls vins que s’elaboren al Celler de les Aus tenen noms d’ocells de la zona. Aquest vi porta el nom genèric d’aus, però també trobem un vi que es diu Merla, un altre Puput, Bruant, Tallarol…

Per una altra banda, el nom del vi és Aus Orange, perquè es tracta d’un vi taronja o brisat. Elaborat amb una varietat que era a punt de perdre’s, la pansa rosada, i amb pansa blanca, és un vi blanc que es troba en contacte amb les pells durant dos mesos. És la pell del raïm que aporta el color al vi, de manera que quan el most del raïm es deixa en contacte amb les seves pells durant un temps, el vi blanc que en resulta té un color més pujat que no és habitual. La pell del raïm també li confereix més estructura al vi. Els vins brisats diuen que són vins blancs que tenen ànima de vi negre.

L’Aus Orange és un vi atrevit, radical. Tasteu-lo amb ganes de descobrir un vi gens convencional. A més de ser brisat i sense sulfits afegits, té com a singularitat que fermenta en àmfores amb un percentatge de sauló de la mateixa finca. Les va elaborar el ceramista Carles Llarch.

El resultat és un vi d’un color molt intens, ataronjat, ambre. Al nas és consistent i potent, característic de la fermentació amb la pell, amb notes de fonoll i cítrics (pell de mandarina). En boca té una entrada voluminosa i gustosa. Destaquen les notes salines, l’acidesa ben marcada, i el postgust llarg amb estructura tànnica, equilibrat i molt fresc.

El celler explica que la verema del 2023 va ser la més avançada de tota la història del celler, amb el primer raïm collit el 31 de juliol. “Una pluviometria pròpia d’un clima desèrtic durant el període vegetatiu va comportar un creixement irregular dels ceps, cosa que va repercutir a la producció de raïm. Com a resultat, vam tenir una verema de molta selecció a la vinya per tal de collir cada raïm en el seu punt òptim. Amb tot, vam obtenir raïm amb una sanitat impecable i molt concentrats (amb bon grau i acidesa), perfectes per a elaborar vins amb una evolució excepcional per a guarda.”

Una ampolla rescatada del fang el 2019, després de la riuada del Francolí. Vi de Fang 2021. Celler Rendé Masdéu. Conca de Barberà

L’any 2019, el celler Rendé Masdéu de l’Espluga de Francolí, que era situat en una vella fassina (on antigament s’extreien l’alcohol del vi) a tocar del riu Francolí, va ser destruït per la fúria d’una rierada. El celler va desaparèixer i tot va quedar amarat per un fang espès. La solidaritat dels veïns de l’Espluga no es va fer esperar i hores després del desastre els voluntaris que s’havien congregat al lloc van començar a rescatar ampolles de sota el fang que havien quedat senceres. Una d’aquestes ampolles és exposada.

El celler Rendé Masdéu va ser fundat per dos germans, Joan i Josep Rendé Masdéu. Avui el negoci el tira endavant Mariona Rendé i la seva família, filla d’en Josep. La solidaritat va permetre que la família Rendé construís un nou celler. En homenatge a aquells fets, el celler Rendé Masdéu elabora el Vi de Fang, a partir de la varietat de raïm garrut, que és com a la Conca de Barberà en diuen de la monestrell (també conté un 10% de sirà). Un vi negre fermentat i criat set mesos en bótes de roure francès.

Els responsables del celler expliquen el Vi de Fang: “En nas, anirà mostrant diferents registres a mesura que es vagi obrint: tímid a l’inici, amb aromes de sotabosc, s’obre cap a la fruita vermella així que es va oxigenant. En boca té una entrada amable i greixosa, que reprodueix la seva seqüència aromàtica acompanyada d’una estructura mitjana i ben equilibrada que li dóna una persistència interessant.”

amb l'actuació de Sweet Nipples Quintet - Lloc: Ateneu Arenyenc

Santa Maria del Camí (Mallorca) s’ha convertit avui en el centre neuràlgic de la defensa del català. La Diada per la Llengua, convocada per l’Obra Cultural Balear (OCB) i Joves per la Llengua, ha omplert la plaça Nova en una jornada que ha combinat festa, cultura popular i discursos contundents contra les polítiques del govern de les Illes.

La jornada ha començat amb una ballada popular, amenitzada per sis grups de música i dansa tradicional –Ramellets, Càrritx, Esclafits i Castanyetes, Al-Mayurqa, Sarau Alcudienc i Es Revetlers– que han convertit el centre del poble en una festa. Més tard, una sonada de xeremiers ha obert l’acte central, amb els parlaments d’Antoni Llabrés, president de l’Obra, i Josep Buades, portaveu de Joves per la Llengua. La interpretació de “La balanguera” per Victorí Planells i Natalia Tascón tancarà la vetllada.

Amb Esclafits i Castanyetes la plaça esclata d’energia! Amb l’associació constituïda el 1984 amb l’objectiu de divulgar les arrels culturals de Mallorca ens atracam a l’acte central de la Diada per la Llengua, que se celebrarà a les 19.30 h. Vos hi esperam! pic.twitter.com/NB8ozFrLfU

— Obra Cultural Balear (@ocbcat) May 10, 2025

Llabrés: “No converteixi la llengua en el preu que paga als extremistes”

En el seu discurs, Antoni Llabrés ha defensat el dret de viure en català i ha denunciat l’ofensiva institucional contra la llengua. “La llengua passa una situació complicada, tots ho sabem; per això, els que l’estimam no podem defallir.” I ha afegit que la responsabilitat de garantir aquest dret requeia sobretot en les institucions: “Exigim al govern que abandoni la confrontació lingüística, que no separi els nostres infants per raons de llengua, que no posi traves a l’ús del català a la sanitat pública, que no trepitgi els nostres drets lingüístics, perquè és el govern que té l’obligació estatutària de garantir-nos-els.”

Llabrés ha estat especialment dur amb la presidenta Marga Prohens: “No utilitzi la llengua com a moneda de canvi, per dignitat. No la converteixi en el preu que paga als extremistes que la voldrien fer desaparèixer. […] Presidenta Prohens, ja n’hi ha prou!”

També ha advertit que la defensa del català no era una reivindicació aïllada, sinó que formava part d’un model de país amenaçat: “Ens fa mal aquesta Mallorca saturada i massificada, on cada vegada resulta més complicat de viure-hi i per a molts fins i tot sobreviure-hi.” En aquesta situació, ha defensat la necessitat de fer un canvi de rumb per poder viure-hi dignament.

“No ens resignam a ser espectadors passius d’aquest procés suïcida que condueix Mallorca cap al col·lapse i que posa en perill la nostra continuïtat com a poble. Així no podem continuar. És ben d’hora d’aturar i de decréixer”, ha dit, i ha acabat amb una crida a l’organització: “Us convocam a una mobilització permanent, us convocam a passar a l’acció. Ben alt i ben clar: Sí a la llengua!”

Buades: “Basta xerrar català per ser mallorquí”

Josep Buades, en nom de Joves per la Llengua, ha reivindicat l’acció del jovent contra la discriminació lingüística i ha reclamat un futur digne per a Mallorca. “Els joves no estam cansats de mobilitzar-nos pels nostres drets, la nostra cultura i la nostra llengua. Sí que estam cansats de passes enrere, de polítiques contra el català i contra el país.”

Buades ha destacat el valor integrador del català: “Basta xerrar català per ser mallorquí. La llengua ens identifica, ens fa ser qui som. Donar-li vida és donar vida a tot el país.” I ha reivindicat la militància lingüística quotidiana: “Ser avui aquí ens demostra que no és un gest individual, és un gest d’autoestima col·lectiva.”

També ha exigit un compromís clar de les institucions: “Volem una atenció sanitària en la nostra llengua i una administració on, per fer-hi feina, sigui essencial entendre i parlar la llengua pròpia. El govern ha d’universalitzar l’accés al català i requerir-lo a les places públiques.”

A més, Buades ha lligat la lluita per la llengua a un canvi de model general: “Volem un canvi de model turístic, econòmic, social i mediambiental. Tenim clar que és imprescindible per a aspirar a la plena normalització de la nostra llengua i a un futur digne per als mallorquins.” I ha conclòs amb un missatge ferm: “Sabem d’on venim i seguirem endavant per poder viure plenament en català.”

Una diada de força col·lectiva

La diada d’enguany ha reforçat la idea que la defensa del català és inseparable de la lluita per la justícia social i ambiental. Tant Llabrés com Buades han reclamat un canvi de rumb urgent i han connectat les reivindicacions lingüístiques amb una visió general del futur de Mallorca.

Cinema documental DOCS a prop - Lloc: Casal de Joventut Seràfica

A les portes del partit de futbol decisiu entre el FC Barcelona i el Reial Madrid, l’àrbitre designat per al partit, Alejandro Hernández Hernández, va participar en una reunió institucional sobre la reforma de l’arbitratge en què també hi havia una representant del Madrid. Segons que va informar el diari AS, l’àrbitre va participar dijous en una reunió de la Comissió per a la Reforma Arbitral, convocada per la lliga de futbol espanyola i presidida per Javier Tebas, on també va intervenir telemàticament el Reial Madrid.

L’objectiu de la reunió era abordar propostes per a reformar el col·lectiu arbitral, com ara l’aplicació de la intel·ligència artificial al sistema de designacions i la creació d’un comitè d’experts. A banda d’Hernández Hernández, també hi van assistir més noms destacats de l’àmbit arbitral, com González Fuertes –que va gestionar el VAR a la final de copa del rei de futbol– i el president del Comitè Tècnic d’Àrbitres, Luis Medina Cantalejo.

En aquesta mena de reunions acostuma a participar en nom del Reial Madrid el seu director general, José Ángel Sánchez, però en aquesta ocasió va ser representat per Begoña Sanz, directora general adjunta del club. Segons el mitjà madrileny, Sanz va expressar el seu suport a les mesures presentades. La Federació de Futbol espanyola va valorar de manera positiva l’actitud constructiva del club blanc, especialment tenint en compte la rebequeria prèvia a la final de copa.

La coincidència –encara que no fos presencial– entre l’àrbitre que ha de dirigir el partit més decisiu del tram final de temporada i una representant del Reial Madrid ha despertat suspicàcies, especialment per la pressió descarada del Reial Madrid contra els àrbitres aquesta temporada. De fet, el diari AS ha titulat la seva informació amb un to significatiu: “Retrobada Madrid-àrbitres: de la tempesta a la pau temporal.”

Una vaga a Mediapro fa perillar l’emissió per televisió del final de la lliga de futbol

Hernández Hernández forma part de la comissió de la reforma arbitral d’ençà que es va engegar amb més àrbitres, com ara Del Cerro Grande, González Fuertes, Soto Grado i Sánchez Martínez, que hi participen segons disponibilitat.

El director general de Diversitat del Consell, Stephane Soriano, ha negat que la modificació de l’article 6 de la llei trans, aprovada amb una esmena a la llei d’acompanyament del pressupost, serveixi per a permetre teràpies de conversió encobertes, tal com denuncien entitats LGBTI.

Assegura que aquestes pràctiques estan totalment prohibides al País Valencià i que això és recollit clarament en l’article reformat. En concret, la nova redacció estableix: “Es prohibeixen les teràpies que puguen suposar una agressió o intimidació a la persona trans, destinades a modificar la identitat o expressió de gènere d’aquestes persones, essent possible acollir-se a acompanyament sempre que s’opte lliurement i voluntàriament.”

Segons que ha indicat la conselleria, l’acompanyament previst ha de ser voluntari i destinat a oferir ajuda psicològica, social i emocional durant tot el procés de transició. “És un procés que moltíssimes voltes pot resultar incert, a vegades és difícil i cal un acompanyament constant”, ha dit. Soriano no ha precisat què implicaria en concret aquest acompanyament.

Diu que el canvi de text mostra que el govern defensa els menors, les famílies i tothom que fa un procés de transició, per tal que tinguin tot el suport necessari: “És fonamental garantir a les persones trans i a les seues famílies un acompanyament durant tot el procés perquè, moltes voltes, resulta difícil i amb molta incertesa, tant per a les persones trans com per a les seues famílies.”

El govern d’Ucraïna s’ha declarat disposat a pactar un alto-el-foc de trenta dies a partir de dilluns, sempre que Rússia també hi accedeixi. Així ho ha anunciat el ministre d’Afers Estrangers ucraïnès, Andri Sibiga, després d’una reunió a Kíiv entre el president Volodímir Zelenski i els dirigents de França, Alemanya, el Regne Unit i Polònia. Segons Sibiga, hi ha hagut també una conversa “fructífera” amb el president dels Estats Units, Donald Trump.

“El govern ucraïnès i els seus aliats estan preparats per a un alto el foc incondicional a terra, mar i aire durant trenta dies”, ha dit Sibiga, que ha remarcat que caldria una supervisió efectiva i garanties que permetin de generar confiança. Ha afegit que això podria ser el primer pas cap a una negociació de pau, si Moscou ho accepta. Per ara, el Kremlin no ha respost formalment a l’oferta.

Zelenski ha confirmat l’anunci i ha agraït la visita dels dirigents europeus, amb qui ha parlat sobre seguretat. “Tots hem coincidit que cal un alto el foc total, incondicional i prou durador per a possibilitar una diplomàcia real”, ha declarat. I ha subratllat que cal treballar plegats per garantir “una pau digna” i “una seguretat duradora i fiable”.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, també ha mostrat suport a la proposta i ha dit que s’hauria d’aplicar “sense condicions prèvies” per facilitar unes negociacions de pau. “La pilota és ara a la teulada de Rússia”, ha escrit a X, i ha advertit que si el pacte no es respecta, la Unió Europea aplicarà sancions més dures.

Today, the Coalition of the Willing convened.

We support the proposal for a full and unconditional 30-day ceasefire.

It must be implemented without preconditions to pave the way for meaningful peace negotiations.

The ball is now in Russia’s court.

We stand ready to maintain…

— Ursula von der Leyen (@vonderleyen) May 10, 2025

La proposta s’ha anunciat coincidint amb la visita a Kíiv dels dirigents d’alguns dels principals aliats d’Ucraïna: Emmanuel Macron (França), Friedrich Merz (Alemanya), Keir Starmer (Regne Unit) i Donald Tusk (Polònia). Tots ells han subscrit un comunicat conjunt en què reiteren el suport a Zelenski i s’afegeixen a la crida de Trump per assolir un acord de pau. “Fins que Rússia no accepti un alto el foc durador, augmentarem la pressió sobre la seva màquina de guerra”, afirmen.

Merz ha estat especialment contundent: ha exigit a Rússia que acati un silenci total de les armes durant trenta dies i ha assegurat que Europa i els Estats Units estan disposats a ampliar les sancions si no s’hi avé.

Trump, per la seva banda, ja havia reclamat dijous un alto-el-foc de 30 dies i havia advertit que, si no es respecta, els Estats Units i els seus aliats imposarien noves sancions. Segons que ha dit, cal “aturar immediatament la matança”.

Rússia demana l’aturada de l’enviament d’armes

Tot i això, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha insistit que per acceptar un alto-el-foc caldria que els Estats Units i Europa deixessin d’enviar armes a Ucraïna. I ha acusat els líders europeus d’enviar “missatges contradictoris” i de no tenir cap voluntat de millorar les relacions amb Rússia.

El primer ministre britànic, Keir Starmer, ha intervingut des de Kíev per advertir que si Putin vol demostrar que cerca realment la pau, té l’oportunitat de fer-ho ara. “Pot ampliar la pausa pel Dia de la Victòria a Europa i convertir-la en un alto-el-foc total i incondicional de trenta dies, amb negociacions immediates quan comenci el silenci de les armes”, ha dit.

Ha insistit que no hi ha marge per a excuses: “S’han acabat els peròs, les condicions i els ajornaments. Putin no en va necessitar cap per a fer un alto-el-foc i fer una desfilada, i no en necessita ara tampoc.” Si rebutja la proposta, el Regne Unit –ha avisat– escalarà les sancions i incrementarà l’ajut militar a Ucraïna.

També s’hi ha referit el general retirat Keith Kellogg, enviat especial de Trump per a Ucraïna, que ha demanat a Rússia que accepti l’oferta com a primer pas per a posar fi al conflicte més greu i llarg a Europa d’ençà de la Segona Guerra Mundial. “Cal parar ja la matança”, ha declarat.

Gairebé mig any després, el ple del secretariat nacional de l’ANC ha pogut elegir un secretari, una de les quatre figures orgàniques que ha de tenir l’entitat per a funcionar. Xavi Aibar, electe com a representant del bloc juvenil, ha rebut 39 vots a favor, 1 per sobre dels dos terços dels secretaris assistents al ple. L’altre candidat, Josep Costa, n’ha rebut 15, amb 2 vots en blanc.

Així doncs, es tanquen cinc mesos consecutius de votacions infructuoses per a substituir Sílvia Ventura, que va deixar el càrrec al desembre. Fins ara, en cada votació que es feia cap dels candidats no assolia els dos terços que estableixen els estatuts, cosa que ha allargat un blocatge i ha fet créixer la tensió entre el sector oficialista i el crític.

De fet, l’elecció d’Aibar en el ple que s’ha fet a Lleida no ha estat aliena aquest malestar intern. Fonts del sector crític diuen que no han deixat votar en línia a secretaris que no haurien votat Aibar. En canvi, fonts oficials de l’ANC diuen que el ple ha funcionat amb normalitat i que la normativa exigeix que les connexions telemàtiques estiguin justificades.

Llach ataca el projecte de Dempeus

Durant el ple, el president de l’ANC, Lluís Llach, ha reivindicat l’estratègia de la mobilització política de base, i ho ha contraposat a iniciatives que veu promogudes “des de dalt” com les d’Alhora, Aliança Catalana o Dempeus per la Independència, la candidatura a les eleccions al parlament que vol promoure el sector crític i més activistes independentistes.

Segons que explica l’ANC en un comunicat, Llach ha dit: “El país se sent orfe d’una instància política que representi la urgència d’alliberar-se d’Espanya, tot recollint, actualitzant i canalitzant l’energia històrica del Primer d’Octubre”, i ha afegit que donar-hi resposta “des de dalt” no aportava cap novetat en la manera d’articular el vincle entre mobilització i organització. Diu que aquesta mena de formacions tan sols han obtingut resultats minsos, insuficients per a assolir una majoria independentista sòlida al parlament.

Per això, Llach diu que la tàctica de candidatures així no canvia el model autonomista existent, que diu que és basat en la passivitat dels ciutadans fins que els convoquen a les urnes. Ha reivindicat la mobilització i l’organització de base, que diu que s’oposa a la delegació del poder en partits o moviments impulsats des de dalt, amb personalitats, llistes de signatures o iniciatives semblants, segons que diu el comunicat de l’ANC.

Amb tot, ha dit que era prematur concretar com s’havia d’articular políticament, però que la possibilitat real de participar en el sistema electoral autonòmic i aconseguir una majoria independentista tan sols podia sorgir d’un poble mobilitzat que hagués creat les condicions ad hoc necessàries per a actuar com a politja de transmissió entre el carrer i les institucions, com el Primer d’Octubre.

L’ANC com a model

En aquesta línia, ha reivindicat l’ANC com una eina “massiva, democràtica i transversal” que serveixi perquè els ciutadans s’organitzin per fer efectiva la independència. I ha avisat que l’ANC no podia afavorir cap instància política ni llista electoral, “per més benintencionades que siguin”, per fidelitat a la seva essència fundacional.

Tornant a la crítica a iniciatives com Dempeus, ha dit que crear una nova organització no solament era qüestió de noms, voluntats, programes, diners o eficàcia, sinó que demanava una massa militant activa, crítica i organitzada. Si no és així, ha afegit, tan sols seria una estructura d’electors passius, que ha dit que seria incapaç d’encapçalar i sostenir el procés independentista.

“Fins i tot si la independència es proclamés des d’un parlament amb majoria independentista, la qüestió de fons continuaria sent la mateixa: a qui se cediria el poder? Qui controlaria el país? Qui garantiria el manteniment del nou embrió d’estat?”, ha demanat.

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha defensat la necessitat d’aplicar restriccions a l’empadronament per evitar que aquest dret es convertís en un “premi” per a qui cometés un acte il·legal quan hi havia ocupacions. Ho ha dit durant la convenció municipalista que el partit ha fet avui a Vic, on ha remarcat que calia ser molt rigorosos per a impedir que les màfies es beneficiessin del sistema. Turull ha posat d’exemple el cas de Sant Vicenç de Castellet (Bages) o Figueres, on els ajuntaments han començat a aplicar mesures per a detectar fraus en l’empadronament.

La proposta de Junts preveu de prohibir el padró a les persones que ocupin habitatges de manera il·legal. També ha argumentat que calia afrontar el desafiament demogràfic amb mesures clares i garantir que tothom tingués protecció, sense fer cabal de les etiquetes que segons ell els posarien. “Hem de mullar-nos i no mirar cap a una altra banda”, ha dit.

150 euros en canvi del padró: els entrebancs donen ales al mercat de la misèria

A més d’aquesta qüestió, a la convenció s’han presentat més propostes del partit amb vista a les eleccions municipals de 2027. Entre les quals, destaca la creació de regidories específiques per a la llengua catalana i noves mesures per a combatre la multireincidència. Tot plegat forma part del full de ruta amb què Junts vol reforçar la presència al món municipal i tapar espais que pugui fer servir Aliança Catalana per créixer.

Turull ha aprofitat el discurs per rebutjar els discursos d’odi i ha dit que la nació catalana no s’havia construït mai a partir de l’odi a ningú. Ha reivindicat que ni el catalanisme ni l’independentisme no havien emprat mai la por per assolir majories. També ha criticat durament el govern d’Illa, que ha acusat de no afrontar els problemes i de cercar acords amb els Comuns en qüestions sectorials, i amb el PP i Vox en les qüestions nacionals.

El grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona ha descartat definitivament d’entrar al govern de Jaume Collboni. Així ho ha anunciat la presidenta del grup, Elisenda Alamany, després d’una reunió amb el batlle, que ha servit per establir estructures de seguiment dels acords puntuals tancats entre totes dues formacions. Segons Alamany, l’acord implica crear comissions amb regidors dels dos grups per a fiscalitzar el compliment dels pactes. Fonts del govern municipal han dit a l’ACN que es referma l’aliança amb ERC com a “soci preferent”.

Aquest anunci arriba després que dijous la presidenta d’ERC Barcelona, Creu Camacho, enviés una carta a la militància en què informava que el context municipal havia canviat i que l’entrada a l’executiu de Collboni “ha quedat descartada”. Alamany ha confirmat que l’executiva ho ha ratificat i que “el tema està tancat”. Segons ella, la decisió és compartida per totes les parts del partit.

A la mateixa carta, Camacho exposa que, durant els pròxims mesos, s’obrirà un procés per definir l’estratègia de cara a les municipals del 2027 i per refer el projecte d’una ERC “arrelada, útil i guanyadora”. Això implica deixar enrere el debat sobre si calia fer una consulta a la militància, tal com la mateixa presidenta havia defensat fa uns dies.

Segons Alamany, la Federació de Barcelona està “molt compromesa” i té la voluntat de cohesionar-se i mirar cap al 2027. Preguntada per la futura composició de la direcció local, ha recordat que encara hi ha un procés de conciliació obert entre les dues candidatures i que la mediació no s’ha convocat.

Comissions per fer seguiment dels acords

Amb la porta del govern de coalició definitivament tancada, Alemany ha dit que ERC vol garantir que els acords assolits amb el govern municipal es compleixin abans del final del mandat. En aquest sentit, ha destacat tres àmbits prioritaris: la llengua, el turisme i la transformació urbana. Es crearà un sistema de comissions compartides entre el govern i ERC per a fer el seguiment dels pactes amb plans concrets i un calendari d’execució.

Entre els projectes prioritaris que ERC vol veure en marxa abans del 2027 hi ha la creació d’una oficina del català i un hub del català, l’increment del recàrrec turístic i el retorn dels ingressos als barris afectats, la regeneració urbana del Besòs-Maresme i l’impuls a la rehabilitació d’habitatges.

Acords puntuals i pressió al voltant del 30%

Des del govern municipal, fonts de Collboni han insistit que la ciutat necessita “amplis acords” i que ERC es manté com un soci que acompanya “amb una acció constructiva”. També han assenyalat la voluntat de continuar cercant pactes programàtics i pressupostaris amb les forces polítiques progressistes, incloent-hi acords puntuals amb Junts.

Fa uns dies, el mateix Collboni ja havia descartat un acord de coalició amb ERC i va defensar que vol continuar governant “com fins ara”, cercant majories puntuals per impulsar mesures concretes.

Un dels reptes pendents del mandat és la reforma de la mesura que obliga a destinar el 30% dels nous habitatges a protecció oficial. Aquesta setmana, Collboni ha fet una crida a ERC i Junts per desencallar la qüestió. Si bé Junts rebutja pressions, s’ha mostrat disposat a negociar a partir de les seves propostes.

L’Índia i el Paquistan han confirmat un acord d’alto-el-foc, pactat després d’unes converses impulsades pel govern dels Estats Units. El pacte arriba després de setmanes de tensió màxima, amb intercanvi de míssils, drons i bombardeigs, que han deixat desenes de civils morts a totes dues bandes de la frontera.

El primer a anunciar la treva ha estat el president dels Estats Units, Donald Trump, que ha publicat un missatge a la seva xarxa Truth Social celebrant l’acord. “Després d’una nit llarga de converses amb Estats Units com a mitjancer, tinc el plaer d’anunciar que l’Índia i el Paquistan han acordat un alto-el-foc total i immediat”, ha escrit. Tot seguit, ha felicitat tots dos països per fer servir “el sentit comú i una gran intel·ligència”.

pic.twitter.com/lRPhZpugBV

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) May 10, 2025

La crisi es va encendre el mes passat amb una matança d’excursionistes en territori indi, que Nova Delhi atribueix al Paquistan. Islamabad ho ha negat i ha respost amb duresa als atacs indis, que han afectat tant infraestructures militars com civils.

El ministre d’Afers Estrangers paquistanès, Ishaq Dar, ha dit a la televisió Geo News que estaven disposats a estudiar la desescalada si l’Índia aturava les agressions. “Hem respost perquè la paciència havia arribat al límit. Si s’aturen, també considerarem aturar-nos”, ha afirmat. També ha revelat que havia traslladat aquest missatge al secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, que l’havia telefonat després d’haver parlat amb Nova Delhi.

Aquest matí, l’Índia ha reconegut haver bombardejat bases aèries paquistaneses després que Islamabad hagués llançat míssils d’alta velocitat contra instal·lacions militars i civils a l’estat indi del Panjab. El Paquistan ha dit que havia interceptat la majoria dels míssils i que havia respost amb atacs de represàlia.

L’escalada entre l’Índia i el Paquistan pel Caixmir agita els fantasmes de la guerra total a l’Àsia

Francisco Camps, ex-president de la Generalitat i ex-dirigent del Partit Popular del País Valencià, s’ha ofert per reactivar el partit, que, segons ell, “ha perdut força”. Camps havia fet córrer els darrers dies que si a l’acte de València pel trentè aniversari de la seva primera majoria absoluta hi havia més de 1.500 persones, anunciaria la intenció de presentar-se a presidir el PP. No ho ha fet i ni tan sols ha esmentat l’actual president Carlos Mazón, però s’ha deixat estimar entre crits de “president”. “Seré el que cregueu convenient, estic a la vostra disposició”, ha exclamat davant dels assistents, que ell mateix ha xifrat en unes 1.600 persones que omplien la primera planta de l’edifici Veles e Vents de València, inaugurat amb motiu de la Copa de l’Amèrica de vela del 2007.

Camps s’ha ofert per recuperar les majories absolutes que havia tingut el PP, i per a posar-les a disposició d’Alberto Núñez Feijóo en el seu camí a la presidència del govern espanyol, un cant de sirena per a un PP que sap que, ara com ara, Mazón resta més que no pas suma.

Sense haver fet cap anunci en clau interna, ha celebrat el creixement d’un projecte que, segons que ha dit, pretén tornar a posar en marxa un PP “més potent i decidit”.

“El meu partit necessita més força, més vitalitat, més presència, més caràcter, més voluntat, més potència, més discurs, menys complexos i més ganes de treballar tots els dies pel present i pel futur d’esta terra”, ha dit. No ha fet cap menció pel seu nom de Mazón, però sí d’Eduardo Zaplana i el seu govern. “S’hi feien coses interessants, teníem el nostre discurs, un discurs potent que arribava a la gent”, ha dit.

Camps s’ha deixat estimar per velles glòries del PP, com ara Alfonso Rus, Carlos Fabra i Sonia Castedo, tots ells implicats en casos de corrupció. Rus fou condemnat a cinc anys de presó pel cas Taula, en concret per la contractació irregular de treballadors a la Fundació Imelsa, i encara és pendent de judici per la peça principal del cas, que investiga el cobrament de comissions a canvi de contractes públics. Fabra, ex-president de la Diputació de Castelló, va ser condemnat a quatre anys de presó per frau fiscal. I Sonia Castedo, ex-batllessa d’Alacant, va ser processada en diverses causes, com el cas Brugal i el cas Rabassa, per afavorir suposadament empresaris amb requalificacions urbanístiques, però no ha estat mai condemnada.

Paco Camps té un somni de futur: tornar al passat de les majories absolutes

La xarxa elèctrica europea va patir dues oscil·lacions de freqüència mitja hora abans de l’apagada massiva que el 28 d’abril passat va afectar l’estat espanyol i Portugal. Així ho ha fet públic ENTSO-E, l’organització que agrupa tots els operadors de transport d’electricitat d’Europa, en un primer comunicat sobre la investigació de la incidència. La xarxa ibèrica, que funciona interconnectada amb el sistema continental europeu, es va veure especialment afectada per aquestes oscil·lacions i va acabar col·lapsant.

Portugal diu que l’apagada és culpa de la gestió espanyola de la xarxa

ENTSO-E (Xarxa Europea de Gestors de Xarxes de Transport d’Electricitat) és l’organisme que coordina els operadors responsables de fer arribar l’electricitat d’alt voltatge arreu d’Europa. Fundada el 2009, té la missió de garantir un funcionament segur, estable i coordinat de les xarxes elèctriques europees, cada vegada més interdependents i complexes.

Oscil·lacions prèvies al col·lapse

Segons el comunicat, s’han detectat dues oscil·lacions anòmales de potència i freqüència a la zona síncrona de l’Europa continental: la primera, entre les 12.03 i les 12.07; la segona, entre les 12.19 i les 12.21. A les 12.32 hores, just abans del tall generalitzat, els sistemes operaven dins dels paràmetres normals, segons que indica ENTSO-E. Tanmateix, la seqüència que va portar al col·lapse es va iniciar només uns minuts després.

Les dades tècniques mostren que a les 12.32:57 es van començar a produir desconnexions de subministrament al sud de l’estat espanyol, amb una pèrdua estimada de 2.200 megawatts. Això va provocar una caiguda progressiva de la freqüència, que va arribar als 48 Hz entre les 12.33:18 i les 12.33:21. Els sistemes de protecció automàtics es van activar, però no van poder evitar que, a les 12.33:24, el sistema elèctric ibèric col·lapsés del tot.

Com a conseqüència, les línies d’interconnexió de corrent altern amb l’estat francès es van desconnectar i la península ibèrica va quedar tallada de la xarxa continental. A més de la península ibèrica, una part del sud de l’estat francès, principalment el País Basc, també es va veure afectada per la interrupció. La resta d’Europa, tot i les oscil·lacions prèvies, no va experimentar alteracions.

Sánchez diu que trigaran a saber els motius de l’apagada elèctrica

Una situació fràgil amb exportacions en marxa

Els intercanvis d’energia abans de l’incident indicaven que l’estat espanyol exportava electricitat a França (1.000 MW), Portugal (2.000 MW) i el Marroc (800 MW), fet que reflecteix una posició d’equilibri fràgil en cas d’inestabilitat.

El restabliment del subministrament va començar ràpidament. A les 12.44 es va reconnectar una línia de 400 kV entre els Països Catalans i l’estat francès, i vint minuts més tard es va reprendre l’intercanvi amb el Marroc. El sistema es va restablir completament a Portugal a les 00.22 del 29 d’abril, i a l’estat espanyol a les 4.00 de la matinada.

Investigació europea en marxa

Per aclarir les causes de l’incident, ENTSO-E ha posat en marxa una investigació que consta de dues fases. La coordina un panel d’experts independents, amb representants de diversos operadors europeus –tant afectats com no afectats pel tall–, i també de l’Agència per a la Cooperació dels Reguladors de l’Energia (ACER) i de reguladors nacionals i regionals. En la primera fase, s’analitzaran totes les dades disponibles per reconstruir detalladament els fets del 28 d’abril. En la segona, s’elaboraran recomanacions per a prevenir incidents similars en el futur.

Els resultats s’enviaran a la Comissió Europea i als estats membres a través del Grup de Coordinació de l’Electricitat i es faran públics quan la investigació sigui completa. El comunicat destaca la importància de reforçar la cooperació i la resiliència tècnica entre operadors per a garantir l’estabilitat d’un sistema elèctric europeu cada vegada més exposat a tensions i dependències creuades.

Un fragment de la nau soviètica Kosmos 482, llançada el març del 1972 amb l’objectiu d’explorar Venus, ha caigut finalment a l’oceà Índic després de passar més de mig segle atrapada en òrbita terrestre. La nau no va aconseguir de sortir de l’òrbita terrestre i es va trencar en quatre fragments. Se sabia que un fragment cauria aquest matí, però hi havia una gran incertesa d’on impactaria.

Segons que ha informat avui l’agència espacial russa, Roscosmos, la nau ha entrat a les capes denses de l’atmosfera a les 8.24, hora catalana, i ha acabat enfonsant-se a l’oceà, a l’oest de Jakarta, la capital d’Indonèsia.

Amb un diàmetre d’aproximadament un metre i una massa inferior als 500 quilos, la Kosmos 482 formava part d’una missió no tripulada per a estudiar el planeta Venus. Tanmateix, un error en el llançament va impedir que abandonés l’òrbita terrestre, i el cos principal de la sonda ha orbitat al voltant de la Terra d’aleshores ençà.

La seva estructura massissa i el seu escut tèrmic foren dissenyats per resistir les condicions extremes de l’atmosfera de Venus, i per això els experts consideren que pot ser que no es desintegri del tot quan travessi l’atmosfera terrestre. Després de més de cinquanta anys a l’espai, el sistema de paracaigudes original, que havia de frenar el descens cap a Venus, probablement ja era inservible.

El reingrés s’ha produït finalment més de cinquanta anys després de la missió fallida, cosa que ha convertit la Kosmos 482 en un dels objectes espacials més antics que s’han mantingut en òrbita abans de caure a la Terra.

El confinament per un incendi químic decretat a Vilanova i la Geltrú, les Roquetes, Cubelles, Cunit i Calafell ha tornat a posar sobre la taula una pregunta clau: què cal fer quan hi ha un accident químic i s’activa l’alerta? Protecció Civil té establertes unes recomanacions molt clares per a garantir la seguretat en casos com aquest, que impliquen la presència de substàncies tòxiques o inflamables a l’aire.

Com sabreu que hi ha risc químic?

La principal manera de detectar una emergència química és el so de les alarmes als telèfons mòbils, que s’acompanyen amb missatges concrets de Protecció Civil.

També hi ha sirenes específiques que s’activen quan un accident pot danyar la població. Aquestes sirenes emeten tres senyals d’un minut de durada separats per silencis de cinc segons. A més, el risc es pot intuir si es nota una explosió o molèsties respiratòries sobtades.

Aquests sistemes d’avisos s’adrecen sobretot a la població que viu o es troba dins la zona vulnerable definida pels plans de risc químic. L’objectiu és avisar tan de pressa com sigui possible perquè tothom pugui confinar-se o, si calgués, evacuar la zona.

Fotografia de la fumera que surt de la nau incendiada a Vilanova i la Geltrú. Instruccions bàsiques per a confinar-se

En cas de risc químic, la primera mesura de protecció és el confinament. Si sou al carrer, cal entrar immediatament en qualsevol edifici. Una vegada dins, tanqueu portes i finestres i refugieu-vos a les habitacions més interiors. S’ha d’aturar la ventilació i la climatització per evitar l’entrada de l’aire contaminat. Cal fer un seguiment especial de la salut de les persones vulnerables, com ara la gent gran, els infants i aquells que tenen problemes respiratoris.

També és important evitar els soterranis i les parts més baixes dels edificis, tret que les autoritats indiquin el contrari, i parar atenció a si es restringeix el consum d’aigua de l’aixeta.

Com actuar durant l’emergència

Durant una emergència química, cal evitar les accions impulsives. No s’ha d’anar a passar a buscar els nens a l’escola, perquè els centres tenen instruccions específiques per a protegir-los. Tampoc no és segur refugiar-se dins el cotxe: cal entrar en un edifici. A més, Protecció Civil diu que no s’ha de fer servir el telèfon si no és imprescindible, perquè les línies podrien col·lapsar-se.

Mesures addicionals si hi ha risc d’explosió

Si l’accident implica risc d’explosió o fuites de gas inflamable, cal protegir-se de manera addicional. No s’han de fer servir encenedors ni fogons i s’ha d’apagar la caldera. És recomanable protegir els vidres de les finestres amb una creu feta amb cinta aïllant, abaixar les persianes i córrer les cortines. També cal allunyar-se de les finestres i fer servir mobles com a barrera.

Si us trobeu a l’exterior, intenteu protegir-vos darrere d’un talús natural o un mur que us pugui fer de parapet.

Quan s’acaba l’emergència

Quan s’hagi acabat el perill, les autoritats faran sonar una altra vegada les alertes als telèfons mòbils i les sirenes, si n’hi ha, faran un so continu de trenta segons. Fins que no es comuniqui explícitament el final de l’emergència, no heu de sortir de casa. Encara podria haver-hi contaminació a l’aire o l’aigua podria no ser potable.

Una vegada s’aixeca el confinament, cal ventilar bé l’habitatge abans de reprendre la vida normal.

Els organismes meteorològics oficials han activat alertes de risc per precipitacions intenses i tempestes a partir d’aquest migdia en uns quants punts del País Valencià i el Principat. Com ahir, hi haurà ruixats sobtats, localment forts, i acompanyats de tempesta i calamarsa.

L’Agència de Meteorologia espanyola (AEMET) ha emès avisos de risc important (nivell taronja) per acumulacions fins de 40 mm en una hora i probabilitat de graníssol a comarques com la Serrania, el Racó d’Ademús, la Plana d’Utiel, la Foia de Bunyol, la Vall de Cofrents, la Vall d’Albaida, la Canal de Navarrés i la Costera. També hi ha avisos de risc moderat (nivell groc) per pluges de 20 mm en una hora i tempestes al Baix Ebre, el Montsià, el Baix Maestrat, la Plana Alta, la Plana Baixa, l’Alt Millars, l’Alt Palància, el Camp de Morvedre, l’Horta Nord, la Ribera Baixa, la Safor i la Marina Alta.

Totes aquestes alertes seran vigents avui de 12.00 a 23.59, i no es descarta que es puguin mantenir o repetir demà segons l’evolució del front.

Els serveis d’emergències recomanen d’extremar la precaució, especialment en desplaçaments per carretera, zones inundables i activitats a l’aire lliure. La possibilitat de xàfecs intensos sobtats pot causar acumulacions d’aigua, esllavissades i crescudes puntuals de barrancs.

Arran d’aquesta previsió, Escola Valenciana ha ajornat a demà la trobada d’escoles de l’Horta Sud que s’havia de fer a Picassent.

Xàfecs forts a partir de la tarda al sud de Catalunya

El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha activat un avís per intensitat de pluja superior als 20 mm en mitja hora a partir de les 18.00. Les comarques implicades són el Baix Llobregat, l’Alt Penedès, el Garraf, el Baix Penedès, el Tarragonès, l’Alt Camp i el Baix Camp. Hi pot haver xàfecs aïllats però intensos, acompanyats de tempesta i localment de calamarsa.

A la resta de Catalunya, el dia ha començat amb cel ennuvolat a la costa i al quadrant nord-est, i ha anat evolucionant cap a un cel entre mig ennuvolat i molt. A la tarda, hi haurà nuvolades provinents de l’oest que es faran més espesses al final del dia. És probable que demà també hi hagi precipitacions, especialment a les comarques de ponent i del sud.

Illes: ruixats locals i cel variable durant el dia

A les Illes, el cel assolellat del matí ha deixat pas a intervals de núvols, especialment al llevant i al migjorn de Mallorca i Menorca. No es descarten ruixats de fang esporàdics durant el dia, tot i que la probabilitat no és gaire alta. Les temperatures màximes se situaran entre els 19 graus i els 24.

La cantant Araceli Banyuls, referent de la Nova Cançó al País Valencià, es va morir ahir a vuitanta-un anys. El sepeli es farà aquest matí a les 11.30, al tanatori Mondúver de Gandia.

Nascuda a Beniopa (Safor) l’any 1944, va viure també a Palma de Gandia. Durant tres anys va fer vida conventual, però més endavant es va traslladar a Barcelona per estudiar infermeria. Va ser a la capital catalana on va començar la seva trajectòria musical, en contacte amb uns quants artistes de la Nova Cançó. Va ser finalista en el primer concurs Promoció de Noves Veus i va participar en l’espectacle Una de barret, ideat per Lluís Crous i Andreu Soronelles, amb els altres finalistes. També va compartir escenari amb els germans Llorenç i Pep Torres i Toni Llobet.

Va començar la carrera discogràfica el 1975 amb el senzill No deixeu podrir-se el blat (Boa). Tres anys més tard publicà Adés i ara (Auvi, 1978) i després Grocs i blaus (Tecnosaga, 1987), amb vuit peces de caràcter líric, una cançó de bressol popular –“Tanca els ullets”– i una musicalització d’un text de Joan Costa.

Aquesta etapa també va marcar la seva producció adreçada al públic infantil, amb temes com “Porta’m del cel” i “Una poma i una pera”, que van acabar convertint-se en cançons populars. L’any 1989 va editar Porta’m del cel (Di-Fusió Mediterrània), i més endavant Un día para la esperanza (amb el cor de l’escola Abad Sola, d’EGT, 1987), A mi aire (EGT, 2004), Cançons infantils (Nat Team Music, 2007) i Música, ecologia i colors (Picap, 2007). Alguns d’aquests treballs es van distribuir exclusivament en cassets.

A banda de la música, Banyuls també va cultivar la pintura i l’escriptura, i ha deixat un llegat artístic ampli i polifacètic.

El Col·lectiu Ovidi Montllor ha mostrat el seu condol i l’ha definida com una de les dones pioneres de la música en català al País Valencià.

El COM vol mostrar el seu condol per la pèrdua d’Araceli Banyuls (Beniopa, 1944). Va ser una de les dones pioneres de la música en valencià, amb diversos treballs discogràfics publicats entre els anys 70 i 80 del passat segle.

Que la terra et siga lleu!https://t.co/ym5Arhnaxv

— el COM (@PremisOvidi) May 9, 2025

Jornades de recreació SXVIII - Lloc: Platja d'Arenys (Rial del Bareu)

Almenys un alt càrrec del govern indi ha mort i dos funcionaris més han estat ferits greus per un atac de l’exèrcit del Paquistan a la regió del Caixmir, segons que ha informat l’autoritat d’aviació civil índia.

Segons fonts oficials citades per l’agència de notícies índia PTI, un projectil d’artilleria paquistanès ha impactat a primera hora contra l’habitatge d’aquestes víctimes al barri de Rajouri. Les autoritats índies també han notificat unes quantes explosions de matinada en més punts de la regió, com ara Srinagar i l’estat de Panjab.

Arran d’aquestes accions, el portaveu militar del Paquistan, el tinent general Ahmad Sharif Chaudhry, ha dit que l’exèrcit indi havia atacat tres bases aèries del país amb míssils i drons. Segons que ha dit en una conferència de premsa d’urgència a Islamabad, les bases danyades són la de Nur Khan, a Rawalpindi; la de Murid, a Chakwal, i la de Rafiqui, a Shorkot (districte de Jhang). Tanmateix, ha remarcat que la majoria dels projectils havien estat interceptats per les defenses antiaèries.

Operació militar contra l’Índia

El mateix portaveu ha explicat que el Paquistan havia activat una operació militar contra l’Índia, que havia tingut d’objectiu unes quantes instal·lacions militars, inclòs un magatzem de míssils a la zona nord. En concret, han assenyalat que l’atac ha danyat el dipòsit de míssils BrahMos a prop de Beas, l’aeròdrom de Pathankot, a l’estat de Panjab, i la base aèria d’Udhampur, a la regió índia del Caixmir.

Segons el canal de televisió Geo, el Paquistan ha engegat una operació militar a gran escala sobre territori indi. Malgrat l’escala de l’ofensiva, ni el ministre de Defensa indi ni el paquistanès no n’han dit res fins ara.

En canvi, el ministre d’Informació del Paquistan, Attaullah Tarar, sí que ha confirmat l’ofensiva i ha revelat que l’havien batejada com a operació Bunyanun Marsoos, una expressió que, segons l’Alcorà, significa “estructura ferma i unida”.

Hi ha hagut aquesta escalada de tensió després de la interrupció per part de l’Índia dels vols civils a trenta-dos aeroports del nord i l’oest del país. En aquest context, Sharif Chaudhry va declarar ahir que el seu país no rebaixaria la tensió i va advertir que hi hauria una resposta quan Islamabad ho considerés “oportú”.