Amb Enric Sierra i Fede Sedó de presentadors - Lloc: Sala d'actes de l'Ateneu

El parlament d’Ucraïna ha aprovat avui una nova llei que torna a garantir la independència de les dues principals agències anticorrupció del país: l’Oficina Anticorrupció ucraïnesa (NABU) i la Fiscalia Especialitzada Anticorrupció (SAPO). D’aquesta manera, la cambra ha revertit la norma anterior, signada pel president Volodímir Zelenski, que subordinava totes dues institucions al fiscal general i que havia despertat una allau de crítiques entre els aliats europeus i les organitzacions internacionals.

La votació ha rebut un suport aclaparador: 331 diputats favorables d’un total de 450. Zelenski ha impulsat aquesta rectificació legislativa després d’haver rebut pressions per les protestes internes i les advertències de Brussel·les, que l’han forçat a revocar un text que havia promulgat fa tot just unes quantes setmanes.

El moviment és una resposta a la gran preocupació de la Unió Europea, que veu en la independència d’aquests organismes una condició indispensable per al procés d’adhesió d’Ucraïna. Amb la llei ara anul·lada, la fiscalia general tenia capacitat per a intervenir en les investigacions del NABU i la SAPO, redirigir-ne les causes o fins i tot arxivar-ne casos en curs. La mesura havia estat justificada originalment pel president com una manera de reforçar la sobirania institucional i d’evitar ingerències russes.

Tanmateix, el moviment va causar una mobilització ciutadana sense precedents d’ençà del començament de la invasió, amb milers de manifestants als carrers de Kíiv i més ciutats per denunciar un retrocés democràtic i la destrucció de les eines creades després de la revolució de Maidan. Amb la llei aprovada avui, Zelenski diu que es manté el compromís amb un sistema de control transparent, però sense posar en risc la credibilitat ni l’autonomia dels organismes anticorrupció. Brussel·les ha valorat positivament el gest, si bé ha deixat clar que continuaria observant amb atenció l’aplicació efectiva de la norma.

Esclata una onada de protestes a Ucraïna pels canvis en la lluita contra la corrupció

a càrrec de la cobla Vila de la Jonquera - Lloc: Plaça de l'Església

a càrrec de Mon Mas - Lloc: Biblioplatja

El govern ha fet públic avui el pla director de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), que fixa que assumirà el 2028 les primeres funcions de gestió de l’IRPF, l’impost principal dels contribuents, en col·laboració amb l’agència espanyola. És a dir, d’ací a tres anys, i sempre que s’hagin aprovat abans reformes legislatives al congrés espanyol. Mentre això no arribi, la Generalitat es limitarà a oferir serveis d’atenció i assistència, sense assumir la gestió ni la recaptació.

Allò que diu l’acord de la bilateral i han silenciat el govern espanyol i la Generalitat

Segons el full de ruta, l’any vinent l’ATC començarà a atendre ciutadans amb cita durant la campanya de la renda. El 2027, s’hi afegirà l’assistència total, amb la incorporació de més de set-cents treballadors i l’obertura de noves oficines. Però la gestió real del tribut –és a dir, la capacitat de tramitar, inspeccionar i aplicar l’IRPF– no arribarà fins el 2028, i encara de manera parcial, en coordinació amb l’Agència Tributària espanyola. En l’acord d’investidura es fixava que la gestió total es faria l’any 2026 amb la renda d’enguany.

El document admet que per activar aquesta fase caldrà reformar lleis espanyoles, com ara la LOFCA (llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes), la llei de finançament autonòmic i la de cessió de tributs. Sense aquests canvis, la Generalitat no pot assumir competències plenes sobre l’impost. L’inconvenient és que aquestes reformes depenen del congrés espanyol i el govern mateix reconeix que el seu calendari és subjecte a la tramitació parlamentària.

El comissionat encarregat del projecte, Santiago Ramón, i el director de l’ATC, Andreu Navas, seran els responsables de dirigir-lo. També es desenvoluparà una nova plataforma tecnològica pròpia, es reforçarà la plantilla i, de moment, l’única presència visible de l’ATC serà mitjançant el logotip en els documents informatius i en les oficines d’atenció.

Andorra reprèn la investigació contra l’ex-president espanyol, Mariano Rajoy, i l’ex-ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro per l’operació Catalunya. La jutgessa d’instrucció, Stéphanie Garcia, ha tornat a enviar les comissions rogatòries als jutjats espanyols i ha començat a fixar el calendari d’interrogatoris. Entre els primers citats per al 4 de novembre hi ha l’ex-ministre andorrà Jordi Cinca, l’ex-conseller Gilbert Saboya, l’advocat José María Fuster Fabra i l’ex-comissari José Manuel Villarejo.

Elisa Muxella: “Espero que hi hagi molta participació i que no es repetexi l’abstenció de fa quatre anys”

La causa se centra en l’ofensiva política i policíaca per a obtenir informació bancària comprometedora sobre dirigents independentistes i la família Pujol. L’Audiència de Madrid havia refusat anteriorment de col·laborar-hi adduint manca de concreció, però ara la jutgessa ha respost amb noves comissions detallades sobre els fets i  la participació dels querellats. La investigació també involucra Jorge Fernández Díaz, Francisco Martínez, Ignacio Cosidó, Eugenio Pino i Bonifacio Díez. Tots ells, segons l’acusació, van participar en un intent de coacció contra Andorra per obtenir dades dels comptes d’Artur Mas, Oriol Junqueras i els Pujol.

Al mateix temps, la jutgessa Garcia ha reclamat al jutjat competent la causa oberta per la filtració de la captura de pantalla que incloïa l’informe policíac amb suposats ingressos a un compte andorrà a nom dels Pujol. És una querella per revelació de secret professional contra persones no identificades, que vol esbrinar qui va difondre aquestes dades bancàries confidencials, publicades en portada pel diari El Mundo. La divulgació d’aquesta informació és considerada una peça clau en l’estratègia de pressió mediàtica i policíaca de l’operació Catalunya.

El moviment sobiranista Unser Land ha alçat la veu contra la decisió del rectorat de l’Acadèmia d’Estrasburg de suprimir, a partir del setembre vinent, l’ensenyament de llengua i cultura regional als instituts de l’Alsàcia. Segons que han denunciat, la mesura ha arribat per sorpresa i sense debat públic, notificada per carta el 3 de juliol, quan ja s’havien fet les inscripcions.

L’opció suprimida consistia en una hora setmanal o dues de llengua i cultura alsacianes. Tot i les traves institucionals, encara era present en catorze centres i tenia més de sis-cents alumnes. La reforma del batxillerat de l’any 2021, aprovada pel govern francès sota el ministre Jean-Michel Blanquer, ja havia debilitat aquest ensenyament: la matèria va deixar de puntuar al batxillerat i de figurar al llibre escolar, fet que va provocar una davallada dràstica en el nombre d’estudiants. Malgrat això, les xifres mantenien una base sòlida d’interès, i la demanda persistia.

Unser Land denuncia que aquesta supressió és un pas més en la voluntat de París d’esborrar les llengües minoritzades, i acusa els representants de l’Alsàcia dins les institucions franceses d’haver abandonat la defensa d’aquest patrimoni cultural.

El moviment recorda que la cultura alsaciana és un llegat de mil cinc-cents anys, i la seva proposta és clara: exigeixen de mantenir l’opció als centres que la tenien i que, abans del 2028, la llengua i la cultura regionals s’incorporin dins el currículum obligatori d’història i geografia. A més, han encetat una recollida de signatures que en poques setmanes ha superat els sis mil cinc-cents suports. “Els nostres fills tenen dret de conèixer la història i la cultura de la terra on han nascut i viuen”, diuen.

Els treballs de descoberta de la capella Gitana, a l’interior de la presó Model de Barcelona, han finalitzat. Es tracta de la segona fase del procés de conservació i restauració per redescobrir i consolidar les pintures murals fetes per l’artista Helios Gómez, que reten homenatge als presos i la seva patrona, la Verge de la Mercè. En el descobriment de les obres, Gabriel Gómez, fill de l’artista, ha reivindicat que les pintures murals parlen de lluita social i reivindiquen l’ètnia gitana. El batlle de Barcelona, Jaume Collboni, ha defensat que es tracta d’un espai de memòria i dignitat i la consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha afirmat que treballaran per declarar les obres bé cultural d’interès nacional.

La capella Gitana és el nom amb el qual es coneix la cel·la número 1 del primer pis de la quarta galeria, a l’antic corredor dels presos condemnats a mort i que cobria les funcions d’oratori. Les obres van ser pintades el 1950, durant una de les estades del pintor, cartellista i poeta a la presó. Tot al·legant motius d’higiene, es va repintar la cel·la i es van tapar les pintures murals, en alguns llocs amb fins a quinze capes. L’actuació de descoberta ha durat sis mesos i s’ha hagut de fer servir nanotecnologia perquè les capes sobreposades eren dures, rígides i estaven molt adherides.

L’actuació de descoberta ha durat sis mesos i s’ha hagut de fer servir nanotecnologia perquè les capes sobreposades eren dures, rígides i estaven molt adherides. Hi han participat dues restauradores, que han tingut el suport de dues professionals més. Els treballs han estat especialment complexos en l’estrat que estava en contacte directe amb la pintura original, ja que presentava una composició química molt similar.

Segons ha explicat Mireia Mestre, directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, durant la fase de descoberta s’ha revelat l’existència de la decoració de la volta, que fins ara es desconeixia. S’han descobert unes estrelles fetes amb el paper d’estany que embolicava les xocolatines que la família li portava a la presó. La fase de descoberta continuarà l’últim trimestre de l’any en les parts baixes.

La capella Gitana

El nom de la capella ve perquè tots els personatges, inclosa la Verge i el Nen, estan representats amb la pell fosca característica de l’ètnia gitana a la qual l’artista pertanyia. Gómez va rebre l’encàrrec per decorar la cel·la en el darrer empresonament a petició del capellà de la presó. L’artista va representar la Mare de Déu de la Mercè amb presos als seus peus i un grup d’àngels músics. Les pintures van quedar l’any 1998 tapades sota capes de pintura plàstica i guix. Abans de la fase de descoberta, es van fer estudis preliminars que van determinar que la pintura mural era un oli sobre guix i que presentava fins a sis capes de pintura plàstica i guix adherida que els ocultava. També van confirmar l’existència de pintura mural a tota la cel·la, incloent-hi el sostre. Els estudis també van determinar la metodologia de retirada de les capes de pintura sobreposades, tot i que els procediments s’han anat ajustant.

Restarà pendent la tercera fase, la de restauració i conservació, per a la presentació i estabilització definitiva de les obres. La directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya ha apuntat que les obres podrien estar obertes al públic a finals del 2026 o principis del 2027, però ha remarcat que també dependrà del que el consistori plantegi per al conjunt de l’equipament.

La Sagrada Família ha assolit els 155,58 metres d’alçària, cosa que la converteix en l’edifici més alt de la trama urbana de Barcelona, just per sobre dels 154 metres de la Torre Mapfre i l’Hotel Arts, els dos edificis més alts de la capital d’ençà del 1992. La basílica d’Antoni Gaudí arribarà els mesos vinents als 172,5 metres d’alçària amb la culminació de la torre de Jesucrist, poc menys dels 177,72 metres de la muntanya de Montjuïc, que Gaudí va decidir no superar perquè deia que l’obra humana no podia superar la de la natura. La fita assolida pel temple canvia completament la silueta urbana de Barcelona on l’únic edifici més alt, fora de la trama urbana, és la Torre de Collserola, amb 244 metres.

Les torres dels quatre evangelistes, Lluc, Marc, Joan i Mateu, de 123 metres d’alçada cadascuna, envolten la Torre de Jesucrist, que es troba al costat de la Torre de la Mare de Déu, que mesura 138 metres. En les últimes setmanes, la Sagrada Família ha rebut les primeres peces que formaran part de la creu de la Torre de Jesucrist, concretament els elements del braç inferior. Ara es fan les feines in situ per muntar les diferents peces com són vidres i detalls interiors, tot des de la cota de 54 metres. Una vegada enllestits els treballs, es col·locarà la peça sencera. El mirador dins de la creu s’obrirà el 2027.

Una vegada finalitzada, la Sagrada Família no solament serà l’edifici més alt de Barcelona, sinó també l’església més alta del món, superant la Catedral d’Ulm, a Alemanya, que fa 162 metres d’alçada.

Una de les acusacions populars en la causa penal per la gestió de la gota freda, el sindicat FETAP-CGT, ha presentat un informe al jutjat de Catarroja en què acusa l’ex-consellera d’Interior Salomé Pradas i el seu ex-número dos, Emilio Argüeso, de retardar dues hores la constitució del CECOPI perquè van decidir d’anar a veure un barranc a Carlet (Ribera Alta).

Segons el document, elaborat per un expert en riscos laborals i al qual ha tingut accés l’agència EFE, els dos directors del pla especial d’inundacions haurien actuat de manera imprudent en traslladar-se, cap a les 14.00, a un barranc que ja disposava d’un punt de control. El text denuncia que aquella decisió temerària va posar en perill els seus conductors i ells mateixos, i va ajornar l’activació del centre de coordinació durant dues hores, amb conseqüències que qualifica de “nefastes”.

L’informe també remarca que, a partir de les declaracions judicials de Pradas i Argüeso, s’evidencia una actitud d’inacció durant tot el 28 d’octubre i fins a les 17.00 del dia 29, moment en què es va constituir el CECOPI.

El document insisteix que la Generalitat tenia competències sobre la vigilància dels cursos fluvials, tal com estipula el pla d’inundacions, i compara aquella jornada amb la dana del novembre, en què sí que es van activar els punts de control. Això, diu, posa en relleu els incompliments comesos en l’episodi d’octubre.

L’informe analitza especialment el cas de Paiporta, Catarroja i Massanassa (Horta Sud), municipis qualificats d’alt risc d’inundacions, i constata que els morts per ofegament van seguir un patró semblant: persones grans atrapades a les plantes baixes, sovint amb reixes a les finestres; veïns als garatges, i altres sorpresos pel desbordament mentre eren al carrer, “amb l’agreujant que es tracta de zones catalogades com a molt perilloses en cas d’inundació”.

Vuit persones han mort, entre les quals un infant de sis anys, i més de vuitanta han resultat ferides arran d’un atac rus amb míssils i drons contra uns quants districtes de Kíiv. L’exèrcit rus ha atacat la capital ucraïnesa poc després de mitjanit, i ha causat incendis i destrosses greus en habitatges i vehicles.

El responsable militar de Kíiv, Timur Txatxenko, ha informat que l’atac ha causat, de moment, vuit morts, sis dels quals al districte de Sviatoxinski i dos al de Solomianski. Segons que ha detallat en un missatge a Telegram, també s’han comptabilitzat vuitanta-vuit ferits, dels quals quaranta-sis han estat hospitalitzats.

“Tenim més de vuitanta ferits, entre els quals, nou infants”, ha dit. I ha advertit que, “lamentablement, aquestes xifres continuaran augmentant” i que “probablement, aquest no sigui el balanç definitiu”.

L’atac ha afectat especialment el districte de Solomianskii, tot i que també s’han registrat danys a Holosivski, Sviatoshinski i Xevtxenkivski. En alguns punts, els impactes han destruït seccions senceres d’edificis d’habitatges.

El batlle de la ciutat, Vitali Klitxkó, ha explicat que els serveis d’emergència continuen treballant sobre el terreny per rescatar els afectats i ha anunciat la creació d’un centre d’atenció per a les víctimes. També ha informat que l’ajuntament pagarà indemnitzacions als residents que han perdut casa seva o han patit danys greus

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha lloat la tasca dels serveis d’emergències i ha confirmat que una part de la infrastructura residencial ha estat destruïda. “Una secció sencera d’un bloc de pisos ha quedat arrasada”, ha dit, i ha transmès el condol a les famílies de les víctimes. També ha confirmat que els ferits reben atenció mèdica adequada.

Since the night hours, our rescuers, firefighters, medics, and all the necessary emergency services have been working at the sites of Russian missile and drone strikes. The Dnipro, Poltava, Sumy, Mykolaiv, and Kyiv regions have been affected. The capital was the primary target of… pic.twitter.com/Cn8VMXoijE

— Volodymyr Zelenskyy / Володимир Зеленський (@ZelenskyyUa) July 31, 2025

La Diputació de València ha obert expedients d’informació reservada a José María Ángel, fins ara comissionat del govern espanyol per a la gota freda, i a la seua dona, Carmen Ninet, sots-directora del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM). Els han requerit que aporten la documentació que acrediti que tenen les titulacions necessàries per ocupar els càrrecs que exerceixen.

Zulima Pérez, ex-alt càrrec del Botànic, nova comissionada del govern espanyol per a la gota freda 

Segons la Diputació, l’objectiu és verificar que el procés d’accés a les seues places dins de la institució s’ajusta a la normativa i no s’hi ha comès cap irregularitat.

En el cas de José María Ángel, l’expedient s’ha obert arran d’un informe de l’Agència Valenciana Antifrau, que alerta que podria haver fet servir un títol “presumiblement fals” per accedir a un nivell superior com a funcionari.

Pel que fa a Carmen Ninet, el procediment s’ha obert una volta s’ha publicat que la plaça que ocupa al MuVIM correspon al grup A1, malgrat que no consta que tinga una titulació universitària.

Un informe del Comitè per a la Prevenció de la Tortura (CPT) del Consell d’Europa expressa preocupació per denúncies de maltractament rebudes per reclusos a presons catalanes i detinguts pels Mossos d’Esquadra. Després d’una visita el novembre passat, el CPT ha reclamat novament a la Generalitat que aboleixi l’ús de la contenció mecànica regimental, tant a presos com a menors, a llits amb corretges. Insisteix que la pràctica vulnera drets i lamenta que la Generalitat no ho hagi abordat, tot i insistents recomanacions prèvies.

L’objectiu principal de la visita va ser examinar el tracte de persones detingudes a comissaries i centres penitenciaris, amb especial atenció als interns als Departaments Especials de Règim Tancat (DERT) i a les persones sotmeses a mesures de contenció mecànica. A més, el CPT va valorar el tracte d’infants i joves reclosos al centre de justícia juvenil Els Til·lers, a Mollet del Vallès (Vallès Oriental).

La missió extraordinària es va fer entre el 25 de novembre i el 5 de desembre passat a les presons de Brians 1 i 2, Lledoners, Quatre Camins, a l’Hospital Penitenciari de Terrassa, la presó de Joves a la Roca del Vallès (Vallès Oriental) i el centre d’Els Til·lers. Així mateix, els experts van visitar les comissaries dels Mossos d’Esquadra als districtes de les Corts i Ciutat Vella de Barcelona, la Ciutat de la Justícia, i les comissaries de l’Hospitalet de Llobregat i Vilanova i la Geltrú, a més de la seu de la policia espanyola i la Guàrdia Civil a Barcelona.

La delegació va entrevistar-se amb el ministre de l’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, batlles, consellers de Justícia i d’Interior, el director dels Mossos, Josep Lluís Trapero, màxims responsables policíacs, càrrecs de Salut, la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, i l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) de la UB.

Contencions mecàniques i DERT

L’informe recull denúncies de presos sobre maltractaments físics i ús excessiu de la força per part del personal penitenciari, amb agressions com bufetades, cops de puny i cops de porra. El suposat maltractament es dóna sobretot en episodis d’agitació, conflictes i resistències passives dels interns. El comitè remarca la necessitat d’impulsar una política de tolerància zero contra els maltractaments, més supervisió, millor notificació de lesions i avaluacions més completes de l’ús de la força, que han d’assumir els jutges de supervisió.

Sobre la contenció mecànica amb finalitats regimentals, alerta que, malgrat una reducció en el nombre total de casos, la pràctica continua sent molt problemàtica i resta un risc de maltractament. Destaca la perillositat quan es fixa el pres en posició de cap per avall i se li administren injeccions intramusculars. Sovint, aquestes contencions es fan per motius punitius i van acompanyades de manipulacions inadequades que poden causar lesions físiques. També assenyala que es poden aplicar a persones amb trastorns mentals i malalties cròniques, sovint sense garanties en registres, informes ni supervisió mèdica. El CPT reitera que cal abolir aquesta pràctica de forma immediata i aplicar-la només, si és indispensable, en entorn mèdic controlat; proposa alternatives com les cel·les encoixinades per als casos de violència.

El CPT agraeix la col·laboració de l’administració penitenciària, però adverteix que l’incompliment reiterat pot donar lloc a mesures públiques de denúncia segons la Convenció Europea per la Prevenció de la Tortura.

Veu adequat el nivell d’atenció sanitària a les presons, fins i tot a l’Hospital Penitenciari de Terrassa, però recomana millorar la descripció i notificació de lesions a l’ingrés, limitar la durada de la contenció per motius mèdics i reforçar la teràpia i la rehabilitació a la planta d’aguts de psiquiatria penitenciària de Brians 1.

Demana adoptar un enfocament més proporcionat en la imposició de sancions disciplinàries com l’aïllament i reforçar les garanties perquè els presos puguin ser escoltats personalment.

En relació amb els interns dels mòduls DERT, reconeix millores (reducció de períodes, més presència de personal especialitzat i més activitats), però lamenta males condicions materials (austeritat, calefacció deficient) i poca atenció psiquiàtrica per als qui ingressen amb trastorns mentals. Per això, insta a reforçar la rehabilitació dels interns en règim tancat i reduir restriccions com l’emmanillament sistemàtic o l’aïllament respecte d’altres presos.

També demana més activitats educatives, lúdiques, esportives i tallers per a adults joves i dones als DERT.

El CPT es mostra positivament impressionat per les condicions i activitats a les presons en règim ordinari, però mostra inquietud per la degradació d’alguns mòduls a Brians 1 i el fet que la instrucció 02/2024 ha prohibit feines per a presos condemnats per delictes violents després de l’assassinat d’una cuinera el març de 2024 a la presó del Catllar (Tarragonès).

Força excessiva contra menors

Les condicions de detenció i l’ambient al Centre Educatiu Els Til·lers reben valoracions positives, però l’informe recull diverses denúncies d’ús excessiu de la força per part de seguretat privada contra menors. El comitè demana més supervisió en la selecció i formació del personal de seguretat.

El CPT també remarca els efectes negatius de la contenció mecànica als menors i en reclama l’abolició, apostant per alternatives per calmar menors agitats i violents. Demana posar fi a la segregació com a càstig i a l’ús sistemàtic d’emmanillament durant transports o exàmens mèdics.

Maltractament policial

La majoria de detinguts entrevistats van declarar haver estat tractats correctament pels Mossos. Tanmateix, diverses persones denuncien maltractaments físics, com bufetades, cops de puny i cops de porra durant la detenció o el trasllat. Alguns casos han estat corroborats per informes mèdics i per l’observació dels metges de la delegació.

L’informe també descriu casos d’emmanillament fort i ús excessiu de la força, i insults verbals d’agents als detinguts. El CPT recomana als Mossos que transmetin un missatge clar de tolerància zero als maltractaments i organitzin més formació sobre tècniques de control manual.

Demana millorar el registre i la descripció de lesions durant la custòdia policial, així com una investigació ràpida i sistemàtica de totes les denúncies per maltractament. També critica l’obligatorietat de fer exàmens mèdics als detinguts emmanillats i en presència dels agents.

El comitè assenyala deficiències persistents de les cel·les policials dels Mossos, especialment per la manca de llum natural, mala ventilació, absència de timbre o accés a l’aigua i condicions higièniques i de manteniment insuficients. Reclama solucions per aquestes mancances i que es tinguin en compte les recomanacions del CPT en el disseny dels nous establiments policials previstos.

També s’hi inclou una recomanació sobre la necessitat d’assegurar l’accés efectiu a un advocat des de l’inici de la custòdia d’una persona detinguda.

Resposta de les administracions

Les autoritats penitenciàries catalanes, en la seva resposta, destaquen la posada en marxa de programes especialitzats per a la gestió de presos violents i disruptius, amb l’objectiu de reduir l’ús de la contenció mecànica; la contractació de 407 nous membres de personal; la millora de condicions materials als DERT, la reducció de l’estada als règims tancats, i la creació del nou centre de formació penitenciària a Brians 1.

Segons la Secretaria de Mesures Penals, la taxa de contencions regimentals s’ha reduït lleument. Si el primer semestre del 2024 van correspondre 2,5 contencions cada 100 interns, el primer semestre del 2025 ha estat de 2,47 per cada 100. Apunten que la clau per reduir-les són les estratègies preventives, la implementació de mitjans alternatius i l’ús de la contenció mecànica com a últim recurs, aplicant protocols i amb fiscalització d’organismes externs.

La direcció dels Mossos ha respost al CPT que ha intensificat la formació dels agents en tècniques de control manual i està compromesa a millorar les condicions a les cel·les, corregint mancances estructurals assenyalades pel comitè.

Els Mossos han explicat que, arran de l’informe, la Comissaria General d’Investigació i Afers Disciplinaris va investigar els casos denunciats, sense que hi hagués denúncia dels afectats. La investigació interna va concloure que l’actuació policial havia estat correcta i, per exemple, que algunes lesions provenien de baralles prèvies o d’autolesions. La informació també s’ha traslladat a la fiscalia perquè determini si calen noves investigacions.

La policia catalana rebutja rotundament les afirmacions del CPT, qüestiona el rigor del mètode de recollida de testimonis i veu poc contrastades les dades. Quant a les cel·les, defensa que compleixen els estàndards i que en general no hi ha problemes.

La incertesa al capdavant del comissionat del govern espanyol per la reconstrucció de les zones afectades per la gota freda ha durat pocs minuts. Zulima Pérez, assessora del ministeri de Política Territorial i coordinadora del Comitè d’Experts per a la Reconstrucció, serà qui agafarà el relleu a José María Ángel, segons que ha avançat el diari Levante.

Nascuda a Alcoi, Pérez té una trajectòria política vinculada al PSPV i al govern del Botànic. Va començar com a regidora del seu municipi entre el 2003 i el 2007 i, amb el primer Consell de Ximo Puig, va exercir de secretària de Transparència. Posteriorment, el 2018, va assumir la sots-secretaria d’Hisenda sota la direcció de Vicent Soler, on gestionà qüestions essencials com la contractació administrativa i la compra pública.

Entre el 2019 i el 2023, es va incorporar a Presidència de la Generalitat com a directora general de Coordinació del Diàleg Social. Amb el pas d’Arcadi España al ministeri de Política Territorial, es va sumar al seu equip i, després de la gota freda, el govern espanyol li va confiar la coordinació del comitè d’experts encarregat de la reconstrucció.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Última Hora:

José María Ángel ha plegat de comissionat especial del govern espanyol per a la reconstrucció i reparació dels danys causat per la gota freda. En una carta adreçada al ministre de Política Territorial espanyol, Ángel Víctor Torres, ha anunciat que es retirava de la vida pública i es jubilava. El detonant ha estat un informe de l’Agència Valenciana Antifrau, difós pel diari El Mundo, que l’acusava d’haver falsificat un títol de diplomatura en arxivística i biblioteconomia de la Universitat de València per accedir a la funció pública.

Ángel, que també ha deixat la presidència del PSPV, ha negat rotundament les acusacions i ha dit que no havia falsificat mai cap document ni se n’havia servit per obtenir cap lloc. Reitera que l’accés a la Diputació de València, fa quaranta-tres anys, va ser legal i conforme al procediment. Tanmateix, admet que la pressió acumulada i els atacs constants havien motivat la decisió irrevocable de plegar.

En el seu escrit, lamenta que d’ençà del seu nomenament com a comissionat, el desembre passat, ha estat víctima de “reiterades actituds de rancúnia” amb l’objectiu de “soscavar, danyar i embrutar” una trajectòria que defensa com a “diligent i transparent”. Segons que explica, fins al moment d’assumir aquesta responsabilitat, la seva tasca com a funcionari i polític havia estat respectada, tant pels companys com pels responsables polítics.

Ángel considera que l’informe d’Antifrau forma part d’un procediment “inquisitorial, secret, malintencionat i sense dret de rèplica”. Critica que li qüestionin tota una trajectòria professional per un fet que, diu, ha estat manipulat i tergiversat sense proves sòlides ni garanties de defensa. Explica que no pot suportar més aquesta situació, que li causa un gran dolor personal i familiar.

Malgrat la renúncia, Ángel defensa la seva vocació de servei públic i reivindica la seva trajectòria: “He servit –i continue servint– la ciutadania amb respecte, entrega i convicció.” Afegeix que ha actuat sempre amb una idea clara: “El que és públic és sagrat, perquè és de tots.” Per això, diu que es retira amb la consciència tranquil·la i amb el convenciment que ha actuat amb honestedat.

Finalment, diu que continuarà defensant la seva honorabilitat i la veritat on calgui i que no vol convertir-se en l’objectiu d’una campanya de desgast que, segons ell, respon a interessos polítics. “Me’n vaig per mi i per la meva família”, conclou.

Una figura respectada al PSPV

Ángel ha estat una figura destacada dins del PSPV, amb una trajectòria llargament reconeguda i valorada. Va ser batlle de l’Eliana entre el 1997 i el 2015 –també va ser senador espanyol–, i més endavant, com a secretari de Seguretat i Emergències, durant els governs del Botànic, va consolidar una imatge de gestor dialogant i proper, que li va merèixer el respecte tant dins del partit com entre els professionals amb qui va treballar.

a càrrec de Sandra Rossi (Argentina) - Lloc: Biblioplatja