Després de mesos de tensions, Tailàndia i Cambotja flirtegen amb el conflicte armat
Bangkok, Tailàndia. Els enfrontaments entre Tailàndia i Cambotja tornaren a esclatar ahir de cap a cap de la fronterera que separa ambdós països, en una escalada significativa de tensions entre dos estats que fa mesos que es troben en disputa.
Durant el matí, ambdós exèrcits intercanviaren trets en unes quantes zones de la frontera, fins i tot en temples com ara l’icònic Preah Vihear. Hi van morir nou civils, incloent-hi un noi de vuit anys; catorze més resultaren ferits. Ha estat l’enfrontament més violent entre ambdues nacions en més d’una dècada.
Tailàndia respongué amb una ofensiva aèria, tot bombardant dos objectius militars en territori cambotjà.
L’atac –el segon enfrontament armat entre ambdós països d’ençà del maig, quan un soldat cambotjà fou assassinat a trets en un enfrontament amb l’exèrcit tailandès– significa una escalada significativa en el conflicte entre Bangkok i Phnom Penh. Abans-d’ahir, cinc soldats tailandesos resultaren ferits en l’esclat d’una mina a la frontera. Un d’aquests cinc perdé una cama. L’incident empenyé Tailàndia a retirar l’ambaixador a Cambotja i expulsar l’enviat de Phnom Penh del país.
Una disputa que fa mesos que s’allargaEl conflicte esclatà al maig, quan un soldat cambotjà morí en circumstàncies poc clares en un enfrontament amb soldats tailandesos en una zona fronterera relativament petita i disputada que cada país reclama com a pròpia. Ambdues parts afirmaren que havien actuat en defensa pròpia.
Encara que, poc després, tant Tailàndia com Cambotja acordaren de rebaixar les tensions, les autoritats d’ambdós països continuaren aplicant –o amenaçant d’aplicar– mesures punitives no violentes, cosa que ha ajudat a mantenir el conflicte a flor de pell.
Tailàndia, per exemple, prohibí a la gran majoria de cambotjans de travessar la frontera, tret dels estudiants, pacients mèdics i més persones amb necessitats essencials. Ahir, les autoritats tailandeses anunciaren que tancarien del tot la frontera amb el país.
Per la seva banda, Cambotja prohibí els films i programes de televisió tailandesos; també aturà la importació de combustible, fruites i verdures tailandeses i sabotejà múltiples línies elèctriques i cables de connexió a internet que uneixen un país amb un altre.
La frontera, una font de tensions recurrentsLes disputes frontereres són un problema recurrent en la relació entre ambdós països, que comparteixen més de 800 quilòmetres de frontera terrestre.
Les relacions entre ambdós veïns del sud-est asiàtic s’han mantingut teses d’ençà del 1907, quan la colònia francesa de Cambotja i el regne independent de Siam (el nom amb què Tailàndia fou coneguda fins l’any 1939) signaren el tractat que definia la frontera entre l’un país i l’altre. El mapa del tractat, tanmateix, diferia del text, cosa que causà tota mena de desavinences sobre la delimitació exacta de la frontera. Especialment contenciós fou l’estatus territorial de Preah Vihear, un temple del segle XI de gran importància simbòlica tant per a Bangkok com per a Cambotja, que romangué en territori cambotjà.
Durant la Segona Guerra Mundial, Tailàndia –amb l’ajut del Japó– prengué el control del temple, que acabà lliurant a la Cambotja francesa amb la fi del conflicte. El 1954, quan Cambotja tot just començava a caminar com a estat independent, Tailàndia aprofità la debilitat del seu veí i recuperà el control del temple.
Cambotja denuncià el cas davant el Tribunal Internacional de Justícia. Argumentà que el mapa francès del 1907 ratificava la sobirania cambotjana sobre el temple. L’any 1962, finalment, el tribunal dictaminà a favor de Cambotja: Tailàndia va acceptar la decisió i en retirà les tropes.
El 2008, tornà a esclatar la tensió quan Cambotja encetà el procés perquè la UNESCO reconegués Preah Vihear com a patrimoni de la humanitat. De primer, el govern tailandès donà suport a la candidatura cambotjana. L’oposició, tanmateix, acusà el govern de vendre el país als interessos de Cambotja, i Bangkok acabà girant-s’hi d’esquena.
Amb la tensió a flor de pell, el govern tailandès desplegà tropes prop del temple: Phnom Penh les acusà d’haver penetrat en territori cambotjà, cosa que Bangkok negà. Arran de l’episodi, el govern cambotjà desplegà els seus soldats a la frontera.
Després d’anys de tensió continguda, la violència esclatà el febrer del 2011; cada bàndol acusà l’altre d’haver començat el conflicte. Després de vuit dies de conflicte i setze morts, pel cap baix, Cambotja i Tailàndia acordaren un alto-el-foc, però algunes seccions de la frontera continuen essent territori en disputa.
Dos anys més tard, el 2013, el Tribunal Internacional de Justícia reafirmà el contingut de la sentència del 1962, favorable als interessos de Phnom Penh. D’aleshores ençà, Cambotja ha tornat a recórrer al tribunal per provar de resoldre les disputes frontereres amb Tailàndia, però Bangkok n’ha rebutjat repetidament la jurisdicció.
El govern tailandès, contra les cordesTant en un país com en l’altre, l’onada d’ultranacionalisme desfermat per l’escalada de tensions ha inflamat encara més la situació.
La primera ministra de Tailàndia, Paetongtarn Shinawatra, fou suspesa del seu càrrec el primer de juliol en el marc de la causa que l’investiga per la seva gestió de la disputa fronterera. La justícia encetà la investigació arran de la filtració una trucada telefònica entre la dirigent tailandesa i un alt dirigent cambotjà, en què Paetongtarn es referia a l’ex-primer ministre cambotjà Hun Sen com a “oncle” i criticava els dirigents militars tailandesos, uns comentaris que els seus rivals polítics titllaren d’irrespectuosos amb la sobirania nacional tailandesa.
Hun Sen va ser succeït pel seu fill, Hun Manet, l’any 2023, però l’ex-primer ministre continua exercint una gran influència en la política cambotjana com a president del senat. Hun és també un vell amic del pare de Paetongtarn, Thaksin, el popular però polèmic ex-primer ministre tailandès. Tanmateix, ambdós homes s’han distanciat arran de la disputa fronterera.
La filtració de la trucada causà una onada d’indignació i de protestes generalitzades al país. La coalició encapçalada pel partit Pheu Thai de Paetongtarn també quedà tocada quan el seu segon soci més important, el Partit Bhumjaithai, se’n retirà en protesta per la suposada transigència de la primera ministra tailandesa cap a les reclamacions cambotjanes.
Paetongtarn s’ha disculpat d’ençà de la filtració de la trucada, tot al·legant que les seves paraules no eren sinó una tàctica de negociació. El seu aliat, l’ex-ministre de Defensa Phumtham Wechayachai, ha estat nomenat primer ministre en funcions.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb